Catalunya i el Marroc. Un segle i mig de relació.pdf

~

TEMES

Catalunya i el Marroc,

un segle i mig de relació

_ _ _s

ELOY MARTíN CORRALES

I

I

I

~!"

I

Al llarg del segle XIX, la desintegració progressiva de l'imperi colonial que Espanya conservava a America va coincidir amb la colonització europea de l'Africa i amb l'interes creixent dels sectors colonialistes espanyols cap al continent africa, particularment pel que fa al Magrib occidental i el Golf de Guinea. Aquesta tendencia, que s'accentua després del desastre colonial del 1898, va tenir com a episodi central la guerra d'África (1859-1860), que -acolUda amb entusiasme a Catalunya i a la resta d'Espanya- va suposar un factor de cohesió nacional al si del naixent estat liberal espanyol. D'aleshores en~a, els interessos economics catalans en el Magrib foren plenament coincidents amb els de l'estat espanyol. En aquest respecte, la crítica d'alguns sectors nacionalistes catalans cap a la presencia militar espanyola a l'África va tenir més a veure amb un qüestionament del mateix estat espanyol que no amb una actitud autenticament anticolonialista i de suport a les reivin­ dicacions marroquines.

A

I

~~

I­ ~

1

Espanya, com a la resta d'Europa, assistim al llarg del segle XIX a un interes creixent pel continent africa. La perdua progressiva de les colonies ame­ ricanes va fer anar despla~ant el punt de mira deis sec­ tors colonialistes des del Carib i les Filipines cap al Magrib occidental, una reorientació que es va intensificar després del desastre colonial del 1898. Va ser un procés extremadament lent i traumatic, les primeres manifesta­ cions del qual van ser les peripecies del barceloní Do­ menec Badia i Leblich, Alí Bei el-Abbasí, pel Magrib i el Proxim Orient (1803-1818),1 I'ocupació espanyola de les illes Chafarinas davant la desembocadura del Muluia (1848), i els esfor~os per conservar la influencia sobre els espanyols que van emigrar a la zona d'Ora. La Guerra d'África de 1859-60 va suposar un aven~ qualitatiu res­ pecte als episodis tot just esmentats, especialment pel fet que darrere l'aventura militar hi havia un clima de gai­ rebé unanimitat patriotica. Generalment es fa emfasi en el fet que cal entendre aquest conflicte en c1au de política interior espanyola, amb la guerra com a aglutinador na­ cional que desbloquegés les dificultats que existien en la construcció de l'estat liberal. Pero és cert també que el Marroc desvetllava un gran interes, fins al punt de con­ vertir-lo en l'enemic ferotge i despotic que va facilitar la unió de tots els espanyols, independentment de les se­ ves tendencies ideologiques. En definitiva, hi havia una coincidencia en la voluntat d'erigir un estat modern i res-

IIIl'AVEN~

256

pecte a I'area en la qual seria possible una hipotetica ex­ 2 pansió espanyola. La Guerra d'África va suposar la reorientació deis inte­ ressos catalans al Magrib, que es van despla~ar decidida­ ment cap a la fa~ana occidental. La unanimitat va ser practicament total al Principat a I'hora de secundar l'a­ ventura bel·lica, viscuda de manera entusiasta per la societat catalana: polítics, empresaris, intel·lectuals, artis­ tes, eclesiastics i c1asses populars. Va ser la guerra de Prim, deIs voluntaris catalans, de Fortuny, d'Anselm Clavé, de Víctor Balaguer, del marques de Molins, de El cañón rayado. El Periódico Metralla de la Guerra de África, de roman~os i plecs solts, etcetera. Els factors ideologics (incloent-hi el patriotisme espanyol de dirigents i dirigits) no són els únics a I'hora d'explicar el fervor amb que es va acollir la guerra hispanomarroquina. Els economics també van tenir molta cosa a veure en ['entusiasme gene­ ralitzat. Duran iBas va reclamar una participació activa del port de Barcelona a l'hora de decidir l'orientació de la política africana de la Unió Liberal. Tanmateix, va ser un cantabre, un india retornat de Cuba i instal·lat a Barcelo­ na, qui va exemplificar millor que ningú I'aposta per l'expansió a les terres del continent veí. Antonio López y López (primer marques de Comillas i I'artífex que va fer possible el naixement del totpoderós Grupo Comillas) va posar la seva companyia naviliera al servei de les neces­ sitats logístiques de I'exercit expedicionari espanyol

