Desenvolupament d’una proposta d’estudi dels elements elaborats amb terra crua en contextos protohistòrics. El cas del jaciment de Sant Jaume (Alcanar, Montsià)

ACTES DE LES I JORNADES D’ARQUEOLOGIA DE LES TERRES DE L’EBRE 2016

VOLUM I

Desenvolupament d’una proposta d’estudi dels elements elaborats amb terra crua en contextos protohistòrics. El cas del 1

Marta Mateu Sagués* * Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica (GRAP

Resum En aquest treball presentem una proposta metodològica d’estudi dels elements de terra crua en contextos protohistòrics i els primers resultats de la seva aplicació en el jaciment de la primera et al Garcia i Rubert et al d’un nombrós conjunt mostral procedent de Sant Jaume. Aquesta metodologia comprén diferents micromorfològic.

Abstract

currently under study (Mateu 2010, Mateu et al

et al

sedimentary description and micromorphological study. 1. Aquest treball s’emmarca en el projecte HAR2015-69251-P del

GRAP

l’Ajuntament d’Alcanar així com per la beca FI de l’UB-AGAUR atorgada a l’autora

Ministerio de Economía y Competitividad, i en el OSIC (Dep. de

Desenvolupament d’una proposta d’estudi dels elements elaborats amb terra crua en contextos protohistòrics. El cas del

INTRODUCCIÓ Aquest treball neix de l’estudi que estem duent a terme dels elements de terra crua en cona l’estudi d’un conjunt mostral procedent de Sant Jaume hem pogut exposar una nova metodologia per a estudiar aquest material, sobre el qual, per les seves característiques, trobem pocs treballs. A continuació, presentem breument què entenem per terra crua i la metodologia per a poder-lo estudiar. Per acabar exposarem els resultats principals de l’aplicació d’aquesta metodologia a Sant Jaume per a la terra crua, especialment en jaciments protohistòrics.

LA TERRA CRUA Amb el terme “terra crua” (Belarte 1997: 52, s’elaboren elements diversos, constructius o no, fabricats amb una massa de terra que combina diferents components: des d’argiles i ta massa normalment també hi trobem, en diferents proporcions, components vegetals afegits. Aquesta barreja, després de pastada i amassada, és modelada (elaboració de l’elesecat, que l’endureix. Quan parlem de terra crua no contemplem en cap cas la cocció del al emprat per a la realització de determinats elements i objectes quan aquests no presenten alteracions en les seves característiques mineDegut a les seves característiques, és un material que ha estat tradicionalment objecte de poca atenció en matèria de recerca arqueològica, i que en moltes ocasions, a més, atesa la seva fragilitat, ha de ser impregnat i consolidat prèviament per tal de poder ser estudiat (Courty et al a la conservació d’aquests elements, però al-

el jaciment. Aquest és el cas que ens ocupa, Sant Jaume, on la majoria de peces i fragments de terra crua han estat endurits en major o menor mesura per l’incendi que va destruir l’assentament. Per un altre costat, es tracta d’un material que ha rebut denominacions diverses en el marc de llengües i col·lectius diferents. Molt possiblement, aquesta diversitat de termes s’explica pel fet que aquest material té múltiples aplicacions i perquè, des dels primers moments ment usat en la construcció i en l’abillament interior dels espais humans. No existeix unanimitat en termes de nomenclatura, i en la biblique es refereixen molt sovint al mateix: fangs, grumolls d’argila, tovots, adobes torchis, etc. Per bé que, per les seves característiques, es tracta d’una material que habitualment és difícil de reconèixer i d’estudiar, afortunadament, en el cas que ens ocupa s’han donat les circumposar d’una gran quantitat d’elements de terra crua. Amb prou integritat, a més, com per a sica (Mateu 2010, Mateu et al per a poder-ne fer un estudi aprofundit (Maa partir de diverses aproximacions analítiques. Per a poder gestionar i estudiar convenientment els elements i fragments que sorgeixen durant l’excavació, hem elaborat una tipologia. nèric i inicial però que ens possibilita poder disposar d’un primer i ferm ordenament dels elements, diferenciem primerament entre els elements que considerem mobles i els immobles. Per elements mobles entenem els objectes que no formen part del sistema constructiu. Conceptualment podríem dir que, com el seu nom indica, són susceptibles de ser transportats, tot i que cal tenir present també que

