Comunicació, ideologia i esports a la premsa escrita

Comunicació, ideologia i esports a la premsa escrita
·Carolina Alvarez Borrell, Judit Espinal Valverde, Tania Martínez i Torres
RESUM
En aquest article s'analitzen les cròniques esportives dels partits del Real Madrid C.F i del F.C. Barcelona en diferents exemplars de dos diaris de tirada nacional, per tal d'observar-ne la influència de les inclinacions polítiques alhora de transmetre i redactar-ne els articles. Els anàlisis es realitzen a partir de la recollida durant diversos dies de diferents publicacions de "La Razón" i "La Vanguardia" els dies posteriors als enfrontaments esportius dels esmentats equips. L'estudi de les cròniques es realitzen seguint uns criteris de selecció d'informació ja determinats que han servit per a trobar-ne les diferències i les preferències per un equip o un altre. El que es troba, en els dos casos, és una clara correspondència entre una ideologia política que està present en un diari determinat i un dels equips de futbol, de manera que el diari catalanista afavorirà l'equip català, mentre que el diari nacionalista espanyol mostrarà més afinitat a l'equip madrileny.
PARAULES CLAU Futbol, Discurs, Crònica, Ideologia
ABSTRACT
The main aim of this paper is to analyze the different sportive reports of Real Madrid C.F. and F.C. Barcelona's matches. Those analyses are based on different national newspaper's copies, in order to observe the different politic influences at the time they transmit and write the articles. The analyses are carried out by collecting, during different days, some "La Razón" and "La Vanguardia" copies from the day after various matches. The report's studies are made by following specific criteria, with a view to find which differences and preferences exist between both teams. The reader can see, in both cases, a correspondence between the political ideologies that can be seen in the newspapers and one of the teams. So, the "Catalanist" newspaper prefers the Catalan team, and the "Spanish" newspaper prefers the Madrilenian one.
KEY WORDS Football, Discourse, Report, Ideology

INTRODUCCIÓ
Ens trobem en un moment en el qual la societat global es caracteritza per un increment de la distribució i el intercanvi de tot tipus d'informació. La manera més recurrent de transmetre aquesta informació i que arribi als diferents punts del globus és a través dels mitjans de comunicació. Aquests configuren un determinat discurs que ha d'arribar als receptors, de manera que el mode en el que aquest missatge sigui emès influirà d'una manera o una altra, en major o menor grau, en la gent que rebi aquesta informació. Els emissors del missatge, és a dir els que construeixen el discurs o la crònica per a que els altres n'extreguin la lectura, pot ser que la produeixin amb una sèrie de biaixos generats per un conjunt d'interessos propis. Un d'aquests interessos seria generar certa atracció mitjançant elements que resultin atractius per als consumidors d'aquests mitjans de comunicació. Un altre, també seria deixar entreveure una posició o una altra en relació al missatge, és a dir, utilitzant diferents mètodes persuasius per a que qui rebi la informació estigui influenciat per a adoptar una actitud o una altra.
El present article pretén estudiar els diferents discursos que ens ofereixen diverses fonts de premsa escrita de caràcter general a l'hora de narrar les cròniques dels dos equips de futbol més seguits a nivell espanyol. Per realitzar aquest estudi, es compararan les notícies esportives relacionades amb dos grans equips de futbol de l'Estat espanyol incloses en diaris de tirada nacional amb dues vessants ideològiques políticament diferenciades. Aquestes ideologies no es situen en l'eix polític dreta-esquerra sinó que, tot i ser ambdós de caràcter nacionalista, un és simpatitzant del catalanisme i l'altre és defensor de la unitat estatal espanyola.
