Cases de la Festa, una tipologia d\'equipaments culturals (2014)

Les cases de la festa. Estat de la qüestió " "
" "Notes per a la preparació de la participació a la Jornada "
" "sobre "Cases de la Festa. L'aparador del patrimoni festiu" "
" "dins del Congrés nacional de gegants i imatgeria festiva a "
" "Catalunya "
"Data "2014 1115 "
"Autor "oriol cendra planas "




ÍNDEX
Em sembla interessant començar aquesta reflexió pel final. Per això aquest
document s'obre amb les conclusions, aquests 10 elements per a la reflexió.
Tot seguit els materials sobre els quals s'han fonamentat aquestes 10
reflexions. Aquest és l´index i l'estructura del document

La Casa de les Festa que volem. 10 elements per a la reflexió 2
El context d'aquesta reflexió 5
Cases de la Festa, patrimoni i interpretació 7
Conservar, exhibir, interpretar, interpel·lar 7
Entre la interpretació i la interpel·lació al patrimoni 7
La festa i els seus models de gestió són un bé patrimonial 9
Notes sobre la gestió de la festa 10
Radiografia dels EDI-Equipaments de Difusió i Interpretació 11
Els EDI. Algunes dades genèriques 11
Algunes conclusions 12
EDI de Patrimoni immaterial (PI) 13
Algunes consideracions en relació als EDI del Patrimoni Immaterial 15
ANNEX. Tres models: Museu de la Pauma, Escola de Puntaires de l'Arboç,
L'Ecomuseu del Blat 17
L'Escola de Puntaires i el Museu de les Puntes al Coixí de l'Arboç 17
L'Ecomuseu del Blat, a Osona 17
El Museu de la Pauma, a Mas de Barberans 18





La Casa de les Festa que volem. 10 elements per a la reflexió


1. És necessària una visió integral de la festa




"festa "documentació i recerca "
" "activitats educatives "
" "conservació i restauració d'elements festius "
" "hotel d'entitats "
"organització "producció de material d'exhibició (exposicions, "
" "àudiovisuals, altres) "
" "formació (de voluntariat, etc) "
" "gestió festiva: definició i usos dels espais "
" "públics, gestió pressupostària (proveïdors, "
" "recursos humans, voluntariat, etc) "
" "gestió de recursos aliens: plans d'ocupació i/o "
" "de desenvolupament rural, etc. "
" "col·laboració estable amb altres sectors "
" "culturals "
"participació "gestió de públics "
" "col·laboració amb altres ens públics (consorcis "
" "de turisme, parcs naturals, etc) o privats "
" "captació de recursos aliens vinculats a "
" "l'activitat festiva: participació en rutes "
" "turístiques, implantació de fires monogràfiques "
" "artesanals, festivals culturals, etc) "


