Cultura i recerca local al segle XXI: centre d\'estudis i estudiants de batxillerat

Cultura i recerca local al segle xxi: centres d’estudis i estudiants de batxillerat Elvis Mallorquí

INS Santa Coloma de Farners Centre d'Estudis Selvatans

Quaderns de la Selva, 27 (2015) 131-157

130 • Quaderns de la Selva, 27 (2015)

Elvis Mallorquí

Aquest text és una reelaboració de la conferència pronunciada el dissabte 21 de març de 2015 a la Casa de la Paraula de Santa Coloma de Farners per a la inauguració de la ii Mostra de Treballs de Recerca de la Selva.1 Anava adreçada a un grup d’alumnes de batxillerat que, no solament havien començat i acabat un treball de recerca en menys d’un any, sinó que els seus treballs havien estat escollits, per la seva qualitat i originalitat, pels professors dels seus respectius centres per a ser presentats a la Mostra. En total hi havia catorze treballs procedents dels instituts d’Amer, Arbúcies, Hostalric i Santa Coloma de Farners, amb els annexos corresponents –plànols, vídeos, dibuixos, etc.– i amb uns pòsters explicatius, preparats per a l’ocasió, amb el resum gràfic del contingut de cada recerca. Com la resta dels seus companys de batxillerat, els catorze alumnes havien arribat al final d’un treball que, més enllà del seu valor acadèmic –el 10% de la nota final del batxillerat–, s’havien pres com un repte personal al qual havien destinat moltes hores durant els cursos acadèmics de 1r i de 2n i durant les vacances d’estiu. La proposta inicial per al tema de la intervenció era la recerca de “proximitat”. Sens dubte, un consell molt repartit pels professors que tutoritzen treballs de recerca és que el tema de recerca sigui proper a l’entorn de cada alumne. Aquesta elecció sembla la més assenyada si hom té presents els dos grans condicionants en què es desenvolupa la recerca: un temps limitat i una experiència escassa de l’alumne en l’àmbit que escull. Aquest segon aspecte és potser més evident en el cas d’alumnes que emprenen recerques més pròpies de les carreres universitàries, per a les quals encara no han rebut cap preparació ni disposen de les eines bàsiques,2 que no pas en el cas d’alumnes que dediquen el treball de recerca a àmbits als quals han dedicat alguna de les activitats extraescolars o del temps de lleure –música, dansa, art, esports, videojocs, etc.–. Tanmateix, tots ells tenen dificultats a l’hora de posar per escrit i d’ordenar tot el que han dut a terme en la seva pràctica. És aleshores que la tasca dels professors que tutoritzen els treballs de recerca pot esdevenir més útil per als alumnes, ja que han llegit i avaluat molts altres treballs de recerca amb anterioritat i, segurament, han discutit i acordat en el claustre de professors alguns criteris comuns en relació a aquesta matèria del Batxillerat. Pel que fa al temps en què es desenvolupa la recerca, cal comptar que entre la data d’inici del treball i la de la seva presentació pública –davant d’un tribunal format per professors i, ocasionalment, amb presència d’altres estudiants– solen passar uns nou mesos. Per tot això, un dels elements que més pot ajudar a fer un bon treball de recerca és una bona tria inicial. Cal, per tant, una bona orientació dels alumnes a l’hora d’escollir el tema i d’establir les línies principals d’estudi, cosa que no exclou que, 1

2

La conferència, accessible des de la web de la Mostra de Treballs de Recerca –https://sites.google.com/site/seselva1/ Home/rebost-1/frum-de-treballs-de-recerca-2014-15–, tenia com a títol: “La recerca local: dels erudits de poble als estudiants de batxillerat”. Per al present text escrit, s’han seleccionat els fragments més teòrics de la xerrada i se n’han descartat els més personals. Agraeixo la lectura i les aportacions realitzades per Narcís Figueras, Pere Gifre, Pep Solà, Pepa Celaya i Albert Perafita que han contribuït a millorar el text del present treball; els errors i mancances que hi puguin haver, però, són de la meva responsabilitat. Aquest és un dels motius que les universitats ofereixin programes d’assessorament per als alumnes que realitzen el treball de recerca, com per exemple el programa Argó de la UAB, des del 2003.

Cultura i recerca local al segle xxi: centres d’estudis i estudiants de batxillerat

Quaderns de la Selva, 27 (2015) • 131

un cop encetat el treball, pertoqui als alumnes treballar de manera regular per aprofitar al màxim el temps de què disposen. En aquest sentit, cercar en la “proximitat” de cada alumne un tema per investigar, una qüestió per respondre, un enigma per resoldre, és el primer que solen dir els tutors als alumnes de batxillerat. Aquest concepte, en paraules de Josep M. Esquirol, no cal oposar-lo a la llunyania, sinó a la inautenticitat, a la submissió passiva a una “actualitat” que se’ns imposa en tots els aspectes de la vida.3 L’atenció als nostres gestos diaris, a les persones que tenim a prop, a la casa, a la nostra pròpia solitud d’un mateix ens permet dirigir la reflexió a aspectes que abans quedaven amagats de nosaltres mateixos. En aquesta línia, encaixen perfectament les reflexions d’una alumna de l’INS Castell d’Estela d’Amer, l’Aina Casademont (Annex 2.b., núm. 23).4 El seu treball tracta sobre el riure, un fet quotidià “aparentment simple, inesperadament complex”. Ella mateixa ho escriu en la introducció del treball: “el riure era un acte que es produïa constantment al meu voltant i em va cridar l’atenció que no sabés absolutament res d’alguna cosa tan senzilla i quotidiana com aquesta”. La recerca sobre la qüestió, l’ha portat a definir exactament què és el riure, a fer-ne un repàs al llarg de la història i a analitzar-lo des del vessant de la fisiologia, la psicologia, l’antropologia, l’etnologia per tal de respondre la pregunta que filòsofs, sociòlegs i antropòlegs s’han plantejat: per què riem? De les conclusions a què arriba, se’n pot destacar una de genèrica sobre la utilitat dels treballs de recerca: “si ens fixem en els petits detalls del nostre dia a dia, podem descobrir mons insospitats que ens fan créixer l’interès, les ganes de conèixer i d’aprendre”.5 Certament, el repàs a les qüestions susceptibles de ser estudiades pel fet de ser-nos “pròximes” ens pot dur molt lluny, potser massa i tot, tenint present que la intenció dels organitzadors de la Mostra anava més dirigida, atenent la meva vinculació amb el Centre d’Estudis Selvatans, a la recerca relativa a l’entorn proper i a l’àrea d’influència de cada institut, és a dir, als pobles i als territoris de l’interior de la comarca de la Selva. El repàs al contingut de les principals publicacions del Centre, la revista miscel·lània anual dels Quaderns de la Selva i la col·lecció de llibres monogràfics Estudis i Textos, ja ofereix una panoràmica completa de les recerques realitzades en els darrers vint-i-cinc anys sobre qüestions relatives a la història, l’arqueologia, la literatura i la cultura de les diferents poblacions de la Selva. En lloc d’analitzar quins són els temes tractats en aquestes publicacions, com han estat estudiats i què queda per fer, he preferit prendre una perspectiva diferent i intentar exposar, d’una manera resumida, les maneres com s’ha escrit

3 4 5

Josep M. Esquirol, La resistència íntima. Assaig d’una filosofia de la proximitat, Barcelona: Quaderns Crema, 2015, p. 16-17 i, en especial, l’elogi de la quotidianitat del capítol 4. Els números entre parèntesi fan referència als treballs de recerca presentats en les mostres realitzades a Blanes els anys 2013, 2014 i 2015 i a Santa Coloma de Farners els anys 2014 i 2015, que recollim als annexos. Un altre treball, realitzat per una alumna, Anna Gorgoll, del mateix institut d’Amer però del curs anterior, està dedicat a un tema similar, els pallassos (Annex 2.a., núm. 13). En tots dos casos, expliquen que van arribar al tema del treball de recerca de manera “inesperada”.

132 • Quaderns de la Selva, 27 (2015)

Elvis Mallorquí

la història de les terres de la Selva al llarg del temps relacionant-les sobretot amb el nivell d’accés a la informació a cada època i amb la manera com els autors la compartien amb els seus coetanis. En gran mesura, la present contribució, tal com palesa el títol, està inspirada en les aportacions de Narcís Figueras i Josep Santesmases a la jornada Cultura i recerca local al segle xx. Dels erudits locals als centres d’estudis, que es va celebrar a Calonge el 2007.6 Igualment, també hem tingut en compte el balanç historiogràfic a la introducció de la Història de la Selva,7 les aportacions de Joaquim M. Puigvert i Carles Santacana al vii Congrés d’Història Local organitzat per L’Avenç8 i també les biografies dels diferents cronistes i historiadors de les terres selvatanes, recollides al llibre Homes i dones de la Selva.9 Aquests treballs contenen unes explicacions molt més detallades i les referències bibliogràfiques corresponents que, en el present text, ens estalviem de recollir.

1. El temps dels manuscrits Ben bé fins al segle xx, els únics selvatans que havien escrit sobre qüestions d’història i cultura locals eren els religiosos. Eren, evidentment, dels pocs que sabien llegir i escriure i, a més, tenien accés a la informació conservada en els arxius i biblioteques de catedrals, monestirs i convents. Un frare de l’Orde dels Mínims, el blanenc Joan Gaspar Roig i Jalpí (1624-1691), és l’únic cronista i historiador pròpiament de la Selva, si bé és més conegut per haver falsificat una obra, el Llibre dels Feyts d’Armes de Cathalunya, que ell mateix havia atribuït a un antic rector de Salitja, Bernat Boades, del segle xv i que tothom va considerar autèntica fins a mitjans del segle xx. Altres clergues van emprendre obres més modestes, que normalment han arribat de forma manuscrita enmig dels llibres de les seves respectives parròquies. Solien aprofitar les consuetes per incloure-hi tradicions orals de cada població o aspectes de la història local. Un dels millors exemples és la que va escriure l’any 1763 el sagristà de Riudellots de la Selva Joan Calderó (1704-1781). També han deixat 6

7 8 9

Narcís Figueras, «Sobre els estudis locals a Catalunya la primera meitat del segle xx (1900-1939). A partir d’una aproximació bibliogràfica», en Narcís Figueras – M. Carme J iménez– Josep Santesmases, eds., Cultura i recerca local al segle xx . Dels erudits locals als centres d’estudis. Jornada d’estudi (Calonge, 14-15 de setembre de 2007). En memòria de Pere Caner (1922-1982), Calonge: Ateneu Popular de Calonge – Institut Ramon Muntaner, p. 13-45; Josep Santesmases, «De la postguerra a l’eclosió i consolidació dels centres d’estudis: de realitats locals aïllades a moviment coordinat en xarxa», en Figueras-J iménez-Santesmases , op. cit., p. 47-60. Per a una visió més recent, cf. Narcís Figueras, «Els estudis locals, un àmbit de recerca plural, interdisciplinari i digne d’estudi. Breus reflexions i propostes», en Congrés “Història local, l’estat de la qüestió” (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 20, 21 i 22 de març de 2015), en premsa. Narcís Figueras – Joan Llinàs, coord., Història de la Selva, Girona – Diptuació de Girona, 2011, p. 19-28. Joaquim M. Puigvert, «El paper de la història local, de la Renaixença a la Guerra Civil», dins Identitat local i gestió de la memòria. Actes del vii Congrés d’història local de Catalunya, Barcelona: L’Avenç, 2004, p. 41-60; Carles Santacana , «Localismes en el franquisme. Aportació historiogràfica i utilització política», dins Identitat..., op. cit., p. 61-80. Narcís Figueras – Joan Llinàs, coord., Homes i dones de la Selva. Diccionari biogràfic, Santa Coloma de Farners: Consell Comarcal de la Selva, 2012. Les presentacions del llibre a les diverses poblacions selvatanes anaven acompanyades d’una exposició formada per diferents plafons explicatius, alguns dels quals han estat molt útils per al present treball. Agraeixo a Narcís Figueras les seves orientacions en aquest aspecte.