188

ACTES DE LES I JORNADES D’ARQUEOLOGIA DE LES TERRES DE L’EBRE 2016 alguns dels tipus que incloem dins d’aquesta categoria, malgrat la seva aparença, van ser modelats directament al terra i en realitat no es podien moure; en tot cas, no formen part de la construcció. Els elements immobles són aquells que podem considerar que han format

ment, elements immobles indeterminats. El quadre tipològic del jaciment objecte d’estudi tan sols recull alguns d’aquests tipus, en funció

Són aquells objectes de caire estructural que es feren per a no ser moguts del lloc on els col·locaren.

METODOLOGIA D’ESTUDI

molt sintètica, pel que fa als elements mobles, i en el conjunt d’assentaments protohistòrics podem diferenciar entre caixes, discos, vasos contenidors, pondera, capfoguers, bols, pales, tauletes d’ofrenes i elements mobles indeterminats. Quant als immobles, hi trobem, per una banda, elements estructurals de tipus (d’entramat vegetal, sòlides sobre entramat i altre costat, els elements d’agençament, tipus

189

VOLUM I

metodologia partint de diverses aproximacions, amb la intenció d’aconseguir un estudi el més integral possible dels elements elaborats teix en:

dels fragments i elements de terra crua. Durant el propi procés d’excavació, en els nivells on comencen a sorgir elements fets amb terra crua s’intenta anar amb una cura especial, delimitant els objectes i mirant de determinar -

Desenvolupament d’una proposta d’estudi dels elements elaborats amb terra crua en contextos protohistòrics. El cas del

tiques de fragilitat extrema que molt sovint

RESULTATS PRINCIPALS

la col·laboració amb un restaurador per tal d’efectuar una extracció de l’element amb el major grau d’integritat.

L’aplicació d’aquesta metodologia al conjunt de Sant Jaume ha donat com resultat un no-

sivament formal, macrovisual.

elements per mitjans químics en col·laboració amb la restauradora. Tenint en compte no

boratori.

ateses les limitacions d’extensió d’aquest treball, resulta impossible detallar. És per això que hem seleccionat d’una part de l’estudi realitzat un seguit de conclusions principals, a tall d’exemple i petit tast inicial del que la seva aplicació pot arribar a aportar. Determinació de les matèries primeres: la terra A partir de l’estudi micromorfològic, hem pogut agrupar els elements estudiats en diferents distribució de les diferents fraccions, els tipus de buits i la seva distribució, les microes-

ments.

pogut ser dividides en dos grans grups tenint en compte sobretot la proporció de sorres i amb una matriu més argilosa, i per un altre, constatar que hi ha com a mínim dos tipus de

en estudiar el sediment a escala microscòpica; és a dir, en l’observació al microscopi òptic de resultat dades de composició i de procedència dels diferents components. També ens aporta una aproximació al procés d’elaboració de la peça, així com dels processos postdeposiciotació a través de la microscòpia òptica, seguint et al et al

complementar els resultats.

cció. Aquests sediments, que presentarien les ciència, és que provinguin de sòls i dipòsits propers al jaciment (Houben i Guillaud 1994,

sorres dolomítiques i, per un altre, d’una zona molt més argilosa. Per tal d’aprofundir en aquesta qüestió, vam cedents de diferents sediments, estructures i estrats, tant de l’interior com de l’entorn del jaciment. Aquesta aproximació va donar com a primer resultat una coincidència: una de les

