Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a travès dels dipòsits de recipients ceràmics

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

Treball d’investigació. Màster en Arqueologia Prehistòrica. Manuel Quesada Carrasco Tutor: Ermengol Gassiot Ballbé Departament de Prehistòria. Universitat Autònoma de Barcelona. Agost 2015

Agraïments. Abans de res, és necessari dir que aquest treball, tot i estar signat per una sola persona és fruit del treball que durant anys ha realitzat el Grup d’Arqueologia d’Alta Muntanya. El primer agraïment doncs és per totes aquelles persones que han format o formen part del GAAM. Vull agrair també a tota aquella gent que d’una forma o una altra m’ha ajudat o m’ha donat el seu suport en la realització d’aquest treball. Al Maikel, per l’ajuda amb els càlculs de capacitat; al Joan Nunes, per la seva ajuda amb el SIG; al David García, per l’ajuda amb l’estadística i per les llargues discussions sobre arqueologia i sobre com canviar el món a la porta del Casal. En elles he trobat una ajuda indispensable a les meves limitades capacitats. Gràcies també a tota la resta de membres del GAAM, al Nicco, a la Laura, al Nacho i al David, per la companyia a la muntanya i per que molts cops sense voler, m’han donat idees per continuar endavant. A totes les membres de la Xarxa Depart, per tot el aprenc amb elles. Vull agrair especialment a l’Ermen, per l’ajuda en tot, per la paciència que té amb totes nosaltres i per saber treure la llum clara quan a mi em semblava tot fosc. I sobretot a la Marta. Per ser sempre crítica, i per que ella ha estat, i és, el suport emocional i material d’aquest treball, així que puc dir que gran part d’això que presento, és també obra seva.

Sabadell. Agost, 2015.

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

ÍNDEX 1.

Introducció ........................................................................................................................................... 4

2.

Marc Empíric ........................................................................................................................................ 5 2.1.

La zona d’estudi .......................................................................................................................... 5

Un primer aclariment .......................................................................................................................... 5 El marc geogràfic ................................................................................................................................. 5 Orografia i geomorfologia ................................................................................................................... 6 Clima .................................................................................................................................................... 7 Vegetació ............................................................................................................................................. 7 2.2. 3.

El marc cronològic ....................................................................................................................... 9

Precedents i contextualització ........................................................................................................... 11 3.1.

Els Pirineus en la investigació ................................................................................................... 11

3.2.

El context històric: el segon i el primer mil·lenni ANE .............................................................. 14

4.

Model teòric ...................................................................................................................................... 17

5.

Objectius, premisses i hipòtesis de partida ....................................................................................... 19 Objectius ................................................................................................................................................ 19 Premisses del treball .............................................................................................................................. 20 Hipòtesi de partida ................................................................................................................................. 20

6.

Materials ............................................................................................................................................ 22 6.1.

Els registre arqueològic ............................................................................................................. 22

L’Abric de l’Estany de la Xemeneia (AA-043) ..................................................................................... 23 El conjunt del Despoblat de la Cova (VB-017sup) .............................................................................. 24 Les estructures funeràries. ................................................................................................................ 25 Les datacions ..................................................................................................................................... 27 6.2.

Els dipòsits ................................................................................................................................ 29

Què entenem per dipòsits? ............................................................................................................... 29 Els dipòsits ......................................................................................................................................... 30 7.

Mètodes ............................................................................................................................................. 35 1.

La cronologia ................................................................................................................................. 35

2.

La funcionalitat .............................................................................................................................. 36 a.

El contingut ............................................................................................................................... 36

1

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics b.

El contenidor i la seva relació amb l’entorn .............................................................................. 37

Metodologia de l’estadística espacial .................................................................................................... 39 La gestió de la base de dades georeferenciada. ................................................................................ 39 Les proves estadístiques .................................................................................................................... 41 3. 8.

La dinàmica de les zones properes ................................................................................................ 43 Resultats ............................................................................................................................................ 44

8.1.

El contingut dels dipòsits .......................................................................................................... 44

1.

El dipòsit del Sant Esperit (VB-114) ........................................................................................... 44

2.

Dipòsit de la Vall de Llacs (VB-015) ........................................................................................... 46

3.

Dipòsit del Port de Rus (VB-115) ............................................................................................... 47

4.

Dipòsit de l’Abric de l’Estany de la Coveta I (ESP-008CER) ....................................................... 48

5.

Dipòsit de l’Abric del Luque (TC-043)........................................................................................ 48

8.2.

El contenidor i la seva relació amb l’entorn .............................................................................. 52

Resultats de les proves estadístiques ................................................................................................ 52 8.3. 9.

Comparació del registre arqueològic amb zones properes del sud de la serralada ................. 63

Discussió ............................................................................................................................................ 67

10.

Conclusions.................................................................................................................................... 78

11.

Bibliografia .................................................................................................................................... 79

Annex 1 - Els recipients ceràmics. Fotografies, dibuixos i càlculs de capacitats ........................................ 91 Annex 2 – Els resultats de les proves estadístiques................................................................................. 106 Annex 3 – Base de dades utilitzada .......................................................................................................... 116 Annex 4 – Base de dades extreta de l’eGipci ............................................................................................ 147

2

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

1. Introducció La problemàtica que aquí es presenta està relacionada amb el poblament i la humanització de les àrees d’alta muntanya del Pirineu central. Concretament, aquest treball pretén abordar el repte que representen els dos últims mil·lennis abans de la nostra era pel que fa al poblament de la zona meridional del centre de la serralada, focalitzant els treballs en l’àrea del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (a partir d’ara PNAESM) i les seves zones perifèriques. Durant més de deu anys, el Grup d’Arqueologia d’Alta Muntanya de la UAB – IMF-CSIC (a partir d’ara GAAM) ha realitzat diferents treballs arqueològics en l’àmbit del PNAESM i zones properes, generant un registre arqueològic de gairebé 350 punts d’interès arqueològic que han posat sobre la taula una seqüència de poblament que abasta 10.000 anys. No obstant, amb les datacions disponibles fins avui dia, aquesta seqüència queda interrompuda al voltant del 2.300 calANE, quan desapareixen gairebé totes les evidències d’assentaments a la zona, patró que es reprodueix a tots els contextos arqueològics datats amb C14. No és fins aproximadament el 300 calANE que es tornen a tenir resultats positius en les datacions en contextos vinculats a hàbitats. Aquest hiatus però, és només detectable en aquells jaciments arqueològics associats a refugis de muntanya i/o hàbitats. Al llarg del territori s’han documentat nombroses estructures vinculades a pràctiques funeràries que tradicionalment s’han assignat a aquest període, com poden ser dòlmens o cercles/túmuls de pedra. D’altra banda, s’han realitzat troballes disperses per tota l’àrea del PNAESM de petits amagatalls on hi havien dipositats recipients ceràmics que, per les seves característiques s’han assignat, també, a aquest període en que les datacions radiocarbòniques són escasses. En aquest marc arqueològic és on s’inscriu aquest treball. No es compten amb moltes dades arqueològiques, més que dos possibles nivells d’hàbitat, estructures provablement funeràries i cinc dipòsits-amagatalls de recipients ceràmics. A través de l’anàlisi tant dels materials ceràmics obtinguts dels dipòsits com de la relació que aquests contextos poden tenir amb el territori i amb la resta d’empíria arqueològica, es pretén plantejar un estat de la qüestió sobre les dinàmiques de poblament i els seus canvis a la vessant sud dels Pirineus centrals, intentant hipotetitzar sobre les causes i la direcció del canvi que es reflexa al registre arqueològic entre el 2.300 i el 300 calANE.

4

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

2. Marc Empíric 2.1.

La zona d’estudi

Un primer aclariment La delimitació de la zona d’estudi respon a criteris lligats al propi procés d’investigació. En termes generals estaríem parlant de les zones més altes de la serralada pirinenca entre les conques de les dues Nogueres, la Pallaresa i la Ribagorçana, zona a la que, amb tot, considerem representativa de la dinàmica dels Pirineus centrals. Hem d’anar amb compte en aquest aspecte, ampliar els marges territorials de la investigació de forma aleatòria (això és sense una reflexió que justifiqués aquesta ampliació) podria comportar una disfunció important al propi registre arqueològic. Com per exemple a l’hora de comparar la zona del PNAESM amb d’altres adjacents, donat que el registre arqueològic elaborat no és el mateix ni quantitativament ni qualitativa. Aquí, sorgeix una problemàtica que hem de salvar: la diferència del que és un problema històric amb el que és un problema, històric també, però de la pròpia disciplina, és a dir, arqueològic. El fet de que existeixin zones en les que no hi hagi documentades evidències arqueològiques per al període prehistòric no vol dir que aquestes no existeixin, si no que pot ser fruit de l’oblit per part de la disciplina de dur a terme projectes d’investigació en determinades àrees (un exemple clar és la zona del PNAESM fins fa uns anys). Assimilar una dinàmica històrica al que pot ser és una disfunció purament de disciplina pot portar-nos a error. No obstant, les evidències arqueològiques són les que són i el registre és el que tenim. Per tant, la comparació amb altres zones adjacents i/o similars l’haurem de fer de forma crítica, i la delimitació de la zona d’estudi es basa, de moment, en aquells territoris on les prospeccions i la investigació han estat intensives i sistemàtiques. El marc geogràfic El marc geogràfic al qual s’inscriu aquest treball està situat al nord-oest de la Comunitat Autònoma de Catalunya, la zona occidental dels Pirineus catalans, concretament el territori que compren el PNAESM, amb una superfície total de 40.852 ha, dividida entre la zona de protecció interna (14.119 ha) i la seva àrea perifèrica (26.733 ha). A trets generals, aquesta àrea estaria delimitada a l’oest per la conca fluvial del Noguera Ribagorçana i a l’est per la capçalera del Noguera Pallaresa; mentre que els límits més difusos a nord i al sud estarien situats a la ribera nord del riu Garona (arribant gairebé a la vessant nord de la serralada) i Vall Fosca i Vall de Boí respectivament per la zona sud, comprenent les comarques de la Vall d’Aran, l’Alta Ribagorça, Pallars Sobirà i Pallars Jussà (Figura 1). No obstant, pel que fa a la comparació de les restes de material ceràmic i al propi fenomen detectat a l’àrea d’estudi, deixant de banda alguns estudis paleoambientals i paleoecològics que es situen fora de la zona

5

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics delimitada pels límits administratius del PNAESM, recorrerem també territoris situats tant a l’est com a l’oest així com al nord i sud, zona que es coneix com a Prepirineu o les conques dels rius Segre i Cinca.

Figura 1: Mapa general de Catalunya i situació geogràfica del PNAESM. Els límits administratius del PNAESM i la seva zona perifèrica.

Orografia i geomorfologia El Pirineu és una extensa serralada d’uns 450km de longitud i una amplada de 150km a la seva zona més ampla. Situats entre els 42 i els 43 graus de latitud s’estén des del mar Mediterrani fins el mar Cantàbric. La zona compresa a l’estudi és part del Pirineu central en la seva zona axial, l’àrea amb les elevacions més destacades i nombroses, amb pics que superen els 3.000 metres sobre el nivell del mar (msnm), fons de vall situades entre els 1.000 i els 1.800msnm, i crestes i circs glaciars que separen aquestes valls que sovint superen els 2.700msnm. El relleu, marcadament alpí, està condicionat pel batòlit plutònic granític de Posets-Maladeta (Pèlachs et al., 2009), tot i que a la zona més oriental hi dominen esquistos i pissarres que formen part dels plecs de la coberta paleozoica (Martí, 1986). Aquesta orografia està marcada també pel glaciarisme quaternari que ha anat donant forma a un relleu caracteritzat per valls abruptes i estretes, orientades de nord a sud on centenars de llacs a altes cotes són el testimoni del procés de desgel del Tardiglaciar. D’aquestes valls, les més importants són les de les conques hidrogràfiques que circulen direcció sud, com les dues Nogueres, Ribagorçana i Pallaresa, i els seus afluents, Noguera del Tor i Flamisell, amb l’excepció del riu Garona, que transcorre en

6

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics direcció atlàntica. Aquesta disposició orogràfica connecta la zona d’estudi mitjançant les valls fluvials amb el Prepirineu. A banda d’aquestes, dues valls principals connecten el territori del PNAESM d’est a oest mitjançant el port del Portarró, la vall de Sant Nicolau, afluent del Noguera del Tor, i la vall d’Espot, per on corre el riu Escrita, afluent del Noguera Pallaresa. Clima El clima està fortament condicionat per tres factors. El primer d’aquests són els diferents pisos altitudinals de la zona, els quals generen una gran quantitat de microclimes i ecosistemes, amb forts contrastos en funció de l’altitud. El segon factor és la barrera que suposa la gran serralada pirinenca que bloqueja les masses d’aire continentals i marítimes, tant atlàntiques com mediterrànies, els vents càlids del sud i freds del nord. El tercer factor és la pròpia orografia de la zona i l’orientació de les vessants. No obstant, el factor determinant continua sent les grans diferències existents entre els diferents estatges bioclimàtics (Martín & Varquer, 1995). A l’actualitat, a les zones de fons de vall situades al voltant dels 1.800msnm les temperatures oscil·len entre 2 i -4 ºC de mitjana al gener, i entre 13 i 18 ºC al juliol, de la mateixa forma, la mitjana de precipitació anual està condicionada també per l’altitud (entre 1.000mm i 1.500mm anuals a les zones més altes, i entre 700mm i 930mm als fons de valls) amb una tendència a disminuir a la part més oriental. D’altra banda, aquesta precipitació hivernal provoca que el mantell nival sigui present durant varis mesos a les zones d’obaga i les vessants nord (Martí, 1986; Gassiot et al., 2012a). Vegetació La vegetació d’aquesta àrea és pràcticament en la seva totalitat de tipus eurosiberiana1 i boreoalpina2 i està igualment marcada per l’orientació de les vessants i, molt especialment per les clisèries altitudinals. (Pèlachs et al., 2001a; Gassiot et al., 2012a). En el cas de la vegetació, hem de tenir en compte que tot i ser l’altitud el factor fonamental en el desenvolupament de les formacions vegetals, hi actuen també l’orientació de les vessants i el grau d’insolació, la intensitat de les precipitacions o els processos edàfics (formació dels sòls) i les seves característiques sedimentàries i geomorfològiques, sense oblidar que aquesta distribució és

1

Per vegetació de tipus eurosiberiana entenem aquella que és típica del clima oceànic, caracteritzat per unes precipitacions abundants i regulars durant tot l’any (més de 800mm. anuals), temperatures suaus (entre els 6 ºC i els 22 ºC) i una baixa amplitud tèrmica. Les formacions boscoses típiques són les de tipus caducifoli. 2 Per vegetació de tipus boreoalpina entenem aquella que és característica de la muntanya i l’alta muntanya i que, de forma general, està limitada per l’altitud. És una vegetació adaptada a les condicions de baixes temperatures i de major pluviositat a les zones baixes. Un fet característic és un cicle biològic reduït degut al manteniment perllongat del mantell nival. Les formacions boscoses típiques són acicucifòlies, com les coníferes, i els prats alpins.

7

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics també fruit d’un llarg procés d’interacció entre les dinàmiques climàtiques, vegetals i l’acció humana (Pèlachs et al., 2001). Les formacions a la zona del PNAESM que componen el pis montà i els fons de valls –fins els 1.500/1.700msnm aproximadament– estan dominades pels boscos d’espècies caducifòlies com roures (Quercus humilis), bedolls (Betula pendula), freixes (Fraxinus excelsior), faigs (Fagus sylvatica) o avellaners (Corylus avellana), presents a les zones d’obaga i les més humides, i que hi conviuen amb formacions mixtes de coníferes com ho són el pi roig (Pinus sylvestris) i els avets (Albies alba). Aquests boscos, als fons de les valls, són tradicionalment els més modificats per l’acció antròpica, i avui dia, aquests espais sovint són pastures i prats de dall, propers als nuclis urbanitzats, on estan representades espècies com el boix (Buxus sempervirens) o pinars de pi roig (Pèlachs et al., 2007; Gassiot et al., 2012a). A una cota superior, entre els 1.500/1.700msnm fins els 2.300msnm aproximadament, al pis subalpí, hi dominen les formacions boscoses de coníferes, amb predomini dels pinars de pi negre (Pinnus uncinata) amb presència també de bedolls i avetoses a les zones d’obaga. Són característiques també les formacions arbustives als sotaboscos, destacant a les zones d’obaga el neret (Rhododendron ferrugineum), un arbust glabre que creix també per sobre el límit arbori pirinenc, o el nabiu (Vaccinium myrtillus); mentre que a les zones de solana hi creixen el ginebre (Juniperus communis) i la bruguerola (Calluna vulgaris) (Pèlachs et al., 2007). Finalment, per sobre els 2.300msnm aproximadament, on ja no hi creixen les formacions boscoses, hi predominen els prats alpins amb pins negres de forma dispersa, amb creixement d’arbustos i herbes alpines (Poaceae, Festuca, Artemisa, entre d’altres) (Figura 2).

Figura 2: Esquema gràfic de les diferents clisèries altitudinals i la vegetació predominant a cadascuna de les vessants del Pirineu central.

8

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

2.2.

El marc cronològic

El marc cronològic d’aquesta investigació, més enllà de les definicions tradicionals “Edat del Bronze”, “Edat del Ferro”, estaria delimitat pel propi registre arqueològic basat en les datacions radiocarbòniques realitzades a la zona, fent només una escarida referència a les “edats” (Maya & Petit, 1995, Maya, 1990; Lull et al. 2014), únicament per introduir la dinàmica de la zona d’estudi en un context més ample, ja que les considero poc rellevants pels objectius d’aquest treball. La definició de l’objecte d’estudi –la variable del camp empíric que determina els límits cronològics de la recerca (Castro et al., 1996a)– és el canvi en el model de poblament identificat mitjançant les anàlisis de carboni 14, que mostren un període de gairebé dos mil·lennis en que no apareixen contextos d’hàbitat. Considero que els límits temporals en els quals s’inscriu aquesta recerca no és pas una categoria analítica pròpia, si no un criteri necessari per ubicar les dues dimensions –espacial i temporal– que els fenòmens arqueològics requereixen. Tot i així, en el següent apartat, esbossaré de forma molt sintètica la definició i algunes característiques generals dels conceptes “Edat del Bronze” i “Edat del Ferro”. La necessitat d’abordar, encara que sigui de forma sintètica aquesta qüestió rau en que és igualment indispensable no separar els fenòmens per un fet simplement orogràfic. Seria absurd desvincular la dinàmica de les zones altes pirinenques de les dinàmiques de les zones de muntanya mitjana i baixa de la serralada o inclús de les de la plana. Primer, per que seria caure en un determinisme barat que separa ambdues dinàmiques a raó d’un condicionant orogràfic que no té cap justificació en relació al propi objecte d’estudi, les societats prehistòriques de la zona. Segon, que es deriva de la primera, i premissa de la investigació, és que aquestes formacions socioeconòmiques que explotaren els territoris de l’alta muntanya difícilment podrien sobreviure únicament en aquest territori, el que ens obliga a pensar que ambdues dinàmiques estan estretament interrelacionades. És indispensable entendre què passa a les zones baixes per a entendre què passa a les zones altes. De la mateixa forma, podria ser igual o més interessant entendre què passa a les zones altes per a entendre què passa a les zones baixes. Tornant a la qüestió temporal, existeix certa contradicció metodològica a que ens hem d’enfrontar. Si la seqüència d’ocupacions prehistòriques a la zona d’estudi l’hem creada en base a datacions absolutes que són les que evidencien aquest hiatus, precisament per a aquest buit de datacions hem de jugar amb qüestions cronotipològiques. No obstant, aquesta

9

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics inferència es farà defugint del que s’ha anomenat cultura arqueològica3. Aquest és el cas tant pels recipients ceràmics com per a la tipologia de les construccions de caràcter funerari, doncs fins el moment no tenim altra forma d’inscriure-les dins d’uns determinats límits cronològics. Així, de la mateixa forma que recorrem als túmuls i cercles de pedra ben documentats al nordest peninsular per a inserir-los a finals del segon mil·lenni i inicis del primer ANE, recorrem també a les morfologies, les “tipologies” i, al cap i a la fi les “formes de fer”, similars pel que es refereix als recipients ceràmics. Arribats aquí, i com a punt de partida de la investigació, aquests dipòsits de material ceràmic s’han assignat de forma genèrica a l’Edat del Bronze (Gassiot et al., 2014; García Casas et al. 2011). No obstant, entenem que aquesta inferència que ha estat realitzada de forma genèrica, és una premissa de caràcter hipotètic en aquest treball. Raó per la qual serà una de les primeres qüestions a contrastar.

3

Els paral·lels que es busquen i les assignacions tipològiques que es realitzen, no es fan sota el paradigma cultural, inferint que és el mateix grup cultural (arqueològic), entenent un grup cultural com a unitat d’anàlisi arqueològic (Clarke, 1978); si no que es fan sota un paradigma materialista, de la producció. És a dir, les produccions ceràmiques similars s’inclouran dins una forquilla cronològica en funció de les formes en que aquestes van ser produïdes i, per tant, descartant a priori, que es tracta dels mateixos grups.

10

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

3. Precedents i contextualització 3.1.

Els Pirineus en la investigació

L’arqueologia de les zones altes de muntanya no havia despertat gaire interès entre la comunitat científica fins fa poques dècades. Aquest fet, era degut segurament a que, d’una banda, s’assumia que gairebé no hi havia vestigis arqueològics i, de l’altra, les possibles poblacions que allà hi visqueren al passat haurien estat marginals de la dinàmica d’avenços tecnològics i culturals dels medis de la plana i de la mitja muntanya. No obstant, durant les últimes dècades, l’interès pel passat a les zones d’alta muntanya ha anat augmentat entre la comunitat acadèmica. Potser el cas de l’espectacular troballa el 1991 a un glaciar a 3.200 metres d’alçada a Tissenjoch, al Tirol (l’Ötzi, d’una antiguitat de més 5.000 anys) (Spindler, 1995), va posar sobre la taula una realitat arqueològica que, anteriorment, havia passat desapercebuda. Tot i així, els Pirineus ja havien rebut l’atenció d’alguns estudiosos des d’inicis del segle XX, incloent-los en les obres de síntesi del nord-est peninsular. En les primeres investigacions, les restes megalítiques van ser estudiades per Bosch-Gimpera, que elaborà el concepte Cultura Pirenaica en el que serà la primera síntesi explicativa de la prehistòria dels Pirineus (BoschGimpera, 1919). Aquest concepte, que farà seu també Lluís Pericot (Pericot, 1950) i que tindrà una influència notòria en els autors de tot el segle XX, es definiria per una unitat ètnica i cultural present a tota la serralada, des del Paleolític, i diferenciada de la resta de poblacions del sud d’Europa (Bosch-Gimpera, 2003). La complicada orografia de la zona, amb un relleu que dificulta la comunicació, i les condicions ambientals de la serralada, haurien actuat com a factor d’hermetisme, generant una zona poc permeable als canvis i progressos de les zones del voltant i abocant a les seves poblacions quasi a la marginalitat respecte la dinàmica general del sud d’Europa (Jiménez, 2006). Aquesta seria la raó principal per la qual la Cultura Pirenaica i les seves formes de vida han tingut una continuïtat especialment duradora en el temps. De fet, alguns autors han plantejat que, degut a aquest hermetisme, la història de les poblacions del Pirineu es podria estudiar en gran mesura des de l’etnografia, doncs les pràctiques dels pastors del segle XIX i inicis del XX no diferirien gaire dels habitants d’èpoques més remotes (Pericot, 1950; Simorra, 2001), centrades gairebé exclusivament en la ramaderia. També els etnògrafs van estudiar les poblacions del Pirineu. El més conegut, Ramon Violant i Simorra, va dedicar el seu estudi a les formes de vida dels pastors i les pràctiques transhumants d’inicis del segle XX. Seguint sota els mateixos paradigmes –la difícil orografia i el clima extrem– i partint de conceptes com la Cultura Pirenaica, considerà que aquests estudis eren també vàlids per a l’enteniment de les poblacions passades, ja que molts dels seus

11

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics elements materials i pràctiques socials havien quedat fossilitzats (sic) en les tradicions de les poblacions pirinenques (Simorra, 2001). Més endavant, durant les últimes dècades del segle XX, alguns autors començaren a abandonar, i criticar, el concepte de Cultura Pirenaica. Tot i així, aquestes crítiques continuaven descansant en un dels fonaments de la visió anterior: el determinisme geogràfic i mediambiental com a factor que relegava els habitants de les zones altes del Pirineu a la pseudo-marginalitat en relació a les dinàmiques generals i on es donaven desenvolupaments socials molt particulars (Cots, 2003; Martín & Vaquer, 1995; Llovera, 1986). Algunes de les troballes efectuades però, com per exemple el dipòsit de bronzes de Llavorsí, van començar a qüestionar les hipòtesis sobre l’hermetisme de la zona, i alguns autors començaren a plantejar i a ubicar les zones centrals de la serralada com a llocs de pas (Estany & Garcia, 1998), i sovint, de pas transhumant (Ruiz Zapatero, 1995 i 2011). Precisament, alguns autors apunten que són aquests espais els que vehicularen el pas de persones, materials i influències durant l’Edat del Bronze i la transició al ferro (Maya & Petit., 1995; Ruiz Zapatero, 1995 i 2011; Estany & Garcia, 1998; Gallart, 1991; González et al., 1995). En aquest sentit, les restes arqueològiques més estudiades han estat les construccions megalítiques, en part per que són les troballes més espectaculars, però sobretot, per que fins fa pocs anys no es coneixien gairebé més vestigis arqueològics més al nord de Sort, amb l’excepció dels bronzes de Llavorsí i els túmuls del Pla de Beret (Vidal & Vila, 2006; Còts, 2010). A la vessant nord, també alguns investigadors han realitzat intents de síntesi regionals sota uns paradigmes molt similars als dels seus col·legues de la vessant sud (Guilaine, 1972; Gascó, 1995). Durant els últims anys però, s’han encetat diversos programes d’investigació a les àrees d’alta muntanya del sud d’Europa, i altre cop, els Pirineus no són una excepció. Aquests programes, tot i que heterogenis, parteixen de premisses i plantejaments teòrics que d’alguna forma renoven les interpretacions que tradicionalment s’han fet sobre els espais d’alta muntanya. Els dos eixos en que es basava la comprensió de les societats de les zones altes de muntanya (hermetisme i determinisme mediambiental) han donat lloc a projectes que sovint, i gràcies a l’avenç teòrico-metodològic de la disciplina, combinen amb l’empíria arqueològica, dades provinents de disciplines com l’arqueobotànica, l’antracologia, la paleoecologia, el paleoambient, etc. Projectes com els de la muntanya d’Enveitg (Rendu, 2003), les valls del Cize i Soule (Rendu & Campmajo, 2002), a la vall d’Ossau (Calastrenc et al. 2006; Le Couédic, 2010), les valls del Madriu i Perafita-Claror (Palet, 2007), la conca alta del riu Freser (Palet, 2012), els del propi GAAM a la zona del PNAESM (Gassiot et al., 2014) i des de fa uns anys a la zona del Parc Nacional d’Ordesa y Monte Perdido (Clemente et al., 2015) han posat de manifest

12

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics l’interès científic i la importància en el relat històric que tenen les àrees d’alta muntanya pirinenques, des d’una perspectiva multidisciplinar i també, val a dir, aportant empíria arqueològica als models interpretatius existents que, sovint, no en tenien. És en aquest context en que s’emmarca el present treball.

13

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

3.2.

El context històric: el segon i el primer mil·lenni ANE

Allò que coneixem com a l’Edat del Bronze és un concepte creat per a intentar seqüenciar un determinat període històric –en el que són característics una sèrie d’artefactes d’origen arqueològic– que ordenés el temps en prehistòria. Quan al 1936 Thomsen proposà el conegut sistema de les tres edats (Pedra–Bronze–Ferro) (Renfrew & Bahn, 1991) el que s’introduí dins la ciència arqueològica fou un sistema de periodització en funció del canvi tecnològic1 que s’ha mantingut fins avui dia i que, en termes generals, podríem dir que s’ha anat modificant amb les diferents formes de datació absoluta. Edat del bronze doncs correspondria a la primera edat dels metalls (ara sabem que també es fabricà coure abans que bronze). Sabem però, que aquesta no és una classificació universal i que hi ha territoris on no necessàriament s’ha passat per aquestes tres etapes materials (Lull et al., 1992; Castro et al., 1996a). El cas és que a la seqüència arqueològica del PNAESM no tenim ni rastre d’objectes de bronze. L’únic amb el que comptem és amb algunes anàlisis de materials pesants a zones properes que podrien evidenciar la producció de certs metalls (Gassiot et al., 2010), i alguns artefactes d’època històrica, que no són indicatius ni de període, ni molt menys, de “cultura material”, categoria analítica que prefereixo defugir en aquest estudi. Com he dit abans, que l’Edat del Bronze tingui o no materials de bronze ha arribat a un punt que en certa manera és irrellevant, si està dins les cronologies proposades per la literatura arqueològica (Maya & Petit, 1995; Maya, 1990; Lull et al. 2014; López Cachero & Pons, 2008) com a Edat del Bronze, és Edat del Bronze. Aquesta no és només una qüestió retòrica. És una qüestió de mètode, i com a mètode, una qüestió de plantejament teòric. L’edat del Bronze existeix, però existeix en la literatura arqueològica, existeix com a constructe (moltes vegades ideal) per a la delimitació temporal d’unes determinades formacions socioeconòmiques. Fet que ens fa pensar en una altra cosa: no existeix temps sense espai, ni espai sense temps. És a dir, si l’Edat del Bronze delimita una dimensió temporal de la prehistòria, delimita de la mateixa forma les “fàcies” territorials? La resposta és no. L’elaboració del sistema de les tres edats no contemplava espai (tot i que la materialitat amb la qual va ser conceptualitzat i elaborat sí), sinó que pretenia ser un tot universal. 1

Vincular directament al canvi tecnològic canvis també d’àmbit social, econòmic, ideològic, ha estat una associació recurrent en arqueologia. És però una premissa de caràcter sempre hipotètic, voluble i gens innocent. Voluble perquè, a banda d’associar únicament a la innovació tecnològica canvis d’ordre social, econòmic, ideològic que ben es podrien donar sense aquest canvi tecnològic, implica que tot canvi tecnològic té el seu correlat sòcio-econòmic-ideològic. Gens innocent perquè, darrera aquesta formulació hi ha implícita la idea de progrés, concepte que, per les seves connotacions i ambigüitats, prefereixo evitar en aquest treball.

