Die Walküre: la influència de Richard Wagner en Hitler

  DIE  WALKÜRE:   LA  INFLUÈNCIA  DE  RICHARD  WAGNER  EN   ADOLF  HITLER  

 

          Maria  Gisbert  López   Grau  d’Arqueologia   Universitat  de  Barcelona  

     

  ÍNDEX

 

     

1. INTRODUCCIÓ   2. LA  IDEOLOGIA  DE  WAGNER   3. DIE  WALKÜRE   4. LA  INFLUÈNCIA  EN  HITLER   5. CONCLUSIONS   6. BIBLIOGRAFIA  

                         

 

 

 

 

 

 

   

DIE  WALKÜRE    (La  Valquíria):     LA  INFLUÈNCIA  DE  RICHARD  WAGNER    EN  ADOLF  HITLER     Potser   no   és   gaire   usual   fer   un   treball   de   història   contemporània,   o   de   fonts   d’aquesta   cronologia   basat   en   una   Òpera.   Tot   i   això,   la   música   és   una   font   com   qualsevol   altra,     i   de  fet  pot  aportar  aspectes  que  les  paraules  no  poden.  Si  ens  basem  en  el  segle  XIX,  el   segle  del  romanticisme,  del  nacionalisme,  la  música  té  molt  a  aportar,  sobretot  pel  que   fa  als  sentiments.  A  més  a  més,  pel  que  fa  a  les  òperes,  igual  que  el  teatre,  ens  poden   mostrar  quin  tipus  de  vestuari  s’utilitzava  a  l’època,  tant  aquells  de  classes  altes  com   els   de   classe   més   baixa.   Ara   bé,   la   idea   d’aquest   treball   no   recau   en   aquest   sentit,   sinó   en  la  influència  que  va  tenir  Richard  Wagner,  autor  de  grans  òperes  del  segle  XIX,  en   un  dels  personatges  més  importants  del  segle  posterior,  Adolf  Hitler.   Pot  semblar  una  ximpleria,  però  en  el  fons,  grans  biògrafs  experts  en  Hitler,  com  ho  és   Joachim   Fest,   es   recolzen   en   aquesta   teoria,   i   si   coneixem   quina   era   la   ideologia   de   Wagner,  l’afirmació  cobra  el  seu  sentit.  Tot  i  això,  no  ens  podem  limitar  només  a  llegir  i   estudiar  la  prosa  del  compositor  alemany  romàntic,  que  de  fet  fou  un  dels  pocs,  sinó   l’únic,  que  veritablement  va  posar  per  escrit  els  seus  pensaments  i  la  seva  ideologia.  La   seva   música,   la   lletra   que   l’acompanya   estan   plenes   de   simbologia   que   d’alguna   manera  o  altre  estan  connectades  amb  la  seva  ideologia.  