2. Volem simples aparadors? Volem exposar o volem mostrar? Cal convertir
els magatzems en aparadors?
a. Què hi exposem? Com ho exposem? I, sobretot, qui construeix el
discurs expositiu?
3. Les CF. Una proposta de definició alternativa: La CF són les diferents
respostes que una comunitat dóna a tres preguntes:
a. Per què cal promoure o salvaguardar el patrimoni?
b. Per què (i per a qui i amb qui) es fa la festa?
c. Com es gestiona?
4. L'heterogeneïtat tipològica i conceptual és un valor.
a. No tinguem por de pensar de manera diferent la nostra CF
b. Utilitzem models (n'hi ha molts i tots són legítims) però no
caiguem en l'homogeneïtzació acrítica.
5. On ens cal destinar recursos? En ciment? En activitats? En espais de
trobada participativa d'associacions, voluntariat, professionals,
empreses i administració pública?
6. Identificar xarxes és prioritzar la sostenibilitat i la despesa en
activitat abans que la inversió en noves infraestructures
a. Abans de construir nous edificis, cal que mirem (i posem en valor)
les nostres xarxes d'equipaments associatius: els més de 420
ateneus en diferents xarxes, com els 160 ateneus integrant la
Federació d'Ateneus poden ser espais d'acollida i de gestió idonis
per a la cultura de proximitat.
b. Abans de dissenyar nous serveis, posem en valor el coneixement del
nostre entorn: és el cas (i) dels centres d'estudi (l'Institut
Ramon Muntaner i els 200 centres d'estudi) i (ii) dels mecanismes
de gestió comunitària com a eines indispensables per a l'estudi,
recerca i dinamització de l'activitat festiva i del patrimoni
cutural. Sense obviar (iii) la necessitat de l'estudi i gestió
pluridisciplinar del patrimoni festiu on han de confluir gestió
documental, història, antropologia, urbanisme i usos dels espais
públics, gestió del lleure, etc.
7. Respectar l'entorn. Les CF no han de ser espais invasius dels
ecosistemes associatius: apoderament, participació ciutadana, equitat,
solvència, qualitat, competència i transparència són condicions exigibles
a tota mena de servei públic democràtic i als agents que hi participen
a. Cal exigir a qualsevol intervenció (pública i privada) que estigui
justificada amb un pla d'actuació participat
b. i que es desenvolupi d'acord amb pràctiques de governança[1] que
incloguin la transparència, el control (l'avaluació) i la
identificació dels actors (poders públics, agents socials i
econòmics, etc) i del sistema de regles formals i informals amb què
s'articulen
c. Cada ens ha d'assumir les seves pròpies responsabilitats amb
exigència. I les administracions públiques han d'assumir-ne les
seves, sense escapar del control social i polític del sufragi, i
amb una clara exigència de transparència.
8. Volem espectadors o volem participants? Volem clients o volem amics?
Volem interpretar el patrimoni o volem interpel·lar al patrimoni?
9. L'acció cultural com a element secundari de polítiques municipals
considerades prioritàries (urbanisme, dinamització econòmica, integració
social, ...)
10. Finançament (diner) responsable: no tot el diner és vàlid
a. responsabilitat en la gestió del diner públic: transparència i
gestió participativa
b. responsabilitat en la comercialització i explotació: consum
responsable i comerç de proximitat
c. responsabilitat en el finançament: exigència amb un finançament
extern que procedeixi d'empreses i entitats "netes" i que siguin
respectuoses amb els valors culturals de l'activitat i de l'entorn
ambiental i geogràfic.





El context d'aquesta reflexió

La reflexió sobre les Cases de la Festa com a equipament cultural
s'incorpora en el Govern constituït en la IX Legislatura (16/12/2010 a
2/10/2012). L'anàlisi feta sobre l'estat de la cultura popular constata que
¬ El treball fet al llarg de tres dècades de maduració, creixement i millora
qualitativa de la gestió de l'associacionisme cultural
¬ La convocatòria, l'any 1979, de les primeres eleccions locals
democràtiques va significar també la instauració de nous models de
participació i de gestió democràtica del patrimoni festiu i popular.
¬ Necessitat de reorientar la funció dels poders públics (Les polítiques
públiques ja no poden ser les mateixes de fa vint anys)L'evolució social,
i les noves realitats tecnològiques, culturals i econòmiques fan
necessari replanteig de les polítiques públiques

La IX Legislatura s'inicia amb 6 prioritats + 6 eixos de treball en l'àmbit
específic de la cultura popular i tradicional, que són l'embrió de les
polítiques culturals que s'han aplicat. Les presentem seguidament,
vinculant-les en relació amb la incidència que poden tenir en les accions a
desenvolupar des de les Cases de la Festa (CF):

"6 prioritats com a línies d'actuació bàsiques "
"Millora d'infraestructures i equipaments "Alta "
"Reconeixement de la funció i usos socials de la "Mitjana "
"cultura associativa i popular " "
"Suport als projectes d'àmbit nacional i "Baixa "
"supracomarcal " "
"Programes destinats a crear noves oportunitats de"Baixa "
"treball en el món artístic i cultural " "
"Presència de la cultura popular en l'entorn 2.0 "Mitjana "
"Internacionalització i l'activitat fora de "Baixa "
"l'àmbit territorial de Catalunya " "
"que pivoten amb caràcter transversal sobre 6 eixos de "
"treball "
"Formació i creació "Alta "
"Producció "Alta "
"Exhibició i distribució "Alta "
"Documentació "Alta "
"Divulgació "Alta "
"Internacionalització "Baixa "





Què és una Casa de la Festa?

