Caracterització i significat estructural d’un aflorament paleozoic inèdit situat a la llera de la riera de les Arenes (Matadepera, Vallès Occidental)
Descripción
VIII Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac · p. 222-228 · Diputació de Barcelona · 2014 222
Caracterització i significat estructural d’un aflorament paleozoic inèdit situat a la llera de la riera de les Arenes (Matadepera, Vallès Occidental) Isaac Camps Gamundi i Daniel Morera Pérez
Resumen Caracterización y significado estructural de un afloramiento paleozoico inédito situado en el cauce de la Riera de les Arenes (Matadepera, Vallès Occidental) La continuidad cartográfica de la Cadena Costera Catalana (Serralada Litoral Catalana [SLC]) en el entorno de Matadepera (Barcelona) está interrumpida por los depósitos cuaternarios aportados por la Riera de les Arenes. A pesar de ello, se ha localizado un afloramiento inédito constituido por materiales paleozoicos y harina de falla, dentro del propio cauce del torrente, a la altura del núcleo urbano de Matadepera. Mide apenas unos 1.800 metros cuadrados y muestra una litología variada y cierta complejidad tectónica. Su caracterización contribuye a conocer mejor el zócalo precuaternario y afianzar la tectónica a menudo supuesta en esta zona.
Palabras clave Cadena Costera Catalana, Matadepera, paleozoico, harina de falla, falla del Vallès
Resum
Abstract
La continuïtat cartogràfica de la Serralada Litoral Catalana (SLC) a l’entorn de Matadepera (Vallès Occidental) està interrompuda pels dipòsits quaternaris aportats per la riera de les Arenes. Malgrat això, s’ha localitzat un aflorament inèdit constituït per materials paleozoics i farina de falla dins la mateixa llera de la riera, a l’altura del nucli urbà de Matadepera. Mesura tan sols uns 1.800 metres quadrats i mostra una litologia variada i una certa complexitat tectònica. La seva caracterització contribueix a conèixer millor el sòcol prequaternari i fiançar la tectònica sovint suposada en aquesta zona.
Characterisation and structural significance of an unprecedented Palaeozoic outcrop located in the bed of the Riera de les Arenes river (Matadepera, Vallès Occidental) The cartographic continuity of the Cadena Costera Catalana (Catalan Coastal Chain, Serralada Litoral Catalana [SLC]) around Matadepera (Barcelona) is interrupted by Quaternary deposits left by the Riera de les Arenes river. Nevertheless, an unprecedented outcrop formed by Palaeozoic material and fault gouge has been found in the riverbed itself, level with the town of. The outcrop measures just 1,800 square metres and presents a varied lithology and a degree of tectonic complexity. Its characterisation helps to learn more about preQuaternary bedrock and to strengthen the tectonics often assumed to exist in this area.
Paraules clau Serralada Litoral Catalana, Matadepera, paleozoic, farina de falla, falla del Vallès
Key words Cadena Costera Catalana, Matadepera, Palaeozoic, fault gouge, Vallès fault
VIII Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac · Diputació de Barcelona · 2014 223
Introducció: la Serralada Litoral Catalana a l’àrea d’estudi La Serralada Litoral Catalana (SLC) és una serralada d’avantpaís paral·lela a la costa catalana que separa la Conca de l’Ebre del Solc de València. A grans trets, es tracta d’un sistema d’horts i grabens que configuren una sèrie de blocs orientats ENE-OSO i NE-SO fruit de la superposició de dos grans grups d’estructures tectòniques alpines: • Un sistema contractiu ENE-OSO a NE-SO, d’edat paleocena, que avança sobre la conca de l’Ebre. • Un sistema distensiu format per un conjunt de falles normals paral·lel a l’anterior. Es generà durant l’apertura del Solc de València (oligocè superior-miocè –fases extensives del neogen–) i es desenvolupà en bona mesura a partir de la inversió de les estructures contractives. Pel que fa al sector de la Serralada Litoral Catalana a l’entorn de Matadepera, entre el coll