Cultura i recerca local al segle xxi: centres d’estudis i estudiants de batxillerat

Quaderns de la Selva, 27 (2015) • 133

textos Garí Carles, rector de Susqueda entre 1601 i 1631; Gaspar Ollé, rector de Fogars de 1691 i 1723; i Antoni Serrallonga, fill i hereu del famós bandoler de les Guilleries, que esdevingué rector de Querós. A banda dels rectors, alguns pagesos benestants van deixar memòria de fets familiars i locals en llibres conservats en els seus arxius patrimonials. Joan Llandric, de Santa Coloma de Farners, i Josep Vinyoles, de la Cellera, en són exemples característics del segle xviii. Jacint Buhils, de Gaserans, va escriure els seus dietaris la segona meitat del segle xix i inicis del xx. En contrast, a les poblacions de l’interior de la Selva, predominantment rurals, no va arribar cap ressò del moviment cultural de la Renaixença i del catalanisme polític conservador. En d’altres parts de Catalunya i, especialment a ciutats i viles més dinàmiques, van aparèixer nombroses monografies locals, en general de poc valor científic perquè exaltaven el passat local amb nostàlgia i en donaven una visió clarament apologètica. Altres treballs, potser amb finalitats més modestes, es van dedicar a escorcollar arxius parroquials, municipals i baronials i divulgant un munt de dades amb què els primers historiadors catalans van poder elaborar una història pròpia, molt allunyada de la història oficial difosa des de les universitats espanyoles. Tanmateix, els textos manuscrits de les terres selvatanes van tenir una escassa repercussió immediata: no va ser fins que algun erudit posterior les va estudiar o publicar algun fragment que se’n va tenir notícia en un territori més ampli.

2. El temps de les publicacions impreses A partir del segle xx, els rectors selvatans han continuat escrivint sobre les seves parròquies. Per exemple, Ramon Coromines, rector de Susqueda entre 1908 i 1924, autor d’un Llibre d’apunts que van continuar els seus successors fins el 1951, i Josep Clos, rector de Castanyet i de Sils, que va deixar quaderns de notes d’interès fins a la seva mort el 1959. Al bisbat de Girona, però, no va acabar de quallar cap reorganització de la historiografia eclesiàstica com la que va promoure el bisbe Morgades a Vic. Iniciatives seves són la Biblioteca i el Museu Episcopals i també una col·lecció de monografies locals escrites bàsicament per clergues, però en les que van participar mestres d’escola, metges, farmacèutics, folkloristes, arxivers, enginyers i militars. Sí que van ser destacables les contribucions dels estiuejants barcelonins i gironins a les localitats rurals de Girona. Les estades que Francesc Carreras i Candi (1862-1937) i Joaquim Miret i Sans (1858-1919) van realitzar a Sant Hilari Sacalm els van dur a publicar uns primers estudis històrics d’aquesta població. De manera semblant, Enric Claudi Girbal va escriure sobre el castell de Brunyola i la població de Tossa, on el metge Ignasi Melé va excavar la vil·la romana dels Ametllers. Un altre cas és de l’arqueòleg i numismàtic gironí, Joaquim Botet i Sisó (1846-1917), que va publicar treballs sobre Lloret, Riudellots i Caldes, entre molts altres, a la miscel·lània Revista de Gerona. Ell és, però, l’autor del volum relatiu a Girona de

134 • Quaderns de la Selva, 27 (2015)

Elvis Mallorquí

la Geografia General de Catalunya, que dirigia Francesc Carreras Candi i que es va publicar entre el 1907 i el 1914. En realitat, el treball és una suma de monografies locals que posaven a l’abast de tothom que llegís la publicació una sèrie de dades geogràfiques i històriques de cada població gironina. Durant molts anys, la seva circulació es va limitar a uns cercles reduïts, amants de la cultura i la història, però constitueixen el fonament de totes les recerques posteriors. L’aproximació realitzada durant els anys de la ii República entre els historiadors universitaris, entre ells un jove Jaume Vicens Vives, als autodidactes autors locals va ser tallada en sec per la guerra civil i la postguerra. Mentre des de la universitat s’ignorava tot el passat historiogràfic català, el règim franquista va promoure la recerca local per atiar localismes i particularismes que anorreessin el nacionalisme català. No sempre s’aconseguí i, fins i tot en aquest període, hi ha treballs d’història local fets amb competència i rigor, com la Historia de Santa Coloma de Farnés y su comarca (1951), del semitista Josep M. Millàs i Vallicrosa i del rector Francesc Rabassa. Del final del franquisme i dels anys de la transició, destaquen algunes monografies locals publicades pels uns erudits de formació molt diversa i encara desconnectats uns dels altres, com el bredenc Jaume Coll i Castanyer, l’advocat colomenc Josep M. Mas i Solench, el canonge Jaume Marquès i Casanovas i, ja més recentment, el rector i arxiver Josep M. Marquès i Planagumà. Tanmateix, les seves contribucions han permès consolidar el coneixement històric de les localitats que havien estudiat.

3. Trobades d’estudiosos i l’empenta de les institucions Des dels anys 1950 les Assemblees Intercomarcals d’Estudiosos, promogudes pel reusenc Josep Iglésies, van realitzar una tasca de resistència cultural en ple franquisme, tot aprofitant les escletxes del règim i, en concret, utilitzant els estudis locals per fer història catalana des de cada població. A la Selva, tanmateix, la primera assemblea no es va reunir fins l’any 1983, moment en què es va crear el Centre d’Estudis Selvatans i es va publicar el primer volum dels Quaderns de la Selva. Pocs anys després va néixer el Taller d’Història de Maçanet de la Selva. Aquestes entitats, amb la col·laboració d’historiadors universitaris com Joaquim M. Puigvert i Solà, han contribuït a divulgar la història local amb moltes presentacions públiques dels llibres, trobades, jornades, congressos i visites culturals a molts indrets de la comarca. Paral·lelament, molts ajuntaments democràtics van encetar una política de millora i ordenació dels arxius locals mentre instituïen beques, premis i borses d’estudi. La Generalitat de Catalunya, amb l’organització de la xarxa d’arxius comarcals, i la Diputació de Girona, amb la publicació dels Quaderns de la Revista de Girona i amb la institució del Patronat Francesc Eiximenis que agrupava els centres d’estudis de la demarcació, han refermat el lloc de la història local en el

Cultura i recerca local al segle xxi: centres d’estudis i estudiants de batxillerat

Quaderns de la Selva, 27 (2015) • 135

marc de la història general. També hi han contribuït enormement els autors, ara ja no erudits aficionats, sinó joves llicenciats formats en unes facultats d’història renovades i multiplicades arreu del país. Des de la dècada de 1990, aquestes tendències es van consolidar amb diferents iniciatives que permetien posar en contacte els diversos centres d’estudis locals: els Plecs d’Història Local –suplement de la revista L’Avenç– des del 1986; els congressos internacionals d’història local de Catalunya, des del 1991; la creació el 1993 de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana de tots els Països Catalans; i l’Institut Ramon Muntaner el 2003. En els darrers anys, aquestes institucions i infrastructures –a excepció del Patronat Francesc Eiximenis, extingit a la fi de 2014– continuen existint, però potser es nota una menor presència d’usuaris als arxius i una relativa manca de renovació als diferents centres d’estudis. Els factors són diversos: una menor matrícula a les facultats, una crisi econòmica que ha estès l’atur i la precarització dels llocs de treball i, potser també, la digitalització d’una part dels fons documentals.

4. L’hora dels estudiants de batxillerat? És en aquestes circumstàncies que tothom s’ha adonat de les possibilitats dels alumnes de batxillerat. Presos en conjunt, cada any es poden redactar i presentar mig miler o més de treballs de recerca a la comarca de la Selva, tots ells necessaris per obtenir el títol de batxiller. Per això, els ajuntaments i altres institucions públiques –el Consorci de les Gavarres, per exemple– ofereixen premis als estudiants de batxillerat que estudien algun aspecte de la realitat –històrica, cultural, econòmica, geogràfica, natural, etc.– dels respectius municipis o territoris que en depenen. De manera semblant, totes les universitats també concedeixen premis a aquests alumnes, sovint en actes gairebé multitudinaris, per tal d’atreure els estudiants més brillants cap a alguna de les seves facultats. Tot i les seves dues limitacions ja esmentades, el temps breu de realització i la experiència limitada dels alumnes, el treball de recerca de batxillerat ja s’ha convertit, a la vegada, en un servei a la comunitat a la qual pertany cada alumne i un ritual de pas d’aquests joves a l’edat adulta, sobretot quan, com passa en molts casos, l’alumne ha d’exposar en públic el contingut del seu treball. Es pot aprofitar aquest monumental esforç realitzat per tants alumnes per fer avançar la recerca en l’àmbit local? Moltes institucions vinculades a la recerca en el conjunt de Catalunya ofereixen premis als treballs de recerca de batxillerat dels seus àmbits.10 En relació amb la història i la cultura locals, però, ja són menys les entitats que n’atorguen. Pel que fa a les comarques gironines, uns pocs centres

10 En podeu consultar un llistat a la web de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC), cf. http://www.xtec. cat/web/curriculum/batxillerat/treballrecerca/premis. Aquí també s’hi troba un llistat dels premis concedits per les universitats catalanes.

136 • Quaderns de la Selva, 27 (2015)

Elvis Mallorquí

d’estudis, amb el suport de diverses institucions i entitats, organitzen des de fa anys premis específics per a treballs de recerca. -- A Figueres, l’Institut d’Estudis Empordanesos, en col·laboració amb l’IAEDEN –Institució Alt Empordanesa per a la Defensa i l’Estudi de la Natura– i la Càtedra de Viticultura i Enologia Narcís Fages de Romà, de la Universitat de Girona, convoca tres premis diferenciats: el Premi Josep M. Àlvarez, que ja porta vint-i-cinc edicions, a treballs sobre el medi ambient i la natura; el Premi Albert Compte, per als àmbits d’humanitats i ciències socials, amb catorze edicions; i el Premi Narcís Fages de Romà, sobre temes de viticultura i enologia, del qual la primera edició ha estat el present any 2015. Els guanyadors dels premis, a banda d’una petita dotació econòmica, escriuen un resum del seu treball que és publicat en els Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. -- A Girona, l’Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, vinculada a l’Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona, organitza el Premi Mestall, que ja ha complert la tretzena edició. Del treball guanyador, n’apareix un resum publicat al butlletí Mestall. -- A Olot, el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, amb institucions públiques i privades de la Garrotxa, convoca, per quarta vegada, els premis Jordi Pujiula per a treballs dels àmbits científic i tecnològic i els premis Salvador Reixach per a treballs d’àmbit comarcal i de temes humanístics, socials i artístics. Els treballs guanyadors també apareixen publicats als Annals del Patronat, la revista miscel·lània del centre. Aquestes connexions entre la recerca a batxillerat i els centres d’estudis locals i comarcals són encara força circumstancials. Es limiten a la selecció d’un treball acabat d’entre els candidats presentats a la convocatòria del premi. Potser caldria, tanmateix, trobar alguna altra fórmula per a connectar d’una manera més estreta els grups d’estudiosos locals amb els centres educatius i els alumnes de batxillerat abans que triïn el seu treball de recerca. En aquest sentit, la publicació en els Quaderns de la Selva dels títols i d’uns petits resums de cadascun dels treballs seleccionats a les dues Mostres realitzades anualment a la comarca de la Selva, juntament amb la presentació del volum corresponent d’aquesta revista en les futures Mostres, permet que els investigadors sobre temes locals puguin relacionar les recerques realitzades als instituts amb d’altres de més generals i també permet que els alumnes –sobretot els que hauran d’escollir un tema de recerca en el futur– puguin conèixer una part de les investigacions realitzades en els darrers anys a la seva comarca i a la seva població. Ara, a més, en pocs dies qualsevol investigador pot posar-se al dia de l’estat de la recerca relativa en una població gràcies a les facilitats d’accés a la informació a través de la xarxa d’Internet: cinc milions de llibres presents al Catàleg Col·lectiu de les les Universitats de Catalunya (CCUC); cap a dos-cents mil articles especialitzats publicats en revistes científiques, culturals i erudites catalanes consultables a través del repositori de les Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO).