Això  no  vol  dir  que  les  òperes   de   Wagner   parlin   directament   del   seu   sentiment   antisemita   o   d’altres   pensaments   relacionats   amb   la   ideologia,   que   posteriorment   el   partit   Nacionalsocialista   (NSDAP)   adoptà.  A  més  a  més,  tot  i  que  segurament  és  la  característica  que  més  impressiona,   no   és   la   única   que   va   influenciar   en   Hitler.   És   per   aquest   motiu   que   abans   de   parlar   de   cap  òpera,  s’ha  d’entendre  quina  era  la  ideologia  política  de  Richard  Wagner.   Wilhelm  Richard  Wagner,  fou  un  compositor  alemany  que  va  néixer  a  Leipzig  el  22  de   maig   de   1813   i   morí   a   Venècia   el   13   de   febrer   de   1883,   per   tant,   fill   del   moviment   romàntic  del  segle  XIX.  A  part  de  la  música  també  li  agradava  molt  escriure,  motiu  pel   qual   va   trobar   en   la   òpera   la   seva   màxima   expressió.   Tot   i   les   seves   òperes,   mai   va   abandonar   l’escriptura,   i   és   en   la   seva   prosa   on   podem   trobar-­‐nos   amb   la   seva   ideologia.   Wagner  era  antisemita,  i  de  fet  va  escriure  diversos  assajos  sobre  el  tema,  a  més  a  més   d’acusar   al   poble   jueu   d’un   element   maligne   per   a   la   cultura   alemanya,   fins   el   punt   de   dir   que:   “existe   un   solo   medio   de   conjurar   la   maldición   que   pesa   sobre   ustedes:   la   redención  de  Ahasvero:  el  Exterminio”.1   Ara  bé,  nous  estudis  que  s’han  fet  sobre  l’antisemitisme  de  Wagner,  com  el  de  Jacob   Katz   (Wagner’s   anti-­‐semitism:   The   Darker   Side   of   Genius),   afirmen   que   els   seu   sentiment  antisemita  és  derivat  d’una  experiència  personal,  i  que  degut  a  aquesta  va   començar  a  negar  i  odiar  tot  el  poble  jueu.  Aquest  estudi  és  un  recull  de  diversos  diaris   del   compositor   germànic,   i   demostren   quins   eren   els   sentiments   que   ja   al   segle   XIX                                                                                                                   1  http://es.wikipedia.org/wiki/Richard_Wagner#Ideolog.C3.ADa_y_controversias    