14

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics La subdivisió del temps prehistòric en aquestes tres etapes i, sobretot, els límits –els canvis– d’aquestes, han suscitat acalorats debats i han omplert milers de pàgines de llibres, articles, ponències, etc. Un fet que no és estrany, doncs l’aplicació mecànica a diferents zones i territoris, no només d’aquesta periodització general sinó també de les diferents subdivisions de les mateixes, a voltes ha esdevingut inoperant, generant debats que sovint aporten més confusió que no pas un aclariment cronològic pretès que, al cap i a la fi, en molts casos no coincidia amb les dinàmiques de les regions i territoris on s’ha volgut aplicar. El cas del Pirineu central és un bon exemple. A més, aquestes perioditzacions no tenen capacitat explicativa per sí mateixes, i li deuen, i beuen –molt–, d’un evolucionisme progressista (en el sentit de progrés) del que nosaltres tampoc ens hi sentim partícips. La nostra seqüència es basa en la materialitat del registre arqueològic. És cert que una materialitat per sí sola no ens diu res. És la pròpia interacció dialèctica entre les premisses teòriques, l’empíria arqueològica, la reformulació d’hipòtesis en base al registre i la conseqüent contrastació amb la materialitat arqueològica, la que genera teoria (Bate, 1998). És en base a aquesta teoria materialista que proposem aquestes perioditzacions. Més enllà d’aquest debat de caire teòric, podem dir que l’adscripció de la “cultura bronze” com a conseqüent de la cultura “calcolítica/eneolítica” és un fet més o menys acceptat per la comunitat científica. L’inici d’aquesta “Edat del Bronze” és ja objecte de debat, tot i que més o menys existeix el consens que aquesta es situa a inicis del IIon mil·lenni ANE, període en que, tradicionalment, s’han atribuït una sèrie de canvis a nivell social, econòmic i ideològic. El cert, és que molts d’aquests canvis comencen a intuir-se ja al IIIer mil·lenni ANE (Lull et al., 1992; López Cachero, 2007). Algunes característiques mencionades han estat el sorgiment de les estructures “estatals”, el desenvolupament dels productes derivats, del comerç i la consolidació de les divisions socials, entre d’altres (Lull et al., 1992; Ruiz Gálvez, 2001). A banda d’això, i més enllà de que a la nostra zona d’estudi els hàbitats són poc coneguts, un dels fenòmens documentats arreu del vell continent que s’adscriu a l’Edat del Bronze és precisament els dipòsits de bronze. Aquests són, com el seu nom indica, troballes, sovint aïllades, que estan formades per material de bronze, ja sigui armament, objectes d’ornamentació o diferents tipus d’artefactes. No és el lloc per enumerar la quantitat de troballes d’aquestes característiques, però sí insistir en que és un fenomen recurrent al sud d’Europa, sobretot al territori francès (Graells et al., 2008; Gabillot, 2000; Jeudy & Piningre, 2001; Le Roux & Briard, 1970; Mercurin & Campolo, 2011) per posar només uns exemples. De fet, al Pirineu, prop de la zona d’estudi en tenim uns quants. El dipòsit de bronzes de Llavorsí

15

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics (Gallart, 1991), el de Cuylàs (Maya, 1983), el de Sant Aleix (Còts, 2003) o el de Ripoll (Pons, 1980), són els més propers a la zona. En tot cas, quan nosaltres parlem dels dipòsits de materials del PNAESM no ens estem referint ben bé al mateix. Els dipòsits que nosaltres hem trobat són de material ceràmic i no pas d’objectes de bronze. Tradicionalment aquests dipòsits de bronze han estat els més estudiats, tant per la recurrència com per l’excepcionalitat de la troballa, no obstant, existeixen també alguns exemples de dipòsits de material ceràmic al continent europeu (Blasco et al., 1987; Bassols et al., 1997; Yáñez et al., 2002; Miret, 2011), tot i que prou diferents als trobats a la zona del PNAESM. Les interpretacions que s’han fet d’aquests dipòsits són tan variades com poc exhaustives, des de funcions econòmiques, sepulcrals o rituals.

16

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

4. Model teòric No és la meva intenció estendre’m en qüestions teòriques, però penso que d’alguna manera és necessari explicitar alguns aspectes. Necessari per que la realitat és independent a la consciència i de com aquesta la concep. La necessitat de la teoria neix precisament d’aquest fet, ja que a l’hora d’iniciar qualsevol procés d’investigació, aquells procediments que utilitzem per a conèixer allò que volem conèixer partiran ineludiblement dels coneixements que tinguem fins a aquell moment. Pel que fa a la metodologia, aquesta no és imparcial (Bate, 1998; Palomar, 2005), i entenc que l’aplicació d’un determinat model metodològic porta implícita una posició teòrica determinada encara que aquesta no s’expliciti i sigui conscient l’autor o no. En aquest treball es recullen les aportacions que s’han fet des de diferents àmbits des de la perspectiva del materialisme històric (Castro et al., 1996 i 2001; Gassiot, 2002; Risch, 1995). Entenc que el treball, com a producte i com a procés, és el fonament material de la vida humana i de la vida social. Aquesta realitat social està formada per homes, dones i objectes, la relació dels quals està mediatitzada (en una relació dialèctica) pels processos de producció i reproducció social necessaris per a la supervivència de la pròpia societat. Així, la producció és la base de la vida social (Castro et al, 2001). Però producció és un concepte que es refereix a la totalitat de les produccions, de la mateixa forma que el concepte treball també es refereix a totes les formes de treball. Són per tant abstraccions, conceptes que defineixen el lloc comú de totes les produccions i treballs en les diferents realitats i particularitats històriques. No tenen una capacitat explicativa per sí mateixos de les realitats concretes (Marx, 1858) que, en definitiva, és el que aquí intentem explicar. Necessitem doncs de l’empíria arqueològica sobre la qual generar marcs explicatius coherents sobre el passat i sobretot, sobre les formes en que les relacions socials de producció es manifesten en les realitats concretes passades. Quan dic empíria arqueològica, no em refereixo a altra cosa que les restes materials de l’expressió fenomènica concreta d’aquestes relacions socials (Lull, 1988). Malauradament, en arqueologia només podem conèixer les restes materials d’aquests processos de treball, és a dir, com a materialitat arqueològica el que coneixem són alguns dels condicionants materials i productes de la producció, amb sort alguns subjectes, etc. No coneixem la producció com a procés i les relacions que les genera i que aquesta genera. Però hem de ser conscients que la materialitat arqueològica no està només formada per artefactes, els circumdats i arteusos (Castro et al., 2001) també en formen part i ens poden ajudar a entendre la interacció (la producció) que existeix entre les comunitats humanes i l’entorn que

17

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics produeixen i del qual formen part. És per això també que penso que per entendre l’evolució de les societats és imprescindible tenir en compte la dinàmica del paisatge, doncs d’alguna forma, si considerem que tot allò que és objecte de treball per part d’una societat és també objecte de l’estudi arqueològic, també l’entorn que aquestes societats produeixen i exploten s’haurà de tenir en compte. L’arqueologia s’ha dotat d’eines i ha aprofitat els estudis d’altres disciplines per integrar aquestes anàlisis al seu estudi, com poden ser les anàlisis pol·líniques, de sediments, de fitòlits, de components químics de les aigües, antracològics, pedoantracològics, etc. que, per la proposta que aquí presento, és necessari contemplar. En el cas que ens ocupa, és necessari entendre el context de la muntanya com a un context arqueològic, de producció, sense escindir el medi natural del medi social (Castro et al., 1996), ja que les formacions socioeconòmiques formen també part d’aquest “medi natural”. Al cap i a la fi, sense espai natural no hi hauria producció, i sense producció no hi hauria espai social. Aquesta escissió ens inhabilitaria gran part de la investigació, doncs espais considerats com a naturals, com poden ser prats, rius, boscos, etc. es consideren en aquest treball objectes de treball, mitjans de producció o, fins i tot, productes (Risch, 1995), ja que aquests segments formen part dels diferents processos productius (modificant-los i sent modificats) que es donen en el context de l’alta muntanya, com poden ser la ramaderia, l’explotació de la fusta, la producció de carbó, l’extracció de mineral, etc. A més, d’altra forma, no tindríem forma d’ubicar certs elements arqueològics en el seu context històric, com per exemple els dipòsits de recipients ceràmics. Per no allargar-me més, aquesta proposta parteix de dues premisses. La primera, considero que el treball humà, la producció, com a capacitat de transformació de l’entorn però sobretot com a fet material, existeix sota unes condicions històriques concretes, i aquestes són variables (Marx, 1858; Gassiot 2001; Gassiot & Jiménez, 2006); de forma que els objectes de treball i els subjectes del treball són modificats constantment pel mateix treball, que modifica alhora les relacions que s’estableixen entre sí. La segona, que es deriva de la primera, és que les diferents formes de gestió ramadera i d’explotació de l’alta muntanya generen materialitats arqueològiques diferents. Aquesta premissa va ser ja formulada per l’escola processual en la seva proposta de teoria d’abast mitjà (Binford, 1983), i tot i la innegable vàlua d’aquesta aportació per a l’avenç científic de la disciplina, entenc que no és el lloc ni el moment de plantejar les crítiques que penso se li poden fer. En aquest sentit, hem basaré també en treballs anteriors (Garcia Casas, 2011; Gassiot & García Casas, 2015) on s’ha estudiat la dinàmica de les formacions socials i a través dels canvis en l’arquitectura ramadera a l’àrea d’estudi d’aquest treball.

18

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

5. Objectius, premisses i hipòtesis de partida Objectius Els objectius d’aquest treball són de dos ordres. Un, podríem dir més de llarg termini, està relacionat amb el coneixement de les societats pretèrites. En aquest cas concret, la forma que adopten les formacions socioeconòmiques en l’àmbit de l’alta muntanya i la forma en que aquestes exploten i produeixen territori al llarg de la història. El segon, relacionat amb els materials que utilitzarem en aquest treball, és aprofundir en el coneixement que tenim sobre els dos últims mil·lennis abans de la nostra era al Pirineu central, en el qual detectem un canvi en els models d’assentament que, intuïm, és també un canvi en la gestió de l’explotació dels recursos de la muntanya, amb els correlats en l’organització social de la producció que poden comportar. Per fer-ho, ens centrarem en allò que hem anomenat dipòsits de material ceràmic. Aquests dipòsits apareixen, a priori, en un moment en que es perden gairebé totes les evidències de vestigis d’habitació humana. Extreure tota la informació possible al voltant d’aquests ens pot facilitar generar un marc explicatiu d’aquests canvis en el poblament prehistòric de muntanya. A nivell concret, l’objectiu es divideix en els tres eixos que s’expliciten a continuació: 1. Saber de quina època són aquests dipòsits. Confirmar, o refutar, la hipòtesi que han plantejat alguns investigadors sobre la inscripció cronològica d’aquests dipòsits i el seu material de forma genèrica a l’Edat del Bronze. Intentar delimitar el seu marc cronològic, tot sabent les implicacions que té la datació per cronotipologies i que ens movem en marcs cronològics prou amplis. 2. Saber quina va ser la seva funció. Aquest apartat, el dividirem en dos: a. D’una banda, l’estudi del contingut dels dipòsits. És a dir, els propis recipients ceràmics. b. De l’altra, l’estudi del contenidor. No només la morfologia d’aquest sinó sobretot, la relació que podem establir entre aquest i el seu entorn, entenent per entorn, el marc de referència de producció en el qual s’inscriuen aquest dipòsits i artefactes. L’aspecte concret que volem conèixer d’aquesta realitat arqueològica és si aquests dipòsits estan, o no, vinculats a l’activitat ramadera. 3. Com a objectiu final, la comparació, en la mesura del possible, d’aquest fenomen amb àrees properes de la serralada, i de mitja i baixa muntanya, amb l’objecte d’intentar delimitar geogràficament aquest fenomen.

19

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

Premisses del treball Les premisses d’aquest treball són vàries. La primera és que les causes del canvi en la dinàmica de poblament registrat a l’últim terç del IIIer mil·lenni calANE són d’ordre social, històric. En un treball anterior, vaig tractar d’acotar les possibles causalitats d’aquest canvi i afinar en les diferents

hipòtesis

explicatives

possibles

(Quesada,

2014).

Comparant

les

dades

paleoambientals de la zona i el registre arqueològic, podem dir que no existeix cap correlació de tipus causal que pugui fer-nos relacionar aquest canvi en la dinàmica de poblament a causalitats de tipus climàtic, descartant d’aquesta forma, el determinisme climàtic com a vector dels canvis en el poblament i en l’organització social. La segona premissa, de tipus més teòrico-metodològic, és que entenem que les diferents formes de gestió ramadera (activitat que més es documenta a la zona d’estudi) generen diferents evidències materials tant a nivell artefactual com a nivell de territori (García Casas, 2011 i 2012; Gassiot & García Casas, 2015). És a dir, no només generen unes evidències arqueològiques distintes (entenguis jaciment arqueològic) sinó que produeixen també un territori –paisatge– diferent (Catalan et al. 2012). A partir d’aquí, el que es pretén inferir en aquest treball és la direcció del canvi en la dinàmica de poblament i explotació de la zona referida. Establir els factors causals d’aquest canvi és prou difícil amb les dades de que disposem actualment, tot i així, s’intentarà relacionar alguns aspectes del canvi amb possibles causalitats. La contrastació, refutació o delimitació d’hipòtesis esdevé en aquest marc, un objectiu suficient.

Hipòtesi de partida La primera hipòtesi de la investigació, que ja he esmentat, és la inscripció cronològica dels recipients ceràmics documentats als dipòsits al que de forma genèrica, i sovint difusa, s’ha anomenat l’Edat del Bronze. Hipòtesi que serà necessari contrastar des d’un primer moment. La segona hipòtesi de partida és que la funcionalitat d’aquests dipòsits de recipients ceràmics està estretament lligada a les pràctiques ramaderes. El poblament al PNAESM té dos horitzons pel que fa als tipus d’habitació: en abric i a l’aire lliure. Les primeres traces de poblament són totes en abrics i petites balmes i durant el tercer mil·lenni cal ANE l’augment d’assentaments es dóna també en abrics (excepte un cas, que considerem pot ser simptomàtic). Després del hiatus de datacions pel que fa a assentaments, a partir del ca. 300 calANE, les estructures d’habitació ja es documenten, també, a l’aire lliure. És força difícil arribar a contrastar de forma categòrica aquesta hipòtesi, donat les dades de les que ara mateix disposem, tot i així,

20

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics realitzaré una aproximació exploratòria amb els elements que ara per ara tenim per intentar confirmar-la i delimitar-la o, en el seu defecte, rebutjar-la. Finalment, penso que, tot i que el registre arqueològic pels últims mil·lennis de la prehistòria al Pirineu central és prou escàs, el fenomen detectat pot ser exclusiu d’aquestes zones d’alta muntanya. En àrees properes com el Pirineu andorrà o aragonès, és possible que es detecti el mateix fenomen, amb la pràctica desaparició dels contextos d’hàbitat, mentre que per zones de plana i mitja muntanya, aquesta dinàmica pot ser completament diferent.

21

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

6. Materials 6.1.

Els registre arqueològic

Tot i que el present treball es centra en aquells jaciments que hem anomenat dipòsits de recipients ceràmic, és convenient destacar que, més enllà d’aquests, també utilitzarem la resta de jaciments arqueològics1 documentats a la zona del PNAESM i la seva àrea perifèrica. Durant més de deu anys de prospeccions i treballs d’excavació s’han documentat un total de 346 jaciments (Figura 3), amb una varietat notòria tant en la forma com en la funcionalitat, que van des de vestigis d’habitació a l’aire lliure o en balmes i abrics fins a gravats rupestres en roques, passant per estructures megalítiques, material en superfície, places relacionades amb activitats metal·lúrgiques, carboneres o les pròpies troballes disseminades de material ceràmic en amagatalls. Amb tot, es detecta un clar predomini de les estructures associades a la ramaderia, on una gran majoria d’aquestes són construccions a l’aire lliure de pedra seca, que es distribueixen per tota la zona, habitualment petites cabanes, tancats, i altres estructures vinculades a aquesta activitat (Gassiot et al., 2014). Donades les característiques geomorfològiques de la zona, les cavitats no són molt abundants i les existents són més aviat de dimensions reduïdes. Mentre que al sector granític hi existeixen algunes cavitats formades per l’acumulació de grans blocs erràtics procedents dels glaciars rocosos pleistocens, al sector dominat pels esquistos, degut a processos geològics i climàtics, aquestes cavitats tenen unes dimensions més reduïdes i la seva abundància al territori és menor. Tot i així, l’ocupació de balmes i cavitats a la zona d’estudi com a refugi és ja recurrent des de mitjans de l’Holocè, s’intensifica durant el IIIer mil·lenni calANE i és també notòria en època medieval (Gassiot et al., 2012). Pel que ens interessa en aquest treball, només dues datacions han donat uns resultats que s’inscriuen en el període d’estudi (ca. 2.300–300 calANE). Aquestes datacions són les del l’Abric de l’Estany de la Xemeneia i el conjunt del Despoblat de la Cova.

1

Existeix certa dificultat i debat sobre com definir jaciment arqueològic (García Sanjuán, 2005; Burillo et al, 2004). Les característiques d’aquests poden ser molt diverses, mentre que la delimitació espacial, sovint, està determinada per la pròpia àrea d’excavació, sense una reflexió crítica dels límits del propi fet arqueològic. Un criteri que es podria aplicar és la dimensió productiva, però tot i així, els límits quedarien igualment difusos. Pel que fa a aquest treball, quan parlem de jaciment arqueològic ens referim a un conjunt d’evidències empíriques que s’han interpretat com a un mateix context arqueològic.

22

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

Figura 3: Mapa de la zona del PNAESM i la seva àrea perifèrica amb els 346 jaciments arqueològics documentats pel GAAM. Les zones amb menys densitat de punts són àrees d’elevada dificultat per a la prospecció degut a la complicada orografia del terreny o que no han estat prospectades intensivament.

L’Abric de l’Estany de la Xemeneia (AA-043) Es tracta d’un petit abric situat a la vall de Cabanes, a 2.431msnm, associat a un conjunt de tancats situats en una zona de pastures. L’abric està format per una petita cavitat generada per l’acumulació de blocs erràtics de granit de grans dimensions. L’interior de l’abric el conformen dos petits espais, amb un àrea d’uns 11m2. Al sondeig que s’hi va realitzar es van poder documentar tres fases d’ocupació. La més antiga d’aquestes, consistia en un estrat de terra fosc, amb grans fragments de fusta cremada (alguns de més de 1,5cm). Es van recuperar també petits fragments de lític tallat de sílex i quars i alguns fragments de ceràmica informe de dimensions molt reduïdes. La datació2 d’un dels carbons d’aquest estrat donà un resultat de 3.320±40BP3. Aquestes evidències ens fan pensar en una utilització de l’abric com a refugi durant mitjans del segon mil·lenni calANE, sent unes de les poques evidències d’habitació existents a la zona per aquest període. (Figura 5).

2

Les datacions s’introdueixen al text amb les dates en anys abans del present (BP) sense calibrar. El codi de laboratori i dates calibrades als peus de pàgina. Les calibracions les he realitzat amb el programa OxCal 4.2.4 amb la corba Intcal 13. OxCal v4.2.4 Bronk Ramsey (2013);r:5 IntCal13 atmospheric curve (Reimer et al. 2013). https://c14.arch.ox.ac.uk/oxcal/OxCal.html 3 Beta – 278789 - (1.691 – 1.504 calANE) a 2 sigmes.

23

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics El conjunt del Despoblat de la Cova (VB-017sup) Aquest jaciment està format per un conjunt de cabanes i tancats dels denominats Conjunts ramaders agrupats (García Casas, 2012) datat d’edat medieval. El formen prop de trenta de recintes arquitectònics construïts a l’aire lliure amb pedra seca i grans blocs del tarter en el qual queda incrustat una part de l’assentament. Està situat en un petit puig a mitja vessant de la ribera del Bony del Graller, en una de les valls laterals de Sant Nicolau, a una alçada entre els 2.220 i els 2.230msnm, prop d’un petit curs d’aigua. Aquesta petita elevació queda delimitada en una part per un aflorament de roca mare que oculta i dificulta l’accés al jaciment per la seva part est i nord-est, però des del qual es té una visió predominant d’un bon tram de la vall de Sant Nicolau i de l’accés a la vall de Llacs, una vall d’extenses zones de pastura. És un lloc fàcil de defensar i amb una visibilitat excel·lent de les vies de circulació de les valls del Sant Esperit i de Llacs (Figura 5). En aquest conjunt es va realitzar un sondeig a l’estructura R-9 (Figura 4) que es va decidir ampliar un any després. Es tracta d’un recinte al qual se li va atribuir la funció de cabana d’uns 2,7 x 2,1 m. Es va identificar un nivell per sota la construcció dels murs de la cabana amb alguns carbons i petits fragments de ceràmica de pasta grollera i modelada a mà. Sota la base del mur medieval es recuperà també un fragment de làmina de sílex retocada, una matèria aliena a la zona del PNAESM (Gassiot et al., 2012; Mazzuco et al., 2012 i 2013). La datació d’un fragment de carbó va donar una data de 2.980±30 BP4. Podem afirmar doncs que sota els nivells constructius del Despoblat de la Cova hi ha, al menys, restes d’una ocupació –o almenys restes d’un fogar– de la segona meitat del segon mil·lenni calANE. La situació d’aquest emplaçament i les seves característiques penso que tenen, com veurem més endavant, una importància rellevant en el conjunt d’apreciacions sobre el període d’estudi.

4

Beta-323403 - (1372 – 1112 calANE) a 2 sigmes.

24

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

Figura 4: Croquis a escala del Conjunt del Despoblat de la Cova (VB-017sup). L’excavació arqueològica del recinte R-9, va permetre documentar un nivell per sota la base del mur amb una datació de la segona meitat del IIon mil·lenni calANE.

Les estructures funeràries. Un altre dels aspectes que fa més interessant l’estudi d’aquest període és la presència de vestigis vinculats a pràctiques funeràries. Dins la zona del PNAESM s’han documentat fins a 10 estructures circulars amb amuntegament de pedres (veure Annex 3). Aquestes construccions es situen en zones elevades, el de menys altitud es situa a 2.220msnm (TC-013B), moltes en llocs de pas, i gairebé totes en la zona sud de l’àrea nuclear del PNAESM i la seva àrea perifèrica. Aquest és un fenomen àmpliament conegut als Pirineus, sobretot en la seva vessant sud (Peñalver, 2005; Rovira & Cura, 1989; Carrera & Tarrús, 2013; Olomí, 2014). Aquest tipus d’estructures s’han vinculat a enterraments d’incineració, unes pràctiques que al nord de la Península Ibèrica apareixen a finals del IIon mil·lenni cal ANE i es documenten durant bona part del Ier mil·lenni calANE; un tipus d’enterraments diferenciats temporalment i geogràfica dels que poden ser els dòlmens o les cistes (Ruiz Zapatero & Lorrio, 1995; Ruiz Zapatero, 2011), tot i que els dòlmens es continuaran utilitzant també durant el IIon i el Ier mil·lenni ANE (Còts, 2003; Rovira, 1976). Amb tot, dels deu cercles o túmuls de pedra documentats a la zona del PNAESM cap d’ells ha estat excavat –són comuns els casos en que s’excaven aquest tipus d’estructures i no apareix

25

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics cap resta arqueològica decisiva (Calastrenc et al., 2005)– de forma que l’atribució d’una funció vinculada a les pràctiques funeràries és una inferència de caire hipotètica a tenor d’altres estructures de la mateixa tipologia. De fet, de les deu estructures, només tres presenten característiques que ofereixen menys dubtes sobre la seva associació amb pràctiques funeràries, que són el Túmul de la Pleta d’Erdo (VB-087), el Túmul de la Font de la Portella (TC013B) i el Túmul de les Cometes de Casesnoves (VB-113) (Figura 5). Prop de la zona del PNAESM s’han documentat també altres cercles de pedra de les mateixes característiques que podrien estar associats a aquest tipus de pràctiques, com l’estructura tumular de Cuylàs (García & Estany, 1997), a la Vall d’Aran; el conjunt de cercles de pedra del Pla de Beret ((García & Estany, 1997; Vidal & Vila, 2006), encara que en aquest algunes estructures generen també alguns interrogants respecte a la seva funcionalitat; el conjunt de cercles de pedra del pic de la Màniga, a la vall Ferrera; a l’estany de Montarenyo, a la vall de Cardós (Gassiot & Jiménez, 2006); al Pirineu Aragonès (Olomí, 2014) o a la vall de la Vansa, serra del Cadí (Palet et al., 2007). A banda d’això, alguns autors han situat també el fenomen del megalitisme amb cert retard pel que fa al Pirineu central (Ruiz Zapatero, 2011; Carreras & Tarrús, 2013), pel que algunes de les estructures dolmèniques s’haurien d’incloure, de forma hipotètica i preliminar, també durant la fi del IIIer i el IIon mil·lenni ANE.

26

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

Figura 5: Mapa de la zona del PNAESM i els diferents contextos arqueològics del IIon i el Ier mil·lenni calANE. En blau, 1. Túmul de les Cometes de Casesnoves. 2. Túmul de la Pleta d’Erdo, 3. Cercle de pedres de la Carena de l’Estany Salat, 4. Cercle de pedres del Pic Salat, 5. Cercle de pedres de la Collada de les Arenes, 6. Cercle de pedres de la Collada de Mariolo, 7. Cercle de pedres de la Collada de Delui, 8. Túmul de la Font de la Portella, 9. Cercle de pedres de la Parada de Jou i 10. Cercle de pedres de Mangades. En verd, 11. Dipòsit del Sant Esperit, 12. Dipòsit de Llacs, 13. Dipòsit del Port de Rus, 14. Dipòsit de l’Abric del Luque i 15. Dipòsit de l’Abric de l’Estany de la Coveta I. En vermell, 16. Conjunt del Despoblat de la Cova i 17. Abric de l’Estany de la Xemeneia.

Les datacions Tot i la gran quantitat de vestigis arqueològics enregistrats al PNAESM, no sempre s’han pogut situar dins una forquilla cronològica més o menys delimitada. Inferir la cronologia dels diferents assentaments enregistrats a simple vista sobre el terreny és prou difícil, si més no impossible si no es fa de forma hipotètica. Per aquesta raó, s’han dut a terme un total de 78 datacions radiocarbòniques de materials obtinguts en excavacions en extensió, i en petits sondejos d’uns 50x50cm que s’han realitzat en les diferents campanyes de prospecció quan s’hi ha considerat oportú. El resultat d’aquestes datacions van des d’inicis de l’holocè fins l’època moderna i contemporània (Figura 6).

27

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

Figura 6: Taula amb les datacions radiocarbòniques realitzades als diferents jaciments del PNAESM. El cercle vermell indica l’absència de dates pel segon i el primer mil·lenni calANE, amb l’excepció del Conjunt del Despoblat de la Cova i l’Abric de l’Estany de la Xemeneia.

28

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

6.2.

