\"Dioscurs. Assaig d\'interpretació estructural\", in Begoña Usobiaga & Pere Quetglas (eds.), Ciència, didàctica i funció social dels estudis clàssics. XIV Simposi de la Secció Catalana de la SEEC, Barcelona (2004) ps. 345-349

Dioscurs. Assaig d'interpretació estructural* Jordi Pamias Massana Universitat Autónoma de Barcelona O. Els bessons més celebres de tota la mitologia grega, els Dioscurs, són segurament també els més contradictoris. El naixement, l' estalus, el culte, la seva vicia ultraterranal, els episoclis que protagonitzen: tot plegat constitlJeix un problema en0I111ement complex que no ha [Tobat una solució satisfactoria. l

1. Les cliverses contradiccions i oposicions clels Dioscurs s 'han justificat mitjan9ant una interpretació que anomenarem «historicista». F0I111Ulada rolundament, és la que trobem en l'article del LllvlC dedicat als Dioscurs: en epoca historica, els Tindarides (herois clonics, laconis) van ser assimilats als Dioscurs (jonis, di vinitats celestes). 2 Val a dir, en canvi, que els darrers anys hem assistit a una crítica devastadora als projectes d'explicar tota mena de fenomens a través d'una evolució historica accidcntada. Pcr cxcmple, gracies sobretot als treballs dc Marcel Detienne, avui sembla .ia ben enterrada la vella doctTina que explicava l'actitud agressiva de Dionís, en el mite grec, com una resistencia de la tradició «grega» a la il11.1pció d 'una nova religió, la dionisíaca. Per tant, DionÍs s 'ha dedescriure posant-lo en

Abans de presentar públicument uquest tcxt, vaig discutir-ne detenninats aspectes amb els professors Francesc Josep Cuartero i Jordi Corso Vull agrair, d'altra banda, al professor Jaume Portulas e1s comentaris i suggeriments que va exposar, a Vic, després de la meya comllnicaeió. l. c,r. GEISAU, 1-1. v., "Dioskuroi", Del' k/einc POli/Y. Lexikon del' An/ike, Bd. 2, München (1979) col. 92. 2. Vid l-lERlvlARY A., "Dioskouroi", LIMC llU, Zürich-Münchcn (1986) p. 567. 1, sens dubte, aquesta orientaeió ha prevalgut tradieionalment entre c1s estudiosos delmitc gree: per a Furlwanglcr, el caracter diví deis bessons tendeix a mantenir-se en el eulte, mentre que el mite els ha convertit en herois. D'aquesta manera s'explicurien les contradiccions en el seu culte (FURTW¡\NGLER, A., "Dioskuren", in W. I-I. Roscher, Alliffihrliches Lexikol1 del' griechischcnllnd l'Olllischen A{v1h%gie, Bd. U, Leipzig (1884-1886) col. 1154); per a Bethe, ens les havem originalment amb dos herois independents que, posteriorment, es fongueren (BETHE, E., "Dioskuroi", lUi' V.I, Sluttgurt (1903) col. 1089-1090); per la seva banda, Kruus parte ix del fel basic que, d'entrada;'eada un deis Dioscurs és mi d'un pare diferenl: I'Ull d'lIll deu, l'nllre d'lIn heroi (KRi\US, W., "Dioskuren", RAC 3, Stultgart (1957) col. 1123) -i per u nixó no falten, certamenl, paral'lels en altres milologies (indoeuropees o no: per a Sudumcrica, l/id. LEVI-STRAUSS, C., Milo y Significado, Madrid, 1987, p. 49).

