V JORNADES D’HISTÒRIA I ARQUEOLOGIA MEDIEVAL DEL MARESME
V Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme
L’ ARQUEOLOGIA MEDIEVAL EN EL M ARESME Actes (11,12 i 13 de febrer de 2011)
Grup d’Història del Casal Felibrejada, 94
Mataró 2012
3
V JORNADES D’HISTÒRIA I ARQUEOLOGIA MEDIEVAL DEL MARESME
Aquesta edició ha estat possible gràcies a la col·laboració del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell
I al suport de
Felibrejada Butlletí del Grup d’Història del Casal Època 5a / Any XVII / núm. 94 (2011-2012) Periodicitat anual 1a edició desembre 2012 Edita: Associació Cultural Grup d’Història del Casal. Mataró Carrer Bonaire, 25 tercer pis, 08301 – Mataró Tel. 93 798 94 75 Adreça Internet: www.ghcmataro.org E-Mail:
[email protected]
© d’aquesta edició: Grup d’Història del Casal. Mataró © dels textos, fotografies i il·lustracions: els autors que s'indiquen Dipòsit Legal: B-6404-97 No és permesa la reproducció total ni/o parcial de cap part d’aquest volum, ni text ni il·lustracions, sense el coneixement de l’editor sota cap mitjà de reproducció Sí que es permet en l’àmbit científic i acadèmic sempre que se’n citi la procedència.
4
V JORNADES D’HISTÒRIA I ARQUEOLOGIA MEDIEVAL DEL MARESME
El castell de Burriac (2008 – 2020): les pintades i el llamp Joan-Carles Alay COMISSIÓ DE PATRIMONI DE LA SOCIETAT CATALANA D’ARQUEOLOGIA
En les darreres edicions d’aquestes mateixes Jornades, he presentat dues Comunicacions sobre l’evolució del castell de Burriac (Cabrera de Mar, Maresme) on es comentaven les incidències que he considerat com més destacades entre les succeïdes des de les intervencions restauradores de l’any 1994(1). En el mateix sentit, durant el període que ara ens ocupa dos han estat els fets que crec mereixen una especial atenció: el veritable “atac” de pintades a principis de l’estiu de 2009 i la caiguda d’un llamp en el recinte sobirà l’agost d’aquell mateix any. Exposaré tots dos successos analitzant les circumstàncies i responsabilitat jurídica, examinant el procés de l’arranjament i suggerint propostes viables per impedir la reiteració de situacions similars o minvar els efectes. Les pintades En el seu moment no va ser possible la verificació i seguiment personal d’aquests fets, pel que he hagut d’acudir a fonts alienes per reconstruir-los i descriure’ls(2). Tot indica que les pintades es produïren durant el mes de juny de 2009(3), resultant afectats tant el castell com el monòlit commemoratiu instal·lat en el Coll de Burriac. Segons testimonis, va pintar-se una bandera espanyola “rojigualda” que l’encerclava a un pam, més menys, de la base del monòlit. Poc temps desprès, una bandera republicana va pintarse damunt la primera. He pogut verificar una imatge d’aquesta segona bandera, on es pot observar com la franja inferior ha estat repintada aconseguint la transformació. El mes de juliol de 2010 van ser penjades a la xarxa unes imatges on es veu una nova pintada a la base del monòlit en tres línies. En la primera, de dalt a baix, es podia llegir ESPAÑA (PA en la cara frontal on hi ha el gravat commemoratiu, ES en la de la seva esquerra i ÑA en la de la dreta). En la segona, una inscripció per costat: UNA a l’esquerra, GRANDE en el frontal i LIBRE a la dreta. La tercera línia era un ESPAÑA a cada costat. Totes les lletres eren majúscules i d’impremta. Per sota les tres línies una franja encerclava tota la base. Tant les lletres com la franja eren de color vermell. Ignorava aquests fets, així com la seva resolució. Quant al castell i tornant al mes de juny de 2009, podien distingir-se dos tipus de pintades: Inscripcions: Desconec quantes n’hi havia exactament. D’acord amb un article de premsa(4), almenys eren dues: “El islam vencerá” i “Catalanes pobres diablos”. Només vaig poder verificar la segona (Figura núm.1). Estava ubicada en el mur de tancament exterior de l’àmbit 3(5) del recinte jussà nord. Seguia una linealitat o “caixa caligràfica”(6) horitzontal i ample, paral·lela al sòl en una alçada no superior als dos metres. La primera i darrera de les paraules eren lleugerament sinuoses del tipus convex. Lletres majúscules, d’impremta, escrites en un únic traç de color vermell i fetes amb un esprai. Gargots: Implicaven pràcticament tots els murs dels recintes sobirà i jussà nord(7). Eren un seguit continuat de traçats rectilinis i curvilinis que resseguien la part baixa dels murs fins una alçada màxima d’uns dos metres. Els formaven un únic traç, fets amb un esprai i sense arribar a constituir mai una forma definida. Els del recinte sobirà eren de color blau, mentre que els del jussà nord eren verds. 103
V JORNADES D’HISTÒRIA I ARQUEOLOGIA MEDIEVAL DEL MARESME
Fig. 1: Pintades en el recinte jussà nord. (Foto JC Alay, 31.08.2009).