Cultura i recerca local al segle xxi: centres d’estudis i estudiants de batxillerat

Quaderns de la Selva, 27 (2015) • 137

Les investigacions sobre el passat són cada cop més imprescindibles per sobreviure en un món en què “l’imperi de l’actualitat” vol dominar per complet. Per Josep M. Esquirol, la memòria no és un record del temps passat, sinó una ampliació i un enriquiment del present.11 En un treball de recerca, no es pot analitzar tot el passat globalment, sinó que cal retallar-ne una petita part que ajudi a replantejar algun aspecte del nostre món i a expressar l’enorme complexitat de la realitat. Cal preguntar-se, com feia Jacques Revel, “per què hem de fer que les coses siguin simples quan podem complicar-les?”. En aquesta direcció, la metodologia que poden prendre els estudiants de Batxillerat, en els pocs mesos en què desenvolupen el seu treball de recerca, els duu de dret a la “microhistòria” i a la història feta “des de baix”.12 En el primer cas, es tracta d’una manera de fer història, en què l’escala d’observació es redueix –a un poble, a una família, a una persona– per tal d’analitzar-ne, com si fos a través d’un microscopi, tots els detalls de manera intensiva. Com deia Franco Venturi, “els historiadors no estudien pobles, estudien en pobles”. Hi ha la creença que d’aquesta manera es revelen factors que abans no s’havien observat. De totes maneres, amb la importància que en aquesta pràctica historiogràfica es concedeix al relat, a la manera de comunicar-se amb el lector, i amb l’exposició de les limitacions de les fonts documentals, s’arriba a descriure de manera més realista el comportament humà: les accions concretes, els conflictes i els dubtes davant d’una situació donada i, sobretot, la llibertat d’acció de cada persona dintre del marc de la societat en què va viure. Per tant, amb la microhistòria s’aconsegueix expressar la veritable complexitat de la realitat passada. Pel que fa a la història escrita “des de baix”, es pretén demostrar que els membres de les classes inferiors han dut a terme unes accions que han afectat el món en què han viscut. Per exemple, l’elecció d’uns topònims determinats és el resultat d’una ordenació del territori rural a partir de les activitats quotidianes dels pagesos o ramaders que l’han poblat. D’aquesta manera, s’aconsegueix restituir a certs grups socials una història que fins ara es donava per perduda o de la qual hom era del tot inconscient. Evidentment, aquestes propostes no van adreçades directament als alumnes de batxillerat, que prou feina tenen amb els seus estudis acadèmics, sinó a tots els que els podem ajudar a desenvolupar el seu enorme potencial ensenyant-los a guiar-se en l’oceà d’informacions –totes interessades– que circulen pel món. Professors d’institut, membres dels centres de recursos pedagògics i dels serveis educatius, estudiosos locals, responsables municipals d’educació, tots estem cridats a donar un cop de mà als estudiants per tal que la seva entrada al món adult –i, per què no, al món de la recerca– contribueixi tant al seu enriquiment personal com a la millora de la nostra societat.

11 E squirol , La resistència... op. cit., p. 120 i tot el capítol 7 sobre no cedir al dogmatisme de l’actualitat. 12 Giovanni Levi, «Sobre microhistoria», dins Peter B urke, ed., Formas de hacer historia, Madrid: Alianza Editorial, 1991, p. 119-143; Jim Sharpe, «Historia desde abajo», dins B urke, op. cit., p. 38-58.

138 • Quaderns de la Selva, 27 (2015)

Elvis Mallorquí

Annexos Les Mostres de Treballs de Recerca de Batxillerat de la comarca de la Selva, 2013-2015

Tenint en compte que l’àmbit d’actuació del Centre d’Estudis Selvatans abraça tant l’interior de la comarca com el litoral –de fet, també els territoris històricament vinculats amb la Selva com l’Alt Maresme i el sud del Gironès–, hem cregut oportú recollir tots els treballs de recerca de batxillerat presentats a les successives edicions de les Mostres organitzades, d’una manera completament independent, pels responsables dels Serveis Educatius Selva-i, amb seu a Santa Coloma de Farners, i Selva-ii, amb seu a Blanes.13 Aquesta divisió de la comarca de la Selva en dues unitats diferenciades en matèria d’educació no ha de ser un obstacle per presentar d’una manera conjunta el contingut d’aquestes mostres, una quinzena de treballs de recerca en cada edició. Convé esmentar, tanmateix, que el format de les dues mostres és una mica diferent. Les tres edicions de la Mostra de Treballs de Recerca de la Selva-ii, del 2013 al 2015, s’han celebrat al Teatre de Blanes i han consistit essencialment en la presentació pública de cadascun dels treballs a càrrec dels seus autors respectius, precedida d’una conferència a càrrec d’un jove investigador –Irene Garcia Ferrer, 13 Per a més informació, cf. Serveis Educatius Selva-i (https://sites.google.com/site/seselva1) i Serveis Educatius Selva-ii (https://sites.google.com/a/xtec.cat/seselva2).

Cultura i recerca local al segle xxi: centres d’estudis i estudiants de batxillerat

Quaderns de la Selva, 27 (2015) • 139

Jordina Rincón Torroella i Pep Anton Vieta Corcoy, respectivament– i seguida per l’acte de lliurament dels reconeixements als alumnes i per unes paraules de cloenda a càrrec del director dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Girona, el Sr. Albert Bayot, i de la directora general d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, la Sra. Teresa Pijoan.14 La selecció dels treballs s’ha fet sempre des de cada centre que imparteix el Batxillerat: en l’edició del 2013 a la Mostra hi havia un treball per cada grup de batxillerat, però per no allargar excessivament l’acte s’ha limitat el nombre de treballs seleccionats en les edicions de 2014 i 2015 a un treball per centre –o dos si es considerava oportú– i a un treball més pels dos centres on s’imparteix el Batxillerat Artístic.15 Cal dir que la Mostra es fa de manera coordinada amb la concessió dels premis de recerca local concedits pels ajuntaments respectius. Mentrestant, les dues edicions de la Mostra de Treballs de Recerca de la Selvai, celebrades els anys 2014 i 2015, han consistit essencialment en una exposició de pòsters dels diferents treballs, elaborats per a l’ocasió pels mateixos alumnes, a la Casa de la Paraula de Santa Coloma de Farners. Després de la benvinguda de l’alcalde, el Sr. Antoni Solà, la inauguració de l’exposició va comptar, en la seva primera edició, amb la participació del Sr. Pere Costa, responsable de Formació Permanent dels Serveis Territorials d’Ensenyament de Girona, i de la Sra. Glòria Sais, inspectora d’Educació, i amb una conferència a càrrec d’Enric Casulleras, professor de Teoria Econòmica de la Universitat de Vic; en la segona edició, l’acte es va concretar en la benvinguda de l’alcalde i la conferència de l’autor del present text. Per a cada edició de la Mostra, els centres participants han seleccionat els treballs de recerca a raó d’un per cada grup de vint alumnes de Batxillerat. Els ajuntaments de Santa Coloma de Farners i Hostalric, a més, concedeixen els premis de recerca local en coordinació amb la Mostra. Finalment, l’exposició dels pòsters es trasllada als centres participants, tot plegat dins el marc del Fòrum d’Idees, Emprenedoria i Recerca Selva-i.16 El present recull inclou en total setanta-tres treballs de recerca, que hem agrupat segons les Mostres en què van ser presentats. En primer lloc, les de la zona educativa Selva-ii inclouen disset treballs de l’edició del 2013, dotze del 2014 i setze del 2015 procedents dels instituts S’Agulla, Sa Palomera i Serrallarga de Blanes, dels instituts Rocagrossa i Ramon Coll i Rodés i del Col·legi de la Immaculada Concepció de Lloret i dels instituts de Vidreres i de Tossa. En segon lloc, les Mostres de la Selva-i recullen vint-i-vuit treballs, catorze de l’edició del 2014 i catorze més de la del 2015.

14 Aquest també és el format dels Fòrums de Treballs de Recerca que es realitzen des del 2009 a l’Alt Empordà (https:// sites.google.com/a/xtec.cat/forum-treballs-de-recerca-alt-emporda/home) i des del 2012 al Baix Empordà (https:// sites.google.com/a/xtec.cat/forum-de-treballs-de-recerca-de-batxillerat-del-baix-emporda/). 15 Per aquest motiu, el nombre de treballs presents a les mostres ha variat en cada edició. 16 Per a més informació, cf. Fòrum d’Idees, Emprenedoria i Recerca (https://sites.google.com/site/forumtreballsrecerca).

140 • Quaderns de la Selva, 27 (2015)

Elvis Mallorquí

De cada treball presentem una fitxa amb el títol i l’autor del treball, l’institut i el professor que l’ha tutoritzat i un resum elaborat a partir dels textos redactats per cadascun dels alumnes que han estat penjats a les pàgines web dels dos centres de recursos. Tot i que a la web la majoria de treballs estaven il·lustrats amb una imatge representativa del seu contingut, hem optat per no incloure-les en aquests annexos perquè no tenien la resolució apropiada per a la seva publicació i per no allargar excessivament el recull. A més, hem volgut encetar cada resum amb una pregunta relacionada amb el contingut del treball.17 La intenció de tot plegat és que aquest índex de treballs –que són tots accessibles completament a través de les webs de les Mostres respectives– pugui ser un catàleg per a recerques dels alumnes dels propers cursos. A més, la seva qualitat i originalitat, que els han fet mereixedors de ser inclosos en les Mostres dels anys 2013, 2014 i 2015, poden convertir-los en un estímul per tal que els futurs treballs de recerca igualin o superin aquest nivell d’excel·lència. Certament, som conscients que aquest recull en els Quaderns de la Selva arriba tard, no tan sols perquè les mostres es realitzen des del 2013, sinó perquè fa molts més anys que es realitzen treballs de recerca als instituts, des de l’aplicació de la LOGSE a Catalunya. Molts treballs, per tant, han quedat tancats en armaris dels diferents centres de secundària i no se n’ha fet cap selecció pública que els doni a conèixer. Aquest seria, certament, un magnífic treball de recerca per fer a cada institut.