Es vol analitzar de quina manera les ideologies pròpies de cada diari influeixen a l'hora de redactar i informar els diferents esdeveniments futbolístics, basant-nos en la hipòtesi que el contingut d'un i altre diari variarà en quant a les sensacions que transmetran als lectors. A més d'aquesta hipòtesis de caràcter general, es parteix del pensament que, donat que cada diari serà afí a un o altre equip de futbol, se li atorgarà a la notícia una determinada importància segons aquesta afinitat. També s'entén que per a generar una sensació o una altra, s'utilitzaran diferents tipus de llenguatge, a més de recursos recurrents, com poden ser imatges o titulars, els quals ja orientaran al lector sobre les seves inclinacions particulars.

METODOLOGIA
Els diaris que s'han escollit per dur a terme aquest projecte han estat "La Razón" i "La Vanguardia", ja el primer està considerat com a defensor del unionisme espanyol i el segon del nacionalisme i el independentisme català. Cap dels dos estan orientats únicament a les notícies esportives, i s'entén que la visió que haurien d'oferir hauria de ser imparcial i neutra, de manera que no s'afavorís ni es perjudiqués a cap equip en especial.
Degut al caràcter d'aquests dos diaris i la necessitat de triar els equips més mediàticament representatius i amb més seguidors de l'Estat espanyol, s'ha decidit triar com a models el "Real Madrid Club de Futbol" i el "Futbol Club Barcelona". A més a més, s'ha de tenir en compte la continua rivalitat que han presentat al llarg de la història, de manera que quan s'acostuma a afavorir a un dels dos, l'altre en surt perjudicat. Degut a les característiques d'ambdós equips i dels dos diaris escollits, s'ha establert una correspondència entre l'equip madrileny i el diari espanyol i entre l'equip barceloní i el diari català.
Per realitzar-ne els anàlisis s'han recopilat els posteriors exemplars a qualsevol partit –és a dir, de qualsevol competició- d'algun dels dos equips, fins a obtenir un total de 15 publicacions. D'aquests s'han extret un seguit d'informació per poder contrastar les hipòtesis plantejades. Les dades –tant qualitatives com quantitatives- han sigut les següents:
-Primerament s'han recol·lectat els diferents titulars de les cròniques, per tal d'obtenir-ne una primera impressió sobre el missatge donat pels articles.
-Seguidament s'ha analitzat l'element més visual que es pot trobar en l'article: les fotografies, de manera que s'avalua quina és la imatge que es dona als diferents equips i les seves accions, així com quina pot ser la percepció que es desperta en el lector.
-I per últim es passa al que s'entén com l'estudi del contingut pròpiament dit. Per aquest motiu s'ha creat unes pautes per examinar-ne les línies que el composen. Aquestes directrius són de caràcter objectiu –qui ha jugat el partit, qui ha guanyat, on s'ha jugat, quant espai editorial se li ha dedicat, quina competició era i qui n'ha estat l'autor-; i quins són de caràcter subjectiu –si la valoració global del partit ha estat positiva o negativa, si els arbitres estaven a favor d'un o altre equip, si hi ha hagut alguna jugada polèmica, si l'esdeveniment esportiu apareixia a la portada, i si a la mateixa portada apareixia alguna notícia semblant-.

RESULTATS
Per a facilitar el comentari dels resultats obtinguts de la investigació i la seva posterior comprensió i enteniment, s'ha dividit la informació extreta en els següents cinc subapartats, els quals es corresponen amb les categories utilitzades per a tractar les diferents cròniques.
-Quant espai s'ha dedicat a cada crònica: dels 15 partits que s'han tractat, s'ha vist que un diari dedicava sempre més pàgines a l'equip al qual era adepte, i l'altre diari feia el propi amb l'altre equip. Això era independent de quin partit s'hagués jugat el dia anterior o quin s'anés a jugar el mateix dia. Aquesta tendència només s'ha vist alterada en situacions molt concretes: quan un dels dos equips ha hagut de jugar entre setmana i l'altre no (per la qual cosa, independentment de quin diari s'hagués observat, l'equip que havia jugat el dia anterior rebria més atenció que no pas l'altre, que en alguns casos no apareixia); i quan els dos equips es van enfrontar, per la qual cosa, i lògicament, la crònica ocupava el mateix, ja que era la mateixa.