Els dipòsits

Què entenem per dipòsits? Dipòsit prové del llatí depositum, que fa referència a l’acció o l’efecte de dipositar. En el seu substantiu, dipòsit, té a veure amb lloc al qual es guarda o es manté alguna cosa. La diferència entre aquests i un magatzem radica en que els dipòsits com a tals, no sempre són voluntaris. Pot haver-hi molts tipus de dipòsits, geològics, sedimentaris, bancaris, d’artefactes, d’arteusos, etc. Per a definir el tipus de magatzem (dipòsits voluntaris) que trobem al PNAESM cal fer referència també al seu context. Per context, entenem allò que dóna significat a un objecte o conjunt d’objectes, acció, situació, fet, succés, etc. més enllà del significat del propi objecte, acció... És a dir, el significat que atorguem a aquests dipòsits no està en funció únicament dels recipients, o dels forats on aquests romanen amagats, o inclús de la seva localització geogràfica; sinó al conjunt sencer, a la relació existent entre els recipients entre si, el seu contenidor i la disposició geogràfica en relació a un territori determinat. Aquesta apreciació és d’una importància vital, doncs encara que aquests amagatalls ens apareguin aïllats de qualsevol context arqueològic, pensem que estan, precisament, en el seu context. Quan parlem de dipòsits de material ceràmic estem fent referència a un determinat lloc on s’ha guardat, ja sigui per a amagar i/o conservar, determinats materials que es troben en el seu context “natural” (social) de producció–distribució–consum. En el nostre cas, estaríem parlant de dipòsits-amagatalls, ja que es tracta de petites cavitats en tarters, o espais entre blocs, a les que si bé no existeix una gran dificultat a l’hora d’accedir-hi, la seva situació exacta ha de ser coneguda per a qui pretengui accedir a aquests artefactes, doncs en cas contrari seria com buscar una agulla en un pallar. La pregunta pertinent llavors és, quin és el context? A l’hora de definir aquests dipòsits, com ja s’ha mencionat al model teòric, podríem dir que aquests objectes estan aïllats de qualsevol context arqueològic, que són troballes aïllades. Però si entenem el context d’una forma més àmplia i íntegra (vall, conca hidrogràfica, pastures alpines, pletius, etc. contextos que són definits per la producció) aquests dipòsits estan completament contextualitzats. Hi són dins el seu context, el d’unes pràctiques econòmiques determinades, les pràctiques ramaderes per exemple. És a dir, per si mateixos seria prou difícil dona’ls-hi sentit, però situant-los –hipòtesi de partida– en el procés de producció ramader en un espai social determinat, aquests cobren tot el sentit. Així és com entenem doncs, que aquests objectes es troben al seu context original. La categorització arqueològica dels objectes és la mediació teòrico-metodològica dels objectes del present que han tingut vida al passat. En aquest sentit, els recipients ceràmics són producte i mitjà de producció alhora (Palomar, 2005). La vida d’una ceràmica comença amb la

29

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics seva pròpia producció, que està condicionada per una multitud de variables (recursos petrogràfics de l’entorn, habilitat dels alfarers, cànons estilístico-ideològics, morfologia i funcionalitat, etc.). Un cop s’obté el producte desitjat, aquest passa a ser un mitjà de producció (recipients d’altres arteusos i/o artefactes). Posteriorment aquest objecte és amortitzat, descartat o, en el millor dels casos, reparat i reutilitzat fins a la seva amortització final. La forma més comú de trobar artefactes ceràmics en contextos arqueològics és en la seva última fase de producció-consum, sovint fragmentats i on la troballa d’un recipient sencer o gairebé sencer constitueix un fet excepcional. Aquesta reflexió és important per que els objectes que trobem en aquests dipòsits no han complert el cicle sencer de producció-consum, és a dir, no han estat amortitzats, sinó que la troballa mateixa ha estat realitzada en un moment determinat d’aquest circuit, en un moment determinat en que aquest objecte “es consumia”, en que estava complint la seva funció de mitjà de producció. Dit d’una altra forma, no són materials que hagin estat consumits i amortitzats (entenent per amortitzats que han arribat a la fi de la seva utilització), sinó que els trobem dins el seu moment de consum. Es quedaren allà quan algú encara els estava utilitzant o, en tot cas, per que simplement es van deixar d’utilitzar i algú els va oblidar. Arribats a aquest punt, la qüestió dels dipòsits de material ceràmic no és vana. Més encara quan de les poques evidències que tenim pel segon i el primer mil·lenni ANE són les úniques que han estat excavades5. Dels cinc dipòsits trobats, el seu context ens fa pensar que estan relacionats amb l’activitat ramadera, encara que aquesta sigui hipòtesi que haurà de ser contrastada en el decurs d’aquest treball. Pels materials trobats al seu interior, poc tenen a veure amb els famosos dipòsits de bronze que han estat trobats de forma casual també a la zona pirinenca. A diferència d’aquests, els trobats al PNAESM, com ja he assenyalat, únicament contenen recipients, la majoria de grans dimensions. El fet que s’inscriguin a priori en aquest període determinat els fa encara més interessants i el seu estudi té un gran potencial pel que es refereix a la proposta d’algunes hipòtesis explicatives sobre la història dels últims mil·lennis de la prehistòria a la zona.

5

Aquí, “excavades” pren sentit en la mesura en que els materials han pogut ser recuperats i estudiats, fet que no passa amb cap altre context del IIon i el Ier mil·lenni calANE a la zona del PNAESM.

30

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics Els dipòsits Fins el moment, s’han documentat cinc dipòsits de material ceràmic a l’interior del PNAESM. Aquestes troballes s’han fet durant campanyes de prospecció o bé per guardes forestals del Parc de forma casual. Les seves característiques principals les definiré a continuació. 1. El dipòsit del Planell del Sant Esperit (VB-114) Aquest dipòsit de material va ser trobat a inicis dels anys 2000, en una àrea de tarter prop de la caseta d’informació del Parc al Planell del Sant Esperit, (Figura 5) a uns 1.820msnm. El va trobar un guarda forestal a la base d’un tarter a la vessant que es coneix com a la Feixana Llarga, en una petita galeria entre grans blocs de granit, que per les seves dimensions no era possible que s’utilitzés com a abric humà. La situació del dipòsit no era de fàcil accés ni quedava a la vista, i s’havia d’entrar a un petit espai, cada cop més estret, per accedir als tres recipients amagats. A banda del material ceràmic, no es va trobar cap altra resta arqueològica. És important retenir que aquest és un lloc de pas obligat per a accedir a la vall de Llacs o per accedir al Portarró d’Espot si es ve des de la vall de Boí, pas gairebé obligat per creuar la zona d’est a oest. 2. El dipòsit de la vall del Llacs (VB-015) A prop del dipòsit del Sant Esperit, aproximadament a una hora de camí cap al sud, es va trobar durant una campanya de prospecció el 2004 un altre dipòsit amb un únic recipient. També en aquest cas es localitzà en una zona de tarter, coneguda com el tarter del Bony del Graller, al fons de la vall de Llacs, a 2.356mnsm (Figura 5) a la part baixa del tarter, on la pendent és molt suau. La peça estava encaixada, i falcada per una petita cunya, dins un petit forat tombada amb la boca cap a l’interior (Figura 7). Es va trobar trencat, segurament pel propi moviment dels blocs degut a la gelifracció, ja que tal i com es va trobar, era impossible dipositar-ho des de fora. Tampoc no es va trobar cap resta arqueològica més. L’emplaçament d’aquesta troballa és en la part baixa d’una àmplia vall favorable per a la ramaderia estival, grans espais de pastures on la presència de diversos jaciments arqueològics evidencien que és una zona històricament explotada pels grups humans.

31

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

Figura 7: Localització del dipòsit de la vall del Llacs i detall de la troballa in situ del recipient.

3. El dipòsit de Port de Rus (VB-115) A la part sud de l’àrea perifèrica del PNAESM es van trobar també restes d’un altre recipient ceràmic amagat a una cavitat de reduïdes dimensions. Aquesta troballa es localitza al vall del Barranc del Port de Rus, un pas important que connecta les valls de Taüll i la Vall Fosca. També es va localitzar a la base d’una zona de tarteres d’esquistos del serrat del Moró, a uns 2.248msnm aproximadament (Figura 5). Com en els altres casos, en un petit buit generat entre els blocs del tarter es van trobar fragments ceràmics modelats a mà. Els moviments dels blocs degut a la gelifracció va ser segurament la causa per la qual els materials es van trencar, esmicolar i, segurament, percolat entre el tarter, ja que les restes recuperades representen un percentatge molt petit del que podria haver estat el o els diferents recipients. 4. El dipòsit de l’Abric de l’Estany de la Coveta I (ESP-008CER) Aquest jaciment (ESP-008) consisteix en una cavitat formada per l’amuntegament de grans blocs de granit arrossegats per l’acció glaciar, amb dos murs en la seva part exterior que evidencien el seu condicionament com a refugi. Està situat en un punt ressaltat entre l’Estany de la Coveta i l’Estany Negre, a uns 2.450msnm, a la capçalera del riu Peguera, al sud-est de l’àrea nuclear del PNAESM (Figura 5), en un circ glaciar caracteritzat per múltiples llacs i zones de pastura. L’abric en si té dues entrades i fins a cinc àmbits diferenciats. En l’àmbit número 5, el més interior de la cavitat, al qual s’accedeix per una sèrie de galeries estretes es va trobar una acumulació de fragments ceràmics (Figura 8) que pertanyien a un únic recipient de grans dimensions, el qual es va poder reconstruir gairebé en la seva totalitat. La posterior excavació

32

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics de l’abric va poder documentar múltiples ocupacions al llarg de la prehistòria i el període històric, i l’ocupació més antiga del PNAESM, d’aproximadament 9.000 anys d’antiguitat. Tot i així, cap d’aquestes ocupacions s’ha pogut vincular a les restes de material ceràmic recuperades en l’àmbit 5 de la cavitat, doncs no existeixen evidències d’ocupació pel que fa el IIon i el Ier mil·lenni calANE, període al qual es va assignar el recipient de forma preliminar (Gassiot, 2004).

Figura 8: Croquis interior de l’Abric de l’Estany de la Coveta I amb la localització del material ceràmic; fotografia general de l’entrada Est de l’abric i detall de la troballa dels fragments del recipient.

5. El dipòsit de l’Abric del Luque (TC-043) Com en el cas del dipòsit del Sant Esperit, aquesta troballa va ser localitzada de forma casual per part d’un guarda del PNAESM la tardor del 2014. El lloc està situat en la vessant nord de l’embassament de Sallente, a la capçalera de la Vall Fosca, a uns 1.825msnm (Figura 5). Es tracta d’una zona amb una forta pendent amb abundants blocs erràtics de granit que formen un tarter, però des de la qual s’accedeix a una vall d’alçada amb grans àrees de pastures. Els materials arqueològics es van recuperar a la base d’aquest caos de rocs, on els blocs són de dimensions més grans i on els espais que es generen entre aquests són més amples. Les restes

33

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics de material ceràmic es trobaven en una cavitat d’uns 7,3m2 amb una entrada d’uns 2,1m, pràcticament sense sediment que pogués ser excavat, a l’àmbit nord del mateix (Figura 9). A la part inferior, uns metres més al sud, hi ha un petit abric delimitat per algunes filades desordenades de clastes de granit col·locades a mode de parapet i força sedimentades. Aquests dos àmbits connecten a través d’un petit forat entre blocs. Els fragments ceràmics es trobaren en tres concentracions diferenciades, dues a l’àmbit nord, a l’apertura de la petita galeria que connecta amb l’àmbit sud, i una altra a una cota inferior, però separades entre sí per no més de 1,2m. Aquesta última, podria correspondre a la percolació de fragments ceràmics d’una de les concentracions. Actualment s’ignora si existeix alguna relació entre el mur de l’àmbit inferior i les possibles ocupacions del mateix, i les concentracions de material ceràmic de l’àmbit nord. L’únic precedent amb el que comptem és el de l’Abric de l’Estany de la Coveta I, en el que no s’ha pogut establir una relació entre la ceràmica trobada en un forat interior de l’abric i les ocupacions d’aquest, pel que, de forma preliminar, s’ha pensat en que no existeix una associació cronològica clara entre ambdós fets arqueològics. Tret d’això, no s’hi han documentat altres restes de material arqueològic.

Figura 9: Localització de l’escletxa nord del Dipòsit de l’Abric del Luque

34

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

7. Mètodes La qüestió metodològica és un aspecte crucial a qualsevol ciència. En arqueologia, a més, la importància de la metodologia és doble. D’una banda, perquè, com a la resta de ciències, suposa el camí amb el qual accedim al coneixement d’allò que pretenem conèixer; de l’altre perquè els arqueòlegs i arqueòlogues treballem amb objectes, amb materialitat, i aquesta, per sí sola, ens diu ben poc. Potser és per aquesta raó que a l’arqueologia és més evident que la metodologia, i el mètode, neix de la pròpia posició teòrica, és a dir, parteix d’allò que ja es conegut i de la forma en que s’interpreta la realitat coneguda, i en base a això, es construeixen les eines i els procediments per interactuar amb aquesta i enriquir la nostra explicació de la mateixa. En aquesta mateixa línia, faig meva la proposta de F. Bate (Bate, 1998), entenent per metodologia la sistematització i la formalització lògica de les condicions i procediments racionals i explícits que guien la producció del mateix. Dit d’una altra forma, l’ordenament lògic del conjunt d’apreciacions sobre la realitat que ens permeten inferir i donar compte d’aquesta. El que aquí volem conèixer són les formes en que les relacions socials i la producció de les formacions socials es materialitzen en realitats històriques concretes. A un nivell més concret, volem conèixer quina va ser la funció i què van significar aquests dipòsits pels qui habitaren la muntanya i quin significat, també, van tenir a nivell històric. Amb els materials de que disposem i les premisses del treball, sorgeixen un seguit de preguntes que intentarem resoldre mitjançant la metodologia que s’explicita a continuació1.

1. La cronologia El primer que volem saber és de quina època són els dipòsits. Hem donat per fet que aquests s’inscriuen d’una forma genèrica a “l’Edat del Bronze”, per la inferència que diversos investigadors han fet sobre els materials ceràmics. Però hauríem d’intentar contrastar aquesta hipòtesi amb altres dades i intentar afinar una mica més. Com podem datar-los? Fins el moment, l’única forma de la que disposem és del recurs de la cronologia relativa, fent referència a sèries cronotipològiques o, per dir-ho d’una altra forma, buscar paral·lels en altres llocs arqueològics on s’hi hagin documentat recipients del mateix tipus, amb les mateixes característiques morfològiques, decoratives, etc. i que hagin pogut ser datats mitjançant cronologies absolutes2.

1

Cal explicitar que en l’estudi del material dels dipòsits, pel que fa al dipòsit del Sant Esperit, el de la vall de Llacs i el de l’Abric de l’Estany de la Coveta, em basaré en els treballs realitzat anteriorment per altres col·legues. Pel que fa a la resta de dipòsits (Abric del Luque i Port de Rus), els remuntat els fragments ceràmics i els dibuixos i digitalització dels mateixos les he realitzat en el decurs d’aquesta investigació. 2 Amb aquests mètode busquem reconèixer paral·lels, no en base a un suposat grup cultural, sinó en base a agrupacions de diverses associacions reiterades de qualitats, propietats o característiques dels

35

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

2. La funcionalitat Un cop establerta la datació, més o menys exacta (s’ha de tenir en compte que ens movem en límits cronològics prou amplis), la següent pregunta a resoldre és per a què van servir aquests dipòsits-amagatalls? Aquesta pregunta és de difícil resolució. Amb tot, entenc que existeixen, almenys, dues vies de resolució tan complementàries com indispensables. a. El contingut D’una banda, s’ha examinat el contingut dels dipòsits. Dos objectius han marcat la metodologia: l’adscripció a un període cronològic determinat i la funcionalitat. De fet, aquesta última, abans que la pròpia cronologia3, ha estat la primera qüestió a resoldre. En aquest punt és necessari un mínim estudi dels recipients que ens pugui indicar per a què els varen poder fer servir (Henrickson & McDonald, 1983; Orton et al., 1997). S’ha de dir però, que en aquest treball s’ha realitzat només un petit estudi a mode d’aproximació, sense voluntat de ser exhaustiu, de les formes, de l’aspecte decoratiu i un mínim anàlisi de les característiques de les pastes (Prieto-Martínez et al., 2008; Banning & Jochim, 2000), seguits d’una anàlisi de capacitats. Malauradament, pel que fa aquest treball, tot i que ens podria haver estat de gran utilitat, no s’ha pogut realitzar un estudi de residus orgànics dels recipients. De forma que m’he basat únicament en una petita anàlisi morfològic i morfotècnic (Henrickson & McDonald, 1983; Rice, 1987) per a inferir la possible funcionalitat dels recipients. Els càlculs volumètrics, o de capacitat, no han estat possibles per a tots els recipients dels diferents conjunts. Pels que sí que han estat possibles, aquests s’han realitzat mitjançant fórmules matemàtiques, seguint la geometria espaial (Alegre & Calvo, 2002). S’ha generat la funció polinòmica del perfil d’aquells recipients pels quals no existien fórmules geomètriques definitòries del volum mitjançant recursos electrònics4, per després poder calcular l’àrea interna d’aquesta funció. Un cop obtinguda l’àrea, voltejant-la en una regió s’ha obtingut el volum, és a dir, la capacitat màxima de cada recipient (veure Annex 1).

objectes (Lull et al., 2008) en funció a uns criteris prioritaris que en aquest cas són la morfologia, la decoració i, en un segon terme, la composició. 3 Per una qüestió de lògica interna del treball, així com per coherència metodològica, l’examen del contingut ha estat anterior a la recerca de paral·lels per inscriure els materials en un període determinat. És per això que m’he pres la llicència d’alternar l’ordre en l’apartat dels resultats, els quals fan, també, més còmode i entenedora la lectura. 4 http://polynomialregression.drque.net/online.php i http://www.wolframalpha.com/

36

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics b. El contenidor i la seva relació amb l’entorn D’altra banda, s’ha estudiat el contenidor, és a dir, el dipòsit en si, i sobretot la relació que pot tenir aquest amb l’entorn. Aquesta qüestió és de caràcter més complex que l’anterior. S’ha partit de l’estudi de la morfologia dels propis dipòsits, de la seva localització geogràfica i la que es podria establir entre aquests i altres manifestacions arqueològiques de la zona i amb el seu entorn. Però sobretot, amb totes aquests variables en conjunt. Com he comentat anteriorment, l’estudi d’aquests dipòsits ha de partir de la concepció de que, tot i semblar aïllats, estan dins el seu context de producció, entenent que aquests formen part del context de producció ramader, tot partint de la hipòtesi de que aquests estan vinculats, d’alguna forma o un altra, a aquesta activitat econòmica. Per a resoldre aquesta problemàtica he analitzat geogràficament les localitzacions dels dipòsits i la seva relació amb tot un seguit de variables de l’entorn. La forma ha estat definir els jaciments en funció d’unes variables5, atributs de caràcter qualitatiu i quantitatiu que fan referència a sí mateixos i a la seva disposició territorial i la relació amb l’entorn, per a realitzar proves de normalitat i variabilitat estadística i comprovar si existeix una relació entre la funció i la localització del cada jaciment, o si l’elecció dels llocs respon a criteris diferents o no. En última instància el que volem saber és com es comporten aquests dipòsits en relació al seu entorn en comparació amb els altres vestigis d’activitat ramadera i d’altres pràctiques econòmiques, per comprovar si responen als mateixos criteris, o no. Així, definim diferents variables per a cada jaciment (punt arqueològic) per que l’existència d’una associació entre l’activitat humana i una única variable mediambiental (o ecològica) no determina tampoc una relació causal entre una i altre (Conolly & Lake, 2006). Ens interessa veure un seguit de variables que pensem poden ser rellevants en l’elecció d’una localització concreta. La idea principal és determinar si existeix una intencionalitat més o menys clara, sobretot en relació amb l’entorn, en la localització dels dipòsits, els assentaments i altres vestigis arqueològics. Les variables que he definit com a importants parteixen de la hipòtesi principal d’aquest treball, que és que els dipòsits de material ceràmic estan vinculats a l’activitat ramadera i, per tant, haurien de seguir un patró similar, amb lleugeres diferències, de la resta de vestigis arqueològics vinculats a aquesta activitat. Dit d’una altra forma, que un assentament i un dipòsit, estiguin, o no, situats llocs similars és degut només a l’orografia i les condicions del

5

Aquestes variables, es plantegen en funció de la hipòtesi de partida: la relació d’aquests dipòsits amb un determinat cicle productiu, el ramader.

37

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics terreny o es buscaven unes característiques (atributs) similars a l’hora d’escollir els llocs? La següent taula conté aquells atributs que he pensat poden ser rellevants per a la definició del lloc en relació als objectius que s’han marcat. Atributs

Tipus de variable

Codi del jaciment

Qualitativa (alfanumèrica)

Tipologia del jaciment

Qualitativa

Localització (latitud, longitud)

Qualitativa

Vegetació

Qualitativa

Alçada

Quantitativa

Distància fonts d’aigua

Quantitativa

Distància a zones de pastures

Quantitativa

Conca visual

Quantitativa

Hem de veure però, que aquesta proposta té tres limitacions principals. La primera, és que la mostra de dipòsits és molt minsa. Aquest és un fet que hem de tenir en compte, i tenir present en tot moment que aquesta mostra pot generar un índex de variabilitat elevat que pot fer distorsionar els resultats. El segon inconvenient que trobem resulta de la mateixa problemàtica: tot i que moltes de les estructures funeràries documentades a la zona es poden atribuir a aquest període, només tenim un abric i un assentament a l’aire lliure datats amb C14 en aquests límits cronològics, pel que la comparació amb altres jaciments del mateix període esdevé encara més difícil. És per això que en aquesta proposta es contemplaran tots els vestigis arqueològics de forma diacrònica. Amb el registre arqueològic actual ens és impossible establir una relació sòlida, per exemple, entre els assentaments i els dipòsits de material ceràmic en el nostre període d’estudi. Si bé és cert que la proposta és comparar realitats arqueològiques de moments històrics diferents, el que busco és saber si l’elecció de la localització dels assentaments és la mateixa que l’elecció de la localització dels dipòsits, partint de que hi ha àrees potencialment fructíferes per a l’activitat ramadera i per assentar-s’hi. La raó és que hem d’entendre l’espai com a producte del treball i component material del mateix (Nocete, 1991), amb el seu anàlisi des de la dimensió social, i no únicament geogràfica. L’arqueologia espacial ha tingut tradicionalment dos objectius en l’anàlisi, un d’estàtic i un de dinàmic (Vàzquez, 1994). Pel que aquí ens interessa, la reocupació i reaprofitament de les estructures és un fenomen ben conegut i documentat a tota l’àrea del PNAESM, de la mateixa forma que en determinades

38

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics valls, pletius, etc. es troben manifestacions arqueològiques d’antiguitat diversa, el que no ens està dient altra cosa que l’elecció d’un determinat lloc es fa en funció d’unes característiques que han pogut variar molt poc amb el pas del temps. Des de l’òptica de la producció, allò que sí que varia és la forma d’organitzar i gestionar el procés de treball, però pensem que la matèria primera del procés productiu ramader no varien gaire, per no dir gens, al llarg del temps. Les poblacions continuen necessitant dels mitjans de producció que ofereix la muntanya, o construir-ne de nous, per a la reproducció del seu objecte de treball i del procés productiu en sí. En altres paraules, les ovelles continuen necessitant pastures i aigua per sobreviure. La tercera limitació és conseqüència també del caràcter social i històric de la producció, i és que el paisatge, com a espai físic social i objecte de producció, no és estàtic. Donem per fet que l’alçada, la insolació i fins i tot els cursos d’aigua són els mateixos en l’actualitat que fa quatre mil anys, o amb una variància molt minsa. Però no podem pensar que la vegetació és la mateixa, ni les formacions boscoses ni les pastures, ni tan sols la visió que es té des d’un determinat punt, el que es coneix com a “factor arbre” (Connolly & Lake, 2006). En aquest sentit, i de forma molt genèrica per la pròpia mida d’aquest treball, faré una transferència en la interpretació dels resultats, entre la forma que presenta el paisatge en l’actualitat i en el període d’estudi assumint el marc de formacions vegetals actuals com vàlid. Les proves realitzades són aproximacions i, com a tals, no pretenen ser definitives, si no representatives.

Metodologia de l’estadística espacial Els mètodes per a realitzar les proves estadístiques han estat de dos ordres. D’una banda la gestió de les dades geogràfiques i als atributs que els hi he donat als diferents punts arqueològics. De l’altre, la realització de diferents proves estadístiques amb les dades generades per les anàlisis geogràfiques. Per a aquesta tasca he utilitzat programari de Sistemes d’Informació Geogràfica (ArcGis 9.3), mitjançant un Model Digital d’Elevacions (5x5)6, d’estadística (PAST 3) i de gestió de bases de dades (Acces i Excel 2010). La gestió de la base de dades georeferenciada. El primer pas ha estat generar un mapa amb tots els punts arqueològics documentats fins al moment a la zona del PNAESM mitjançant la base de dades elaborada pel GAAM per a situar aquests punts en la seva localització. He dividit els jaciments per la seva tipologia, per a poder realitzar després les diferents proves d’associació de les variables. Altitud. La primera comprovació ha estat mesurar l’altitud a que estan situats els jaciments documentats al PNAESM, unes dades que es poden extreure del propi ArcGIS amb el Model 6

Extret de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC). http://www.icc.cat/vissir3/

39

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics Digital d’Elevacions (MDE). A més, a raó del propi determinisme dels resultats7 (hem de comptar que l’orografia –l’alçada– del territori no és una producció), hem dividit la superfície total del PNAESM en funció de la seva altitud, obtenint un percentatge per franges altitudinals. En funció d’aquest percentatge hem dividit els assentaments totals i hem creat un algoritme per a comprovar si existeix, o no, una sobrerrepresentació en determinades franges altitudinals per comprovar si d’alguna forma hi ha una intencionalitat, o no, en situar els assentaments en determinades cotes. Mapa de vegetació. Hem creat un mapa amb les cobertes vegetals actuals8 amb el que es pot situar i definir la vegetació dels jaciments en el seu entorn més immediat. Aquesta és una variable qualitativa, però que es converteix en quantitativa quan comparem la distància a que estan situats els jaciments de les zones de pastures. Allò que ens interessa és saber a quina distància estan els diferents jaciments arqueològics de les pastures (per la seva importància en el cicle de producció ramader). També en aquest cas hem realitzat el mateix algoritme que amb l’alçada, dividint l’àrea total del PNAESM en funció de la seva vegetació, creant el percentatge de l’àrea per després comparar-ho amb el percentatge de jaciments. Mapa de rius i fonts d’aigua. Hem creat també un mapa hidrològic9 amb els cursos d’aigua permanents a la zona del PNAESM. Aquí, hem de tenir en compte que alguns cursos d’aigua, segons la pluviositat i la neu acumulada cada any, poden portar aigua o romandre secs. Hem de recordar que en aquesta zona d’alta muntanya d’origen glaciar els llacs, cursos i fonts d’aigua són nombroses. Tot i així, en determinades estacions, és possible que els rius més petits s’assequin. Això és degut a que molts d’aquests estan condicionats tant per la quantitat de neu que ha caigut durant les estacions hivernals, com de la pròpia duració de l’hivern i la calor de la primavera i estiu (Catalan et al., 2012). És a dir, si ha nevat poc i al maig fa més calor del que normalment fa, és possible que a l’agost i setembre, alguns dels petits rius s’hagin assecat. És per això que en aquest càlcul hem tingut en compte només aquells cursos d’aigua permanents, ja sigui pel seu cabal o per la seva localització, i els diferents llacs i estanys de la zona (trets d’aquells que han estat construïts mitjançant presses en època contemporània). En tot cas, a falta d’una metodologia específica per a realitzar aquestes comprovacions, hem donat per bo el mapa del ICC, que conté les fonts d’aigua permanents.

