Discurs, metàfores i valors emprats pels actors polítics pro-sobiranistes en la construcció de la Catalunya independent a Twitter

II CONGRÉS DE COMUNICACIÓ POLÍTICA DE CATALUNYA 2, 3 i 4 d’abril de 2014

LLIBRE DE COMUNICACIONS CIENTÍFIQUES Coordinador: Dr. Joaquim Marqués

D’aquesta edició: © 2014, ACCIEP (Associació Catalana de Comunicació, Investigació i Estratègia Polítiques) © 2014, Emili Prado, Òscar Coromina, Daniel Franco, Ramon Pardo, Laura Cervi, Nuria Roca, Joan Roselló, Ricard Gili, Carlota Moragas, Pere Navalles, Marçal Terrades Edició: juny 2014 ISBN: 978-84-697-0594-0 Dipòsit legal: B 10 922-2014

PRÒLEG

E

ls dies 2, 3 i 4 d’abril de 2014, va tenir lloc, a les noves instal·lacions del Born Centre Cultural, a Barcelona, el II Congrés de Comunicació Política de Catalunya (CCPC2), que vaig tenir

l’honor de presidir. En unes circumstàncies plenes de preocupació i desafecció, i amb un esdevenidor gris i poc transparent, aquest Congrés ha volgut, per sobre de tot, obrir una escletxa a la il·lusió, la confiança i l’esperança.

Basat en tres eixos temàtics com són: la comunicació política a les xarxes socials; la regeneració democràtica i els moviments socials; i la comunicació d’un nou Estat, es va desenvolupar en un permanent contrast d’idees, que, esperem, permetin trobar els camins mes adients per a transitar vers un futur millor. A mes d’aquesta part professional, el Comitè Científic i Acadèmic, presidit pel polifacètic Dr. Antoni Aira i actuant com a secretari coordinador el Dr. Joaquim Marqués, va aconseguir la participació d’un entusiasta grup d’acadèmics que feren la seva aportació en forma de reflexions i investigacions. En aquesta actuació editorial recollim les seves propostes.

Suggereixo al lector el seu repàs amb deteniment, sense preses, gaudint dels seus missatges, doncs la intensitat i profunditat del seu contingut s’ho mereix.

Aprofito per agrair, una vegada més, a la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona la seva col·laboració i suport. També vull felicitar i agrair a tota la Junta de Govern de l’ACCIEP per la seva intensa i brillant aportació de temps i idees, destacant als membres de la mateixa Àstrid Alemany i Marc Monells, com a màxims responsables de tota la logística ,per la seva dedicació i magnífics resultats.

Agustí de Uribe-Salazar President de l’ ACCIEP Associació Catalana de Comunicació, Investigació i Estratègia Polítiques

CCPC2. COMITÈ CIENTÍFIC Membres:

Dr. Antoni Aira, president [email protected]

@toniaira

Dra. Marta Cantijoch [email protected]

@MartaCuanti

Dr. Andreu Casero [email protected]

Dr. Joaquim Marqués, secretari-coordinador [email protected]

@Quim_Marques

Dr. Carles Pont [email protected]

@cpontsorribes

Dr. Marçal Sintes [email protected]

Dr. Jordi Xifra [email protected]

@SintesOlivella

INTRODUCCIÓ Aquest llibre recull l’esforç d’un conjunt de professionals i estudiosos dins l’àmbit de les ciències socials, investigadors que compaginen aquesta activitat amb altres dedicacions en el món universitari, i que van apostar per ser presents en el #CCPC2.

La proposta inicial del Call for Papers, llançada pel Comitè Científic (CC) del Congrés, va culminar finalment en la selecció d’una sèrie de ponències científiques que es van presentar als assistents en dues sessions paral·leles, el quatre d’abril de 2014.

Les seves recerques es presenten aquí en tota la seva amplitud. Totes elles naveguen en la intersecció entre el món de la comunicació i la política. La crida que es va fer havia d’orientar-se en aprofundir sobre un dels tres eixos que van definir totes les intervencions del #CCP2: 1. Comunicació política en les xarxes socials 2. Regeneració democràtica i moviments socials 3. La Comunicació d’un nou estat

El fruit resultant el poden analitzar a continuació. L’eix on es van presentar més ponències va ser el tercer, sens dubte a causa de l’especial situació que viu Catalunya, amb ‘el procés’ com a principal tema del debat politicomediàtic del moment. Però no per això les ponències dels altres eixos deixen de ser menys interesants.

Si ens introduïm en elles podem veure temàtiques relacionades amb xarxes socials com Facebook o Twitter, o la participació ciutadana i la seva mobilització. També podem trobar altres recerques en relació amb la comunicació política 2.0 en les institucions locals, o la reputació dels polítics relacionada amb els big data. No podien faltar ponències sobre el dret a decidir, o la construcció dels discursos en la definició d’una Catalunya independent i com incrementar el suport a la independència. Fins i tot, els lectors trobaran reflexions sobre el posicionament estratègic des de la imatge que projecte la marca, en aquest cas Catalunya, des de camps tant diversos com l'activitat esportiva, la producció musical, o la cultura pròpia com a factors d’èxit en la construcció d’un Estat.

Els membres del CC hem fet un esforç per seleccionar aquelles comunicacions que ajudin a la reflexió en els tres eixos definidors del #CCPC2 i desitgem que la lectura de les ponències escollides aporti uns pòsits per aprofundir en posteriors investigacions.

Dr. Joaquim Marqués Coordinador del Comitè Científic del #CCPC2 Coordinador de ComPolWatch (grup de recerca d’ACCIEP)

ÍNDEX de continguts EIX

Comunicació política en les xarxes socials

Òscar COROMINA / Emili PRADO

La Diada a Facebook: Anàlisi de l’activitat dels usuaris a la página de l’Assemblea Nacional Catalana.

Daniel FRANCO

Los grassroots en las campañas electorales en Cataluña (de 2010 a 2012). El caso de PSC-PSOE.

Ramón PARDO

Comunicación política 2.0 en las instituciones locales. El caso de la provincia de Castellón.

Núria ROCA / Laura CERVI

L'ús de Twitter en tres campanyes electorals: Espanya (2011), Estats Units (2012) i Noruega (2013)

EIX

Regeneració democràtica i moviments socials

Joan ROSELLÓ

Big Data + Intel·ligència Artificial: Anàlisi en temps real de la reputació d'un polític i noves vies de participació ciutadana.

EIX

La comunicació d’un nou estat

Ricard GILI

Combinació metodològica per a l’anàlisi comunicativa del dret a decidir de Catalunya: frames i estructures semionarratives.

Carlota MORAGAS

Discurs, metàfores i valors emprats pels actors polítics prosobiranistes en la construcció de la Catalunya independent a Twitter

Pere NAVALLES

El posicionament: marc previ per a la comunicació d’un Estat

Marçal TERRADES

Quins són els missatges que poden incrementar més el suport a la independència de Catalunya, segons sexe i edat? Anàlisi de l'enquesta experimental del CEO 2013.

LA DIADA A FACEBOOK

ANÀLISI DE L’ACTIVITAT DELS USUARIS A LA PÀGINA DE L’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA.

Emili Prado i Òscar Coromina Març 2013

GRISS (Grup de Recerca en Imatge So i Síntesi), Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat, Universitat Autònoma de Barcelona

Resum Durant els darrers dos anys Catalunya ha estat escenari de grans mobilitzacions ciutadanes per reclamar canvis en el seu status polític que la converteixin en un nou estat d’Europa. Els actes més multitudinaris han tingut lloc coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya: una gran manifestació el 2012 i una cadena humana el 2013. Ambdós esdeveniments han estat organitzats per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), una organització amb vocació transversal i unitària que té com a objectiu l’assoliment de la independència de Catalunya per mitjans pacífics i democràtics.

Més enllà del protagonisme que ha tingut la mobilització al carrer, les xarxes socials d’Internet també han jugat un rol ja sigui com a instrument organitzatiu, mitjà per expressar adhesió a la causa o, simplement, aprofitar la capacitat de difusió d’aquestes plataformes per fer-se ressò de la causa. Més enllà de l’ús que individus i col—lectius poden fer de les xarxes socials, aquestes plataformes poden ser vistes també com a grans repositoris d’informació dels que es pot extreure una gran quantitat de dades que es poden analitzar de manera quantitativa i qualitativa amb finalitats de recerca.

Els resultats mostren diferències significatives entre els esdeveniments dels dos períodes analitzats. Especialment, pel que fa al volum de participació dels usuaris de Facebook. Al mateix temps, permeten observar les dinàmiques de publicació i participació des d’una perspectiva temporal. Finalment, s’intenta identificar les estratègies de comunicació dutes a terme i la seva efectivitat en termes de mobilització i difusió.

Paraules Clau Xarxes socials, Facebook, anàlisi de xarxes socials, extracció de dades

Introducció L’aparició d’Internet i l’eclosió de la societat de la informació ha comportat canvis substancials que han marcat alguns dels reptes de la recerca en comunicació els darrers anys. Així, s’ha vist la necessitat de noves propostes per interpretar l’evolució de la identitat davant dels nous fluxos interculturals, d’observar la incidència de les tecnologies en els espais culturals i comunicatius i l’anàlisi dels canvis de caràcter estructural i econòmic que estan experimentant la producció, distribució i consum de bens culturals (Moragas, 2012).

Un dels trets distintius que defineixen la comunicació a Internet és que es desenvolupa sobre un model de xarxa i aquest no està sotmès a les fronteres i limitacions d’altres mitjans i models de difusió. Són flexibles, escalables i tenen una capacitat intrínseca de sobreposar-se a errades i agressions externes. En aquest model el paper fonamentalment passiu dels consumidors/usuaris es transforma donant peu a l’autocomunicació de masses (Castells, 2009).

Una de les manifestacions més il—lustratives d’aquest model de xarxa són les anomenades Xarxes Socials d’Internet, enteses aquestes com aplicacions d’Internet que permeten als individus construir un perfil públic o semi-públic dins un sistema acotat, articular una llista d'altres usuaris amb els que es comparteix una connexió i veure i creuar la seva llista de connexions amb d'altres fetes per usuaris dins el sistema (Boyd & Ellison, 2007).

Des d’una perspectiva acadèmica, el component tecnològic de les xarxes socials d’Internet l’ha convertit en un territori a mig camí entre les ciències socials i l’enginyeria del software pretén fer ús de la ingent quantitat de dades disponible als perfils online dels usuaris d’aquest tipus de plataformes. En aquest cas, l’interès es trasllada a l’anàlisi, d’interessos, gustos, aplicacions instal—lades i, per extensió, tota la informació disponible als perfils dels usuaris i als entorns on es manifesta la participació de l’usuari (Rogers, 2012).

Durant els darrers anys la possibilitat de Catalunya esdevingui un país independent ha adquirit una notable importància en el debat polític i ciutadà. Més enllà de representants polítics, diferents plataformes civils i moviments socials han impulsat iniciatives ciutadanes que han tingut un gran seguiment popular i una gran

repercussió a les xarxes socials. L’objectiu principal d’aquesta recerca és servir-nos del cas de l’Assemblea Nacional Catalana i les mobilitzacions de la Diada Nacional de Catalunya per conèixer amb major detall com es desenvolupa un procés de mobilització política a Facebook. A més, ens plantegem els següents objectius específics. •

Comparar l’activitat de publicació per part de l’ANC durant els dos períodes parant atenció en la quantitat i format de publicació.

•

Identificar el contingut que ha generat una major participació dels usuaris.

•

Quantificar el nombre d’usuaris que han participat del contingut publicat.

•

Aproximar el perfil demogràfic d’aquests usuaris.

•

Comparar els dos períodes i les seves dinàmiques.

•

Veure la “internacionalització” del procés (quantificant l’evolució d’usuaris amb idiomes estrangers).