-Quina ha estat la valoració del partit de futbol, de l'equip i dels jugadors en general: s'ha trobat que hi ha hagut una clara diferència a l'hora de valorar els partits jugats depenent de quin ha estat el diari que l'ha analitzat. Cadascun de les editorials ha valorat més positivament a l'equip al qual era afí que no pas l'altre diari. És a dir, que una crònica seria més positiva quan era redactada pel rotatiu més pròxim a l'equip que hi jugava que no pas l'altre editorial.
-Quins han estat els adjectius que s'han trobat referits a cada partit de futbol, equip i jugadors en general: les observacions realitzades mostren una clara tendència a partir de la qual el diari simpatitzant a un equip de futbol, es referiria a aquest amb paraules, frases i expressions més suaus i positives que no pas les que dedicava a l'equip rival. Aquest patró es repeteix en ambdós rotatius.
-L'aparició (o no) del partit a la portada: en un dels dos editorials sempre apareixia a la portada l'equip afí, mentre que el contrari només hi apareixia en cas d'haver perdut. L'altre diari, en canvi, no feia referència a cap dels partits futbolístics jugats, exceptuant un cas on els dos equips es van haver d'enfrontar, i oferien un suplement anunciat a la portada amb una fotografia del equip al que se seguia.
-Què representaven les diferents imatges que il·lustraven les cròniques esportives: contràriament al que s'esperava, les imatges tampoc van resultar massa reveladores, de manera que no van indicar una tendència diferenciada o esbiaixada segons les publicacions i els partits jugats. S'ha de dir que no es disposava de grans capacitats per interpretar les fotografies seleccionades, però en alguns casos puntuals si que s'ha identificat algun aspecte a destacar.
Finalment, s'ha de dir que hi ha hagut certs elements recopilats que no han tingut rellevància en el nostre anàlisis, com per exemple qui ha estat l'autor de la notícia, si apareixia a la portada alguna notícia relacionada amb la ideologia pròpia del diari o que es pogués identificar amb el equip que havia jugat...

DISCUSSIÓ
A partir de l'apartat anterior de resultats, on es presentaven els fruits dels anàlisis realitzats, es procedirà a comparar i especificar quins han estat les evidències trobades. Se seguirà el patró utilitzat anteriorment, el qual divideix les dades en cinc subapartats.
-Quant espai s'ha dedicat a cada crònica: s'ha trobat que La Vanguardia dedicava sempre més espai a notícies esportives dedicades al Barça, hagués jugat aquest o no, que les dedicades al Madrid, tot i que aquest hagués jugat el dia anterior. En canvi, amb La Razón passava el cas contrari: sempre dedicaven més espai a les notícies relacionades amb el Madrid, hagués jugat o no, que no pas les dedicades al Barça, tot i que aquest hagués tingut partit el dia abans. Es van trobar dues excepcions: quan va disputar-se el Clàssic, de manera que, com és obvi, es van dedicar el mateix espai al partit del Madrid i del Barça, posat que va ser el mateix; i per altra banda, es va trobar que quan un dels dos equips disputava un partit entre setmana i l'altre equip no, s'acostumava a destinar més espai a l'equip que havia jugat, independentment de quin diari tractés la notícia.
Tot i això, s'han trobat excepcions de les pròpies excepcions, ja que després d'un partit del Madrid, La Vanguardia li va dedicar més espai a l'apartat esportiu a una notícia no esportiva relacionada amb el Barça que no pas al partit jugat el dia anterior que havia acabat amb un resultat positiu per l'equip madrileny.
-Quina ha estat la valoració del partit de futbol, de l'equip i dels jugadors en general: tal i com s'ha comentat a l'anterior apartat, la valoració realitzada estava relacionada amb l'afinitat de cada rotatiu, per la qual cosa, La Vanguardia oferia un discurs on es recolzava més l'actuació del Barça, i se'l defensava en cas que hagués perdut. Per altre banda, quan La Razón es referia al Barça, en comparació, en realitzava una valoració més negativa. Passava al contrari quan s'analitzaven els partits del Madrid, ja que era La Vanguardia, en comparació amb La Razón, la que oferia un discurs més pessimista i destructiu, mentre que l'altre editorial utilitzava missatges més acords tot i que l'equip hagués perdut.