corrien  per  Alemanya  respecte  el  poble  jueu.  Ara  bé,  aquest  estudi,  no  va  recollir  tots   els  escrits  del  compositor,  i  tampoc  estudià  totes  les  seves  òperes,  i  per  tant,  no  s’hi   troba   la   qüestió   més   profunda   i   l’odi   que   Wagner   sentia   cap   als   jueus.   És   molt   important  haver  vist  i  estudiat  totes,  o  almenys  la  majoria  de  les  operes  wagnerianes,   perquè  tot  i  que  potser  no  parla  del  seu  sentiment  antisemita  en  si,  i  de  la  inferioritat   racial,   si   que   podem   extreure’n   aspectes   que   poder   hi   estan   relacionats.   És   possible   que   alguns   dels   personatges   de   les   seves   òperes   siguin   jueus   caricaturitzats.   “De   los   libretos  se  vislumbra  con  una  alta  probabilidad  de  certeza  que  ciertos  personajes  de  las   óperas  de  Wagner  son,  en  parte,  caricaturas  de  judíos  estereotipados.  Mime  y  Alberich,   dos   duendes   ansiosos   de   poder   en   el   "Anillo",   caen   en   esta   categoría   lo   mismo   que   Kundry  y  Klingsor  en  "Parsifal"”.2   Tot  i  aquesta  explicació,  l’objectiu  del  treball  no  és  desxifrar  quines  són  les  causes  per   les   quals   Wagner   era   antisemita,   sinó   com   va   influí   una   òpera   del   compositor   alemany   en   el   futur   dictador   de   la   mateixa   pàtria.   És   per   això,   que   els   seus   motius   no   s’explicaran.  Com  a  tal,  la  font  (òpera)  que  s’ha  escollit  per  l’elaboració  del  treball,  és   Die  Walküre  (La  Valquíria).   Es   tracta   d’una   òpera   en   alemany,   la   segona   de   les   quatre   òperes   que   formen   el   complert   Der   Ring   des   Nibelungen   (L’anell   de   Nibeung).   De   tres   actes,   i   estrenada   a   Munich   el   26   e   juny   de   1870,   és   la   que   més   es   representa   per   separat   de   totes   quatre,   motiu   pel   qual   és   l’escollida.   No   podem   oblidar   que   és   també   una   de   les   més   famoses,   sobretot   el   començament   de   l’acte   tercer,   la   cavalcada   de   les   Valquíries.   S’ha   de   dir   que  les  òperes  de  Richard  Wagner  estan  inspirades  en  la  mitologia  germànica,  motiu   pel  qual  l’obra  ens  parla  de  déus  i  herois.   En   el   primer   acte,   tot   i   que   no   és   fins   el   final   que   Wagner   ens   mostra   els   noms   dels   personatges,   apareixen   Siegmund,   Sieglinde   i   Hunding.   El   primer   és   un   guerrer   completament  desarmat  que,  en  mig  d’una  gran  tempesta,  decideix  refugiar-­‐se  a  una   casa.   Al   veure’l,   Sieglinde,   la   dona   de   la   casa,   decideix   allotjar-­‐lo   oferint-­‐li   un   vas   d’aigua  i  després  hidromel.  Posteriorment  arriba  Hunding,  el  seu  marit,  i  tot  i  que  amb   recel,  finalment  accedeix  a  acollir-­‐lo  a  casa  seva.  Tot  això  ve  després  que  l’hoste  narrés   la   seva   història,   en   la   qual   explica   que   és   fill   del   llop,   que   és   molt   desgraciat   perquè   ha   perdut   la   seva   mare,   la   seva   germana   bessona   i   posteriorment   el   seu   pare.   Aquesta   història  feu  que  Hunding  el  reconegués,  és  aquell  amb  el  que  el  dia  següent  hauria  de   lluitar  a  mort.    A  més  a  més,  el  propietari  de  la  casa  està  desconcertat,  ja  que  la  seva   dona   i   l’hoste   s’assemblen   molt.   Un   cop   Sieglinde   li   prepara   el   beuratge   d’anar   a   dormir  al  seu  marit,  van  al  llit,  i  l’hoste  es  queda  davant  del  foc.  Durant  la  nit,  la  dona   es   desperta   i   explica   a   Siegmund   que   el   seu   marit   està   completament   adormit   per   una   espècie   de   droga   que   li   ha   afegit   a   la   beguda.   D’aquesta   manera   Sieglinde   explica   a   l’hoste  que  la  van  obligar  a  casar-­‐se  amb  Hunding,  i  que  durant  el  banquet  de  boda,  un   home   d’aspecte   gran   va   deixar   clavada   una   espasa   al   tronc   d’un   freixe.   La   dona   afirma                                                                                                                   2  http://www.anajnu.cl/hitlerwagner.htm    