Metodologia Aquest projecte s’ha servit de Netvizz, una aplicació 1 per a l’extracció i anàlisi de dades a Facebook desenvolupada específicament per a la investigació acadèmica (Rieder, 2013). Instal—lant aquesta aplicació en un perfil personal a Facebook, hom pot accedir a dades organitzades en formats estàndard que resumeixen l’activitat registrada a les anomenades Pàgines2 de Facebook. Les dades són servides per l’API3 de Facebook

1

Les aplicacions de Facebook són programes desenvolupats per programadors externs sobre la plataforma de Facebook i que habiliten l’accés a serveis i funcionalitats noves: https://www.facebook.com/help/217453588274571?sr=2&sid=016fq5tiHDHRQq44

2

Les Pàgines de Facebook (pages) són similar als perfils personals però pensades per negocis, organitzacions i personatges públics. Els usuaris de Facebook poden fer “like” a les pàgines per veure els continguts publicats per les pàgines al propi timeline: https://www.facebook.com/help/217671661585622?locale=en_US 3

Una API (Application Programming Interface) és una interfície que permet l’interacció d’una plataforma amb programari extern habilitan l’accés a funcionalitats similars a les que pot accedir un usuari registrat a la plataforma.

L’Assemblea Nacional Catalana es una entitat fundada l’abril del 2011 amb la finalitat de treballar per assolir la independència de Catalunya per mitjans democràtics (Assemblea Nacional Catalana, 2011). Des de gener de 2012 disposa d’una pàgina a Facebook4 que ha esdevingut una de les plataformes on es desenvolupa la tasca de mobilització i difusió de les diferents accions que organitza l’ANC.

Hem accedit a les dades de l’activitat generada a la pàgina de Facebook de l’Assemblea Nacional Catalana els mesos de juliol, agost, setembre i octubre dels anys 2012 i 2013. A més del contingut publicat per l’ANC a la seva pàgina a Facebook, s’ha recollit l’activitat de més de 80.000 usuaris en forma de “likes”, comentaris i comparticions.

Les grans dimensions i complexitat de l’arxiu resultant ha requerit de programari especial per al tractament de “Big Data” i de tècniques de visualització de la informació per a explorar i representar els resultats obtinguts. Concretament, s’ha utilitzat Open Refine per a manipular i netejar les dades, Mondrian per a realitzar l’anàlisi exploratori i per representar gràfics, R per a l’anàlisi estadístic i Google Spreadsheets per a representar gràfics.

Anàlisi Contingut Pel que fa a l’activitat de publicació duta a terme des de la pàgina de l’Assemblea Nacional Catalana i comparant els dos períodes analitzats, el primer que comprovem és que durant l’any 2013 es van publicar més continguts que l’any anterior. De 318 publicacions del 2012 passem a 359 el 2013, el que representa un increment del 12%.

Anant al detall del format utilitzat i valent-nos de la distinció de continguts que utilitza Facebook trobem 5 formats de publicació: enllaços, música, fotos, status (missatges textuals) i vídeos. Si ens fixem en les quantitats corresponents a cada un dels formats observem algunes diferències significatives entre els dos períodes que podríem resumir en:

4

https://www.facebook.com/assembleanacionalcatalana

- Increment de l’ús de fotos (de 91 al 2012 passem a 191 el 2013) i vídeos (34 el 2012 i 54 el 2013). - Decreixement en l’ús d’enllaços (173 el 2012 i 113 el 2013) i status (de 19 a 1), aquest .

Aquest creuament del creixement de fotos i vídeos per un costat i el decreixement d’enllaços i, especialment, d’enllaços mostra una tendència a l’audiovisualització en l’ús de Facebook.

Taula 1: Format dels continguts publicats

2012

2013

Enllaços

173

113

Música

1

-

Fotos

91

191

Status

19

1

Vídeo

34

54

Total

318

359 Font: Elaboració pròpia

Figura 1: Format dels continguts publicats

Font: Elaboració pròpia

Participació dels usuaris: likes, comentaris i comparticions La comparació de l’activitat dels usuaris a la pàgina de l’Assemblea Nacional Catalana a Facebook difereix molt entre els dos períodes odes analitzats i no es pot atribuir a l’increment en el nombre de publicacions, publicacions ja que aquest és molt més reduït que el del creixement del conjunt d’accions de participació dels usuaris. L’any 2012 l’agregat egat de likes, comentaris i comparticions era de quasi 90.000 interaccions mentre que el 2013 es van superar les 440.000 accions, accions, el que suposa un creixement del 380%, mentre que el creixement de l’activitat de publicació era del 12%. 12%

Figura 2: Participació ió dels usuaris

Font: Elaboració pròpia

Tenint en compte el tipus d’interacció realitzada per l’usuari s’observa una distribució molt desigual. Així, trobem molts més likes que comparticions i moltes més comparticions que comentaris. Aquest comportament el podem relacionar amb el menor esforç que significa fer un like o compartir un contingut (fer un clic) si ho comparem amb el fet de deixar un comentari. Més enllà de l’esforç, per explicar aquesta diferència de comportament, cal tenir en compte l’exposició l’exposició i repercussió que implica cada una de les accions ja que els likes i comentaris acostumen a passar més desapercebuts a les amistats dels usuaris de Facebook i, en canvi, la compartició és, per definició, una acció amb més repercussió. En aquest sentit, també cal tenir en compte que compartir és una acció que comporta una amplificació en la difusió dels missatges i, per tant, més sinèrgica amb els objectius de difusió i mobilització que es marca l’ANC.

Format de contingut i Engagement Creuant el format del contingut amb els indicadors que es refereixen a l’activitat tat dels usuaris en els dos períodes odes analitzats, observem com el format de publicació sembla relacionat amb la posterior resposta per part dels usuaris. No obstant això, s’aprecien notables diferències diferències entre els registres dels dos anys. Al

2012, els status i les fotos van ser els formats que van generar una major activitat dels usuaris pel que fa a likes, comentaris i comparticions. L’any 2013, en canvi, les fotos, els enllaços i els vídeos són els formats que provoquen un major engagement. Aquests resultats apunten a reforçar l’opció de creixent audiovisualització en l’ús de Facebook i suggereixen que fent-ho s’afavoreix un més elevat nivell de participació.

Taula 3: Format de continguts i engagement 2012 Format Contingut

Publicacions

Suma likes

Mitjana likes

Suma comentaris

Mitjana comentaris

Suma shares

Mitjana Shares

Enllaç

173

17371

100,41

898

5,19

6796

39,28

Música

1

8

8,00

3

3,00

1

1,00

Foto

91

29323

311,95

1528

16,26

13525

143,88

Status

19

9467

498,26

670

35,26

2019

106,26

Vídeo

34

4621

135,91

212

6,24

3230

95,00

Total

318

60790

189,38

3311

10,31

25571

79,66 Font: Elaboració pròpia

Taula 4: Format de contingtus i engagement 2013

Format Contingut

Publicacions

Mitjana Suma likes likes

Suma comentaris

Mitjana comentaris

Suma shares

Mitjana shares

Enllaç

113

62980

557,35

2155

19,07

14637

129,53

Foto

191

255096

1335,58

7621

39,90

64737

338,94

Status

1

174

174,00

1

1,00

25

25,00

Vídeo

54

22477

416,24

773

14,31

9504

176,00

Total

359

340727

949,10

10550

29,39

88903

247,64

Font: Elaboració pròpia

Dinàmica temporal

Analitzar les publicacions i l’activitat dels usuaris des d’un punt de vista temporal ens sembla interessant en tant que pot ajudar a entendre tant l’estratègia utilitzada per l’Assemblea Nacional Catalana com l’èxit de la mateixa a partir de la resposta dels usuaris. Hem escollit un període de quatre mesos que abasti des de juliol a octubre per tal de recollir les dades de quasi tres mesos de preparatius i també disposar del període posterior a la diada per veure si la mobilització -o els seus efectes- es manté amb posterioritat a les grans manifestacions al carrer.

Per il—lustrar d’una forma més entenedora aquestes dinàmiques s’ha optat per representar-les gràficament. En les figures que venen a continuació els punts representen continguts publicats per l’assemblea, l’eix horitzontal el temps (ressaltant en verd el mes de setembre) i l’eix vertical l’engagement. Cada gràfic representa una modalitat de participació (likes, comentaris, comparticions).

Figura 3: Evolució Likes 2012

Font: Elaboració pròpia

Figura 4: Evolució comparticions 2012

Font: Elaboració pròpia

Figura 5: Evolució Comentaris 2012

Font: Elaboració pròpia

Figura 6: Evolució Likes 2013

Font: Elaboració pròpia

Figura 7: Evolució Comparticions 2013

Font: Elaboració pròpia

Figura 8: Evolució Comentaris 2013

Font: Elaboració pròpia

A l’hora de realitzar una lectura comparada de les dinàmiques dels dos períodes el primer que cal tenir en compte és que si bé l’eix horitzontal és idèntic en totes les figures, l’eix vertical és proporcional als valors màxims de cada període. El 2012 el valor màxim dels likes es situa en 2756 i el 2013 en 30504. Pel que fa a comparticions, les diferències no són tant notables, tenim un màxim de 2315 el 2012 i 3217 el 2013. I en l’apartat de comentaris el màxim del 2012 són 187 i el del 2013, 849. Per aquest motiu, és important remarcar que, com hem descrit anteriorment, els valors corresponents al 2013 són molt superiors als del 2012 i la comparació no pot anar més enllà de la tendència.

Dit això, la primera evidència que es fa avinent de ressaltar és que en totes les gràfiques observem una punta d’activitat coincidint amb la diada. Aquesta punta d’activitat, que observem tant pel que fa a likes, comentaris i comparticions, ve seguida d’un descens important en els dies i setmanes posteriors però en el cas dels registres de l’any 2012 aquest descens no és tan evident i, de fet, observem una altra punta d’activitat que coincideix amb la Fiesta Nacional de España (12 d’octubre) però, que anant al detall de contingut publicat, no podem atribuir directament a aquest fet sinó a l’encesa d’una estelada d’espelmes a la Plaça de Vic5. Un altre fet que explicaria aquesta diferència entre els dos períodes analitzats estaria relacionada amb que el nivell d’activitat dels usuaris l’any 2012 és molt inferior i les puntes que veiem amb posterioritat a la diada apunten no tant pics d’activitat sinó un increment sostingut de la participació.

Atenent-nos als indicadors màxims, la gràfica que admet millor una comparació entre els dos anys és la corresponent a les comparticions (fig. 4 i 7) ja que els valors són força similars. En aquest sentit, la comparació aflora una diferència significativa entre els dos períodes ja que en el cas del 2013 el pic coincident amb la diada ve precedit per diferents puntes distribuïdes en les setmanes precedents. Considerem que aquesta és una dada significativa perquè, com dèiem abans, de les diferents accions que realitzen els usuaris la compartició és la que més repercussió té i per aquest motiu hem cregut necessari anar al detall del contingut per tal de trobar-hi una explicació.

La taula que ve a continuació recull les publicacions que, en el període corresponent a l’any 2013, van generar més comparticions. Per facilitar-ne la lectura hem optat per mostrar només els primers 90 caràcters del text publicat i la url escurçada on es pot consultar el contingut publicat en el seu format original. També s’ha inclòs la data de publicació i el número de comparticions. Una lectura atenta de la taula ens permet observar com la majoria d’aquests continguts, especialment els que són amb data anterior a la diada, són crides a la participació i la mobilització. Els que coincideixen amb la diada o bé en són posteriors corresponen a celebracions de l’èxit de la manifestació. La única excepció en seria el post publicat el 22 d’octubre en commemoració de l’aniversari de la mort del violoncel—lista Pau Casals.