Per exemple, un dia que el Barça havia perdut, La Vanguardia en redactava una crònica positiva on es culpaven a altres factors externs aliens als propis jugadors o al propi equip, com podia ser la gespa, l'horari o el calendari, i utilitzava recursos periodístics com la reiteració dels onze partits seguits que portava guanyant el Barça. Algun cop que el Madrid hagués perdut, La Razón era una mica crítica amb l'actuació de l'equip, però constantment destacava el bon partit jugat d'un dels components de l'equip, de manera que la valoració final de la notícia semblava positiva.
-Quins han estat els adjectius que s'han trobat referits a cada partit de futbol, equip i jugadors en general: seguint la tendència del subapartat anterior, La Vanguardia dedicava una sèrie d'adjectius favorables al Barça, mentre que La Razón n'utilitzava els propis pel Madrid. En canvi, quan La Razón havia de parlar del Madrid o La Vanguardia havia de referir-se al Barça, els adjectius utilitzats eren més negatius en comparació al rotatiu oposat.
Per exemple, quan el Barça jugava, La Vanguardia utilitzava adjectius i frases com: "intel·ligent", "ferm i segur", "perfecte", "cracks", "amb bones sensacions"; en canvi, per aquests mateixos partits, La Razón n'utilitzava d'altres com "desnaturalitzat sense la pilota", "amb dubtes", "erràtic en les passades", "partit avorrit" i "actuació pobre". Si s'invertien els papers i era el Madrid qui jugava, La Vanguardia s'hi referia amb mots i explicacions com: "va errar", "un joc avorrit", "molt enrederit", "convalescent" i "gol producte d'una carambola".
-L'aparició (o no) del partit a la portada: s'ha de destacar la diferència que s'ha donat entre un diari i un altre a l'hora de incloure una menció del partit jugat a la portada. La Vanguardia era el diari que més cops ha utilitzat aquest recurs, ja que sempre que el Barça ha jugat, al dia següent ha aparegut una menció a la portada, independentment de si aquest guanyés o perdés. En canvi, només oferia referències dels partits jugats pel Madrid a la portada, en cas que aquests perdessin o empatessin. S'ha trobat tres excepcions: en dues d'elles va aparèixer a la portada una referència del Barça tot i que no haguessin jugat el dia anterior i el Madrid si ho hagués fet (amb un resultat victoriós per a aquests); per altra banda, va aparèixer una referència al Madrid un dia que aquest no havia jugat el dia anterior.
En canvi, La Razón no feia referència a cap partit jugat a la portada del rotatiu a excepció del dia posterior al Clàssic, on s'anunciava un suplement del qual, la portada, estava dedicada a un dels jugadors del Madrid, tot i que el guanyador de la trobada va ser el Barça.
-Què representaven les diferents imatges que il·lustraven les cròniques esportives: tal i com s'ha comentat a l'apartat de resultats, les imatges no oferien una rellevància suficientment important com per a tenir-la en compte, o si més no, no s'ha comptat amb les tècniques i els coneixements necessaris per a analitzar-les a fons i extreure'n resultats destacables. El que si s'ha pogut observar vagament ha estat que La Vanguardia tendia més a utilitzar recursos fotogràfics on apareguessin els jugadors del Barça ben enfocats i centrats en la imatge, i jugadors del Madrid apareixien més al rerefons i en imatges on es podien veure jugadors d'altres equips. Passava el mateix a La Razón, on es centraven en ensenyar primers plans de jugadors o jugades dels madrilenys, mentre que deixaven a un segon pla als del Barça (a no ser que aquests haguessin perdut i la imatge mostrés una actitud més desoladora o negativa d'aquests).