En principi es parlava de graffiti, però crec que cap de les pintades verificades ho era, en el sentit actual del concepte. Avui, es podrien definir els graffiti(8) com expressions “artístiques”, en suports fonamentalment urbans, identificables amb marques d’identitat i/o reivindicacions de moviments juvenils, d’acord amb tendències procedents dels Estats Units d’Amèrica(9). Fernando Figueroa-Saavedra en la seva tesi doctoral sobre el tema puntualitza com a trets definidors dels graffiti(10): · Són un medi d’expressió o comunicació no institucional. · Es realitzen manualment, amb auxili o no d’instruments, amb tècniques directes o indirectes, generalment, sobre un suport fix, portàtil o mòbil. · Poden presentar un caràcter lúdic, ritual, informatiu o ideològic de mode independent o de forma combinada. · El seu autor o autors incorren conscientment en l’indecorós o la impropietat, en una actuació fonamentalment transgressora. Al voltant dels graffiti han evolucionat un seguit d’estils i tècniques, amb fins i tot un vocabulari propi, que no identifico en cap de les pintades de Burriac: Les lletres que conformaven la inscripció verificada estaven realitzades amb un únic traç. No eren bubble letters (lletres bombolla) o block letters (lletres bloc), ni es corresponien amb cap dels estils habituals: wildstyle (salvatge), dirty (escombraria) o orgànic. Les lletres o la inscripció en conjunt tampoc tenien power line (línia diferenciada de color entre el seu perfil i el fons) i tipològicament no responien ni tan sols als anomenats throw up (vomitats) que constitueixen la categoria més baixa dels graffiti(11). No es veu en els gargots cap dels elements formals que els podrien identificar com a peça (composició acabada), ni aconsegueix-ho identificar cap tag (signatura). Per alguns autors, el tag,
104
V JORNADES D’HISTÒRIA I ARQUEOLOGIA MEDIEVAL DEL MARESME
a més del pseudònim del writer (escriptor o pintor), també conceptuaria la forma més senzilla i poc elaborada de fer graffiti(12). En aquest darrer sentit, l’indefinit seguit de línies d’un únic traç que hi havia al Castell podrien haver constituït un immens tag. Tot i així, considerant la vanitat verificada en la majoria dels writers,(13) crec que en una peça d’aquestes característiques hauríem de trobar -hi un tram individualitzat -desvinculat del conjunt- amb la signatura (el tag, pròpiament dit) de l’autor. En definitiva, els indicis disponibles no assenyalen a writers, toys (writers novells) o crews (grups de writers) com als autors de les pintades del Castell de Burriac, pel que hauríem d’orientar la recerca dels responsables vers altre direcció. Hi ha qui ha vinculat aquestes pintades amb la gran senyera hissada en el recinte jussà sud del Castell(14). Ignoro si des de setembre de 2008, quan va inaugurar-se, s’han produït més fets similars o els del mes de juny de 2009 van ser els primers. És indubtable que tant les inscripcions de caràcter xenòfob, com els gargots que embrutaven els murs del monument i la bandera en el monòlit eren provocatives vers les persones que se senten identificades amb la senyera i consideren el Castell un símbol de identitat. Així, coincideix que tradicionalment és durant el mes de juny quan es celebra la Trobada al Castell de Burriac. En concret, el 14 de juny de 2009, prop de 150 persones hi pujaren per realitzar un seguit d’actes que van cloure amb els cants de L’Estaca i Els Segadors(15). En les imatges d’aquesta desena Trobada, observem però que les pintades en el recinte sobirà ja hi eren. Encara més significativa, en quan probable detonant, va ser la coincidència amb l’emissió en prime time a TV3 del programa “El paisatge favorit de Catalunya” dedicat al Baix Maresme (2 de juny) on l’expresident Jordi Pujol reiterava el simbolisme del Castell des del seu recinte jussà sud, al costat mateix de la gran senyera(16). No és desenraonat doncs, que la provocació fos el veritable motiu de les pintades. De fet va propiciar una resposta quasi immediata en el monòlit amb la “conversió” republicana de la bandera. Caldria doncs, tenir-ho en compte alhora de perfilar i cercar presumptes autors. Tot i la coincidència cronològica en l’execució