5 https://www.facebook.com/assembleanacionalcatalana/photos/a.341991095849807.85630.198428810206

037/426303334085249/?type=1&relevant_count=1

Taula 5: Continguts més compartis 2013

Text (90 caràcters)

Short URL

Data de publicació

Comparticions

[IMPORTANT] Les recomanacions imprescindibles de la #ViaCatalana http://ow.ly/oIXXo Ajuda_

http://goo.gl/TVI5Ou

10/09/13

3217

Assemblea Nacional Catalana added a new photo.

http://goo.gl/7MlTB7

12/09/13

2742

JUNTS HO HEM FET POSSIBLE! #ViaCatalana #CatalanWay

http://goo.gl/eKqj5s

11/09/13

2341

Avui fa 24 anys el 23 d'agost http://goo.gl/JRpL7p del 1989 els ciutadans d'Estònia, Letònia i Lituània van f

23/08/13

2236

ATENCIÓ! Ja estan obertes les inscripcions de la #ViaCatalana! Apunta-t'hi clicant aquí ht

04/07/13

2001

L'Onze de Setembre http://goo.gl/iVZdHN #11s2013_ Fem Via! Guarda't un lloc per a la història i inscriu-te a la

16/07/13

1873

[FOTO] Impressionant http://goo.gl/iSdG27 imatge que ens envien des de Beinjing de la #ViaCatalana al llarg de

31/08/13

1834

Tram 323 Vilafranca del http://goo.gl/LE8u4v Penedès. L'àvia Montserrat Sans de 102 anys i aquesta nena de 2

20/09/13

1439

Bona Diada i molt bona http://goo.gl/QXqZPu #ViaCatalana a tothom! Gaudiu-la intensament perquè el món sencer e

11/09/13

1378

Us presentem el cartell de la #ViaCatalana cap a la Independència. 250.000 persones ja s'h

http://goo.gl/30zQbf

30/07/13

1172

El traçat de la #ViaCatalana

http://goo.gl/Fc4CnR

11/07/13

1124

http://goo.gl/LcBQmP

es comença a omplir! Així que no esperis fins a l'últim moment La #ViaCatalana la cadena humana d'aquest #11s2013 suposa un repte organitzatiu molt més

http://goo.gl/SJXlyc

08/07/13

1099

Avui fa 40 anys de la mort de http://goo.gl/U13Pw5 Pau Casals el millor violoncel—lista del segle XX. Avui

22/10/13

1077

[FOTO] #ViaCatalana ha http://goo.gl/TFxFfR arribat al cim del Pedraforca! Enhorabona a tots els voluntaris i

11/08/13

1052

Un cop més moltes gràcies a tots els que heu fet possible la #ViaCatalana! Des de l'Assem

14/09/13

1035

30/07/13

1018

http://goo.gl/lZ9iZa

Ja som més de 250.000 http://goo.gl/YZSmjP inscrits a la #ViaCatalana! Moltes gràcies! Junts ho farem possible!

Font: Elaboració pròpia

Perfil dels usuaris

Netvizz, l’aplicació que hem utilitzat per extreure les dades, proporciona un arxiu en un format pensat per a la visualització en forma de graf. Tanmateix, les dimensions de l’arxiu i l’elevat nombre de nodes (usuaris i continguts) no permeten una visualització fàcil d’interpretar. Per aquesta raó s’ha optat per fer ús de les dades que integren aquest arxiu per donar resposta a dues qüestions que ens plantejàvem a l’inici d’aquest estudi: quans usuaris van participar a la pàgina a Facebook de l’Assemblea Nacional Catalana i intentar aproximar-ne el perfil demogràfic a partir de les úniques dades que formaven part de l’arxiu utilitzat: configuració d’idioma de la plataforma i sexe. Ens hem basat en les dades corresponents al mes de setembre.

Taula 6: Perfil dels usuaris (gènere)

2012

2013

Dones

5647

47687

Homes

5643

26794

Sense definir

124

739 Font: Elaboració pròpia

Taula 7: Perfil dels usuaris (idioma)

2012

2013

Català

7678

34404

Espanyol (es_ES)

1707

20214

Espanyol (es_LA)

1513

17012

Anglès (en_US)

194

1282

Anglès (en_GB)

151

751

Altres

123

1423

Sense definir

48

134 Font: Elaboració pròpia

La tabulació dels resultats ens confirma el que ja es podia intuir a partir de les dades d’activitat: el 2013 el número d’usuaris actius (75220) durant el mes de setembre va ser molt superior als de l’any 2012 (11414), fet que suposa un increment del 559%. En relació al perfil podem comprovar com el repartiment de sexes el 2012 és força equilibrat mentre que al 2013 hi ha una majoria molt significativa de dones.

Pel que fa a la configuració idiomàtica, el català és la opció dominant en els dos períodes analitzats. Tot i l’increment en nombres absoluts, proporcionalment observem que l’increment del 2013 és més accentuat en les altres opcions idiomàtiques, especialment l’espanyol que sumant les dues versions (es_LA, es_Es) superaria el català. Evidentment, la configuració idiomàtica no és la millor opció per fer atribucions geogràfiques dels usuaris, més encara en el cas de Catalunya on bona part de la població té el castellà

com a llengua materna. A més, hem de tenir en compte que configurar Facebook en català requereix una manipulació activa de la configuració idiomàtica que surt per defecte. En qualsevol cas el canvi podria indicar dues coses: l’adhesió de ciutadans castellanoparlants i un major interès de ciutadans espanyols de fora de Catalunya. L’augment, menor en números absoluts, d’altes opcions idiomàtiques avalarien la hipòtesis d’una progressiva “internacionalització del conflicte”. Tot i que les xifres són bastant modestes la taxa de creixement del 638% resulta significativa.

Conclusions L'activitat generada e la pàgina Facebook de l'Assemblea Nacional Catalana, resulta rellevant tant pel seu volum com per la seva evolució en el temps, tenint en comte les dades dels dos períodes d'observació que hem realitzat, amb les accions convocades per a les diades de l'onze de setembre de 2012 i 2013 com a eix, i ho és encara més si es te en compte que la pàgina fou creada al gener de 2012.

L'ús dels formats de publicació de la ANC posa de manifest, com hem demostrat a l'anàlisi de les dades, una forta tendència a l'audiovisualització entre els dos períodes estudiats, el que suggereix un domini més sofisticat de l'eina, amb l'ús de recursos més impactants i contrasta amb el descens quasi fins l'extinció del recurs textual (status), un recurs que podríem associar més a la transmissió d'instruccions o les proclamacions.

L'increment de l'activitat dels usuaris, com hem mostrat, s'ha produït de forma no relacionada amb l'increment de l'activitat de publicació, la qual cosa suggereix un procés d'apropiació de l'eina per part dels usuaris força especular amb el compromís dels usuaris amb les mobilitzacions sobiranistes convocades per l'Assemblea.

El tipus de participació dominant per part dels usuaris amb el recurs dels like, tant per la seva talla, com per la proporció del seu creixement, mostra el creixent grau d’adhesió, mentre que el creixement de les comparticions podríem dir que certifica un creixement en el grau de compromís, tots dos efectes suggereixen també que existeix una concordança entre l'activitat a la xarxa social d'Internet i el fenomen d'onada social generada per les accions mobilitzadores de l'ANC.

Hem d'assenyalar que cal fer una diferència entre xarxes socials i xarxes socials d'Internet, aquest treball ha analitzat l'activitat d'una autèntica xarxa social, l'ANC, en una xarxa social d'Internet: Facebook. Sovint s'ha posat de relleu el rol de les xarxes socials i els diferents suports subministrats per les Tecnologies de la Informació i la Comunicació en la capacitat mobilitzadora de la ANC. Els resultats comparatius de les diades de 2012 i 2013 certificarien un increment de l'ús de Facebook, però la naturalesa de la metodologia emprada no ens permet atribuir un rol precís de la xarxa social d'Internet en el creixement indiscutible de la xarxa social sobiranista que és indiscutiblement l’ANC. El que si podem certificar és l'increment en l'ús de Facebook per part de l'Assemblea i del compromís dels usuaris.

Bibliografia Assemblea Nacional Catalana. (2011). Declaració de la conferència nacional per l'estat propi. Boyd, D., & Ellison, N. (2007). Social Network Sites: Definition, History and Scholarship. Castells, M. (2009). Comunicació i Poder. Barcelona: UOC Press. Moragas, M. D. (2012). La comunicació: dels orígens a Inetrnet. Tarragona: Catlunya Literària. Rieder, B. (2013). Studying Facebook via data extraction: the Netvizz Application. Proceeding of the 5th Annual ACM Web Science Conference (págs. 346-355). ACM. Rogers, R. (2012). Digital Methods. MIT Press.

Eje del paper:

Comunicación Política en las Redes Sociales

Título: Los grassroots en las campañas electorales en Cataluña (de 2010 a 2012). El caso de PSC-PSOE.

Daniel Franco, Universitat de Vic [email protected]

1. INTRODUCCIÓN Que tres diputados del PSC-PSOE pidieran el día 20 de enero de 2014 la transferencia para celebrar una consulta independentista en el Parlament de Catalunya sitúa al partido al borde la ruptura1. El PSC-PSOE está sumergido en un proceso de regeneración en el que la opinión de los grassroots tiene una gran importancia. Enric Ordeix y Xavier Ginesta (2011), en su artículo “Beyond the Votes: A European Perspective on the Use of Public Relations to Legitimize Authority in Obama's Campaign”, hablan del concepto grassroots. Para estos dos autores, el presidente electo de EEUU, Barack Obama, fue el primer candidato presidencial que confiaba en la movilización de bases a través de tecnologías de la información y la comunicación (TIC) para crear complicidades con los votantes indecisos y otras partes interesadas. La convocatoria por una parte del sector crítico catalanista del PSC-PSOE, según El País, de una asamblea con el lema “Por la recuperación del espacio socialista”, es un ejemplo de esta voluntad de participación de la ciudadanía. Otro ejemplo, es la celebración de primarias abiertas a la alcaldía de Barcelona en las municipales de 20152 . Estos ejemplos a la hora de organizarse hacen que el profesor Gabriel Colomé (1989: 216) afirme que el PSC-PSOE tiene rasgos de partido de masas.

Por

su

forma

de

financiación,

Colomé

identifica

también

características de partido catch-all. Y es que el objetivo central de los partidos político actuales, según Josep Maria Vallès (2000: 363), citando a Kirchheimer, es la movilización de los votantes con ocasión de cada consulta electoral. El partido también desdibuja su conexión preferente con un determinado sector social y pretende captar apoyos electorales en todos los

1

Ríos, P. El País [En línea] “El PSC expulsa de los cargos de dirección a los tres diputados críticos” El País, 20/01/2014, http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/01/20/catalunya/1390242934_885692.html, [Fecha de consulta: 17/03/2014] 2

Ríos, P. El País [En línea], ”Navarro y los catalanistas se conjuran para recomponer la unidad del PSC”, El País, 18/03/14, http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/03/17/catalunya/1395090074_605594.html, [Fecha de consulta: 18/03/2014]

sectores de la sociedad: de ahí el sobrenombre de catch-all-parties o partidos “atrapalo todo”. Ya no se trata tanto de transmitir una doctrina política a una gran masa de afiliados, se trata de conseguir su voto. Zygmunt Bauman (2010) define la sociedad actual como una sociedad líquida, donde las condiciones de actuación de sus miembros cambian antes de que las formas puedan consolidarse en unos hábitos y en una rutina determinada. Eso es lo que sucede en la primavera de 2011, el día 15 de mayo, una semana antes de las elecciones municipales en España. Un movimiento cívico de protesta denominado 15M ocupa, en primer lugar la Plaza del Sol en Madrid y más tarde, muchas más plazas de España (Ginesta, 2013b), como la Plaza Cataluña de Barcelona. Una de las particularidades de este movimiento cívico de protesta es que utiliza las redes sociales para comunicarse entre si y para comunicarse con los demás. Esta forma de actuar tiene mucho que ver con lo que Roc Fagés (2008), Carlos Scolari (2006) y Hugo Pardo (2006) definen como inteligencia colectiva. El analista Toni Aira (2011) a este concepto lo denomina “ciberdemocracia”. Según Enric Casas, responsable de la campaña del PSC-PSOE a la alcaldía de Barcelona de 2011, las protestas del 15-M influyen notablemente en las elecciones municipales al Ayuntamiento de Barcelona de 2011. Según Casas, la sociedad civil está preocupada por otros temas, lo que hace difícil para el equipo de campaña transferir la jerarquía de mensajes políticos deseados; práctica denominada agenda-seting, creada por Maxwell McCombs y Donald Shaw (1977) y a la que María José Canel (1999:189) también hace referencia3. El consultor Xavier Peytibi (2011: 228) afirma que en 2010 el mundo está en red, la sociedad ha cambiado y los partidos tienen que adaptarse. Nos encontramos en un contexto en el que la comunicación y la creación de contenidos políticos no dependen sólo de los partidos o de los medios, sino que cualquier persona puede convertirse en creador y ser partícipe de una comunidad. Cada vez quieren menos ruido y menos propaganda para tener más relaciones personales, comunicación directa e incluso poder dar sus 3

Entrevista a Enric Casas realizada el 24 de diciembre de 2014 en Barcelona.

ideas como ocurre en la manifestación del 11 de septiembre de 2012; cuando, según La Vanguardia, 1,5 millones de personas salen a la calle para pedir la Independencia de Cataluña4.

