Curs d\'introducció a la teoria de l\'optimitat (segona part). Variació, diacronia, adquisició i aprenentatge
Descripción
Clàudia Pons Moll Curs d’introducció a la teoria de l’optimitat
Universitat Autònoma de Barcelona Centre de Lingüística Teòrica
Clàudia Pons Moll Curs d’introducció a la teoria de l’optimitat
Universitat Autònoma de Barcelona Centre de Lingüística Teòrica
SESSIÓ 3 (19/03/2009)
1
VARIACIÓ, DIACRONIA, ADQUISICIÓ I APRENENTATGE
1.1 Variació condicionada i variació no condicionada
VARIACIÓ
(1) Variació
Sumari Variació 1.1 Variació condicionada i variació no condicionada 1.2 Variació condicionada 1.3 Variació no condicionada (variació lliure) 1.3.1 Submodels 1.3.1.1 La teoria de les gramàtiques multiples 1.3.1.2 La teoria de les gramàtiques parcialment ordenades 1.3.1.3 La teoria de l’optimitat estocàstica 1.3.1.4 La teoria dels candidats subòptims 2 Diacronia 2.1 Canvi lingüístic 2.2 Canvi lingüístic i variació interlingüística 3 Aprenentatge 3.1 Nocions bàsiques 3.2 Estadis i descens de restriccions 3.3 Diferències entre aprenentatge i anàlisi 4 Adquisició 5 Referències 6 Exercicis
Output 1 Output 2 Output 3 (2) Variació condicionada vs. variació no condicionada Input
1
2 2 5 5 5 6 8 10 11 11 13 13 13 14 15 15 17 17
1.2 Variació condicionada Factors interns (posició de l’accent, posició sil·làbica, estructura morfològica, domini morfològic) Variació condicionada Factors externs (llengua, varietat dialectal, registre, tempo de parla, edat, sexe, classe social, etc.)
Input
Output 1 / context 1 Output 2 / context 2 Output 3 / context 3
Variació, diacronia, aprenentatge i adquisició → rejerarquització de restriccions ~ tipologia factorial
Restriccions de fidelitat posicional Restriccions de marcatge contextual Restriccions d’alineament
Jerarquitzacions diferents de restriccions (= gramàtiques diferents) → tipologia factorial Tipologia factorial = ordenacions possibles = llengües naturals (§ 8, pàg. 20-21, hand. 1) (3) Variació entre llengües • • • •
1
SONINTR: Assigna una marca de violació per cada síl·laba en què els segments no mantenen una relació de sonicitat decreixent respecte del nucli. MAX-IO: Assigna una marca de violació per cada segment de l’input que no té un corresponent en l’output. DEP-IO: Assigna una marca de violació per cada segment de l’output que no té un corresponent en l’input. CONTIGÜITAT: Assigna una marca de violació per cada segment de l’input que no manté la mateixa relació de contigüitat amb els segments adjacents en l’output. Assigna una marca de violació per cada segment de l’output que no manté la mateixa relació de contigüitat amb els segments adjacents en l’input.
2
Clàudia Pons Moll Curs d’introducció a la teoria de l’optimitat
Universitat Autònoma de Barcelona Centre de Lingüística Teòrica
Clàudia Pons Moll Curs d’introducció a la teoria de l’optimitat
(4) Tipologia factorial → 4! = 4.3.2.1. = 24 ordenacions, que donen lloc a outputs (estratègies diferents) spaghetti, state, spoon, skin
1 Preservació 2 Epèntesi externa
3 Epèntesi interna
4 Elisió
[spaetti] it. [spti] cat. [su]paghetti jap. [spti] angl. [aspati] cat. [su]paghetti cor. [paeti] al. [espaeti] esp. [si]poon pidg. camb. [ipeti] port. bras. [estati] crioll haitià
speak [piki] Sranan (Surinam) spoon [pun] Guyana skin [kin] Jamaica
DEP
CONTIG
SONINTR
DEP
MAX
CONTIG
SONINTR *
*! *!
d. [spti]
*!
*
( = resultat que 5)
*!
(10)
*!
(6) Varietats 2 → Epèntesi externa SONINTR /spaetti/ *! a. [spti]
/spaetti/
*
DEP
b. [spti] CONTIG
MAX
CONTIG
d. [spti]
SONINTR *
*!
c. [pti]
DEP *
c. [pti]
MAX
& a. [spti]
& b. [spti]
*! *
*!
( = resultat que 5 i 9)
*!
d. [spti]
*!
(7) Varietats 4 → Elisió /spaetti/
SONINTR
a. [spti]
*!
