Concepció Gotzens i Mar Badia
Descripción
Concepció Gotzens i Mar Badia
DEFINICIÓ, CONCEPTE I CONTINGUTS DE LA PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ 1. Definició: Estudi del comportament humà en situació educativa la PSICOLOGIA, en termes generals, s'ocupa d'estudiar el comportament humà; les diferents branques que han sortit de ella es diferencien perquè enfoquen aspectes diferents del comportament (per exemple: aprendre; alteracions en el comportament social o en la personalitat; motivacions; actituds, etc.), o aspectes semblants però en situacions diferents (per exemple: aprenentatge de solució de laberints front l’aprenentatge d'habilitats socials o de coneixements culturals) . Pel que fa a les situacions educatives, cal distingir entre diferents conceptes relacionats. De menys a més concreció ens podem referir a: • • •
EDUCACIÓ ENSENYAMENT-APRENENTATGE INSTRUCCIÓ
A tall de síntesi: La psicologia de l’educació és l'estudi de variables psicològiques i de les formes d'interacció entre elles que intervenen i fan possibles els processos d'ensenyament-aprenentatge (E-A). 2. Continguts d'estudi de la Psicologia de l’Educació (PE). Es tracta de conèixer i delimitar quines són aquestes variables psicològiques, és a dir quin és l’objecte d’estudi de la psicologia de l’educació. Una guia força interessant és la consulta del material bibliogràfic de PE: • Consultar el temari de l’assignatura. • mirar índex de llibres de text i manuals recomanats a la bibliografia del programa. • mirar índex de revistes més o menys específiques d'aquesta matèria.
Concepció Gotzens i Mar Badia
ESQUEMA DELS PRINCIPALS CONTINGUTS DE LA PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ Els subjectes que investiga la PE Els subjectes que investiga la PE són: • Professors, o subjectes que ensenyen i • Alumnes, o subjectes que aprenen. Què interessa estudiar dels professors i dels alumnes? La PE s’interessa per les variables psicològiques intrapersonals d’aquests subjectes i les seves interaccions. Alguns exemples: quin paper juguen els aprenentatges fets anteriorment, a l'hora de fer-ne de nous? quin paper juguen les motivacions -de professors i d'alumnes- a l'hora d’actuar eficaçment en termes instruccionals?. quins estímuls són impossibles de neutralitzar pel que fa a l'atenció cap a els estímuls d'aprenentatge? com influeix la personalitat del professor la seva pròpia forma d'ensenyar? qualsevol mètode d’aprenentatge és convenient per a tothom? quina és l'actuació i els processos psicològics subjacents a l'execució del professor expert.
Els continguts i aprenentatges que s’ensenyen i s’aprenen Els continguts que les persones podem ensenyar i aprendre són quasi “infinits” ja que la major part de comportaments que duem a terme són apresos i de tipologia molt diversa (es pot aprendre anglès o es pot aprendre a ballar hiphop). Tanmateix, cal recordar que aprenem al llarg de tota la nostra vida. Utilitzem diverses classificacions per tal de reagrupar-los segons algun criteri
Concepció Gotzens i Mar Badia
predominant. Per exemple: Aprenentatges de tipus acadèmic, com ara aprendre a llegir, a escriure, aprendre matemàtiques, història de la psicologia, etc. i aprenentatges NO acadèmics, com per exemple: aprendre a vestir i pentinar-nos “a la moda”, aprendre a comprar bitllets per internet, aprendre a posar benzina al cotxe, etc. Qualsevol tipus d’aprenentatge es basa en un “requisit psicològic” preferent. Així podem dir que els objectius bàsics d’un aprenentatge poden ser: d’ordre cognitiu (per exemple: relacions entre ubicació geogràfica dels diferents països i la seva climatologia) d’ordre afectiu (per exemple: sentiments de solidaritat cap a els qui pateixen privacions) d’ordre motriu (per exemple:conduir, ballar, nedar) També podem classificar els continguts de l’aprenentatge segons els tipus de coneixement que implica i que es preten aconseguir. Així, utilitzant la terminologia del nostre Sistema Educatiu, podem dir que el coneixement que aprenem és bàsicament: declaratiu, (episòdic :fets de la vida personal; semàntic: dades, teories, etc.) procedimental (com fer les coses, tant motriment com cognitivament) actitudinal (referit a valors, actituds, normes, afectes, etc.) què investiga la PE sobre els objectius i continguts que s’ensenyen i s’aprenen? Dins els diferents interessos que la PE mostra cap els objectius i continguts d’aprenentatge, cal destacar els següents: a. L’ordre o seqüència en que cal ensenyar les coses. Per exemple, abans de posar en marxa una campanya per a que els alumnes es solidaritzin amb els refugiats a Darfur, caldrà donar-los a conèixer les circumstàncies que envolten a aquest poble i els problemes polítics que han acabat generant la problemàtica actual. O per exemple, abans d’ensenyar a utilitzar mapes de geografia física o política