2. OBJETIVOS Y METODOLOGÍA El objetivo principal de este estudio es analizar la evolución de la participación ciudadana en el discurso público en Twitter durante las campañas electorales de PSC-POSE de 2010 a 2012, al Parlament de Catalunya de 2010, al Ayuntamiento de Barcelona, al Congreso de los Diputados de Madrid y, finalmente, al Parlament de Catalunya 2012. El periodo de observación de esta investigación incluye los 15 días de cada campaña electoral transcurridas entre 2010 y 2012 en Cataluña. Se excluye de la observación el día de reflexión y el propio de las elecciones. Para realizar este estudio se elige a PSC-PSOE ya que es el principal partido de la oposición en la legislatura 2006-2010 5 , fecha de inicio de esta investigación, en el Parlament de Catalunya. Los perfiles oficiales de PSC-PSOE en Twitter que se analizan en las diferentes campañas electorales entre 2010 y 2012 son: @fetsandtwitts (cuenta del candidato José Montilla) y @socialistes_cat, en las elecciones al Parlament de Catalunya de 2010; @Hereu2011 y @socialistes_cat, en las elecciones

al

Ayuntamiento

de

Barcelona;

@CarmeChacon2011

y

@socialistes_cat, en las del Congreso de los Diputados y, finalmente, @pere_navarro y @socialistes_cat, en la autonómicas de 2012. En esta investigación se utiliza una triangulación metodológica (Bericat, 1998:60) entre el análisis de contenidos, la revisión bibliográfica y las 4

Política. “Masiva manifestación por la independencia de Catalunya”, La Vanguardia, 11 de septiembre de 2011, [En línea], http://www.lavanguardia.com/politica/20120911/54349943522/diadamanifestacion-independencia-catalunya.html 5 La Vanguardia (Online), Histórico de resultados electorales en Catalunya (1977-2010), La Vanguardia, 11 de noviembre de 2010, [En línea] http://www.lavanguardia.com/politica/noticias/20101111/54067692634/historico-de-resultadoselectorales-en-catalunya-1977-2010.html [Fecha de consulta: 16/11/2010]

entrevistas en profundidad semi-estructuradas. El análisis de contenidos está dividido en dos partes, una cuantitativa y una cualitativa. Esta investigación comparte metodología con otro estudio de caso: el análisis de la participación digital de las grassroots en las campañas electorales de CiU en Cataluña (Franco, 2013). No obstante, tanto en la presente investigación, como la referenciada en Franco (2013), la extracción de datos cuantitativos se basa en una metodología ya utilizada en el estudio “Observatorio Barça 2010. La campaña del FC Barcelona en la prensa deportiva y las redes sociales” (Ginesta, Gómez, Serrat, 2011). Para obtener la información, se observa durante el periodo electoral cuántos tweets6 hay en cada perfil, a cuántas personas sigue7 el propietario del perfil y cuántos seguidores8 posee la cuenta. Desde el punto de vista cualitativo, cada mensaje de los diferentes perfiles oficiales del PSC se analiza, entre otros, según la tipología (nuevos, de respuesta o retweets) y quién es el emisor del mensaje (propietario, equipo de campaña, relacionado con el partido o sin relación con él). Esta investigación cuenta con entrevistas semiestructuradas (Soriano, 2007: 247) a Jordina Freixanet, Enric Casas, Raquel Quero y Aroa Arauzo, todos ellos responsables de la campaña 2.0 de PSC-PSOE en las diferentes elecciones analizadas. También se pueden encontrar tres entrevistas en profundidad (Soriano, 2007: 249) a Toni Aira, Jose Antonio Donaire, Guillem López-Buenafont y Joaquim Nadal. En esta investigación se realiza una observación no participativa (Soriano, 2007; 229) con el objetivo de recoger datos sobre el funcionamiento y la retransmisión de la información emitida desde un mitin en las redes sociales. En esta situación tan particular se puede observar con claridad la estructura del equipo de comunicación 2.0 y su funcionamiento, como también cuántos y cómo están distribuidos los cibercolaboradores. Además se puede 6

Es un mensaje o actualización de Twitter.

7

Es cuando te suscribes a las actualizaciones de algún usuario dentro de Twitter.

8

Son aquellos usuarios que están suscritos a tus actualizaciones o tweets.

comprobar si hay órdenes de partido o plena libertad a lo que comentar y la jerarquización entre los componentes de los ciberactivistas.

3. Desarrollo PSC-PSOE mantiene siempre dos perfiles oficiales, la del candidato y la propia del partido, durante las elecciones ocurridas en Cataluña de 2010 a 2012. Lo que cambia en los comicios acontecidos entre 2010 y 2012 es la forma de denominarse. En las elecciones al Parlament de Catalunya de 2010, el perfil del candidato se denomina Fetsandtwitts y el nombre del usuario es @fetsandtwitts. Ni en el título de la cuenta, ni en el nombre del usuario9, se hace referencia al candidato;

solo el avatar 10 contiene una foto de José

Montilla. Esta actitud se podría entender desde el punto de vista de Watzalawick (1981/1967:50), cuando este autor afirma: “Es imposible no comunicar. Hasta cuando una persona está en un banco callado mirando al fondo está comunicado que no quiere comunicar”. En las elecciones al Ayuntamiento de Barcelona de 2011, el perfil del candidato se denomina Jordi Hereu 2011 y su nombre de usuario es @Hereu2011. Para las elecciones al Congreso de los diputados de 2011, la cuenta del candidato para el PSC-PSOE se denomina CarmeChacon2011 y su nombre de usuario es @CarmeChacon2011; y finalmente, en las elecciones al Parlament de Catalunya de 2012, el PSC-PSOE presenta el perfil del candidato con una foto de éste y con el título “Pere Navarro Morera”. El nombre de usuario para esta ocasión es @pere_navarro. Tanto Jordina Freixanet, como Enric Casas, Raquel Quero y Aroa Arauzo, responsables todos ellos del equipo de campaña 2.0 durante las elecciones de 2010 a 2012 en Cataluña, reconocen que los candidatos participaron poco del discurso público que se da en esta herramienta. Son los equipos de campaña los que

9

La diferencia es el título o nombre de la cuenta y el nombre de usuario va acompañado de @. Pueden ser diferente. 10 Avatar: Es la imagen de cada usuario. Acompaña a cada uno de nuestros tweets y nos representa en Twitter. Se trata de una imagen cuadrada de pequeño tamaño que no puede ser ofensiva en manera alguna ni violar ningún tipo de derechos de autor.

escriben en el perfil de la cuenta del candidato. Tan solo Carme Chacón, firmando CHH, y Pere Navarro, identificándose con PNM, escriben escasos mensajes en sus cuentas. No sólo eso, sino que todas las cuentas de Twitter de los candidatos, excepto la del actual primer secretario del partido, Pere Navarro, son creadas para la ocasión. La de Carme Chacón, por ejemplo, se crea el 2 de septiembre de 2011, dos meses antes de las elecciones al Congreso de los Diputados. Por lo tanto, la creación expresa de las cuentas oficiales y la no participación de los candidatos en ellas se puede relacionar con el concepto de visibilidad compulsiva que utiliza Marçal Sintes (2011), citando a Sartori, y que se define como la obligación de los líderes políticos a convertirse en actores para actuar como él o sus asesores consideren que se espera que actúe. La cuenta en Twitter de PSC-PSOE se encabeza en todas las elecciones con Socialistas (PSC) y su nombre de usuario, @socialistes_cat. En las elecciones autonómicas de 2012 el avatar de esta cuenta cambia. Pasa del logotipo de PSC a otro en el que se lee: L’Alternativa sensata. En las elecciones al Parlament de Catalunya de 2010 se emiten 937 mensajes desde los perfiles oficiales de PSC-PSOE en Twitter, mientras que los ciudadanos mencionan a José Montilla y a PSC-PSOE en 34.988 ocasiones. En las elecciones al Ayuntamiento de Barcelona de 2011, el número de mensajes enviados es de 582; mientras que la ciudadanía hace 32.239 twetts sobre Jordi Hereu y el partido. En las siguientes elecciones, las del Congreso de los Diputados, se emiten 1.498 mensajes. La ciudadanía, en esta ocasión, hace 62.461 comentarios sobre Carme Chacón y el PSC-PSOE. Para finalizar, en las elecciones al Parlament de Catañunya de 2012, se emiten desde los perfiles públicos de Twitter de PSC-PSOE y de Pere Navarro, 1.693 tweets; mientras que los ciudadanos hacen 336.972 referencias del partido y del candidato. En dos años el número de mensajes emitidos desde las cuentas oficiales de PSC-PSOE se duplica, mientras que las menciones a ellos por parte de la ciudadanía se multiplican por nueve y medio.

Los mensajes de respuesta y los retweets, marcadores de interacción del partido con la ciudadanía, que se emiten desde las cuentas de PSC-PSOE en Twitter de 2010 a 2012 se multiplican por 3,3. En cambio, la participación ciudadana, como se comenta con anterioridad, lo hace en un 9,5. Gabriel Colomé (1989) defiene a PSC-PSOE como un partido de masas por su organización y como partido cath-all por su forma de financiarse. Esta dicotomía se manifiesta en la relación con sus grassroots. Un ejemplo de la definición de partido de masas es que en todas las elecciones en Cataluña, de 2010 a 2012, el PSC-PSOE mantiene, según observado en trabajo de campo, al responsable de la federación de la zona a la que acude el candidato para que dinamice el discurso político que se emite desde las cuentas de Twitter y anime a los ciberactivistas de la zona. Por otro lado, durante las campañas electorales, cada mañana se envía a los ciberactivistas un mensaje con las recomendaciones de temas, posibles hastags, etc. Eso se traduce de forma oficial, por ejemplo, en la campaña de las elecciones al ayuntamiento de Barcelona de 2011 denominada “15 días 15 acciones”. El primer día de campaña, por ejemplo, en el perfil de PSCPSOE se podía leer: “Comenzamos! Acción 1. Lemas para una campaña”. Este texto se acompaña de una dirección de web en la que se muestran lemas y se anima a crear nuevos. Esta coordinación de voluntarios tiene mucho que ver con la voluntad de movilización de los afiliados a un partido para conseguir sus votos que utiliza Vallès (2000: 363), citando a Kirchheimer, para definir a los partidos catch-all-parties o partido “atrapalo todo”. En este sentido Enric Casas, responsable de comunicación en las elecciones al Ayuntamiento de Barcelona de 2011, afirma que PSC-PSOE tiene una concepción de lo que es la política y de lo que hace colaborar a la gente en ella: para él una campaña de éxito, sobre todo si se quiere motivar, es una campaña que funciona por nódulos y redes, no por una ideología clara. Para eso se ha de dar un contenido básico a la red y, después, potenciar la creatividad de la gente. Joaquim Nadal, ex diputado de PSC-PSOE, coincide con Enric casas al afirmar que, de no ser así, la gente se da cuenta que lo que se busca es una consigna simple. “Si la repites como un lorito, toda la

fuerza de esa gente, de la familia política, pierde el sentido”. En cambio, asegura Nadal, “si tu apuntas una idea sobre alguna cosa que te parece bien, tu opinión se hará respetar dentro de Twitter” 11. José Antonio Donaire, ex diputado de PSC-PSOE y experto en comunicación 2.0, coincide con ellos pero cree que los partidos políticos están actuando como creadores de contenidos y hacen lo posible para trasmitir los mensajes unidireccionalmente a los ciudadanos12. En 2010, según Jordina Freixanet, responsable del equipo de campaña 2.0 en las elecciones al Parlament de Catalunya del mismo año, los cibervoluntarios (Payne, 2008; Costa, 2009; Ordeix y Ginesta, 2011) pueden participar de dos maneras: siguiendo al candidato en los mítines o retrasmitiendo el mensaje desde la sede del partido13. En los mítines de estas elecciones existe una zona 2.0 en la que estos ciberactivistas y gente de referencia en el mundo de la comunicación, como el periodista Saúl Gordillo, retransmiten

lo que allí está pasando. Esta forma de actuar tiene un

referente teórico básico, sobretodo basado en la teoría conocida como Twostep Flow of Communication de Katz y Lazarsfeeld (1964), en la que afirman que los receptores sólo se forman una opinión tras haber escuchado a aquellas personas que ejercen influencia sobre ellas. Hasta la zona 2.0 también se acercan diferentes miembros del partido, como el ex ministro socialista Celestino Corbacho, para mostrar apoyo al candidato.

