Cataluña era una fiesta. Las celebraciones por la toma de Orán

Share Embed


Descripción

,

M. A. de Bunes Ibarra, B. Alonso Acero (coords.)

HISTORIA DE LA CORTE CHICA

Idáiciones l:!Eotifimo Madrid, 2011

ÍNDICE GENERAL

Introducción, Miguel Angel de Bunes ¡barra, Beatriz Alonso Acero

1

ORÁN Y LA EXPANSIÓN MEDITERRÁNEA EN LA EDAD MODERNA

"El león animoso entre las balas": Los dos cercos de Orán a mediados del siglo XVI, María José Rodríguez Salgado

13

Entre la toma de Orán y los pactos con Argel: Las Baleares y la conquista de Bugía, Miguel José Deyá Bauzá

55

El cardenal Cisneros, un gran patrón cortesano, José Martínez Millán

83

Cataluña era una fiesta: Las celebraciones por la toma de Orán, Eloy Martín-Corrales

119

El reflejo de la esclavitud del Mediterráneo en los registros parroquiales oraneses, Juan Jesús Bravo Caro

143

Estambul y las provincias berberiscas en el tránsito de los siglos XVI al XVII, Evim Türk{elik

173

Las galeras en el aprovisionamiento marítimo de Orán-Mazalquivir, 1599-1621, Manuel Lomas Cortés

195 IX

Cataluña era una fiesta: Las celebraciones por la toma de Orán 1

Eloy Martín-Corrales

En Cataluña se vivieron con gran alegria las victorias hispanas y/o cristianas sobre los musulmanes, ya fuesen señalados como berberiscos, alarbes, sarracenos, turcos y otras denominaciones, a lo largo de toda la Edad Moderna. La conservación de Dietaris (recopilación de acontecimientos mas importantes vividos por instituciones, localidades y particulares) a lo largo de la geografia catalana, nos permiten seguir paso a paso el júbilo experimentado ante cada victoria 2. En el caso de Barcelona, además del buen recibimiento de la noticia de la toma de Ceuta por los portugueses en 1415 3 , podemos reconstruir la amplia sucesión de celebraciones que tuvieron lugar con motivo de los avances de la reconquista en el reino nazarí de Granada entre 1482 y 1492, la sucesiva conquista de plazas norteafricanas a comienzos del siglo XVI y las coetáneas victorias navales sobre la flota o el corso musulmán, episodios en los que el elemento otomano fue convirtiéndose en hegemónico. Naturalmente, también se recogen los lamentos de la ciudad por las derrotas sufridas frente a los citados enemigos.

"Transiciones imperiales. Cambio institucional y divergencia. Un análisis comparado de la trayectoria colonial y postcolonial de las posesiones españolas en América, Asia y África (1500-1900)", para el período 2009-2011: Referencia, HAR2009-14099-C02-01. En el caso de Barcelona contamos con dos Dietaris de enorme valor. El Dietari de la Deputaoó del General de Cathalunya, Barcelona: Diputació Provincial, 1997, II: (/4S81512). Aunque referido al conjunto catalán, está centrado en lo sucedido cn Barcelona. El Manual de Novells Ardits, vu1garment apellat Dietari del Anúch Consella Barceloni, Barcelona: Imprenta dc IIenrich y Companyía, 1894, III: (/478-1533) y IV: (1534-1562). Al primero me referiré como DDGC, y al segundo como MNA. M. ARRIBAS PALAU: "Repercusión de la conquista de Ceuta en Aragón (1415)", Tamuda I (1955), pp. 9-21.

119

Eloy Martín-Corrales

Cataluña era una fiesta

Numerosos fueron los momentos de júbilo con ocasión de las victorias marítimas contra las naves otomanas 4, o con motivo de la recepción de determinadas noticias, como la que, en 1481, daba cuenta del fallecimiento del sultán de Estambul:

gent sua e que '15 dit dia fóu cant, laudamus acustt

Posteriormente, la ci

Lo dit jorn filU feta professo per lo clero de la Seu retent gracies a nostro senyor Deu de la mort del tureh qui morí a 1JI de maig prop pessat 5.

Aquest diap Joan Conquabe¡ de aquella que, Murcia ab la dubtave era assi hi fermansa lo I de restituir dins Paner notari e s

Ese mismo año se celebró la reconquista cristiana de la ciudad italiana de Otranto, que hasta esos momentos había estado en manos de los turcos: "lo senyor rey feu fer Te Deum laudamus per la dita nova e gran processo per la ciutat de Barchinona" 6. La ciudad también organizó las fiestas pertinentes para celebrarlo: Aquest dia fóu feta solemna professo per lo Clero de la seu la qual exint de la seu veneh por lo carrer de la Boria e volta per lo carrer de Moneada e veneh a Santa Maria de la mar e alli jóu celebrat ojJice e torna per lo carrer de la Mar volta de la seu e afo per sguart de la bona nova que lo senyor Rey hac del Rey de Napols com havia cobrat Otrento que era stat pres e detengut per los turchs: nostre senyor de une sia loat 7.

La preocupación por el avance de las tropas del sultán otomano en Hungría en 1492 provocaron nuevamente una gran inquietud:

También lo estuvo I ceto en 1499:

Vench nova mar de venecia: grosses 10.

En 1532, se orga una nueva ofensiva I

lo illustrissimo infánt don Enrieh d'Arago loctinent general de la maiestat del excellentissimo senyor lo senyor rey nostre, rebe letra del serenissimo rey de Napols avisant-lo que lo alt rey de Ongroa havie hagut gran batalla ab lo gran tureh e ab la 4 Con fecha de 4-4-1481, se informa que: "Lo dit dia fou cantat en la Seu de Barcelona te-deum laudamus per una nova certa qui vench en la present Ciutat com les galeres del Illustre Rey de Napols havian preses XVI fustes de turcos. Deu ne sie lohat" (Manual de Novells Ardits... , op. cit., 111, p.16).