Concepció Gotzens i Mar Badia
caldrà ensenyar l'alumne a manipular les representacions gràfiques que li són més properes, i per tant, més assequibles, per exemple, caldrà entrenar-li en l'elaboració i utilització del mapa del seu barri o el de l'escola. El tema de la seqüenciació ha generat dos temes altament significatius en la PE: les taxonomies (organització i jerarquització d’objectius d’aprenentatge) i l'anàlisi de tasques (desglossament de les diverses tasques implicades en un aprenentatge). b. Els nivells de maduració i desenvolupament de l'alumne necessaris i adients per realitzar els aprenentatges No és només qüestió de respondre preguntes com: “a quina edat és capaç d'aprendre a llegir?”, sinó també d'esbrinar a quina edat, tenint en compte el cúmul d'aprenentatges que ha de fer, és més convenient que ho faci. c. Quins mecanismes d'aprenentatge s'han d'activar, estimular o posar en marxa? Es a dir, tenint en compte les diferents teories de l'aprenentatge humà, cal investigar quines resultaran més adients per assolir els diversos aprenentatges que realitzen les persones. A partir d=aquí podem indicar quins procediments o mètodes instruccionals resultaran més encertats per potenciar els esmentats aprenentatges. d. Com cal ensenyar les coses per a treure el màxim profit d'elles? Es a dir, quines teories de la transferència de l'aprenentatge ens ajuden a treure el màxim benefici de l'esforç invertit en els processos d'E-A, per tal de poder aprofitar aprenentatges anteriorment realitzats en la consecució d’altres nous. Els contextos on es desenvolupen els processos d’E-A Tot procés d’E-A es produeix en unes coordenades específiques, les quals
Concepció Gotzens i Mar Badia
exerceixen certa influència en el desenvolupament i resultat de l’esmentat procés. Bàsicament, els contextos que te en compte la PE en la recerca dels processos d’E-A són els següents: a. El temps de dedicació a la tasca Cal tenir en compte que no es tracta només de valorar quant de temps es destina a uns determinats ensenyaments-aprenentatges, això seria considerar l’oportunitat d’aprenentatge que s’ofereix als estudiants. Més important és valorar quin aprofitament es fa del temps disponible. Igualment, cal reflexionar sobre la disposició i seqüenciació dels temps destinats als E-A (per exemple, els horaris d’un curs determinat), ja que els nivells de fatiga afecten diferencialment a les tasques que realitzen els estudiants; així, el cansament d’un alumne afectarà més el seguiment i treball en matèries que exigeixen un nivell d’atenció molt alt i sostingut, que en altres matèries i activitats menys exigents en aquests aspectes. b. L’espai on és du a terme l’E-A cal considerar l’espai des de diferents vessants: La quantitat d’espai disponible, afecta el desenvolupament d’aquests processos, tant des d’un punt de vista d’amplitud (quantitat d’espai disponible), com des d’una perspectiva de densitat (ocupació de l’espai disponible). La densitat afecta, de retruc, temes tant importants com la temperatura a l’aula, la limitació de moviments i el difícil accés a materials o estímuls docents. La distribució dels estudiants i del mobiliari de l’aula pot afavorir o entorpir els processos que es duen a terme dins l’aula. El concepte “grandària del grup classe” és un dels més importants que s’estudien des de la PE i es refereix a que el nombre d’alumnes d’una classe (tot i disposant d’espai per a tots) és indirectament proporcional a la qualitat de l’aprenentatge que es realitza. L’estudi de les raons que justifiquen aquest resultat aporta llum sobre les variables que juguen un paper més significatiu en la consecució de processos d’E-A de qualitat. Algunes d’aquestes raons fan referència a: menys possibilitats de corregir errors, menys possibilitat de disposar de material, menys possibilitat de supervisar el treball dels alumnes, etc.