que  se  sentirà  atreta  per  aquell  que  sigui  capaç  d’extreure  l’espasa  del  tonc,  que  fins   ara  cap  home  havia  estat  capaç,  i  Siegmund  expressa  el  seu  amor  per  Sieglinde.  Aquest   amor  és  correspost  per  aquesta,  i  el  guerrer  desarmat  aconsegueix  treure  l’espasa  del   freixe.   En   el   mateix   moment   Sieglinde   compren   que   aquell   rostre   i   aquella   veu   ja   l’havia   vist   i   sentit,   quan   era   petita,   i   un   cop   que   Siegmund   revela   el   nom   del   seu   pare,   Wälse,  la  dona  afirma  que  aquella  espasa,  anomenada  Nothung,  fou  col·∙locada  pel  seu   pare   perquè   Siegmund   l’obtingués.   D’aquesta   manera   arriben   a   la   conclusió   que   són   germans  bessons,  Siegmund  recupera  la  seva  germana  i  l’anomena  germana  i  esposa,  i   la  protegirà  amb  Nothung  l’espasa.   Durant   el   segon   acte   succeeix   una   contradicció   d’idees.   Primer   Wotan,   el   déu   de   la   Guerra,   diu   a   la   seva   filla   preferida,   la   Valquíria   Brünnhilde,   que   durant   la   batalla   entre   Siegmund   i   Hunding   defensi   al   primer   dels   dos,   el   seu   fill.   Un   cop   presa   la   decisió,   arriba  Fricka,  la  dona  de  Wotan  i  deessa  del  matrimoni.  Aquesta  demana  al  déu  que   mati  a  Siegmund,  pel  seu  honor,  ja  que  Siegmund  ha  comès  adulteri  casant-­‐se  amb  la   seva   germana.   A   més   a   més,   Fricka   sap   el   motiu   pel   qual   Wotan   no   vol   la   mort   de   Siegmund,  és  el  seu  fill,  fruit  de  la  seva  infidelitat  amb  una  dona  mortal,  quan  rodava   per   la   terra   amb   el   nom   de   Wälse.   Després   de   la   conversa,   Fricka   ha   aconseguit   el   que   ha  volgut,  Siegmund  morirà,  i  Wotan  ho  fa  per  preservar  l’honor  de  la  deessa  que  li  ho   demana.  Un  cop  acabat  el  diàleg,  Brünnhilde  veu  que  no  ha  acabat  bé,  ja  que  Fricka  és   feliç.  Com  que  és  la  persona  amb  qui  té  més  confiança,  Wotan  explica  a  la  seva  filla  la   història   i   les   seves   desgràcies.   Tot   està   relacionat   amb   l’anell   del   Rin,   història   que   Wagner  ens  explica  en  la  primera  òpera  de  la  tetralogia  operística.  Finalment,  Wotan   explica   que   Fricka   l’ha   fet   canviar   d’opinió   respecte   Siegmund,   i   obliga   a   Brünnhilde   assassinar  el  seu  estimat  fill.   Havent   fugit   de   la   casa   de   Hunding,   els   dos   germans   i   esposos   es   troben   en   una   muntanya,   en   la   qual   Sieglinde   cau   desmaiada   d’esgotament.   D’aquesta   manera,   Brühnnilde    apareix  davant  de  Siegmund  per  anunciar-­‐li  la  seva  mort.  Aquest  però,  no   vol   seguir   la   Valquíria   al   Valhalla   (el   palau   del   déu)   si   no   pot   anar   amb   Sieglinde,   i   amenaça   a   la   Valquíria   que   matarà   a   aquesta   i   a   ell   mateix   si   no   poden   anar   els   dos   junts.  Davant  d’aquesta  passió  que  mostra  el  fill  de  Wotan,  Brünnhlide  afirma  que  el   protegirà  davant  de  Hunding.  Arribat  el  moment  del  combat,  l’heroi  que  porta  l’espasa   invencible   de   Wotan   controla   la   batalla   amb   Nothung,   però   tot   s’acaba   quan   arriba   Wotan  i  amb  una  fletxa  destrossa  l’espasa.  Siegmund  es  queda  completament  indefens   davant  de  Hunding,  i  aquest  acaba  matant-­‐lo.  Brünhilde  aconsegueix  escapar  a  cavall   de   la   ira   del   seu   pare,   recollint   Sieglinde   i   els   trossos   de   Nothung.   Davant   de   la   tristesa   que   sent   Wotan   al   veure   el   cos   mort   del   seu   fill,   acaba   ràpidament   amb   la   vida   de   Hunding,  i  enfuriat  per  la  desobediència  de  la  seva  filla  comença  a  perseguir-­‐la.   Pel   que   fa   al   darrer   acte,   apareixen   les   altres   Valquíries   a   la   muntanya,   recollint   les   ànimes  d’aquells  herois  que  han  de  portar  al  Valhalla.  Al  veure  la  seva  germana  amb   una  dona  encara  viva,  queden  totes  alterades.  Brühnnilde  demana  ajuda  a  les  seves  i   els  explica  tots  el  succeït.  Les  altres  Valquíries  no  en  volen  saber  res,  perquè  no  volen  