7

En aquest sentit, donat que les prospeccions realitzades han estat majoritàriament entre els 1.800 i els 2.700msnm, els resultats pel que fa a l’alçada dels punts arqueològics pot estar reflectint més les zones prospectades que no pas una tendència a situar els jaciments a una alçada determinada. 8 Extret del ICC 9 Extret del ICC

40

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics Mapa de visibilitat. Tot i que pugui semblar poc rellevant, hem pensat que la visibilitat és un atribut que pot estar vinculat a l’elecció de determinats llocs. Molts autors i autores han parlat de la importància de tenir una bona visibilitat des dels jaciments arqueològics, una característica que en alguns casos sembla determinant en el període que estudiem, doncs són molt coneguts els assentaments situats en llocs amb una bona visibilitat sobre l’entorn (Puche, 1995; Rovira, 1976; López Cachero, 2007; Alonso et al., 2000; Vàzquez 1994; Maya & Prada, 1989). La raó s’ha vinculat sovint a aspectes militars, defensius. En el cas que ens ocupa, aquesta raó no la descartem. Afegim però una altra per la que potser ens inclinem més: la visibilitat que es pot tenir del ramat, de les pastures on el ramat ha de pastar, o del control dels accessos a aquestes pastures. L’ArcGIS genera mapes de conques visuals per a tot un seguit de punts (Conolly & Lake, 2006). La importància de la visibilitat és una qüestió que pot ser determinant en funció de quina activitat social es dugui a terme. No obstant, el programari no permet realitzar un càlcul de conques visuals per a cada punt, de forma que no es pot fer una comparació dels punts entre sí (a no ser que es fes una comparació punt per punt dels 346 jaciments, tasca que he valorat excessiva per la mida d’aquest treball). La idea doncs, és comparar la visibilitat d’un conjunt de jaciments del mateix tipus. El que aquí es calcula és el total de la conca visual d’un conjunt de punts, i no la conca visual de cadascun dels punts. Tot i que el programa ens diu quantes hectàrees es veuen des d’un punt determinat i quantes hectàrees són compartides per dos o més punts, el total d’hectàrees calculades no suma la superposició entre unes i altres. És a dir, si dos punts comparteixen un àrea visual de 10 hectàrees per exemple, a la suma total el programa hi comptarà 10 hectàrees, i no 20, que seria la capacitat visual total d’aquests punts. Com que el valor donat per l’ArcGis és un valor absolut, i entenent que aquesta comprovació és una aproximació, a l’hora de comparar conjunts amb poblacions diferents he fet un algoritme que mostrés la mitjana de visibilitat de cadascun d’aquests conjunts. Les proves estadístiques Les proves estadístiques s’han realitzat en funció de la comprovació de la hipòtesi de partida. L’agrupació dels diferents jaciments s’ha efectuat en funció de la seva categoria, i s’han realitzat les comparacions per veure si el comportament de les diferents variables canvia, o no, en relació a la funció/tipus de cada jaciment, per comprovar quina dinàmica segueixen els dipòsits de material ceràmic en relació a la resta del conjunt arqueològic. Les proves que es detallen a continuació han estat realitzades per algunes de les variables, per valorar l'índex de coincidència, o no, dels diferents atributs amb els que he definit els diferents jaciments. Per a les variables com la coberta vegetal o les conques visual, s’han realitzat altres

41

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics operacions bàsiques d’àlgebra, com són cercar les mitjanes dels conjunts o la comparació dels percentatges de cada categoria de jaciments. Estadística gràfica – descriptiva. El primer que he fet és comprovar la normalitat i variància tant dels jaciments en general com de cada població de jaciments separades en funció de la seva categoria, per poder veure la mitjana, desviació estàndard, etc. de cada variable. Tot seguit, he realitzat histogrames per visualitzar l'alçada, la distància a cursos d'aigua, etc. de cada mostra i obtenir una representació gràfica de la distribució de les freqüències i observar els intervals de major freqüència (Kernel Density), en el cas de l’alçada i la distància a fonts d’aigua. En el cas de la variable coberta vegetal, tot i que he realitzat un gràfic de percentatges per veure la distribució de cada tipus de jaciment en relació a la vegetació, també he realitzat un histograma pel que fa a la distància entre els diferents jaciments i les zones de pastura. Càlculs de normalitat. L’objectiu de realitzar proves de normalitat és veure si les diferències internes de cada sèrie/població de dades (alçada, distància a l’aigua etc.) es deuen a l’atzar o si bé les possibles variacions detectades poden respondre a alguna mena de patró. Per a aquesta tasca he utilitzat la prova Shapiro-Wilk, que determina el grau de variància dels diferents valors en relació a la freqüència central en el cas que aquesta presentés una distribució “normal”, és a dir, si la variància dels valors és deguda, o no, a l’atzar (Barceló, 2007). L’objectiu d’aquesta prova és comprovar la validesa de la hipòtesi nul·la, que en aquest cas seria que les dades es distribueixen de forma “normal” i que per tant les diferències entre els valors es deuen a l’atzar. Per contra, si la significació estadística és inferior a 0,05 (menor que el 5%) podrem dir que no hi ha “normalitat” en la distribució dels valors i que, per tant, les diferències entre els valors no són degudes a l’atzar. En arqueologia el fet que una sèrie de valors no presenti “normalitat” s’associa a una intencionalitat, ja sigui una selecció conscient o no (Barceló, 2007). En el cas que aquí ens ocupa, el fet que no existeixi “normalitat”10 pot voler dir que aquests atributs amb que hem definit els jaciments, poden estar condicionats per factors socials lligats a la producció, com pot ser la voluntat de situar determinats assentaments prop de cursos d’aigua, per exemple. Proves d’anàlisi de variància. Per a realitzar les proves d’anàlisi de variància he utilitzat la gràfica box-plot¸ que ens mostra gràficament la diferència entre les mitjanes de les diferents sèries de dades en funció del factor qualitatiu tipus/funció dels jaciments. Per saber si aquesta 10

Intentaré deixar de banda el terme “normalitat”, ja que pot portar a confusió el fet d’assimilar que amb una distribució “normal” és l’atzar la causa de la variabilitat dels valors observats. La prova ShapiroWilk ens mostra si les diferències entre els valors són molt notòries i, en aquest cas, s’interpreta que hi ha d’haver algun factor que les expliqui. (Barceló, 2007).

42

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics variància és significativa, he utilitzat la prova Kruskal-Wallis, una prova no paramètrica que compara les mitjanes pel que fa als diferents conjunts de dades de diferents poblacions (Barceló, 2007). He realitzat aquesta prova pel que fa als diferents tipus de jaciments (abrics, dipòsits, cercles de pedra, etc.) per tal de comparar les mitjanes d’una mateixa variable quantitativa en funció d’un aspecte qualitatiu dels jaciments: la funció/tipus. Amb aquesta prova s’intenta comprovar, d’una banda, si l’elecció dels llocs, o almenys les característiques geogràfiques i de l’entorn d’aquests, poden dependre, o no, de la seva funcionalitat, o viceversa. De l’altra, veure el comportament dels dipòsits en relació amb els altres vestigis arqueològics. Com en la prova anterior, en el cas que la significació estadística sigui menor que 0,05 podrem dir que existeix una relació entre el factor qualitatiu i la variable quantitativa. Amb tot, el que aquí ens interessa és veure com es relacionen els dipòsits de material ceràmic amb les variables i, sobretot, comprovar si segueixen un patró similar que les estructures d’explotació ramaderes i els assentaments.

3. La dinàmica de les zones properes Una qüestió rellevant serà comparar el fenomen detectat a la nostra zona d’estudi amb altres àrees properes per comprovar, si es pot, si aquesta dinàmica és particular de la zona d’estudi o si el fenomen que detectem al PNAESM s’estén geogràficament a altres zones. Com he assenyalat al principi, al comparar diferents zones hem de tenir present la forma en com s’ha construït el registre arqueològic. Pel que fa a altres àrees properes que puguin ajudar-nos a entendre aquest fenomen, podem fer referència a les conques hidrogràfiques de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, així com a altres assentaments dels Pirineus centrals i de la conca del Segre o el Cinca. Tot i així, hem de ser conscients que en aquest cas estem comparant dues coses diferents, doncs els territoris del Segre-Cinca no són territoris d’alta muntanya si no més bé de mitja muntanya i plana, i la dinàmica d’aquest poblament és, segurament, molt diferent de la que documentem a les cotes altes del Pirineu central. El procediment en aquest punt ha estat fer un buidatge selectiu de l’arxiu de la base de dades de jaciments arqueològics de la Generalitat de Catalunya (eGipci)11 pel referent al segon i el primer mil·lenni ANE i elaborar una base de dades amb aquest (Annex 4). Aquesta base de dades s’ha georeferenciat amb ArcGis i s’han categoritzat els jaciments per les diverses tipologies/funcionalitats. Tot i que les limitacions que presenta aquesta aplicació electrònica són notòries, s’han intentat suplir amb la recerca bibliogràfica de contextos arqueològics del segon i el primer mil·lenni ANE a la zona referida.

11

Buidatge realitzat el maig de 2015. https://egipci.cultura.gencat.cat/login.aspx?ReturnUrl=%2f

43

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

8. Resultats 8.1.

El contingut dels dipòsits

Dins els resultats del contingut dels dipòsits, he inclòs en aquest apartat també la datació relativa dels recipients ceràmics, fent referència en cada cas a alguns dels paral·lels tipològics i/o morfològics que s’han pogut associar. En total, disposem d’un número mínim d’individus (NMI) de 9 recipients als cinc dipòsits documentats, amb una mitjana de poc menys de dos recipients per dipòsit: 3 al dipòsit del Sant Esperit, 1 al dipòsit de la vall de Llacs i 1 al dipòsit de l’Abric de l’Estany de la Coveta I. Pel que fa al dipòsit del Port de Rus, el NMI és 1 recipient, mentre que el NMI al dipòsit de l’Abric del Luque és de 3 individus.

1. El dipòsit del Sant Esperit (VB-114) El material ceràmic d’aquest dipòsit està composat per tres recipients diferents, tots tres sencers i amb un estat de conservació notable. Recipient 1: L’aspecte formal d’aquest recipient fa pensar en una tassa o un vas. El diàmetre de la boca mesura aproximadament uns 16,6cm de diàmetre i el de la base uns 11,5cm, mentre que la seva alçada és de 13,8cm, el que li fa tenir una forma troncocònica donat que el diàmetre màxim del recipient és precisament a la boca del mateix. La seva base és plana/aplanada, amb una vora no diferenciada i un llavi engrossit extern arrodonit i lleugerament sortint (Bernabeu et al., 2011). Té un element de subjecció del tipus anular vertical amb perforació a l’alçada del llavi. El grossor de les seves parets oscil·len entre els 7 i els 9 mil·límetres. La cocció és de tipus mixta (Clop, 2000), alternant zones de tonalitats fosques i groguenques. El tractament de les superfícies tant interna com externa sembla haver estat l’allisat, sense poder determinar l’eina amb la qual es va realitzar. Pel que fa al desgreixant, de tipus mineral, aquest està composat de mica, quars i pissarra triturada. És abundant en tot el recipient i la seva mida oscil·la entre els 2 i els 10 mil·límetres. Sense decoració a les parets, conté decoració al llavi de tipus digital, en el que semblen ser impressions mitjançant ungulacions. Finalment, el càlcul de capacitat realitzat indica una capacitat aproximada de poc menys de 0,8 litres, el que ens fa pensar que era un recipient destinat al consum propi, possiblement de líquids (veure Annex 1). Recipient 2: El segon recipient té la forma del que avui dia anomenem bol. El diàmetre de la seva boca mesura aproximadament 28,6cm de diàmetre, sent el diàmetre màxim del recipient, mentre que el de la seva base mesura uns 10,4cm. Amb una alçada de 12,4cm la seva forma és

44

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics hemisfèrica. Pel que fa a la base, aquesta és de tipus plana/aplanada, amb una vora no diferenciada i un llavi bisellat en angle. Com a element de prensió té una nansa del tipus de cinta vertical que surt directament del llavi del recipient (Bernabeu et al., 2011). La cocció de la peça sembla ser de tipus oxidant en la seva totalitat, el que li atorga un color groguenc, amb algunes taques fosques, el que ens podria indicar el contacte amb altre material a l’hora de la cocció de la peça. El tractament de la superfície interna és l’allisat, el qual ha deixat algunes marques que semblen d’un instrument espatulat, mentre que a l’allisat de la superfície exterior les marques no són tan evidents. El grossor de les seves parets oscil·la entre els 8 i els 10 mil·límetres. El desgreixant, està format majoritàriament per mica i quars, abundant i d’una mida que oscil·la entre els 2 i els 5 mil·límetres. El recipient té alguns fragments trencats però es conserva gairebé complet. La seva capacitat, d’uns 3,5 litres, ens fa pensar que aquest recipient estigués destinat a servir aliments o a consumir-ne directament del mateix (veure Annex 1). Recipient 3: El tercer recipient és el de majors dimensions. Es tracta d’una olla de forma globular, té una alçada d’uns 23,4cm, el diàmetre de la boca fa uns 20,4cm mentre que el de la base es situa aproximadament en uns 14cm. El seu diàmetre màxim, situat per sota el coll a la part superior del cos del recipient és aproximadament d’uns 24cm, mentre que el diàmetre del coll fa uns 16,4cm. Tot i que el llavi és molt irregular ja que el recipient no és del tot simètric, aquest és de tipus engrossit doble allargat (Bernabeu et al., 2011). La vora del recipient és sortint, mentre que la seva base és de tipus plana massissa. Al mateix llavi, conté una petita llengüeta sortint que podria estar definint un element de canya per vessar líquid, i just per sota, a uns 7cm, una llengüeta disposada horitzontalment en el que sembla ser un element de prensió. La cocció de la pasta és de tipus mixta, alternant zones on sembla que predomina la cocció reductora amb zones on predomina l’oxidant, el que ens dóna igualment una idea de la baixa qualitat de la pròpia cocció. El tractament de les superfícies sembla ser l’allisat per ambdues cares, amb evidències d’haver estat espatulada en algunes zones de la cara externa. El grossor de les seves parets oscil·la entre els 11 i 14 mil·límetres. Pel que fa al desgreixant, aquest conté almenys mica, quars i esquist, i la seva mida va des dels 2 als 10 mil·límetres de gruix, contenint alguns fragments de dimensions considerables. Es tracta del recipient més gran del conjunt, amb una capacitat aproximada de 5,7 litres, aquest fet, sumat al gruix de les seves parets, fa pensar que és possible que estigués destinat a guardar determinats productes, és a dir, a l’emmagatzematge (veure Annex 1). Així, tenim tres recipients els quals els seus trets característics comuns serien que tots tres han estat modelats a mà, les seves formes són bastant irregulars i asimètriques, contenen

45

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics desgreixant abundant i de grans dimensions, cap d’aquests té decoració a les superfícies i les seves coccions són poc homogènies. Pel que fa al recipient que hem identificat com a tassa o vas, podem fer referència a la Cova de les Monges, on es va recuperar una tassa molt similar datada, segons l’autora, del Bronze MigAntic (sic) (Toledo, 1982; Toledo & Pons, 1982), o també a les Coves d’Olopte (Toledo, 1998). De bols, també s’hi han trobat a la Cova de la Toralla (Maluquer, 1949), Conca de Dalt; al Mas d’Arbonés, Aitona (Ruiz Zapatero et al., 1983); a la Cova de les Pixarelles (Álvarez et al., 2001); al jaciment de Llirians de Mas, a Salàs de Pallars (Piera et al., 2013) o a la Cova del Moro d’Olvena, Osca (Rodanés & Picazo, 1997). Olles similars, també s’han documentat a jaciments com la Fossa de Prats, Andorra (Yáñez et al., 2002), al jaciment del Cedre V (Llovera, 1984 i 1986), a una de les galeries de la Cova de les Grioteres (Castany, 1982), al Tozal de Macarullo (Sopena & Rodanés, 1992) o al cercle de pedres 106 del Plan de la Sarra de Benasque (Calestrenc et al., 2005), aquests dos últims a l’Aragó. Estaríem parlant d’uns materials amb una cronologia del Bronze Inicial, és a dir, durant la primera meitat del IIon mil·lenni ANE1, tot i que materials molt similars continuaran presents com ho demostra la datació de Llirians de Mas2. Amb tot, considerem que aquests tipus de materials ja eren representatius durant la primera meitat del segon mil·lenni calANE. 2. El dipòsit de la Vall de Llacs (VB-015) L’únic recipient recuperat en aquest dipòsit és una olla de grans dimensions, la qual es va recuperar gairebé sencera, tret d’una part del cos i del llavi que s’hauria trencat degut segurament a factors tafonòmics, concretament al moviment de les roques del tarter degut a la gelifracció, que impactaren trencant part de la boca i el cos de la peça. La seva boca té 23cm de diàmetre, mentre que la base té 10,2cm. El seu diàmetre màxim arriba fins els 25cm situat a la part mitjana superior del recipient, mentre que el seu coll té 21cm de diàmetre el que, amb una alçada d’aproximadament 27,8cm li dóna un aspecte globular. La seva base és plana de tipus massissa, la vora és sortint i el llavi és bisellat en angle extern. Conté un element de prensió aproximadament al punt d’estroncament del seu diàmetre màxim en el que sembla un mamelló del qual només es conserva la seva base. Conté, a més, decoració de tipus cordó

1

Les datacions efectuades a la Fossa de Prats ens donen una cronologia de 2275 – 1750 calANE (Yáñez et al., 2002). 2 Datació de restes humanes associades als recipients: UBAR-1170: restes humanes Individu 5, UE 44 (SLLSR 1), 3110+-35 BP. Calibratge de les dades radiocarbòniques: 2 sigma (94,1%) 1455-1292 cal aC (Piera et al., 2013).

46

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics aplicat amb impressions digitals just per sota el coll. A sobre d’aquest, al punt d’inflexió del propi coll, s’aprecia decoració de tipus imprès digital a mode de petits arcs que semblen estar fetes amb una petita canya i que voltegen tot el recipient. Finalment, també el llavi, està decorat mitjançant impressions digitals. El recipient ha estat modelat a mà, i la cocció del mateix sembla en la seva totalitat de tipus oxidant, amb petites taques fosques que segurament es deuen més a processos tafonòmics que a la pròpia cocció del recipient. El tractament de la superfície interna sembla haver estat l’allisat, amb algunes empremtes d’un instrument espatulat. Pel que fa a la superfície externa s’utilitzà la tècnica de l’igualat, on en alguns llocs la fina capa d’argila sembla haver desaparegut. El gruix de les parets oscil·la entre els 10 i els 12 mil·límetres. El tipus de desgreixant utilitzat sembla ser granit, mica i quars, el qual es distribueix de forma abundant amb fragments que arriben als 8 mil·límetres de grossor. En general, la seva forma és força asimètrica, el que li dóna un aspecte tort. Pel que fa a la funcionalitat, ens trobem amb un recipient de grans dimensions. Tot i que les parets del mateix són prou fines en relació a la seva mida, el càlcul de capacitats ens indica que podia albergar entre 13,5 i 14 litres. Una capacitat superior al recipient més gran del dipòsit del Sant Esperit, el que ens fa pensar, altre cop, en una funció d’emmagatzematge (veure Annex 1). 3. El dipòsit del Port de Rus (VB-115) Els fragments de material ceràmic recuperats al dipòsit del Port de Rus poc ens poden dir més enllà del que més o menys coneixem d’aquest tipus de troballes. Del petit conjunt de peces recuperades (8 fragments) tant sols tenim un fragment significatiu, que correspon a una part de la base del recipient. Aquesta base és de tipus plana massissa i amb un diàmetre d’uns 14cm aproximadament (veure Annex 1). Dels fragments recuperats, cap d’ells té decoració. El modelat del recipient fou manual, i tots vuit fragments tenen un color ataronjat, amb algunes taques més clares que semblen concrecions de tipus tafonòmic. La cocció per tant sembla que ha estat en la seva totalitat de tipus oxidant. El gruix de les parets dels diferents fragments oscil·len entre els 9 i els 13 mil·límetres. El tractament de les superfícies externes són tots de tipus allisat menys en un fragment en que aquesta no s’ha conservat, de la mateixa forma que les superfícies interiors corresponen a la tècnica de l’igualat, excepte també en un cas en que no s’ha conservat. Pel que fa al desgreixant, aquest és prou abundant i la mida dels grans oscil·la entre els 2 i els 10 mil·límetres, i segurament es tracti d’algun tipus d’esquist triturat. És per això que els pocs fragments recuperats corresponen aparentment a una única peça. Les restes recuperades possiblement siguin vestigis d’un recipient que s’ha fragmentat, altre cop, pel propi moviment del tarter on la gelifracció va fracturar alguns blocs i aquests el recipient.

47

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics Tot i no tenir cap llavi que ens permeti almenys mesurar el diàmetre de la boca, semblen formar part d’un recipient de mida mitjana-gran. 4. El dipòsit de l’Abric de l’Estany de la Coveta I (ESP-008CER) A l’amagatall trobat a l’Abric de l’Estany de la Coveta I es varen recuperar fragments que corresponien a un únic recipient que es va poder reconstruir gairebé en la seva totalitat. Els fragments recuperats han pogut ser remuntats i comprovar que es tracta d’una olla de grans dimensions, modelada a mà. El diàmetre de la boca fa 31,5cm i el de la base 13cm. El seu diàmetre màxim, 37,5cm, està situat aproximadament a mitja alçada de la peça, la qual fa gairebé 44cm d’alçada. Així mateix, el diàmetre del coll es situa al voltant dels 30cm, el que en general li fa tenir una forma globular. La base és de tipus pla/aplanada, la vora reentrant, i el llavi de tipus bisellat arrodonit (Bernabeu et al., 2011). En el punt d’estroncament del coll presenta un cordó aplicat amb modelat i impressions digitals. Just per sota d’aquest cordó que volteja tot el recipient hi ha disposats simètricament quatre llengüetes –una d’elles doble– que s’han interpretat com a elements de subjecció (Gassiot & Jiménez, 2005). Finalment, també el llavi té una decoració de tipus digital. La cocció de la pasta és de tipus oxidant gairebé en la seva totalitat, tot i que existeixen algunes zones més obscures que podria indicar falta d’entrada d’oxigen durant el procés de cocció. Pel que fa al tractament de les superfícies tan externa com interna, aquest segueix la tècnica de l’igualat, amb l’aplicació d’una petita capa d’argila per allisar les parets que en alguns casos ha desaparegut i li dóna un aspecte rugós i groller. Així mateix, el gruix de les parets del recipient oscil·la entre 7 i 12 mil·límetres. El desgreixant utilitzat és pissarra esmicolada, abundant en tots els fragments i de mides considerables que arriben fins els 9 mil·límetres. Segons la investigadora que va restaurar la peça, l’interior de la pasta contenia també petits espais buits que podria ser degut a l’ús de materials vegetals com a desgreixants o, almenys, la seva inclusió accidental al fang durant el procés de modelat del recipient (Gassiot & Jiménez, 2005). Pel que fa a la funcionalitat, els càlculs de volum ens indiquen que la seva capacitat seria de poc menys de 20 litres, el que ens fa pensar que era un recipient destinat a l’emmagatzematge (veure Annex 1). 5. El dipòsit de l’Abric del Luque (TC-043) L’últim dels dipòsits de material ceràmic ha donat un conjunt que, tot i ser abundant, està molt fragmentat, a causa a la fracturació de les peces i la filtració d’aquestes entre el caos del tarter. En total, tenim un conjunt ceràmic de 79 fragments. D’aquests 3 corresponen a vores, de dos recipients diferents, mentre que la resta de fragments són informes excepte una peça que correspon a un fragment d’un element de prensió de tipus nansa de cinta (Bernabeu et al., 2011). Del total del conjunt, el grossor de les parets oscil·la entre els 7 i els 15,5 mil·límetres,

48

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics tot i que un gran quantitat estan entre els 11 i 12 mil·límetres. La majoria dels fragments són d’una cocció mixta, alternant parts reductores amb oxidants, només 14 fragments els podem considerar de cocció completament oxidant. Pel que fa al tractament de les superfícies internes, la majoria dels fragments (71) han rebut el tractament de l’allisat, mentre que 8 han estat fets mitjançant la tècnica de l’espatulat. Pel que fa a les superfícies externes, la tècnica més comú és l’igualat (73), mentre que les 6 restants han rebut el tractament de l’espatulat. Amb aquestes variables, he pogut distingir un NMI de 3 recipients diferents. En tots els casos són recipients fets a mà i amb desgreixants força irregulars. D’aquest conjunt no ha estat possible la reconstrucció de cap perfil sencer, pel que l’alçada de les peces ens resta desconeguda, igual que les bases que tampoc s’han conservat. De forma que fer càlculs volumètrics ens ha estat impossible, si més no de forma hipotètica. Així mateix, la forma de les peces no la podem conèixer més que de forma intuïtiva. Recipient 1: D’aquest recipient s’han pogut remuntar un total de 7 fragments, dels quals dos corresponen a la vora, la qual tindria un diàmetre aproximat de 26,5cm. El seu coll no faria més de 23cm de diàmetre mentre que el seu diàmetre màxim, estaria al voltant dels 29cm el que, tot i no tenir la peça sencera, podem observar que es tracta d’un recipient de dimensions considerables. De la mateixa manera, per la forma del perfil reconstruït podem intuir que es tractaria d’una olla de morfologia globular (Veure Annex 1). La vora és sortint i el llavi de tipus bisellat en angle extern. En una part dels fragments recuperats podem apreciar un cordó aplicat modelat mitjançant digitacions al voltant del coll del recipient. També a la part del llavi presenta decoració de tipus digital. La cocció de la pasta és de tipus mixta, amb les parts externes de la paret oxidants i el nucli de la pasta de cocció reductora (aproximadament 3/5 parts). El tractament de la superfície interna és l’espatulat, conservant traces d’aquest que es veuen a simple vista, mentre que l’externa s’ha seguit la tècnica de l’igualat. El gruix de les parets oscil·la entre els 12 i els 16 mil·límetres, el que conforma un recipient de parets força amples. El tipus de desgreixant sembla ser, com a mínim, granit i quars, i està repartit de forma abundant per tots els fragments. La dimensió del desgreixant pot arribar a superar els 10 mil·límetres, el que li dóna un aspecte groller i força irregular a la pasta ceràmica. Els processos tafonòmics patits a la superfície li han atorgat un color marronós amb taques grisoses i algunes concrecions de color blanc. Per les característiques tant del gruix de les parets, de la cocció com del mateix tractament de les superfícies, és molt possible que la nansa apareguda al conjunt pertanyés a aquests individu. Pel grossor de les parets, podem descartar que aquest recipient servís per a la cocció d’aliments. Al tractar-se també d’un recipient de grans dimensions, intuïm que possiblement fou fet servir per a l’emmagatzematge (veure Annex 1).

49

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics Recipient 2: D’aquesta peça s’han recuperat 8 fragments, dels quals un correspon a la vora del recipient. El diàmetre de la boca d’aquest recipient estaria al voltant dels 29cm aproximadament, i el seu coll, al voltant de 28cm. Per la forma dels tres únics fragments que s’han pogut remuntar, és possible que aquest individu tingués una forma globular. La vora del recipient és de tipus sortint, mentre que el llavi correspon al tipus engrossit doble allargat (Bernabeu et al., 2011). A l’igual que l’anterior, conté un cordó modelat digitalment a l’alçada del coll, decoració digital que també hi és present al llavi de la peça. La cocció és també de tipus mixta, amb les parets externes oxidades mentre que el cor de la paret manté una cocció reductora. Pel tractament de la superfície interna s’ha seguit la tècnica de l’allisat, mentre que per l’exterior s’ha utilitzat l’espatulat. El grossor de les parets està entre els 8 i els 9 mil·límetres, constituint el recipient amb les parets més fines de tot el conjunt. El tipus de desgreixant utilitzat sembla ser granit i quars, i tot i ser també abundant, els fragments són menors que en la resta de recipients, amb mesures que van des dels 2 als 7 mil·límetres. Pel grossor de les parets així com pel tractament de la superfície interna (allisat) es podria pensar que aquest era un recipient destinat al consum o l’emmagatzematge de líquids. Tot i així, les seves grans dimensions (diàmetre del coll i de la boca) ens fan pensar que aquest recipient estigués destinat a l’emmagatzematge (veure Annex 1). Recipient 3: L’últim recipient no ha conservat cap vora, ni base, pel que no es pot inferir ni la seva forma, ni les seves mesures ni la seva capacitat. Tot i així, és la peça on els fragments són més nombrosos (64) i on s’hi han pogut realitzar més remuntatges. Per la forma dels fragments, sembla ser una peça de grans dimensions, potser fins i tot, superior als altres recipients. Més enllà d’això, poc més es pot dir de la morfologia de l’individu tret de que cap dels fragments tampoc no presenta decoració. La cocció dels recipient presenta nombroses irregularitats, alternant fragments on la cocció és de tipus mixta amb fragments completament oxidants, el que ens fa pensar en un procés de cocció poc homogeni i regular. En el tractament de la superfície interna s’ha seguit la tècnica de l’allisat, mentre que per la cara externa s’ha utilitzat la tècnica de l’igualat, amb l’aplicació d’una fina capa d’argila –en aquest cas poc depurada– la qual li dóna un tacte rugós i un aspecte força groller. El gruix de les parets oscil·la entre els 7 i els 13 mil·límetres, tot i que una majoria dels fragments es situen entre els 9 i els 10 mil·límetres. Igual que en els altres dos recipients, el desgreixant utilitzat sembla ser granit i quars, en quantitats prou abundants, amb mesures que van des dels 2 fins els 8 mil·límetres. Tot i que no coneixem les mides exactes, per la morfologia que denoten els fragments més grans que han pogut ser remuntats, intuïm que es tracta d’un recipient de dimensions considerables el qual estaria destinat, també, a l’emmagatzematge.

50

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics Tot i que és un dels dipòsits on més recipients s’han recuperat, la informació que s’ha pogut extreure és menor que la del dipòsit del Sant Esperit. Alguns dels recipients recorden als de l’Abric de l’Estany de la Coveta I, amb els quals comparteixen no només la gran capacitat d’emmagatzematge sinó també elements formals i decoratius, com els cordons aplicats amb decoració digital o les impressions digitals dels llavis. En aquest cas, per establir una forquilla vàlida per a la datació, també s’han trobat nombrosos contextos en que aquestes olles apareixen vinculades a la fi del segon mil·lenni ANE. Tenim casos a la Balma del Vent i al poblat de Prullans, la Cerdanya (Rovira, 1976); al Tossal del Pelegrí (Maya & Prada., 1989); a Mas de Arbonés; a Llinars de Mas, Salàs de Pallars, a les Coves d’Olopte, a Santa Creu de les Llagunes (Augé et al., 2006); a la Cova de les Pixarelles (Rauret, 1986) o a les Roques del Sarró (Alonso et al., 2000), aquests dos últims amb datacions radiocarbòniques3. Fora de l’àmbit català, hi tenim casos al Cedre II, III i VII (Llovera, 1984); a la Cova del Moro d’Olvena (Maya, 1990; Rodanés & Ramón, 1996); a l’estructura 114a de Llanos del Hospital, Benasque (Calastrenc & Ona., 2005); a la Cova de Coro Trasito, Osca4 (Clemente et al., 2015a), així com a un petit forat d’aquesta (Clemente et al., 2014); o material dispers recuperat a La Almunia de San Juan (Ruiz Zapatero et al., 1983), a prop del riu Cinca, Osca. A l’àmbit a francès trobem exemplars al jaciment de Sant Feliu del Llo (Campmajo, 1976); a la Grotte de Montou (Gascó, 2004); a la Grotte de Chance (Baills, 1994); a la Grotte du Gaougnas, Aude; a les grottes de Niaux i la Grotte I de Caounous, Ariege (Guilane, 1972), entre moltes altres. Aquests materials ens remeten a una ampla forquilla cronològica que va del Bronze Mig a la Primera Edat del Ferro,5 el que ens diu que aquests materials de tipus utilitari persistiren durant molt de temps entre els estris d’aquests grups, els quals els podríem situar just a la fi del segon i inicis del primer mil·lenni calANE. En tot cas, el que podem dir és que el dipòsit del Sant Esperit sembla ser lleugerament més antic que la resta de dipòsits. Fet que no deixa de ser significatiu, sobretot quan és l’únic que conté un vas i un bol, més enllà de les olles, i és un dels que està a menys alçada.