Annex 1.a. i Mostra de Treballs de Recerca (Blanes, 2013) Dissabte 18 de maig de 2013, Teatre de Blanes Enllaç: https://sites.google.com/a/xtec.cat/mostratdrselva2/mostra-tdr-2013/ index-treballs 1

Tècniques de conservació de peces anatòmiques a través de la història Alba Jiménez Panizo

INS S’Agulla (Blanes) Tutor: Gabriel Mercadal

Com es pot conservar una peça anatòmica al llarg del temps? A través de l’estudi de deu tècniques de conservació diferents, practicades en diferents moments al llarg dels darrers 6.000 anys, es pretén comprovar de manera experimental –sobre cadàvers de ratolins comuns albins– les dificultats i els avantatges de cada tècnica des d’un punt de vista pràctic, econòmic i didàctic. Les tècniques estudiades són l’embalsamament, tres formes de momificació practicades a l’antic Egipte segons la qualitat i el luxe, parafinar, fixar amb alcohol, l’aplicació de glicerina, la inclusió amb resines polisintètiques, la conservació en sal i, finalment, la taxidèrmia antropomorfa.

17 Aquesta pregunta pot semblar reiterativa en alguns treballs en què el títol ja és en forma de pregunta.

Cultura i recerca local al segle xxi: centres d’estudis i estudiants de batxillerat

2

El lliri de Santa Cristina, el gran desconegut de Lloret de Mar Laia Miranda Lloveras

Quaderns de la Selva, 27 (2015) • 141

Col·legi Immaculada Concepció Tutor: Jordi Gibert

Què ha de saber un lloretenc sobre el lliri de Sant Cristina? Una planta, Pancratium maritium, duu un dels noms lloretencs més estimats. Després de fer-ne una descripció general i d’analitzar-ne la morfologia, l’hàbitat i la distribució, s’estudia les substàncies químiques –heteròsids cardiotònics– que conté, les seves aplicacions medicinals des de l’àmbit de l’etnobotànica i la seva relació amb el poble de Lloret.

3

Com afecta sortir de festa al rendiment físic d’un jugador d’hoquei patins? Alba Romaguera Camps

INS de Vidreres Tutora: Gemma Masnou

Si demà tinc partit d’hoquei patins, avui a la nit puc sortir? Segurament, molts joves intenten compaginar en un mateix cap de setmana la diversió amb els amics sortint de festa i el compromís de jugar un partit amb l’equip d’hoquei patins amb què entrena regularment. Les conseqüències de la primera activitat afecten el rendiment físic del jugador, però hi ha molts factors i moltes variables –entre les quals, la posició del jugador dins la pista i el sexe– que hi intervenen. 4

Aprenen els ratolins? Ariadna Peña Naranjo

INS S’Agulla Tutora: Laura Comas

Quin dels dos ratolins surt primer del laberint? L’agilitat mental dels ratolins de l’espècie Mus musculus pot variar en funció de les subespècies. Després de sotmetre sis individus de Mus spretus i i sis més de Mus domesticus a un seguit de proves consistents en recórrer uns laberints fabricats manualment i de dificultat diferent, els resultats –tractats estadísticament amb el test T-Student– van permetre observar que: la Mus spretus és més àgil mentalment per a recorreguts curts i la Mus domesticus per als llargs; que les femelles són més àgils en els laberints curts i senzills i els mascles pels llargs; que les femelles són més àgils psicològicament; i que un mateix individu progressa a mesura que repeteix les proves. 5

Ús d’additius i conservants a les hamburgueses Rita-Angela Alonso Ojea

INS Rocagrossa Tutora: Dolores Pla

Què mengem quan mengem una hamburguesa? Tothom associa ràpidament hamburguesa a una cadena amb un nom propi, McDonald’s, estesa a tot arreu del món. En el sistema d’elaboració d’aquest producte s’hi afegeixen uns additius alimentaris i uns conservants que poden ser del tot desconeguts per part de la població i que poden variar en relació amb les hamburgueses dels supermercats d’alimentació –Caprabo, Mercadona, Bonpreu– i les elaborades per una carnisseria del poble. 6

Serendipia de Mendel? El model de la Drosophila Maria del Mar Hostench Muelas

INS Serrallarga Tutora: Lourdes Vilatimó

Les mosques de la fruita segueien les lleis de Mendel? Per tothom, Mendel és considerat el pare de la genètica. Va posar de manifest que hi ha uns factors hereditaris, inclosos en les cèl·lules reproductores que passen de pares a fills, i que són els responsables dels fenotips d’aquests segons. L’herència és la forma en què els progenitors donen a la seva descendència els caràcters que ells posseeixen. Prenent la mosca de la fruita, s’han experimentat les lleis de la genètica per tal de provar si tots els gens es comporten seguint les Lleis de Mendel o si en segueixen d’altres de diferents, com l’herència poligènica o l’herència lligada al sexe.

142 • Quaderns de la Selva, 27 (2015)

7

Hi ha roques al centre de Blanes? Núria Maresma Pacheco

Elvis Mallorquí INS S’Agulla Tutora: Carme Puig

Quines roques es troben al mig de Blanes? Tot i l’asfalt dels carrers, les places i els edificis, hi ha moltes roques visibles al mig de qualsevol ciutat. La majoria, després d’haver estat extretes de diferents pedreres i d’haver estat tractades i comercialitzades, serveixen per revestir les façanes dels edificis del centre de Blanes. Després delimitar una zona concreta, s’ha identificat els materials de les façanes, se’ls ha cartografiat i se’ls ha classificat tant des del punt de vista científic com comercial. 8

La Catedral del Mar Anna Gil Poley

Col·legi Immaculada Concepció Tutora: Mercè Comulada

On transcorre la novel·la L’Església del Mar? El temple de Santa Maria del Mar de Barcelona és una obra cabdal de l’art gòtic que, a més, té l’interès que la seva construcció es va iniciar i acabar durant el segle xiv. La comparació entre els estudis històrics i artístics sobre l’edifici amb la novel·la d’Ildefonso Falcones L’Església del Mar, permet destriar el que és verídic del que no. Amb aquestes dades s’ha dissenyat una ruta literària guiada sobre la novel·la, que s’ha gravat en format audiovisual. 9

The creation process of a Videogame* Darío Delgado Matas i Enric Puigdemont Verger

INS Serrallarga Tutora: Montserrat Moraleda

Podem crear el nostre propi videojoc? Després de repassar què és un videojoc i quina és la seva història, s’aprofiten les eines de modificació d’un joc existent –The Elder Scrolls. V. Skyrim– per a fer-hi dues modificacions: per un costat, nous entorns, nous personatges i una nova història; per l’altre, una modificació gràfica externa per obtenir més efectes visuals, millorar la il·luminació, els colors i les ombres. Per acabar, s’han posat ambdues modificacions a disposició dels altres usuaris a través d’Internet. * Treball realitzat en llengua anglesa.

10

Design of an Android application* Víctor Pérez Martos

INS Rocagrossa Tutor: Xavier Cortina

Puc dissenyar una aplicació per a Android sense saber programar? Després de repassar la història d’Android i d’Eclipse –la plataforma per dissenyar aplicacions– i també els llenguatges i l’estructura d’una aplicació per a Android, s’ha passat a crear una aplicació per a aquest sistema operatiu per a telèfons mòbils seguint només els consells penjats a Internet sobre la programació. Després de crear l’aplicació, s’ha carregat al Google Play –el mercat d’Android– per tal que tothom la pugui descarregar i usar-la lliurement. * Treball realitzat en llengua anglesa.

11

Construcció i programació d’un braç robòtic de 5 articulacions Jitesh Gangwani Kumar

INS Ramon Coll i Rodés Tutor: Joan Fluvià

Puc crear un braç artificial amb cinc articulacions? Els robots s’utilitzen cada vegada en més processos industrials. Entre ells, els braços robòtics tenen una aplicació evident, sobretot per al transport de diferents objectes. El treball consisteix en la construcció i programació d’un braç robòtic de cinc articulacions. El material emprat per la construcció és fusta de fullola i es pot moure en diferents posicions gràcies als servomotors. Aquests estan connectats a una placa de processament la qual està programada amb Basic, on hi ha també un sensor infraroig que rep el senyal del comandament a distància.

Cultura i recerca local al segle xxi: centres d’estudis i estudiants de batxillerat

12

Construcció d’un avió no tripulat Robert Flores Menacho

Quaderns de la Selva, 27 (2015) • 143

INS Ramon Coll i Rodés Tutor: Joan Fluvià

Puc construir un avió que voli sense tripulació? A partir d’una sèrie de càlculs matemàtics previs per conèixer les característiques d’un avió que pugui volar –envergadura, longitud, tipus de motor, servomotors–, s’ha dissenyat i construït un avió motoveler, fet amb fusta de balsa, contraxapat i fibra de carboni per aconseguir un pes acceptable i una estructura resistent. A l’estructura s’hi ha afegit un equip d’electrònica –Avionica–, consistent en dos servomotors, un motor elèctric de 2000 W, un regulador de 100 A, un receptor de senyal i bateries. En resum, s’ha construït una aeronau a escala.

13

PhysicsHub: Programa informàtic de resolució de problemes físics Guillem Ramírez Gargallo

INS Ramon Coll i Rodés Tutora: Mario Rico

Pot la informàtica ajudar a resoldre problemes físics? Cada dia més els ordinadors, per la seva enorme capacitat de càlcul, ajuden a resoldre qüestions més i més complexes. En el treball, s’intenta aplicar un algoritme programat amb Java per a estudiar la cinemàtica i la dinàmica. A més, s’ha creat una interfaç gràfica per facilitar l’entrada i la sortida de dades per als usuaris menys acostumats a treballar amb la terminal. 14

Marvel Curiosities* Judit Ramos Gómez

INS S’Agulla Tutora: Mariví Fonseca

Podria treballar a l’editorial de còmics Marvel? Després d’estudiar les característiques dels còmics i, en concret, dels còmics americans publicats per l’editorial Marvel, en el treball s’analitza la seva evolució i la seva influència sobre la societat americana, així com la seva repercussió arreu del món. A continuació, s’ha elaborat un petit audiovisual i també s’ha creat un còmic que podria encaixar en la línia de l’editorial americana. * Treball realitzat en llengua anglesa.

15

Les dones: passat, present i futur Marina Serra Boldú

INS Serrallarga Tutora: Ester Cruañas

Per què hi ha desigualtat entre homes i dones? Cada individu que forma part de la societat –nens, nenes, homes, dones, avis, àvies– té dret a les mateixes condicions que els altres humans, independentment de la seva edat, del seu color de pell, la seva personalitat, el seu físic o el seu gènere. Desgraciadament, la igualtat, un valor tan senzill i essencial, manca en la majoria de relacions socials. En el treball s’analitza la figura de la dona en la societat al llarg de la història i en l’actualitat, tenint en compte que molts dels drets i deures d’avui es deuen a l’esforç anterior de moltíssimes dones.

16

Influència del turisme en l’activitat econòmica de Lloret de Mar Clàudia Stoka Ruhí

INS de Vidreres Tutora: Anna Ollé

Com influencia el turisme en l’economia de Lloret? Lloret de Mar és un poble de la Costa Brava conegut internacionalment com a destí turístic. És evident que el turisme té una influència decissiva en l’activitat econòmica de la població. En el treball s’analitzen les característiques del turisme que arriba al poble i les repercussions econòmiques que té; també se n’estudia l’evolució i les seves previsions de futur; i, finalment, se n’avalua, a través d’una enquesta, l’opinió dels lloretencs sobre la qüestió.

