Classificació dels gèneres Micraster (Agassiz, 1836) i Gibbaster (Gautier, 1888) (Spatangoida, Micrasteridae) de la regió pirenaica (I)

AECC-Associació d’Estudis Científics i Culturals – Butlletí núm. 6 – Any 2016

PALEONTOLOGIA (INVERTEBRATS) CLASSIFICACIÓ DELS GÈNERES MICRASTER (AGASSIZ, 1836) I GIBBASTER (GAUTIER, 1888) (SPATANGOIDA, MICRASTERIDAE) DE LA REGIÓ PIRENAICA (I) Jordi Sànchez Rosas RESUM Els eriçons dels gèneres Micraster i Gibbaster són els més abundats del registre fòssil del cretàcic superior, no obstant això la seva classificació és complicada. En aquest article es descriuen algunes de les característiques de la teca d’aquests eriçons que permeten determinar les diferents espècies present al la regió pirenaica. PARAULES CLAU: Eriçò, cretàcic, teca, micraster, gibbaster, classificació. KEYWORDS: Sea urchin, cretaceous, test, micraster, gibbaster, classification. INTRODUCCIÓ Els eriçons irregulars de l’ordre Spatangoida es caracteritzen per tenir una teca globosa de forma cordiforme i ambulacres petaloides. La família més coneguda i abundant, dintre d’aquest ordre és Micrasteridae, amb el gènere Micraster com a taxó més característic.

Gibbaster es consideren especies diferents (Smith i Wright, 2012). El gènere Micraster es caracteritza per tenir el pètal III diferent de la resta i per tenir una fascíola anal que sempre està present. En canvi, en el gènere Gibbaster, el pètal III és similar a la resta i la fascíola anal es pot reduir o fins i tot desaparèixer (Fig. 1). A més a més, el gènere Gibbaster te una perfil, generalment, més elevat (Fig. 2).

El génere Micraster tradicionalment s’ha subdividit en dos subespècies, Micraster (Micraster) i Micraster (Gibbaster). No obtant això, actualment, Micraster i

Figura 1: Diferències del petal III entre el gènere Micraster (A) i Gibbaster (B). En números romans la numeració dels petals (Modificat de Smith i Kroh, 2011).

16

AECC-Associació Associació d’Estudis Científics i Culturals – Butlletí núm. 6 – Any 2016

Figura 2: Perfil característic del gènere Micraster (A) i Gibbaster (B) (Modificat de Smith i Kroh, 2011)

Tradicionalment aquests dos gèneres s’han classificat fent servir lleugeres diferències morfològiques, la qual cosa va generar més de 100 espècies diferents dificultant molt la seva classificació. Actualment es considera que moltes d’aquestes diferències morfològiques deriven riven de canvis dintre d’una mateixa espècie (variabilitat específica), canvis

ocasionats pel creixement (variabilitat ( ontogènica) o canvis derivats d’adaptacions al mediambient (variabilitat ecofenotípica). L’objectiu d’aquesta publicació és donar a conèixer ixer criteris que es poden fer servir per classificar les diferents espècies dels gèneres Micraster i Gibbaster. Gibbaster

DISTRIBUCIÓ ESTRATIGRÀFICA Els gèneres Micraster i Gibbaster són típics principalment del cretàcic superior. Micraster es distribueix des del turonià (cretàcic superior) fins el danià (paleocè inferior) i Gibbaster des del turonià fins els campanià (cretàcic superior) (Smith ( i Kroh, 2011).

El coneixement de la distribució estratigràfica és un tret fonamental per poder determinar les diferents espècies de Micraster i Gibbaster. A la taula 1 s’ha resumit la distribució de quatre especies presents a la regió pirenaica en base a la informació aportada per diferents estudis.

Taula 1: Distribució estratigràfica d’algunes especies de Micraster i Gibbaster (G: Gallemí, Gallemí 1982; S: Stokes, 1975; T: Gallemí, 1992)

17

AECC-Associació d’Estudis Científics i Culturals – Butlletí núm. 6 – Any 2016

En els principals jaciments, on apareixen aquestes espècies, s’ha estudiat de forma acurada la seva distribució estratigràfica, aquest fet facilita la posterior classificació dels exemplars que s’hi

puguin trobar sempre i quan es conegui la seva edat exacta. Per exemple, a la figura 3 es pot observat la distribució estratigràfica del gènere Micraster en un jaciment del nord d’Espanya.

Figura 3: Distribució del gènere Micraster d’Irutzun (Navarra) segons Ernst, 1981.

18

AECC-Associació d’Estudis Científics i Culturals – Butlletí núm. 6 – Any 2016

CARACTERÍSTIQUES BIOMÈTRIQUES A més a més de la distribució estratigràfica, cada espècie es pot diferenciar en funció de les seves mides bàsiques (Fig. 4).

Figura 4: Mesures bàsiques dels gèneres Micraster i Gibbaster; L - Longitud de la teca (mm); W - amplada de la teca (mm); H - Alçada de la teca (mm); WT - amplada de la teca mesurada a un terç de la vora posterior (mm); AA - angle anal (graus); a - distància des del punt central del disc apical fins la vora anterior (mm); b - distància del punt central del disc apical fins la vora posterior (mm) (Olszewska-Nejbert, 2007).