3

La datació realitzada a la Cova de les Pixarelles, donà un resultat de 1360 – 815 calANE. La datació de les Roques del Sarró donà un resultat de 1619-1274calANE. 4 Les dues datacions prehistòriques realitzades a l’estructura 114a de Llanos del Hospital, donaren un resultats de: 900 – 800 calANE i 820 – 770 calANE. (Calastrenc et al., 2005). La datació realitzada al sondeig de la balma de Coro Trasito donà un resultat de 1.400-1.200calANE. Els fragments trobats a un forat de la balma no van poder ser datats, provenien d’una aportació sedimentària i es trobà molt material barrejat. 5 Per no entrar en la discussió sobre fins on arriben i quins són els períodes de transició d’aquestes edats, podem dir que aquestes olles abasten una forquilla cronològica que va des de l’últim terç del IIon mil·lenni, fins ben entrat el Ier mil·lenni calANE.

51

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

8.2.

El contenidor i la seva relació amb l’entorn

Resultats de les proves estadístiques En l’estudi del contenidor, més enllà dels trets morfològics propis dels amagatalls, els quals tenen tots les mateixes característiques (petits espais entre grans blocs de granit), allò decisiu és la relació que tenen aquests amb el context arqueològic, entenent aquest context com als espais de producció ramadera: muntanyes, prats, rius, camins... L’alçada Les diferents funcions que pugui tenir un assentament pot determinar l’alçada a que es troba. No és el mateix un tancat pel ramat, el qual potser ens interessa que estigui prop de pastures, que una carbonera, per exemple, la qual pot estar a una cota més baixa per la pròpia localització dels boscos. A continuació es presenten els resultats obtinguts de les proves comparatives pel que fa a l’alçada dels diferents jaciments arqueològics. A nivell general, observem que la majoria dels jaciments arqueològics es situen en una franja compresa entre els 2.100msnm i els 2.450msnm aproximadament. Si bé és cert que una bona part del territori del PNAESM està entre aquestes alçades, podem observar (Figura 10) que hi hauria certa intencionalitat en situar els llocs en aquesta forquilla altitudinal. Per a confirmar aquesta preferència, hem realitzat una comparació logarítmica entre la quantitat de jaciments i el percentatge de territori del PNAESM de diferents escales altitudinals. Aquí podem veure també (Figura 11), que existeix realment una sobrerepresentació dels jaciments entre els 2.000 i els 2.400msnm aproximadament, el que no fa altra cosa que confirmar l’histograma anterior.

Figura 10: Histograma de la distribució de freqüències dels valors relacionat amb l’alçada dels jaciments arqueològics.

52

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

Figura 11: Histograma comparatiu de la distribució de la freqüència del percentatges de jaciments arqueològics i del percentatge de territori del PNAESM per franges altitudinals de 200m.

La prova de normalitat realitzada (Shapiro Wilk), ens mostra que la significació probabilística és menor a 0,05 (5%), pel que la hipòtesi nul·la (la variància de l’alçada dels assentaments és fruit de l’atzar) quedaria desestimada, i podríem afirmar que és fruit d’una intenció. Tot i així, el que aquí volem contrastar/comparar, és quina és la dinàmica que segueixen els dipòsits de material ceràmic en relació als altres jaciments arqueològics i, especialment, als que estan vinculats a l’activitat ramadera. En aquest sentit, la realització de la prova per cadascun dels tipus de jaciments, ens dóna arguments per pensar que abrics, tancats i conjunts ramaders (abrics o cabana + tancat) tenen una significació estadística inferior al 0,05, és a dir, que la seva variància no és fruit de l’atzar, o el que és el mateix, hi ha una intencionalitat en situar aquests llocs a unes cotes determinades (veure Annex 2). En aquest cas, ni cabanes aïllades ni dipòsits segueixen el mateix patró que els assenyalats. Pel que fa a les cabanes, aquest fet pot ser fruit de que en realitat s’han documentat cabanes aïllades tan a fons de vall com a les seves capçaleres, fet important però que escapa a l’objecte d’aquest treball. Pel referent als dipòsits, també la seva situació altitudinal va des del 1.800msnm fins als 2.400msnm aproximadament, pel que amb una població de només 5 individus, la seva variància és massa gran com per permetre veure un patró determinat i fiable. Cercles de pedra i altres (carboneres, material en superfície, etc.) tenen una significació estadística de més del 5%, confirmant la hipòtesi nul·la, la seva variabilitat és, segurament, fruit de l’atzar, o almenys no determinada per l’alçada, desmarcant-se així de les altres estructures vinculades directament a la producció ramadera.

53

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics No obstant, a la gràfica de caixes que compara les mitjanes de les poblacions (Figura 12) podem veure com els dipòsits mantenen a grans trets la mateixa mitja que els llocs vinculats a la producció ramadera, és a dir, cabanes, abrics, tancats i conjunts ramaders. D’altra banda, els cercles de pedra i altres llocs arqueològics com poden ser pintures rupestres, places mineres o similars, no tenen la mateixa mitja que els indrets que vinculem directament a l’explotació ramadera.

Figura 12: Gràfica de caixes (Box-plot) amb la comparació de les mitjanes dels conjunts de jaciments distribuïts per tipologia. Els cercles indiquen aquells que les mitjanes són similars (Jaciments vinculats a l’activitat ramadera i dipòsits) i aquells amb una mitjana diferenciada (Cercles de pedra i altres).

Finalment, la prova Kruskal-Wallis feta entre els assentaments vinculats a pràctiques ramaderes i els dipòsits, ens indica que no hi ha una diferència significativa entre les mitjanes d’aquests dos conjunts, mentre que si introduïm la resta dels jaciments, aquesta diferència de mitjanes sí que és significativa (veure Annex 2). D’aquí podem extreure que, malgrat tot, els dipòsits de material ceràmic, en allò que fa referència a l’alçada a que estan situats, segueixen un patró similar als assentaments associats a habitació i a producció ramadera.

La distància a l’aigua Una altra de les característiques que he pensat pot ser determinant a l’hora d’escollir un lloc per a desenvolupar activitats, és la capacitat, la facilitat i la proximitat que hi pot haver a l’accés a aigua. Aquesta variable pot ser important pel que fa a una cabana o un abric, però potser no tant pel que fa a un jaciment vinculat a pràctiques funeràries o pintures rupestres

54

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics per exemple. Tot i així, com podem veure a les proves realitzades, la distància entre els jaciments i els cursos d’aigua és, en general, prou minsa.

Figura 13: Histograma de la distribució de freqüències dels valors relacionats amb la distància a l’aigua dels jaciments arqueològics. La major part dels valors es concentren entre 0 i 150 metres, indicat al cercle.

Podem veure la distribució dels diferents assentaments en relació a la distància a l’aigua (Figura 13 i 14). Com es pot comprovar, la gran majoria, es situen a menys de 160m, i molts d’aquests a menys de 100m, el que ens fa pensar que, en general, aquesta característica fou un fet determinant a l’hora d’escollir on es situaven els assentaments.

Figura 14: Diagrama de columnes dels valors de cada punt arqueològic en relació a la distància a l’aigua. Es pot reconèixer fàcilment la tendència que segueixen gran part dels jaciments arqueològics en relació a la distància a cursos d’aigua.

55

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics Altre cop, la prova de normalitat Shapiro-Wilk dóna una significació estadística menor a 0,05, refutant la hipòtesi nul·la, que ens fa pensar que la proximitat de l’aigua segurament fou un fet decisiu. La prova feta diferenciant els tipus de jaciments, dóna també una significació inferior al 5%, pel que la forma de la variància de les dades és, segurament, fruit d’una intencionalitat excepte en el cas dels cercles de pedra (veure Annex 2). En aquest cas, la distància a l’aigua d’aquestes estructures possiblement, en la majoria dels casos, no fou un element determinant en l’elecció del lloc. Les mitjanes de la distància a l’aigua de cada tipus d’assentament no estan molt allunyades tampoc les unes de les altres. Tot i així, ja a la gràfica de caixes (Figura 15), es pot intuir, en consonància amb la prova anterior, que la mitjana dels jaciments vinculats a pràctiques funeràries, és significativament més alta que la de la resta de localitzacions. De fet, tot i que existeixen jaciments gairebé de tots els tipus que es situen prou lluny de cursos d’aigua en relació amb la majoria, la distància pel que fa a la mitjana dels dipòsits de material ceràmic és també relativament més alta que la resta de jaciments vinculats a l’activitat ramadera. La interpretació podria ser que als recipients ceràmics es podria guardar aigua. Però potser no és tant que existeix una localització diferencial entre dipòsits i altres tipus d’assentaments ramaders, sinó que és relativament similar (estem parlant d’una diferència de pocs metres), sobretot tenint en compte que els càlculs que estem realitzant els fem sempre amb una població molt minsa, de cinc dipòsits.

Figura 15: Gràfica de caixes (Box-plot) amb la comparació de les mitjanes dels conjunts de jaciments arqueològics separats per tipologia en relació a la distància a l’aigua.

56

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics Amb la prova Kruskal Wallis veiem que sí que existeix una diferència significativa entre les mitjanes dels diferents conjunts (veure Annex 2). El resultat ens mostra que són, altre cop, els cercles de pedra els qui tenen una mitjana diferenciada de la resta. Així, i encara de les apreciacions anteriors, també podríem dir que dipòsits i assentaments d’explotació ramadera segueixen patrons similars pel que fa a la proximitat a l’aigua.

La coberta vegetal i les pastures La coberta vegetal és una variable qualitativa, un assentament pot estar a un bosc de pins, a una pastura o a un caos de roques, però no pot estar més o menys a un lloc determinat. No obstant, el que aquí ens interessa és saber la relació que s’estableix entre el lloc arqueològic i les zones de pastures, per la importància com a mitjà de producció en l’explotació ramadera que tenen, tot assumint les limitacions esmentades al capítol de metodologia. En primer lloc, hem dividit els jaciments en funció de la coberta vegetal en la que estan situats (Taula 1).

Tipus de coberta

Núm. jaciments

BOSCOS ROQUISSARS I TARTERES PRATS I HERBASSARS MATOLLARS I MOLLERES LLACS I LLACUNES TOTAL

35 70 212 27 1 345

Taula 1: Distribució del número de jaciments arqueològics en relació a la coberta vegetal en la que estan situats.

Figura 16: Gràfica circular de percentatges amb la representació de la distribució dels jaciments en funció de la vegetació predominant on estan situats. Es pot comprovar la sobrerepresentació d’aquests als Prats i herbassars de muntanya.

57

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics Com veiem (Figura 16), una gran majoria d’aquests estan situats en zones de pastures i herbassars6. Aquest fet no ens hauria de sorprendre, doncs d’una banda, ja hem esmentat que la majoria d’aquests jaciments són fruit material de l’explotació ramadera de l’alta muntanya, de l’altra, tot i que les prospeccions han estat sistemàtiques, segurament és més fàcil identificar restes arqueològiques en aquestes formacions vegetals que no pas en boscos, per exemple. Com que una part important de la zona del PNAESM són prats, hem realitzat també la mateixa operació que amb l’alçada, per comprovar si existeix, o no, una sobrerepresentació de jaciments en funció de la vegetació predominant (Taula 2).

Jaciments

%

Superfície % Índex PNAESM (Ha) sobrerepresentació 9680,9 24,22 -58,11 2559,6 6,78 15,38 11955,7 29,91 105,47 14464 36,18 -43,92

Boscos Matollars Prats i herbassars Roquissars i tarteres Llacs i llacunes

35 27 212 70

10,14 7,83 61,45 20,29

1

0,29

1164,4

2,91

TOTAL

345

100

39824,6

100

-90,05

Taula 2: Taula amb el nombre i percentatge d’hectàrees de Prats i herbassars al PNAESM i el número de jaciments situats en cadascuna de les cobertes vegetals, amb l’índex de sobrerepresentació.

El resultat és clar. Existeix una sobrerepresentació accentuada del percentatge de jaciments arqueològics situats a les zones de pastures i herbassars. Val a dir que, amb tot, si són llocs relacionats amb l’explotació ramadera de la muntanya, és del tot lògic que aquest mitjà de producció (pastures) condicioni de forma decisiva la localització dels assentaments (a banda de que segurament són els llocs més accessibles i fàcils on construir una cabana o un tancat, per exemple). A banda d’això, el que sí que hem volgut comprovar és la distància a la que es troben aquells que no estan situats a prats i herbassars. L’histograma i la gràfica següent ens donen una idea.

6

Hem de tenir en compte que aquí els prats i herbassars són mitjans de producció en tant que són el sustent alimentari dels animals. Són també producte del treball (tala i crema), d’aquí que aquests no siguin fixos, sinó que evolucionen en funció de les necessitats econòmiques de cada grup social.

58

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

Figura 17: Histograma de la distribució de freqüències dels valors relacionats amb la distància a les àrees de pastura. Es pot comprovar com la majoria dels punts es situen entre 0 i 5 metres.

Figura 18: Diagrama de columnes dels valors de cada punt arqueològic en relació a la distància a les zones de pastura. Es pot reconèixer fàcilment la tendència que segueixen gran part dels jaciments arqueològics en relació a la distància als prats i herbassars.

Podem veure de forma gràfica (Figura 17 i 18) la distància a la que es troben els diferents jaciments de les àrees de pastures. Veiem que d’aquells jaciments que no es troben en àrees de pastures, no hi ha cap que es trobi a més de 100m d’aquestes. De fet, del 38% restant, només es situa a més de 50m un tancat aïllat i una carbonera (ESP-032A i B). La prova ShapiroWilk ens dóna, com era de preveure, una significació estadística menor al 0,05%, refutant la possibilitat de que les diferències en la població de dades es deguin a l’atzar (veure Annex 2). Si separem els jaciments altre cop per tipus, veiem que conjunts ramaders, abrics, cabanes i dipòsits segueixen gairebé la mateixa dinàmica (Figura 19). La nota discordant, si és que es pot

59

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics parlar en aquests termes amb les minses diferències (estem parlant de pocs metres) la posarien els cercles de pedra i els tancats aïllats. La dinàmica dels primers s’explica per l’alçada, ja que tots estan situats a altures que superen els 2.200msnm i la vegetació correspon gairebé de forma exclusiva a roquissars i prats alpins. La dinàmica dels segons, es podria explicar per que segurament molts d’ells són d’època medieval, que és el període de més modificació de l’entorn amb l’obertura d’àmplies zones de pastura (Catalan et al., 2012; Gassiot et al., 2014), el que significa que avui dia hi ha menys àrees de pastura que llavors, i alguns tancats podrien estar més lluny de zones de pastura de el que estaven quan varen funcionar.

Figura 19: Diagrama de barres que defineix el percentatge de jaciments per tipus en funció de la distància a les àrees de pastura.

La visibilitat La visibilitat és un factor que també pot ser decisiu a l’hora d’escollir un determinat lloc on es realitzaran unes funcions determinades. A la prova realitzada amb l’ArcGIS, hem dividit els jaciments per tipus. Aquesta prova però té l’inconvenient que he esmentat a l’apartat de metodologia. És per això que aquests resultats (Taula 3) els hem de prendre com a una aproximació més que com a un càlcul absolut.

60

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

TIPUS

HECTÀREES QUADRADES

Dipòsits ceràmica Abrics amb estructures Tancats aïllats Conjunts ramaders Abrics Cabanes aïllades Cercles de pedra Altres

0,888 1,7586538 1,8144375 1,83859244 2,19714286 2,47409722 4,72475 5,38125

Taula 3: Mitjana de les hectàrees quadrades de territori visibles des de cada punt arqueològic. La mitjana ha estat realitzada amb el conjunt de punts d’un mateix tipus de jaciments arqueològics.

Figura 20: Diagrama de columnes amb les mitjanes de la conca visual per cada conjunt de jaciments arqueològics, separats per tipologia.

Els resultats de la prova ens marquen, en general, una dinàmica similar, amb certes diferències, per a aquelles estructures que estan vinculades a l’explotació ramadera de la muntanya (abrics, tancats, cabanes, conjunts ramaders i abrics amb estructures). La mitjana dels cercles de pedra però és gairebé el doble que la de la resta. Hem de comptar que els cercles de pedra estan situats, en el seu conjunt, a alçades superiors a les de la resta de jaciments, fet que pot explicar les diferències de visibilitat. Pel que fa al grup “Altres”, en aquest hi ha inclosos jaciments variats com carboneres, llocs d’activitat minera, gravats rupestres i, sobretot, material en superfície. Aquest material en superfície distorsiona

61

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics segurament la mitjana de la conca visual d’aquest grup, doncs algunes de les troballes arqueològiques s’han realitzat a crestes de muntanyes de més 2.700m (Gassiot, 2004 i 2009), des d’on es poden veure moltes hectàrees de territori, pel que la seva conca visual és molt superior a la de la resta de jaciments arqueològics. En el referent als dipòsits de ceràmica, la mitjana d’aquest és la menor de tot el conjunt. Si en certa forma, totes les proves realitzades fins el moment ens han mostrat com els dipòsits seguien dinàmiques similars a la resta d’assentaments vinculats a l’activitat ramadera, en aquest cas, la seva mitjana es queda gairebé a la meitat de la resta d’aquests. De fet, aquest resultat tampoc no ens hauria d’estranyar. A diferència de cabanes, abrics o conjunts ramaders, en els que la conca visual pot esdevenir un factor important a l’hora de controlar pastures, ramats, accessos, etc. el fet que des d’un amagatall no es tingui gaire visibilitat sembla bastant coherent, doncs entre les funcions que un dipòsit/magatzem compleix no estan el control de pastures, per exemple, que sí que podria ser present a la d’una cabana o un abric. Més encara, aquesta baixa visibilitat es pot explicar per que si el que es vol és un dipòsit més o menys amagat i amb dificultat per trobar-ho, com és el cas, la seva conca visual tendirà a ser molt menor i, provablement, no fos una característica buscada a l’hora d’escollir el lloc.

62

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

8.3.

Comparació del registre arqueològic amb zones properes del sud de la serralada

Amb el buidatge de dades realitzat s’ha generat un mapa amb els diferents jaciments arqueològics propers a l’àrea d’estudi de la cronologia que ens interessa, diferenciant les seves tipologies. Mentre que per la zona prepirinenca la dinàmica és prou diferent, a les zones altes del Pirineu central la dinàmica sembla ser molt similar a la detectada a la nostra àrea d’estudi. No obstant, existeixen dos inconvenients que ens impedeixen materialment fer generalitzacions amb caràcter científic, més enllà d’algunes aproximacions de tipus apriorístic i sempre parcials. El primer d’aquests, és que si bé àmplies zones del PNAESM i algunes de limítrofes han estat prospectades i documentades de forma intensiva, no passa el mateix amb altres zones properes. L’absència, o no, de jaciments es pot deure a una infrarepresentació d’aquests degut a que la investigació realitzada en aquestes àrees no ha estat de la mateixa magnitud que la realitzada al PNAESM. El segon inconvenient, té ja més a veure amb la pròpia naturalesa dels jaciments, dels assentaments i del propi poblament i la seva dinàmica durant la prehistòria. Hem de tenir sempre present que allò que estem estudiant és el poblament, la forma en que aquest es materialitza en la realitat arqueològica en funció de les diferents estratègies d’explotació dels recursos de l’alta muntanya, la qual, no cal repetir, té unes característiques que la fan diferent a la resta d’ecosistemes i biòtops. De forma que si comparem aquestes zones amb d’altres properes que no correspondrien ben bé a àmbits d’alta muntanya, hem de ser conscients que estem comparant coses que són diferents. Si bé, per exemple, podem trobar algunes peces ceràmiques a alguns dels dipòsits que recorden molt a alguns objectes del complex SegreCinca (Sopena & Rodanés, 1992; Ruiz Zapatero et al., 1983), no per això podem parlar del mateix grup, i molt menys de la mateixa “cultura”. Tampoc podem dir que el fenomen detectat a l’àrea del PNAESM i altres àrees d’alta muntanya pirinenca, tinguin un paral·lel a zones prepirinenques, on el relleu és molt menys marcat i on l’estratègia d’explotació dels recursos fou, segurament, molt diferent a la que podem trobar al Pirineu central, el que, sens dubte, genera una empíria arqueològica diferenciada. Ara bé, les dades de que disposem són les que són, i tot assumint aquestes limitacions, el que sí que podem veure és que, realment, existeix una infrarepresentació d’allò que denominem contextos d’hàbitat per a aquest període. Com podem veure, la major part dels jaciments arqueològics documentats són construccions megalítiques i un petit percentatge dels jaciments són dipòsits d’objectes de bronze (Taula 4 i 5).

63

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

Dipòsits Cova/abric sense estructures Cova d’habitació amb estructures Cova d’habitació/enterrament Cova d'enterrament Assentament a l'aire lliure Lloc de producció Dòlmens, necròpolis tumulàries, megàlits i paradòlmens Enterraments en cista Necròpolis d'incineració i camp d'urnes Menhirs Gravats Enterrament i camp de sitges TOTAL

3 13 1 2 5 3 1 92 7 4 9 4 2 146

Taula 4: Jaciments arqueològics registrats a la base de dades eGipici del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, dividits per tipologia.

Dipòsits Llocs d'habitació En cova Aire lliure Llocs d'enterrament Menhirs Gravats Llocs de producció TOTAL

3 19 16 3 112 9 4 1 146

Taula 5: Relació dels jaciments arqueològics extrets de la base de dades eGipci dividits per funcionalitat.

No obstant, la base de dades elaborada a través de l’aplicació eGipci, no és del tot fiable, tant per la manca de jaciments arqueològics que no han estat introduïts, com per les dades materials i cronològiques d’aquests. En aquest sentit, hi manquen jaciments que seria necessari contemplar, doncs molts d’aquests es troben a la geografia pirinenca entre les conques del Noguera Pallaresa i el Noguera Ribagorçana. Val a dir que tampoc d’aquests hi he pogut extreure moltes dades (de forma que no sabem en base a què materialitat es categoritzen els jaciments i la seva cronologia, encara que segons els autors estarien tots dintre de l’ampla forquilla del segon i el primer mil·lenni ANE). Tampoc la seva referència geogràfica, pel que no han estat situats al mapa. Alguns d’aquests són hàbitats a l’aire lliure de l’edat del bronze final (sic) (Còts, 2003) com la Casa Ramón de Peramea (Baix Pallars, Pallars

64

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics Sobirà), de finals de l’edat del bronze inicis del ferro, l’Esplugallonga de Serradell (el Pont de Claverol, Pallars Jussà), el Coll de Santes Creus de Gotarta, el Tossal del Camp de la Beguda d’Adons, el Tossal de Sant Serní de Malpàs, el Tossal de la Font del Moro de Mas de Gras, el Tossal de l’Emissora (tots ells a Pont de Suert, Alta Ribagorça) i Santa Creu de Llagunes (Soriguera, Pallars Sobirà). També es coneixen enterraments com el Foradet del Portús de Miralles (Tremp, Pallars Jussà) o la Cova de Casa Mestre (Pont de Suert, Alta Ribagorça), tots ells en coves i del bronze final7. Alguns dels megàlits que no han estat introduïts a la base de dades són Mas Pallarès de Cadolla, Cabaneta dels Moros de Cérvoles i la Cabana del Moro de Reguard (Senterada, Pallars Jussà), Cabana o la Llosana de Montsor (Pobla de Segur, Pallars Jussà), Camp de Bringura (Vilaller, Alta Ribagorça), Cabaneta del Fornó de Cornudella (Areny de Noguera, Baixa Ribagorça), Cabaneta del Tancat de Cornudella i la Terra Negra de Pujalt (Sort, Pallars Sibirà). Algunes coves d’habitació com la Cova de Canals de Pinyana (el Pont de Suert, Alta Ribagorça), la Cova Sorta de Serradell (el Pont de Claverol, Pallars Jussà), la Cova Gran del Sanat de Miralles i la Cova de L’espluga Llorna d’Espluga Serra (Tremp, Pallars Jussà). També dues necròpolis, la del Còth deth Hòro (Vielha-Mijaran, Val d’Aran) i la necròpoli de Pla de Món (el Pont de Suert, Alta Ribagorça). Finalment, es té constància d’un dipòsit de bronzes assignable també l’etapa del Bronze Final inicis de la primera Edat del Ferro (Còts, 2003; Gallart, 1991), el Dipòsit de Sant Aleix de Viu de Llevata (Pont de Suert, Alta Ribagorça). Tots aquest punts arqueològics es situen a zones de mitja muntanya, als cursos fluvials de les dues Nogueres o el Garona. Cap d’aquests però es situa a les zones d’alta muntanya com les estudiades en aquest treball. Més enllà d’això, caldria no oblidar també que els cercles de pedra són presents a la vessant nord del Pirineu (Guilaine, 1972; Còts, 2003; Bilbao, 2006), així com en territoris del Pirineu aragonès (Olomí, 2013; Peñalver, 2005) que, per motius administratius no estan tampoc dins la base de dades de l’eGipci.

7

Quan diem Bronze Final, l’autor en qüestió està marcant una cronologia compresa entre el 1.250 i el 600 ANE) (Còts, 2003).

65

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

Figura 21: Jaciments arqueològics georeferenciats extrets de la base de dades de l’eGipci. En blau, els jaciments vinculats a activitats funeràries; en vermell, els possibles hàbitats; en verd, els dipòsits d’objectes i en groc, els gravats o pintures rupestres. Els límits administratius del PNAESM apareixen en negre; dins d’aquests els jaciments objecte d’estudi d’aquest treball, evidenciant de forma geogràfica i visual que, de les zones altes del Pirineu central, és d’on més dades arqueològiques es disposa.

66

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

9. Discussió Arribats a aquest punt, la pregunta que ens fem és: per a què serviren, quina utilitat tingueren o què significaren aquests dipòsits? La qüestió no és de fàcil resolució. Podríem dir que, al fil dels resultats, no estem en condicions de respondre de forma categòrica i sense esculls la pregunta. No obstant, sí que podem dir que hem pogut afinar algunes de les hipòtesis inicials, sense perdre la perspectiva de que el que aquí intentem resoldre és la problemàtica que afecta al poblament del IIon i el Ier mil·lenni calANE. La primera possibilitat que hauríem de descartar és que aquests dipòsits estiguessin vinculats a activitats funeràries. El fet que hi existeixin també estructures que s’han associat a pràctiques funeràries ens pot fer pensar que aquests dipòsits estarien, també, vinculats a activitats relacionades amb la mort, però de característiques diferents. Tindríem en aquest cas, un panorama en el que si bé les àrees d’alta muntanya no s’utilitzarien per a viure, sí que s’utilitzarien per a l’enterrament o, si més no, per a les pràctiques vinculades al món funerari. La pràctica de la cremació i la deposició de les restes en urnes no és una pràctica desconeguda durant el segon mil·lenni ANE (Ruiz Zapatero & Lorrio, 1995; Ruiz Zapatero, 2011; López Cachero, 2007). Tampoc ens és desconeguda la seva deposició com a aixovars o, també, podrien estar sent utilitzades com a cenotafis. No obstant, amb els elements actuals no podem afirmar que aquests dipòsits tinguin un caràcter funerari. Tampoc es correspondria a la zona geogràfica vinculada als Camps d’Urnes, doncs sembla que aquests no van arribar a aquesta zona del Pirineu (Còts, 2003). Alguns autors, plantegen precisament que les necròpolis tumulars del Pirineu occidental són la resposta pirinenca (sic) a les influències septentrionals dels Camps d’Urnes (Zapatero & Lorrio, 1995). Tampoc no s’han trobat materials antropològics dins d’aquests recipients ni restes de cremació que podrien haver deixat un testimoni a les parets interiors de les olles. El conjunt del Sant Esperit, el qual conté un vas i un bol, a més d’una olla de grans dimensions, és més probable que formi un conjunt apte per a activitats relacionades amb la ingesta d’aliments i la reproducció de la força de treball. A més, en cas de ser urnes funeràries, l’únic aixovar conservat haguessin estat els propis recipients, ja que no s’ha trobat cap altre objecte dins d’aquests dipòsits. Més enllà de tot això, les proves que hem realitzat estaven destinades precisament a associar aquests dipòsits a algun tipus de pràctica social, i la dinàmica que segueixen les localitzacions d’aquests en relació amb les variables plantejades tenen molt més a veure amb altres jaciments vinculats a les activitats econòmiques que no pas a les que hem identificat com a funeràries. Un cas semblant, tot i que no igual, és el de la Fossa de Prats. En aquest cas sí que s’ha realitzat una anàlisi de residus dels recipients, i s’ha confirmat que aquests contenien productes alimentaris (Yáñez et al., 2002).