Manual de Novells Ardits... , op. cit., I1I, p. 18 (26-6-1481). 6 La noticia fechada el 12-10-1481. El día anterior la Diputación del General de Cataluña daba cuenta de que "la maiestat del senyor rey rebe letres del illustrissimo rey de Napols e serenissima reyna consort sua, germana del senyor rey nostre, notificant'hi com havie cobrada la ciutat de Otronto, la quallos turehs temps ha ti premgueren, e han'hi lexada tota la artellaria qui ere bellissima e molta" (Dietari de la Deputació... , op. cit., 11, p. 189 [11 Y 12-10-1481]).

7 Manual de Novells Ardits... , op. cit., 111, p. 19 (7-10-1481). Posteriormente se informaba de la efectiva participación hispana en la empresa: "Aquest dia arribaren en la present plage de la mar XVIII naus e una caravella que venian de Napols del soeors que lo senyor Rey tremes al Rey de Napols per cobrar Otrento que esra stat pres per turchs" (Manual de Novells Ardits... ,op. cit., I1I, p. 20 [15-11-1481]).

120

la necessitat qu Ciutat per sUPI Señor victoria parts de Hungr

Dietari de la DI

9 Dos días despu mi Mareh Busquets nota I1I, p. 158 "comanadors" de Rod: eomanadors que van a [28-7-1532]). 10

En octubre de

11 Pocos días des¡ fou decantat lo Tedeum Jheuxpit per la victoria sancta fe eathotica lora, (Manual de NovellsAr,

¡-Corrales

Cataluña era una fiesta: Las celebraciones por la toma de Orán gent sua e que'ls havie venfuts, e morts de passats XX mil. Turchs, de la qual nova lo dit dia jOu cantat devotament en la seu de Barchinona e altres sglesies lo Te Deum laudamus acustumat 8.

)fias madetermilel sultán

Posteriormente, la ciudad estuvo preocupada por el sitio turco a la isla de Rodas, Aquest dia per lo Consell de XXXVI jOu deliberat que la Ciutat prestas a mossen Joan Co nquabella, donzell en la Vágueria Durgell domiciliat deu quintas de salnitra de aquella que dita Ciutat te, la qual revera servia per la barxa del delentado de Murcia ab la qual anaven molts comandados en Rodes per socorrer per quant se dubtave era assitiat per lo Turch. E lo dit mossen Conquabella ha prestada mutio e es hi ftrmansa lo honorable mossen Franci Ferrer mercader ciuteda de Barcelona, has de restituir dins dos mesos segons apar per carta rebuda en poder del venerable Joan Faner notari e scriva maior de la casa diet die 9.

5tro senyor

:aliana de "lo senyor ciutat de

elebrarlo:

'1t de la seu eh a Santa volta de la I/apols com ¡yor de une

l

Hungría

También lo estuvo por las derrotas de la armada veneciana frente a la de Bayaceto en 1499: Vench nova com la armada del Turch de la mar se ere combatuda ab {'armada de mar de venecians e que lo (!) veneciens havien perdudes XXVII galeres e sis naus grosses 10.

En 1532, se organizaron plegarias para solicitar del favor divino que frenase una nueva ofensiva otomana en Hungria:

¡aiestat del ,de Napols urch e ab la

la necessitat que occorria de las pregarias fthedoras per los monastirs de la present Ciutat per suplicar a la divina Magestat vulle donar al Emperador y Rey nostre Señor victoria contra los enemichs de la sancta ft catholica que va perseguint en las parts de Hungria 11.

le Barcelona del Illustre I de Novells

5

General de 'ey de Napols ie cobrada la qui ]). iormente se ribaren en la que lo senyor ral de Novells

Dietari de la Deputació... , op. cit., 11, p. 241 (13-7-1492).

Dos días después se le entregó la muníción: "Aquest dia jónch lliurada dita salmitra per mi March Busquets notari scriva del Racional de la Ciutat" (Manual de Novells Ardits... , op. cit., m, p. 158 [18-8-1499 Y 20-8-1499]). Otra noticia posterior, referida a 1532, sobre los "comanadors" de Rodas: "E aximateix dit dia pertí la galera de la religió de Rodas ab alguns comanadors que van ala dita illa al gran mestre" (Manual de Novells Ardits... , op. cit., III, p. 452 [28-7-1532]). 10

En octubre de 1499, Dietari de la Deputació... , op. cit., II, p. 287 (1-10-1499).

11 Pocos días después, se insistía en la anterior noticia: "En aquest dia per lo despres dinar fou decantat lo Tedeum, en la jórma acostumada en la Seu per retre gracias a nostre señor Deu Jheuxpit per la victoria havia dada a la Cesárea Magestllt contra lo Turch enemich de la nostra sanctafé catholica jóragitant aquell del realme de Ungria ahont era vingut ab un gran exercit" (Manual de Novells Ardits... , op. cit., III, p. 453 [13-8-1532] Y p. 459 [22-11-1532]). Aviso, vía

121

Eloy Martín-Corrales

Cataluña era um

Pero sin duda alguna, la paulatina e imparable conquista de diferentes plazas del reino musulmán de Granada despertó mucho mas interés en Barcelona que los anteriormente citados enfrentamientos, mucho mas lejanos. La ciudad respondió con alegría a las sucesivas noticias que daban cuenta de las victorias cristianas, como ocurrió el 20 de marzo de 1482:

a XX de, devant la dona ente la dita C occasio m, rayalfóu esser hom. presos. E, tengut per que ja ten scusar que seu, e per magestats forma e m tremes a d al dit mer, toltes ans lo dit mOl magestats Deu que 1, lo dit mor. hora no st, levat de d moro cert. com dit n haguda la la tenda 1/ sua tenda devant la gonel/a de merquesa Felipa e u

Aquest dia los honorables Concel/ers reheran letra de la magestat del Senyor Rey ah la quallos dave avis com lo derrer dia de Pahrer prop pessat lo marques de Calis ab altres capitants de la dita magestat eran entrats dins Granada ab Vm lanses e VI.m pahons, e havian presa una Ciutat appel/ada Aleutar qui es a VI leglles de la ciutat de Granada. Pou fet lo dit dia en la Seu de la present Ciutat, Te-deum laudamlls 12.