CONTIG
— Gramàtica del balear no eivissenc COMPARTIU (PA) >> IDENTITAT (Lab) >> IDENTITAT (Cor) → Assimilació de LABIALS i CORONALS Ex. fet curiós [fek.ku.jos] llop curiós [ok.ku.jos]
MAX
*!
& c. [pti]
*
d. [spti] (8) Varietats 3 → Epèntesi interna SONINTR /spaetti/ *! a. [spti]
(11) Variació entre dialectes
*
DEP
b. [spti]
& d. [supti]
/spaetti/ b. [spti]
*!
d. [spti]
c. [pti]
(9)
*
b. [spti]
b. [spti]
1. Cadascuna de les ordenacions no necessàriament dóna lloc a estratègies diferents (veg. 5 i 9). → Per què? 2. Quan no hi ha evidència d’una jerarquització → restriccions no ordenades. 3. La tipologia factorial queda parcialment bloquejada quan intervenen jerarquies universals de restriccions. → Per què? (Veg. exemples de 11)
& a. [spti]
&a. [spti] c. [pti]
NOTA IMPORTANT
c. [pti]
(5) Varietats 1 → Preservació MAX /spaetti/
Universitat Autònoma de Barcelona Centre de Lingüística Teòrica
*CODA
— Gramàtica d’algunes varietats del central IDENTITAT (Lab) >> COMPARTIU (PA) >> IDENTITAT (Cor) → Assimilació de CORONALS Ex. fet curiós [fek.ku.jos] llop curiós [op.ku.jos]
*
*!
MAX
*!
DEP
CONTIG
— Gramàtica del nord-occidental IDENTITAT (Lab) >> IDENTITAT (Cor) >> COMPARTIU (PA) → No assimilació Ex. fet curiós [fet.ku.jos] llop curiós [op.ku.jos]
* *! *
*
(Hi actua una altra restricció, *CODA, situada molt avall en la jerarquia de restriccions de la resta de llengües)
3
4
Clàudia Pons Moll Curs d’introducció a la teoria de l’optimitat
Universitat Autònoma de Barcelona Centre de Lingüística Teòrica
Clàudia Pons Moll Curs d’introducció a la teoria de l’optimitat
(12) Variació entre registres
Exemple fictici: fet curiós [fet.ku.jos] ~ [fek.ku.jos]
— Registre formal IDENTITAT (Cor) >> COMPARTIU (PA) → No assimilació de CORONALS fet curiós [fet.ku.jos]
Arguments Arguments a favor:a favor: multilingüisme multilingüisme, registres diferents... registres diferents...
llop curiós [op.ku.jos] ~ [ok.ku.jos] (14) En la gramàtica d’un parlant...
COMPARTIU (PA) >> IDENTITAT (Lab) >> IDENTITAT (Cor) → Assimilació LAB i COR IDENTITAT (Lab) >> COMPARTIU (PA) >> IDENTITAT (Cor) → Assimilació de COR IDENTITAT (Lab) >> IDENTITAT (Cor) >> COMPARTIU (PA) → No assimilació
— Registre informal / col·loquial COMPARTIU (PA) >> IDENTITAT (Cor) → Assimilació de CORONALS fet curiós [fek.ku.jos]
(15) Permet formalitzar efectes de freqüència i relacions d’implicació: L’assimilació és més freqüent que la preservació: 2/3 (66, 7 %) vs. 1/3 (33, 3 %) L’assimilació de coronals és més freqüent que la de labials: 2/3 (66, 7 %) vs. 1/3 (33, 3 %) Si s’assimilen les labials també ho faran les coronals, però no a la inversa.
1.3 Variació no condicionada (variació lliure) (13) En la gramàtica d’un mateix parlant i en les mateixes condicions…
Input
Universitat Autònoma de Barcelona Centre de Lingüística Teòrica
(16)
Output 1 / Context 1 Output 2 / Context 1 → OPCIONALITAT, VARIACIÓ LLIURE Output 3 / Context 1
Problemes / imprecisions del model: El efectes de freqüència només es poden aconseguir si les restriccions en conflicte són més de dues.