Concepció Gotzens i Mar Badia
c. Els recursos tecnològics disponibles (transparències, pissarres, canons de projecció, plataformes virtuals, etc.) poden enriquir considerablement els processos d’E-A. Tanmateix, cal recordar que el sol fet d’utilitzar aquestes eines i recursos en l’ensenyament no és garantia de millora; es precís que se’n faci una utilització molt acurada i que existeixi congruència entre el tipus de tecnologia utilitzada i les característiques i necessitats dels aprenentatges a aconseguir, altrament poden arribar a interferir en el procés d’E-A. d. Les metodologies instruccionals constitueixen un altre tipus de context – en aquest cas context d’activitats- que incideix en l’E-A. Així, l’aprenentatge afavorit per metodologies de tipus receptiu (per exemple, la lliçó-explicació) no és el mateix que el desenvolupat mitjançant metodologies “per descobriment” (per exemple, situacions de discussió o d’experimentació). També en aquests casos, la recerca en psicoeducativa ha posat de manifest que unes metodologies no són “per se” millor que d’altres, sinó que l’important és que estiguin en consonància amb els objectius d’aprenentatge.
Interaccions Fins ara hem parlat de subjectes (professors i alumnes), continguts d’aprenentatge i contextos però cal tenir en compte que la presencia aïllada d’aquests elements, NO significa res. L'important és que s'estableixen relacions entre les esmentades variables ja que seran aquestes relacions les responsables bàsiques de que els processos d’E-A tinguin èxit, és a dir de que s'assoleixin els aprenentatges previstos. Per posar un exemple, en aquest cas del context familar: la família, no és purament la suma del pare + la mare + els fills, sinó que bàsicament una família és el conjunt de relacions (amor, odi, preferències, rebutjos, etc.) i interacccions que es produeixen entre els seus membres. Una cosa semblant és el que succeeix en les situacions d’E-A, per això la “interaccions” entre les variables fins ara esmentades, constitueix l’objecte d’estudi per excel·lència de la PE.