Lo mismo sucedió con motivo de la toma de la plaza de Alora en 1484: jiJu rehuda letra de la maiestat del senyor rey ah que avisave los deputats com a XVIII de juny prop passat la sua alta senyoria havie presa la vila de Alora que es la clau de la maior part del regne de Granada e molfórt, la qual per hun sol dia havie comhatuda ab la sua reyal artel/aria, volent lo dit senyor rey que en Barrhinona fós cantat lo Te Deus laudamus 13.

y la ciudad volvió a responder de similar modo ante los anuncios de la toma de

Loja, junio de 1486 14, ya la de Vélez-Málaga (Vélez-Malegua), mayo de 1487: los senyors deputats reheren letra de la maiestat del senyor rté}' ah que'ls avisave que havie presa la ciutat de Velez Malegua, en regne de Granada, per la qual nova fiJU cantat en la seu e altres sglesies Te Deum laudamus e fóren Ietes alimares per tota la ciutat 15.

Ese mismo año de 1487 se estableció el asedio cristiano a Málaga. Gracias a una "letra tremesa del camp de la magestat del senyor Rey", se supo del intento de asesinato de los monarcas por un "moro gomer":

Génova, de que las tropas otomanas se retiraron de Hungria en 1543 debido a una epidemia de peste: "Gracias ne sienjétes a nostro senyor" (Manual de Nove!!s Ardits... , op. cit., III, p. 135 [8-10-1543]). 12

Manual de Nove!!s Ardits..., op. cit., III, pp. 23-24 (20-3-1482).

13

El 8-7-1484, Dietan' de la Deputació... , op. cit., II, p. 201.

14 "Aquest dia los honorables Conse!!ers reberan letra de la magestat del Senyor Rey ab la qual lo dit senyor scrivi com, a XXVI JI de maig prop pessat pres en se ma e poder la ciutat de Lotxa en lo Regna de Granada" (Manual de Nove!!s Ardits..., op. cit., III, p. 53 [18-6-1486]). 15

122

Dietari de la Deputació... , op. cit., II, p. 216 (28-5-1487).

El aspirante de "la lengua e sonajes a los ql

E lo d ni devant, vestida, e tots los qUl tremunda¡ tersejada,

,tín-Corrales

:rentes plal Barcelona La ciudad as victorias

1Senyor Rey

es de Calis ab 'anses e VI. m de la ciutat laudamus 12,

putats com a .Alora que es 1 sol dia havie 'archinona fós

la toma de 1 de 1487:

ls avisave que qual nova fou res per tota la

;a. Gracias a intento de

una epidemia cit., I1I, p. 135

nyor Rey ab la ier la ciutat de . [18-6-1486]).

Cataluña era una fiesta: Las celebraciones por la toma de Qrán a XX de Juny prop pessat tenint les magestats del senyor Rey e Reyna lo dit campo devant la Ciutat de Malaga se sdevench aquest cars [O es que los Alfáquins dels moros dona entenent als de la llur secta que tots aquells delss qui entreran per ajudar als de la dita Ciutat, e morian per causa de la dita intrada sarian salvats, e per aquesta occasio molts del moros assejaven llur ventura de intrar. E una nit prop de la tenda rayal fóu pres un moro gomer id est strenger per los del marques de Calis qui paria esser homa de mes disposicio e fáyso que alguns altres moros que lo dit marques tenia presos. E los dits presos conexent aquell digueren que aquell moro gomer era entre ells tengut per sant moro. E per lo dit respecta lo dit mesques lo feu mils tractar deis altras que ja tenia presoners. E encara mes per lo que dit moro dix, [O es que ell venia per scusar que nos seguissen mes morts e que pus Adla volia que la ciutat starian a concell seu, e per [O ell se volia interposar entre les alteses de les excellencies de les dites magestats e que si lo dit merques volia ell perlas ab les dites magestats ell daria orda fórma e manera que la Ciutat vindria a llur obediencia. E lo dit merques hoyt aquell tremes a dir a les magestats lo demunt dit, lo qual hac resposta alo fis venir. Efóu dit al dit merques que lifis levar les armes, e lo dit merques no volch dites armes li fóssen toltes ans dix que li donassen un seu albernus per que anas pus ataviadament. E axi lo dit moro en companyhia de un servidor del merques ana vers la tendra de les magestats reyals e fóu entre XII e una hora apres mig di.a E volgue nostro senyor Deu que lo senyor Rey se era retret per a fórmir e fóur dita a la senyora Reyna com lo dit moro era allí per perlar ab llurs alteses. E la senyora Reyna per quant aquella hora no stava en disposicio no isque fáhent los dir que sperassen que lo senyor Rey fóu levat de dormir. E si dites magestats fóssen stades en disposició de poder scoltar lo dit moro certament lo dit moro haguera mort o los dos o lo hu de les dites magestats reyals, com dit moro fós vengut ab tal delliberacio segons mostra per lo ques segueix car haguda la resposta ques sperasfóu dit a la merquesa de Moya qui tenia la tenda apres la tenda reyal com lo dit moro stava sperant lo senyor Rey, e mana lo fessen venir a la sua tenda per perlar ab aquelfins que lo senyor Rey li donas audiencia e fou menat devant la dita merquesa qui stava en se tanda asseguda en un strado vestida ab una gonella de brocat, e de un mongil de vellut carmesi, e stava en companyhia de la dita merquesa assegut en dit strado don Alvero germa del contestable de Portogal e dona Felipa e una dama e alguns cavallers.