de les pintades, no es pot afirmar que tinguin una mateixa autoria. Hi ha indicis que ens fan pensar en diversos autors i moments d’execució. En aquest sentit, observem en les imatges disponibles que la segona inscripció (“Catalanes pobres diablos”) està sobreposada amb els gargots, encara que no hi prou nitidesa per confirmar quina de les dues pintades va fer-se en primer lloc. Assenyalar que el fet de estar sobreposades ens indica que en principi no hi havia coordinació entre ambdues i, per tant, sense intencionalitat de formar part d’una mateixa composició. Estilísticament també hi havia diferències notables. La pintada del monòlit era una bandera conformada per tres franges de diferents colors, les inscripcions eren lletres d’un únic traç i els gargots eren un seguit de traçats sense sentit aparent. No he tingut notícia que en les diligències portades a terme, es sol·licités la intervenció d’un pèrit cal·lígraf(17) o es recol·lectessin mostres de les diferents pintures, per identificar-les i poder comparar-les amb altres dubtades que poguessin localitzar-se durant la investigació(18), o si ni tan sols es van arribar a mesurà. És de creure que almenys l’autor o autors dels gargots en el recinte sobirà van ser captats per les càmeres de videovigilància de l’antena instal·lada en la torre mestre, doncs no hi ha indrets “cecs” com en el cas dels presumptes actes vandàlics de l’any 2007 (19). Tot i el temps transcorregut, però, encara no hi ha informació sobre els responsables. Els seus actes estan tipificats en el vigent Codi Penal. Nombroses Sentències de les Audiències Provincials, l’anomenada jurisprudència menor, han tractat casos similars(20) recollint que quan les pintades recauen sobre immobles de domini públic o privat som davant la falta prevista en l’article 626(21), qualsevol sigui el import o valor de la restauració de l’objecte afectat. Quan aquests tipus d’actes afecten a un bé singularment protegit, com el que ens ocupa,
105
V JORNADES D’HISTÒRIA I ARQUEOLOGIA MEDIEVAL DEL MARESME
no hi ha acord de la doctrina al respecte. Per uns les pintades no afecten a l’estructura substancial del bé pel que no es tractaria d’un dany, pròpiament dit, i és correcte aplicar la falta de l’article 626. Per altres, les pintades minven la funció social del bé i per tant causen un dany tipificat com a delicte de danys sobre el patrimoni històric en l’article 323 del Codi Penal, amb penes de fins a tres anys de presó(22). En aquest article no es refereix cap quantia i als autors acudeixen a l’article 625 on es tipifica la falta danys en valoracions inferiors a 400’- €. Així, per alguns el delicte es donaria en valoracions superiors a dita quantitat (respectant el principi de legalitat), mentre que per altres és irrellevant i consideren que no es poden relacionar ambdós articles i per aquests casos sempre correspon acudir a l’article 323(23). En el cas de les pintades al Castell de Burriac, no hi ha dubte que les reparacions, tant si diferenciem com no inscripcions de gargots, superaven la valoració de 400’- €. En conseqüència, considero d’aplicació l’article 323 del Codi Penal. Diferent és el cas del monòlit, sense la categoria de bé cultural, on hauria d’aplicar-se l’article 626. En visita realitzada al Castell el 31 d’agost de 2009, un rètol anunciava en l’accés del recinte jussà nord: “VIDEOVIGILÀNCIA PERMANENT”. En realitat era una fotocòpia plastificada que no tardà en desaparèixer. Si realment es fes servir aquest recurs, doncs els fets comentats ho posen en dubte, seria una mesura complementària a la vigilància personal que ja es porta a terme, tant pel Parc de la Serralada Litoral com per l’Ajuntament de Cabrera de Mar. Tot i així, crec que la millor mesura seria la identificació dels responsables i la seva sanció exemplar d’acord amb la legislació vigent. El mes de juliol de 2010 l’Ajuntament de Cabrera de Mar anunciava que el Castell “ja tenia la cara neta” gràcies a una partida, dins els ajuts estatals d’ocupació, de 45.000’- € destinada a netejar les pintades realitzades poc més d’un any enrere. La mateixa partida va permetre la reparació dels danys causats per un llamp, que tractem tot seguit(24).