Partim de dos grans models de Cases de la Festa: equipaments que
1. emmagatzemen, exposen els elements festius i/o expliquen la seqüència
ritual de la festa (model Casa de la Festa de Vilafranca del Penedès i
Tarragona)
2. allotgen entitats i promouen activitats (model La Troca de Granollers o
La Casa dels Entremesos)

El dibuix d'equipaments que intervenen en el procés de gestió de
l'activitat festiva no quedaria complet sense esmentar
3. els centres de documentació, tot i que és evident que tracta
d'equipaments (centres d'estudi, arxius i biblioteques) amb
característiques específiques, tipològicament i funcionalment (Carrutxa,
Institut d'Estudis Penedesencs, etc)

Algunes definicions a remarcar

1. "Se considera que un centro de interpretación puede consistir en un
sencillo espacio consagrado a mostrar los objetos y soportes materiales
que participan en el rito (...) para favorecer su comprensión a varios
perfiles de público; se conciben mostrar los objectos o soportes
materiales que participan en el rito, acompañados de algunos materiales
audiovisuales y de tipo museográfico como un lugar de descanso, de
comunicación, de reflexión y de encuentro. (...) Pueden relacionarse y
servir también a ser centros de recepción de visitantes". També se
suggereix que els portadors de la tradició tinguin "acceso y
participación en la programación de los centros de interpretación, para
convertirles en infraestructuras destinadas a ser lugares de encuentro y
de difusión de las manifestaciones y productos identitarios al público
procedente del turismo" [Plan Nacional de Salvaguarda del Patrimonio
Cultural Inmaterial, 2011, Instituto del Patrimonio Cultural de España]
2. "Equipament on resideixen les entitats de cultura popular catalanad'un
territori concret i que els seus espais físics i els objectius del centre
permeten generar activitats de promoció i difusió. Es tracta d'un
equipament cultural destinat a la conservació dels elements identitaris
de la Festa, la seva explicació pedagògica i la seva difusió turística.
No el caracteritza la seva configuració tipològica ni gerencial; pot
estar dotada de sales expositives (permanents i/o temporals) i segons les
seves dimensions també pot ser espai d'assaig i residència d'entitats.
(...) Les característiques que defineixen les Cases de la Festa com a
equipament cultural es podrien resumiren els següents punts:
a. allotjar entitats del territori de proximitat que es dediquen a
la cultura popular i tradicional.
b. produir activitat pel territori al voltant de la cultura popular
i tradicional
c. promoure la formació i la recerca i incorporar arxius
documentals sobre aquesta realitat.
d. exposar i conservaciar els elements de la imatgeria festiva del
territori.
e. acollir serveis i activitats pedagògiques i educatives
[Ajuntament de Barcelona, Mesura de Govern "Creació de la xarxa
d'equipaments per la cultura popular i tradicional: les Cases de la
Festa", abril 2012]
3. "Un ecomuseu és un instrument que el poder polític i la població
conceben, fabriquen i exploren conjuntament. El poder, amb els experts,
les instal·lacions i els recursos que posa a disposició; la població,
segons les seves aspiracions, coneixements i idiosincràsia" [Georges
Henri Rivière, 1980, Definición evolutiva del ecomuseo, Revista Museum
núm. 148]


Cases de la Festa, patrimoni i interpretació



Conservar, exhibir, interpretar, interpel·lar

De manera molt esquemàtica podem convenir que en la segona meitat del segle
XX incorpora la noció d'interpretació al discurs museològic i, alhora,
emergeixen noves tipologies d'usuaris dels museus
1. El discurs museològic
a. Els eixos essencials d'actuació d'un museu tradicional són:
conservació, exhibició (públic), edifici, objecte, etc)
b. Amb la incorporació del discurs interpretatiu s'estableixen nous
vincles entre els objectes patrimonials i altres àmbits de
l'activitat humana per generar coneixements mes amplis i s'accentua
una major actuació difusora amb l'objectiu de vincular el museu en
el seu medi.
c. Així mateix, en la segona meitat del XX -de la mà de teòrics com
Freeman Tilden, Hugues de Varine, Georges Henri Rivière o Su
Donghai- la nova museologia posa l'accent en la missió social dels
museus, per damunt de les funcions tradicionals del museu. Per a la
nova museologia, el museu té per objecte el desenvolupament dels
pobles i per això ha de reflectir els principis motors de la seva
evolució i s'ha d'associar als seus projectes de futur. Així,
s'esdevenen canvis substantius en els conceptes de col·lecció,
gestió i usuaris: el nou discurs fa referència als conceptes de bé
comú (i no col·lecció), comunitat (i no visitants), territori (i no
edifici), gestió participativa (i no estandarització en la gestió),
desenvolupament social de les comunitats (preval la preservació
cultural als interessos turístics), ús de tècniques artesanes i
desenvolupament dels valors tradicionals