Durante las elecciones municipales de 2011 y en las del Congreso de los Diputados, la zona 2.0 se reduce en los mítines y casi llega a desaparecer. En las elecciones al Parlament de Catalunya de 2012, la zona 2.0 no tiene tanto sentido ya que, según Aroa Arauzo, responsable de campaña 2.0 del PSC-PSOE en 2012, “hasta ahora la gente llevaba sus portátiles, los enchufaban a las mesas y utilizaban la conexión”. Hoy en día, afirma Arauzo, la gente utiliza directamente el móvil y no necesitan estar in situ 14 . Estos 11

Entrevista a Joaquim Nadal realizada el 16 de octubre de 2012 en el Parlament de Catalunya. Entrevista a José Antonio Donaire realizada en la Universitat de Turisme de Girona el día 22 de octubre de 2012. 13 Entrevista a Jordina Freixanet realizada el 13 de febrero de 2011 en la sede de PSC-PSOE en Barcelona. 14 Entrevista a Aroa Arauzo realizada el 19 de febrero de 2013 en la sede de PSC-PSOE en Barcelona. 12

cambios son un ejemplo de a los que se refiere el sociologo Zygmunt Bauman (2010) cuando define la sociedad moderna como líquida: una sociedad donde las condiciones de actuación de sus miembros cambian antes de que las formas puedan consolidarse en unos hábitos y en una rutina determinada. De los ciberactivistas que acompañan al presidente en los mítines de la campaña electoral de las elecciones autonómicas de 2010, según Freixent, surge la propuesta de resumir su ánimo en una canción para compartirla en Spotify y en Twitter. Más tarde se convierte en una acción de campaña oficial en las elecciones municipales de 2011. Como se ha mencionado, existen compañeros que apoyan esta acción y difunden el mensaje de PSC-PSOE al máximo. En las elecciones autonómicas de 2012, esta situación cambia ya que Aroa Arauzo reconoce una dificultad en la predisposición a participar por parte de los propios ciberactivistas en esta campaña. Arauzo afirma que la gente estaba desmovilizada en general, tanto a nivel de militantes como de sociedad civil. La responsable de la campaña 2.0 explica que debido al contexto económico y social, la ciudadanía no tiene ganas de participar y mucho menos con los partidos. Un ejemplo de esto es que en el perfil @socialstes.cat del PSC-PSOE, el primer día de las elecciones al Parlament de Catalunya de 2012, se retuitea un mensaje de @pscbarcelona en el que se puede leer: “15 días para cambiar. Buscamos voluntarios”. Todos los candidatos hacen un reconocimiento y agradecen la colaboración de los ciberactivistas. Montilla, por ejemplo, en un mensaje desde @fetsantweets les dice: “Gracias a los que estáis aquí y a los que nos seguís en Internet y en las redes sociales. He aprendido de vosotros”. En la cuenta de Jordi Hereu, en 2011, se celebra la llegada a los 2.000 seguidores y se agradece a todos aquellos que le siguen. En el de Carme Chacón, se agradece a la red socialista de la ciudad de Badalona por difundir #noeslomismo, uno de los lemas de la campaña de 2011. Finalmente, Pere Navarro da las gracias a los miles de ciudadanos que han contribuido a difundir la #alternativasensata. Éste es uno de los pocos mensajes firmados con PNM, señal que lo ha escrito el mismo Pere Navarro.

La ciberdemocracia15, la actitud de la ciudadanía en la red, no siempre es buena. El aumento de la participación ciudadana hace también que aumenten actitudes incorrectas. Un ejemplo de esto es el que reconoce Aroa Arauzo durante las elecciones al Parlament de Catalunya de 2012 y que consiste en amenazas de muerte realizadas a Pere Navarro y a su familia.

4. Conclusiones En el PSC-_PSOE ha habido una evolución en relación con la manera de implicar

a los grassroots

e incrementar la participación ciudadana. El

número de retwets y de mensajes de respuestas ha aumentado, de 2010 a 2012, multiplicándose por 3,5. Esta evolución no es suficiente ya que la ciudadanía demuestra una mayor voluntad de participación y relación con los políticos, aumentando en 9,5 los mensajes en referencia al partido y sus candidatos. La libertad en la construcción del discurso político de los ciberactivistas, pretendida por los responsables de campaña 2.0 de todas las elecciones, se hace patente en la manifestación de José Montilla en un acto de precampaña de las elecciones al Parlament de Catalunya de 2010 con la siguiente afirmación: “El mensaje no vendrá dado desde la dirección socialista, porque no quiere soldados digitales, sino activistas críticos y creativos" 16 . Esta voluntad hace que el mensaje que se emite desde las cuentas de Twitter quede difuminado y poco concreto. Da la sensación, como afirma Jordina Freixanet, responsable de la campaña del partido en las elecciones al Parlament de Catalunya de 2010, de “ejército de Pancho Villa”. El PSC-PSOE evoluciona con los grassroots recogiendo ideas de sus ciberactivistas y transformándolas en acciones de campaña, dándoles así más protagonismo. No solo eso, sino que intenta concienciar a los miembros de sus listas de lo importante de su presencia en la red, como reconoce Aroa

15

Carlos Scolari (2006), Hugo Pardo (2006) y Toni Aira (201021) Maiol, R. “Montilla llama a movilizarse a sus militantes en Internet”. El País [En líena], 22 de mayo de 2010. http://elpais.com/diario/2010/05/23/catalunya/1274576843_850215.html [Fecha de consulta: 03 de febrero de 2014]. 16

Arauzo, responsable de la campaña de las elecciones al Parlament de Catalunya de 2012. Por último, y debido a la coyuntura social y por los cambios tecnológicos, los espacios destinados a la retransmisión de mítines tienden a desaparecer. También la presencia de los ciberactivistas en la sede del partido. Ahora, cada vez más, con la aparición de los teléfonos móviles, los asistentes como público a los actos de campaña se convierten en los creadores de mensaje. 5. Bibliografía Aira, T., 2010, “La comunicació política”. UOC, Barcelona. Aira, T., 2011, “Los nuevos profesionales de la “democracia mediática”. Perfiles y roles emergentes en los equipos de comunicación y estrategia políticos.", X Congreso: Política en Red, En línea, http://www.aecpa.es/congresos/10/ponencias/14/ [Fecha de consulta: 12 de diciembre de 2013] Bauman, Z.& Santos, A., 2010, “Vida líquida, Estado y Sociedad”. Paidós, Barcelona. Berger, P., & Luckmann, T., 1968, “La construcción social de la realidad”. Arromortu, Buenos Aires. Canel, M., 1999, “Comunicación política. Técnicas y estrategias para los cociedad de la información”. Tecnos, Madrid. De Moragas, M., 2011, “Interpretar la comunicación”. Gedisa, Barcelona. Franco, D., 2013, “El análisis de la participación digital de las grassroots en las campañas electorales de CiU en Cataluña”, III Jornades Internacionals de comunicació i societat, Girona, 8 de noviembre. Ginesta, X., 2013a., “La Catalunya del plebiscit. El futur està en joc: de l’Onze de Setembre al 25 de novembre, Curber Edidions, Girona. Ginesta, X., 2013b, “Xarxes socials i nova política”. E-week, Centelles. 5 de noviembre. Ginesta, X. & Ordeix, E. 2011, “Beyond the Votes: A European Perspective on the Use of Public Relations to Legitimize Authority in Obama's Campaign”. American Behavioral Scientist , En línia http://abs.sagepub.com/content/55/6/683. [Fecha de consulta: 12 de febrero de 2014] Ginesta, X., Gómez, M. & Serrat, J. 2011, “Observatorio Barça 2010. La campaña del FC Barcelona en la prensa deportiva y las redes sociales”, Universitat de Vic.

Giral, E., 1989, “Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC-POSE. Cronologia (1978-1999)”. ICPS, Barcelona. Gordillo, S., 2010, “Comunicació i política: el pas de l’1.0 al 2.0”. Trípodos , 27, P.175-188. Katz, E., & Lazarsfeld, P., 1964, “Personal Influence; The part played by people in mass commnunications”. G. F. Press, Illinois. Laswell, H., 1948, “The structure and Fuction of comunication in society”. Harper, New York. McCombs, M. & Shaw, D., 1997, “The Emergence of American Political Issues: The Agenda Setting Function of the Press”. West. Pub. Co, T. St.Paul. McQuail, D., 2000, “Introducción a la teoría de la comunicación de masas”, 5th Edition, Paidós, Barcelona. Orihuela, J., 2010, “Mundo Twitter”, Alienta, Barcelona. Robledo, P., 2011, “Movimeinto 15m”. Retrieved 12 14, 2013, from http://www.movimiento15m.org/ [Fecha de consulta: 10 de enero de 2014] Scolari. C., 2006, “Web 2.0 Caos conceptual y nuevos mitos en el discurso cibercultural. IX Congreso Grupo de Trabajo: Cibercultura y nuevas tecnologías de la información”. IX Congreso IBERCOM El espacio iberoamericano de comunicación en la era digital, En línea, http://scholar.google.es/scholar?start=10&q=pol%C3%ADtica+2.0&hl=es&as_ sdt=0&as_vis= fecha de consulta [Fecha de consulta: 12 de febrero de 2014] Vallés, J., 2000, “Ciencia Política. Una introducción”, 8th Edition, Ariel, Barcelona. Watzalawick, P., 1967/1981 “Teoría de la comunicación interacciones, patologías y paradojas”, Herder, Barcelona.

humana:

Xifra, J., 2005, "Los think tank y advocacy tank como actores de la comunicación política ", Anàlisi 32, http://ddd.uab.es/pub/analisi/02112175n32p73.pdf. [Fecha de consulta: 12 de enero de 2014]

Comunicación Política 2.0 en las instituciones locales. El caso de la Provincia de Castellón Ramón S. Pardo Baldeón - Universitat Jaume I de Castelló– [email protected] La decisión de las administraciones públicas de potenciar el uso de los recursos que les proporcionan las tecnologías digitales les permiten apropiarse de los elementos propios del periodismo participativo hasta el punto de convertirse en mediadores de la información que ellas (administraciones) mismas generan. Creadas para facilitar el acceso a la gestión de la administración, las webs municipales y provinciales se han convertido en publicaciones digitales, plataformas de comunicación política, que ofrecen a sus administrados la posibilidad de hacer gestiones online a la par que servirles de escaparate para destacar la acción de gobierno institucional. Desde 2011, los gabinetes de comunicación de la Diputación de Castellón y los ayuntamientos con mayor peso poblacional de la provincia han volcado sus esfuerzos en potenciar estas webs con el doble objetivo de acercarse a los ciudadanos y de controlar la información que generan. Este trabajo tiene como objeto de estudio analizar la evolución de las webs municipales y el uso que hacen de ellas los gabinetes de comunicación para justificar la acción de la administración y la gestión de los recursos públicos por parte del equipo de gobierno. Se plantea un diseño metodológico en el que se recurre a la consulta de datos secundarios relativos a la emisión de notas de prensa de la Diputación y los ayuntamientos de Castellón, Vila-real y Burriana, en los años 2011 a 2013, etapa coincidente con el impulso de la comunicación online en la provincia. Asimismo, se analiza la influencia de los mensajes corporativos en una red social tan popular como Twiter, a partir de la medición con la herramienta Metricspot. Los resultados confirman el aumento del caudal informativo que las instituciones facilitan a los ciudadanos a través de sus webs al tiempo que el intento de uso partidista de las mismas, algo que se debe evitar para que cumplan con el principio de información objetiva, divulgativa, para el que fueron creadas. Palabras clave: comunicación política, Diputación de Castellón, gabinete de comunicación, webs municipales.