190

ACTES DE LES I JORNADES D’ARQUEOLOGIA DE LES TERRES DE L’EBRE 2016

VOLUM I

Fig. 2. Exemple de dues matrius procedents de dos sediments diferents. Esquerra matriu més argilosa (MM matriu on predominen les sorres de dolomita i calcita (MM (PPL

MM0040, encara in situ a la imatge. Dreta, imatge de la mostra, on podem observar les sorres de dolomita i calcita. PPL.

mostres (MM proper al jaciment, era composta per un se-

mostra va resultar ser un sediment més que comparable amb la resta de mostres estudiades amb una matriu dolomítica. Així doncs, l’indret d’on es va extreure la mostra MM0040 és una zona d’on seria versemblant pensar que s’hauria pogut obtenir el sediment dolomític del que sorgirien tots els elements de terra crua del jaciment realitzats amb aquestes matrius. Ara bé, la presència d’uns microfòssils en els elements immobles, que no es troben en aquesta mostra, ens porta a valorar la posd’on vam prendre la mostra el punt exacte d’obtenció d’aquesta matèria primera. Podria

191

tractar-se també d’un nivell geològic diferent, Per altra banda, amb aquesta temptativa no hem trobat coincidència pel que fa al sediment argilós. En relació a aquest fet podem plantejar dues propostes interpretatives. Podria ser, margues situat prou a prop, que per la geologia de la zona hauria de correspondre al Barre1 , o bé que obtinguessin la matèria primera d’un dipòsit al·luvial procedents de barrancs, micromorfològiques de les matrius més argiloses ens indiquen que l’última opció seria plenament plausible (Courty et al. 1989, Gold1. Comunicació personal del Dr. Colombo. Geòleg i profescies Marines de la Facultat de Geologia (UB

Desenvolupament d’una proposta d’estudi dels elements elaborats amb terra crua en contextos protohistòrics. El cas del

resten a l’espera d’una continuació de l’estudi. Determinació de les matèries primeres: els components afegits afegirien els components vegetals (CV són uns altres dels components característics d’aquesta terra crua. Aquests components els podem observar tant macro com micromorfohabitualment deixen. A nivell micromorfològic es a les restes que romanen encara en alguns

Tant per als elements mobles com per als immobles, els fabricants fan servir CV, la majoria dels quals són allargassats, prims i generalment curts. Pel que hem pogut observar la proporció de CV vindria donada per la funció de l’element, pel que volguessin aconseguir (García 2009, 98, Houben i Guillaud 1994, 88-89, sos, amb més proporció de CV, són elements respondria a la voluntat d’estabilitzar el mateA més, també s’observa que els elements més porosos són els contenidors, amb una clara voluntat de fer unes masses més lleugeres En el cas dels elements immobles, sembla que amb masses més arenoses, no resulta tant ne-

Fig. 4. Evidències de l’ús dels components vegetals en aquests elements. Superior: diferents morfologies de buits procedents dels components vegetals: esquerra MM MM MM pooidea, MM PPL.

192

ACTES DE LES I JORNADES D’ARQUEOLOGIA DE LES TERRES DE L’EBRE 2016

VOLUM I

Fig. 5. Mostra de fragment d’excrement en la mostra MM i la matriu diferenciada a la resta de la peça. PPL. Dreta: detall d’aquest buit a més augments on s’observen les esferulites amb més detall. (

CV, però tot i això també en trobem, segurament per tal d’accelerar el procés de l’assecat així com

presenten diferents estats de conservació, hem pogut determinar que aquests fragments procedirien d’excrements d’algun animal de dieta

i tot, també per alleugerir el material i ajudar a

1998, Brochier 2002, Canti 1999, Durand et al.