Exemple del català (algunes varietats): fet curiós [fek.ku.jos] ~ [fet.ku.jos] (aleatòriament)
Cf. fet curiós [fek.ku.jos] (més freqüent) ~ [fet.ku.jos] (menys freqüent) COMPARTIU (PA) >> IDENTITAT (Cor) Assimilació IDENTITAT (Cor) >> COMPARTIU (PA) Preservació
1.3.1 Submodels •
La teoria de les gramàtiques múltiples → modificació de l’arquitectura bàsica de la TO • Les teoria de les gramàtiques parcialment ordenades → modificació del concepte de gramàtica de la TO • La teoria de l’optimitat estocàstica → modificació de l’arquitectura bàsica de la TO • La teoria dels candidats subòptims → modificació de la relació entre el GEN i l’AVAL, i de l’AVAL
→ →
1/2 (50 %) 1/2 (50 %)
Quin mecanisme determina quina és la jerarquia de restriccions que s’activa en cada moment? Aquesta activació és arbitrària? (17) ☺ Problemes solucionats a la teoria de l’optimitat estocàstica 1.3.1.2. La teoria de les gramàtiques parcialment ordenades (Anttila 1997, 2002)
1.3.1.1. La teoria de les gramàtiques múltiples (Kiparsky 1993, Anttila 2002) Assumeix que un mateix individu té més d’una gramàtica (més d’una jerarquia de restriccions invariable). Per tant, la variació que hi ha en un mateix individu es formalitza de la mateixa manera que la variació que hi ha entre llengües, dialectes, registres diferents. Se serveix, doncs, de la tipologia factorial. → Jerarquització diferent de restriccions en conflicte (restriccions que ordenades de manera diferent donen lloc a outputs diferents).
5
Assumeix que un mateix individu té una sola gramàtica (una única jerarquia de restriccions). La variació que hi ha en un mateix individu es formalitza mitjançant la MANCA de jerarquització de dues restriccions que estan en conflicte (restriccions que ordenades de manera diferent donen lloc a outputs diferents).
6
Clàudia Pons Moll Curs d’introducció a la teoria de l’optimitat
Universitat Autònoma de Barcelona Centre de Lingüística Teòrica
Clàudia Pons Moll Curs d’introducció a la teoria de l’optimitat
La jerarquia està subespecificada (18) Exemple: fet curiós [fet.ku.jos] ~ [fek.ku.jos]
Limitacions (potencials) → jerarquies fixes •
COMP(PA), IDENT(Cor) = IDENT(Cor), COMP(PA) = COMP(PA) >> IDENT(PA) IDENT(PA) >> COMP(PA) IDENTITAT (Cor)
/fet##kujoz/
• •
COMPARTIU (PA)
& a. [fet.ku.jos]
*
& b. [fek.ku.jos]
*
/s1 s2/ 2 outputs possibles
COMPARTIU (PA), IDENTITAT (Lab) >> IDENTITAT (Cor) → Sempre assimilació de coronals, assimilació de labials ~ preservació de labials variable IDENTITAT (Lab) >> COMPARTIU (PA), IDENTITAT (Cor) → Sempre preservació de labials, assimilació de coronals ~ preservació de coronals variable ????????????????????????????????????????????????? → Assimilació ~ preservació de labials i coronals variable NO HO PODEM EXPRESSAR
Per què? → * IDENTITAT (Lab), COMPARTIU (PA), IDENTITAT (Cor)
empat (19) Pons (2003: 74, 2004: 227) → ambigüitat / homonímia estructural que té lloc en la consonant resultant del contacte de dues sibilants: agafes cireres [aafsies] (i.e. hi opera un procés de fusió o un procés d’elisió?)
s2
Universitat Autònoma de Barcelona Centre de Lingüística Teòrica
1.3.1.3 La teoria de l’optimitat estocàstica (Boersma 1998, Boersma & Hayes 2001) Estocàstic -a Relatiu o pertanyent a una successió d’esdeveniments que depenen de l’atzar. Fenòmens estocàstics (DIEC 2) A diferència de la teoria de l’optimitat estàndard, en què la jerarquia de restriccions en una llengua és categòrica, fixa i impermutable (23), la teoria de l’optimitat estocàstica parteix d’una jerarquia de restriccions situada en una escala contínua (24). En aquesta jerarquia…
s1,2
Com? No jerarquitzant la R que descarta el candidat amb elisió i la restricció que descarta el candidat amb fusió: MAX-IO, UNIFORMITAT
X A cadascuna de les restriccions se li assigna un número que indica la seva posició en la jerarquia. No totes les restriccions es troben a la mateixa distància.
(20)
(23)
Jerarquia categòrica ordinària R1 >> R2 >> R3
(24)
Jerarquia categòrica en una escala contínua R1 R2 R3
Problemes (potencials) del model:
Possibilitat que hi hagi una restricció (jerarquitzada més amunt o més avall) que desfaci l’empat. En el cas que ens ocupa... → Restriccions de fidelitat específiques: IDENT(distribuït), IDENT(anterior) → Restriccions de fidelitat més generals: IDENT(PA) (cf. stringency) (veg. § 6.6, hand. 1)
100 90 80 70 estricte (jerarquitzada més amunt)
(21) /fet##kujoz/ &
[fet.ku.jos] [fek.ku.jos]
(22)
IDENTITAT (Cor) *
IDENTITAT (Cor)
[fet.ku.jos] * & [fek.ku.jos] (En parlarem en detall en el § 1.3.1.4)
50
40
30
20
10 lax (jerarquitzada més avall)
IDENT(PA)
*
La distància entre R1 i R2 és quatre vegades més gran que la que hi ha entre R2 i R3 *! En cada procés de parla (moment d’avaluació), la posició de cada restricció és pertorbada per un valor positiu o negatiu, de manera que... (vet aquí l’atzar!)