desafiar  les  ordres  del  seu  pare.  Mentre  intenta  distreure  a  Wotan,  Brünnhilde  diu  que   Siegelinde   esta   embarassada   de   Sigmund,   fill   al   que   anomenarà   Siegfried,   i   aquesta   fuig  per  intentar  salvar-­‐se.     Finalment   però,   Wotan   aconsegueix   detenir   la   seva   filla   i   enfadat   per   la   seva   desobediència  decideix  castigar-­‐la.  Li  imposa  el  pitjor  càstig  que  podria,  motiu  pel  qual   deixa   de   ser   una   Valquíria   i   per   tant   li   treu   la   divinitat.   A   més   a   més   la   condemna   a   dormir   profundament   fins   que   qualsevol   home   la   desperti   i   la   faci   seva.   Les   seves   germanes   demanen   pietat   per   ella,   i   Brünnhilde   suplica   que   almenys   sigui   la   dona   d’algun  home  valent  i  coratjós,  i  no  de  cap  altre.  Finalment  el  seu  pare  cedeix  i  quedarà   dormida  fins  que  Siegfried,  el  nen  no  nat,  la  despertarà  i  la  farà  seva.   De  la  idea  de  veure  com  eren  els  vestuaris  de  l’època  (segle  XIX)  a  partir  de  l’obra,  no   ha  estat  possible,  ja  que  pel  que  fa    la  posada  en  escena,  les  vestimentes  i  l’escenari,   de   cap   de   les   dues   versions   vistes   se’n   pot   extreure   conclusions.   La   primera   versió   estava   molt   inspirada   en   el   segle   XX.   Wotan,   el   déu   de   la   guerra   juntament   amb   els   seus  súbdits,  semblava  un  oficial  de  l’exèrcit  nazi  i  els  diferents  soldats  alemanys  vivint   al   Walhalla,   el   palau   del   déu,   que   més   aviat   era   la   casa   de   l’oficial.   Pel   que   fa   a   les   armes,  a  part  de  l’espasa  que  obté  Siegmund,  l’heroi,  el  seu  contrincant  i  la  resta  de   combatents,  incloent-­‐hi  els  “soldats”  anaven  amb  armes  de  foc,  cosa  que  al  segle  XIX   no  existia.  Per  altra  banda,  en  la  segona  versió  vista,  els  vestuaris  eren  estrambòtics,  ja   que  el  mateix  déu  anava  vestit  amb  una  capa  platejada  i  ulleres  de  sol  i  una  llança,  i  les   Valquíries   també.   És   per   aquest   motiu,   que   no   ha   estat   possible   l’estudi   d’aquests   elements.   Respecte  les  influències  que  Adolf  Hitler  va  poder  rebre  sobre  l’òpera  en  són  varies,  i   moltes  d’elles  són  òbvies.  A  més  a  més,  s’han  pogut  observar  certs  paral·∙lelismes  entre   Valquíria  (l’òpera  wagneriana)  i  la  vida  de  Hitler.     Abans   de   començar,   s’ha   de   dir   que   la   música   wagneriana   no   és   lleugera   ni   tranquil·∙la,   sinó  intensa,  potent,  dura.  Exalta  el  sentiment  de  les  persones,  no  podem  oblidar  que   ens  trobem  al  segle  XIX,  i  de  fet  dóna  peu  a  la  guerra,  al  conflicte,  al  combat,  com  un   crit  de  guerra,  i  no  de  pau.  Per  poder  entendre-­‐la  un  s’ha  de  concentrar  molt,  ja  que  ell   utilitza  la  música  per  arribar  al  drama  i  no  pas  el  contrari,  com  la  música  italiana,  que   normalment  utilitza  el  drama  per  arribar  a  la  música.   Si  hem  de  parlar  de  la  influència  que  Valquíria  va  tenir  en  Adolf  Hitler  ens  centrarem   en   tres   punts   cardinals.   Com   a   tema   principal,   podem   proposar   els   déus   sotmesos   al   líder.  Wotan  és  el  déu  de  la  Guerra,  i  el  líder  de  tots  els  déus.  De  la  mateixa  manera,   Hitler   era   el   líder   del   moviment,   del   nazisme,   i   com   a   tal   també   d’Alemanya.   Com   a   segon   aspecte   podem   parlar   de   la   submissió   obligatòria.   És   a   dir,   tots   els   déus   estaven   sotmesos   a   Wotan,   tota   Alemanya   estava   sotmesa   a   Hitler,   i   aquell   que   gosi   contradir-­‐ lo   serà   castigat.   Per   acabar,   el   tercer   punt   general,   i   que   serà   en   Hitler   un   dels   eixos   principals   un   cop   hagi   aconseguit   la   submissió   de   tot   el   poble   germànic.   Una   raça,   una   dinastia.  El  déu  de  la  guerra  i  la  seva  família  (Fricka  i  les  Valquíries),  són  la  dinastia  que  