345

relaeió amb la resta de déus. l les seves epifanies violentes, eom un element relle3 vant dins l'estTuetura deIs mites en que pren part. Dones bé, avui em proposo revisar els mites que protagonitzen els Dioseurs des d 'una perspectiva estmet1l1'alista o, si es vol, postestmctl1ralista. Faré atenció sobre les gestes més ben doeumentades. Són dues: el reseat de la seva germana Helena (raptada per Teseu i Pirítou) i el combat amb els Afaretides. 2. És aquesta escaramussa entre els Dioseurs i els fills d'Afareu (Lineeu i Idas), l' episodi que més mirades ha atl'e1. En els entl'amats narratius articulats entorn deIs Dioscurs, aquest combat esta destinat a garantir una mort heroica a un deIs germans i a sancionar, així, el contrast essencial entl'e la eondició mortal d'un (Castor) i immortal de l' altl'e (Polideuees). Ara bé: un nou element de contradieeió radica en els dos J11otius, excloents entre ells, que provoquen l'enfronta1l1ent fatal. Segons una variant, els Dioscurs s' ajunten amb els Afaretides per fer una ratzia i capt1l1'ar uns bous: el repartiment inj llst del botÍ per part el 'lelas es resol amb un eombat; c\'aeord amb 1'altra variant, el e01l1bat és provoeat pels Dioscurs, que rapten dues bessones, les Leucípides, promeses amb Idas i Lineeu (el primer testimoni de la unió amb les Leucípides és iconográfie: l' escena fou reprodui'da per Polignot al sanhlari deIs Dioseurs a Atenes; l/id Pauso l 18, 1). El fet de topar-se amb aquestes dues versions, excloents i ÍlTeconciliables, ha ineol11odat més els moderns que no els antics. Furtwangler i Bethe resolien la discrepancia reclamant la prioritat d 'una variant, tinguda per originária, sobre l' aItra, posterior i secundaria. 4 Pero un examen sense prejudicis conclou que no hi ha 1l10tius seriosos per pensar que una versió és 1l1és mItiga que l'altra. En efecte, el fet que un deIs dos relats apm'egui documentat abans que l'altre (el primer és eonegut ja per Píndar, uid la Nemea X), no és indiei de cap mena de prioritat. 5 Al meu entendre, no val la pena d' esforyar-se quimerica1l1ent arecoIlstnJÍr la f0I111a originária del mite en el seu estat pur, sinó acceptar totes dues vm'iants alhora: eom que són intcrcanviables, no alteren l'estructura del mÍíe, en la mesura que totes dues varimJts acomplcixen la seva funció, que és assegurar la mort de Castor. Per 3. Un rebuig a les interpretacions «historicistes» que esmentem es troba també en dues de les contribucions (de H. S. Versnel i de Ch. Sourvinou-Inwood) reunides al volum col'lectiu editat per Jan Bremmer (IlItelpretatiolls ofGreek A1ytl/Ology, London, 1987). 4. Vid FURTWANGLER,A.,op. cit., col. 1160-1161; BETHE, E., op. cit., col. 1113-1114. 5. Tot i que es valia d'arguments radicalment diferents, Staehlin expressa el mateix parer: «die Sagc [del rapte dc lcs noies, seil.] wird als sehr jung bezeichnct. Da ihr abcr dcr g1cichc Natufll1ythus zu GI1Inde liegt, so ist sehr wahrscheinlich ebenso alt als die Sage vom Kampf UI1l die Rinden> (STAEHLlN, F., "Del' Dioskurenmythus in Pindars 10. nemeischer Ode", Plzilologus 62 (1903) p. 187). EIs Cyp/'ia coneixien ja tates dues versions, d'aeord amb A. Severyns (Le eyele épique dans I'éeole d'Arista/'que, Liege-Paris, 1928, p. 279). Existeix, és cert, una tercera versió, que constitueix \In compromÍs d'aquestes dues: els Dioseurs, que no han pensat a dur el dot a les LeucÍpidcs, són reprotxats pcls Afaretidl!s. És aleshores que roben uns bous per fer-ne lliurament a les noies. Aixó mou l'enfrontamcnt amb Idas i Linceu, amb el resultatja conegut de la mort de Castor. Naturalment, aquesta variant sí que és posterior -cronológicament i tipológicamcnt- a les al tres dues perque les pressuposa.

346

tant, en 1'especulació mitológica deIs productors o re-productors delmite totes dues són percebudes COlll equivalents. Ara bé: amb aquesta equivalencia no suggeril11 que totes dues tinguin elmateix significat, més aviat al contTari. Tomem a observar totes duos variants, ara amb més detall. Segons la primera, quall arriba 1'hora de repartir els bous robats entre els Dioscurs i els Afaretides, Idas abat un deIs animals, el divideix en quatres parts i proposa el següent: que la meitat del botÍ sigui per al primer que s'hagi elllpassat la soya part; l' altra meitat, per al segon. Peró Idas, després d' engolir-se la seva part, i fins i tot la del seu germa, s'endú tota la boyada (el lestimoni lllés complet és Apollod. III 11, 2). D' aquesta manera, els Afaretides apareixen com uns devoradors desl11esurats, que no s' aten en al cocli sacrificial inaugurat per Prometeu: aixó els situa en una posició culturalment ambigua, a cavall de l' esfera humana i 6 allimal. A l'altre extrem, per oposició, els Dioscurs són vÍclimes de la desmesura deIs seus eaunte7]JClrts. 7 En can vi, examinel11 amb aten ció que ocorre en l' altTa variant: els Dioscurs han raptat les Leucípides (