Cardús a l’oest i el riu Ripoll a l’est, aquests dos sistemes es manifesten de la manera següent: • El sistema contractiu és un sinclinori vergent al NNO, el flanc caudal del qual està afectat per un conjunt de plecs, encavalcaments i falles inverses que involucren el sòcol paleozoic, la cobertora triàsica i una petita part dels dipòsits marginals de la conca de l’Ebre. Tot aquest conjunt és cobert per les escates d’encavalcament paleozoiques de les Pedritxes i de Can Sallent. En total fan més de 31 quilòmetres quadrats (López-Blanco, 1994). • El sistema distensiu és determinat per la falla del Vallès, sinistra i de direcció NO-SE, que separa la serralada prelitoral de la depressió del Vallès. En aquells punts on la falla no és coberta per materials quaternaris aflora una farina de falla d’un to gris blavós molt característic (Julià i Santanach, 1984). L’aflorament de farina de falla més proper al punt d’estudi es troba a la llera del torrent de Can Carbonell, a uns 800 me tres a l’oest, i tot just fa 1 metre quadrat. Cal recalcar que les escates d’encavalcament i la falla del Vallès són dues estructures coalescents en profunditat (Fontboté, 1954), ja que corresponen a dues respostes diferents del mateix accident del sòcol davant dues situa cions diferents del camp d’esforços. Cartogràficament, la falla del Vallès és formada per segments desplaçats els uns dels altres de manera esglaonada. Aquesta geometria s’atribuïa a una sèrie de falles de sòcol direc
cionals més o menys perpendiculars a les estructures anteriors (NO-SE) (A nadón et al., 1979). N’eren exemples la falla del Llobregat o la falla de Matadepera (López-Blanco, 1994). Es creia que dites estructures no afloraven a causa de la coberta quaternària, però estudis sísmics (Bartrina et al., 1992) han permès interpretar la suposada falla del Llobregat com una rampa de relleu que cabussa cap al SO i que sols transmet la deformació. En el cas de la falla de Matadepera, no es disposen d’estudis sísmics, però la cartografia de l’Institut Geològic de Catalunya (IGC, 2011) ha optat per una solució similar: enllaçar de manera esglaonada els blocs de la serralada prelitoral situats a banda i banda de la riera de les Arenes. Finalment, cal esmentar la presència d’una sèrie de fractures distensives i de direcció, d’ordre entre decamètric i hectomètric, perpendicu lars a les fractures compressives principals (López-Blanco, 1994; Camps, 2002).
Materials de l’aflorament A la llera de la riera de les Arenes, a l’altura del nucli urbà de Matadepera i sota la cruïlla del carrer de Francesc Gimeno amb el carrer de Sant Ignasi, afloren metalutites i metavulcanites ordovicianes, granodiorites i pegmatites del carbonífer superior - permià i farina de falla o salbanda paleògena (figura 1). Aquest aflorament té una longitud màxima de 91 me tres i una amplada de 35 metres i ocupa una superfície de 1.800 metres quadrats aproximadament. Atesa la seva posició propera a la falla del Vallès, el consideràrem rellevant si podia contribuir a conèixer millor el sòcol prequaternari i el vam cartografiar a escala 1:500 (figura 2).
Figura 1. Situació de l’aflorament paleozoic. (Base fotofogràfica de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013.)
VIII Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac · Diputació de Barcelona · 2014 224
Figura 2. Esquema litològic i estructural de l’aflorament. (Base topogràfica de la Diputació de Barcelona, 2010.)
En conjunt, és cobert parcialment pel llit de graves mòbil de la llera de la riera de les Arenes, no consolidades i d’escassa potència. El sostre de l’aflorament és visible, està molt rubefactat i és cobert de bretxes consolidades plistocenes que es cabussen uns 30 graus, fet que indica l’existència d’esforços neotectònics en aquest punt (figura 3).
Figura 3. Contacte discordant i erosiu de les bretxes plistocenes sobre els materials paleozoics, molt rube factats. Les bretxes tenen un cabussament notable.