CONCLUSIONS
Un cop realitzada la present investigació, es confirma la relació que apareix al títol del mateix "comunicació, ideologia i esports a la premsa escrita". A partir dels resultats obtinguts i la discussió exposada s'observa com cada diari té unes ideologies polítiques determinades en el tema tractat en qüestió –el nacionalisme català i espanyol-, i influïts per aquest pensament generen uns llaços d'afinitat amb un element aliè, com hauria de ser un equip de futbol.
Per la situació general, històrica i aliena de cada equip, a partir d'aquests clubs es generen una sèrie de sensacions, com poden ser la defensa d'una ideologia política, i per tant, es crearan vincles amb altres agents que comparteixin –o no- aquestes idees.
Donat el cas que s'està analitzant la relació amb un mitjà de comunicació escrit, aquestes relacions quedaran plasmades en els discursos realitzats per aquests, tant en cròniques, com en titulars, fotografies, peus de foto i tot altre tipus d'elements que composin una notícia, en aquest cas, esportiva.
L'objectiu d'aquest article, tal i com s'ha explicat a la introducció, era resoldre una sèrie d'hipòtesis que incloïen l'esmentada relació i, de fet, s'han pogut contrastar totes. Primerament, s'ha confirmat que cada rotatiu li atorga més importància a l'equip amb el que se senti més afí, això s'ha pogut comprovar amb l'espai dedicat a cadascuna de les notícies relacionades amb els diferents esdeveniments esportius de cada equip. És a dir, que quan un diari tenia una preferència per un equip, excepte en casos específics i explicables, li dedicava sempre més espai que no pas a altres notícies esportives relacionades amb qualsevol altre club de futbol, atorgant-li així una major importància.
Per altre banda, també s'ha confirmat que aquestes preferències afecten al llenguatge utilitzat per a referir-se als equips i el missatge que pretenen transmetre als lectors. Aquest missatge variarà substancialment segons l'afinitat amb el club, de manera que sempre veurem una valoració més positiva quan es refereix a aquell amb el qual se sent més identificat i comparteix ideals; mentre que passarà tot el contrari amb l'altre, ja que la manera en la que es referirà a aquest tindrà un caire més negatiu.
Les relacions establertes entre els editorials i els equips de futbol tenen com a resultat un tractament de les notícies esbiaixat i que generi unes determinades sensacions i influències cap als lectors. És a dir, que degut a l'afinitat entre uns i altres, el lector construirà una realitat condicionada per la manera en que s'han expressat els esdeveniments. D'aquesta manera, s'observa com la manera en que es redacta i s'expressa un succés determinat, incideix en la manera de pensar de les persones, de manera que canviaran les percepcions que es tinguin a partir d'aquell moment.
Això cobra molta importància quan es tenen en compte les identitats individuals i col·lectives de les persones. Com a éssers socials, convivim en societats i necessitem d'unes interaccions per a poder dur la nostra vida amb normalitat i satisfacció. A partir d'aquestes interaccions i del món en el que vivim, ens creem un paper determinat, un rol, que està format per la pròpia identitat individual i la identitat col·lectiva. Les identitats, alhora, són eines per entendre certs comportaments de grups i de persones individuals. El fet de pertànyer a un equip de futbol en un marc esportiu, ens ajudarà a crear-nos una identitat individual que estarà afectada per la identitat col·lectiva de l'equip i de les persones que el formen. Com va dir Norbert Elias (1978): "La pertinença a qualsevol grup tendeix, en general, a implicar sentiments positius cap a uns membres del grup i intencions prefixades d'hostilitat i competitivitat cap als membres d'un altre o altres grups". Les formes en les que s'expressen els fets reforçaran o rebutjaran els valors, les idees i/o les creences de cada col·lectiu, per la qual cosa els individus que els formen en quedaran afectats. (Ellemers et. al. 2002)
Si un seguidor d'un equip de futbol llegeix determinada premsa que s'identifica amb el seu mateix equip, veurà la seva identitat col·lectiva igualment reforçada. En canvi, si consumeix un tipus de premsa que presenta ideals contraris als seus, la seva identitat quedarà malmesa i la seva pertinença al grup pot veure's qüestionada.