1. Els usuaris
a. Espectadors: l'evolució del lleure al segle XX genera l'aparició de
diferents models i tipologies de públics que demanen serveis amplis
de mediació amb l'objecte cultural. A grans trets, podem referir-
nos a dos grans tipologies: el que busca un model de turisme
alternatiu a les ofertes d'oci convencionals (el turisme rural,
l'ecoturisme i en menor mesura, el turisme cultural) i el gran
públic, que apareix amb l'expansió el turisme de masses
b. En el cas de les Cases de la Festa es fa imprescindible esmentar,
atesa la participació comunitària en la gestió dels béns, els
participants dels béns comunals


Entre la interpretació i la interpel·lació al patrimoni

"S'entén com a interpretació del patrimoni un procés de comunicació
dissenyat per revelar al públic significats i interrelacions del nostre
patrimoni natural i cultural, a través de la seva participació en
experiències de primera mà amb un objecte, artefacte, paisatge o lloc. És
una forma vivencial de plantejar l'explicació del patrimoni al públic en
general, entenent el patrimoni d'una forma àmplia, integral i
multidisciplinària, que inclou els patrimonis moble, arquitectònic,
documental, arqueològic, immaterial, els llocs i els paisatges culturals,
d'acord amb el plantejament del programa Cultura 2000 de la Comissió
Europea"[2].

1. Esmentarem molt de passada algunes tipologies d'equipaments d'exhibició
i interpretació del patrimoni. La Llei 17/1990, de Museus, reconeix
explícitament els museus i les col·leccions
a. Museu: equipament que recull, conserva, difon i investiga el
patrimoni cultural moble català, estructurats en institucions
públiques i privades. La Llei 17/1990, de Museus, estableix un
marc que delimita i defineix les característiques estructurals,
infrastructurals i de funcionament dels museus i la seva
adscripció al Registre de Museus de Catalunya
b. Col·lecció: equipament cultural que no reuneix les condicions
tècniques exigides als museus. Els equipaments aplegats sota el
denominador de col·leccions no ho són en funció d'un menor
interès del conjunt d'objectes que mostren sinó per les
instal·lacions o l'estructura organitzativa de que disposen
c. Centre d'interpretació: un centre d'interpretació presenta el bé
patrimonial associat a un discurs interpretatiu que el
singularitza. A diferència dels museus, aquests centres no
col·leccionen, preserven, ni "estudien" els objectes originals
(tot i que no ho exclouen). La seva característica rau en què,
per permetre una millora en la comprensió del seu valor i per
alimentar la sensibilitat i el creixement cultural, relacionen
els objectes amb el seu context geogràfic, històric, entre
altres.
d. Equipaments i instal·lacions del patrimoni in situ (elements
patrimonials no transportats per raons diferents a museus o
col·leccions. Jaciments arqueològics, paleontològics, edificis
històrics, elements immobles, etc)
e. El conjunt interpretatiu: model integrat de presentació del
patrimoni cultural d'un territori determinat entès com un
sistema d'organització i presentació dels recursos patrimonials
d'una zona geogràfica concreta; permet percebre el territori com
un producte cultural, un museu obert i habitat, en contínua
transformació. El visitant pot endinsar-se en el territori i
seleccionar allò que li interessa.
f. El territori museu (l'ecomuseu): un ecomuseu és un procés
dinàmic amb el qual les comunitats preserven, interpreten i
valoren el seu patrimoni per a un desenvolupament sostenible
(Red Europea d'Ecomuseus). És "un instrument que el poder
polític i la població conceben, fabriquen i exploren
conjuntament. El poder, amb els experts, les instal·lacions i
els recursos que posa a disposició; la població, segons les
seves aspiracions, coneixements i idiosincràsia"[3]. Concebut
com a espai (geogràfic i cultural) on observar-se i on fer-se
entendre s'articula mitjançant la participació dels seus
habitants amb l'objectiu d'incidir en el benestar i el
desenvolupament comunitari. Serien característiques
constitutives d'un ecomuseu
i. La visió àmplia del territori, entès com a medi ambiental i
cultural
ii. La Comunitat o red local: un grup de persones que es coneguin
i respectin. Pot definir-se mitjançant un inventari
participatiu (Mapa de comunitat)
iii. El pacte: la comunitat se'n fa càrrec, mitjançant un pacte
(que no comporta necessàriament vincles de llei) i assumeix
l'exercici transparent de la responsabilitat de gestió. Les
institucions locals promouen processos participatius
iv. L'establiment d'un compromís a llarg termini i una visió del
futur desenvolupament