Materials de l’aflorament Farina de falla. La franja afectada per la falla del Vallès, des de la Colònia Sedó (Esparreguera) fins al nostre punt d’estudi, presenta diferents graus de trituració (Julià i Santanach, 1984): en primer lloc, farina de falla massiva; en segon lloc, farina de falla amb abundants blocs de materials paleozoics, i, finalment, sòcol paleozoic afectat per bandes estretes de farina de falla. En aquest aflorament es poden cartografiar dues bandes principals de farina de falla que classifiquem dins el primer grup. Es tracta d’una farina massiva, amb un aspecte lutític gris blavós molt poc cohesiu.
Figura 4. Farina de falla.
VIII Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac · Diputació de Barcelona · 2014 225
A nivell microscòpic, és constituïda per clasts mil·limètrics de quars i fil·losilicats del tipus clorita i il·lita. A nivell macroscòpic, contenen algun petit clast paleozoic aïllat i cossos decimètrics de quars d’exsudació alterats amb pàtines de sulfurs i òxids de ferro. Presenta un bandejat i una exfoliació subverticals (figura 4). Granodiorita. A la zona mitjana de l’aflorament, dins d’una banda de farina de falla, destaca per la seva resistència a l’erosió un cos igni de 24 metres de longitud i d’entre 0,25 me tres i 1,5 metres d’amplada, de forma tabular irregular, amb un contacte net amb el material encaixant i de direcció NO-SE. Hi ha un segon cos més petit al límit sud de l’àrea estudiada. Ambdós tenen un color entre blanquinós i groc pàl·lid. Per la seva granulometria entre mitjana i fina, els abundants megacristalls de feldspat potàssic i la presència de biotita, concloem que es tracta de la mateixa granodiorita que aflora extensament entre Matadepera i Castellar del Vallès (figura 5). Pegmatita. Es poden trobar desenes de petits cossos ignis, la majoria de mida decimètrica. Per la seva textura granoblàstica grollera, en què destaquen els megacristalls de més de 2 centímetres de moscovita, els classifiquem com a pegmatítics.
plecs, des de tipus kink fins a plecs laxos. Per la seva mineralogia i el seu aspecte microestructural, es pot determinar que són un trànsit de pissarra a fil·lita. Metavulcanites. Presenten una textura porfírica amb petits cristalls de quars, feldspat i plagiòclasi dispersos per la matriu. La coloració dominant és groc verdosa. S’hi reconeixen nivells bretxoides, amb clasts d’ordre centimètric a decimètric (figura 6), i intercalacions centimètriques de roques calcosilicatades, pelites i quarsites. Es tracta de materials volcànics efusius i ignimbrítics de quimisme dacític-riolític amb algunes intercalacions terrígenes. Estan afectats per un metamorfisme regional molt subtil, que l’ha dotat d’una cohesió i unes ali neacions marcadament penetratives. Fa d’encaixant dels cossos pegmatítics. Aquestes metavulcanites suposen entre el 45 i el 50 per cent de l’aflorament.
Figura 6. Metaignimbrita dacítica-riolítica. S’hi aprecien piroclasts lítics englobats en una matriu de gra fi.
Estructures
Figura 5. Part del cos granodiorític principal. Se n’han ressaltat algunes cisalles.