Desempat Es pot solucionar incorporant el cut-off de la teoria dels candidats subòptims
/fet##kujoz/ &
COMPARTIU (PA)
60
COMPARTIU (PA)
Z En termes generals (un cop fetes totes les avaluacions), les restriccions estan associades a un camp, a un abast de valors (range of values), i no simplement a un valor concret; ara bé: hi ha un valor més permanentment associat a cada restricció → el centre del camp de valors (ranking value) (25).
IDENT(PA)
* *
7
8
Clàudia Pons Moll Curs d’introducció a la teoria de l’optimitat
Universitat Autònoma de Barcelona Centre de Lingüística Teòrica
Clàudia Pons Moll Curs d’introducció a la teoria de l’optimitat
(25)
Universitat Autònoma de Barcelona Centre de Lingüística Teòrica
Per què? centre del camp de valors R1
90
80
Perquè, per tal que surti la jerarquia R3 >> R2, cal que el punt de selecció de R2 tingui assignat un valor molt poc probable, (molt) allunyat del que té més possibilitats (cf. 40), i que el punt de selecció de R3 tingui també assignat un valor molt poc probable, (molt) allunyat del que té més possibilitats (cf. 30).
R2
70
60
camp de valors de R1
50
40
30
20
(28)
camp de valors de R2
R2
R3 Augmenten les probabilitats
El valor seleccionat (punt de selecció) en cada moment d’avaluació és o pot ser diferent (sempre dins del seu camp de valors) 40
De vegades, els camps de valors de dues restriccions diferents s’encavalquen. I aleshores és quan, en el moment d’avaluació, hi pot haver una inversió de la jerarquia de restriccions. I així s’explica la variació lliure.
1.3.1.4 La teoria dels candidats subòptims (Coetzee 2005) Aquest model juga amb dues idees bàsiques: a) els candidats generats per a cada input estan jerarquitzats en funció de la seva bona formació, de la seva harmonia, en relació amb la jerarquia de restriccions; b) hi ha un tall (cut-off) crucial que divideix la gramàtica en un conjunt de restriccions que són decisives per a la selecció del(s) candidat(s) com a òptim(s) (tenen el poder de descartar candidats) i en un altre conjunt de restriccions que no són decisives per a la selecció dels candidats com a òptims (no tenen el poder de descartar candidats). La variació s’obté, per tant, quan més d’un candidat satisfà les restriccions situades per damunt del tall.
30
punt de selecció de R2 (per sobre de 35) punt de selecció de R3 (per sota de 35)
(27) Moment d’avaluació Y: Jerarquia de restriccions: R3 >> R2 R2 R3
(29) MAX-IO >> DEP-IO >> COMPARTIU (PA) >> IDENTITAT (Cor) 1 2 3 4 tall crucial
30
transgredir 1 i 2 és fatal
punt de selecció de R3 (per sobre de 35)
(30)
punt de selecció de R2 (per sota de 35)
Disminució de la bona formació
Probabilitats (efectes de freqüència) R2 >> R3 (moltes probabilitats) R3 >> R2 (poques probabilitats)
9
transgredir 3 i 4 no és fatal /fet##kujoz/
Disminució de les possibilitats de ser seleccionat com a output
40
30 Decreixen les probabilitats
És a dir, és molt probable que R2 tingui el valor 40 i que R2 tingui el valor 30. En canvi, és molt poc probable (per no dir gairebé impossible) que R2 tingui el valor 30 i que R3 tingui el valor 40.
(26) Moment d’avaluació X: Jerarquia de restriccions: R2 >> R3 R2 R3
40
35
MAXIO
& 1. [fek.ku.jos]
DEP-IO COMPARTIU IDENTITAT (PA) (Cor) *
& 2. [fet.ku.jos]
*
3. [fe.t.ku.jos] 4. [fe.ku.jos]
*! *!
10
Clàudia Pons Moll Curs d’introducció a la teoria de l’optimitat
Universitat Autònoma de Barcelona Centre de Lingüística Teòrica
Clàudia Pons Moll Curs d’introducció a la teoria de l’optimitat
Universitat Autònoma de Barcelona Centre de Lingüística Teòrica
(35) Jerarquia de restriccions en l’Estadi 2 (M >> F) Per què és més harmònic 1 que 2?
honō/z/es &a. honō[]es b. honō[z]es
(31) Model que explota recursos no explotats en la TO estàndard
IDENT(F) *
*V_V / Fricativa *!