144 • Quaderns de la Selva, 27 (2015)

17

Un món perdut: la vida quotidiana a pagès Jordi Cuatrecasas Estèvez 

Elvis Mallorquí

INS de Tossa de Mar Tutora: Raquel Campos

Com vivien els pagesos de Tossa? A partir d’entrevistes personals, consultes a l’arxiu municipal i visites als masos de Tossa, s’ha descrit com era la vida dels masovers, terrassans i jornalers de la primera meitat del segle xx: les característiques de les cases, l’organització del treball de la terra, els conreus dels camps, la ramaderia i el bestiar, la cuina i el menjar, els vestits, la higiene personal, el temps de descans, les festivitats pròpies de la pagesia, l’aportació essencial de les dones, etc. Tots aquests elements permeten redibuixar com era la vida quotidiana en un món fonamentalment agrícola en què també els pescadors de la vila de Tossa havien de disposar d’un hort i d’un petit tros de terra per garantir la seva subsistència.

Annex 1.b. ii Mostra de Treballs de Recerca (Blanes, 2014) Divendres 9 de maig de 2014, Teatre de Blanes Enllaç: https://sites.google.com/a/xtec.cat/mostratdrselva2/mostra-tdr-2014/ participants-2014 18

L’estudi del fitoplàncton a la badia de Blanes Andrea Hernández Gavira

INS S’Agulla Tutora: M. José Tarancón

Com és el plàncton del mar de Blanes? El fitoplàncton marí és un complex món d’éssers unicel·lulars microscopis fotosintetitzadors. A través d’una recerca a partir del satèl·lit de la NASA i utilitzant un instrument oceanogràfic anomenat CTD, s’han investigat les espècies que formen la comunitat del fitoplàncton de la badia de Blanes. Així, s’ha pogut mostrar que hi ha dos pics d’abundància del fitoplàncton, una a la primavera i l’altre a la tardor i que allà on n’hi ha més és a uns 20 m de profunditat. L’estudi microscòpic del fitoplàncton d’aquesta zona revela que hi ha un predomini d’organismes del grup de les diatomees i dinoflagel·lats. Finalment, s’han generat cultius de cèl·lules simulant les condicions en les quals viuen. De les diatomees Thalassiosira weissflogii se n’han aconseguit elevades densitats. 19

Lateralitat. Viure en un món a l’inrevés Bernat Mazó Oliver

INS de Vidreres Tutor: Albert Álava

Què significa ser esquerrà en un món de dretans? Hi ha moltes dites i molts tòpics sobre les persones esquerranes. Fins i tot, prejudicis socials i discriminacions en diverses cultures i religions. Per poder saber què hi ha de cert en tot plegat, la recerca ha consistit en un estudi del funcionament del cervell i la lateralitat, combinat amb una enquesta adreçada a persones esquerranes. La gènetica, evidentment, hi té a veure, però hi ha altres factors més desconeguts que hi influeixen. A més, en els esquerrans hi ha un major desenvolupament de l’hemisferi dret del cervell. 20

Tots a la Sant Silvestre Sergi Pujol Ruiz

INS Ramon Coll i Rodés Tutora: Jordi Bou

Córrer millora la nostra salut? Aprofitant la celebració d’una cursa popular, la Sant Silvestre Popular Lloretenca, s’ha estudiat els efectes beneficiosos de l’exercici físic en les persones mitjançant el seguiment d’una població adulta i adolescent que ha entrenat durant quatre mesos de manera voluntària. De cadascun d’ells, s’ha recollit la quantitat d’exercici realitzat setmanalment i se n’ha analitzat l’evolució d’un seguit de variables físiques, psicològiques i atlètiques. Els resultats han permès comprovar com la pràctica regular d’esport millora la salut personal, mentre que el sedentarisme l’empitjora i pot portar alguns perills mèdics.

Cultura i recerca local al segle xxi: centres d’estudis i estudiants de batxillerat

21

Estudi de l’evolució de la música formal. De Pitàgores a Xenakis Ivan Caño

Quaderns de la Selva, 27 (2015) • 145

INS Serrallarga Tutora: Elisabet Pons

Quina és la millor escala musical? Fa més de dos mil anys, Pitàgores va establir les bases del model matemàtic a partir del qual s’obtindrien les escales musicals. Als segles xvii i xviii, grans mestres de la matemàtica i la música, com Mersenne o Zarlino, van enriquir els estudis pitagòrics i van perfilar el que esdevindria el pilar de l’escala diatònica. En el treball s’han reproduït els experiments d’aquests físics, se n’ha estudiat matemàticament els principis que van propugnar i s’ha elaborat una escala de freqüències per a cada cas. Després, amb el violoncel s’han practicat aquestes escales per valorar-ne els avantatges i inconvenients i entendre la seva influència en els moviments musicals moderns, com el dodecafonisme. 22

Dinàmica del sistema solar Oriol Frigola Manzano

INS S’Agulla Tutor: Jordi Llobet

Com es pot viatjar fins a Mart? Amb una recerca teòrica sobre la mecànica de vol d’una missió interplanetària amb destí a Mart, s’ha desenvolupat, des de zero, un programa informàtic –STIP, Simulador de Trajectòries InterPlanetàries– capaç de simular la trajectòria que seguiria una sonda llançada des de la Terra. El simulador mostra per pantalla una representació tridimensional del moviment de la sonda a través del sistema solar i un panell informatiu on es poden observar les variables numèriques més rellevants a temps real. Els paràmetres introduïts per l’usuari són l’impuls de sortida i el moment del llançament, entre d’altres. 23

Jo, robot Aniket Mavlankar

Col·legi Immaculada Concepció Tutor: Jordi Gibert

Els cotxes podran circular sense pilot? Els progressos de la robòtica en el present i en el futur ens conduiran a unes situacions que ara tot just comencem a imaginar. Tothom que adquireixi uns coneixements bàsics, a més, pot ser capaç de desenvolupar el seu propi robot. Després d’analitzar els elements dels robots i la seva influència en la societat, se n’ha construït un amb l’estructura d’un cotxe que hauria de ser capaç de seguir una línia de color negre de forma independent. Tot el procés de disseny i construcció es mostra en imatges, pas a pas, per tal de fer-ho entenedor a tothom.

24

Desenvolupament d’una aplicació turística per a telèfons mòbils Arnau Blanch Cortès

INS Sa Palomera Tutor: Joan Duran

El telèfon mòbil pot ser el nostre guia turístic? Després d’una introducció al món de la telefonia mòbil, a la seva història i a la situació actual dels seus sistemes operatius, s’ha creat una aplicació turística per a Blanes sense tenir cap coneixement previ de programació. L’aplicació presenta, en català, castellà i anglès, sis rutes amb els llocs a visitar, les seves platges, informació pràctica, esdeveniments i un mapa del poble. Està disponible per a descarregar gratuïtament en l’App Store per a dispositius amb iOS 7.

146 • Quaderns de la Selva, 27 (2015)

25

La maçoneria. Anàlisi del tractament de la maçoneria en el còmic i els dibuixos animats Marc Muñoz Iruela Eva Ferré Bernabeu

Elvis Mallorquí

INS de Tossa de Mar Tutora: Jovita Rio

Com apareixen els maçons en els còmics i els dibuixos animats? Després de conèixer la història de la francmaçoneria, la seva història, els seus rituals i la seva organització a partir d’una recerca bibliogràfica i videogràfica i de diverses entrevistes, s’ha analitzat atentament diverses pel·lícules de dibuixos animats i diversos còmics amb la presència de membres d’aquest grup de lliurepensadors. El treball s’ha completat amb una enquesta sobre el grau de coneixement que té la població sobre la presència i la importància de la maçoneria a Tossa de Mar. 26

La societat utòpica Vladimir Smirnov

INS Rocagrossa Tutora: Glòria Rigau

Com pot ser una societat utòpica al segle XXI? Després de l’anàlisi dels diferents sistemes polítics i econòmics i actuals, es planteja la necessitat d’un canvi i de l’evolució cap a una societat ideal basada en dos pilars, la cultura i el coneixement. Se n’ha escrit una constitució que, partint de les aportacions de diversos filòsofs que han escrit sobre aquesta societat utòpica, hauria d’unir totes les nacions, religions, cultures i ideologies per tal de conviure en pau i prosperitat.

27

Τούς θεους ού νομίζω. L’ateisme entre els grecs  Josep Maria Majó Miranda

INS Sa Palomera Tutor: Martí Duran

Hi havia ateus a l’antiga Grècia? A partir de l’estudi semàntic del mot “ateu” i d’altres paraules amb què els grecs es referien a l’ateisme –“asebeia”–, s’enceta una anàlisi de l’evolució de l’ateisme des de la filosofia tenint en compte que mai va ser un corrent popular, sinó un tema de discussió entre les classes cultes. Els filòsofs de la natura ja van assentar les bases d’una possible negació de l’element diví com a organitzador de tot; més tard, els filòsofs clàssics, com Sòcrates, i hel·lenístics, amb Epicur, van aportar noves consideracions a la matèria.

28

Els inicis del cinema. Realització d’un curtmetratge: “Bottomless” Jesús Cruz Ramos

INS Ramon Coll i Rodés Tutora: Glòria Rigau

Puc fer un curtmetratge amb stop motion? Bottomless és una reinterpretació molt personal del gran clàssic de la literatura fantàstica Alice’s Adventures in Wonderland, de Lewis Carroll. Se n’ha fet un curtmetratge a partir de la tècnica cinematogràfica d’animació de l’stop motion, de la qual es dóna una visió de la seva història i de les característiques de la tècnica. A continuació, s’ha adaptat una història que ha estat referent per a molts artistes al llarg del temps, remodelant-ne la seva estètica i creant un univers ple d’elements simbòlics i representatius. El resultat és una obra al·legòrica carregada d’essència personal que no desvirtua l’obra original.

Cultura i recerca local al segle xxi: centres d’estudis i estudiants de batxillerat

29

Quaderns de la Selva, 27 (2015) • 147

Creació i direcció d’un musical Noèlia Delgado Basilio

INS Serrallarga Tutora: Isabel Miquel

Puc crear i dirigir el meu propi musical? Després de conèixer els principals musicals de la història, s’ha creat i dirigit un musical. Ha calgut superar la fase de la preproducció, amb tots els preparatius previs a la gravació. S’ha continuat amb la producció, és a dir amb el rodatge. I s’ha acabat per la postproducció, que inclou el muntatge i l’edició final del musical. L’obra, difosa a través d’un blog a Internet, ha estat donada a conèixer per tal d’obtenir-ne les primeres crítiques.

Annex.1.c. iii Mostra de Treballs de Recerca (Blanes, 2015) Divendres 17 d’abril de 2015, Teatre de Blanes Enllaç: https://sites.google.com/a/xtec.cat/mostratdrselva2/mostra-tdr-2015/ presentacio

30

Garbage inseguretat informàtica. Garbage o utilitats per evitar-la Sergi Ibànyez Peña

Col·legi Immaculada Concepció Tutor: Jordi Gibert

Estic segur amb el meu ordinador? Tot sovint surt a la llum pública problemes derivats de virus i piratges, d’atacs cibernètics i d’altres problemes que afecten els ordinadors. Paral·lelament a una recerca més teòrica sobre la seguretat informàtica, s’explica cadascuna de les vulnerabilitats que poden afectar tant els equips personals com els servidors web en un escenari tancat intentant imitar el màxim possible com podria passar en un cas real. Finalment, s’aporten diferents solucions presentades amb claredat i simplicitat, per a qualsevol persona profana en la matèria, se’n valoren els efectes positius i negatius de cadascuna.