No obstant això, és la relació entre les mides l’eina més important per conèixer les característiques de les diferents espècies (Olszewska-Nejbert, 2007): •

•

•

•

W / L * 100 - caracteritza el contorn de la teca; una relació entre 95 i 105 indica un contorn circular, una relació inferior a 95 indica un contorn allargat. H / L * 100 - caracteritza l’alçada del perfil longitudinal de la teca; una relació superior a 70 caracteritza un perfil alt, una relació entre 50 i 70 caracteritza un perfil moderadament alt i una relació inferior a 50 caracteritza un perfil baix. H / W * 100 - caracteritza l’alçada del perfil transversal de la teca; una relació superior a 75 caracteritza un perfil alt, una

•

19

relació entre 55 i 75 caracteritza un perfil moderadament alt i una relació inferior a 55 caracteritza un perfil baix. WT / W * 100 - aporta informació addicional sobre el contorn de la teca; una relació superior a 84 caracteritza les teques ovals, les relacions inferiors a 83 caracteritzen les teques pseudotrapezoïdals, ovalotrapezoïdals o circulartrapezoïdals I una relació inferior a 80 caracteritza un contorn cordiforme. a / b * 100 - caracteritza la proporció del disc apical; una relació entre 95 i 105 caracteritza un disc apical central, una relació inferior a 95 un disc apical més anterior i una relació superior a 105 una posició més posterior.

AECC-Associació Associació d’Estudis Científics i Culturals – Butlletí núm. 6 – Any 2016

CARACTERÍSTIQUES MORFOLÒGIQUES Hi ha determinades característiques morfològiques de les teques del gènere Micraster i Gibbaster que són úniques per a cada espècie. Dos d’aquestes

característiques són l’estructura del pètal II (zona interambulacral) i les variacions de l’àrea periplastronal (Fig. 5).

Figura 5: Pètal II (A) i àrea periplastronal (B) (Modificat de Smith i Kroh, 2011) 2011

El pètal II pot presentar 5 tipologies diferents de la zona interambulacral (Fig. 6).

Figura 5: Tipus de zona interambulacral: a=llissa, a= b=suturada, c=aixecada, d=subdividida i e=dividida (Olszewska-Nejbert, 2007).

20

AECC-Associació Associació d’Estudis Científics i Culturals – Butlletí núm. 6 – Any 2016

La l’àrea periplastronal pot presentar 7 variacions (Fig. 6).

Figura 6: Tipus de zona periplastronal: a=llisa, b=sorrenca, c=granular, d=granular gruixuda, e=tuberculosa amb protuberàncies, f=granular amb protuberàncies i g=amb protuberàncies. L’escala indica 1 mm (Olszewska-Nejbert, Nejbert, 2007).

El coneixement de estratigràfica, les biomètriques i les

la distribució característiques característiques

morfològiques són alguns dels trets que permeten identificar les diferents espècies de Micraster i Gibbaster.

21

AECC-Associació d’Estudis Científics i Culturals – Butlletí núm. 6 – Any 2016

A continuació es detallen les característiques de quatre de les espècies més abundants en el registre fòssil de la

zona pirenaica: Gibbaster brevis, Micraster coranguinum, Micraster cortestudinarium i Micraster leskei.

Gibbaster brevis Desor, 1847

Gibbaster brevis, l’escala indica 1 cm (Foto: Jordi Sànchez) Distribució estratigràfica

transversal moderadament alta (H/W*100 de 55 a 75) i disc apical central (a/b*100 de 95 a 105).

A la regió pirenaica es distribueix des del Coniacià superior al Santonià mitjà (Gallemí, 1982; Stokes, 1975 i Gallemí, 1992).

Característiques morfològiques Zona interambulacral aixecada i zona periplastronal granular o granular gruixuda (Fig. 7).

Característiques biomètriques Contorn circular (W/L*100>95), perfil alt (H/L*100>70), alçada del perfil

22

AECC-Associació d’Estudis Científics i Culturals – Butlletí núm. 6 – Any 2016

Figura 7: Zona interambulacral (A) i periplastronal (B) de Gibbaster brevis.

Micraster coranguinum Leske, 1778

Micraster coranguinum, l’escala indica 1 cm (Foto: Smith i Kroh, 2011)

23

AECC-Associació d’Estudis Científics i Culturals – Butlletí núm. 6 – Any 2016

Distribució estratigràfica

alçada del perfil transversal moderadament alta (H/W*100 de 55 a 75), i disc apical central o lleugerament posterior (a/b*100 de 95 a 105).

A la regió pirenaica es distribueix des del Coniacià superior al Campanià inferior (Gallemí, 1982 i Stokes, 1975).

Característiques morfològiques Característiques biomètriques Zona interambulacral dividida i zona periplastronal tuberculosa amb protuberàncies (Fig. 8).

Contorn allargat (W/L*100