Political Communication 2.0. In the local institutions. Castellon's regional case

The decision taken by public administrations to implement the use of the resources which are given by the digital technologies, enables them to take away the key elements of the participatory journalism to the point in which they become moderators of the information they personally provide. They were created to make easier the access to the administration negotiations, local webs and regional ones have transformed to digital postings, political communication platforms which offer the possibility of making online negotiations at the same time that helps them to show off the ability of institutional government. Since 2011, the offices of communication of the Diputación de Castellón and the city halls with higher power in the region have put all their effort in promoting these websites, with the double objective of getting more in touch with the citizens and with the objective of controlling all the info they generate. This task has been created with the finality of analyzing the evolution of municipal websites and the use that is made from them by the offices of communication to justify the task of the administration and the administration of the public services made from the government team. A methodical design is created which is then used for a secondary relative data consultancy to the emission of the press notes from the Diputación and the city halls from Castellón, Vila-real and Burriana, between 2011 and 2013. Adding on, this method is implemented at the same point where the online communication is having an increase in the region. Moreover, the influence of corporative messages is analyzed in Twitter, a highly popular social network, starting up with the Metricspot tool. Finally, the results show clearly the increment of the informative communication that the institutions facilitate the citizens through their webs whilst the use of the webs is promoted at the same time. This is the first thing that needs to be avoid to comply the principle of informing objectively, communicatively, for the purpose that were originally created. Key Words: Diputación de Castelló, municipal websites, offices of communication, political

2

1. Introducción Las tecnologías digitales han contribuido a la democratización de la información y han dotado a los públicos de una importante herramienta en la que buscar las respuestas a muchos de los interrogantes a los que se enfrentan a diario, eso sin olvidarse de que la Red se ha convertido en el epicentro de las relaciones sociales, sustituyendo a las plazas públicas y asumiendo, una parte del papel reservado a los medios de comunicación de masas. Ese proceso evolutivo ha contribuido a romper el monopolio de la información que tenían los media, algo que también han detectado los políticos, unos de los actores que interaccionan en la esfera de lo público. De ahí que, en un intento de retener su dominio sobre la información que generan, al tiempo que con la intención de acercarse a los ciudadanos, las administraciones públicas se han lanzado en los últimos años a aprovechar las ventajas que le proporcionan las tecnologías digitales y tomar posiciones como entidades generadoras de información, llegando, en muchas ocasiones, a constituirse en medios de comunicación al apropiarse de elementos propios del periodismo participativo. Algo que les han permitido convertirse en trasmisores directos de la información que ellas mismas generan. Los websites municipales se configuran de esta forma en plataformas de comunicación. Ese proceso que se ha vivido ya en la administración estatal se reproduce casi miméticamente en las instituciones más próximas a los ciudadanos, los ayuntamientos. Un proceso que se inició en 2004, cuando se incorpora al lenguaje cotidiano el termino web 2.0 con el que se definen el conjunto de aplicaciones o herramientas que permiten que el usuario no sea sólo un consumidor pasivo (Islas, 2008). Hace ahora, pues, diez años, los usuarios de la red se convertían en prosumidores de contenidos, tarea que los responsables de los gabinetes de comunicación han hecho suya al punto de convertir el website institucional en un diario abierto a la información, información que circula en un doble sentido, siendo la que retorna desde el receptor la que capta el interés de la administración. Y es que recoger aquello que los usuarios opinan de la gestión que hacen los políticos es uno de los de este acercamiento, vía web, en el que se adentran los consistorios. Cualquier dato que les llega del entorno online es una nueva pista de cómo se percibe su actuación y del grado de satisfacción ciudadana, lo que se traduce en una afirmación o negación de la legitimación de su gestión. Comunicar la gestión y recabar la opinión o grado de satisfacción de los administrados con la acción de los gobernantes es una de la prioridades de los directores de comunicación institucional, preocupados, y más en estos momentos de degradación de la imagen de los políticos, en legitimar la gestión de gobierno, a la par que de consolidar y reforzar la imagen corporativa, de marca. Si a finales del pasado siglo, la comunicación de las administraciones aumentó como respuesta a una doble demanda: la de 3

los media, especialmente los de proximidad, los locales, y la de los administrados que querían saber qué gestión hacían en su nombre los políticos, mediada la segunda década del siglo XXI, con una sociedad que vive en torno a Internet y las redes sociales, comunicar y hacerlo con efectividad es una obligación inexcusable para los gabinetes de comunicación. Y en esa tarea emplean las herramientas de la sociedad de la información y lo hacen en los foros y redes sociales en los que interactúan los grupos sociales o los individuos. Quedarse fuera de la red es un riesgo que no se pueden permitir los políticos. Políticos que deben buscar otros cauces para contactar con los ciudadanos, toda vez que a los medios tradicionales, les ha salido un poderoso competidor en las redes sociales, donde los flujos de información superan cualquier intento de control del poder hegemónico. De ahí que hayan instado a sus dircom a implementar canales directos en las redes, algo que ha llevado a los comunicadores institucionales a potenciar los portales corporativos y tender puentes de acercamiento en Facebook, Twiter o Youtube. Herramientas que tienen un bajo coste a la par que tienen una legión millonaria de seguidores que amplifican el alcance de los mensajes. Para adaptarse a este nuevo ecosistema y acceder a las nuevas ágoras virtuales que suponen los foros de las redes sociales, las instituciones han tenido que redefinir su estrategia comunicativa y sus gabinetes de comunicación cambiar sus chips para acercar la institución a los ciudadanos. Y es que lo local está en el principio de la comunicación cuando está se recibe con la intermediación de las tecnologías digitales (López, 2000: 29). Tecnologías que permiten que los flujos de información fluyan a gran velocidad y sin intermediación. El mapa de la comunicación se reconfigura y se adapta (Moreno, Molina y Corcoy, 2013: 502), sin que por ello pierda su función de epicentro de la vida social, lugar en el que se mueven los agentes sociales y en el que se asiste a la toma de posiciones y formación de la opinión pública (Borja y Castells, 1997). Y todo este proceso de transformación y adaptación al nuevo entorno online iniciado por las instituciones públicas se produce en un tiempo en el que la percepción que de ellas tienen los ciudadanos es negativo, imagen a la que contribuyen los casos de corrupción y de mala gestión que salpican a diario la actualidad informativa. Algo que recogen las encuestas del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) en las que tampoco salen bien parados los medios de comunicación. Por ello, políticos y dircom buscan en las redes sociales, por su grado de conexión con los ciudadanos, un acercamiento que les permita una relación abierta para explicar los porqués de la toma de decisiones (Canel, 2006: 8). Con ello buscan ganar presencia y mejorar la percepción que de ellos se tiene por parte de la ciudadanía, a la par que mejorar la reputación institucional (La Porte, 2005:3). Algo de lo que se encargan los gabinetes de comunicación, órganos de control y relaciones 4

públicas (Martín, 1998:11-14). Departamentos que buscan tener presencia en los medios tradicionales aún retienen el deber delegado por los ciudadanos de mediar entre ellos y la administración- y controlar sus mensajes, en un intento de hacerse un hueco en la agenda temática, porque aquello que no sale en los medios no existe, ni es objeto de debate. Así pues, lograr visibilidad es objetivo de los políticos y sus dircom que han de negociar con los periodistas para lograr su fin, por lo que están interactuando permanentemente (Casero, 2009: 354-366). A ambas partes les interesa canalizar su mensaje a la ciudadanía. A los primeros por acercar su acción, para lo cual los medios de comunicación les sirven de altavoz y a éstos por su necesidad de lograr informaciones relevantes para sus lectores (sociedad) y ganarse así una reputación que refuerce su credibilidad. La irrupción de las nuevas tecnologías ha modificado sustancialmente el ecosistema comunicativo y lo ha hecho de la mano de la democratización del acceso a la información, al añadir un nuevo medio fácilmente accesible a la hora de presentar las informaciones en la esfera central de lo público para propiciar el debate y la formación de la opinión de la sociedad. Los medios tradicionales ya no detentan todo el poder. Internet se convierte en clave de la información institucional en los entornos online por su capacidad de propagación del mensaje y todo ello a pesar de que el escenario actual de la comunicación en el que participan los agentes sociales (políticos, ciudadanos y medios) está mediatizado por la política (Mazzoleni, 2004). De ahí que la web corporativa sea el núcleo de la comunicación institucional y de los partidos políticos en la red (Casero, 2007: 3), puesto que les concede la opción de gestionar su mensaje sin intermediaciones. Por ello, las administraciones locales y provinciales no han dudado en aprovechar esa posibilidad de control del mensaje que les permiten la tecnología digital y las redes sociales. Así, diputaciones como la de Castellón y ayuntamientos con peso en la economía castellonense han convertido sus sitios web en núcleos informativos que compiten, en ocasiones, con los medios tradicionales cuando no suplen su ausencia. Y todo en busca de un acercamiento a sus administrados. 2. Metodología Este trabajo de análisis de caso tiene por referente el estudio de la evolución de las webs municipales y el uso que los directores de comunicación institucional hacen de ellas para acercar la gestión a los ciudadanos, a la par que para justificar, y con ello buscar su legitimación, la acción de la administración y la gestión de los recursos públicos por parte del equipo de gobierno. Para ello se analiza la gestión de la comunicación en la Diputación de Castellón y los ayuntamientos de Castellón, Vila-real y Burriana a la par que el proceso seguido para la adaptación a las nuevas herramientas, formatos y soportes de información que ofrece el mundo digital y conocer cuáles son las estrategias seguidas. 5

En la elección de la diputación pesa el hecho de que al ser una institución próxima a los ciudadanos genera en estos un mayor grado de confianza y en lo tocante a los ayuntamientos se ha seguido el criterio de su representatividad en cuanto a su población y peso económico: Vila-real y Burriana y el hecho de ser la capital: Castellón. A la hora de abordar el trabajo se plantea un diseño metodológico basado en el análisis de datos secundarios. Por una parte, se recurre a la consulta de datos relativos a la emisión de notas de prensa de la Diputación de Castellón desde 2011 hasta 2013. Por otra, para analizar los niveles de uso de Twiter y su efectividad en los mensajes corporativos que lanza la Diputación y los tres ayuntamientos se recurre a la herramienta Metricspot que permite obtener datos de la actividad de sus cuentas en Twiter a partir del análisis de las 200 últimas interacciones y muestra cuándo publican tuits y retuits. Asimismo nos indica cuáles son los momentos en los que esos tuits han tenido más influencia. 3. La Diputación de Castelló impulsa la comunicación provincial online La decidida apuesta efectuada por la Diputación de Castellón a partir del verano de 2011 por las redes sociales como canal de trasmisión hacia los ciudadanos de la gestión de la institución marcó el camino a seguir de otras administraciones locales de la provincia que ya tuvieron en la corporación provincial un referente a la hora de poner en marcha su política comunicativa y programar su website. Una y otros optaron por un método mixto de trasladar la información al ciudadano (Pardo, 2013). Por un lado, siguen con las notas de prensa que, además de enviar a los medios de comunicación provinciales, "cuelgan" en sus webs y por otro aprovechan las ventajas de redes como Facebook o Twiter, que permiten una interacción más directa, además de un acercamiento a su electorado. La Diputación de Castellón emitió 602 comunicados de prensa en 2011 y un año después la cifra se elevaba a 705 cifra que se mantuvo en 2013, a una media de 3 notas diarias, según recoge la hemeroteca digital. En paralelo la institución se sumaba a la tendencia a mostrar su actividad en el escaparate de redes sociales como Facebook, Twiter o Youtube . El 2011 marcó un punto de inflexión en la estrategia comunicativa de la institución castellonense al incorporarse a las redes sociales para acercarse a los ciudadanos y mantener informados a los medios de comunicación. Se profesionaliza el gabinete de la mano del periodista Juan Lozoya que nombra un encargado de redes sociales, en un intento de segmentar las funciones comunicativas del gabinete. Aplica así uno de los planteamientos de De Bustos (2012: 225) que ve el gabinete de comunicación de la era digital como un ente que debe tender más a impulsar el mensaje institucional que a centralizarlo. Algo que comporta la elaboración del mensaje para atender las necesidades de los receptores: desde los medios de comunicación tradicionales hasta los blogueros y la propia web corporativa. 6

Metricspot permite constatar que la diputación castellonense emite una media de 2,19 tuits diarios por parte de la institución provincial castellonense, coincidentes con los comunicados de prensa que envía por email a los redactores de los medios de comunicación provinciales. De acuerdo con ese análisis, vemos que entre las 11 y las 13 horas es cuando se registra el mayor número de tuits, 92, que reciben 177 retuiteos. Igualmente se desprende que son los martes, jueves y viernes con 32, 34 y 34 tuits y 59, 63 y 66 retuiteos (ver cuadro 1), respectivamente, los días en que mayor actividad despliega el gabinete de comunicación, coincidiendo los martes con la reunión de la junta de gobierno y el pleno mensual de la institución. 60 50 40 30 20 10 0 Tuits

Martes

Jueves

Viernes

32

34

34

Hora

11-12 h

57

12-13 h

42

Cuadro 1. Los días con más actividad en Twiter de la Diputación de Castelló y horario de mas tuiteos. Metricspot

El Ayuntamiento de Castellón fue junto con la Diputación de Castellón la primera administración provincial en apostar por subir contenidos a la web y "colgar" sus notas de prensa, al mismo tiempo que prospectaba y aprovechaba las ventajas de usar una herramienta de acercamiento a los ciudadanos como las redes sociales. El consistorio emite una media de 4 comunicados diarios, salvo los fines de semana que apenas registra actividad, lo que hace que desde 2011 hasta 2013 se hayan "colgado" 4.800 cada año. En paralelo, en sus primeros 623 días en Twiter generó una media de 33,97 tuits diarios destinados a sus 1.250 seguidores (ver cuadro 2). Cifra que en Facebook era a los 10.126 seguidores. Asimismo, el web corporativo registró 600.000 visitas en 2013, cifra importante en una población censada de 180.204 habitantes. Precisamente en la web institucional existe un espacio denominado Carpeta Ciudadana en la que se pueden realizar trámites administrativos en red, para lo que es preciso darse de alta, algo que a finales de 2013 habían hecho 2.568 ciudadanos, que han realizado 46.387 trámites, según fuentes del consistorio. En tanto que el canal de Youtube municipal registra 55 suscriptores que han realizado 8.930 visualizaciones de los 55 vídeos disponibles (plenos, comparecencias y actos festivos, básicamente).