31

L’independentisme català a través dels mitjans de comunicació Jonathan Montero Castro

Col·legi Immaculada Concepció Tutora: Olga Vázquez

Com apareix l’independentisme català als mitjans de comunicació? Després d’un primer anàlisi de l’independentisme català, en relació al nacionalisme en general i en el present context històric, des de les seves bases i justificació política fins al procés d’autodeterminació i la seva suposada inconstitucionalitat, el treball se centre a analitzar-lo a partir de la informació apareguda en quatre grans mitjans de comunicació espanyols. L’objectiu és determinar-ne la seva fiabilitat per obtenir una informació objectiva o detectar manipulacions informatives. Finalment, s’analitza l’opinió pública a través de la xarxa social de Twiter per detectar el seu poder informatiu. 32

Mare, vull ser guionista Jessica Lanzas Talavera

INS Coll i Rodés Tutor: Imma Quer

Puc escriure un guió cinematogràfic? Després d’analitzar atentament el guió de la pel·lícula Seven, de David Fincher, un llargmetratge del gènere thriller, i detectar les estructures i els processos de creació d’un guió, el treball se centra amb la redacció d’un guió original. Aquest guió, amb el títol Silenci de reis està pensat com a migmetratge ambientat en l’edat mitjana. Tracta de la supervivència d’una jove que té com a missió venjar la suposada mort de la seva família.

148 • Quaderns de la Selva, 27 (2015)

33

Procés d’un vehicle telecomandat per WiFi amb la Raspberry Pi Alberto Vacas Vargas Álex Alarcón Da Rocha Sousa

Elvis Mallorquí

INS Coll i Rodés Tutor: Joan Fluvià

Podem teledirigir els cotxes a través del WiFi? La Rapsberry Pi és un ordinador monoplaca o SBC –Single-Board Computer– de baix cost creat per estimular l’ensenyament de les ciències de la computació i popularitzat en molts dissenys informàtics d’aficionats. Amb aquesta tecnologia, s’ha dissenyat, construït i programat un cotxe telecomandat per WiFi amb la Raspberry Pi. Ha calgut, per tant, dividir el treball en la part de muntatge –disseny, plànols i construcció del cotxe, incloent-hi el driver i la base robòtica– i la part de programació per tal que el cotxe funcioni a través d’internet amb una visualització de la càmera. 34

Anàlisi del sector hoteler a Lloret de Mar Verònica Valcarce de Veer

INS Rocagrossa Tutor: Loli Pla

Com veuen Lloret els turistes que hi arriben? A través de l’anàlisi de les dades de la web Booking.com, en què apareix una fitxa de cada hotel amb la seva informació bàsica –estrelles, adreça, places– i una nota global proporcionada pels clients –basada en criteris com la neteja, el confort i la ubicació–, agrupats segons si viatgen en família, en parella, amb amics o sols, s’ha estudiat quina és la percepció dels turistes sobre el sector hoteler de Lloret de Mar. A partir del mapa elaborat pel Pla Estratègic de Turisme de 2010-2014, s’han repartit els hotels estudiats en sis zones i s’ha pogut concloure que les valoracions més negatives dels clients es deuen a la ubicació dels hotels i al fet que tinguin moltes places. 35

Musicoteràpia: recordar és viure Olga Casado Rodríguez

INS Rocagrossa Tutor: Jordi Martín

Es pot recuperar la memòria a través de la música? Després de repassar les fites més rellevants de la història de la música i del seu impacte sobre la societat, s’analitzen els efectes de la música des d’una d’una vessant més científica. La qüestió principal és detectar si la musicoteràpia pot ajudar a tractar les demències senils, moltes de les quals –com l’Alzheimer– comporten una pèrdua de la memòria profunda. Aquestes dades es contrasten amb l’anàlisi dels efectes de la música en un grup de pacients.

36

L’art de comunicar. Els factors emocionals d’una adopció Anna Gómez Sarrión

INS S’Agulla Tutor: Helena Ribas

Com explicar a una persona adoptada que ho és? A partir de l’experiència familiar en un cas d’adopció, el treball planteja utilitzar l’art com a mitjà per poder explicar l’adopció. A través de la composició d’una cançó i d’una dansa improvisada, s’ha creat un mètode d’ajuda en tot el procés d’explicació dels orígens a un nen/a adoptat que ha estat contrastat a partir d’una enquesta realitzada a psicòlegs i pares adoptants.

37

Estudi dels estanys de la vall de Gerber i dels efectes de la introducció de peixos invasors Mireia Arcos Ribas

INS S’Agulla Tutor: M. José Tarancón

Quin és l’efecte d’uns peixos invasors als estanys de la vall de Gerber? A partir d’una breu descripció de les característiques i de la història dels estanys del Pirineu i, en concret, de la vall del Gerber (Espot, Alt Àneu), s’analitza les característiques fisicoquímiques i biològiques dels vint-i-un estanys de la vall per detectar la relació entre l’abundància d’alguns organismes i la presència o no de peixos invasors. En aquest cas, s’estudien els efectes de la seva introducció.

Cultura i recerca local al segle xxi: centres d’estudis i estudiants de batxillerat

38

Fem una sardana Sixto Lara Carriquí

Quaderns de la Selva, 27 (2015) • 149

INS S’Agulla Tutor: Jordi Chamorro

Puc compondre una sardana? Els objectius teòrics d’aquesta recerca han estat entendre les estructures i harmonies de quatre sardanes de diferents autors i èpoques: dues sardanes clàssiques i dues modernes. Un cop assolit això, la part pràctica del treball consistia a aplicar aquests coneixements en fer una sardana, que havia de ser: balladora pel públic més tradicional, agradable per als oients i agradable de tocar per als músics. D’aquesta manera es pretenia aconseguir que es toqués més vegades en un futur. Per a la composició, ha estat precisa l’ajuda d’un programa informàtic: el Musescore. La part escrita del treball ha culminat amb l’estrena de la sardana en públic, interpretada per la Cobla Santa Maria de Blanes. Així es va poder valorar si s’havien assolit tots els objectius satisfactòriament. 39

Mitologia: de Grècia a Roma Guadalupe de Santis

INS Sa Palomera Tutor: Miquel Pujadas

Puc preparar una exposició sobre mitologia grega i romana? Partint d’una introducció a la mitologia clàssica, en què es repassa des del mateix concepte de “mite” fins a la fundació de Roma passant pels mites sobre els orígens, els déus, els herois i el cicle troià, el treball consisteix a projectar una exposició itinerant, amb el títol de Mitologia: de Grècia a Roma, sobre el cicle de la Guerra de Troia: els orígens, els protagonistes, la caiguda de la ciutat, la fugida del príncep troià Enees i les seves aventures fins a arribar a Ròmul, fundador de Roma. A banda dels panells amb textos, llibres, iconografia i recursos audiovisuals que il·lustren els continguts, s’ha realitzat un tríptic de l’exposició i un “Petit quadern d’activitats” per als joves visitants de les escoles. El projecte s’ha presentat a la direcció de la Biblioteca Comarcal de Blanes. 40

Blanes és una zona geològicament perillosa? Eric Moreno Tijero

Col·legi Immaculada Concepció Tutor: Jordi Gibert

És perillós, geològicament, viure a Blanes? Després d’estudiar fenòmens naturals com els moviments de vessant, d’avaluar-ne el perill i el risc geològic i d’entendre les mesures de gestió per prevenir i minimitzar-ne els efectes, el treball se centra en els factors naturals que influeixen en l’estabilitat del subsòl de Blanes. S’han elegit cinc zones –la Punta de Santa Anna, el carrer Vidal i Barraquer, el conjunt de sa Palomera, el Fortí i el Racó d’en Portes– per detectar si hi ha àrees amb moviments en massa que puguin representar un risc potencial per a les persones, edificacions i béns materials. A partir de les dades recollides i la seva interpretació, s’ha elaborat un mapa del risc potencial de moviments en massa per a cada zona. 41

La ciutat esportiva de Blanes Núria Gómez Palanques

INS Serrallarga Tutor: Andreu Arredondo

Com es gestiona la ciutat esportiva de Blanes? A partir d’una recerca bibliogràfica i del repàs de la premsa digitalitzada i també a partir d’entrevistes a polítics, tècnics, usuaris de les instal·lacions i entitats esportives, s’ha analitzat el procés que va des de la decisió fins a la construcció i al finançament de la Ciutat Esportiva de Blanes. A continuació, s’analitza quina és la situació actual de la gestió de les instal·lacions per conèixer-ne els dèficits, les mancances i els desperfectes que hi ha al pavelló. Des d’aquest punt, es planteja com podria ser la gestió de la ciutat esportiva en el futur.

150 • Quaderns de la Selva, 27 (2015)

42

Estudi del mòdul elàstic de les artèries per al tractament de l’aterosclerosi Helena Font Solà

Elvis Mallorquí

INS Serrallarga Tutor: Lourdes Vilatimó

Es poden curar les artèries afectades d’aterosclerosi? Una de les propietats mecàniques de les artèries és el seu mòdul o comportament elàstic, un paràmetre característic de tot material que indica la relació existent entre els increments de stress –esforç de tracció– aplicats en l’assaig de tracció i els increments de strain –deformació d’un material sota l’acció d’unes determinades forces– que es produeixen. Aquest factor, analitzat a partir de càlculs matemàtics realitzats amb el programari Python, permet distingir el comportament de les artèries sanes de les afectades d’aterosclerosi. Aquest estudi pot servir en un futur per trobar un biomaterial que mimetitzi la túnica íntima de les artèries i, així, solucionar els problemes d’aterosclerosi.

43

L’equinoteràpia: el cavall, més que un amic Anna González Sánchez Alba Iglesias Güell

INS de Tossa de Mar Tutor: Anna López

El contacte amb cavalls pot curar una persona? L’equinoteràpia és una tècnica emprada per professionals de la salut física o mental que pretenen rehabilitar nens, adolescents o adults a través del contacte amb el cavall. La fascinació per aquest fet és el punt de partida del treball, que consisteix en l’anàlisi de tot aquest món: el material que s’utilitza, els protagonistes, els monitors, els professionals. A través de converses amb tots ells, de l’estudi de la bibliografia sobre la qüestió i de les pràctiques realitzades en un centre equí de Tordera, s’ha pogut comprovar com el cavall influeix de manera molt beneficiosa i en molts àmbits en una persona i, per tant, que l’equinoteràpia és un fet.