El aspirante a regicida no pudo cumplir su propósito. Su desconocimiento de "la lengua castellana", propició que se equivocase en la elección de los personajes a los que se había propuesto asesinar: E lo dit moro qui no entenia la lengua castellana no havia entes lo que era perlat ni devant la tenda reyal ni apreso E vahent lo dit moro la dita merquesa de tal manera vestida, e vahent lo dit don Alvero en son costat jova e dispost, e encare vahent que tots los qui alli eran lifeyan honor pensa en que si aquells eran lo senyor Rey e Reyna tremundantse lo dit moro de color acostas en aquells, e portava lo tid moro una spasa tersejada senyhida e un punyal e comia [gumia] lo qual tenia en lo bras squerra

123

Eloy Martín-Corrales amagat entre la carne e la camisa. E un reboster idest porter de la dita merquesa vahent lo moro alterat dix que ti fessen levar les armes. E la dita merquesa dix que no catia car creya que ell havia gran set e que li apportassen un gerro dayga, e dihent ella aquestes paraules lo dit moro arrenca la spaza, e alsant lo bras dona una coltellada al dit don Alvero al cap del qual colp li han tret certs 0.1.10.1 del cap, e apres se lexa vers la dita merquesa e tirali altre colp, e sino que fóu prest dejfesa rebra altre cop e los qui alli eran a frans colps mataran lo dit moro, e ab trabuch tremeteran lo cors del dint moro dins la Ciutat. Quant miraculosa cosa es stada aquesta de preserver nostro senyor Deu les dites magestats de tant perill e mala pesna consideran ho los hoyntsjáhent gracias a la divina providencia qui no ha permes la execucio de la pensa del dit moro sortis son ejfecta. Suplicant la magestat divina vulla properar lo gran stat de la gran altesa del dit senyor, e que ti plassia donar complida victoria e guardar se reyal persona e son exercit de tota adversitat perill e inconveniente. Aquest acre es digne de notar e de memoria 16.

Al asedio cristiano de Málaga contribuyó Barcelona mediante el envío de pólvora: Aquest dia perti de la present plage de la mar una caravella patronejada per en Salvador Amar per la Ciudad notieiada portant a la magestat de nostro Rey e senyor quie es en lo camp sobre Malaga, certa polvora per lo concell de C jurats celebrat a XXVIII de Juny proa pessat a propri motiu e no demenats delliberada dar a la dita magestat qui stava fretusos en lo dit camp de polvora.- E arriba la dita Calavera segons avis a XI del present mes, e fóu cosa tant acepta al dit senyor con dit se pot, considerat que sens demenar la Ciutat se era recordada ftr dit Server a la dita magestat.- La polvora per dit concell fóu delliberat fossen CC quintars pero no sen troba en tota la terra sino materials jins en CXXXV quintars o entorn e .(oren tremesos los materials ro es sal petra e soffre qui fóren dits XXXV quintars 17.

Su conquista en agosto del citado año desató el júbilo en la ciudad condal, organizándose fiestas ("¡Oren festes") e iluminarias ("olimares"). Especialmente importante fue el 7 de septiembre: Aquest dia los honorables Concellers reberan letra de la magestat del senyor Rey dant los avis de la presa de la Ciutat de Malaga la qual hac a se obediencia a merce e libertat sua a XVIII del pessat, no contrestant ja per perticulars ne fós dat avis. E aquest dia foren fttes otimares e los dos dias subseguents per la dita Ciutat 18. 16

Manual de Novells Ardits , op. cit., III, pp. 59-61 (11-7-1487).

17

Manual de Novells Ardits , op. cit., III, p. 62 (2-8-1487).

18 Manual de Novells Ardirs , op. cit., III, p. 62 (7-9-1487). El Dietari de la Deputació también daba cuenta de la noticia: "en la nir arriba en la plaia de Barchinona la calavera qui per dita ciutat havie portats e dats en Server a la maiestat del senyor rey cc quintars de polvora

124

Cataluña era una

J

Las fiestas o asiento verificad Aquest clemencia, ftlissima co Malaga de excellencia del dit seny Capitol de acostumadú honorables empraren le fóren a la SI la seu com i obriren obrc

Las celebraci mo fue el caso do

per ro com ab gran Granada. E per dit, senyor rey a XVIII p. 218 [4-9-1487]). senyor rey [eta en N. merce d'aquella la di la una la Alcarava e alimeras per tota la oraciones a Nostre .5 19 Y continua! confraria de Santa "garbelladors", "mm prima", "matalaffi¡ "matrassers", "bay, "cotoners", "mercers' moles", "boters de fu "sabaters", "pallisers' op. cit., I1I, pp. 62-6.

20 L. BATLLE Girona 87(1979), PI

loy Martín-Corrales

Cataluña era una fiesta: Las celebraciones por la toma de Orán

de la dita merquesa : merquesa dix que no [erro dayga, e dihent lo bras dona una . 0.1.10.1 del cap, e apres est dejJesa rebra altre rrabuch tremeteran lo aquesta de preserver sna consideran ho los 'a execucio de la pensa ulla properar lo gran ida victoria e guardar miente. Aquest acte es

Las fiestas continuaron durante varios días, según demuestra el siguiente asiento verificado cinco días después:

:diante el envío de

lla patronejada per en de nostro Rey e senyor de C jurats celebrat a 'lliberada dar a la dita 'riba la dita Calavera t senyor con dit se pot, . dit Server a la dita quintars pero no sen o entorn e fóren (XV quintars 17.

e

:n la ciudad condal, es"). Especialmente

tagestat del senyor Rey a se obediencia a merce 'ulars ne fós dat avis. E dita Ciutat 18.

7).