Concepció Gotzens i Mar Badia
Per tal de simplificar l’elevat nombre d’interaccions que es produeixen, les hem agrupat en les següents grans categories; veiem alguns exemples de qüestions que es planteja la PE referits a les diverses formes d’interacció: a) interaccions cognitives Les persones tenim diferents maneres de captar (percebre) la realitat, o altrament dit, tenim diferents estils cognitius. La PE investiga com afecten la forma d'exposar-explicar del professor i la de captar-rebre els estímuls per part dels alumnes segons els estils cognitius d’uns i altres. Cal una afinitat total entre professors i alumnes pel que fa als estils cognitius? la creativitat , què significa ser creatiu en els processos d’E-A? Quines avantatges i quins inconvenients presenten el alumnes creatius dins l’aula? I els professors creatius, amb quins grups d’alumnes poden funcionar millor? b) interaccions socials com afecten les expectatives que els altres tenen ja sigui d’un professor o d’alumne?, que passaria si no actuéssim d'acord al que esperem de les persones? És a dir, que passaríem si, per exemple, féssim el mateix tipus de preguntes i plantegéssim el mateix tipus d’activitats a alumnes que considerem amb bons recursos acadèmics i als qui considerem que tenen mancances? El fet que els alumnes treballin sols o en grup, cooperin o competeixin, etc. afecta els seus aprenentatges? El fet que existeixin condicions de treball a classe, és a dir, que es garanteixi el nivell d’ordre necessari per estar atent, per poder concentrar-se, per poder treballar en grup, per fer una discussió o per treballar individualment, és important pel desenvolupament dels processos d’E-A?. c) interaccions contextuals El tamany (grandària) del grup, afecta el desenvolupament del procés d'E-A? Per què? La distribució dels alumnes dins de l'aula, per exemple la disposició en fileres o al voltant de taules, es relaciona amb el seu rendiment? Per què? Quina és la millor manera de distribuir els alumnes a classe? La utilització de recursos tecnològics, millora sistemàticament els processos
Concepció Gotzens i Mar Badia
d'E-A? Es pot parlar d’una interacció directament proporcional entre la complexitat dels recursos tecnològics utilitzats i l’optimització dels aprenentatges aconseguits? Finalment, com en tot estudi de processos, la PE s’ocupa d’examinar si el desenvolupament del processos d’E-A es produeix adequadament o cal introduir correccions per tal d’arribar a assolir el objectius proposats. Avaluació del procés d'E-A Cal avaluar tots els elements (variables i interaccions) del procés. Uns elements són més modificables que d'altres. Així, per exemple, les v. intrapersonals no ho són massa, mentre que els continguts i els contextos admeten més variació. Algunes diferències poden “salvar-se” mitjançant l’ús adequat de recursos tecnològics. Tipus d'avaluació Avaluació preinstruccional: Es duu a terme abans de començar el procés d’E-A. L’inici del procés instruccional ha d'anar guiat per unes dades sobre els alumnes que poden ser inferides (informacions indirectes: assignatures prèvies cursades pels alumnes, procedència acadèmica; accés a la universitat, etc.) o directes (resultats de proves o entrevistes directament realitzades). Avaluació formativa Es duu a terme durant el procés d’E-A. Es tracta d’obtenir informació que permeti valorar si els aprenentatges es van desenvolupant correctament per tal d’introduir, si cal, el canvis o millores que permetin optimitzar-los. Quan el nombre d’alumnes és reduït, l’obtenció d’aquesta informació no presenta massa problemes; però quan és elevat, cal utilitzar indicis com ara: les preguntes formulades pels alumnes, el tipus de dubtes que expressen, els exemples que faciliten, les demandes sobre aclariments, a classe o al despatx, etc. Avaluació sumativa Es duu a terme després de realitzar el procés d’E-A. Es tracta de determinar fins a quin nivell s'han aconseguit els objectius proposats. Cobreix tant propòsit relatius a l'avaluació sumativa (veredicte final), com a la planificació de futurs processos d’E-A, ja que se’n poden extreure consideracions sobre les errades
Concepció Gotzens i Mar Badia
