DUES OBRES DE VALENTÍ GARCÉS AL CAMP DE MORVEDRE

May 22, 2017 | Autor: J. Cebrián i Molina | Categoría: Ceramics (Art History), Pintura, Tiles, Azulejo
Share Embed


Descripción

CARTIPÀS 7

DUES OBRES DE VALENTÍ GARCÉS AL CAMP DE MORVEDRE (Abril de 2017)

PALAU DE LA SENYORIA D’ALFARA DEL PATRIARCA

Josep Lluís Cebrián i Molina (© text i fotografies)

Publicat en ART I PATRIMONI el 22/4/2015 http://artpatrimoni.blogspot.com.es/2015/04/dues-obres-de-valenti-garces-al-camp-de.html

DUES OBRES DE VALENTÍ GARCÉS AL CAMP DE MORVEDRE Josep Lluís Cebrián i Molina

DUES OBRES DE VALENTÍ GARCÉS AL CAMP DE MORVEDRE

1. St. Josep. Morvedre Valentí Garcés i Tadeo fou un pintor ceràmic valencià del segle XIX. Va nàixer l’any 1801 i en 1883, als 82 anys d’edat, encara estava en actiu perquè va pintar el plafó datat de sant Antoni Abat que podem veure exposat al Museu del taulell d’Onda, obra que va signar amb les inicials V. G.1 Amb les mateixes inicials signà també, més discretament, el plafó de sant Vicent Ferrer de Vilallonga.2 A més de ser un pintor prolífic i desenvolupar tasques de direcció a la fàbrica, va ser pare del també pintor Manuel Garcés i López nascut en 1820, propietari de la fàbrica La Valenciana de Garcés i Novella a Onda.3 En les primeres obres de Valentí Garcés el perfilat del dibuix és bastant marcat, encara que amb el temps anirà diluint-se, mentre que la pinzellada esdevindrà cada vegada més solta i llarga. Al mateix temps anirà abandonant els colors grocs, marrons i verd oliva que predominen inicialment per donar pas a les tonalitats rosades en l’etapa final. Els trets dels personatges romandran invariables durant tota la trajectòria pictòrica. Dibuixa els ulls ametlats i aquosos amb parpelles pesades, i els cabells són ondulants i espessos.4

cARTipàs 7 (abril 2017) 2

DUES OBRES DE VALENTÍ GARCÉS AL CAMP DE MORVEDRE Josep Lluís Cebrián i Molina

Va començar a treballar a la Reial fàbrica de taulells de València, cosa que es desprèn d’un parell d’obres inserides al sòcol de l’església del Salvador de Cocentaina, concretament amb les escenes de la Sagrada Família al Taller i la Malaltia de sant Josep.5 D’aquesta etapa jovenívola del pintor seria el plafó (4x3) del Patriarca sant Josep que trobem al carrer Major de Sagunt (fig. 1). La figura del sant Josep de Morvedre és una mica més primitiva que la del fuster de Cocentaina, però ens trobem ja davant un model definit de l’advocació que l’artista perllongarà al llarg dels anys. Esmentem a tall d’exemple els plafons de sant Josep del Museu d’Alcoi, els dos de Cullera (un en companyia de sant Antoni Abat), el del Museu de ceràmica de Valencia (acompanyat de sant Vicent Ferrer), el de l’interior d’una casa de Xàtiva6 o el Primer dolor de sant Josep d’Almedíjar.

2. Ntra. Sª del Bon Succés. Benifairó de les Valls

cARTipàs 7 (abril 2017) 3

DUES OBRES DE VALENTÍ GARCÉS AL CAMP DE MORVEDRE Josep Lluís Cebrián i Molina

L’estil del sant Josep saguntí és deutor encara de les obres produïdes a darreries del segle XVIII i començaments del XIX. Advertim certa influència de Joan Bru7 en les flors de la vara del sant, però també algun dels trets que després caracteritzaran l’obra de Valentí Garcés, com les pinzellades dels núvols que recorden el traçat d’un retolador. La Casa de Lluís Guarner a Benifairó de les Valls conserva un plafó ceràmic (5x5) dedicat a la Mare de Déu del Bon Succés (fig. 2) que està datat l’any 1831. Es tracta de l’advocació que ostenta el patronatge de Benifairó on té dedicada una ermita i també es patrona de Morvedre8. El pintor s’inspirà possiblement en algun gravat de la imatge antiga. Dos àngels sostenen els raigs de la diadema de la corona de Maria, la qual subjecta el ceptre del poder reial i el xiquet al braç. La imatge levita sobre núvols i dues floreres delimiten l’escena, completada per sis emblemes de la lletania lauretana: el sol i la lluna, la font i la torre de David, la palmera i el xiprer. D’uns anys anteriors seria el plafó de Ntra. Sª de la Seo de San Felipe (7x5, laterals partits) que hi ha a l’exconvent de Sant Onofre el Nou de Xàtiva (fig. 3).