→ paradigma desequilibrat / no homogeni
a. jerarquització de restriccions no decisives b. grau de satisfacció d’aquestes restriccions no decisives 2. DIACRONIA
honō[s] honō[]em honō[]is honō[]ī honō[]e
2.1. Canvi lingüístic (36) Jerarquia de restriccions en l’Estadi 3 (homogeneïtzació del paradigma) Canvi lingüístic → Rejerarquització de restriccions (constraint reranking) (32) Exemple honos ~honoris del llatí a. Estadi I nom. ac. gen. dat. abl.
sing. honō[s] honō[z]em honō[z]is honō[z]ī honō[z]e
(33)
Restriccions
•
plur. honō[z]ēs honō[z]ēs honō[z]im honō[z]ibus honō[z]ibus
b. Estadi II sing. honō[s]
plur. honō[]ēs honō[]em honō[]ēs honō[]is honō[]im honō[]ī honō[]ibus honō[]e honō[]ibus
c. Estadi III sing. hono[] honō[]em honō[]is honō[]ī honō[]e
plur. honō[]ēs honō[]ēs honō[]im honō[]ibus honō[]ibus
Restricció de marcatge: *V_V / Fricativa: Assigna una marca de violació per cada fricativa en posició intervocàlica (Uffmann 2005; Prince & Smolensky 1993)
Cf. Jerarquia de prominència per a les consonants en posició intervocàlica *V_V / Oclusiva >> *V_V / Fricativa >> *V_V / Nasal >> *V_V / Vibrant >> *V_V / Lateral >> *V_V / Bategant >> *V_V / Aproximant (Uffmann 2005; Prince & Smolensky 1993) •
Restricció de fidelitat: IDENT(F): Assigna una marca de violació per a cada segment de l’output que té una especificació diferent que el seu corresponent en l’input (McCarthy & Prince 1995)
honō/s/, honō/s/es, honō/s/em, honō/s/ēs, honō/s/is, honō/s/im, honō/s/ī, honō/s/ibus, honō/s/e, honō/s/ibus a. honō[s], honō[z]es, honō[z]em, honō[z]ēs, honō[z]is, honō[z]im, honō[z]ī, honō[z]ibus, honō[z]e, honō[z]ibus paradigma plenament fidel → subaplicació b. honō[s], honō[]es, honō[]em, honō[]ēs, honō[]is, honō[]im, honō[]ī, honō[]ibus, honō[]e, honō[]ibus paradigma harmònic → aplicació normal c. honō[], honō[]es, honō[]em, honō[]ēs, honō[]is, honō[]im, honō[]ī, honō[]ibus, honō[]e, honō[]ibus paradigma uniforme, totalment infidel → sobreaplicació
OP-IDENT(F)
*V__V / Fricativa
IDENT(F)
* (x9)!
* (x18)!
* (x9)
* (x10)
(34) Jerarquia de restriccions en l’Estadi 1 (F >> M) honō/z/es IDENT(F) *V_V / Fricativa *! a. honō[]es & b. honō[z]es *
11
12
Clàudia Pons Moll Curs d’introducció a la teoria de l’optimitat
Universitat Autònoma de Barcelona Centre de Lingüística Teòrica
Clàudia Pons Moll Curs d’introducció a la teoria de l’optimitat
2.2. Canvi lingüístic i variació interlingüística
Universitat Autònoma de Barcelona Centre de Lingüística Teòrica
(40) Exemple. Aprenentatge que en català no s’admeten obertures complexes amb sonicitat massa semblant: *ps, *ks, *pm, *pn...
(37) PRESERVACIÓ EPÈNTESI
GEN(E)RU
Italià Sard Català Francès Occità
REFORÇAMENT Català Portuguès Gallec METÀTESI ELISIÓ
Espanyol Francès
(41) •
ge[ne]re ge[ne]re ge[nd]e ge[nd()] ge[nd]e ge[nr]e ge[n]o ge[n]o ye[rn]o ge[d()]
• • • • •
SONICITAT GRADIENT: Assigna una marca de violació per cada obertura formada per dos segments amb una distància de sonicitat creixent igual o inferior a +2. MAX-IO: Assigna una marca de violació per cada segment de l’input que no té un corresponent en l’otuput. MAX-CIN-IO: Assigna una marca de violació per cada segment de l’input en posició inicial de mot que no té un corresponent en l’otuput. DEP-IO: Assigna una marca de violació per cada segment de l’output que no té un corresponent en l’input. CONTIGÜITAT: Assigna una marca de violació per cada segment de l’input que no manté la mateixa relació de contigüitat amb els segments adjacents en l’output. *FRICATIVA: Assigna una marca de violació per cada segment fricatiu en l’output.