Dietari de la Deputació :rchinona la calavera qui ey ce quintars de polvora

Aquest dia a laor e gloria de nostro senyor Deu al qual per se acustumada clemencia, ha plagut fer gracia a la magestat de nostro Rey e senyor continuant se felissima conquista per se gran altesa del Regne de Granada empresa que la Ciutat de Malaga del dit Regna sos donada, e reducida a la voluntad e obediencia de se excellencia a gran exaltacio de la santa fe Catolica, e augmentacio de la Reyal corona del dit senyor e honor de la Crestiandat fou deliberat per lo vicari del senyor bisba e Capitol de la seu fós feta solemne professo per la dita Ciutat fáhent la volta acostumada fer en lo dia de la festa del preciors cors de Jheuxrist. E per f'0 los honorables Concellers a maior gloria e honor de nostro senyor Deu los dies pessats empraren les confreries de la dita Ciutat fossen ab llurs luminaries axí como de fet fóren a la seu per seguir la dita professo. E foren en la dita professo tot lo clero axi de la seu com de les perroquies, e encara tots los ordens de la dita Ciutat, e aquest dia no obriren obredors fins la dita professo fou tornada dins la seu 19.

Las celebraciones también se llevaron a cabo en otras ciudades catalanas, como fue el caso de Girona 20.

per f'o com ab gran poder per mar e per terra tenie obcesas la ciutat de Malegua del regne de Granada. E per dita calavera e per altres vies se sabe que la dita ciutat se dona a merce del dit senyor rey a XVIII del pasta mes de agosto Deo gracias" (Dietari de la Deputació... , op. cit., n, p. 218 [4-9-1487]). Días después ínsistía: "Los senyor deputats reberen letra de la miestat del senyor rey feta en Malegua a XVIII de agost, ab la quallos avise de la manera com s'es dada a merce d'aquella la dita ciutat e los dos castells e forces inexpugnables qui en aquella son, apellades la una la Alcaf'ava e l'altra Gibralftro. E la nit següent e lo dissabte e lo digmenge foren Jetes gran alimeras per tota la ciutat e en la seu e altres sglesies Te Deum laudamus e grans e devotissimes oraciones a Nostre Senyor Deu" (Ibidem, p. 218 [7-9-1487]). 19 Y continuaba: "E anaren les dites confreries sots lorde seguent: Primo brandons de la confraria de Santa Eulalia . .. ", seguidos por los "brandons" de los "macips de ribera", "garbelladors", "mariners", "barquers", "revenedors", "flassaders e assenayalers", "boters de fusta prima", "matalafférs", "hostalers", "pallers", "corredors de colf', "ortolans", "carnissers", "matrassers", "bayners", "spasers", ''fusters barques", "mestre daxa", "texidors de lana", "cotoners", "mercers", "calsaters", "blanquers", "assehonadors", "texidors de /t", "mestres de cases e moles", "boters de fusta Grossa", "gerres e ollers", ''forners e flaquers", ''fusters caxes", ''ferrers'', "sabaters", "pallisers", ''parayres'', ''freners'', "argenters" y "sastres" (Manual de Novells Ardits... , op. cit., I1I, pp. 62-63 [12-9-1487]). 20 L. BATLLE y PRATS: "Fiestas en Gerona por la conquista de Ma1aga", Revista de Girona 87(1979), pp. 73-76.

125

Eloy Martín-Corrales

Cataluña era una fiesta Vell de Granad, ciutat e ana via gents d'armes, st, mans e lo senYOT dit olim rey hi e Guadix se ere da alimares en la ci

El avance cristiano continuó cosechando victorias y tomando nuevas ciudades, como Vera en junio de 1488: vench nova certa ab letres del senyor rey com la sua maiestat havie presa la ciutat o ¡'ila de Vera e altres castells e/orces circumvehines del regne de Granada e que tirava avant la sua alta senyoria prosseguint la conquesta del dit regne ab gran gent a cavall e a peu 21.

Un año después fue ocupada la importante ciuda de Baza: Vench nova certa per moltes letras, signantment per una de mossen Johan de Coloma, secretari del senyor rey, que a un del corret mes s'es dada a la maiestat sua la ciutat de Bassa, la qual ab gran poder havie tenguda obsesa circa VII mesos, e ab dita ciutat se son redundes les ciutats de Tavernes, Porcuna e vila de Seron ah lurs comarques, en la qual ciutat de Bassa jóren trobats pasta D cristians catius dels moros. De tot sien/etes gracies a Nostre Senyor Deu al qual placie fér tanta gracia a la predata maiestat que dins breu temps do complida victoria de tot lo regne de Granada a sa altesa 22.

Así como la de G

Aquest dia h feta en la Ciutat XXX de dembr, obediencia liura. DCCC catius Xj

Pero, naturalmen nazarí, Granada, cuy

per molts particu la Ciutat de Gm e mostrar jocuna les messions /ósse

También tuvo una importante repercusión la conquista, a comienzos de 1490, de Almcría: Dissabte a VI JI. Almaria f ...J vench nOl'a certa per moltes letras que la ciutat de Almaria se ere dada a la maiestat del senyor rey, dins la qual ere lo qui's dehie rey

t!

A tal efecto, se or

;!

Aquest dia lo dins la Ciutat dI havia en se ma, , los lochs acostm Concellers not!/i< que /óssen a la se la magestat dita. dia e axi /ou .fet. de paper comper, fálles per les plas

Dietari de la Deputació... , op. cit., 11, pp. 218-219 (28-6-1488). Un año después, en junio del año siguiente, y sin duda en relación con el avance de las fuerzas cristianas, aparece la siguiente anotación: .feta pr(ifesso por lo clero e perroquies e ordens de ./frares pregant nostre senyor Deu do victoria al senyor Rey contre sos anemichs" (A1anual de Novells Ardits... , op. cit., III, p. 74 [27-6-1489]). 21

