Clàudia Pons-Moll (2003). L\'assimilació regressiva de mode d’articulació en el català de Mallorca i de Menorca

L’escassetat de relacions que solen mantenir les àrees lingüístiques perifèriques o aïllades amb la resta de dialectes d’una determinada comunitat lingüística és un factor que, a més de protegir certes formes arcaiques, afavoreix el canvi fonològic intern i l’aparició d’un conjunt de tendències fonètiques i fonològiques idiosincràtiques alhora que innovadores. Les varietats parlades a Mallorca i Menorca es caracteritzen, com és sabut, per presentar un nombre considerable de fenòmens fonològics, fet que les singularitza respecte de la resta de varietats dialectals del català. D’entre aquests fenòmens, destaca l’assimilació regressiva de mode d’articulació, és a dir, aquell procéssegons el qual una consonant adopta el mode d’articulació de la consonant contigua següent. El propòsit d’aquest treball és descriure els contextos en què aquest procés opera, discutir-ne les possibles causes i condicionants, i assajar-ne una breu formalització en el marc de la teoria de l’optimitat.