3.2. Estadis i descens de restriccions (38) PRESERVACIÓ EPÈNTESI
VENIRE + HABET > *AT
Interacció de M & F
ASSIMILACIÓ REFORÇAMENT METÀTESI ELISIÓ
Sard Català Espanyol Francès Occità Italià Català Espanyol Portuguès Gallec Francès
(42) Estadi inicial
at bè[nne]re vi[nd]à ve[nd]á vie[nd]a ve[nd]à ve[rr]à vi[nr]à ve[rn]á vi[]á vi[]á vie[d]a
MAX-CIN a. [salm] ~ [psalm]
SONGRAD MAX
L
W
DEP
CONT W
L
b. [salm] ~ [psalm]
L
L
W
c. [salm] ~ [p.salm]
L
L
W
d. [salm] ~ [palm]
L
W
e. [salm] ~ [alm]
W
(43) Primer pas: descens de restriccions (constraint demotion) SONGRAD DEP CONT MAX MAX-CIN *FRICATIVA a. [salm] ~ [psalm]
Quin marcatge i quina fidelitat?
3 Aprenentatge (en termes generals)
b. [salm] ~ [psalm]
W
c. [salm] ~ [p.salm]
W
d. [salm] ~ [palm]
3.1. Nocions bàsiques (39) • Estadi inicial (Initial state): conjunt de restriccions no ordenades (Com les que tenim en els tableaux comparatius; veg. el § 7.2, pàg. 18, hand. 1) • Primer pas: descens de restriccions (constraint demotion) Fem descendir (demote) aquelles restriccions que afavoreixen perdedors. • Segon pas: descens de restriccions recursiu (recursive constraint demotion) Fem descendir (demote) aquelles restriccions que encara afavoreixen perdedors de manera decisiva.
13
W W W
L
L
L
L
L
L L
W e. [salm] ~ [alm] Aprèn... {SONGRAD, DEP, CONT} >> {MAX, MAX-CIN, *FRICATIVA}
L L
14
Clàudia Pons Moll Curs d’introducció a la teoria de l’optimitat
Universitat Autònoma de Barcelona Centre de Lingüística Teòrica
Clàudia Pons Moll Curs d’introducció a la teoria de l’optimitat
(44) Segon pas: descens de restriccions recursiu (recursive constraint demotion) — Recordeu. 5, hand. 1 — Recordeu 4, hand. 2
SONGRAD DEP CONT MAX MAX-CIN *FRICATIVA a. [salm] ~ [psalm]
W
b. [salm] ~ [psalm]
W
c. [salm] ~ [p.salm]
W
d. [salm] ~ [palm]
W
L
L
L
L
L
L
W
e. [salm] ~ [alm]
L W
constraint demotion *CODA >> FIDELITAT FIDELITAT >> *CODA
L L •
3.3. Diferències entre aprenentatge ~ aprenent i anàlisi ~ analista
•
•
L’analista té un coneixement global de la llengua, té accés tant a l’evidència positiva com a l’evidència negativa (sap, per exemple, que en català NO s’admeten obertures del tipus *ps, *ks, *pm, *pn). L’aprenent no té aquest coneixement global, en la mesura que només té accés a l’evidència positiva (no pot saber, per exemple, que en català NO s’admeten obertures del tipus *ps, *ks, *pm, *pn). → Subset problem Com ho solucionem?