Figura núm.2: Mapa de llamps del 9 d’agost de 2009 (Servei de Meteorològic de Catalunya).
106
V JORNADES D’HISTÒRIA I ARQUEOLOGIA MEDIEVAL DEL MARESME
Figura núm.3.- Lloc on va impactar el llamp (Foto JC Alay, 31.08.2009).
El llamp Durant una tempesta, l’agost de l’any 2009 va caure un llamp sobre el Castell de Burriac. Gràcies al diversos testimonis i a les dades del Servei Meteorològic de Catalunya, consultables en xarxa, he pogut establir que va caure el diumenge 9 d’agost, entre les 14 i les 17 hores i era de polaritat negativa (Figura núm.2)(25). El impacte es va rebre en el mur més alt que resta en el recinte sobirà, a banda de la torre mestre, i que correspondria a l’àmbit 8(26). Més concretament, en el costat sud-est de la capella de Sant Vicenç (Figura núm.3). L’àmbit 8 és el més gran del recinte sobirà (8’2 per 5’9 metres) i hauria estat edificat en les ampliacions del Castell dutes a terme per Pere Joan Ferrer durant el segle XV(27). En Carreras Candi l’assenyala com “sala d’espera”, en la que destacava el marc de pedra (avui desaparegut) del finestral de llevant i la considerava com a lloc de pas per anar a la capella i probablement era on arrencaven les escales per pujar al pis superior(28). El llamp va provocar una escletxa en el mur i la caiguda de pedres dins l’àmbit 8, en el sostre de la capella i en l’accés des del recinte jussà nord. L’observació d’aquests indicis, em permet suposar que el llamp procedia del nord. Sortosament la part de mur afectat corresponia a la regularització feta durant els treballs de restauració del any 1994(29), pel que cap estructura original va resultar danyada(30). En la visita personal del 30 d’agost de 2009, em van comentar que diferents responsables de les administracions implicades (Ajuntament de Cabrera i Diputació de Barcelona, essencialment) havien ja fet una visita tècnica per l’adopció de mesures i reparació dels danys. Així mateix, la Policia Local de Cabrera de Mar havia encintat l’àmbit 8 i l’accés des del recinte jussà sud per evitar accidents. S’ha dit que l’antena instal·lada en la torre mestre(31) va facilitar la caiguda i desviament del llamp vers el mur afectat. Res he trobat al respecte que confirmi o desmenteixi aquesta possibilitat. Hauran de ser els tècnics qui és pronunciïn al respecte i, en els seu cas, prendre les mesures escaients. La restauració no arribà fins quasi un any més tard, com he comentat en l’apartat anterior.
107
V JORNADES D’HISTÒRIA I ARQUEOLOGIA MEDIEVAL DEL MARESME
Segons vaig verificar en visita personal el 13 de novembre de 2010, la reparació va limitar-se a una consolidació amb ciment –o similar- de la part afectada. Dona la sensació que el mur original ha quedat més exposat del que estava i, en opinió personal, crec es podria haver restituït la regularització de l’any 1994, més desprès de constatar la seva eficàcia. Vers la fi de bretolades i guixots Els danys ocasionats per les pintades i el llamp han estat arranjats, com en els seu moment va fer-se amb els dels presumptes actes vandàlics de l’any 2007. En el meu entendre, les actuacions de reparació han estat diligents tot i creure han ajustat massa. Com ja he comentat, s’haurien de haver reparat les corretges de formigó afectades en els fets de l’any 2007 i refet la regularització del mur tocat pel llamp. Sense alterar sensiblement el pressupost, aquestes actuacions contribuirien a protegir les parets originals de més incidències. A banda, hem tornat a deixar passar l’oportunitat d’aprofitar les intervencions d’arranjament per actuar sobre petites patologies que espurnegen el Castell, com les assenyalades en la nostra primera comunicació de l’any 2004. En canvi, les diligències per identificar els responsables malgrat iniciar-se ràpidament en cap cas han fructificat. Tant en el present treball com en el precedent, he exposat suficients indicis com per aconseguir resultats. Potser és lamentable, però hem d’insistir en aconseguir identificar i sancionar als responsables, doncs probablement és la mesura més efectiva que es pot proposar per evitar