44

Deixar la vida i seguir vivint Marina Gracia Montaner Ester Presas Calvo

INS de Vidreres Tutor: Mònica Mascort

Com és patir la malaltia d’Alzheimer? Posar-se a la pell de les persones grans no és fàcil. A partir del text de la psicodiagnosi a un grup d’afectats, s’ha examinat l’estat anímic d’un grup de persones grans per conèixer com els influeix el fet de viure en una residència o en una casa familiar. Seguidament, amb l’objectiu de proposar recursos per a alleujar la demència, s’ha dissenyat, per a la fase lleu de la malaltia, unes aplicacions per Smartphone per ajudar a recordar i alentir el procés de pèrdua de memòria i, per a una fase més moderada, un joc manual que ajuda a recordar. Aquestes aplicacions, posades a prova en un geriàtric, han obtingut uns resultats molt positius. 45

El vescomtat de Cabrera i el castell de Sant Iscle Guillem Ruz Ramos

INS de Vidreres Tutor: Carme Agustí

Quin és el vincle entre Vidreres i el vescomtat de Cabrera? L’estudi històric del vescomtat i dels vescomtes de Cabrera permet contextualitzar el lloc que li pertoca al castell de Sant Iscle, situat al municipi de Vidreres. A partir dels estudis derivats de les excavacions realitzades al castell, des del 2005, es coneix amb molt detall la seva evolució al llarg del temps. Tot plegat ajuda a entendre la transcendència que va tenir el vescomtat per als pobles que va incloure, que encara és visible a través de l’heràldica municipal d’alguns pobles de la Selva.

Cultura i recerca local al segle xxi: centres d’estudis i estudiants de batxillerat

Quaderns de la Selva, 27 (2015) • 151

Annex 2.a. i Mostra de Treballs de Recerca (Santa Coloma de Farners, 2014) Dissabte 5 d’abril de 2014, Casa de la Paraula Enllaç: https://sites.google.com/site/seselva1/Home/rebost-1/i-mostra-de-treballsde-recerca-selva-i 1

Lost in Translation Sharon Gutiérrez Metelli

INS Vescomtat de Cabrera Tutora: Susanna Goy

Com és l’ofici de traductor? El treball consisteix en un estudi pràctic sobre el procés de la traducció de l’anglès al català. En concret, a partir de la traducció de quatre “short stories” d’autors, temàtiques i llenguatge molt diferents, fetes amb el màxim respecte i fidelitat al text original, el lector pot observar un gran contrast entre el llenguatge més formal i metafòric i un altre de més col·loquial i familiar. El treball es completa amb unes petites reflexions sobre la traducció, cites i entrevistes a professionals d’aquest àmbit. 2

Catàbasi: Viatge a l’Inframón Laia Torres Pla

INS Vescomtat de Cabrera Tutor: Francesc Morfulleda

Com veien la mort els antics grecs i romans? Pensat com un viatge a un dels móns més desconeguts i imaginats durant tota la història, el Més Enllà, el treball analitza des del punt de vista literari i artístic cada detall de la religió grecoromana sobre la qüestió. També descriu els rituals que seguien els antics grecs i romans davant la mort d’alguna persona. Finalment, es contraposa la visió de la mort en l’antiguitat amb la visió actual per tal de poder veure l’evolució de la manera en què ha estat vist l’Inframón durant els segles.

3

Estudi demogràfic, econòmic i social sobre els municipis de menys de 200 habitants de Catalunya Carles Merino Vives

INS Montsoriu Tutora: Maira Gràcia

Com és viure en un poble de menys de 200 habitants? A partir d’un estudi demogràfic dels municipis de menys de 200 habitants de Catalunya, s’intenta detectar si la seva població té tendència a créixer o a decréixer, cosa que els posaria en risc de desaparèixer segons la comarca en què es troben. A continuació, es comparen tres factors que poden indicir en la vida d’aquests pobles: la proximitat respecte un municipi de més de 5.000 habitants, els tipus d’accessos i els sectors econòmics predominants. L’anàlisi es clou amb uan comparació entre un municipi desaparegut fa poques dècades –Sant Miquel de Cladells– i un altre amb tendència a l’augment de població –Massoteres–.

4

Estudi epigenètic de les dàfnies. Resistència als factors estressants Ester Iglesias Masó

INS Montsoriu Tutora: Estel Freixa

Pateixen estrès les dàfnies? Atès que les Daphnia pulex manifesten canvis epigenètics –la diferenciació d’individus al llart del procés de desenvolupament– sota l’efecte estressant de la kairomona, el treball analitza si també ho fan amb la cafeïna anhidra i de l’alcohol etílic. Després de preparar cent vint cultius amb vint dàfnies a cadascun, s’ha comprovat el grau d’estrès amb diferents concentracions de kairomona, aigua provinent d’un hàbitat de peixos, cafeïna anhidra, Coca-cola i alcohol etílic. Amb l’observació diària s’ha establert el percentatge d’individus morts de cada cultiu i setmanalment s’ha analitzat si manifesten canvis epigenètics.

152 • Quaderns de la Selva, 27 (2015)

5

Anàlisi etimològica dels medicaments comercials Alba Delgado Aguilar

Elvis Mallorquí

INS Montsoriu Tutora: Montserrat Güde

Per què els medicaments tenen el nom que tenen? Aquest treball consisteix en un estudi etimològic del nom dels medicaments comercials o de marca més venuts a Espanya entre els anys 2006 i 2007 i les corresponents equivalències nacionals segons el principi actiu. L’objectiu és respondre quina etimologia predomina entre els medicaments d’una marca comercial determinada i entre els medicaments equivalents de diferents marques. A través d’aquestes comparacions, s’ha comprovat que l’etimologia predominant és una paraula procedent del principi actiu amb una desinència de caire comercial, sense un sentit concret. 6

El funcionament del Circuit de Catalunya Maria López Morales

INS Vescomtat de Cabrera Tutora: Vanesa García

Com s’organitza una cursa al Circuit de Catalunya? Els dies 6, 7 i 8 de setembre de l’any 2013 es va celebrar la cursa 24 hores de Barcelona, trofeu Fermí Vélez al Circuit de Catalunya. El treball consisteix en la descripció de l’organització i del desenvolupament de la cursa a partir d’entrevistes als directius responsables dels diferents aspectes de l’esdeveniment. A més, a partir d’un diari personal, es descriuen les experiències obtingudes en aquesta cursa. 7

El text és un pretext Damià Duran Simon

INS de Santa Coloma de Farners Tutora: Dolors Novàs

Es pot aplicar el mètode Stanislavski al cinema? Una de les tècniques més utilitzades per construir personatges en el món del teatre, el mètode Stanislavski, es basa en el naturalisme i l’organicisme per tal d’eliminar els clixés i els estereotips i realitzar una representació en què floreixin i es transmetin uns sentiments el màxim de reals possible. A partir de la lectura de la bibliografia sobre el tema i la pràctica consistent en la realització d’un curtmetratge amb el grup de teatre independent Sal i J3, s’ha comprovat com aquest mètode no es pot aplicar al cinema a causa que s’està tallant constantment i això impossibilita l’actor aplicar alguns dels seus pilars més importants.

8

La remodelació de la façana del Teatre Catalunya (Santa Coloma de Farners) Anna Freixas Muñoz

INS de Santa Coloma de Farners Tutora: Roser Santaeulària

Com podria ser la nova façana del Teatre Catalunya? El Teatre Catalunya de Santa Coloma de Farners és un edifici característic de la població, amb uns colors i una forma molt peculiars. El projecte consisteix en una proposta de remodelació de la façana per canviar l’aspecte a aquest edifici tan significatiu, seguint criteris estètics, de sostenibilitat i econòmics –el cost més baix–, tenint en compte que és un edifici públic i que forma part d’un complex d’edificis. 9

Tot per al consumidor, però sense el consumidor Júlia Barbé Rovira

INS de Santa Coloma de Farners Tutora: Imma Pita

Com la publicitat influencia els consumidors? A l’hora de comprar un producte, una de les principals tècniques de neuromàrqueting, la publicitat subliminal, pot influenciar els consumidors i gairebé manipular-los. Després d’analitzar els diferents tipus de publicitat subliminal, s’ha confeccionat una enquesta dirigida als alumnes de secundària per detectar el grau d’influència que aquesta mena de publicitat els podia ocasionar. Es tractava d’escollir, entre dues imatges, la que més els captava l’atenció. Al final, s’ha pogut comprovar com aquesta mena de publicitat ens influencia sense que detectem els seus efectes, atès que passa desapercebut de la part conscient del cervell.

Cultura i recerca local al segle xxi: centres d’estudis i estudiants de batxillerat

10

Tota la química en un estoig Sònia Oller Lara

Quaderns de la Selva, 27 (2015) • 153

INS de Santa Coloma de Farners Tutor: Joan Cullell

El meu estoig té química? Tot el món que ens envolta és química. Un objecte molt quotidià, un estoig, està ple de materials químics molt diversos. El treball consisteix en l’anàlisi de la composició química dels diferents estris que conté –la goma, el llapis, la maquineta de fer punta, etc.– a partir de diverses reacions: oxidació, reducció, conductivitat elèctrica, galvanització, fabricació de nylon, etc. 11

Construcció d’un kart Adrià De Dios Giralt

INS de Santa Coloma de Farners Tutora: Roser Santaeulària

Puc construir el meu propi kart? Després d’analitzar les característiques dels karts, els diferents tipus que existeixen, els elements que els formen, el seu disseny i el seu funcionament, s’ha pogut començar la construcció d’un kart. L’aplicació pràctica de molts conceptes de disseny i de mecànica ha estat satisfactòria perquè el prototipus de kart construït funciona correctament. 12

L’actor neix o es fa? Joan Casas Martí

INS Castell d’Estela Tutora: M. Pau Iturbe

Com s’arriba a ser actor? A partir d’una passió personal pel teatre, el treball de recerca ha consistit en l’estudi del procés de formació de l’actor teatral tant en la fase d’educació com en la de l’experiència. S’estudia la falta de predisposició de la majoria de la població envers el teatre, potser fruit d’una visió negativa i menyspreadora que és present en la societat, i es contrasta amb l’existència d’espais i centres de formació i d’estudi de la professió teatral i també de diverses metodologies –Stanislavski, Meyerhold, Grotowski– aplicades arreu del món i en concret a l’Institut del Teatre. Aquesta teoria s’ha intentat dur a la pràctica acostant el teatre als alumnes d’ESO, a travé d’un taller que ha estat descrit a partir del diari personal elaborat per una de les participants. 13

Trenquem les regles? Pallassos! Anna Gorgoll Maíz

INS Castell d’Estela Tutora: Purificación Merino

Pot un pallasso canviar el món? Davant del món oprimit i trist en què vivim, les ONG, les cooperatives, les accions d’ajuda social aporten una mica de llum per fer-lo més just. A partir del contacte amb Pere Hosta, clown professional, capaç de fer sentir els alumnes amb molta energia, s’ha iniciat un treball de recerca sobre el món dels pallassos, en què un somriure és capaç de canviar-ho tot. S’estudia l’essència del clown i la influència de l’ofici de pallasso en la societat, mentre que, al mateix temps, es descobreix la manca de llibertat i el materialisme que dominen la societat actual. El treball, confeccionat a partir d’entrevistes a diferents pallassos, els quals dediquen la seva vida per fer somriure els altres, permet veure el món des d’una altra perspectiva i millorar com a persona.

14

Disseny de moda: Anàlisi comparativa i transformació de col·leccions Rubén Llamas Jiménez

INS Castell d’Estela Tutora: Montserrat Planella

Com es crea la moda? A partir de l’anàlisi i la comparació d’algunes col·leccions de moda de la temporada tardor-hivern dels anys 2013-2014 –Versace, Jean Paul Gualtier, Jason Wu i Karl Lagerfled & Chanel–, s’han detectat les tendències dels principals dissenyadors, així com les seves diferències en matèria de teixits i formes. El treball inclou també la transformació d’una col·lecció determinada de dona –Versace–, potser la més atrevida –per l’ús del cuir i el làtex–, per a obtenir-ne una nova col·lecció d’home, tot respectant les línies, les formes, els teixits i d’altres elements. La finalitat d’aquesta nova col·lecció dissenyada és mostrar que els homes poden vestir amb els mateixos teixits i formes que una dona.