¡III

22 Dietari de la Deputació... , op. cit., 11, p. 227 (15-12-1489). Las fiestas duraron algunos días, "e los dos apres segücnts, e signantment en les nits, se fáheren grans alimares e alegries per tota la ciutat per causa de la predita nova de la presa de Bassa e altres viles e terres de Granada" (Dietari de la Deputació... , op. cit., 11, p. 227 [19-12-1489]). La ciudad de Barcelona también le dio importancia: "Aquest dia vench nova certa com al Ciutat de Bassa del Regna de Grenada ses dade a la magestat del senyor Rey, e.fou liurade a II I del present mes ab certs pactes a la dita magestat" (Manual de Novells Ardits... , op. cit., III, p. 76 [14-12-1489]). Para el dia 19: "Aquest dia per los honorables Consellers.fou delliberatfossen.fetes olimares la nit present e dos dias apres seguents per la bona nova de la presa de Basse de la qual son stats certificats per letra de la magestat del senyor Rey" (Manual de Novells Ardits... , op. cit., III, p. 77 [19-12-1489]). Y posteriormente aún: "Aquest diafou.feta professo generalfáhent gracies a nostro senyor de la victoria que lo senyor Rey ha obtenguda de la Ciutat de Bassa e a altres Castells e viles del Regna de Grenade" (lHanual de Novells Ardits... , op. cit., III, p. 78 [7-1-1490]).

126

23 Dietari de la Dep "Aquest dia los honorabl, dembre prop pessat PIU , (Manual de Novells Ard 24

Manual de Novl

25

Manual de Novl

:loy Martín-Corrales

Cataluña era una jiesta: Las celebraciones por la toma de Orán Vell de Granada, lo qual acompanyat de X o XII cavel!ers moros isque de la dita ciutat e ana via dreta al dit senyor rey nostre, qui proa de dita ciutat ere ab grans gents d'armes, stants tots a caval!, e com fóu proa d'ell descavalca e volgue'li besar les mans e lo senyor nostre re}' ab tota la sua gent entra en dita ciutat ab gran gala e lo dit olim rey hi entra ab ello E semblantment ab dites letras se sabe que la ciutat de Guadix se ere dada al dit senyor rey. Diumenge a X [. .. ] e en la nit fóren fetes frans alimares en la ciutat de Barchinona per la nova devant scrita 23.

ndo nuevas ciudaavie presa la ciutat o Granada e que tirava ab gran gent a cavall

r:

Así como la de Guadix en el mismo año:

de mossen Johan de '.Ida a la maiestat sua circa VII mesos, e ab vila de Seron ab lurs ians catius deIs moros. fer tanta gracia a la lo regne de Granada

1,

Aquest dia los honorables Consellers reberan letra de la magestat del senyor Rey feta en la Ciutat de Guadix del Regna de Grenade qui es de VII en VII1m. Fochs a XXX de dembre prop pessat avisant aquells com lo dit dia fóu entretada e en se obediencia liurada la Ciutat de Guadix ensemps ab altres, e frJren desliurats mes de DCCC catius Xpians De une sia loat 24.

Pero, naturalmente, mucho mayor impacto tuvo la conquista de la capital nazarí, Granada, cuya noticia llegó por medio de diversas cartas: per molts particulars era stat scrit que la magestat del senyor Rey havia pres en se ma la Ciutat de Grenada qui era nova de la qual se devianfer gracia a nostro senyor Deu e mostrar jocunditat e alegria fóu fete delliberacio fossen fetes grans olimares, e que les messions fossen pagades del compte spars del diner de la carn et del vi e venema 25.

a comIenzos de

es letras que la ciutat

1ere lo qui's dehie rey

A tal efecto, se organizaron unas fiestas que comenzaron el 18 de enero Aquest dia los honorables concellers reberan letra de la maestat del senyor Rey feta dins la Ciutat de Grenada a II del present ab la qual se magestat los done avis com havia en se ma, e obediencia la Ciutat de Granade. E lo mateix dia jou feta crida per los lochs acostumats e no acostumats ab VIII trompetes de part deIs honorables Concellers notiftcant la presa de la dita Ciutat pregant e exortant tot hom generalment que jossen a la seu per retre gracies a nostro senyor Deu de tant gloriosa conquista per la magestat dita júa migensant la gracia divina, e que no obrissen obredors jins a mig dia e axi jou fet.- E aximateix fóu fete delliberacio que fóssen fetes IIII.m lanternes de paper compertidores per les muralles e devant la casa de la Ciutat e que fossen fúes jalles per les plasses e devant la casa del Injant e aixifóufet.- E mes fóu delliberat fóu

. Un año después, en ms cristianas, aparece lens de ffrares pregant ¡l de Novells Ardits... ,

duraron algunos alimares e alegries per s e terres de Granada" ie Barcelona también del Regna de Grenada :b certs pactes a la dita 89]). Para el día 19: res la nit present e dos ats cert!ficats per letra ,p. 77 [19-12-1489]). ?s a nostro senyor de la ¡stel!s e viles del Regna

l.

23 Dietari de la Deputació... , op. cit., Il, p. 228 (8-1-1490). El dietari barcelonés indicaba: "Aquest dia los honorables consellers reberan letra de la magestat del Senyor Rey com a XII de dembre prop pessat fou a se obediencia per lo Rey de Guadix liurada la Ciutat de Almeria" (Manual de Novells Ardits... , op. cit., I1I, p. 78 [8-1-1490]). 24

Manual de Novells Ardits..., op. cit., I1I, p. 79 (23-1-1490).

25

Manual de Novells ArditL., op. cit., I1I, p. 92 (17-1-1492).

127

Eloy Martín-Corrales

Cataluña era una jiesta: Las

[eta solemne processo com lo dia de corpore Xristi e que ¡Ossen emprades tates les confraries ab tates llur luminaries e axí¡Ou [et 26.