durant la guerra. El govern va recompensar e\s seus ser­ veis i li va adjudicar el correu oficial entre Cuba i Espa­ nya i, posteriorment, va afavorir d'establiment d'una línia marítima que unia Barcelona amb els ports marroquins, canaris i guineans. 3 Després d'un breu període d'atonia pel que fa als inte­ ressos africans, es va produir un nou impuls com a con­ seqüencia de les dificultats creixents per mantenir el domini espanyol a les colonies antillanes (esctat de les guerres hispanocubanes), que van afavorir el trasllat d'iniciatives i capitals cap al litoral nord-africa a partir de la decada deis vuitanta. Va ser el període conegut com el de la «penetració pacífica», un inútil intent de dominar el Marroc mitjan~ant la supremacia economica i política per damunt de la militar. En aquest període cal contextua lit­ zar la Conferencia de Madrid el 1880, la revitalització de I'arabisme, l'aparició de l'africanisme, la creació de les societats geografiques, la creació deis Centros Comercia­ les Hispano-Marroquíes i les nombroses expedicions i viatges africans, entre els quals cal destacar els protago­ nitzats per catalans com Joaquim Gatell (el caid Ismail) o Josep Boada i Romeu, entre altres. La idea dominant va ser la d'imposar la influencia espanyola al Marroc mit­ jan~ant l'augment d'exportacions de les regions indus­ trials peninsulars que, paral·lelament, permetria obtenir beneficis a les navilieres, a la banca i al capital privat. 4 És obvi que, en aquest context, tots esperaven que Catalunya tingués un paper destacat. Claudio López i Bru, fill d'Antonio López i segon mar­ ques de Comillas, exemplifica perfectament l'afirmació anterior, ja que va estar molt interessat en els afers afri­ cans a partir deis anys vuitanta: va viatjar a Tanger i Algeria, acompanyat pel seu cunyat Manuel Arnús, pel seu sogre Climent Miralles d'lmperial i per Jacint Ver­ daguer, vocal honorífic del Congreso Español de Geogra­ fía Colonial y Mercantil celebrat a Madrid; va contribuir a

finan~ar l'expedició d'lradier a les costes de Guinea; va signar un contracte amb l'Estat pel qual s'establien tres línies de navegació a vapor que van unir Barcelona i d'altres ports peninsulars amb diversos d'africans, entre els quals hi havia Ce uta, Tanger, Larraix, Rabat, Mazagan i Mogador; es va interessar en la construcció deis ports de Melilla i Chafarinas. A més, la participació de la Com­ pañía Trasatlántica (la nau capitana del Grupo Comillas) va ser determinant en la creació de la Cámara de Comer­ cio espanyola a Tanger (Claudio López en va ser nome­ nat president honorari, mentre els catalañs Francesc Torres i Riera i Rudolf Vidal representaven la companyia i diverses firmes del Principat) i del Centro Comercial Es­ pañol en aquesta ciutat (en el qual es van anunciar més de 25 empreses catalanes). A més, va participar com a accionista destacat en el Banco Hispano-Colonial (que va subscriure el 25% d'un préstec sol·licitat pel solda del Marroc, encara que finalment es va cancel·lar), va tenir una factoria i taller propis, va crear la primera empresa marroquina d'enllumenat públic el 1891, es va encarregar del servei de caixes del Banc d'Espanya, va finan~ar diverses expedicions comercials (Bonetti 1887 i 1889; Francisco Ruiz, 1888), va impulsar la creació d'escoles, la labor missionera (va fer a Gaudí I'encarrec, que finalment no es va dur a terme, d'erigir la seu de les missions fran­ ciscanes a Tanger), i la construcció d'un barri europeu i una fabrica textil a Tanger, així com també la creació d'una banca marroquina. A més de la faceta colonitzadora del Grupo Comillas cal tenir en compte els esfor~os coetanis en la mateixa direcció que van fer un bon nombre d'individus, entitats i empreses catalanes que van ordir un deis grups de pres­ sió més determinants pel que fa la a l'expansió colonial nord-africana. El 1883 es va constituir a Barcelona la Compañía Hispano-Africana amb l'objectiu de crear tres \ínies de navegació, establir factories i dur a terme ope-

Celebració de la presa de Tetuan pels espanyols el 4 de febrer del 1860 davant la diputació provincial de Barcelona, ara el Palau de la Generalitat de Catalunya.