154 • Quaderns de la Selva, 27 (2015)

Elvis Mallorquí

Annex 2.b. ii Mostra de Treballs de Recerca (Santa Coloma de Farners, 2015) Dissabte 21 de març de 2015, Casa de la Paraula Enllaç: https://sites.google.com/site/seselva1/Home/rebost-1/i-mostra-de-treballsde-recerca-selva-i 15

Ruta literària Prudenci Bertrana Núria Noguera Figueras

INS de Santa Coloma de Farners Tutora: Mercè Bofill

En què es va inspirar Prudenci Bertrana per escriure L’Hereu? A partir de la selecció d’alguns fragments de la novel·la de l’escriptor modernista Prudenci Bertrana, ambientada en el mas Aspriu de l’Esparra –municipi de Riudarenes–, s’ha dissenyat una ruta literària que s’inspira en l’itinerari poètic Joan Vinyoli a Santa Coloma de Farners. La pela del suro és el fil conductor que uneix els vuit punts de la ruta, que s’ha posat a disposició dels usuaris a través d’un bloc on hi ha tota la informació, dels codis QR a cadascun dels punts i del traç de la ruta en un mapa. Es tracta d’un recorregut circular de 10 km al voltant de l’Esparra que s’ha presentat a l’Ajuntament de Riudarenes per tal que es pugui oferir als visitants. 16

Creació d’una història il·lustrada Erna Toepfer Belchi

INS Castell d’Estela Tutora: Montserrat Planella

Com es pot il·lustrar una cançó del grup Manel? A partir de l’anàlisi detallada de la lletra de la cançó “Mort d’un heroi romàntic”, del grup català Manel, s’ha imaginat que la història narrada es podria localitzar en el temps del Romanticisme. Per això s’ha investigat com era l’arquitectura, els vestits i els objectes a l’entorn del 1910 i s’ha pensat en com podien ser els personatges i les situacions descrites en la cançó. A partir d’aquí, es van fer una sèrie de dibuixos –retocats amb el programa Photoshop– per a fer-ne un llibret –a través del programa InDesign– que recull la cançó il·lustrada que, mitjançant un codi QR, permet escoltar la cançó mentre es llegeix la història. 17

Realització d’un curtmetratge: “Ànima Virtual” Natàlia Pérez Pascual

INS Vescomtat de Cabrera Tutor: Ignasi Ibàñez

Puc rodar el meu propi curtmetratge? Ànima Virtual és el resultat d’un treball consistent en la realització d’un curtmetratge, seguint els passos que segueixen els directors de cinema i els seus equips a l’hora de fer una pel·lícula. L’explicació de tot el procés vol ser una guia per a tots aquells que volen endinsar-se al món del cinema, més concretament, al món dels curtmetratges.

18

Estudi dels factors que influeixen en la prolificitat de les truges Andreu Albó Timor

INS de Santa Coloma de Farners Tutor: Joan Madeo

Quins factors poden fer que una truja pareixi més garrins? A partir de l’estudi de les característiques de les granges porcines, dels trets fisiològics i reproductius del porc i de la tècnica d’IA –inseminació artificial–, es pretén identificar els factors més importants que poden influir en el nombre de garrins que pot parir una truja: l’edat el verro i el nombre de parts anteriors de la truja. Per fer-ho, s’ha analitzat, de manera experimental mitjançant un microscopi i dosis fresques d’ejaculat porcí, la resposta dels espermatozoides en diverses condicions de temperatura, llum i medi de manteniment.

Cultura i recerca local al segle xxi: centres d’estudis i estudiants de batxillerat

19

Empremtes del passat. Memòria viva a l’entorn de Riells i Viabrea Mireia Boix Pascual

Quaderns de la Selva, 27 (2015) • 155

INS Vescomtat de Cabrera Tutora: Andreu Guiu

Què queda de la vida del passat al terme de Riells i Viabrea? Al llarg de la història, els habitants del territori del Baix Montseny i del Montnegre s’han dedicat a unes activitats econòmiques que, tot i haver tingut una gran importància, s’han anat perdent al llarg dels anys. Dels pous de glaç i les poues de neu, del carboneix, de les feixines i dels costals, de les escombres de bruc i els pallers en queden només uns pocs vestigis que, juntament amb els records personals de molta gent, constitueixen el patrimoni etnològic i cultural d’aquesta zona. 20

Interpretació i didàctica de l’urbanisme a Hostalric Carlos Blázquez Berenguer

INS Vescomtat de Cabrera Tutor: Xavier Solà

Com ha crescut urbanísticament la vila d’Hostalric? L’ordenació del creixement de les viles i ciutats segueixen unes normes determinades. Hostalric, però, ha tingut un desenvolupament urbanístic particular, del qual s’ha analitzat els diferents planejaments dels últims decennis: el PGOU, vigent des del 1986, i el POUM, en procés d’aprovació. A través d’enquestes s’analitza el grau de coneixement d’aquests documents entre la població d’Hostalric i, finalment, s’analitza l’evolució i les modificacions efectuades sobre una parcel·la al llarg del temps. 21

Disseny d’una casa bioclimàtica Noèlia Martínez Cateura

INS de Santa Coloma de Farners Tutora: Montserrat Serramitja

Com hauria de ser una casa bioclimàtica? Després d’escollir un terreny i d’analitzar la normativa sobre edificis de nova construcció proporcionada per l’arquitecte tècnic de Santa Coloma de Farners, s’ha dissenyat una casa bioclimàtica, que té cura del medi ambient i del seu entorn. Mitjançant els programes informàtics AutoCad i 3Dstudio s’han realitzat els plànols necessaris per a presentar el projecte de la casa i també un disseny virtual en tres dimensions. 22

Amb ulls d’adolescent Marina Baixés Cullell

INS Castell d’Estela Tutora: Tura Costa

Com pensen els adolescents? Un dels canvis que es produeix en el pas de la infància a l’edat adulta, durant l’adolescència, és el pas del pensament concret al pensament formal. Partint de l’estudi de les etapes del desenvolupament cognitiu fins arribar a l’adquisició del pensament crític durant l’adolescència, la recerca il·lustra aquest canvi trascendental a partir de l’observació i comparació de reflexions i pensaments de nens i adolescents davant de preguntes sobre el món actual.

23

El riure. Aparentment simple, inesperadament complex Aina Casademont Alemany

INS Castell d’Estela Tutora: Margarita Cargol

Per què riem? El riure és un acte que es produeix constantment al nostre voltant, però del qual no en sabem res perquè no ens ho preguntem. A mesura que la recerca avançava, el riure s’ha convertit en un gran univers quotidià que permet aprendre sobre molts temes diferents: la història –per l’evolució del concepte del riure al llarg del temps i segons els pensadors–, la biologia –pels òrgans del cos que hi intervenen i per les substàncies que el produeixen–, la medicina –per les malalties i patologies associades–, la psicologia –pel treball emocional que es practica en els tallers de risoteràpia–, l’antropologia –per les diferències del riure segons el gènere i l’edat–, l’etnologia i la sociologia –per la simbologia del riure en cada societat– i la filosofia –per les respostes aportades a la pregunta inicial–.

156 • Quaderns de la Selva, 27 (2015)

24

L’última herència Carlo Infurna Wangüemert

Elvis Mallorquí INS Montsoriu Tutora: Anna Buxeda

D’on ve el cognom Wangüemert? La recerca genealògica sobre la família Wangüemert constitueix el punt de partida d’una recerca més extensa tant sobre l’etimologia i l’evolució del cognom com sobre el context històric i social de cada època en què es documenta la família. Així s’ha pogut vincular aquest nom amb una família nobiliària flamenca –van Gemert– documentada des del segle xii, els membres de la qual van traslladar-se a les Illes Canàries al segle xvii i a Barcelona al segle xix. Línies temporals, arbres genealògics i taules de personatges il·lustren la història d’una família i la relacionen amb els fets històrics més generals.

25

Estudi de l’ús i l’explotació de l’aplicació per a smartphones WhatsApp segons les edats Robert Molist Rossell

INS Montsoriu Tutora: Sílvia Carbó

Qui utilitza més el WhatsApp? L’aplicació WhatsApp per a telèfons intel·ligents és actualment un fenomen mundial i ha revolucionat el concepte de comunicació del segle XXI. Però no tota la població l’utilitza de la mateixa manera. A través d’enquestes a 150 usuaris i de l’observació de les opcions amb què utilitzen WhatsApp –grups, emoticones, missatges de veu–, s’arriba a la conclusió que, en la població estudiada, el programa de missatgeria instantània és més utilitzat i explotat pels joves que per la gent gran i pels homes més que per les dones. 26

Billy: Petita història d’un filferro Marçal Saurina Masó

INS de Santa Coloma de Farners Tutor: Elvis Mallorquí

Com es pot convertir un filferro en el protagonista d’un curtmetratge? Billy: Petita Història d’un Filferro és un curtmetratge d’animació stop motion que tracta d’un personatge de filferro que, només de néixer, ja empaita una foto de la seva enamorada, que es situa al capdalt d’un prestatge. Gran part de la trama explica el procés de creació del personatge. Mentre l’espectador mira la història, es van presentant els principals tipus de l’animació stop motion –time lapse, pixil·lació, claymation, puppet– . Dels quals s’expliquen les principals característiques i se’n detalla tot el procés de muntatge.

27

Estudi comparatiu dels residus que alliberen nou protectors solars comercials en l’aigua Carla Oms Marin

INS Montsoriu Tutora: Esther Ruiz

Són nets els protectors solars per a la pell? A través d’una anàlisi DQO –demanda química d’oxigen– per permanganat de potassi en quatre períodes de temps –0, 10, 20 i 30 minuts– després del moment d’aplicació sobre la pell, s’ha quantificat els residus que diferents protectors solars –olis, cremes i esprais de les marques Garnier, Isdin i Vichy– deixen a l’aigua. Els resultats són que els fotoprotectors amb filtres físics alliberen més residus que els que en tenen de químics; que la tipologia de protector que n’allibera menys són els olis, seguits dels esprais i en última instància les cremes; que els productes Garnier deixen més residus els ISDIN i els VICHY; i que, efectivament, els residus es redueixen amb el pas del temps però de forma concreta en cada tipologia.

Cultura i recerca local al segle xxi: centres d’estudis i estudiants de batxillerat

28

“Le temps de vivre” Josep Tàssies Subirats

Quaderns de la Selva, 27 (2015) • 157

INS de Santa Coloma de Farners Tutor: Andreu Vinyals

Com va viure una nena de cinc anys la Segona Guerra Mundial? A partir d’una trobada amb la senyora Louise Serra Bourdeguise –nom de ficció de la protagonista–, veïna del municipi, s’han enregistrat diverses entrevistes biogràfiques en les quals ha explicat les vivències familiars i personals durant cinquanta anys de la seva vida a França. Amb la informació relativa als anys de la Segona Guerra Mundial i la postguerra, contrastada amb obres d’història, s’han elaborat uns esbossos que transcrivien gràficament les entrevistes i que han servit de base per a un guió literari i gràfic per a un còmic. El resultat ha estat una novel·la gràfica sobre les conseqüències d’uns fets traumàtics, la guerra, sobre les persones que la pateixen.