comportaments similars. Les bretolades i guixots, com referia en Josep M Modolell en el seu acurat estudi(32), han estat presents en el Castell de Burriac des de les darreries del segle XVIII. Per relegar-los no són suficients mesures puntuals com les comentades, sinó que són imprescindibles accions a llarg termini. És essencial la conscienciació i el respecte social. Lloables en aquest sentit són les activitats que organitzen diferents entitats, com les Trobades i visites guiades al Castell(33). Hem de seguí insistint. Agraïments L’elaboració del present treball no hauria estat possible sense la col·laboració dels companys Joan Francesc Clariana i Josep Viñals Cortés. Notes 1) ALAY, JC (2006 i 2009). 2) En l’arxiu del guardonat Bloc “Maresme Medieval” d’en Quim Graupera, entrada de 15 d’octubre de 2009, es poden veure algunes imatges: http://quimgraupera.blogspot.com/2009/10/el-castell-de-burriac-cabrera-de-mar.html. 3) Segons notícia en la pàgina web de l’Ajuntament de Cabrera : http://www.cabrerademar.cat . 4) El Punt del Maresme de 24 d’abril de 2010. 5) D’acord amb les numeracions que consten en la planta del Castell realitzada per l’arquitecte Emili Cabanyes i Rabassa, publicada en la monografia d’en Francesc Carreras i Candi (1900, pàg.244). 6) NIETO, J (2002), pàg.153. 7) No he trobat dades per constatar la probable implicació en el recinte jussà sud. 8) Etimològicament és un substantiu italià en la seva forma plural, originat en el verb graffiare. FIGUEROASAAVEDRA, F (1999), pàg.24.
108
V JORNADES D’HISTÒRIA I ARQUEOLOGIA MEDIEVAL DEL MARESME
9) JUAN, J (2010). 10) FIGUEROA-SAAVEDRA, F (1999), pàg.29. 11) CARTAGO (2009) i MENDEZ, JL. 12) CARTAGO (2009), pàg.14. 13) JUAN, J (2010), pàg.7. 14) ALAY, JC (2009), Nota 28, pàg.249. 15) http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/50465-els-amics-del-castell.html . 16) http://www.tv3.cat/videos/1263549 17) Hi ha professionals de provada experiència, que podrien col•laborar aportant valuoses dades sobre els presumptes responsables dels fets. En aquest sentit, fer esment de Josep Juan Buixeda, creador d’un sistema per identificar els autors dels graffiti però també vàlid per situacions com la que ens ocupa. Esment també per Francisco Tortosa, cap d’una Brigada de la Policia Local d’Alacant especialitzada en el tema i autor d’estudis sobre el mateix. 18) Estilísticament es podrien comparar les inscripcions amb les pintades en el monòlit l’any 2010. 19) ALAY, JC (2009), pàg.246. 20) Sentències de les Audiències Provincials de Madrid (29.10.1999), Córdoba (19.01.2001), Zaragoza (27.02.2003) i A Coruña (24.01.2006), entre d’altres. 21) Article 626 del Codi Penal: “Los que deslucieren bienes muebles o inmuebles de dominio público o privado, sin la debida autorización de la Administración o de sus propietarios, serán castigados con la pena de localización permanente de dos a seis días o tres a nueve días de trabajos en beneficio de la comunidad” (segons la darrera reforma de maig de 2010). 22) L’article 323 del Codi Penal, preveu penes de presó d’un a tres anys i multes de dotze a vint-i-quatre mesos. També els jutges o tribunals poden ordenar, a càrrec dels autors del dany produït, l’adopció de mesures encaminades a restaurar, en el possible, el bé. 23) ARIAS, MJ (2001), pàgs.182-185; RENART, F (2002), pàgs.282-289 i ROMA, A (2008), pàg.62. 24) Les restauracions van ser realitzades per l’empresa especialitzada ÀBAC, Conservació-Restauració, SCP, segons informació publicada pel diari El Punt del Maresme de 24 d’abril de 2010. 25) http://www.meteocat.com/servmet/index.html i SERVEI METEOROLOGIC DE CATALUNYA (2008). 26) Segons la numeració d’Emili Cabanyes, esmentada en Nota 4. 27) PREVOSTI, M (1994), pàg.5 i FARELL, D; OLIVARES, D i SUBIRANAS, C (2000), pàg.244. 28) CARRERAS CANDI, F (1900), pàg.245. 29) ADELL, JA (1994). 30) L’àmbit 8 correspondria a l’anomenada gran sala, edificada durant les ampliacions dutes a terme per Pere Joan Ferrer durant el segle XV. 31) ALAY, JC (2009), pàgs.241-243. 32) MODOLELL, JM (1993), pàg.257.