És a dir, el missatge transmès per un mitjà de comunicació, com pot ser un diari, ens ofereix una percepció de la realitat que pot ser o no ser la real, de manera que es poden trobar casos que incloguin biaixos. Aquests discursos distorsionats no només afecten a la manera de transmetre un partit, sinó que van molt més enllà i engloben molts altres aspectes que conformen la nostra vida social, com els que ja s'han comentat abans de la política o les identitats socials. Per tant, tot i que es pugui pensar que la redacció imparcial d'una crònica futbolística pot ser un fet innocent i sense massa importància, cal adonar-se que pot tenir conseqüències més transcendentals i que poden afectar a altres aspectes que no es tinguessin en compte.
Així, un mitjà de comunicació que hauria de ser imparcial, o com a mínim no s'espera que prengui partit en l'àmbit esportiu quan la seva vessant és generalista i no esportiva, presenta unes determinades afinitats que traspassen el paper i queden reflectides en el seu discurs, de manera que el lector, sent-ne o no conscient, en quedarà afectat.



BIBLIOGRAFIA
(Card & Dahl, 2011)
Card, D., & Dahl, G. B. (2011). Family violence and football: The effect of unexpected emotional cues on violent behavior. Quarterly Journal of Economics, 126(1), 103–143. http://doi.org/10.1093/qje/qjr001
Giulianotti, R., Bonney, N., & Hepworth, M. (1994). Football, violence and social identity. (L. Instituto De Ciências Sociais Da Universidade De, Ed.)World. Routledge. Retrieved from http://www.amazon.co.uk/dp/0415098386
Giulianotti, R., & Robertson, R. (2004). The globalization of football: A study in the glocalization of the "serious life." British Journal of Sociology.
Reilly, T., & Gilbourne, D. (2003). Science and football: a review of applied research in the football codes. Journal of Sports Sciences, 21(9), 693–705.
Rookwood, J., & Pearson, G. (2012). The hoolifan: Positive fan attitudes to football "hooliganism." International Review for the Sociology of Sport.
Sage, L., & Kavussanu, M. (2010). Moral identity and social goals predict eudaimonia in football. Psychology of Sport and Exercise, 11(6), 461–466.
Shank, M. D., & Beasley, F. M. (1998). Fan or fanatic: Refining a measure of sports involvement. Journal of Sport Behavior, 21(4), 435. Retrieved from http://ezproxy.library.capella.edu/login?url=http://search.ebscohost.com.library.capella.edu/login.aspx?direct=true&db=aph&AN=1321206&site=ehost-live&scope=site
Zani, B., & Kirchler, E. (1991). When violence overshadows the spirit of sporting competition: Italian football fans and their clubs. Journal of Community and Applied Social Psychology, 1, 5–21.
Ellemers, N., Spears, R., & Doosje, B. (2002). Self and social identity. Annual Review of Psychology, 53: 161-86.
Dunning, E. (2003). El fenómeno Deportivo: estudios sociológicos entorno al deporte, la violencia y la civilización. Editorial Paidotribo. p.15

1








Referida al independentisme català o el unionisme espanyol.
Popularment s'anomena així al partit disputat entre els dos equips, així que quan al llarg de l'article es faci referència a aquest mot, s'entendrà com aquest enfrontament.
Aquesta notícia, a partir del que s'observava a la portada, semblava que anés a parlar de les disputes inter nes que s'estaven donant en l'equip madrileny, tot i que un cop s'analitzava la notícia, el contingut no tenia res a veure. S'ha de destacar que es va publicar pocs dies abans del Clàssic, per la qual cosa s'entén que tenia una missió desmoralitzadora per als blancs.