7

60 50 40 30 20 10 0 Tuits

Viernes

Sábado

55

37

Hora

8-9 h

17

16-17

20

Cuadro 2. Días de más actividad en Twiter del Ayuntamiento de Castelló y horario de mas tuiteos.

Metricspot

El web oficial ofrece información propia acerca de la actividad municipal, permite realizar gestiones en red y promociona actividades festivas y turísticas. Incluye también apartados destinados a la interacción con el alcalde y las distintas áreas de gestión, así como una serie de informaciones de servicio, caso de las farmacias de guardia y la agenda sociocultural. El segundo consistorio de la provincia, el de Vila-real, con 51.357 habitantes censados, dispone igualmente de una web corporativa que tutela el gabinete de comunicación, que cuenta con dos periodistas, que generan una media de 3-5 informaciones diarias, lo que supone unos 3.800 al año, textos que incluyen imágenes y que se ponen a disposición de los medios de comunicación al tiempo que se suben al portal municipal online. Un espacio creado hace 10 años, y renovado a mediados de 2013, año en que registró 460.000 visitas. La página de Facebook municipal registró 1.500 seguidores en 2013, en tanto que la de vídeos de Youtube registró 63 suscriptores que realizaron 12.484 reproducciones de sus 114 vídeos. El consistorio, además, tiene 1.819 seguidores en Twiter, que son los destinatarios de los tuits que concentra en dos picos de 16 a 17 horas y de 23 a 24 horas, con 27 y 21 tuits, respectivamente. En tanto que los jueves y los domingos, con 36 y 40 tuits emitidos, respectivamente, son los días de mayor actividad (ver cuadro 3) El web corporativo vila-realense incluye la opción de gestionar en red trámites administrativos a la par que dirigirse al equipo de gobierno. Al igual que otros ayuntamientos abre espacios a la información de servicio al ofertar farmacias de guardia, cursos, información cultural, del tiempo o teléfonos de utilidad

8

50 40 30 20 10 0 Tuits

Jueves

Domingo

36

40

Hora

16-17 h

27

23-24 h

21

Cuadro 3. Días de mayor actividad en Twiter del consistorio de Vila-real y horario con mas tuiteos. Metricspot

El consistorio de Burriana también se ha adentrado en las redes sociales para acercarse a sus 35.598 vecinos censados. Desde 2011 a 2013 su gabinete de comunicación, que dirige el periodista Vicent Ríos, ha emitido 1.453 informaciones de interés general, a razón de 487 comunicados de prensa anuales. Informaciones que se suben a la web además de las 107 notas culturales, 67 de carácter deportivo, 80 de fiestas, 18 de sucesos y 8 de sociedad, que contribuyen a "enganchar" al ciudadano que en el portal municipal accede a informaciones de servicio como farmacias de guardia, callejero, gestión electrónica o de turismo. 35 30 25 20 15 10 5 0 Tuits

Miércoles

Sábado

26

33

Hora

15-16 h

19

18-19 h

20

Cuadro 4. Días de mayor actividad en Twiter del consistorio de Burriana y horario de mas tuiteos.

Metricspot

Burriana cuenta con 770 seguidores en Twiter y según Metricspot es entre las 13 y las 14 horas y de 18 a 19 horas, con 53 y 70 tuits, respectivamente, cuando mayor actividad despliega el gabinete de comunicación, que ve como son los miércoles y los sábados, los días en que genera un mayor número de retuits, 90 y 95, respectivamente (ver cuadro 4). Mientras, la página de Facebook municipal registra 1.100 seguidores y el canal Youtube tiene 6 suscriptores y registra 2.781 visualizaciones de sus 17 vídeos. Al tiempo que su web recibió 144.000 visitas en 2013.

9

4. Conclusiones Los resultados confirman el proceso evolutivo que han seguido los web site de las administraciones locales con mayor peso en la sociedad castellonense, en la línea marcada por la Diputación de Castellón, que en 2011 inició un acercamiento a los ciudadanos para atajar el desapego que éstos muestran por las instituciones políticas. Unos administrados que buscan en internet y en las redes sociales datos, que entienden más fiables, sobre acciones de gobierno o informaciones de valor añadido que no encuentran en los medios tradicionales. Y todo ello a un bajo coste. Por ello, los consistorios, al igual que antes hicieron las administraciones central y autonómica, han vuelto su mirada hacia las opciones que les facilitan las tecnologías digitales para dirigirse de forma directa a sus administrados, evitando la mediación de los periodistas. Algo que ha movido a los gabinetes de comunicación municipales a una mayor elaboración de los mensajes que ofrecen al ciudadano en la web institucional en un intento de legitimar la gestión de los políticos, a la par que dar servicio. En el estudio se detecta que las webs municipales objeto del estudio han evolucionado hacia una concepción más dinámica, pasando de ofertar sólo datos generales de la población y un organigrama de la corporación, incluyendo una guía de servicios con informaciones de utilidad (planos, guías culturales, farmacías de guardia...), que se suman a las relativas a la actividad pública de la administración. En esa evolución se ofrecen herramientas de participación ciudadana (preguntas al presidente de la Diputación de Castelló), blogs o foros, además de permitir al usuario realizar gestiones en la red: administración electrónica o la Carpeta Ciudadana del Ayuntamiento de Castelló. Sin embargo, los portales corporativos de las administraciones locales castellonense aún están en fase evolutiva, incluso de rediseño, como el consistorio vila-realense, y no han sacado todo el rendimiento posible a las redes sociales, en especial si tenemos en cuenta el bajo número de seguidores que tienen las instituciones objeto de estudio, dado que no superan la barrera de los 2.000 en Twiter y Facebook. Por ello, se plantea a los dircom que se apliquen en esta tarea de ofrecer a los ciudadanos, en especial a los vecinos de municipios sin medios de comunicación, buenos portales de información ciudadana. Un buen ágora virtual que reciba interacciones constantes y las hagan participativas. Un espacio que debe permanecer ajeno a la tentación de un uso partidista, si es que se quiere garantizar el cumplimiento del objetivo divulgativo o de servicio para el que fueron creadas y que no es otro que el de facilitar información objetiva, divulgativa o de servicio. 5. Bibliografía Borja, J., Castells, M. (1997): Local y global. La gestión de las ciudades en la era de la información. Madrid: Taurus. 10

Canel, M. J. (2006): Comunicación Política. Una guía para su estudio y práctica. Madrid: Tecnos. Casero Ripollés, Andreu (2009): El control político de la información periodística. RLCS, Revista Latina de Comunicación Social, 64, páginas 354 a 366. La Laguna (Tenerife): Universidad de La Laguna, recuperado

el

24

de

febrero

de

2014

http://www.revistalatinacs.org/09/art/29_828_47_ULEPICC_08/Andreu_Casero.html DOI: 10.4185/RLCS-64-2009-828-354-366 Casero Ripollés, A. (2007): "Los websites de los partidos políticos: Nuevos Instrumentos de la Comunicación Corporativa en el escenario online", en Razón y Palabra, 55, México. De Bustos, R. (2012): "El gabinete de prensa ante el nuevo ecosistema informativo digital" en adComunica. Revista Científica de Estrategias, Tendencias e Innovación en Comunicación, 4. Castellón. Asociación para el Desarrollo de la Comunicación adComunica Universidad Complutense de Madrid y Universitat Jaume I de Castelló, 223-227. DOI: http://dx.doi.org/10.6035/2174-0992.2012.4.14 Islas, O. (2008): “El prosumidor. El actor comunicativo de la sociedad de la ubicuidad”, en PalabraClave, 11, Colombia, páginas 29 a 39. La Porte, J. M. (2005): "Introducción a la comunicación institucional" en Perspectives on Communication. Pontificia Università della Santa Croce. Facolta di Comunicaziones Instituzionale. Roma, junio: http://www.perspectivesoncommunication.com/files/6Pocnov05.pdf López, X. (2008): "Ciberperiodismo en la proximidad" en Comunicación Social. Sevilla. ISBB: 978-8496082-72-4. López, X. (2000): "Los medios tradicionales, en los nuevos escenarios de la comunicación" en Revista Latina de Comunicación Social, 32. Recuperado el 3 de febrero de 2014 de http://www.ull.es/publicaciones/latina/aa2000kjl/y32ag/65xose.htm Martín, F. (1998): Comunicación Empresarial e Institucional. Madrid: Universitas. Moreno Sardà, A., P Molina Rodríguez-Navas, M Corcoy Rius (2013): “La información de las administraciones públicas locales. Las webs de los ayuntamientos de Cataluña”, en Revista Latina de Comunicación Social, 68. La Laguna (Tenerife): Universidad de La Laguna, páginas 502 a 528, recuperado

el

5

de

marzo

http://www.revistalatinacs.org/068/paper/987_Bellaterra/21_Moreno.html DOI: 10.4185/RLCS-2013-987/CrossRef link Mazzoleni, G. (2004): La Comunicación Política. Madrid: Alianza Editorial 11

de

2014,

de

Pardo, R. (2013): "La adaptación de la comunicación política institucional a los nuevos entornos online" en http://www.revistalatinacs.org/13SLCS/2013_actas/149_Pardo.pdf * Este trabajo forma parte del Proyecto I+D con referencia CS02010-16313 financiado por el Ministerio de Economía y Competitividad.

C.V. RAMÓN PARDO BALDEÓN, Licenciado en Ciencias de la Información por la Universidad Complutense de Madrid (UCM) en 1984. Profesor Asociado de Ciencias de la Comunicación en la Universitat Jaume I (UJI) y

Vocal de Formación en la Asociación de Periodistas de Castelló.

Desde 1984 hasta 1989 trabajó como redactor en el diario El Comercio, de Gijón, y desde 1993 a 2013, en el diario Levante-EMV, como redactor de política institucional en Castelló

12

L'ús de Twitter en tres campanyes electorals: Espanya, Estats Units i Noruega

Laura CERVI Universitat Autònoma de Barcelona [email protected]

Núria ROCA TRENCHS Universitat Autònoma de Barcelona [email protected] Resum L'augment de l'ús i l'expansió de les xarxes socials durant les campanyes electorals permet als candidats i als partits polítics establir noves relacions amb l'electorat i fugir de la campanya electoral tal i com s'ha entès tradicionalment, fomentant la deliberació i promovent la participació, i anant més enllà de la simple difusió del programa electoral. Els candidats tenen a les seves mans les eines que poden fer possible el canvi de paradigma de la comunicació i establir un sistema de relacions més horitzontal, que els permeti apropar-se a la ciutadania després que la política s'hagi vist involucrada en un procés de deslegitimització les darreres dècades. Aquest debat se situa en les teories sobre el ciberoptimisme i el ciberpessimisme, aquelles que plantegen que internet permetrà realment un canvi de paradigma, o que simplement es repetirà en el món online el que succeeix al món offline, respectivament (Margolis i Resnick, 2000; Putnam, 2000; Norris, 2001, Davis 2005). Ara bé, l'ús que se'n fa pot variar segons el sistema polític i la cultura política d'un determinat país. Aquesta investigació proposa determinar si les xarxes socials, en aquest cas Twitter, tendeixen a homogeneïtzar les campanyes electorals o si encara s'aprecien diferències en el seu ús en els diferents contextos polítics. Per a la investigació, que combina dues branques d'estudi (la investigació en comunicació i la investigació en ciències polítiques, s'han escollit tres països): Espanya, Estats Units i Noruega, que representen els models definits per Hallin i Mancini (2004): Pluralisme Polaritzat, Liberalisme, i Corporatiu Democràtic; per tal de comparar l'ús de Twitter que fan els principals candidats en les eleccions: Mariano Rajoy (PP) i Alfredo Pérez Rubalcaba (PSOE) a Espanya (2011); Barack Obama (Partit Demòcrta) i Mitt Romney (Partit Republicà) als Estats Units (2012); i Jens Stoltenberg (Partit Laboralista) i Erna Solberg (Partit Conservador) a Noruega (2013).