comeses, els plantejaments i/o metodologies que han estat o no útils, els conceptes que han estat difícils d'adquirir, etc. CONFUSIONS CONCEPTUALS FREQÜENTS DE LA PE AMB D’ALTRES DISCIPLINES PSICOLÒGIQUES a) Extrapolació dels estudis fets des de la recerca bàsica a temes educatius. L'aprenentatge d'un alumne NO és en cap cas la suma dels processos d'atenció, memòria, motivació, etc. estudiats aïlladament i en circumstàncies que no tenen res a veure amb el que ens interessa: l'alumne que aprèn i que aconsegueix èxit en el seu aprenentatge en situacions naturals i significatives. b) Confondre l’estudi del comportament humà a mesura que es va desenvolupant amb l'estudi del comportament humà en situacions d'E-A. El ser humà està en canvi permanent i la psicologia del desenvolupament s’ocupa d’aquest nucli d’interès. La PE enfoca com canvia el comportament i actuació humana per la influència d'estímuls disposats i mediats per a que incideixin sobre el comportament de les persones. c) Confondre estudi del comportament en situació de relació social amb els altres amb estudi del comportament en situació d'E-A. Els processos d’E-A impliquen necessàriament interacció humana (fins i tot els autodidactes, s'inspiren amb el que d'altres han dit, fet o pensat), però en cap cas és estricta interaccció social. El component o propòsit de millora, d'adquisició, o enriquiment cognitu, afectiu o motriu que es pressuposa en les situacions d'E-A, no està necessàriament present en les situacions d'interacció social. Tanmateix, la interacció social que es produeix en certes experiències educatives és minsa o casi inexistent; per exemple: interacció amb un ordinador, lectura d'un llibre, elaboració individual d'un projecte de treball. d) Confondre la psicologia de l'aprenentatge amb la PE La PE estudia com el “professor” (o individu que ensenya) facilita uns estímuls i com aquesta guia es rebuda i, més o menys assimilada pels alumnes. NO es fixa únicament en l'actuació del qui aprèn (alumne), sinó en la interacció que fa possible l’aprenentatge.
Concepció Gotzens i Mar Badia
A més, la PE no està directament interessada en els estudis sobre aprenentatge animal. La situació humana i, especialment, d'interacció humana que implica tota situació educativa, s'allunya considerablement de la recerca animal. A TALL DE SÍNTESI La PE s’ocupa de l’estudi del comportament humà en situacions d'E-A. Més recentment (anys 60 del segle XX) s'interessa prioritàriament pels processos instruccionals, que es refereixen a l’E-A de continguts específics, per part de subjectes amb característiques definides (preparació, aptituds, etc.) i en contextos igualment específics. Tant els processos d’E-A com els instruccionals es donen al llarg de la vida de les persones. Així doncs, NO és psicologia infantil. Tampoc és el mateix que psicologia escolar. Els processos d'E-A es produeixen en molts altres llocs diferents dels entorns escolars. D'altre cosa és que, l'escola és -ara per ara- el context més analitzat i investigat. Algunes possibles raons d’aquest fet són: la relativa facilitat d'accés a l’escola, tot i que actualment les limitacions i exigències van en augment . Sembla que la despesa de temps no far patir tant, i tampoc hi ha tanta por per ser observat per persones alienes a l'escola, NO hi ha por d' "espionatge industrial". La PE es dedica a l'anàlisi, coneixement i intervenció de tot el que impliqui ensenyar i aprendre. Especialment, s'ocupa de les variables que són més significatives en les situacions esmentades i que afecten més profundament el nostre objecte d'estudi. Així per exemple, el tipus d'organització de la informació en termes de memòria és una variable molt més significativa que l'afinitat en temes futbolístics o polítics que existeixi entre professor i alumnes. objectiu prioritari és: el coneixement, la comprensió, l'explicació i el control
Concepció Gotzens i Mar Badia
(possibilitat d'intervenir) del comportament humà en situacions educatives. * Cal situar-la dins de les anomenades disciplines aplicades però NO confondre amb activitat pràctica. Té problemes que, mitjançant la recerca intenta no sols resoldre, sinó explicar mitjançant teories adients. * La recerca psicoeducativa cal que, en gran part, sigui realitzada en contextos naturals, ja que, en cas contrari, l'objecte d'estudi queda altament distorsionat. (#EX.: estudiar com interfereix el nivell d'ansietat que pateix l'alumne en l'execució de tasques difícils cognitivament parlant, no té res a veure si la prova respon a una situació simulada on l'alumne no s'hi juga res).
Lihat lebih banyak...
Comentarios