I

MAR(: 2001

El

I

I río

;$

I I 'i\

I ~

¡

racions de credit i banca. Les línies de navegació, amb L'interes de Catalunya per l'expansió colonial al nord origen a Barcelona, havien de tocar diversos ports valen­ del Marroc també es va posar en relleu per la nombrosa cians, Alger, Ora, Gibraltar, Tanger, Larraix, Rabat, Ca­ participació catalana als quatre congressos africanistes sablanca, Mazagan, Safi, Mogador, Canaries, Santa Cruz (Madrid, 1907 i 1910; Saragossa, 1908; Valencia, 1909) organitzats pels Centros Comerciales Hispano-Marroquíes de Mar Pequeña, el litoral saharia i Fernando Poo. El pro­ i en els quals Barcelona va tenir un paper destacadíssim. jecte inclo"la posar la flota al servei de les necessitats logístiques del desplegament colonial espanyol, com S'hi van adherir diverses entitats i empreses de tot 6 també transportar les missions que es dirigissin al nord Catalunya. No és estrany que aquest clima permetés d'África. D'altra banda, la tot just fundada Societat de que el ja consolidat nacionalisme cata la recuperés la fi­ Geografia Comercial de Barcelona va comissionar el 1884 gura d'Ali Bei. Se'n van editar les aventures en cata la el Saturnino jiménez perque fes un reconeixement de les 1888-89 (La Renaixen~a), el 1892 (L'Aven~ va editar un costes del Rif. El 1886 es va constituir la societat J. Es­ atles deis seus viatges), el 1907 (Tipograña Catalana) i el teva Berga y Cía. (en la qual participava la naviliera 1926-34 (Barcino). Nicolau Hermanos), amb domicili a Casablanca i dedicada a l'adquisició de blat marroquí. Una mica més endavant, La Setmana Tragica el 1889, el Foment del Treball Nacional va finan~ar l'expe­ dició al nord d'África de Benito Malvehy i va continuar No obstant, els esdeveniments que van conduir a l'ano­ mostrant el seu interes pels afers marroquins al Ilarg de menada Guerra de Melilla de 1893 i a la derrota del Bar­ tot el període estudiat. ranco del Lobo el 1909 van palesar que l'anomenada «penetració pacífica» era una quimera. El primer conflicte En aquella epoca, el comte Carlos de Godó, que va viat­ jar a Tanger juntament amb dos altres catalans, Josep va provocar lleus crítiques a Catalunya, pero realment no Boada i Romeu i Enric Collaso, va impulsar un seguit de van ser anticolonialistes. Per entendre-ho cal tenir en projectes per incrementar les relacions mercantils hispano­ compte que durant els anys anteriors havia anat creixent marroquines. A Tánger van col·laborar amb el marques de entre els diversos corrents catalanistes o nacionalistes la Comillas en el projecte de construir un barri espanyol i creen~a que l'Estat espanyol i el seu exercit no eren ca­ una fabrica de filats i teixits. Paral·lelament, els germans pa~os de mantenir colonitzat el poble cuba i, posterior­ ment, de colonitzar adequadament el marroquí. Al nacio­ Godó van aconseguir la protecció del govern per als seus projectes, entre els quals hi havia el de crear una cambra nalisme cata la, en el qual la burgesia tenia un paper important, li costava assumir les deficiencies de I'exercit i de comer~ a Ceuta, el port cap a on volien canalitzar el comer~ de Tanger i el nord del Marroc, com també per es­ de l'aparell colonial espanyol a l'hora de dominar i «civi­ litzar» els marroquins. Per aixo hi ha contradiccions en tablir dos albergs a Fes i Alcazarquivir, que hauria de cons­ truir la Sociedad Hispano-Marroquí i regirien els francis­ les crítiques anticolonialistes, més aviat tardanes i super­ cans, per facilitar el comer~ a l'interior del Marroc. En ficials. Així s'explica que els organs d'expressió més re­ aquest període un deis princípals portaveus del colonialis­ presentatius del catalanisme polític (La Renaixensa i La Veu de Catalunya) mantinguessin posicions oposades me cata la va ser Josep Ricart Giralt, director de la publica­ durant el conflicte. En el primer, en ció barcelonina La Marina Mercante i un deis principals representants ca­ un seguit d'escrits (segurament de talans al I Congreso Español de Pere Aldavert), predominava la iro­ GRAN Geograña Colonial y Mercantil, cele­ nía i una postura aYllacionista res­ TEATRO pecte a la guerra. En el segon, es­ brat el 1883. Ricart coincidia amb pecialment en els escrits de Narcís Costa en la necessitat que l'Estat tingués una autentica política colo­ Verdaguer i Callís, s'observava un nial, especialment dirigida al nord to marcadament intervencionista, encara que amb matisos crítics en­ d'África, per competir amb les po­ tencies imperialistes d'Europa. Pel vers la política del govern. La de­ fensa de la intervenció colonialista sector que representava era absolu­ tament necessari que els diferents s'exposa clarament en el concepte governs espanyols aconseguissin un d'«imperialisme integral» que de­ senvolupa Prat de la Riba, pel qual bon tros de pastís en el repartiment d'Africa i que fossin capa~os de re­ els pobles civilitzats s'havien d'im­ posar als «pobles barbars» (no es­ duir la zona obtinguda a la condició de mercat captiu per a la producció mentava el Marroc sinó Algeria, S ElIeto 1912 nacional, en que la producció cata­ Egipte, Sudan, Filipines, etc.). Natu­ ralment, afirmava que a Catalunya lana era determinant. En realitat, I.OSTtROllESES . ~{~'~::.!~~~~ í~,~;7~,'i\~~~:~;~ lhl"H""4" l""':\,~-"'1 liI,_'~ iN -'""~ W'~lifug C'!:-td~ ~ ~,W~:;'~i"", ~J l'única cosa que 5'eparava Ricart de li corresponia exercir aquesta mena Costa era el paper que havia de fer de domini (