Partint d'una metodologia que combina l'anàlisi qualitativa i la quantitativa, s'analitza alhora, la relació que s'estableix entre els candidats i els electors i el compromís dels actors polítics a la xarxa, distingint les tres àrees claus plantejades per Vedel i Lilleker (2013): informació, debat i discussió (deliberació) i participació. L'anàlisi se centra en Twitter perquè és la plataforma que ha tingut un ascens més ràpid en el seu ús des que es va llançar al mercat el 2006. De fet, va tancar el 2013 havent superat els 218 milions d'usuaris i més de 500 missatges generats per part dels usuaris. Paraules clau: campanyes electorals, comunicació política, Espanya, Estats Units, Noruega, Twitter Abstract The use of social networks in political campaigning may enable candidates and parties to escape the traditional campaign, build new relationships with their supporters and efficiently mobilize them to participate. Candidates have the tools to change tha paradigm of voter-candidate communications after policy had been delegitimized last decades. The discussion is focused on the cymberoptimist and cyberpessimist theories, which say on the one hand that Internet allows a paradigm shift; and on the other hand, that the online world is the same than the offline world (Margolis i Resnick, 2000; Putnam, 2000; Norris, 2001; i Davis, 2005). Nevertheless both social network usage and its goal may vary depending on the political system and the political culture: it may simply be intended by politicians a new tool to implement the traditional campaign strategy or empowering people. The comparative research is aimed at discovering if social networks, in this case Twitter, tends to homogenize campaign styles tending to the above mentioned public debate or we can still appreciate differences in the use of social networks in different political contexts. For this reason, for the research (that combines the research in political science and in communication science) we selected three countries representing each of Hallin and Mancini’s tipology models (Polarized pluralism, Liberal and Corporativist): Spain, United States and Norway, in order to compare candidates’ use of Twitter in their most recent elections (Spain 2011, US 2012 and Norway 2013). Through a quantitative and qualitative analysis our research focuses around measuring if and how candidates interact with citizens, distinguishing the three levels pointed out by Vedel (information, deliberation and participation) to conclude observing interesting differences among the countries and candidates. Finally, we focus on Twitter for being the quickest increasing social network worldwide and the most diffused mean of expressing “political meaning” by citizens. Key words: electoral campaigns, Norway, political communiction, Spain, Twitter, United States

Introducció L'ús d'internet ha crescut exponencialment les darreres dècades no només com a eina de comunicació social sinó també com a eina de comunicació política. Al mateix temps, i de manera paral·lela, s'ha anat generant un procés de desafecció política. Precisament, l'expansió de les noves tecnologies de la informació i la comunicació proporciona una nova oportunitat als actors polítics d'establir noves relacions amb l'electorat i recuperar la seva confiança. Ara bé, l'ús que es pot fer d'internet pot diferir segons el sistema polític i la cultura política de cada país i per això s'analitza l'ús d'internet dels candidats en diferents campanyes electorals. Per a l'anàlisi, s'han escollit tres països: Espanya, Estats Units i Noruega, corresponents als tres models de sistemes polítics plantejats per Hallin i Mancini (2004): Pluralista Polaritzat, Liberal i Corporatiu Democràtic. I de cada país, s'analitzen els principals candidats: Mariano Rajoy (PP) i Alfredo Pérez Rubalcaba (PSOE) a Espanya (2011); Barack Obama (Partit Demòcrta) i Mitt Romney (Partit Republicà) als Estats Units (2012); i Jens Stoltenberg (Partit Laboralista) i Erna Solberg (Partit Conservador) a Noruega (2013). La penetració de l'ús d'Internet difereix en cada país 1, però per a l'anàlisi de l'ús d'internet s'ha escollit Twitter perquè és una de les plataformes comunes als tres països però també perquè ha tingut un ascens més ràpid en el seu ús des que es va llançar al mercat el 20062. Els objectius són: comparar l'ús que fan de Twitter els sis candidats seleccionats, establir les principals semblances i diferències de la seva campanya a aquesta xarxa social, determinar el nivell de compromís en el seu ús; reflexionar sobre si s'està produïnt una procés de convergència dels tres models proposats cap al Liberal, un debat que se centra en discutir si es tendeix cap a l'americanització de les campanyes electorals (per l'interès internacional que suscita la política nord-americana) o si s'estan modernitzant. I ens preguntem: quin ús fan de Twitter els candidats? Quin és el seu compromís amb la xarxa? S'està generant un procés de convergència cap el sistema nord-americà o s'estan modernitzant? La hipòtesi és que es produeixen pocs canvis en la manera com els candidats es relacionen amb l'electorat, encara que Internet és l'eina que pot fer possible aquesta transformació. Les estratègies en les campanyes electorals estan canviant per la progressiva penetració d'Internet, però caldrà esperar per assegurar si realment s'està produint una tendència real a copiar el model Liberal o s'està generant una modernització. 1 2

A Noruega, més del 97% de la població té accés a internet; als Estats Units, més del 78%; i a Espanya, més del 65% (www.internetworldstats.com) Twitter va tancar el 2013 havent superat els 218 milions d'usuaris i més de 500 milions de missatges generats per part dels usuaris.

Metodologia La metodologia que es planteja, des d'un enfocament exploratori ha de permetre respondre les preguntes i objectius de la investigació, i per aquest motiu s'aborda des de diferents perspectives. Primer, es té en compte el mètode comparat, a partir del qual es determinaran les semblances i les diferències en l'ús de Twitter dels candidats a les eleccions durant la campanya electoral (els últims 15 dies)3, en tres països diferents: Espanya, Estats Units i Noruega, corresponents a tres sistemes de partits diferents, segons la classificació proposada per Hallin i Mancini (2004): Pluralista Polaritzat, Liberal i Corporatiu Democràtic4. A partir del mètode comparat, també s'ha de poder determinar si s'està produïnt una assimilació de les campanyes electorals cap a la nord-amerciana. Segon, la metodologia es planteja també a partir de la combinació d'una anàlisi qualitativa i quantiativa. No volem saber només el nombre de tuits o de seguidors que tenen els candidats a Twitter, sinó també la seva implicació amb la xarxa per apropar-se a l'electorat, si fomenten el debat o si promouen la participació. Aquestes dades contribuiran a reforçar les dades extretes de l'anàlisi qualitativa i a extreure unes conclusions més concloents. L'anàlisi es proposa a partir dels tres processos de comunicació que plantegen Vedel i Lilleker (2013) informació, debat i discussió (deliberació) i mobilització per a la participació . Aquests tres nivells es prenen com a variables dependents de la investigació. La variable informació engloba totes les dades referents a la informació sobre la campanya: programa electoral, actes de campanya, etc. Els candidats poden desplegar una potent estratègia per fer arribar les seves idees a l'electorat, i per tant, utilitzar Twitter per reforçar la seva campanya offline, de manera que el sistema de comunicació és fonamentalment passiu (per part de l'elector), unidireccional i jeràrquic: del candidat a l'electorat. La variable deliberació va un pas més enllà, i s'entén que proposa un sistema de comunicació bidireccional, en què el candidat i els electors poden comunicar-se d'una manera més directa i establir un veritable diàleg, un inercanvi d'opinions. Finalment, la variable participació es planteja des de la perspectiva en què definitivament s'estableix una relació molt més propera entre el candidat i l'electorat, ja que aquest últim pot participar activament en els afers polítics i es pot organitzar amb altres persones amb interessos similars per executar accions conjuntes. Apartir d'aquí, es planteja un sistema de codificació per recollir i processar les dades. D'aquesta manera, es formulen una sèrie de preguntes (els indicadors), que es poden respondre amb un sí o un no5. Les preguntes estan classificades en funció els tres nivells de comunicació plantejats (informació, 3 4 5

S'han escollit els últims quinze dies de la campanya electoral prenent com a referència Espanya, ja que als EEUU el procés electoral comença 18 mesos abans de les eleccions i a Noruega, la campanya s'allarga un mes. Models redefinits a partir de les aportacions d'Arendt Lijphart (1994), que distingeix entre els models Westminster o Majoritari i el de Consens; i Giovanni Sartori (1980), que parla del model Pluralista Polaritzat. Estudis realitzars per Schneider i Foot (2002,2004) adopten aquest tipus d'anàlisi per a l'estudi de l'ús de les pàgines web per part dels candidats durant les eleccions.

deliberació i participació) i se'ls adjudica un codi: el sí és un 1 i el no un 0 6. El resultat ha de ser una taula en la qual es puguin discernir clarament les característiques més rellevants de la campanya dels candidats a Twitter i respondre a les preguntes de la investigació. El que cal saber és l'ús que fan de Twitter els candidats; si són presents a Twitter per reforçar la campanya tradicional, o si adopten un cert compromís de diàleg, de debat, amb els votants; i si a més, els impliquen activament en les qüestions relatives a la política. Desenvolupament Els Estats Units es constitueixen per un sistema electoral bipartidista: el partit demòcrata i el partit republicà, encara que hi ha partits minoritaris amb poques opcions a prosperar. Es tracta d'un sistema personalista, en què els votants no voten per un partit sinó pel candidat. El sistema de finançament de la campanya electoral és privat: de fet, els candidats renuncien al finançament públic perquè saben que poden aconseguir més diners a partir del finançament privat. Barack Obama va revalidar la presidència als Estats Units amb 332 vots electorals (dels 270 que eren necessaris) i 65.899.660 vots populars. La participació electoral es va situar en el 58,2%. Espanya és un sistema multipartit que tendeix al sistema bipartit: el Partit Popular i el Partit Socialista Obrer Espanyol es reparteixen la majoria de vots. L'elecció del president és indirecta a partir de llistes tancades. És a dir, els candidats no poden realitzar campanya individualment sinó sempre subjectes al partit, el qual manté el control sobre el procés polític. Les campanyes es financen per les aportacions de diners públic i també privat. El candidat popular, Mariano Rajoy, va guanyar les eleccions per majoria absoluta. Dels 350 escons que hi havia en joc, en va aconseguir 186, el que va representar un 44,63% dels vots. La participació electoral va situar-se al 68,94%. Noruega es basa en un sistema multipartit, i normalment es governa amb coalicions d'esquerra o de dreta, ja que no es donen àmplies majories a través de les quals un únic partit pugui governar en solitari. El sistema electoral està basat en eleccions directes amb un sistema de representació proporcional i un sistema de llistes en què és el partit el que domina el procés de nominació. El partit conservador, liderat per Erna Solberg, va obtenir el 26,8% dels vots, de manera que amb una coalició amb els altres tres partits de dretes, van aconseguir 96 seients, superant la majoria necessària per governar.La participació electoral es va situar al 78,3%. Les diferències que s'estableixen entre els tres països a partir dels diferents sistemes de partits i electorals poden condicionar també, la manera com els respectius candidats utilitzen Internet per desenvolupar la seva campanya electoral. 6

Per desenvolupar aquest mètode es pren com a referència la investigació realitzada per Vergeer i Cunha (2009).

El candidat demòcrata per a la presidència als Estats Units és el que compta amb un perfil a Twitter més antic. Barack Obama (@BarackObama) va obrir el seu compte el març de 2007, quan aquesta plataforma encara no havia assolit la popularitat actual. Quatre anys després, el candidat va fer un ampli ús dels recursos que ofereix Twitter per arribar als electors. Mítings, debats, reunions i trobades quedaven plasmades a aquesta eina de microblogs, que anaven sovint, acompanyades de fotos i vídeos. A Twitter s'hi publicava no només el programa electoral i temes relacionats amb el progrés de la campanya, sinó que a més, i a banda de criticar de forma directa Mitt Romney, el