→
Estadis inicials adquisició = CV = presents en totes les llengües Estadis posteriors = CVC ¬ presents en totes les llengües Exemple: espaghetti, de 4, hand. 2
Aprèn... {SONGRAD, DEP, CONT} >> {MAX, MAX-CIN} >> *FRICATIVA
•
Universitat Autònoma de Barcelona Centre de Lingüística Teòrica
Tipologia: Les gramàtiques (tant les adultes com les dels infants) = diferents permutacions del mateix conjunt de restriccions. Els diferents estadis en el desenvolupament de les gramàtiques dels infants reprodueixen la tipologia lingüística (i.e., diferents estadis = diferents gramàtiques). Recordeu: Estadi inicial = M >> F. • Jerarquització + violabilitat: L’adquisició i/o l’aprenentatge implica rejerarquització, i potser descens de restriccions (constraint demotion). M >> F → F >> M — El descens no implica inactivitat de la restricció, però → diferència amb Principis i Paràmetres • Emergència del no marcat: Els desenvolupament de les gramàtiques dels infants pot mostrar els efectes de processos dels quals NO hi ha evidència en el model adult. Això és una conseqüència esperada de la universalitat de CON. Exemple: *CODA en reduplicatius del tipus cucut, nonon, cricric, puput, etc. (veg. Cabré 1995, 2002) — Exemple: ensordiment obstruents sonores finals → *OBSTRUENT SONORA Estadi inicial: anglès = francès = alemany = català = polonès ... *OBSTRUENT SONORA >> FIDELITAT Estadis posteriors:
M >> F
— En la mesura que les produccions primerenques són menys marcades. — En la mesura que l’aprenent ha de partir de la hipòtesi més restrictiva (ex. el català no admet obertures del tipus *ps, *ks, *pm, *pn...), i l’ha de modificar en cas que trobi evidència positiva per fer-ho. — En català es manté l’estadi inicial: M >> F — En una altra llengua (per ex. alemany) l’evidència positiva (presència de ps, pn) exigirà que la restricció de marcatge descendeixi: F >> M Recordeu! § 2.3 (pàg. 7) ☺ Fonologia natural → processos inicials suprimits a causa de l’exposició a la gramàtica adulta (més marcada i més fidel)
anglès = francès (constraint demotion: FIDELITAT >> *OBSTRUENT SONORA) alemany = català = polonès (= estadi inicial) japonès!? (= estadi inicial; emergeix en l’aprenentatge d’anglès) emergència del no marcat = latència •
Homogeneïtat del target / heterogeneïtat del procés: Diferents gramàtiques de desenvolupament poden satisfer el mateix target de diferents maneres.
•
Riquesa de la base: l’èmfasi es posa en l’aprenentatge de la gramàtica i no del lexicó. Això pot tenir implicacions pel que fa al dilema de la comprensió / producció (→ el nen és capaç de percebre elements / estructures que no és capaç de produir).
4. ADQUISICIÓ 4.1. Nocions bàsiques (= principis generals de la teoria) •
Continuïtat: No hi ha diferències qualitatives entre la gramàtica adulta i la gramàtica de l’infant. Qualsevol restricció o jerarquia activa en l’adquisició ho hauria de ser també en la gramàtica adulta. INPUT, GEN, AVAL, OUTPUT. Alerta, però: INPUT infant = OUTPUT adult.
— Recordeu: riquesa de la base, optimització del lexicó (§ 4.1.1 i 4.1.2, hand. 1) + versió radical de riquesa de la base
15
16
Clàudia Pons Moll Curs d’introducció a la teoria de l’optimitat
Universitat Autònoma de Barcelona Centre de Lingüística Teòrica
Clàudia Pons Moll Curs d’introducció a la teoria de l’optimitat
5. BIBLIOGRAFIA (selecció)
Universitat Autònoma de Barcelona Centre de Lingüística Teòrica
espanyola i catalana? Quines no? Per què? Quantes representacions fonològiques té, per tant, el prefix in-? Què explica que se seleccioni una representació o l’altra?
Anttila, Arto (1997): «Deriving variation from grammar». A: Frans Hinskens, Roeland van Hout & W. Leo Wetzels (ed), Variation, Change and Phonological Theory. Amsterdam: John Benjamins. pàg. 35-68. Anttila, Arto (2002a): «Morphologically conditioned phonological alternations». Natural Language and Linguistic Theory 20. pàg. 1-42. Anttila, Arto (2002b): «Variation and Phonological Theory».A: Jack Chambers, Peter Trudgill & Natalie Schilling-Estes (ed.), Handbook of Language Variation and Change. Oxford, UK; Malden, Mass.: Blackwell. pàg. 206-243. Anttila, Arto (2007): Variation and optionality. A: Paul de Lacy (ed.), The Cambridge Handbook of Phonology. Cambridge: Cambridge University Press. Anttila, Arto & Young-mee Yu Cho (1998): «Variation and Change in Optimality Theory». Lingua 104 (Special issue on Optimality Theory). pàg. 31-56. Boersma, Paul & Bruce P. Hayes (2001): «Empirical tests of the Gradual Learning Algorithm». Linguistic Inquiry, 32. pàg. 45-86. Bonet, Eulàlia & Lloret, Maria-Rosa (1998): Fonologia Catalana. Barcelona: Ariel. Cabré, T. (2002): Altres sistemes de formació de mots. Solà et. al. (2002): Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries. pàg. 890-932. Mascaró, Joan (2002): «El sistema vocàlic. Reducció vocàlica». In: Solà et. al. (2002): Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries. pàg. 89-123. Mascaró, Joan (2007): «External allomorphy and lexical exceptions». Linguistic Inquiry 38.4. pàg. 715-735. McCarthy, John J. (2002): A thematic guide to Optimality Theory. Cambridge: Cambridge University Press. (capítol 4) McCarthy, John J. (2008): Doing Optimality Theory. Applying Theory to Data. Oxford: Blackwell Publishing. Pons, Clàudia (2003): Teoria de l’optimitat, processos segmentals i variació dialectal en català. Zeitschrift für Katalanistik: Revista d’Estudis Catalans 16, 55-76. Pons, Clàudia (2004): Segmental and featural strategies to avoid adjacent sibilant segments in Balearic Catalan. An optimality-theoretical account. Dins Reineke Bok-Bennema et al. (Bart Hollebrandse / Brigitte Kampers-Manhe / Petra Sleeman) (ed.), Romance Languages and Linguistic Theory 2002 (Selected Papers from ‘Going Romance’, Groningen, 28-30 November 2002), Amsterdam / Filadèlfia: John Benjamins. pàg. 217-234. Prince, Alan; Smolensky, Paul ([1993] 2004): Optimality Theory: Constraint Interaction in Generative Grammar. New Brunswick; Boulder: Rutgers University; University of Colorado. [Publicat per Oxford: Blackwell (2004).] Prieto, Pilar. 2004. Fonètica i fonologia. Els sons del català. Barcelona: UOC.