Per altra banda, hem pogut determinar, a partir d’un estudi preliminar sobre un grup de 2 , que com a components vegetals es fan servir unes parts de les plantes concretes: espècies, ens trobem davant de diferents gramínies pooidea, la majoria d’elles cereals com l’ordi o el blat, així com algun cereal silvestre i altres gramínies indeterminades. En tot cas, el que s’ha pogut caracteritzar millor ha estat l’ordi, dada que coincideix amb l’estudi arquecereals documentats, l’ordi vestit ( vulgare A A4 i C1 (López et al També existeixen un seguit d’altres compoigualment important informació. Ens referim, per exemple, als pocs fragments d’excrements que trobem en alguns dels elements. Tot i que 2. Comunicació personal del Dr. García-Granero (CaSEsComplexity and Socio-Ecological Dynamics Research Group, Dept. d’Arqueologia i Antropologia, IMF-CSIC SEs, Dept. d’Humanitats, UPF

d’aquest material pot tenir diverses interpretacions: per un costat, els podrien haver usat com funcionar com a CV (London 1981, Nin tat afegits com a una fracció grossa més, per podrien estar presents per accident, potser pel fet que a la zona de treball s’hi trobessin aquests excrements. El fet que es tracti d’excrements d’ovicaprins ens fa decantar més per la segona o tercera opció, que siguin usats més com a FG ma no deliberada. No obstant, trobar aquests fragments corrobora que els elements es van elaborar en algun indret amb animals herbívors, concretament, ovicaprins. Informació, per altra banda, que no contradiu els treballs i estudis zooarqueològics que s’estan duent a terme al jaciment, on tant les restes de fauna com els copròlits trobats ens parlen de l’estabulació d’ovicaprins, segurament a l’A4 (Font 2009, López et al. 2011, 95, Font et al. 2014, Garcia i Rubert et al

Desenvolupament d’una proposta d’estudi dels elements elaborats amb terra crua en contextos protohistòrics. El cas del

Processos i tècniques d’elaboració i construcció Pel que fa a l’elaboració dels elements mobles i immobles, es detecten diverses tècniques de treball associades a aquest material. En primer lloc tenim els tractaments rebuts pels sediments per tal de fer-los més aptes per a l’elaboració dels diferents elements (Houben i Guillaud 1994, Sánchez García 1997, Belar-

garbellarien el material per a obtenir com a resultat les fraccions desitjades, en la majoria de casos sense gairebé fracció grossa (FG A continuació, es realitzaria la barreja d’aquest sediment, ja tractat, amb la resta de components (components vegetals com a estabilitzants, si cal FG rístiques i l’estat òptim necessaris que permetessin posteriorment poder modelar i elaborar els diferents elements (Gé et al Germain-Vallée et al punt, i un cop obtinguda la massa adequada,

grans trets, i pel que fa als elements mobles, usarien la tècnica de modelat per a l’elaboració d’elements mobles, d’estructures de massa

ments immobles usarien quelcom a mig camí entre una tècnica d’estructura mixta (Houben i Guillaud 1994, García i Lara 1999, 196, 2007, Belarte 2002, Fuertes et al. 2002, 66, (Houben i Guillaud 1994, Belarte 2002, Fuertes et al i més concretament, en relació a les diferèncimar que aquestes no són degudes a la posició les UEs. Les diferències en CV, FG i matrius, van elaborar els elements. Per exemple, entre els elements immobles distingim les cobertes o paviments aeris de la resta, ja que presenten un augment de la FG, unes característiques diferents dels CV, etc. Aquesta distinció respecte de la resta d’elements immobles creiem que és deguda a la funció última d’aquests últims i a com aquests s’esperava que responguessin en funció d’aquest ús: lleugers, però consistents, endurits i en algun cas potser impermeables. Un altre exemple, però, en aquest cas entre els elements mobles, és que hem pogut detectar que dins d’un mateix subtipus es fan servir diferents sediments i proporcions dels components. Entre els discos, per exemple, trobem

MM la caixa.