La festa i els seus models de gestió són un bé patrimonial


S'entén per «patrimoni cultural immaterial»[4] els usos, les
representacions, les expressions, els coneixements i les tècniques
—juntament amb els instruments, els objectes, els artefactes i els espais
culturals que els són inherents— que les comunitats, els grups i en alguns
casos els individus reconeguin com a part integrant del seu patrimoni
cultural.

Aquest patrimoni cultural immaterial, que es transmet d'una generació a
l'altra, és recreat constantment per les comunitats i els grups en funció
del seu entorn, la seva interacció amb la naturalesa i la seva història, la
qual cosa els infon un sentiment d'identitat i continuïtat i contribueix,
per tant, a promoure el respecte de la diversitat cultural i la creativitat
humana. Als efectes d'aquesta Convenció, només es té en compte el patrimoni
cultural immaterial que sigui compatible amb els instruments internacionals
de drets humans existents i amb els imperatius de respecte mutu entre les
comunitats, els grups i els individus i de desenvolupament sostenible.
(Article 2.1)

L'Article 2.2 de la Convenció especifica que: El «patrimoni cultural
immaterial» es manifesta en particular en els àmbits següents:
a. tradicions i expressions orals, inclosa la llengua com a vehicle del
patrimoni cultural immaterial;
b. arts de l'espectacle;
c. usos socials, rituals i actes festius;
d. coneixements i usos relacionats amb la naturalesa i l'univers;
e. tècniques artesanals tradicionals.

Lluís Garcia Petit[5] sintetitza els trets constitutius de la festa
d'aquesta manera:
1. un fons que li dóna cos (funció, motivació, identitat i altres aspectes
intangibles)
2. una forma que la fa visible (les músiques, els balls, els vestits, els
àpats, altres pràctiques i hàbits)
3. un col·lectiu que l'organitza i hi participa[6] (actor principal, que
transmet i recrea)
a. Les formes de gestió de béns comunitaris (patrimonials o no: inclou
la festa però també els espais públics i tota mena de béns
comunals) són un bé cultural patrimonial.
b. La diversitat dels models de gestió associativa és un ecosistema
que cal preservar.
c. La gestió associativa té una dimensió comunitària: es fan
necessàries polítiques de governança amb l'objectiu d'identificar,
reconèixer i respectar actors (poders públics, agents socials i
econòmics, etc), les xarxes de sociabilitat i el sistema de regles
formals i informals amb què s'articulen
4. el públic que la gaudeix i hi interactua (actors secundaris)
5. A més, es tracta d'un fenomen vinculat (arrelat) a un indret. El context
és, per tant, rellevant: si la festa es descontextualitza, se'n posa en
dubte l'essència.
6. El fet que contribueix a promoure el respecte de la diversitat cultural.