3. Ntra. Sª de la Seu. Xàtiva

cARTipàs 7 (abril 2017) 4

DUES OBRES DE VALENTÍ GARCÉS AL CAMP DE MORVEDRE Josep Lluís Cebrián i Molina

El plafó de Lluís Guarner recorda altres obres d’advocació mariana del pintor Valentí Garcés com la Divina Aurora (4x3) de Polop de la Marina, Ntra. Sª de la Fos de Guadalajara (5x4), la Mare de Déu del Carme de 1840 (6x5) a Guadassuar, la Mare de Déu de la Salut (4x3) de la Font d’En Carrós i alguns plafons dedicats a la Mare de Déu dels Desemparats, com el de Cortes d’Arenós (3x3, lateral dret partit), el de 1859 de la façana del Museu de l’Almodí de Xàtiva9 (11x7) o el d’estil tardà, més decadent, d’Ondara (4x3) en l’etapa final dels anys 70-80, caracteritzada pel predomini de les tonalitats de color rosat.10 La importància del plafó de la Casa de Lluís Guarner rau en el fet que és el més antic datat que hem localitzat a data d’avui entre l’allau d’obres que li hem atribuït a l’artista. Immediatament posteriors serien el sant Roc (3x3, laterals partits) de 1832 que hi havia a Benissanó i la Mare de Déu dels Desemparats (5x3) de 1835 que hi havia al Forn de les rajoletes d’Alzira. Els darrers dos plafons datats i localitzats serien el sant Antoni Abat (4x3) de 1881 a Novelda i l’adés esmentat sant Antoni signat en 1883 al Museu d’Onda. Aquestes dues obres de Sagunt i Benifairó de les Valls són imprescindibles per tal de comprendre l’inici i l’evolució tècnica i estilística del pintor Valentí Garcés i Tadeo.

1

NAVARRO I BUENAVENTURA, Beatriu; CEBRIÁN I MOLINA, Josep Lluís: “Sant Jordi”. Fitxa 135. Camins d’Art, catàleg de la Llum de les Imatges. Alcoi, Generalitat Valenciana 2011, pàg. 434-435. 2 NAVARRO I BUENAVENTURA, Beatriu; CEBRIÁN I MOLINA, Josep Lluís: “Valentí Garcés i Tadeo: pintor ceràmic del segle XIX”. Llibre alternatiu de la fira. Xàtiva, Ulleye, 2010, pàg. 107-115 i 151-160. 3 CEBRIÁN I MOLINA, Josep Lluís; NAVARRO I BUENAVENTURA, Beatriu: “Els plafons devocionals de M. Mollà i Manuel Garcés a Jesús Pobre”. Aguaits núm. 31. Pedreguer, Institut d’estudis de la Marina Alta, 2012, pàg. 131147. 4 CEBRIÁN I MOLINA, Josep Lluís; NAVARRO I BUENAVENTURA, Beatriu: Francesc Dasí i la taulelleria valenciana del segle XIX. Xàtiva, Ulleye, 2014, pàg. 23-24, 29 i 84. 5 NAVARRO I BUENAVENTURA, Beatriu; CEBRIÁN I MOLINA, Josep Lluís: “Taulelleria de l’església del Salvador de Cocentaina”. Alberri, 23. Cocentaina, Centre d’estudis contestans, 2013, pàg. 55-67. 6 CEBRIÁN I MOLINA, Josep Lluís; NAVARRO I BUENAVENTURA, Beatriu: Pintura ceràmica a Xàtiva. Plafons devocionals, làpides funeràries i taulells de mostra dels segles XVIII i XIX. Xàtiva, Ajuntament, 2009, pàg. 19. 7 NAVARRO I BUENAVENTURA, Beatriu: “Joan Bru i Plancha: obres a la Costera i la Vall d’Albaida”. Llibre alternatiu de la fira. Xàtiva, Ulleye, 2009, pàg. 167-178, 221-232. NAVARRO I BUENAVENTURA, Beatriu; CEBRIÁN I MOLINA, Josep Lluís: “Més obres dels pintor ceràmics Joan Bru i Josep Sanchis”. Llibre alternatiu de la fira. Xàtiva, Ulleye, 2011, pàg. 105-118, 153-168. 8

FERRI CHULIO, Andrés de Sales: Mariología patronal del Camp de Morvedre. Sagunt, Caixa d’estalvis i socors de Sagunt, 1983, pàg. 63-73. 9 CEBRIÁN I MOLINA, Josep Lluís: “Taulelleria històrica als carrers de Xàtiva”. Llibre d’actes de les VI Jornades d’Art i Història a Xàtiva. Xàtiva, Ulleye, 2015, pàg. 193-209. 10 CEBRIÁN I MOLINA, Josep Lluís; NAVARRO I BUENAVENTURA, Beatriu; SEGURA I MARTÍ, Josep Maria: “La pintura ceràmica devocional vuitcentista a les comarques alacantines”. Canelobre 64. Alacant, Institut alacantí de cultura Juan Gil-Albert, hivern 2014, pàg. 224-225.

cARTipàs 7 (abril 2017) 5

cARTipassos anteriors CARTIPÀS 1 (2009): Palau de la Senyoria d’Alfara del Patriarca. Centre d’interpretació. CARTIPÀS 2 (2010): Palau de la Senyoria. Alfara del Patriarca. Informe historicoartístic. CARTIPÀS 3 (2016): El plafó de Sant Onofre anacoreta de l’Alcúdia de Crespins. CARTIPÀS 4 (2016): Una nova obra de Gaspar Requena. A propòsit de la peça del trimestre del Museu de la Seu de València. CARTIPÀS 5 (2016): Una Davallament de Gaspar Requena CARTIPÀS 6 (2017): Un nou retaule renaixentista a la Seu de València

Academia.edu: https://independent.academia.edu/BeatriuNavarro Academia.edu: https://independent.academia.edu/JosepLlu%C3%ADsCebri%C3%A1niMolina ART I PATRIMONI: http://artpatrimoni.blogspot.com.es Taulelleria valenciana: https://www.facebook.com/taulelleriavalenciana

Lihat lebih banyak...

Comentarios

Copyright © 2017 DATOSPDF Inc.