a. inestable~inestable insegur~inseguro b. intranquil~intranquilo c. impossible~imposible d. infalible~infalible e. injust~injusto f. inconscient~inconsciente g. il·legítim~ilegítimo il·limitat~ilimitado irresponsable~irresponsable irresoluble~irresoluble
[instab.bl] [insu] [intkil] [impusibbl] [iflibbl] [inust] [ikunsjen] [ilitim] [ilimitat] [irspunsabbl] [irzulubbl]
[inestale] [inseuo] [intakilo] [imposile] [ifalile] [iusto] [ikonsjente] [ilexitimo] [ilimitao] [iresponsale] [iresolule]
2. Quin fenomen opera en aquestes formes verbals del català? Amb quina o quines restriccions de marcatge es podria relacionar el fenomen? Quines altres estratègies se t’acuden per satisfer aquestes restriccions de marcatge? Hi ha evidència d’aquestes estratègies en altres llengües o varietats? Què determina que s’insereixi una vocal o una consonant entre radical i terminació? a. pondrà /pn+a/ pondria /pn+i/ (Cf. ponia [puni]) temerà /tem+a/ temeria /tem+i/ (Cf. temia [tmi])
[pun.da] [pun.di.]
caldrà /kal+a/ caldria /kal+i/ (Cf. calia [kli])
[kl.da] [kl.di.]
[t.m.a] [t.m.i]
torcerà /ts+a/ torceria /ts+i/ (Cf. torcia [tu.si.]
[tu.s.a] [tu.s.i.]
b. caurà cauria
/kaw+a/ /kaw+i/
[kw.a] [kw.i]
c. rompré rompria
/onp+e/ /onp+i/
[rum.pe] [rum.pi.]
traurà trauria
/tw+a/ /tw+i/
[tw.a] [tw.i]
3. De quines maneres se us acut que es poden adaptar aquests mots del grec: psykhḗ, gnṓmē i pneumatikós? Què determinarà que operi un tipus d’adaptació o altra?
6. EXERCICIS 1. Observa les paraules prefixades següents i determina quines formes adopta el prefix in- en català i en espanyol. Quines formes poden explicar-se pels processos regulars de les llengües 17
4. Observa els manlleus següents (extrets de Cabré 2002, Mascaró 2002, Bonet & Lloret 1998 i collita pròpia), i determina quins exhibeixen un comportament que s’allunya de la fonologia
18
Clàudia Pons Moll Curs d’introducció a la teoria de l’optimitat
Universitat Autònoma de Barcelona Centre de Lingüística Teòrica
regular del català. Quins factors creus que expliquen la diferència entre 4.1~4.2~4.3 vs. 4.4~4.5 vs. 4.6~4.8~4.8? 4.1. canca[n], caima[n], taliba[n], toboga[n], oranguta[n], xama[n], dossi[e], af[e], amat[e], someli[e]... 4.2. a[j] bag, ma[jl], Sto[wn]s, T[ajm]s... 4.3. [x]obby, [x]uerga, [x]aleo ~ [k]aleo, ne[]eser, []ombi... ******* 4.4. PowerPoi[nt~∅], Pai[nt~∅], Ka[nt~∅]... 4.5. cin[e~], vàt[e~]r, v[e~]det, R[e~]psol... ******* 4.6. pu[p], clu[p], mai[t] in..., Pink Floy[t], Lou Ree[t], air ba[k]... 4.7. []slàlom, []stoc, [~e]Steven [~e]Spielberg, []steps, []Sting, []FNAC... 4.8. [∅]norr, [∅]nom, [∅]sicologia, [∅]neumàtic...
19
Lihat lebih banyak...
Comentarios