194

ACTES DE LES I JORNADES D’ARQUEOLOGIA DE LES TERRES DE L’EBRE 2016 ques, mentre que uns altres, amb un format exterior similar, presenten unes matrius més altre sediment, no respon tampoc a la situadependre de la funció d’aquest. En el cas dels discos, tot i no saber-ne la funció en molts casos, ens trobaríem davant de diferents usos segons el material amb què van ser elaborats. Com hem pogut comprovar amb aquests exemples, a partir de les diferents analítiques i de tot l’estudi realitzat, hem pogut determinar elaborar cada element. De la mateixa manera, aplicar cada tècnica. Per exemple, a partir de la distribució i orientació dels buits dels CV i de les argiles, hem pogut determinar les pressions exercides sobre el material per aconseguir modelar-lo, o per aplicar-lo per elaborar l’element estudiat. Igualment, una característica comuna de gairebé tots els elements, tant mobles com immobles, és el fet que la majoria disposa d’un acabat. En els elements mobles observem la voluntat d’allisar les peces, sobretot les que als elements immobles, tot apunta que, quan el fabricant/ constructor vol allisar els diferents elements i obtenir una cara vista, aplica una capa d’un altre material, més argilós i detrític. Podem considerar que, per tal de donar un bon acabat a aquests elements, el material

VOLUM I

dolomític amb els CV no els resultaria adient, atès que no permetria obtenir una cara ben llisa, com aparentment hom desitjava. En els casos dels elements que no presenten aquesta capa, això pot respondre a dues possibilitats: o bé s’ha perdut aquesta capa o part de l’eleestaven destinats a ser cares vistes i formarien part originalment d’algun element constructiu on aquestes cares no serien les externes. pogut determinar les diferències essencials entre els elements mobles i els immobles realitzats amb terra crua a Sant Jaume. Totes les ments mobles no són carbonatades i trobem d’aquests elements immobles ha estat interpretada que podria provenir d’haver afegit a aquestes mescles algun component conglomerant, com podria ser, per exemple, la calç. Tot i això, aquesta hipòtesi resta encara en curs d’estudi. Altres resultats Per acabar l’estudi vam realitzar encara alguna -

MM0010, on podem observar els buits dels CV orientats i que ens indiquen la pressió i la direcció de l’aplicació i modelat d’aquest acabat. PPL i .

195

Desenvolupament d’una proposta d’estudi dels elements elaborats amb terra crua en contextos protohistòrics. El cas del

als també hem pogut observar l’afectació de l’incendi que destruí l’assentament. Tot i que mancaria un estudi més aprofundit, podem apuntar que l’incendi va ser desigual en els A A4, amb una mitjana entre 450ºC i els 600º/700ºC, assolint en algun punt, amb una atmosfera oxidant, els 800ºC.

dels llocs de provinença de cadascun d’ells, així com el coneixement de les diferents tècniques d’elaboració ens permetran entendre molt millor el coneixement tecnològic i del medi que aquestes societats tenien. Per últim, el seu estudi també ens permet obtenir altres tipus de dades, en aquest cas, com hem pogut comprovar, sobre l’incendi i el format de la destrucció del jaciment.

CONCLUSIONS

BIBLIOGRAFIA

L’estudi aprofundit de les formes d’ús de la terra crua en el marc d’aquestes societats procia, atès l’elevat grau d’utilització que en fan aquestes comunitats i el gran volum d’informa-

BELARTE, M.C. 1997, Arquitectura domèstica i estructura social a la Catalunya protohistòrica. Barcelona, Departament de Prehistoria, Historia Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona.

comunitats era un material molt comú, i que van fer servir profusament (en alguns casos,

BELARTE, M.C. 2002, La construcció amb terra a la protohistòria, Barcelona, Societat Catalana d’arqueologia.

per a elaborar objectes i elements mobles com per a la construcció. Les dades indiquen, a -

BERGADÀ, M.M. 1998, Estudio geoarqueològico de los asentamientos prehistóricos del Pleistoceno Supe, BAR International Series 742.

i tècniques d’elaboració diferents, segons la

BROCHIER, J. E. 2002, Les sediments anthropiques. Méthodes d’étude et perspectives, in J. hodes, Techniques, Applications