Notes sobre la gestió de la festa

1. L'associacionisme no pot entendre's desvinculat d'allò que el convoca
(la festa, p.ex) i de com es gestiona. La gestió associativa és un fet
cultural per si mateixa. Des d'aquest punt de vista:
a. És problemàtic separar el bé gestionat de la seva gestió i
b. les disposicions institucionals que segreguin dels organigrames
institucionals als àmbits de patrimoni (material, immaterial i/o
etnològic) i associacionisme cultural
2. Les formes de gestió de béns comunitaris (patrimonials o no: inclou la
festa però també els espais públics i tota mena de béns comunals) són un
bé cultural patrimonial.
a. La diversitat dels models de gestió associativa és un ecosistema
que cal preservar.
b. Identifico tres possibles amenaces a aquests models de gestió:
i. la intervenció institucional a través d'una excessiva
reglamentació administrativa,
ii. l'apropiació dels béns comunals (en aquest sentit, la
patrimonialització pot ser una d'aquestes vies d'apropiació)
iii. i els processos de banalització, espectacularització i
deslocalització culturals.
c. La gestió associativa té una dimensió comunitària. Es fan
necessàries polítiques de governança amb l'objectiu d'identificar,
reconèixer i respectar actors (poders públics, agents socials i
econòmics, etc), les xarxes de sociabilitat i el sistema de regles
formals i informals amb què s'articulen
d. La participació associativa i gestió festiva defineix
inevitablement espais de sociabilitat i cultura. A la vegada,
aquests espais ja estan habitats per altres entitats, amb les quals
es fa necessari debatre i compartir (altres models festius i
associatius).






Radiografia dels EDI-Equipaments de Difusió i Interpretació


El juliol de 2011 l'aleshores CPCPTC es proposa dibuixar un mapa de cases
de la Festa (CF) amb l'objectiu de censar els equipaments existents,
categoritzar-los i orientar les polítiques públiques que de foment i gestió
del patrimoni festiu que en derivin. Per fer-ho, es va participar en
l'elaboració d'un cens-emquesta d'Equipaments de Difusió i Interpretació
(EDI) del patrimoni cultural (material i immaterial) i natural. La fase
d'explotació va cloure amb l'elaboració del document Els equipaments de
difusió i d'interpretació del patrimoni natural i cultural[7]
1. El cens definia els EDI com "Aquells equipaments que es dediquen
preferentment a la difusió i interpretació del patrimoni cultural i
natural". Aquesta definició no incorpora els museus registrats però sí
les extensions dels museus la funció de les quals sigui essencialment
difusora.
2. Algunes dades de l'enquesta
a. 2.124 qüestionaris enviats (a municipis, consells comarcals,
fundacions i entitats); es responen 605, dels quals se
n'incorporen 291 al treball.
b. Uns pocs EDIS, al voltant del 15%, són superiors en tots els
aspectes. Es troben vinculats als béns patrimonials més
reconeguts o són resultat de projectes de prestigi de
corporacions i entitats financeres: Sagrada Família, la Pedrera,
Centre d'interpretació del romànic de la Vall de Boí, Món Sant
Benet, Museu Agbar, Cosmocaixa, Parc Natural del Cadí Moixeró.
3. El cens-enquesta ha permès obtenir informació sobre gestió i pressupost
(cost d'inversió, pressupost ordinari, etc), tipologia constructiva i
organització funcional, usos (Exposicions, activitats formatives i
pedagògiques, visites guiades, etc) i públic. Els resultats obtinguts
ofereixen una radiografia i permeten detectar tendències. En cap cas el
cens-enquesta pot considerar-se una auditoria.


Els EDI. Algunes dades genèriques


1. El 22% dels municipis catalans té un EDI.
a. S'identifiquen 291 EDI a 208 municipis
2. És un equipament dedicat fonamentalment al patrimoni local
a. Dels 291 EDI, 230 (el 79,04%) estan dedicats exclusivament al
patrimoni cultural, 15 (el 5,15%) al patrimoni natural i 46 (el
15,81%) al patrimoni cultural i natural
b. 112 EDI difonen temàtiques vinculades al patrimoni immaterial:
51 dedicats a elements de la cultura tradicional, 26 a
gastronomia o enologia i 50 a "altres" temes del patrimoni
immaterial.
3. que es troba en un municipi petit
a. el 58% dels EDI en municipis de menys de 5.000 habitants (I el
12% en municipis d'entre 5-10.000)
4. de creació recent. Construïts a partir del 2000
a. el 40% entre 2000 i 2009
b. el 30% entre 2010 i 2013
5. El 86% són de titularitat pública, fonamentalment municipal (69,76%)
6. Els EDI és un equipament "barat", tant pel que fa als costos d'inversió
com al seu pressupost ordinari
a. La seva construcció ha comportat una inversió inferior als
300.000€, en el cas del 60% dels EDI

"Equipament "Població "Superficie "Inversió "
" " "(m2) " "
"Bibiloteca local "