67

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics Així, i amb les dades que disposem, podem descartar les pràctiques funeràries com a activitats responsables d’aquests dipòsits. És cert que una anàlisis de residus de l’interior dels recipients ens facilitaria molt la interpretació sobre la utilitat d’aquests1. De moment però, el que sí que podem dir és que gairebé tots, excepte el conjunt del dipòsit del Sant Esperit, són recipients considerablement grans, els quals s’han assignat tradicionalment a l’emmagatzematge de recursos, ja sigui aliment per a les persones o pel propi bestiar. En aquest sentit, una de les possibilitats seria vincular aquests recipients al indispensable consum de sal per part dels animals, ja que aquest recurs és escàs en la zona que estudiem. L’inconvenient però, és que normalment la sal es transporta en blocs, fet que els farien inútils per a aquesta tasca. L’única hipòtesi viable (viable per que manquen argumentacions que la desmuntin) és que aquests dipòsits, i els recipients en sí, serien utilitzats com a recursos que els pobladors de les muntanyes utilitzaren per guardar, o bé aliment per a ser consumit o processat, o bé els productes del cicle de producció ramader, tals com llet, formatge, etc. 2 Tot i així, la hipòtesi que els vincularia al consum humà d’aliments tindria més consistència. Primer, per que si bé el bestiar es podria munyir dalt de la muntanya, el fet que s’hagués de baixar els productes no explicaria, per exemple, el conjunt del Sant Esperit, que està format, a més, per un bol i una tassa de consum individual. Segon, les estructures munyidores són totes d’època històrica, gairebé totes d’època moderna, amb el que tampoc podem vincular els dos fets arqueològics de forma clara. Guilaine ja va apuntar que les grans olles de cordons podrien servir com a petites sitges mòbils, transportables, on es guardaria gra que, un cop mòlt, permetria la preparació de determinats aliments (Guilaine, 1972). Amb això no volem assignar de forma categòrica a aquestes olles una mateixa funció únicament pel paral·lelisme morfològic i decoratiu, però ens sembla una inferència interessant que podria servir també en el nostre cas, més enllà de que Guilaine vinculava també d’aquesta forma els treballs ramaders amb el cultiu de cereal a les zones baixes, inferència que ens sembla, també, prou atractiva. D’altra banda, la hipòtesi que vincula aquests dipòsits a la funció d’emmagatzematge d’aliment pel consum humà, pren encara més consistència amb la realitat arqueològica del voltant, sobretot, amb la constatació de que tots aquells abrics que havien estat habitats fins a finals del tercer mil·lenni calANE, deixen d’estar-ho (una de les olles, -ESP-008CER- apareix 1

En un futur s’intentaran realitzar anàlisis de residus d’aquests recipients. A l’actualitat, els pastors acostumen a munyir les ovelles i les vaques a les zones baixes, al poble. No obstant, existeixen estructures, documentades al PNAESM i a altres zones properes d’alta i mitja muntanya anomenades orris i munyidores. La pràctica de munyir el ramat dalt de la muntanya ha estat una pràctica recurrent al llarg de la història (García Casas, 2012). 2

68

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics precisament en una cavitat que va estar ocupada durant el tercer mil·lenni calANE però no durant el segon). Realitat que ens remet al moll de l’ós de la qüestió: el canvi en el model de poblament. Existeix, com hem vist, un canvi en el model d’assentament que es materialitza en el buit de datacions pel segon i el primer mil·lenni calANE d’aquelles cavitats que havien estat ocupades el mil·lenni anterior. La dinàmica del tercer mil·lenni calANE destaca no només per la multiplicació dels assentaments en relació als mil·lennis anteriors, sinó també per que per primer cop es colonitzen zones alpines (Gassiot et al., 2012b i 2014). La identificació d’un canvi de model en el poblament al segon mil·lenni calANE no ens habilita però, per afirmar que aquest canvi consisteix en l’abandó de les zones alpines i subalpines, menys encara quan identifiquem altres vestigis arqueològics que, si bé no són assentaments, sí que són evidències de que, les zones altes de la muntanya continuaven poblades. Aquestes però, podrien arribar a ser coherents amb una “migració altitudinal”, en el sentit que la presència humana es localitzés a cotes més baixes i que s’utilitzés la zona alpina i subalpina com a cert espai “simbòlic” pel que fa als enterraments o, també, com a zona de pas en relació a la mobilitat dels grups. Aquesta hipòtesi podria explicar els amagatalls, d’alguna forma també l’escassetat de restes habitacionals, i encaixaria amb les explicacions tradicionals que vinculen transhumància, cercles de pedra i vies de pas ultrapirinenques (Ruiz Zapatero & Lorrio, 1995; Còts, 2003; González et al. 1994; Estany & García, 1998). Entenc però, que aquestes són inferències massa arriscades sense un suport empíric clar. Penso a més, que aquesta hipòtesi perd sentit quan observem els registres paleoecològics i paleoclimàtics elaborats a la zona d’estudi. Al Pirineu central, comptem amb dades que fan referència tant a la climatologia com a l’evolució de la vegetació de l’alta muntanya durant l’Holocè. Una de les premisses de les que parteix aquest treball és la causalitat històrica, social, del canvi en el model de poblament, degut a la no correspondència de la dinàmica de les formacions vegetals amb canvis a nivell climàtic (Quesada, 2014). D’aquesta forma, que les zones altes de les muntanyes quedin “despoblades” és encara més qüestionable. La Figura 22 ens pot ajudar a comprendre la dinàmica de la zona i el període que estudiem:

69

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

Figura 12: Combinació de dues gràfiques amb proxis corresponents a diferents vectors. La gràfica superior mostra la tendència climàtica durant l’Holocè elaborada a partir dels estudis del Lac Redón (Aigüestortes). La inferior mostra els principals taxons d’antropització de les columnes sedimentàries de la Coma del Burg (Vall Ferrera). La conjunció d’ambdues facilita la interpretació de l’evolució dels diferents vectors climàtics i de pressió antròpica sobre el territori. El requadre vermell indica el període d’interès d’aquest estudi. (Elaboració pròpia a partir de Catalan et al., 2013 i Gassiot et al., 2014).

Si ho mirem amb més detall veiem com justament quan es detecta un augment en la presència humana al PNAESM, les dades extretes de la Coma del Burg mostren, als voltants del 3.000 calANE, un canvi en el percentatge dels taxons pol·línics arboris que expressen una caiguda de les masses forestals. Aquest canvi coincideix amb un increment de les acumulacions de carbons i dels taxons vinculats a les pastures (Poaceae) que alhora, s’associa a una apertura del bosc en altura (donat també el descens del taxó Pinnus) i un major aprofitament de les zones d’alta muntanya. El fet que aquest moment d’acumulacions de carbons no es repeteixi als segles següents sinó que es vegin reflectits petits incendis recurrents, ens podria estar parlant igualment del manteniment d’aquestes pastures en altura. En aquesta mateixa línia s’expressen els resultats obtinguts pels treballs pedoantracològics, que no fan sinó confirmar aquesta hipòtesi, doncs l’increment de carbons de bàlec (Genista balansae), el qual està lligat als incendis controlats, confirmaria aquesta nova gestió i utilització del territori de l’alta muntanya amb un us selectiu del foc (Bal et al., 2011; Cunill et al., 2012). Hem de comptar, a més, amb l’aparició de taxons vinculats a plantes domèstiques (Cerealia) (Gassiot et al., 2014;

70

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics Pèlachs et al.¸2007) que, encara que lleument, estaran presents a partir d’ara als indicadors pol·línics i sedimentaris, el que ens duu a pensar que la hipòtesi de que aquestes pertorbacions siguin causades per la pressió antròpica sigui, encara, més coherent. De la mateixa forma, poc abans del ca. 2.300 calANE tornem a veure un descens de la massa arbòria (Figura 22). És significatiu aquest descens en tant que disminueixen sobretot taxons vinculats a formacions forestals subalpines i de mitja muntanya; mentre que els taxons del pi es veuen afectats en menor mesura. Tant avets com la resta de taxons arboris pateixen un lleuger descens, el que ens podria estar indicant l’afectació forestal a la mitja muntanya fet que, donat l’increment posterior dels taxons vinculats a pastures, podria estar evidenciant una afectació antròpica. A partir del ca. 2.300 calANE veiem un petit descens dels taxons de Pinnus, amb un corresponent augment dels indicadors vinculats a les pastures (Poaceae, Cyperaceae), inclús un relatiu augment de taxons relacionats a cultius (Cerealia) i herbes ruderals (Rumex, Plantago...) (Catalan et al., 2012), que poden estar reflectint petits cultius a les zones baixes i els fons de valls no molt llunyanes, degut a la poca distància pol·linitzadora dels cereals. Com es pot veure, la correspondència entre la dinàmica climàtica i dinàmica forestal –i vegetal– no té una lògica interna clara, el que vol dir que un altre vector, l’humà, condiciona de forma evident el paisatge de la muntanya. En aquest sentit, poc abans del 1.000 calANE es repeteix el mateix patró que al 3.000 calANE. En aquest moment, s’entra en una dinàmica d’escalfament tant dels estius com dels hiverns3. Tornem a constatar un fort descens de la massa arbòria al voltants del 1.300–1.400 calANE, que afecta a totes les espècies forestals i, paral·lelament, un augment dels taxons Poaceae i Cerealia, que identifiquem gairebé inequívocament a les pràctiques d’apertura dels boscos d’altitud per al condicionament de les pastures. Pel que fa als taxons de les formacions arbòries que podríem identificar a la mitja muntanya (AP % sense Pinnus), aquesta disminució es prolonga gairebé fins la fi del període que estudiem, al voltant del 500 cal ANE, moment en que hi ha una recuperació de tots els taxons arboris. És interessant observar que la pertorbació afecta significativament els taxons d’avets (Catalán et al., 2012) que no tornarà a recuperar ja els seus valors. Aquest fenomen es pot vincular al temps que necessiten les formacions d’avetoses per recuperar-se, molt més llarg que d’altres coníferes com el Pi. El fet que les

3

És important destriar la dinàmica dels períodes càlids i freds a la nostra àrea d’estudi. No és el mateix una tendència climàtica general que l’ampliació o disminució de les estacions càlides o fredes. En aquest sentit, el condicionant, més que els hiverns siguin més o menys freds, està en la relació que s’estableix entre la intensitat i la durada dels hiverns i la durada dels estius, en tant que responsables del desgel i el mant nival (Catalan et al., 2014) i, per tant, generador de les condicions òptimes per a l’explotació dels recursos alpins i subalpins, especialment, pel que fa a les pràctiques agropastorals.

71

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics pertorbacions antròpiques siguin més intenses i regulars a partir d’aquest moment, podrien explicar la dificultat d’aquesta espècie per regenerar-se. A les dades extretes de les anàlisis palinològiques del llac Llebreta (Catalán et al., 2012), encara que no abasten tot el període que ens interessa, podem comprovar com els valors de pol·len arbori i de pi es mouen en percentatges similars als de la Coma del Burg. Tot sembla indicar que, lluny de marxar de les zones de l’alta muntanya, la presència humana continua, doncs els vectors d’antropització del paisatge no només es mantenen sinó que, a partir de la fi del tercer mil·lenni calANE, s’intensifiquen de forma notable (Pèlachs et al., 2001, 2007 i 2009; Cunill, 2010; Cunill et al. 2012). Tampoc és un fenomen que detectem només a la zona del PNAESM, a zones d’alta muntanya properes com la serra del Cadí-Vall de la Vansa, la vall del Madriu-Perafita-Claror a Andorra (Palet et al., 2007), a la zona de la Cerdanya d’Enveig (Rendu et al., 1994) i altres àrees del Pirineu central (Galop et al., 2007) es registren fenòmens similars. També a la zona dels Alps durant els dos últims mil·lennis de la prehistòria augmenten els indicadors d’humanització de les zones altes de les serralades (Walsh & Mocci, 2003; Walsh te al., 2005 i 2011). En el nostre cas, aquesta afectació podria ser fruit d’un increment poblacional, el que seria estrany degut a que no s’utilitzen els refugis que s’havien utilitzat fins el moment. En aquest sentit ens inclinem més per un canvi en el mode de l’explotació dels recursos de muntanya – que quedaria plasmat al registre com a una intensificació de l’activitat humana– que no pas en un increment poblacional. Més, quan a zones properes més baixes, els hàbitat per aquest període estan basats en coves d’habitació (Còts, 2003; Oms et al., 2009 i 2011), que no hem trobat a la nostra zona, que es podria complementar amb hàbitats a l’aire lliure fets de materials peribles, que tampoc no hem trobat. D’aquesta forma, hi ha una qüestió que esdevé decisiva. Aquests dipòsits de material ceràmic representen en gran mesura una singularitat en l’empíria arqueològica, tant pel seu contingut com per la seva forma i significat. Altres dipòsits de l’edat del bronze han estat estudiats, tots sota el paradigma de que aquestes troballes constitueixen fets arqueològics excepcionals, amb unes característiques peculiars i diferenciades del que estem acostumats a categoritzar com a jaciment arqueològic. En el nostre cas, la hipòtesi de partida del treball podem confirmar-la: aquests dipòsits segueixen una dinàmica molt similar a la resta de jaciments vinculats a l’activitat ramadera i el seu contingut ens inclina a pensar en una utilitat en el si del procés productiu d’aquest cicle. De forma que tot i l’aspecte formal i l’excepcionalitat d’aquestes troballes, aquests dipòsit tenen ben poc de singular en la dinàmica poblacional del Pirineu

72

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics central. Ara bé, que justament en el moment en que desapareixen les evidències d’hàbitat apareguin aquests amagatalls de recipients, és el que els fa precisament excepcionals i representa, a més, un repte arqueològic. Aquest canvi en el model de poblament i explotació de la muntanya, genera unes dinàmiques i pràctiques socials que els faran necessaris. Sembla que, d’alguna manera, aquests dipòsits estarien substituint els hàbitats durant dos mil·lennis, uns hàbitats que després començaran a situar-se, també, a l’aire lliure, amb l’excepció de la Coma d’Espós (TC-026), que podria estar marcant ja certa tendència en aquesta direcció (García Casas et al., 2011). Un dipòsit però, no pot suplir més que algunes de les funcions d’una balma o una construcció a l’aire lliure. Entre aquestes estaria l’aprovisionament i/o emmagatzematge de recursos alimentaris, que sí podria suplir perfectament un amagatall o una xarxa d’aquests4. D’altra banda, la funcionalitat de refugi d’una balma o una cabana no la pot suplir un dipòsit, el que ens fa pensar en que aquest canvi pot significar un canvi en el model productiu. No pernoctar allà on es produeix amb els animals com havia pogut passar fins el moment, significa un canvi important en l’organització de la producció –i de la societat– que implicaria una estratègia diferenciada de l’anterior per part de les formacions socials que explotaren les zones d’alta muntanya del Pirineu central. La qüestió és saber doncs, on tenien l’assentament, on hi vivien. Les úniques evidències que es tenen de possibles hàbitats són el Despoblat de la Cova i l’Abric de l’Estany de la Xemeneia. Aquests dos llocs tenen diverses característiques en comú, com estar a prop de pastures i, sobretot, estar situats en llocs de fàcil accés a aquelles pastures més elevades. El Despoblat de la Cova a més, gaudeix d’una situació privilegiada, doncs la seva posició, d’alt d’un petit puig a una de les vessants de la vall de Llacs, fa que des d’aquell punt es tingui un control visual de tota aquesta vall i de part de la del Sant Esperit i, a més, es controli el pas a la vall de Llacs i, en certa manera, alguns passos per a accedir a altres valls properes. Allò simptomàtic és, precisament, que tots dos possibles assentaments es troben sota conjunts arquitectònics ramaders d’època medieval. Aquest fet té dues implicacions. La primera, que potser els pobladors dels segles XI, XII i XIII de la zona escollien els “millors”5 llocs 4

Una de les hipòtesis que llenço és que han d’existir molts més dipòsits amb recipients ceràmics a l’àrea del PNAESM i zones properes que els documentats fins aleshores. Que s’hagin trobat cinc dipòsits, molts d’ells casualment, amb el percentatge de territori prospectat (poques vegades les tarteres es miren detalladament), pot voler dir que existeixen molts altres que no hem estat capaces de detectar mitjançant les prospeccions realitzades. De fet, durant la realització d’aquest treball s’ha tingut notícia d’una sisena troballa de material ceràmic a un petit forat entre rocs la qual no s’ha pogut incloure en aquest treball. 5 En aquest cas, els criteris per a definir un “bon lloc”, podrien ser la proximitat a àmplies zones de pastures alpines, la facilitat de l’accessibilitat a l’aigua o el control visual del ramat i dels accessos a les millors pastures d’alçada.

73

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics per assentar-s’hi, i aquests “millors” llocs ho eren també per les formacions del IIon i el Ier mil·lenni calANE. Que els màxims indicadors d’antropització de les dades paleoecològiques a la prehistòria estiguin situats durant el IIon i el Ier mil·lenni, i durant època històrica, entre els segles X i XV, podria coincidir amb aquesta materialitat arqueològica, i no deixa de ser simptomàtic. La segona, és que si aquesta hipòtesi fos parcialment certa, això podria explicar l’absència dels assentaments del segon i el primer mil·lenni calANE, doncs podrien estar sota les estructures dels conjunts ramaders medievals. El que ens porta, d’una banda, a plantejar la necessitat de sondejar o excavar aquells assentaments d’època medieval que per les seves característiques podrien estar construïts sobre assentaments del segon o el primer mil·lenni calANE, com podria ser el cas, a més dels ja datats, del conjunt ramader del Port de Rus, per posar un exemple. De fet, existeixen altres casos en l’àmbit pirinenc on han aparegut materials associats del segon mil·lenni calANE sota poblats fortificats medievals. Un d’ells podria ser el despoblat de Santa Creu de Llagunes, al Pallars Sobirà, on aparegueren també materials ceràmics, entre d’altres (Augé et al., 2006). O el cas del Roc d’Enclar, a Andorra (Ruf, et al., 1997), on també van aparèixer materials del segon i primer mil·lenni sota l’ocupació medieval. En ambdós casos, els poblats estaven situats en petites elevacions des d’on es tenia una gran visibilitat del voltant. D’altra banda, fins aleshores, i pels treballs previs que s’hi han realitzat, es planteja que l’ocupació dels abrics del PNAESM durant el neolític responien a una estratègia econòmica que comportaria la mobilitat d’un grup sencer, una mobilitat que, a través de l’utillatge lític, s’ha plantejat que podria ser de nord a sud (Mazzuco et al., 2012 i 2013; Gassiot et al. 2014), el que implicaria baixar el ramat a la plana durant l’hivern i aprofitar les pastures de muntanya a l’estiu. Durant el tercer mil·lenni calANE, es detecta un canvi en la utilització de l’espai de la Cova del Sardo (Gassiot, 2010), just en el moment en que es documenten els abrics en alçada, com les Coves de Sarradé, el Portarró, Abric d’Obagues de Ratera, entre d’altres. S’ha plantejat que la Cova del Sardo, degut a la seva posició altitudinal i gairebé de pas obligat per a accedir a determinades pastures del PNAESM, estigués actuant com a “pont” (Gassiot et al., 2012). Aquesta hipòtesi porta implícita la qüestió de si l’augment d’assentaments durant el IIIer mil·lenni calANE és fruit d’un augment poblacional o d’un canvi en el model de producció ramadera. Que es multipliquin els abrics i es diversifiquin les seves localitzacions pot estar marcant una xarxa de mobilitat en relació a l’aprofitament dels recursos (similar a la plantejada per Binford) (Binford, 1982), més que un augment poblacional, el qual tampoc no podem descartar. Aquesta mateixa direcció podria estar suggerint l’aparició de dipòsits-

74

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics amagatalls a la zona d’estudi un mil·lenni més tard. És possible que es comptés amb una xarxa d’aquests per a l’abastiment de les necessitats dels “pastors” o “pastores”. A un nivell més general, durant el segon mil·lenni ANE s’assisteix a una dinàmica de nuclearització dels assentaments, amb la construcció de poblats de grans dimensions i sovint en posicions elevades amb un gran control visual del territori (Lull et al., 1992; Puche, 1995; Rovira, 1976; López Cachero, 2007; Alonso et al., 2000; Vàzquez, 1994; Maya et al. 1998; Campmajo, 1976). Aquests canvis s’han vinculat també a tota una sèrie de fenòmens com la diversificació de les formes productives, entre aquestes la intensificació de la cria d’animals que implicarà la consolidació dels productes derivats; un poblament simultani a les zones baixes i altes, que no deixa de ser indicador de la complementarietat de la producció (Lull et al., 1992; Maya & Petit, 1995; Vàzquez, 1994) que comportarà un impacte creixent al paisatge de les activitats antròpiques (Lull et al., 1992). Un esquema que coincidiria amb la dinàmica que detectem al PNAESM. A partir del segon mil·lenni calANE tenim una pressió antròpica al paisatge més intensa i una atomització del poblament, que es podria reflectir en assentaments com el Despoblat de la Cova (no sabem l’extensió d’aquest, però les característiques locacionals són simptomàtiques d’aquesta dinàmica). Això podria explicar la necessitat de comptar amb una xarxa de dipòsits-amagatalls –car ja no s’ocupen els abrics d’alçada– on guardar aliments i que fessin de complement per a un nou model de producció ramadera, més especialitzat i més intensiu. Aquest model es podria complementar amb altres produccions com podria ser la llet, els formatges, petits cultius (que podrien estar quedant reflectits a les anàlisis pol·líniques) o l’extracció de minerals, com mostren les diferents anàlisis de contextos lacustres de la zona (Gassiot et al., 2012 i 2014). Aquest canvi ens remetria també a un augment de la mobilitat geogràfica en el territori de la producció, en el qual una comunitat s’hi assenta, es mou i l’explota (Binford, 1982 i 1983; Còts, 2003). No hem d’oblidar que, com hem vist, sembla que el dipòsit del Sant Esperit és més antic que la resta, i no deixa de ser simptomàtic també que sigui l’únic que conté, a banda d’una olla, un bol i una tassa de consum individual. La seva localització és també relativament diferent a la resta (està situat a menor alçada)6, el que ens podria estar dient que el canvi detectat a les acaballes del IIIer mil·lenni calANE sigui possiblement un canvi que, malgrat la seva expressió al registre arqueològic, hagués estat més gradual del que sembla i amb diferents horitzons. Alguns autors han hipotetitzat sobre les implicacions dels conjunts ceràmics presents a algunes 6

Tot i que el dipòsit de l’Abric del Luque està també a una cota de 1.800msnm, la localització d’aquest és diferent de la del Sant Esperit. En el cas del de Torre de Cabdella, es situa en una vessant sobre la qual es troba una vall d’alçada, amb més similituds amb el dipòsit de la vall de Llacs o Port de Rus tot i la seva altitud.

75

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics balmes del Prepirineu. En l’estudi de la producció ceràmica de la Cova de les Pixarelles, s’ha plantejat la possibilitat de que els conjunts ceràmics que contenen elements de consum individual i aquells que únicament contenen olles de grans dimensions ens estiguessin parlant de diferents formes de gestió ramadera (Álvarez et al., 2001). Segons apunten els autors, aquest canvi en els recipients ceràmics podria estar evidenciant una ocupació menys esporàdica de la cova, amb la necessitat de grans olles que complirien la funció d’emmagatzematge. En el nostre cas, el dipòsit del Sant Esperit ens podria estar indicant l’inici d’un canvi que acabaria consolidant-se durant el segon mil·lenni calANE i que consistiria en una intensificació de la presència humana a l’alta muntanya i una modificació també més intensiva de l’entorn (un dels moments de més afectació antròpica es detecta precisament a la fi del segon mil·lenni calANE –Figura 22–). Aquesta intensificació podria haver implicat un poblament menys dispers, amb una economia més diversificada, que comportaria un aprofundiment de l’especialització de determinades tasques, entre les quals estaria la ramaderia. Una ramaderia que es faria més sistemàtica i intensiva i que podria haver comptat amb una xarxa d’amagatalls de recipients ceràmics per a complir algunes de les tasques que anteriorment podrien haver complert els abrics. Finalment, s’ha de dir que fins el moment no es coneixien altres troballes com les del PNAESM a altres zones del Pirineu central, possiblement per que la recerca s’ha centrat en la documentació de vestigis d’hàbitat o d’àmbit funerari. Tot i així, s’havien documentat alguns contextos similar on apareixien recipients de grans dimensions desvinculats de qualsevol altre context arqueològic. A la vall de Benasque, als anys setanta es va trobar casualment una olla que es va assignar a l’Edat del Bronze (de característiques molt similars a la trobada a la vall de Llacs o l’Abric de l’Estany de la Coveta) que actualment es troba al Museu Provincial d’Osca. Vicente Baldellou va excavar el context on va ser trobada amb resultats negatius pel que fa a qualsevol altre vestigi arqueològic. Un altre cas que ja hem esmentat és el de la Fossa de Prats, a Andorra, on es documentaren cinc olles, també, molt similars a les documentades al dipòsit del Sant Esperit. Un cas paradigmàtic és el Cedre, a Andorra, on van aparèixer també restes de material ceràmic molt similars als del PNAESM. En aquest cas, també aquestes olles van aparèixer a la base d’una pendent d’un tarter en les obres d’una ampliació d’una carretera. Tot i que també van aparèixer altres materials en el que es pensa pot ser una estructura de combustió, no està clara la seva associació directa amb aquestes ja que el terreny estava molt remogut. Les similituds amb els trobats a la nostra zona d’estudi són notòries.

76

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics Aquests casos de troballes similars ens poden estar indicant que, malgrat tot, aquests amagatalls podrien ser quelcom comú i recurrent a l’època a les zones altes del Pirineu central, sobretot comptant que l’existència de contextos d’hàbitat del període és també escassa.

77

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

10.

Conclusions

En resum, intentar estudiar les dinàmiques de poblament de forma diacrònica d’un territori com el que hem delimitat al nostre estudi, resulta complicat i no exempt de limitacions tant metodològiques com interpretatives. És per això que és sempre important entendre aquests estudis com a aproximacions que han d’estar constantment sotmeses a les crítiques que la praxi arqueològica generi tant al camp com al laboratori. No obstant, amb els procediments emprats hem pogut definir mínimament alguns trets que són característics de l’empíria arqueològica als Pirineus centrals. Encara resta molt per fer i les hipòtesis i conclusions a que s’han arribat han de ser considerades com a preliminars. Tot i així, sí que podem dir existeix un canvi en la dinàmica del poblament a les acaballes del tercer mil·lenni calANE que ha quedat reflectit al registre arqueològic. Podem dir també que aquest canvi comportarà, al llarg del segon i el primer mil·lenni un increment de la pressió antròpica a la zona del PNAESM i àrees properes. I que, també, aquest és un canvi que, si més no, farà necessaris tot un seguit de mecanismes i recursos que semblen tenir un paper rellevant en la vida i l’explotació de l’alta muntanya, com són els diferents dipòsits-amagatalls i els recipients ceràmics de grans dimensions. El que ens fa pensar en una sistematització de la pràctica ramadera. Fins el moment, s’havia parlat sempre de “comunitats”, les quals habitaren i explotaren aquestes zones, una pràctica de les quals podria ser la ramaderia. Podria ser que aquest canvi, generés quelcom més semblant al que avui ja coneixem com a “pastors”, amb una especialització del treball per part d’un segment de la societat, i no com a una pràctica complementària del grup d’altres activitats com podrien ser la cacera o la recol·lecció. La resta, com he dit, són plantejaments que a la llum de les (escasses) dades de que disposem podrien explicar el fenomen detectat. Així, i per acabar, apuntar simplement algunes vies de recerca futures. La primera serà realitzar anàlisis de residus en tots aquells recipients en que sigui possible. Tota la informació que es pugui obtenir del que aquests recipients van contenir ens ajudarà en un futur a corroborar, destriar o refutar les hipòtesis plantejades. D’altra banda, seria convenient també –dintre de les possibilitats que tenim, que no són moltes– sondejar i fins i tot realitzar alguna excavació en extensió en aquells jaciments en que, per les seves característiques, existeixi la possibilitat de l’existència de nivells prehistòrics del segon i primer mil·lenni calANE. Finalment, tot i que hem observat que el fenomen de l’escassetat d’hàbitats és quelcom comú a les zones altes del Pirineu central, caldria observar detalladament la dinàmica poblacional de la vessant nord de la zona axial de la serralada per entendre, de forma més global, la dinàmica d’aquestes poblacions durant els últims mil·lennis de la Prehistòria.

78

Annexos

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

Annex 1 - Els recipients ceràmics. Fotografies, dibuixos i càlculs de capacitats 1. El dipòsit del Sant Esperit Recipient 1

80

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

Càlcul de capacitats Per a calcular la capacitat d’aquest vas he utilitzat la fórmula geomètrica de càlcul de volum de figures troncocòniques, que he pogut realitzar amb l’alçada de la peça i el radi de la seva base i la seva boca. La fórmula que he utilitzat és la següent:

On h és l’alçada; R el radi de la boca i r el radi de la base. El resultat obtingut és una capacitat de 0,76 litres.

81

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

Recipient 2

Càlcul de capacitats Per al càlcul de la capacitat del bol he utilitzat la fórmula geomètrica de càlcul del volum de la zona esfèrica (un segment d’una esfera), que he pogut realitzar amb l’alçada de la peça, el radi de la seva base i de la seva boca. La fórmula és la següent:

82

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

On h és l’alçada; R el radi de la boca i r el radi de la base. El resultat obtingut és una capacitat de 3,52 litres

83

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

Recipient 3

84

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

Càlcul de capacitats El càlcul de la capacitat de les olles ha estat més complicat que la dels recipients anteriors. Per a realitzar el càlcul he dividit les olles (tant aquesta com les dos restants) en dues zones diferenciades, com es mostra a la figura 1. D’una banda, he realitzat el càlcul volumètric referent a les figures troncocòniques (Zona A). Per la zona restant, la metodologia ha estat realitzar una interpolació polinòmica que ens definís la funció de la corba que fa el perfil. Tot seguit he calculat el volum d’aquesta zona (Zona B), voltejant-la mitjançant una integral definida. Finalment, he sumat els dos resultats. En el cas del recipient 3 del dipòsit del Sant Esperit, el càlcul volumètric de la Zona A ens ha donat un resultat de 5,5 l. La zona B, la corva del perfil es defineix per la funció: f( x ) = 0.5081549301575865 + 0.5151160521167115x - 0.002792080057933761x2

El que ens defineix un volum de 0,18 l. La capacitat total del recipient és aproximadament de 5,7 litres.