Un estudi acurat d’aquest material tan sols es pot fer, però, des d’una òptica multipolar que contempli diversos tipus d’aproximacions (tiLa determinació dels components i la cerca

196

ACTES DE LES I JORNADES D’ARQUEOLOGIA DE LES TERRES DE L’EBRE 2016 BULLOCK, P., FÉDOROFF, N., JONGERIUS, A., STOOPD, G., TURSINA, T. 1985, thin section description, Wolverhampton, Waine reserach publ. CAMMAS, C. 1994, Approche micromorpholomiers résultats, Lattara: Mélanges D’histoire et D’archéologie de Lattes, 7, 181–202. CAMMAS, C de la discrimination micromorphologique des modes de mise en oeuvre. In C.-A. de ChaTerre modelée, decoupée ou coffrée. Matériaux et modes de mise en oeuvr.M Échanges transdisciplinaires sur les constructions en terre crue. Actes de la table-ronde de Montpellier (17-18 novembre 2001) CANTI, M. G. 1999, The production and preservation of faecal spherulites: animals, environment and taphonomy, Journal of Archaeological Science, 26, 251–258. COURTY, M.-A., GOLDBERG, P. I MACPHAIL, R. I. 1989, Soils and micromorphology in archaeology. Cambridge University Press. CRATERRE

197

Construire en terre, Paris, Edi-

VOLUM I

DUVERNAY, T crue: potentiel des restes en position secondaire. Le cas d’un site rural du Bassin parisien (opérations d’archéolgi préventive de VilleSaint-Jacques/Varennes-sur-Seine/Seine-etMarne, 77, in de Chazelles, C.-A., Klein, A. Terre modelée, decoupée ou coffrée. Matériaux et modes de mise en oeuvre. Échanges transdisciplinaires sur les constructions en terre crue. Actes de la table-ronde de Montpellier (17-18 novembre 2001), 55-71. FERNANDES, M. 2006, Técnicas de construção Terra: Forma de Construir.10a Mesa Redonda de Primavera Arquitectura, Antropologia, Arqueologia, Argumentum, Lisboa, 20-25. FONT, L. 2009, arqueològic en contextos de l’edat del ferro: el cas del jaciment de Sant Jaume-Mas d’en Serrà (Alcanar, Montsià) gia, Universitat de Barcelona. FUERTES, M., LÓPEZ, A., PONS, E., VARGAS, A. in Mas Castellar de Pontos (Alt Emporda): Un complex arqueologic d’epoca iberica (Excavacions 1990-1998), Girona, Serie Mono, Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona, 59-97.

CUBERI C végétaux pour la constructión. Procès de fabrication et étude paleocarpologique, Arqueología Espacial

GARCÍA, E. 2009, Restes de fang neolítiques. Morfologia i interpretació dels elements doRubricatum, 4, 97.

DURAND, N., MONGER, C. H., CANTI, M. G. 2010, Calcium Carbonate Features, in Stoops, Interpretation of Micromorphological Features of Soils and Regoliths, 149-194.

GARCÍA, E., LARA, C. 1999, La construcció en terra, in Can Roqueta. Un establiment pagès prehistòric i medieval (Sabadell, Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de

Desenvolupament d’una proposta d’estudi dels elements elaborats amb terra crua en contextos protohistòrics. El cas del

GARCÍA, E., LARA, C l’argila a l’entorn de Can Roqueta, in Cabanes, sitges i tombes. El paratge de Can Roqueta (Sabadell, Vallès Occidental) del 1300 al 500 A.C., Sabadell, 102-106.

HOUBEN, H., GUILLAUD, H. 1994, Earth construction: a comprehensive guide, London, Intermediate Technology Publications.

GARCIA i RUBERT, D., MORENO, I., FONT, L., MATEU, M., SAORIN, C. 2014,. L’assentament del primer ferro de Sant Jaume (Alcanar,

techniques de préparation et emplois, in de Terre modelée, decoupée ou coffrée. Matériaux et modes de mise en oeuvre. Échanges transdisciplinaires sur les constructions en terre crue. Actes de la table-ronde de Montpellier (17-18 novembre 2001), 161-168.