Wotan   ha   de   preservar.   De   la   mateixa   manera,   Hitler   ha   de   preservar   a   seva   raça,   l’anomenada  raça  ària,  i  per  fer-­‐ho  s’haurà  de  fer  tot  el  possible.   A   partir   d’aquests   aspectes   podem   començar   a   desglossar   l’òpera   i   les   relacions   que   pot  tenir  amb  el  dictador  germànic.  En  el  primer  acte  Siegmund  ens  parla  de  venjança,   una   venjança   que   porta   en   el   seu   interior   com   a   conseqüència   de   tot   allò   que   ha   sofert,   la   pèrdua   de   la   seva   família,   d’allò   que   més   estimava.   És   un   sentiment   de   venjança   que   Hitler   també   va   tenir.   Venjança   d’allò   que   era   seu   i   que   ha   estat   ferit,   Alemanya   que,   després   de   la   Primera   Guerra   Mundial   quedà   especialment   tocada.   Adolf  Hitler  no  estava  d’acord  amb  el  tractat  de  Versailles,  i  com  que  es  va  tocar  allò   que   ell   considerava   sagrat,   Alemanya   i   el   germanisme,   ho   havia   de   venjar.   És   per   aquest  motiu  que  va  imposar  la  seva  pròpia  llei.   En  el  segon   acte   hi   trobem   un   paral·∙lelisme   amb   la   vida   de   Hitler.  El   seu   somni   sempre   havia   estat   esdevenir   un   gran   artista   i   portar   una   vida   bohèmia.   Això   però,   no   fou   possible,   ja   que   l’expulsaren   de   l’escola   d’art.   Aquest   factor,   juntament   amb   el   fort   caràcter   que   ja   tenia,   segurament   el   va   alterar.   I   de   la   mateixa   manera   que   el   desig   de   poder  augmenta  quan  se  li  tanquen  les  portes  de  l’amor  a  Wotan,  les  ànsies  de  domini   es  multiplicaren.  A  més  a  més  si  que  podem  veure  una  influència,  les  ganes  de  dominar   el   món,   que   podem   aplicar   a   la   intenció   que   tenia   Hitler   i   el   Tercer   Reich.   Aquest   imperi  estava  fet  exclusivament  per  governar  el  món,  món  del  qual  Hitler  en  seria  el   gran   líder.     És   la   mateixa   intensió   que   tenia   Wotan   respecte   el   Walhalla.   Per   altra   banda   ens   trobem   amb   Brünnhilde,   la   filla   de   Wotan   i   l’expressió   de   la   seva   pròpia   voluntat.  La  podríem  qualificar  com  la  seva  mà  dreta,  com  ho  fou  Himmler  per  Hitler.   Hienrich  Himmler  va  ser  el  líder  de  les  SS,  el  segon  home  amb  més  poder  del  Reich  i  del   partit  Nazi,  per  tant  el  segon  home  amb  més  domini  d’Alemanya,  fins  el  punt  de  ser   ministre   de   l’interior   (1943).   Això   feia   que,   tot   i   estar   a   les   ordres   del   seu   superior,   podia  prendre  decisions  per  ell  mateix,  i  de  fet  era  l’encarregat  de  dur  a  terme  el  pla   Nazi,  la  solució  final:  exterminar  tots  els  jueus  d’Europa.  Tot  i  ser  l’home  de  confiança   d’Adolf  Hitler,  va  acabar  per  trair-­‐lo  quan  cap  al  final  de  la  segona  Guerra  Mundial  ja   veia   que   no   la   guanyarien.   D’aquesta   manera,   va   intentar   salvar   la   seva   vida   iniciant   contactes   amb   els   aliats.   Va   intentar   negociar   la   pau   a   través   del   cap   de   la   Creu   Vermella,   el   Compte   Folke   Bernadotte.   Himmler   ordenà   la   interrupció   de   la   matança   dels   jueus,   i   proposà   la   rendició   de   l’exèrcit   alemany.   Quan   Hitler   s’assabentà   d’aquesta   traïció   per   part   de   la   seva   mà   dreta,   el   destituí   de   tots   els   seus   càrrecs   i   l’expulsà  del  partit  Nazi.  Aquesta  acció  és  la  que  realitza  la  filla  de  Wotan,  que  el  traeix   desobeint  les  seves  ordres  de  matar  a  Siegmund.  Com  a  conseqüència  d’aquests  actes,   Brünnhilde  queda  desterrada  del  Walhalla  i  el  seu  pare  la  desprèn  de  la  seva  divinitat.   Ja  que  hm  parlat  de  Himmler,  ara  toca  parlar  de  les  SS,  a  qui  aquest  liderava.  Les  SS   varen   néixer   per   preservar   en   part   la   raça   alemanya,   però   en   part   eren   la   guàrdia   personal   de   Hitler   i   de   del   partit   nacionalsocialista   en   general.   Podem   afirmar   que   Hitler   s’inspirà   en   les   Valquíries,   que   a   part   de   ser   les   filles   de   Wotan,   les   va   criar   perquè   esdevinguessin   grans   guerreres   i   que   portessin   els   grans   herois   al   palau.   Per  