El eco de la conquista versario de la acción, con 1943 se celebrase en Bar<

Al día siguiente continuaban los festejos: lo bisba de gracia ensemps ab tots los Canonges e Clero de la Seu ab capes e sobrepellissos per mostrar la jocunditat e alegraia de tant gloriosa conquista tots a cavalis precehint la bandera de Santa Eulalia [eran gran cerca per tota la Ciutat portants garlandes de lor, e olivera al cap e brots en la ma de olivera e lor per senyal de tran gloriosa conquista 27.

Aquest die fonch Concepcio, per plaure Granada 29.

y de que días despué: dad de Granada al mona

Finalmente, el día 24, culminaron las fiestas: Lo dit dia e lo dimecres e dijous apres seguents foren fetes gran olimares sens obrir obredors, e fou fet un pavallo gran gornit de cordes qui comprenia tUf lo pati ¡(¡ra la porta de la present Ciutat, e foren hi meses sus de M lanternes de papera b un cruxijis alt en una bandere qui fou mesa dins o jus lo dit pavallo.- E devant la casa de la deputacio¡Oufet per los deputats un bastiment de cordesfet a modo de la pastera de Sant Jacme ab moltes lanternes. - E tots los dits tres dies sonaren sta1lt en la jinestra de la dita casa de la ciutat un pandero et un rebenet.- E per tota la Ciutat ¡Ou feta per jinestres porxos e torrews de les cases grans luminaria, e per les sglesies e claques aximateix, e per plasses e al carrer Ample ¡Oren fetes moltes fálles grans e sobergues de foch.- E foren moltes desfresses, momos, e grans balls ab trompes e juglars per cases e carreres 28.

Manual de Novells Ardits... , op. cit., I1I, p. 93 (18-1-1492). La fiesta continuaba el 21 : "Aquest dia .fou feta crida ab trompes et juglars per molts lochs de la Ciutat a tot hom generalmera que lo dia de dimarts prmen,inent se.faria la solemnitat de la dita processo" (Manual de Novells Ardits..., op. cit., I1I, p. 93 [21-1-1492]). El 22, "lo Ill.mo. In.fant tench sala en se casa, e joren hi convidats los honorables Concellers e moltes dames qui hi vingueran be abillades ab molta notable gent. E lo dit senyor In.fant dona collacio de conjits" (/l1anual de Novells Ardits..., op. cit., I1I, p. 93 [22-1-1492]). El Dietari de la Generalitat anotaba el 18: "los senyors deputats reberen letra de la maiestat del senyor rey data en la ciutat de Granada a 11 de janer any corrent M. CCCG.LXXXXII, avisant'los que dit dia es stada dada ji a la guerra que havie contra lo rey e moros de Granada, enemichs de la sancta fe catolica, los quals ciutat e regne per los moros eren stats detenguts passats DCCLXXX anys havie sota la secta mahometana. E per reduir'los a la sancta fe christiana e a obediencia de sa maiestat la sua altesa havie debelhas la dita ciutat e regne per spay de VIII anys ab subdits e naturals; per la qual raho son stades fetes per totes les sglesies de la ciutat de Barchinona lahors e graáes a Nostre Senyor Deu e grandíssimes alimares efestes de nits e de dies per spay de X dies continuus, tals que no's creu uncha se.fahessen maiors en dita ciuta!" (Dietan' de la Deputació.. ,, op. át., Il, p. 238 [18-1-1492]).

Aquest dia cavalé entra embaxada de la demunt jit eforen los l AIgudix 30.

Naturalmente, la afer ral norteafricano a comif por la ciudad de Barcelo importantes, como la COI vouh nova per la via havie pres lo castell e

Nuevas noticias confi

26

27

Manual de Novells Ardits..., op. cit., I1I, p. 93 (19-1-1492).

Manual de Novells Ardits... , op. cit., I1I, p. 93 (24-1-1492), Se añade que los días 20, 21 Y22 se hicieron "grans alimares", y el último de los días citados, además "e gran e excellent

fou rebuda letra del: Africa contrestant'hi fou pres per dit exm port de tota Africa 3:

processo de la seu e altres sgles Christ" (Dietan' de la Deputa. L. BATLLE y PRATS: "Fiest; 1492", Anales del Instituto dt 29

Manual de Novells A

30

Manual de Novells A

31 Sin embargo, no he e' de Melilla por la expedición 32

Dietan' de la Deputat

33

Dietari de la Deputat

28

128

I-Corrales totes les

lb capes e lista tots a . la Ciutat per senyal

Cataluña era una fiesta: Las celebraciones por la toma de Orán

El eco de la conquista de Granada aún resonaba al cumplirse el primer aniversario de la acción, como lo demuestra el hecho de que el día dos de enero de 1943 se celebrase en Barcelona: Aquest die fónch Jeta pro[esso per lo clero de la Seu entorn de la volta de la Concepcio, per plaure a la Mt. del Sor. Rey per quant en tal die se dona la ciutad de Granada 29 .

y de que días después se escenificase la visita de una "embajada" de la ciu-

dad de Granada al monarca que estaba en esos momentos en Barcelona: Aquest dia cavalca la Magestat del Senyor Rey por la Ciutat ... Lo die mateix entra embaxada de la Ciutat de Granada per visitar la Ma. t del Senyor Rey per lo cars demunt fit ef()ren los seguents - Mahoma de Belexcar - Lussa de Mora Avulcassi de Algudix 30.

's sens obrir

Mti Jora la un cruxifis casa de la era de Sant 'a de la dita per finestres 1ateix, e per h.- E fóren eres 28.

nuaba el2!: nt a tot hom iO" (Manual ch sala en se I be abillades 1 de Novells 1 el 18: "los nada a 11 de 'a guerra que ;iutat e regne 1etana. E per e debellats la n stades [etes .grandíssimes se ¡ahessen

Naturalmente, la ofensiva de las tropas de la monarquía española en el litoral norteafricano a comienzos del siglo XVI también fue ampliamente apoyada por la ciudad de Barcelona 31. En especial fueron celebradas las victorias mas importantes, como la conquista de Mazalquivir en 1505: vench nova per la via de Valencia que la armada de mar de la maiestat del senyor rey havie pres lo castell e vi/a de Massalquivir, a XVI del mes de setembre 32.