Metapelites. Bona part de l’aflorament és format per roques d’origen detrític metamorfitzades. Presenten un aspecte dur i angulós amb una mida de gra afanítica i una lluïssor mat, encara que també pot ser sedosa a causa de la presència de cristalls de moscovita i clorita. Tenen una estructura taulejada molt penetrativa i, a causa del seu comportament dúctil, s’hi pot observar una gran varietat de
Dins del cos granodiorític principal s’observa un conjunt de cisalles de direcció NNO-SSE causades pel desplaçament dextrogir de la falla (figura 2). En aquest pinçament, també queda atrapat el material encaixant original (trànsit de pissarra a fil·lita). El pinçament de cossos intrusius dins la farina de falla es repeteix al sud de l’aflorament, on s’observa un altre cos aboudinat i cisallat pel desplaçament de la falla. Al nord de l’aflorament, s’hi pot observar un conjunt d’antiformes i sinformes estructurats durant l’orogènesi herciniana ja que només afecta els materials paleozoics. A la part més oriental de l’antiforme, s’hi han recollit un seguit de me-
VIII Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac · Diputació de Barcelona · 2014 226
sures que omplen el ventall entre les direccions 048 i 170 i cabussaments des de 48 graus fins a plans semiverticals de 80 graus. Tota aquesta informació ens fa pensar que es tracta d’un periclinal format per la sèrie metavulcanitesmetapel·lites-metavulcanites. Al sud de l’aflo rament, aquesta resposta compressiva dels ma terials paleozoics es repeteix, tot i que d’una manera menys evident, ja que els canvis de cabussament no són tan exagerats. Es poden observar fàcilment plecs d’ordre centimètric a mètric del tipus kink, amb xarneres anguloses i flancs asimètrics que informen de l’estructura de major potència. Aquests plecs sovint es localitzen a les metapel·lites. Per contra, als nivells metavolcànics, els plecs són més laxos, però igualment d’ordre centimètric. Malgrat que la formació dels plecs és simultània als dos nivells paleozoics, presenten una certa diferència en la seva estructuració a causa de la diferent resposta dels materials (dipòsits vulcanoclàstics i argiles) als esforços compressius hercinians. En general, en l’aflorament s’hi poden observar dos nivells diferents de materials paleozoics posats en contacte gràcies a la falla transformant (figura 7).
Figura 7. Tall geològic de l’àrea estudiada.
Relació de la farina de falla amb la falla del Vallès Es poden observar clarament dues zones de falla caracteritzades per la presència de farina de falla: • D’una banda, el sector situat al sud de l’aflorament té una potència visible que fa entre 3 i 5 metres i de la qual no es coneix l’extensió real a causa de la cobertura quaternària. Al seu interior, hi té atrapat un cos granodiorític que, gràcies a la direcció i la forma de les cisalles que l’afecten i de l’activitat de la falla del Vallès, podem determinar-ne la direcció dextrogira. • A la part central, hi ha l’altra franja de farina de falla, que fa entre 25 i 30 metres de potència. Al seu interior, es troba un altre cos granodiorític que, gràcies a les direccions i el tipus de cisalles, ens indica la direcció de les falles que la limiten, en què la dextrogira és la N i la levogira és la S. Uns 2 metres més al sud hi ha una altra petita zona de farina de falla de només 1 metre de potència. Ho interpretem com una zona de shortcut de la falla principal com a conseqüència d’una acumulació d’esforços oposats.
VIII Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac · Diputació de Barcelona · 2014 227
Figura 8. Localització de l’aflorament i cartografia de síntesi a partir de l’IGC (2011) i Camps (2002).
Interpretació i conclusions Per tal d’interpretar-lo, s’ha situat l’aflorament en el context regional i s’han enllaçat de la manera més lògica els materials i les estructures d’aquest aflorament amb els materials i les estructures cartografiades de campanyes ante riors, bàsicament les d’Ubach (1984), Camps (2002), els Mapes Geològics de Catalunya full 392-2-1 (27-29) 1:25.000 de Castellar del Vallès: Geotreball I-Mapa geològic (2011) i el Geotreball V-Mapa hidrogeològic (2012). De les tres grans estructures que defineixen la Serralada Litoral Catalana en aquesta zona –el sistema distensiu que determina la falla del Vallès, el sistema contractiu que conforma els encavalcaments del sòcol sobre la cobertora, i les fractures distensives i de direcció perpen diculars a les fractures compressives principals–, tan sols s’ha determinat la presència del primer, representat per les dues franges de farina de falla. Aquest fet situa aquest aflorament dins la falla del Vallès i determina el seu traçat en aquest sector. Alhora, és molt plausible considerar que està enllaçat amb el petit aflorament de farina de falla del torrent de Can Carbonell i que dóna una direcció de la falla del Vallès en aquest seg-
ment, pràcticament EO. Amb la informació de què disposem, no podem determinar la continuïtat d’aquesta fractura vers l’est, on hauria d’enllaçar amb un altre petit aflorament prop de Can Ginebreda. Finalment, atès que es tracta de l’únic aflorament de farina de falla del terme de Matadepera, caldria considerar el seu valor com a patrimoni geològic local.