tant,  les  que  protegien  a  Wotan,  les  seves  serventes,  les  guardianes  del  Walhalla.  No   podem  dir  que  les  Valquíries  estan  sota  les  ordre  de  Brünnhilde,  però  aquesta  era  la   preferida  de  Wotan,  i  també  la  més  important.  Tot  i  això,  el  déu  es  mostra  inflexible   davant   l’acte   de   la   Valquíria,   de   la   mateixa   manera   que   Hitler   es   mostra   inflexible   davant   de   l   traïció   de   Himmler.   D’aquí,   el   que   pot   extreure   Hitler   és   que   la   traïció   sempre  serà  traïció,  sigui  a  mans  de  qui  sigui.  D’altra  banda,  tots  aquells  que  no  tinguin   la   mateixa   ideologia   o   no   pensin   el   mateix   seran   penalitzats   d’una   manera   o   altre.   Wotan  castiga  la  seva  filla,  Hitler  castigava  a  tots  aquells  que  no  estaven  d’acord  amb   la   seva   ideologia   política.   És   la   fermesa   que   defineix   el   partit   Nazi,   la   seva   forta   ideologia.   Són  elements  que  el  dictador  austríac  va  poder  extreure  de  l’opera  Wagneriana,  però   extretes  de  reflexions  personals,  acompanyades  i  impulsades  també  de  la  informació   obtinguda  del  període  e  Hitler.  El  que  es  vol  donar  a  entendre  és  que  “La  locura  de  la   gran  Alemania”  3,  no  fou  com  a  conseqüència  de  Wagner,  i  encara  menys  d’una  sola   òpera.   És   una   acumulació   de   factors   i   característiques,   d’influències   múltiples,   i   del   propi  pensament  del  líder  d’aquest  moviment,  Adolf  Hitler.   Tot  i  la  inspiració  que  pugui  tenir  una  obra  en  el  pensament  o  la  idea  que  tenia  Hitler   en   ment,   està   clar   que   no   podem   afirmar   que   totes   elles   estiguin   infundades   per   l’òpera,  en  aquest  cas  Valquíria.  És  per  aquest  motiu  que  si  volem  de  veritat  veure  una   influència   de   Wagner   cap   a   Hitler   s’hauria   d’estudiar   a   fons   el   propi   compositor   i   totes   les  seves  obres,  tant  operístiques  com  la  prosa.  Tot  i  això,  ens  disposem  a  veure  quins   son   els   aspectes   principals   que   trobem   en   l’òpera   i   que   es   poden   reflectir   en   Hitler   i   el   seu  Imperi.  A  més  a  més,  Hitler  tenia  la  seva  pròpia  ideologia,  i  no  es  va  deixar  només   emportar   pel   pensament   dels   altres.   Si   Hitler   no   estigués   convençut   dels   seus   pensaments   i   del   que   pensava   el   compositor   germànic,   segurament   no   hagués   fet   el   que  fu.                                                                                                                                             3  Hagen  Schulze;  Breve  historia  de  Alemania.  Capítol  7:  “La  locura  de  la  Gran   Alemania”.  

BIBLIOGRAFIA:   -­‐ Richard  Wagner;  Die  Walküre.   -­‐ Honegger,   Marc.   Diccionario   biogràfico   de   los   grandes   compositores   de   la   Música.  1994.   -­‐ http://www.youtube.com/watch?v=-­‐zl6fe6QULw   -­‐ http://www.youtube.com/watch?v=FGgsi8dsBeI   -­‐ http://www.youtube.com/watch?v=8aw-­‐-­‐_khjLA   -­‐ http://www.wagnermania.com/dramas/Walkure/sinopsis.asp   -­‐ http://www.wagnermania.com/biografia/   -­‐ http://www.anajnu.cl/hitlerwagner.htm   -­‐ http://www.ecured.cu/index.php/Heinrich_Himmler   -­‐ http://www.ushmm.org/wlc/es/article.php?ModuleId=10007925