85

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

Figura 1: Esquema de la divisió dels recipients per a realitzar els càlculs volumètrics

86

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics 2. El dipòsit de Llacs

87

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

Càlcul de capacitats En el cas del recipient del dipòsit de la vall de Llacs, el càlcul volumètric de la Zona A ens ha donat un resultat de 13,18 l. La zona B, la corva del perfil es defineix per la funció: f( x ) = 0.5840821352590471 + 0.5619290480270085x - 0.0020430644053470496x2

El que ens defineix un volum de: 0,714 l La capacitat total del recipient és aproximadament de 13,9 litres.

88

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics 3. El dipòsit de l’Abric de l’Estany de la Coveta I

89

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

Càlcul de capacitats En el cas del recipient del dipòsit de l’Abric de l’Estany de la Coveta I, el càlcul volumètric de la Zona A ens ha donat un resultat de 17,68 l. La zona B, la corva del perfil es defineix per la funció: f(x): -2.243613723246905 + 0.6170763868883954x - 0.0019218780772132002x2

El que ens defineix un volum de 1,17 l. La capacitat total del recipient és aproximadament de 18,8 litres.ç

90

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics 4. Dipòsit del Port de Rus

91

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics 5. Dipòsit de l’Abric del Luque Recipient 1

92

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics Recipient 2

93

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics Recipient 3

En aquests últims casos, igual que amb el dipòsit del Port de Rus, ens ha estat impossible realitzar el càlcul de capacitats ja que en cap cas teníem el perfil sencer, pel que no en coneixem l’alçada ni la forma completa del cos. Tot i així, pel que fa al dipòsit de l’Abric del Luque, disposem de dues vores de dos recipients diferents i de part de les parets d’un tercer, el que ens indica que, si bé no podem veure el volum i per tant la capacitat sencera de la peça, sí que podem dir que es tracta de recipients d’una mida considerablement gran, segurament, destinats, també, a l’emmagatzematge.

94

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

Annex 2 – Els resultats de les proves estadístiques L’alçada Summary statistics N 345 Min 1496 Max 2882 Mean 2258,423 Std. error 10,63796 Variance 39042,37 Stand. dev 197,5914 Median 2274 25 prcntil 2184,5 75 prcntil 2392 Skewness -0,722555 Kurtosis 1,385469 Geom. 2249,296 mean Coeff. var 8,749088

N Min Max Mean Std. error Varian ce Stand. dev Media n 25 prcntil 75 prcntil Skewn ess Kurtos is

ABRICS AILLATS

ABRICS + ESTRUCT

CABANA AILLADA

CONJUNT RAMADER

TANCATS AILLATS

77 1624 2667 2255,05 2 21,5719

26 1773 2545 2308,615

36 1787 2658 2222,833

119 1649 2605 2260,244

40 1699 2526 2297,95

5 1824 2456 2144

35,0557

32,05077

14,95137

27,63698

35831,7 1 189,292 7 2259

31951,45

36981,06

26601,68

30552,1

178,7497

192,3046

163,1002

174,7916

2303,5

2247

2274

2300,5

132,3 571 8759 2 295,9 595 2248

2184

2237,5

2060,75

2193

2208,25

1830

2385,5

2439

2333,75

2374

2438,5

2406

0,89167 75 1,96961 4

1,472703

0,262393 7 0,098717

0,9230441

1,331974

1,676423

2,704316

0,336 9151 2,933

3,028582

DIPÒ SITS

CERCLE ALTR S ES PEDRA 10 32 2222 1496 2675 2882 2464,1 2163 ,219 56,3752 52,1 2 1175 31781,6 8690 6 0,31 178,274 294, 1 7886 2460,5 2191 ,5 2290,25 1931 ,75 2641 2313 ,75 - 0,12 0,07138 5371 498 6 - 0,56 1,88967 2922

95

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

Geom. mean Coeff. var

2246,68 9 8,39415 9

2301,386

23 2214,562

2254,082

2290,947

7,742722

8,651328

7,216045

7,606414

477 2127, 255 13,80 408

2458,26 8 7,23485 7

9 2143 ,475 13,6 2731

Prova Saphiro-Wilk per al conjunt de punts arqueològics. JACIMENTS N 345 Shapiro-Wilk W 0,9585 p(normal) 2,65E-08 Anderson-Darling A 4,668 p(normal) 1,38E-11 p(Monte Carlo) 0,0001 Jarque-Bera JB 55,89 p(normal) 7,32E-13 p(Monte Carlo) 0,0001

Prova Shapiro-Wilk per als jaciments arqueològics separats per tipologia ABRICS ABRICS + CABANA CONJUNT TANCATS DIP CERCLE ALT AILLATS ESTRUCT AILLADA RAMADER AILLATS ÒSIT S PEDRA RES S N 77 26 36 119 40 5 10 32 Shapiro0,9465 0,8671 0,9705 0,9522 0,891 0,84 0,8884 0,9 Wilk W 95 814 0,00274 0,003106 0,4402 0,0003328 0,001058 0,19 0,1628 0,8 p(normal) 2 29 381 Anderson1,024 0,98 0,5318 1,379 1,038 0,40 0,4463 0,3 Darling A 89 313 0,01017 0,01154 0,1625 0,001365 0,008814 0,20 0,2211 0,5 p(normal) 06 017 p(Monte 0,0112 0,0109 0,166 0,0018 0,0093 0,23 0,2364 0,4 Carlo) 39 991 Jarque19,83 13,83 0,471 28,49 19,25 0,66 1,092 0,1 Bera JB 85 936 4,95E- 0,000990 0,7902 6,51E-07 6,61E-05 0,71 0,5793 0,9 p(normal) 05 5 59 077 p(Monte 0,0022 0,0064 0,7517 0,0009 0,0046 0,27 0,2149 0,9 Carlo) 38 042

96

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics Prova Kruskal-Wallis per al total de punts arqueològics Kruskal-Wallis test for equal medians H (chi2): Hc (tie corrected): p (same):

23,39 23,39 1,46E-03

There is a significant difference between sample medians

Prova Kruskal-Wallis per als jaciments vinculats a l’activitat ramadera i els dipòsits de recipients ceràmics Kruskal-Wallis test for equal medians H (chi2): Hc (tie corrected): p (same):

7,705 7,705 0,1733

There is no significant difference between sample medians

La distància a l’aigua Summary Statistics N 345 Min 0 Max 1441,16 Mean 133,5443 Std. error 10,28701 Variance 36508,77 Stand. dev 191,0727 Median 72,72488 25 prcntil 32,35243 75 prcntil 153,7521 Skewness 3,93914 Kurtosis 20,30201 Geom. 0 mean Coeff. var 143,0781

97

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

N Min Max Mean Std. error Varian ce Stand. dev Media n 25 prcntil 75 prcntil Skewn ess Kurtosi s Geom. mean Coeff. var

Abrics Abrics+est Cabanes Conjunt Tancats Dipòs Cercles Altre aillats ructures aillades ramaders aillats its de pedra s 103 26 36 119 40 5 10 32 0,2112 6,923447 7,693944 0 7,49301 26,75 43,42692 3,64 643 3 36 5701 1425,2 735,3843 1441,16 758,9444 453,001 149,7 695,2414 1015 68 5 013 ,602 172,67 140,308 159,1753 123,749 104,813 117,8 262,7745 168, 52 5 067 0357 23,694 31,89573 55,26622 11,42924 17,2585 23,20 64,98347 45,9 73 5 57 8746 57828, 26450,77 109956,8 15544,68 11914,3 2692, 42228,51 6767 33 1 521 5,1 240,47 162,6369 331,5973 124,6783 109,152 51,88 205,4958 260, 52 7 951 1444 102,04 69,19269 39,87235 79,82328 65,4511 138,1 255,0638 56,2 67 8 426 5972 41,782 40,02625 20,19891 41,07389 27,8146 75,91 53,50196 21,0 68 2 312 3612 178,23 166,7299 109,5143 160,9009 145,230 149,5 401,841 165, 75 5 322 387 3,4394 2,342513 3,386917 2,288471 1,59036 - 0,922394 2,43 73 6 2,034 2589 598 14,115 6,466296 11,32353 6,924587 1,92263 4,230 0,848019 5,75 92 5 783 8 9381 84,130 80,83515 54,16394 0 62,2964 100,6 183,161 64,0 4 6 626 3793 139,26 115,9142 208,322 100,751 104,139 44,04 78,20233 154, 45 9 633 815

Prova Saphiro-Wilk per al conjunt de punts arqueològics. N Shapiro-Wilk W p(normal) Anderson-Darling A p(normal) p(Monte Carlo) Jarque-Bera JB p(normal) p(Monte Carlo)

345 0,591 9,92E-28 37,02 4,85E-81 0,0001 6630 0 0,0001

98

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics Prova Shapiro-Wilk per als jaciments arqueològics separats per tipologia Abrics Abrics+est Cabanes Conjunt Tancats Dip Cercles Altre aillats ructures aillades ramaders aillats òsits de pedra s N 103 26 36 119 40 5 10 32 Shapiro0,6099 0,7269 0,4684 0,7782 0,7905 0,71 0,9108 0,63 Wilk W 22 41 3,93E1,27E-05 2,85E-10 4,02E-12 4,32E- 0,01 0,2867 1,03 p(normal) 15 06 278 E-07 Anderson11,18 2,303 7,332 6,793 3,15 0,74 0,3409 4,29 Darling A 35 7 p(normal) 4,57E5,16E-06 2,67E-18 9,71E-17 4,75E- 0,01 0,4163 6,21 27 08 919 E-11 p(Monte 0,0001 0,0001 0,0001 0,0001 0,0001 0,01 0,4416 0,00 Carlo) 46 01 Jarque965,8 48,87 202,8 316,4 19,58 1,55 1,01 58,2 Bera JB 3 9 p(normal) 1,95E2,44E-11 9,22E-45 1,98E-69 5,59E- 0,46 0,6035 2,20 210 05 E-13 p(Monte 0,0001 0,0001 0,0001 0,0001 0,0038 0,01 0,2598 0,00 Carlo) 38 02 Prova Kruskal-Wallis per al total de punts arqueològics

Kruskal-Wallis test for equal medians H (chi2): Hc (tie corrected): p (same):

15,15 15,15 0,03416

There is a significant difference between sample medians

Prova Kruskal-Wallis per als jaciments vinculats a l’activitat ramadera i els dipòsits de recipients ceràmics Kruskal-Wallis test for equal medians H (chi2): Hc (tie corrected): p (same):

9,082 9,082 0,1058

There is no significant difference between sample medians

99

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

La distància a les pastures Summary statistics N 345 Min 0 Max 93,65018 Mean 4,415432 Std. error 0,5997673 Variance 124,1037 Stand. dev 11,14018 Median 0 25 prcntil 0 75 prcntil 2,962385 Skewness 4,291499 Kurtosis 25,19233 Geom. 0 mean Coeff. var 252,3011

N Min Max Mean Std. error Varianc e Stand. dev Median 25 prcntil 75 prcntil Skewne ss Kurtosi s Geom. mean Coeff. var

Abric Abric+estr Cabana Conjunt Tancats Dipò Cercles Altre aillat uctures aillada ramader aillats sits de pedra s 77 26 36 119 40 5 10 32 0 0 0 0 0 0 0 0 32,70 31,33398 42,3372 45,77736 93,6501 8,106 5,624793 93,65 688 8 094 018 2,497 4,956401 4,98697 4,311561 7,72185 2,006 0,562479 5,781 468 5 4 497 3 699 0,730 1,849479 1,57647 0,883654 2,77368 1,569 0,562479 3,204 8859 1 8 1 866 3 774 41,13 88,93484 89,4694 92,92066 307,732 12,32 3,16383 328,6 296 2 24 584 6,413 9,430527 9,45882 9,639536 17,5423 3,510 1,778716 18,12 498 7 327 894 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1,392 825 3,457 473 12,56 452 0

5,112181

2,637863

2,007093

6,50430 6 2,47174

2,8723

6,53823

5,333003

0

0

0

256,8

190,2696

189,670 6

223,5742

2,476825

7,30385 7 3,66061 2 15,2696 5 0

5,016 243 1,952 546 3,795 563 0

227,177 3

174,9 48

0

0

3,162278

4,133 424 18,72 398 0

10 0 316,2278

313,5 573

100

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

Prova Saphiro-Wilk per al conjunt de punts arqueològics. N 345 Shapiro-Wilk W 0,454 p(normal) 4,49E-31 Anderson-Darling A 77,64 p(normal) 3,51E-144 p(Monte Carlo) 0,0001 Jarque-Bera JB 9899 p(normal) 0 p(Monte Carlo) 0,0001

Prova Shapiro-Wilk per als jaciments arqueològics separats per tipologia Abric Abric+ Cabana Conjunt Tancats Dipò Cercles Altr aillat estruct aillada ramader aillats sits de pedra es ures N 66 26 36 108 40 5 10 21 Shapiro0,4792 0,595 0,6092 0,5472 0,4986 0,69 0,3657 0,47 Wilk W 49 51 p(normal) 6,22E-14 2,59E1,39E1,10E-16 1,64E- 0,00 1,00E-07 1,21 07 08 10 8469 E-07 Anderson13,94 4,708 5,551 21,75 7,185 0,78 3,208 4,54 Darling A 4 7 p(normal) 1,55E-33 5,07E5,59E1,32E-50 6,65E- 0,01 8,56E-09 1,02 12 14 18 443 E-11 p(Monte 0,0001 0,0001 0,0001 0,0001 0,0001 0,01 0,0001 0,00 Carlo) 01 01 Jarque349,1 20,37 79,05 173,3 376,6 1,43 22,74 102, Bera JB 3 p(normal) 1,59E-76 3,78E6,83E2,36E-38 1,64E- 0,48 1,16E-05 6,11 05 18 82 91 E-23 p(Monte 0,0001 0,0035 0,0002 0,0001 0,0001 0,02 0,0001 0,00 Carlo) 61 01 Prova Kruskal-Wallis per al total de punts arqueològics Kruskal-Wallis test for equal medians H (chi2): Hc (tie corrected): p (same):

7,651 11,06 0,1361

There is no significant difference between sample medians

101

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics Prova Kruskal-Wallis per als jaciments vinculats a l’activitat ramadera i els dipòsits de recipients ceràmics Kruskal-Wallis test for equal medians H (chi2): Hc (tie corrected): p (same):

4,303 5,908 0,3152

There is no significant difference between sample medians

La visibilitat Abrics aïllats Rowid VALUE 1 2 3 4 5

1 2 3 4 5

COUNT 67672 10550 4702 93 5

169,18 TOTAL 2,19714286 PERCENT

Abrics + estructures Rowid VALUE 1 2 3

COUNT 1 12229 2 80 3 4

30,5725 TOTAL 1,17586538 PERCENT

Cabanes aïllades Rowid VALUE 1 2 3

COUNT 1 35627 2 1803 3 92

89,0675 TOTAL 2,47409722 PERCENT

102

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

Conjunts ramaders Rowid VALUE 1 2 3 4 5 6

1 2 3 4 5 6

COUNT 87517 9987 1445 592 142 2

218,7925 TOTAL 1,83859244 PERCENT

Tancats aïllats Rowid VALUE 1 2 3 4

COUNT 1 2 3 4

29031 2113 323 16

72,5775 TOTAL 1,8144375 PERCENT

Dipòsits de ceràmica Rowid VALUE 1

COUNT 1

1776

4,44 TOTAL 0,888 PERCENT

Cercles de pedra Rowid VALUE 1 2 3

COUNT 1 18899 2 1014 3 23

47,2475 TOTAL 4,72475 PERCENT

103

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics Altres Rowid

VALUE 1 2 3 4

1 2 3 4

COUNT 68880 4410 95 3

172,2 TOTAL 5,38125 PERCENT

TOTAL TIPUS Dipòsits ceràmica Abrics amb estructures Tancats aïllats Conjunts ramaders Abrics Cabanes aïllades Cercles de pedra Altres

HECTÀRIES QUADRADES 0,888 1,7586538 1,8144375 1,83859244 2,19714286 2,47409722 4,72475 5,38125

104

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

Annex 3 - Base de dades utilitzada Codi

Nom

Longitud ETRS89

AA020

Ma del pecat

335417,8003

AA021

Cabana de l Estany sense nom

335240,7916

AA022 AA023

Abric de la Coma de l'Estany llong

338434,7851

Mina de l Estany Gerber

335674,7974

AA024 AA025 AA026 AA027 AA028 AA029

Gerber I

335371,7962

Refugi Mataro

335093,7864

Gerber II Cabana de l Estany Negre de Baix

335156,7989

Estany Llong I

338337,7834

Abric de l'Estany Llong

338308,7889

335387,7951

Latitud ETRS89

Cota

Tipus

Coberta vegetal

Distància a l’aigua

472189 5,59 2204 Tancat aillat

Prats i herbassars d'alta muntanya

100,2178 8712700

472078 8,59 2340 Cabana aillada Abric i 471928 estructures 1,56 2236 arquitectoniques 472145 7,59 2168 Vestigis miners

Prats i herbassars d'alta muntanya

29,13948 641970

Pineda pi negre (5-20%cc) Pineda pi negre (>=20%cc)

31,65323 907000 11,91156 506020

472136 Conjunt ramader 0,59 2236 gran 472013 6,59 2454 Abric aillat Abric i 472176 estructures 4,59 2238 arquitectoniques 472121 6,59 2315 Cabana aillada 471907 3,56 2231 Vestigis miners Abric i 471980 estructures 1,57 2184 arquitectoniques

Tarteres Prats i herbassars d'alta muntanya

75,21291 140470 26,69256 677560

Prats i herbassars d'alta muntanya Prats i herbassars d'alta muntanya Prats i herbassars d'alta muntanya

130,1393 9422400 21,06915 733580 57,86675 823490

Tarteres

6,923446 68597

NEAR_AN GLE 86,04856 343610 29,77864 791990 39,09444 993700 130,4006 2705500

Distància a pastures (m) Cronologia 0,000000000 00 0,934042250 16 0,000000000 00 35,50368000 000

ROM II 59,80830 0,000000000 100-500 341670 00 calNE 150,6434 0,845118904 8066700 65 MED I 50030,72001 0,000000000 1000 calNE 978740 00 53,90677 42,33720091 536840 130 33,06090 0,000000000 570160 00 95,40622 1,438629192 452710 87

105

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

AA030 AA031 AA032

Puig del Gerber Estany Llong II

334336,7861 331298

472024 6,6 2598 Conjunt ramader 471541 4 2005 Abric aillat Abric i 472113 estructures 1,6 2409 arquitectoniques

Prats i herbassars d'alta muntanya Pineda pi negre (>=20%cc)

112,7198 7257300 58,42005 877420

Tarteres

71,60001 997410

Prats i herbassars d'alta muntanya Matollars

295,4461 6297500 41,78267 948860

Vall de Tarters I

334537,7931

AA033 AA034

Tancat dels Pletius de Gerber

335378,8017

Vall de Tarters II

334625,7935

472208 7,59 2256 Tancat aillat 472116 4,6 2403 Abric aillat

AA035

Abric de la Coma de Cabanes

337780,7849

471938 1,57 2279 Abric aillat

Prats i herbassars d'alta muntanya

81,53613 493040

335378,8017

472208 7,59 2256 Tancat aillat

Prats i herbassars d'alta muntanya

295,4461 6297500

472179 4,6 2400 Abric aillat

Prats i herbassars d'alta muntanya

85,42882 777440

Prats i herbassars d'alta muntanya Prats i herbassars d'alta muntanya

85,42882 777440 68,75753 459510

Tarteres Prats i herbassars

102,0466 6120300 36,45434

AA036

Pletiu de Gerber

AA037

Abric de l'Estany de Serós

334725,7984

AA038 AA039

Abric de l'Estany sense nom

334725,7984

Coma de Cabanes

337180,7815

472179 4,6 2400 Abric aillat 471905 9,57 2439 Tancat aillat

Coll de Bassiero I Coll de Bassiero II

336671,7826 336568,7825

471931 2,58 2597 Abric aillat 471932 2605 Abric aillat

AA040 AA-

102,6717 0,000000000 8128900 00 13,51519 3,493079959 654450 28 82,69230 942160 82,59216 503220 104,6971 4173300 10,61952 730280 82,59216 503220 46,51643 770580 46,51643 770580 44,98756 573570 157,2592 2142800 -

22,70574400 000 0,000000000 00 0,000000000 00 3,889621944 32 21,70557507 260 0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000

106

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics 041 AA042

AA043 AA044 AA045 AA046

1,58

337303,7893

Conjunt del Mig

337032,7889

Abric i 472006 estructures 5,58 2429 arquitectoniques Roquissars

92,80861 867800

Tancat del Mig

337113,7886

472001 2,57 2411 Tancat aillat 471990 2,57 2432 Cabana aillada 471966 1,57 2431 Conjunt ramader

Prats i herbassars d'alta muntanya Prats i herbassars d'alta muntanya Roquissars

63,63827 786280 15,80616 775590 127,5318 8270400

472016 2,57 2283 Vestigis miners Abric i 471978 estructures 2,57 2469 arquitectoniques

Prats i herbassars d'alta muntanya

9,090116 53429

Prats i herbassars d'alta muntanya

56,88465 039150

471985 0,58 2489 Cabana aillada 471979 4 2185 Abric aillat

Prats i herbassars d'alta muntanya Tarteres

51,36869 429420 0,211264 32747

471942 2,57 2239 Vestigis miners 472059 0,61 2287 Tancat aillat

Prats i herbassars d'alta muntanya Prats i herbassars d'alta muntanya

9,775677 77466 21,38724 913850

Estany de Xemeneia I

337241,788

Estany de Xemeneia III

337304,7863

AA047

Forn del Turmell

337694,7907

AA048

Estany Blau I

337057,7868

AA051 AA056

739030

472006 7,57 2391 Abric aillat

Estany de Xemeneia II

AA049 AA050

d'alta muntanya

Estany Blau II Estany negre de Cabanes

Riu de les Abadies 1 Tancat del cami del Port de Ratera

336769,7869 338313

337864,7853 332879,7864

Roquissars

87,30413 554540

109,0960 00 7422200 137,6823 0,000000000 9067400 00 MED I 5001000 calNE 73,37189 0,000000000 BRO: 2300533010 00 300 calANE 26,14416 39,86290028 301760 250 39,80637 0,000000000 306030 00 85,03697 0,000000000 216380 00 118,8218 0,000000000 0669300 00 105,5374 4421000 25,29810 006160 84,59377 547450 30,69986 130820 120,1702

0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00 ROM II 0,000000000 100-500 00 calNE 0,000000000 00

107

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

AA057 AA059

Conjunt del Lac Major de Saboredo I Bivac del Lac Major de Saboredo I

AA060

Riu de les Abadies II

AA061 AA063

Abric del Lac Major de Saboredo I Tancat del Lac Major de Saboredo

AA065

Conjunt del Lac Major de Saboredo II

AA067

Abric del Lac Major de Saboredo II

ESP001

472025 8,61 2371 Conjunt ramader 472018 9,61 2358 Abric aillat

Prats i herbassars d'alta muntanya Prats i herbassars d'alta muntanya

102,9189 6702300 105,8852 5262200

Prats i herbassars d'alta muntanya

17,05575 666030

333270,7845

471934 4 2239 Cabana aillada Abric i 472023 estructures 0,6 2351 arquitectoniques 472025 6,6 2350 Tancat aillat

Prats i herbassars d'alta muntanya Prats i herbassars d'alta muntanya

51,51514 703130 44,26050 105150

333279,7844

472024 Prats i herbassars 4,6 2345 Conjunt ramader d'alta muntanya

36,30892 830550

333079,7842 333132,7838

337841

333185,7842

333658,7845

472016 9,6 2359 Abric aillat

Roquissars

58,41541 300330

Pletiu de Romes

339212,7359

471262 8,55 2402 Tancat aillat

Pineda pi negre (>=20%cc)

19,31738 724700

ESP002

Estany de la Coveta I

338314,7303

471207 Prats i herbassars 7,55 2514 Conjunt ramader d'alta muntanya

79,38063 894220

ESP003

La Font del Llop

339950,7346

471231 3,54 2114 Abric aillat

30,92441 938150

Pineda pi negre (>=20%cc)

8447500 15,79505 0,000000000 640480 00 61,45582 0,000000000 909040 00 3,575812 20,71281502 11197 980 90,00004 0,000000000 105270 00 63,43653 3,673411361 787560 12 69,28087 0,000000000 014300 00 MED I 5001000 calNE; NEO II: 80,21723 0,000000000 3300-2300 197050 00 calANE 85,97711 0,000000000 340050 00 179,9999 0,000000000 5906000 00 17,87978 12,14868688 039180 060

108

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

ESP004 ESP005 ESP006 ESP007

Estany de Lladre-Pletiu de Lladres

471301 5,54 2042 Tancat aillat

Pineda pi negre (>=20%cc)

79,48595 335330

Prats i herbassars d'alta muntanya Roquissars

11,37123 520730 235,6236 4748400

Tarteres

391,2860 8027400

Tancat de la Llastra

338542,7268

Saburó I

337394,7152

471157 0,55 2437 Tancat aillat 471027 6,56 2667 Abric aillat

339786

471047 Material en 4 2596 superficie

Serrat de Muntanyó

ESP008 ESP008CE R

Abric de l’Estany de la Coveta I

ESP009 ESP010 ESP011

Pleta del Cap del Port de Saburó Abric de l’Estany de la Coveta II

ESP012 ESP-

340643,741

Abric de l’Estany de la Coveta I

Estany del Bergús

Pleta de Esvomegada Bauma del Pletiu de

338732,7277

471165 3,55 2456 Abric aillat

338732,7277

471165 3,55 2456 Diposit ceramica Tarteres

138,1425 8371400

332262,7576

471112 7,55 2526 Tancat aillat 471187 6,55 2412 Abric aillat 471691 2,61 2470 Abric aillat

7,697305 87224 3,007113 00781 12,76702 001320

333270 334218,7667

471574 Prats i herbassars 0 2333 Conjunt ramader d'alta muntanya 471771 2304 Abric aillat Pineda pi negre

338050,7227 338591,7292

Prats i herbassars d'alta muntanya

Prats i herbassars d'alta muntanya Tarteres Roquissars

138,1425 8371400

405,0642 8207300 110,4118

54,94123 163190 91,91003 723440 164,8357 5230600 129,6341 8944500

0,000000000 00 3,404216854 15 0,000000000 00 0,000000000 00

NEO II 3300-2300 calANE; MESO: fins 168,7864 1,926393231 5600 5927500 49 calANE 168,7864 1,926393231 BRO 23005927500 49 300 calANE 140,9063 48,96336689 1814300 200 110,3828 0,000000000 0496200 00 67,21093 0,425409645 328050 77 76,78945 3,988542904 243370 20 - 0,000000000

109

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics 013

Pereto

ESP014

Fangassals

ESP015

Portarro

ESP016 ESP017

Pletiu de la Coveta Pletiu de les Marrades del Port

336016,7391

ESP018

Obagues de Ratera

ESP019

Pletiu dels Cantals

5,59

(>=20%cc)

2945500

471492 1,57 2040 Vestigis miners

Pineda pi negre (>=20%cc)

29,01727 548650

Prats i herbassars d'alta muntanya

285,0933 2489500

334607,7557

471603 5,59 2283 Conjunt ramader Abric i 471371 estructures 5,57 2183 arquitectoniques 471618 2,59 2302 Conjunt ramader

Prats i herbassars d'alta muntanya Prats i herbassars d'alta muntanya

40,19590 238070 188,3614 4008400

333777,7687

471806 9,6 2312 Abric aillat

Pineda pi negre (>=20%cc)

55,27563 816630

336134,7504

471517 4,57 2033 Cabana aillada

Prats i herbassars d'alta muntanya

23,30847 402990

Pineda pi negre (>=20%cc)

60,27891 392260

Tarteres

24,87939 956770

336187,7486

334261,754

ESP020

Vall de Ratera

334658,7651

471740 8,59 2243 Abric aillat

ESP021

Abric de l'Estany de la Bassa

334762,7669

471763 1,59 2185 Abric aillat

ESP022

Pletiu de Subenuix I

335245,7554

471602 Prats i herbassars 0,58 2079 Conjunt ramader d'alta muntanya

76,02044 350860

ESP023

Pletiu de Peret¾

334608,7662

471756 Prats i herbassars 2,59 2199 Conjunt ramader d'alta muntanya

185,8938 7850700

126,1751 00 6088000 ROM I 300 167,2002 0,000000000 calANE 3144700 00 100 calNE" NEO II 58,87292 29,58096603 3300-2300 194100 000 calANE MED I 5001,789597 29,24636892 1000 calNE 73789 420 122,3956 0,000000000 6139700 00 NEO II 133,1926 1,509592221 3300-2300 8840700 33 calANE 4,248064 0,000000000 79425 00 111,1342 0,000000000 2423700 00 3,645426 3,931399629 55043 34 70,48121 0,000000000 317770 00 111,1342 0,000000000 2423700 00