Bibliografia Anadón, Pedro; Colombo, Ferran; Esteban, Miguel; Marzo, Mariano; Robles, Santiago; Santanach, Pere; Solé Sugrañés, Lluís (1979): «Evolución tectonoestratigráfica de los Catalánides». Acta Geológica Hispánica, núm. 14 (tom homenatge a Lluís Solé i Sabarís; p. 242-270.) Bartrina, M. T.; Cabrera, Lluís; Jurado, Maria J.; Guimerà, Jaume; Roca, Eduard (1992): «Evolution of the central Catalan margin of the Valencia trough (western Mediterranean)». Tectonophysics, vol. 203, núm. 1-4; p. 219-247. B erástegui, Xavier; M artínez, Pere (dir. i coord.) (2012): «Mapa geològic de Catalunya 1:2.500. Geotreball IV. Mapa hidrogeològic. Castellar del Vallès 392-2-1(72-29)». Institut Car-
VIII Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac · Diputació de Barcelona · 2014 228
togràfic de Catalunya. Institut Geològic de Catalunya. Agència Catalana de l’Aigua. Berástegui, Xavier; Losantos, Mariona; Puig, Carme; Casanovas, Jaume (1996): «Estructura de la cadena Prelitoral Catalana entre el Llobregat y el Montseny». Geogaceta, núm. 20 (4); p. 796-799. Berástegui, Xavier; Losantos, Mariona (dir. i coord.) (2001): «Mapa geològic de Catalunya 1:2.500. Sabadell 392-2-2 (72-30)». Institut Cartogràfic de Catalunya. Berástegui, Xavier; Losantos, Mariona (dir. i coord.) (2011): «Mapa geològic de Catalunya 1:2.500. Geotreball I. Mapa geològic. Castellar del Vallès 392-2-1(72-29)». Institut Cartogràfic de Catalunya. Institut Geològic de Catalunya. Camps, Isaac (2002): «Contribució al coneixement de l’estructura del Bloc de Roques Blanques». Dins: V Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Monografies, núm. 35; p. 173-176. Camps, Isaac; Suárez, Juan Antonio (2000): «Contribució al coneixement de l’estructura del triàsic de St. Llorenç del Munt i l’Obac». Dins: IV Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Monografies, núm. 29; p. 55-59. Fontboté, Josep M. (1954): «Las relaciones tectónicas de la depresión del Vallés-Penedés
con la cordillera Prelitoral Catalana y con la Depresión el Ebro». Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural Sección Geología, tomo homenaje al D. Eduardo Hernández-Pacheco; p. 281-310. Julià, Ramon; Santanach, Pere (1984): «Estructuras en la salbanda de falla paleógena de la falla del Vallès-Penedès (Cadenas Costeras Catalanas): su relación con el deslizamiento de la falla». Dins: I Congreso Español de Geología; p. 47-59. Colegio Oficial de Geólogos de Madrid López-Blanco, Miguel (1994): «Estructuras contractivas de la Cordillera Prelitoral Catalana entre la sierra de Les Pedritxes y el río Ripoll: evolución y relación con los depósitos del margen de la cuenca del Ebro». Geogaceta, núm. 16; p. 43-46. Ubach, Joan (1984): «Els terrenys pre-carbonífers de les Pedritxes-La Pineda-castellar del Vallès». Tesina de llicenciatura. Cerdanyola: Universitat Autònoma de Barcelona. Ubach, Joan (1990): «Geologia de los materiales Paleozoicos de las Escamas de la Cordillera prelitoral catalana al Este del río Llobregat». Acta Geológica Hispánica, vol. 25, núm. 1-2; p. 113-121.
Lihat lebih banyak...
Comentarios