109
V JORNADES D’HISTÒRIA I ARQUEOLOGIA MEDIEVAL DEL MARESME
33) Esment per la Fundació Burriac (Cabrera de Mar) i l’entitat de medi ambient Natura (Argentona).
Bibliografia ADELL, 1994 ADELL, JA: "La restauració del Castell de Burriac" a La restauració del Castell de Burriac. Col·leccionable de la Fundació Burriac núm. 4, pàgs. 6-8. Cabrera de Mar. ALAY, 2006 ALAY, JC, "El Castell de Burriac. Deu anys desprès" a De Constantí a Carlemany. El pas de l'antiguitat tardana al món medieval. III Jornades d'Història i d'Arqueologia Medieval del Maresme (2004). Pàgs. 251-259.Grup d'Història del Casal. Mataró. ALAY, 2009 ALAY, JC, "El Castell de Burriac. Darrers esdeveniments (2004-2007)" a IV Jornades d'Història i d'Arqueologia Medieval del Maresme (2007). Grup d'Història del Casal. Mataró. ARIAS, 2001 ARIAS, MJ, El patrimonio cultural. La nueva protección en los arts.321 a 324 del Código Penal de 1995. Ed.Comares. Estudios de Derecho Penal Serie Minor núm.6. 219 pàgs. Granada. CARRERAS, 1900 CARRERAS CANDI, F, Lo Castell de Burriach o de Sant Vicents. Edició facsímil de 1986 (Segona Edició). Estampa de Vilá y Font. 322 pàgs. Mataró. CARTAGO, 2009 CARTAGO, El Graffiti a Cornellà. 51 pàgs. Cornellà. FARELL – OLIVARES – SUBIRANAS, 2000 FARELL, D; OLIVARES, D i SUBIRANAS, C, "El Castell de Burriac. La intervenció arqueològica de 1993" a Ier Congrès d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya (13-15.11.1998). Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM). Pàgs.242-253 FIGUEROA, 1999 FIGUEROA-SAAVEDRA, F, El Graffiti Movement en Vallecas. Historia, estética y sociología de una subcultura urbana (1980-1996). Tesis doctoral. 769 pàgs. Departamento de Historia del Arte. Facultad de Geografía e Historia de la Universidad Complutense de Madrid. JUAN, 2010 JUAN, J, "Pintadas urbanas" a Quadernos de Criminología núm.8. Sociedad Española de Criminología y Ciencias Forenses. Pàgs.6-11. Valladolid. MENDEZ, MENDEZ, JL. Graffitis. Internet (Consultat l’any 2010): http://www.valladolidwebmusical.org/graffiti/ historia/01intro.html . Valladolid. MODOLELL, 1993 MODOLELL, JM , Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. L'Aixernador. 315 pàgs. Argentona. NIETO, 2002 NIETO, J, Apuntes de Criminalística. Ed. Tecnos. 195 pàgs. Segona Edició (Primera de 1998). Madrid. PREVOSTI, 1994 PREVOSTI, M, "Les excavacions al Castell de Burriac patrocinades per Autopistes" a La restauració del Castell de Burriac. Col·leccionable de la Fundació Burriac núm.4. Pàgs.4-5. Cabrera de Mar.
110
V JORNADES D’HISTÒRIA I ARQUEOLOGIA MEDIEVAL DEL MARESME
RENART, 2002 RENART, F, El delito de daños al patrimonio cultural español. Anàlisis del art.323 del Código Penal de 1995. Ed.Comares. Estudios de Derecho Penal núm.36. 499 pàgs. Granada. ROMA, 2008 ROMA, A, La aplicación de los delitos sobre el patrimonio cultural. Ed.Comares. Estudios de Derecho Penal y Criminología núm.98. 162 pàgs. Granada. SERVEI METEOROLOGIC DE CATALUNYA, 2008 SERVEI METEOROLOGIC DE CATALUNYA, Els Llamps. Detecció i seguiment de tormentes. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Publicacions breus núm.2. Segona Edició (Primera de 2003). 23 pàgs. Barcelona.
111