Nuevas noticias confirmaron la toma de tan importante puerto: .frJU rebuda letra del senyor rey, avisant com lo seu reyal exercit havie pres terra en Africa contrestant'hi gran multitut de moros, a X de setembre passat; e a XI JI de dit fóu pres per dit exercit la vila e fórtalesa de Marcequebir, qui es la clau e lo millor port de tota A(rica 33.

processo de la seu e altres sglesies e monastirs tal e mateix que 's ¡a quasczm any lo jom de Corpus Christ" (Dietari de la Deputació... , op. cit., II, pp. 218-219). Para las celebraciones en Girona, L. BATLLE y PRATS: "Fiestas en Gerona por la conquista de Granada: Enero-Febrero de 1492", Anales del Instituto de Estudios Gerundenses 1(1946), pp. 94-107. 29

Manual de Novells Ardits , op. cit., I1I, p. 101 (2-1-1493).

30

Manual de Novells Ardits , op. cit., I1I, p. 101 (8-1-1493).

31 Sin embargo, no he encontrado, al menos de momento, ninguna alusión a la ocupación de Melilla por la expedición enviada por la casa ducal de Medina-Sidonia en 1497.

e los días 20, 'an e excellent

32

Dietari de la Deputació , op. cit., II, p. 318 (2-10-1505).

33

Dietan' de la Deputació , op. cit., II, p. 319 (8-10-1505).

129

Elo}' Martín-Corrales

Cataluña era una ji,

Las fuentes municipales de Barcelona, además de dar cuenta de la victoria obtenida por la expedición del monarca, informan de las celebraciones organizadas en la ciudad:

Pocos días, el : carta del monare: tuvieran su "part,

Aquest die vengue nova per letres de la Mat. del Sor. Rey com la Armada de CXXXX veles havia tremesa en Barbaría havia pres una plrta e port quis diu Massal-Alquibir de la Senyoria del Rey de Tremisen, per la qual nova som fet te Deum lalldamlls e alimares IIn dia 34.

Aquest d: presa de la ( nuestros pOI vos fazemm infanteria p: infantes qu nuestro mal Dios que la al pierto de de los moro entraron la antes al tien salieron fm dentro en 1: nuestros de ella, es mu( y para que] suya yenx; dias del m(

Cuatro años después, se reanudó la ofensiva española en el litoral norteafricano, que se concretó en junio de 1509 con la conquista de Orán, relatada con gran lujo de detalles: Arriba de ponent IIn barco, qui porta nova que la armada del rey nostre senyor havie pres e barrejada la ciutat de Ora en Africa, en esta .forma, que los moros de Ora pujaren en la montanya qui [es] entre Ora e Matalquibir per veure la gran armada de naus que arribave, e mete 's una gran bomb[baf, e los pehons de la armada tiraren a Ora, e troban les portes de la ciutat sens defensa entraren e barrajaren la ciutat, e apres donaren sobre los moros, los quals meteren a la spasa matant'los tots. Apres arribaren letras ab que jóu la presa de Ora, e que los cristians havien peleat ab los moros en la montanya e los romperen, e seguint'losfins a la ciutat wmbatent entraren dita ciutat 35.

La continuación de la ofensiva a fines del citado año, se vivió con esperanzas de nuevas victorias en Barcelona, tal como se puso de relieve en la solemnidad con que se preparó en diciembre, la entrada de la Bula de la Santa Cruzada de ese año: Aquest die ans de mitgjorn, entra en la present Ciutat la Crohada la qual nostre Sna pare havia atorgada a la Mat. del Sor. Rey per la wnquesta de la Barberia, a la qual isque procesionalmente ab la creu lo clero de la parroquia de nostra dona del Pi fins al portal de Sana Anthoni. E anarenhi lo Speaable Sor. Loctinent e alguns del Concel! Real, los honorables Concel!ers e molta altre gent. Aportaren les banderes los honorables mossen Dionis Miquel e mossen Gilabert Salba Caval!ers, e pertint del dit portal de Sanct Antoni e anant per lo carrer del Spital per la Bocaria de Sana ]aume, e girant per lo carrer de la Diputacio arribaren a la Seu, edites banderes jóren posades a les rexes qui son devant lo altar maior e demunt la Capel!a de sanaa Eulalia, e haguey solemne oJJice e sermo 36.

Dos días ma5

Se tem alimares pe

De ellas tam

Diumel e alimares 1 lo comte Pe Deu mostn de peu exín donant aní fúgiren de loat e li pI, sancta Fe I

34

Manual de Novells Ardits... , op. cit., III, p. 195 (8-10-1505).

37

Manual d,

35

Dietari de la Deputació... , op. cit., Il, p. 334-335 (1-6-1509).

38

Manual di

36

Manual de Novells Ardits... , op. cit., III, p. 220 (21-12-1509).

39

Dietari de

130

vMartín-Corrales

Cataluña era una fiesta: Las celebraciones por la toma de Orán

ta de la victoria . . racIOnes orgam-

Pocos días, el 28 de enero de 1510, los consellers de Barcelona recibieron una carta del monarca en la que les comunicaba la conquista de Bugía, a fin de que tuvieran su "parte de plazer":

'om la Armada de fa e port quzS diu al nova SOff! fet te

Aquest dia los honorables Concellers reberen letra de la Mat. Del Sor. Rey sobre la presa de la Ciutat de Bugia la qual es del tenor següent = El Rey - Amados e fieles

nuestros porque es razon que de tan gloriosa nueva hayays vuestra parte de plazer, vos fazemos saber como el Conde Pedro Navarro nuestro Capitan general de la infanteria partio de la isla de Yvi
Lihat lebih banyak...

Comentarios

Copyright © 2017 DATOSPDF Inc.