Tribuna d’Arqueologia GÉ, T., COURTY, M.-A., MATTHEWS, W., WATTEZ, J. ses of Occupation Surfaces, in Goldberg, P., Formation Processes in Archaeological Context GERMAIN-VALLÉE, C., PRÉVOST-DERMARKAR, S., LESPEZ, L. 2011, Stratégies de prélèvement structures de combustion néolithiques du site cromorphologique, ArchéoSciences GOLDBERG, P., MACPHAIL, R. I. 2006, Practical and theoretical geoarchaeology, Malden, MA [etc.],

GÓMEZ PUCHE, M. 2006, Estudio de los fragmentos de barro cocido en el yacimiento de in La ocupación Prehistórica de la Illeta dels Banyets (El Campello, Alicante), Alicante, MARQ, Museo Arqueológico Provincial de Alicante, 271-280. GÓMEZ PUCHE, M. 2011, El barro cocido, in Pérez, G. et al cia). Vida y muerte en la desembocadura del Serpis durante el III y el I milenio A.C., València, Servicio de Investigación Prehistòrica del Museo de

HOURANI, F.

-

LONDON, G. 1981, Dung-tempered Clay, Journal of Field Archaeology, 8, 189-195. LÓPEZ, D., BUXÓ, R., GARCÍA I RUBERT, D., MORENO, I. 2011, Noves aportacions sobre agricultura i alimentació durant la primera edat del ferro a Catalunya: dades de l’assentaPyrenae MATEU, M. 2010, Estudi sedimentari i micromorfològic dels elements mobles i immobles elaborats amb terra del jaciment del primer ferro de Sant JaumeMas d’en Serrà (Alcanar, Montsià) Barcelona. MATEU, M. 2015, Estudi de la terra crua durant la primera edat del ferro al nord-est de la península Ibèrica des de les perspectives micromorfològica i tipològica. Els materials del jaciment de Sant Jaume (Alcanar, Montsià), tesi doctoral, Universitat de Barcelona MATEU, M., BERGADÀ, M.M., GARCIA I RUBERT, D

Construction and furniture elements, Quaternary International

198

ACTES DE LES I JORNADES D’ARQUEOLOGIA DE LES TERRES DE L’EBRE 2016 MATTHEWS, W. 1995, Micromorphological characterisation and interpretation of occupation deposits and microstratigraphic sequenin Barham, T., Batesni, Archaeological Sediments and Soils, Analysis, Interpretation and Management Iraq, 41-76. MIRET, J. 2014, Fosses, sitges i altres catàlegs d’estructures prehistòriques d’Europa. NIN, N in de ChazeTerre modelée, decoupée ou coffrée. Matériaux et modes de mise en oeuvre. Échanges transdisciplinaires sur les constructions en terre crue. Actes de la table-ronde de Montpellier (17-18 novembre 2001), Montpellier, Éditions de l’Espérou, 95-146. PONS, E ximació arqueològica a les estructures de l’hàbitat a Catalunya i a la Mediterrània Occidental en la Prehistòria Recent, Bellaterra, Curs de Doctorat-

RIVERA, J. M. 2009, Micromorfología e interpretación arqueológica: aportes desde el estudio de los restos constructivos de un yacimiento argárico en el Alto Guadalquivir, Cuadernos de prehistoria y Arqueología de la Universidad de

SÁNCHEZ GARCÍA, Á. 1997, La arquitectura del barro en el Vinalopó durante la Prehistoria reciente y la Protohistoria: Metodología y síntesis Arqueológica, in Rico, M.C. et al Agua y Territorio. I Congreso de Estudios del Vinalopó, Villena, Centre d’Estudis Locals de Petrer i Fundación “José María Soler” de Villena,

STOOPS, G cription of soil and regolith thin sections. Madison, WI, Soil Science Society of America.

199

VOLUM I