110

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

ESP024

Pletiu de Subenuix II

334860,7541

471592 Pineda pi negre 5,59 2172 Conjunt ramader (>=20%cc)

281,5222 3236700

ESP025

Barranc de Peixerani

333255,7454

471510 Prats i herbassars 3,6 2222 Conjunt ramader d'alta muntanya

72,48692 934570 24,75630 547260

338856,7527

471477 0,58 2279 Abric aillat Abric i 471433 estructures 6,57 2316 arquitectoniques 471492 1,55 2287 Conjunt ramader

ESP026 ESP027 ESP028

Estany Xic de Subenuix

Abric de la Valleta Seca Pletiu de l'Estany de Serull

334724,7451

336924,7453

Tarteres Prats i herbassars d'alta muntanya Tarteres

735,3842 5910700 84,38653 287410

Pineda pi negre (>=20%cc)

155,3113 5830100

ESP029A

Barranc del Botexó

339031,7604

471589 7,55 1936 Abric aillat

ESP029B

Carboneres del Barranc del Botexo

339005,7603

471589 6,55 1940 Carboneres

Pineda pi negre (>=20%cc)

130,0701 1170900

ESP030

Pont de Pallers

471622 9,56 1717 Altres

Avetosa (>=20%cc)

73,97590 045090

ESP031 ESP032A ESP032B ESP-

Tancat del Pletiu de Damunt Cabana de la Font de les Planes Carboneres de la Font de les Planes Abric de la Girada Gran

471463 6,56 471616 8,56 471616 8,56 471263

Prats i herbassars d'alta muntanya Avetosa (>=20%cc) Avetosa (>=20%cc) Matollars

171,7701 0309700 52,97672 332990 52,97672 332990 38,16338

338451,762

338545,7501 338616,7618 338616,7618 335997,7309

2327 Tancat aillat 1699 Tancat aillat 1699 Carboneres 2283 Abric aillat

29,89390 228710 135,0764 0349200 67,81940 635840 173,4071 8335800 166,7677 6966200 163,7511 9071700 163,7511 9071700 66,56288 521030 16,91599 050630 117,7933 6598300 117,7933 6598300 -

ROM II 0,000000000 100-500 00 calNE 0,000000000 00 ROM II 0,000000000 100-500 00 calNE 0,000000000 00 2,880603832 98 8,674775061 09 0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00 93,65017800 000 93,65017800 000 8,210804747

111

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics 033

1,57

ESP034A

Turó de la Plaça dels Arbres

ESP034B ESP036

Cabana de la Plaça dels Arbres Abric del bosc de Fangassals

337622,7597

337640,7599 336471,7515

413100

471610 2,56 1787 Carboneres

Avetosa (>=20%cc)

18,87902 211880

471611 5,56 1787 Cabana aillada 471525 3,57 2087 Abric aillat

Avetosa (>=20%cc)

30,86039 911960 269,8559 5036900

Tarteres

NA001

Cabana del coret de Clòto

330268,7877

472129 2,63 2176 Cabana aillada

NA002

Estany Major de Colomers I

329303,7862

472129 0,64 2163 Conjunt ramader Tarteres

76,56596 474850

NA003

Abric de l’Estanh Long de Colomers

Prats i herbassars d'alta muntanya

35,24395 705680

NA004 NA005 NA006 NA007

Pletiu deth Pòrt de Caldes I

472096 1,63 2183 Abric aillat Abric i 472100 estructures 7,64 2200 arquitectoniques 472042 1,62 2216 Abric aillat 472093 6,64 2424 Abric aillat 472022 7,62 2250 Cabana aillada

Prats i herbassars d'alta muntanya Prats i herbassars d'alta muntanya Prats i herbassars d'alta muntanya Prats i herbassars d'alta muntanya

27,98090 867950 14,97512 762850 153,4656 1777900 38,75098 841490

Abric entrellacs Abric deth Lac deth Pòrt de Caldes Cabana de l’Estanh Obago I

330254,7852

329217,7839 330929,7821 328045,7816 331072,7809

Prats i herbassars d'alta muntanya

7,693943 70894

8,283767 24 34265 86,82007 3,044166049 664760 29 86,82007 0,000000000 664770 00 157,1962 6,251029000 1415600 00 MED II 1000 - 1450 calNE; MOD: 17,33997 0,000000000 1450-1800 132150 00 calNE 71,97740 3,853765067 923290 20 61,64317 0,000000000 080500 00 MED II 177,0618 1,527080573 1000 - 1450 1651600 40 calNE 12,46003 12,48654812 158110 930 90,00004 0,000000000 160220 00 - 11,21980980 107,2808 260

112

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

NA008

Orri deth Pòrth de Caldes

NA009 NA010 NA011 NA012

Abric de l’Estanh Obago I Cabana deth Pòrth de Caldes Cabana de l’Estanh Obago II Tancat deth Port de Caldes

NA013

Abric de l’Estanh Obago II

NA014 NA015

Tancat de la Coma deth Pòrth de Caldes Abric de l’Estanh Obago III

NA016

Conjunt de la Coma deth Pòrth de Caldes

NA017 NA018 NA019

Cabana de l’Estanh Obago III Abric dels Estanhets deth Pòrt I Abric de l'Estanh Obago II

327912,782

331088,7801 327926,7822 331114,7805 327967,782

472101 Prats i herbassars 4,65 2456 Conjunt ramader d'alta muntanya

40,06633 927860

472011 4,62 472104 0,65 472016 1,62 472100 9,65

3,113940 54429 17,86815 513330 31,38893 693100 68,85608 594250

2235 Abric aillat

Prats i herbassars d'alta muntanya

2455 Cabana aillada

Roquissars Prats i herbassars 2239 Conjunt ramader d'alta muntanya Prats i herbassars 2452 Tancat aillat d'alta muntanya

472010 2,62 2244 Abric aillat

Prats i herbassars d'alta muntanya

9,356197 69069

331223,7777

472110 8,64 2442 Tancat aillat 471977 5,62 2239 Abric aillat

Prats i herbassars d'alta muntanya Molleres d'alta muntanya

105,2946 8279400 19,09615 000340

328302,7833

472110 Prats i herbassars 9,64 2405 Conjunt ramader d'alta muntanya

233,2408 8086700

471980 1,62 2235 Conjunt ramader 471898 4,63 2416 Abric aillat 472002 0,62 2259 Abric aillat

41,07389 455100 2,454878 29072 126,2605 7978600

331391,7804

328174,7831

331288,778 329741,7694 330924,7791

Molleres d'alta muntanya Prats i herbassars d'alta muntanya Prats i herbassars d'alta muntanya

2836500 85,91656 000900 118,6789 8420700 128,5981 5959200 162,3851 7905800 139,2296 0454100 130,3998 9510200 176,9874 3999000 52,54239 086910 178,3950 0874700 127,4576 0913100 93,66762 264550 37,86437 828730

0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00 1,664503643 81 3,653199000 00 0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00

113

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics NA020

Abric dels Estanhets deth Pòrt II

329894,7675

471869 8,63 2463 Abric aillat

Prats i herbassars d'alta muntanya

56,39166 312230

NA021

Abric de l’Estany Obago IV

331372,7763

471956 3,62 2299 Abric aillat

Prats i herbassars d'alta muntanya

104,5703 3192600

NA022

Tancat de l’Estanh sense nom

331106,777

471970 Prats i herbassars 3,62 2272 Conjunt ramader d'alta muntanya

13,55753 667210

NA023

Conjunt de la Vall de Ratera de Colomers

331386,7733

471916 Prats i herbassars 5,62 2407 Conjunt ramader d'alta muntanya

10,31252 152920

NA024 NA025

Hònt de Ratera Pletiu deth Pòrt de Caldes III

471949 6,62 2331 Tancat aillat 472092 5,64 2208 Conjunt ramader

Prats i herbassars d'alta muntanya Prats i herbassars d'alta muntanya

254,4140 4529900 21,51700 757210

NA026

Pletiu deth Pòrt de Caldes II

329030,7832

472094 Prats i herbassars 8,64 2205 Conjunt ramader d'alta muntanya

9,263233 80863

NA027

Pletiu deth Pòrt de Caldes IV

329146,7839

472101 Molleres d'alta 7,64 2198 Conjunt ramader muntanya

17,54806 646770

NA028

Cabana del Pletiu deth Pòrt de Caldes

329029,7834

472096 9,64 2204 Cabana aillada

Molleres d'alta muntanya

8,469006 98914

NA029

Abric del camí del Pòrt de Caldes II

329047,7836

472099 3,64 2204 Abric aillat

Tarteres

20,02004 897880

NA030

Pletiu deth Pòrt de Caldes V

329156,7842

472105 Molleres d'alta 1,64 2193 Conjunt ramader muntanya

331602,7762 329028,783

35,19406 447860

24,62964 568770 144,0677 9214900 172,8731 5661600 121,6085 8944000 152,7697 5611900 142,9723 9247500 142,9723 9247500 92,55359 891490 59,51619 298470 59,51619 298520 2,938183 48357

0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00 6,086137359 35 0,000000000 00 0,000000000 00 ROM II 0,000000000 100-500 00 calNE 0,000000000 00 1,772372000 00 0,000000000 00 0,000000000 00

114

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

NA032

Cabana dels Estanhets deth Pòrt I

329366,773

471953 Prats i herbassars 9,63 2371 Conjunt ramader d'alta muntanya

16,41336 013280

NA033

Conjunt dels Estanhets deth Pòrt

329544,7739

471961 Molleres d'alta 3,63 2374 Conjunt ramader muntanya

52,23435 935950

NA034

Abric dels Estanhets deth Pòrt III

329436,7721

471939 8,63 2380 Abric aillat

Prats i herbassars d'alta muntanya

12,05354 754850

NA035

Cabana dels Estanhets deth Pòrt II

329552,7727

471946 4,63 2381 Cabana aillada

Prats i herbassars d'alta muntanya

19,90883 153120

NA036

Tancats dels Estanhets deth Pòrt

329513,7717

471932 Prats i herbassars 9,63 2384 Conjunt ramader d'alta muntanya

25,64644 084060

NA037

Conjunt dels Estanhs deth Port

329728,7709

471918 Prats i herbassars 0,63 2403 Conjunt ramader d'alta muntanya

117,0054 6733800

NA038

Cabana dels Estanhets deth Pòrt II

329546,7706

471918 9,63 2390 Cabana aillada

Prats i herbassars d'alta muntanya

12,28838 200780

NA039

Abric del camí de l’Estanh de Cabidornats

330008,7814

472050 9,63 2207 Abric aillat

Prats i herbassars d'alta muntanya

60,56111 905170

NA040

Pas comptador del camí del Pòrt de Caldes

329279,7855

472120 6,64 2175 Altres

Matollars

10,80487 704670

NA041 NA-

Cabana del camí de l’Estanh de Cabidornats Abric de l’Estanh Plan

330060,7815 330034,7835

472051 9,63 2219 Cabana aillada 472078 2193 Abric aillat

Prats i herbassars d'alta muntanya Prats i herbassars

112,5656 8486500 49,81564

102,7265 4645000 138,6496 8422700 107,2980 1301900 149,8218 0314100 179,9999 5838100 90,34750 784790 139,4971 4844600 158,2551 0821500 54,82211 542910 158,2551 0821500 24,91302

8,659999502 92 13,86992417 260 0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00 3,570903001 77 CONT a 32,36878825 partir 1800 790 calNE 0,000000000 00 5,827593006 25 0,000000000

115

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics 042 NA044

d'alta muntanya

330055,7825

1,63 472064 7,63 2217 Altres

Roquissars

009510 104,0200 3572500

Pas comptador de l’Estanh Plan

NA046

Tancat del camí de l’Estanh Plan

329939,7823

472065 1,63 2192 Tancat aillat

Prats i herbassars d'alta muntanya

88,54590 500780

NA048

Mur de Garguilhs de Jos.

329744,7802

472040 4,63 2208 Altres

Prats i herbassars d'alta muntanya

30,27162 842770

NA050

Tancat i cabana de Garguilhs de Jos

472038 Prats i herbassars 4,63 2210 Conjunt ramader d'alta muntanya

28,20786 775370

NA052

Tancat de Garguilhs de Jos II

329781,7798

472035 Molleres d'alta 3,63 2210 Conjunt ramader muntanya

43,69086 351010

NA054

Tancat de Garguilhs de Jos III

329758,7766

471992 5,63 2397 Conjunt ramader Roquissars

80,95011 621160

332429,7882

472090 9,61 2278 Cabana aillada

Prats i herbassars d'alta muntanya

90,28950 107100

472032 3,63 2226 Abric aillat Matollars 472074 Prats i herbassars 0,61 2274 Conjunt ramader d'alta muntanya

72,62803 892920 33,88079 527090

472031 0,63 2215 Tancat aillat Matollars 472078 Prats i herbassars 2,61 2270 Conjunt ramader d'alta muntanya

46,03880 654130 8,394066 68605

NA055

Cabana de la Cadira

NA056 NA057

Abric de Garguilhs de Jos Tancats del Lac de Baish II

NA058 NA059

Tancat de Garguilhs de Jos IV Tancats de la Roca Tortuga (Tancats del Lac

329749,78

329846,7797 332629,7872

329821,7796 332671,7876

669230 67,33257 807570 132,7994 9805600 148,0602 8513800 171,1187 3870400 168,0938 8949600 150,7855 6299800 35,16151 564530 137,2949 9109500 174,6440 6614500 128,0420 8992300 67,65779 460830

00 0,000000000 00 18,45449925 100 0,000000000 00 29,11207582 660 MOD 145045,77736122 1800 calNE 510 0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00 27,02113483 440 18,17757070 650 0,000000000 00

116

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

NA060 NA061 NA062 NA063

de Baish I) Tancat de Garguilhs de Jos V

329614,7796

472035 4,63 2205 Tancat aillat

Molleres d'alta muntanya

12,30463 910650

Prats i herbassars d'alta muntanya Prats i herbassars d'alta muntanya Prats i herbassars d'alta muntanya

40,99371 735090 15,26726 218440 39,10775 370390

Lac deth Mei I Mur del Lac Clòto de Baish

332660,7861

Tancat del Lac de Baish I

332671,7872

472059 0,61 2288 Cabana aillada 472150 3,63 2168 Altres 472073 2,61 2274 Tancat aillat

331058,7856

472085 Prats i herbassars 0,62 2221 Conjunt ramader d'alta muntanya

60,09142 460530

Prats i herbassars d'alta muntanya

12,04434 770230

330490,7897

NA064

Conjunt del Làc de Manhera

NA065

Vesant Est del Tuc Gran de Sendrosa II

332049,7841

472044 6,61 2468 Tancat aillat

NA066

Cabana de l'Estanh des Gargolhes

330259,7806

472036 0,63 2308 Cabana aillada

Prats i herbassars d'alta muntanya

49,89978 271430

NA067 NA068 NA069 NA070

Vesant Est del Tuc Gran de Sendrosa I Tancat dels Aiguamolls de Garguilhs de Jos V

Prats i herbassars d'alta muntanya

329749,7791

472060 1,61 472025 3,63 472060 6,61 472026 8,63

131,6634 5273900 60,35311 602770 58,80547 715200 14,22364 453990

NA071

Tancat del Port de Ratera

332863,7769

471932 9,61 2513 Tancat aillat

Tancat del Lac deth Mei Cabana de Garguilhs de Jos

332027,7852 329627,7788 332711,7863

2459 Cabana aillada 2213 Tancat aillat

Tarteres Prats i herbassars 2283 Conjunt ramader d'alta muntanya Prats i herbassars 2208 Cabana aillada d'alta muntanya

Roquissars

45,48634 801150

104,9313 2995400 89,42764 771090 46,71983 979280 35,15870 197910 127,7600 1683300 14,40219 232730 32,09054 939850 46,17934 009740 67,00673 060890 23,18037 621270 78,63859 544280 19,22705 601450

0,000000000 00 ROM I 300 0,000000000 calANE 00 100 calNE" 0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00 3,462873989 94 0,000000000 00 0,000000000 00 10,24893500 000 0,000000000 00 25,38750069 540 10,34567800 010

117

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics NA072 NA073

Tancat de Garguilhs de Jos VI

NA074 NA075

Tancat dels Garguils de Jos IV Abric del Circ de la Restanca

NA076 NA077 NA078 NA079 NA080 NA081

Poblat della Passada deth Nebot

NA082

Pas comptador del Lac de Rius

319389,785

472315 9,71 2353 Altres

Prats i herbassars d'alta muntanya

169,4537 3699400

NA083

Pas comptador del Circ de Rius

321289,7882

472318 8,7 2143 Altres

Prats i herbassars d'alta muntanya

13,29106 109310

NA084

Despoblat del Tuc deth Lac Redon

319138,7851

472322 Conjunt ramader Prats i herbassars 2,72 2411 gran d'alta muntanya

418,6316 4542700

Tancat del Lac Petit

Abric del Lac de Mar I Pletiu deth Pòrt de Caldes VI Conjunt del circ de Rius I Conjunt de Lac de Rius III Conjunt del Circ de Rius II

329633,78 332921,7793

329794,78 323917,7826

319560,7868 322804,775 329099,7833 321297 319347,7849 321293,7875

472040 7,63 2208 Tancat aillat 471964 0,61 2400 Tancat aillat

Prats i herbassars d'alta muntanya Prats i herbassars d'alta muntanya

26,49986 607170 67,26408 978660

472036 8,63 2215 Conjunt ramader 472192 1,68 2164 Abric aillat

Prats i herbassars d'alta muntanya Prats i herbassars d'alta muntanya

60,07771 252670 177,5490 6192700

Conjunt ramader Prats i herbassars 2353 gran d'alta muntanya

135,6276 9053500 60,60350 100890 49,44816 379250 153,0234 2707400 211,3451 8868400 77,60854 707570

472336 0,71 472114 4,68 472094 3,64 472301 9 472315 1,71 472309 7,7

2270 Abric aillat

Roquissars Prats i herbassars 2209 Tancat aillat d'alta muntanya Conjunt ramader Prats i herbassars 2163 gran d'alta muntanya Conjunt ramader Prats i herbassars 2355 gran d'alta muntanya Molleres d'alta 2139 Conjunt ramader muntanya

136,2193 9251200 174,0108 8329500 162,6486 8710900 143,1730 2957000 49,49477 798260 120,6507 5706500 120,4838 0701500 91,93780 844750 0,000042 65885 84,41471 755120 1,790562 44352 88,06219 155240 48,00426 055230

0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00 5,738363955 59 21,61575868 740 4,949690670 75 0,000000000 00 0,000000000 00 8,246064000 00 0,000000000 00 0,000000000 00 NEO II 37,53891640 3300-2300 870 calANE;

118

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics ROM II: 100 - 500 calNE NA085

Conjunt de l’Estanh de Mar

NA086

Recinte del Tuc deth Lac Redon

NA087 NA088 NA089

322225,7738

472109 9,69 2261 Conjunt ramader Tarteres

65,43788 081560

319201,7869

472344 3,72 2485 Tancat aillat

Prats i herbassars d'alta muntanya

453,0015 2926500

472096 7,69 2257 Abric aillat 472125 3,7 2361 Abric aillat 472081 9,69 2252 Tancat aillat

Prats i herbassars d'alta muntanya Prats i herbassars d'alta muntanya Prats i herbassars d'alta muntanya

87,02872 189900 127,0331 6149000 77,86487 803190

Abric del Lac de mar II Abric del Lac Tort de Rius

322113,7726

Tancat del Lac de Mar

322179,7716

NA090

Despoblat del Lac Tort de Dalt

NA091

Conjunt del Plan de Rius

NA092 NA093 NA094

Cabana de les Basses de Rius Mur de la Ribera de Rius Cabana de la Ribera de Rius

321468,7738

321084,7751

472150 Conjunt ramader Prats i herbassars 3,7 2375 gran d'alta muntanya

41,96813 244100

322360,7915

472341 Conjunt ramader Prats i herbassars 0,69 1957 gran d'alta muntanya

124,8207 1461900

472321 6,7 2031 Cabana aillada 472322 6,69 1929 Altres 472304 6,69 1934 Cabana aillada

27,82612 468340 3,645701 15644 192,7490 3980900

321634,7889 322770,7908 322923,7896

Prats i herbassars d'alta muntanya Molleres d'alta muntanya Prats i herbassars d'alta muntanya

47,93848 328890 37,00051 427290 18,94008 248130 106,3301 4765600 69,46751 404320

54,33333 004640 94,02128 263450 78,89520 492520 99,46626 872350 90,06557 142960

ROM I 300 4,712020044 calANE 76 100 calNE" 1,451799862 19 0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00

0,000000000 00 0,000000000 00

ROM II 100-500 calNE; MED II: 10001450 MED II: 1000 - 1450 calNE

3,850512852 79 0,000000000 00 0,000000000 00

119

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

NA095 NA096

Abric de l’Estany deth Cap deth Pòrt Cabanes de les Basses de Rius

NA097

Cabana de l’Estanh deth Cap deth Pòrt

NA098 NA099

Pas comptador de la Ribera de Rius Cabana de les raspes de Oelhacrestada

NA100 NA101

Cabana de la Riba de Rius II Abric de les raspes de Oelhacretada

NA102

Conjunt de la Riba de Rius

NA104

Abric de la Ribera de Rius

NA106 NA108 NA-

324979,7864 322890,7906

325085,786

472219 4,67 2245 Abric aillat 472317 8,69 1907 Conjunt ramader

Prats i herbassars d'alta muntanya Molleres d'alta muntanya

61,59590 100190 60,74860 301480

472212 5,67 2254 Cabana aillada

Tarteres

52,95212 067370

Tarteres

108,6388 6670200 375,4553 1515300

324268,7823

472343 8,69 1939 Cabana aillada 472179 9,67 2239 Abric aillat

Tarteres Prats i herbassars d'alta muntanya

192,3289 7920800 400,6657 2919600

322890,7922

472339 Prats i herbassars 2,69 1922 Conjunt ramader d'alta muntanya

153,2517 2699000

322857,7922

472339 9,69 1924 Abric aillat

Prats i herbassars d'alta muntanya

160,2518 4661600

Pas comptador de la Ribera de Rius

322924,7919

472334 6,69 1915 Altres

Prats i herbassars d'alta muntanya

103,8356 7615500

Cabana del Barranc de Rius Cabana i formatgera del

320990,7883 320230,7853

472326 Prats i herbassars 5,7 2190 Cabana aillada d'alta muntanya 472302 2353 Conjunt ramader Prats i herbassars

100,3600 0327200 52,67029

322753,7916 324453,7805

322797,7924

472333 7,69 1928 Altres 472152 2,67 2251 Cabana aillada

Prats i herbassars d'alta muntanya

97,49779 009000 89,99975 627690 139,9561 5876600 80,53373 127810 22,62401 159340 146,6982 3106000 82,11074 715190 90,00024 372310 90,00024 372310 76,13961 239480 88,06219 155250 -

0,000000000 00 17,45935300 000 7,783026000 00 0,000000000 00 0,000000000 00 6,729877000 00 0,000000000 00 2,637862514 61 1,639984541 99 0,000000000 00 10,00730601 130 0,000000000

120

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics 110

Lac de Rius

NA112 NA114

Conjunt del Lac de Rius II Pas comptador de la Ribera de Rius II

SO001

Pedres de Mainera

SO002 SO003 SO004 SO005 SO006 SO007 SO008 SO009

Conjunt de les tarteres de l'Estany de Mainera Abric de la collada de la Coma d'Espos Cabana dessota els Caps del Tou Conjunt ramader del canal dels estanys de Mainera Conjunt ramader de l'Estany Gran de Mainera

Pletiu de Mainera

3,71

d'alta muntanya

858150

329256,7827

472319 8,71 2356 Conjunt ramader 472083 9,64 2213 Altres

Prats i herbassars d'alta muntanya Prats i herbassars d'alta muntanya

184,7384 1711200 27,50742 361990

339296,7182

471028 Material en 6,54 2728 superficie

Prats i herbassars d'alta muntanya

321,3088 5495400

339385,7131

470999 6,54 2469 Conjunt ramader 470858 4,55 2501 Abric aillat 470959 0,54 2451 Cabana aillada

Roquissars Prats i herbassars d'alta muntanya Prats i herbassars d'alta muntanya

23,93885 136750 860,6072 7691800 29,00169 580190

338575,7086

470916 Prats i herbassars 4,55 2433 Conjunt ramader d'alta muntanya

115,0955 1347700

339299,7129

470959 Prats i herbassars 0,54 2449 Conjunt ramader d'alta muntanya

17,40165 918720

340134,7026

470805 4,53 2170 Conjunt ramader Matollars

143,5499 7436400

470874 0,54 2261 Conjunt ramader 470901 9,54 2350 Abric aillat

74,14200 100140 10,83793 889030

319378,7853

339456,7163 338103,7034

L'Orri Vell

339900,7074

Abric de l'Orri Vell

339415,7088

Prats i herbassars d'alta muntanya Prats i herbassars d'alta muntanya

81,68014 075750 11,59295 801480 170,2467 2112400 78,04971 388250 111,0348 4019400 52,48765 426240 90,73337 493290 63,11491 247040 41,87152 494490 166,9997 8180800 115,3635 3033900 175,8293 8526800

00

0,738091715 57 0,000000000 00 16,63901991 840 0,328792985 46 7,341170261 47 1,241327918 86 0,000000000 00 4,858919174 14 MOD 145025,99089005 1800 calNE 670 0,000000000 00 0,000000000 00

121

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

SO011

Amagatall de l'Estany Xic

338873,7109

470941 Molleres d'alta 3,54 2417 Conjunt ramader muntanya

28,19619 657700

SO012

Abric de l'Estany Gran

339290,7131

470961 3,54 2456 Abric aillat

Tarteres

39,45504 260710

TC001

Abric del Refugi de Colomina

335688,7043

Prats i herbassars d'alta muntanya

310,8841 6743900

Prats i herbassars d'alta muntanya Prats i herbassars d'alta muntanya

158,4858 9290900 171,4191 0228400

Prats i herbassars d'alta muntanya

27,47002 680490

TC002 TC003

Barranc de la Coma

334024,7059

Conjunt Estany Tort

333781,7078

470919 6,57 2368 Abric aillat Abric i 470974 estructures 3,58 2290 arquitectoniques 471004 6,58 2327 Conjunt ramader

TC004

Estany de Mariolo

333644,7126

471069 9,59 2301 Cabana aillada

TC005

Estany Morto

334332,7248

471217 Prats i herbassars 1,58 2421 Conjunt ramader d'alta muntanya

41,65833 990860

TC006

Estany Xic de la Colomina

335336,7066

470956 6,57 2448 Abric aillat

Tarteres

43,28379 259570

TC007

Estany de Castieso

333956,7246

471222 1,59 2393 Tancat aillat

Prats i herbassars d'alta muntanya

31,75886 443480

TC008 TC009

Murs de l’Estany Morto Abric de l’Estany de Castieso

471236 7 2396 Altres 471234 Abric i 7 2402 estructures

Prats i herbassars d'alta muntanya

32,94598 984630 39,51730 902230

334031 333731

Roquissars

3,748782 30,83763805 47550 710 41,87152 0,000000000 494570 00 142,1244 0,000000000 2906100 00 40,15613 577460 165,9523 8984000 147,1570 1846100 111,8297 3738000 120,6532 0223700 41,17450 841630 126,7102 1079200 84,31776

0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00 11,44505194 670 0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00

122

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics arquitectoniques TC012 TC013 TC013B

Tancat de l'Estany de la Frescall

TC014

Cabana dels Vidals de Dalt

TC015

Font de la Portella Túmul de la font de la Portella

Collada de Mariolo

336571,7068 334463,7027 334463,7027

335466,713

332534,7059

TC016

Estany de Mar I

336081,7114

TC017

Collada de les Arenes

333121,6997

Estany de Mar II

336013,7105

Parada de Jou I

335610,7023

TC018 TC019 TC020

Els Clots

TC021

Parada de Jou II

336653,718

335455,6999

470933 9,56 2431 Tancat aillat 470923 0,58 2222 Altres 470923 0,58 2222 Cercle de pedres

Prats i herbassars d'alta muntanya Prats i herbassars d'alta muntanya Prats i herbassars d'alta muntanya

24,24125 661240 54,65268 486510 54,65268 486510

471038 Prats i herbassars 5,57 2605 Conjunt ramader d'alta muntanya

151,4221 0569800

471004 3,59 2632 Cercle de pedres Roquissars Abric i 471004 estructures Prats i herbassars 2,57 2475 arquitectoniques d'alta muntanya

392,2940 5463400

470910 9,59 2620 Cercle de pedres Abric i 470994 estructures 4,57 2469 arquitectoniques 470893 7,57 2300 Tancat aillat Abric i 471079 estructures 5,56 2545 arquitectoniques

Prats i herbassars d'alta muntanya

279,9912 1105900

Prats i herbassars d'alta muntanya Prats i herbassars d'alta muntanya

171,7479 5139000 179,6257 0729000

Prats i herbassars d'alta muntanya

66,78535 796380

470865 6,57 2274 Altres

Prats i herbassars d'alta muntanya

281,5458 1397400

207,6785 9836100

142160 77,18872 775530 8,386008 68186 8,386008 68186 77,58142 397510 143,3723 2064400 3,415283 85207 128,9045 5050600 62,52057 080710 158,5686 0918300 49,61849 428160 56,53191 254320

0,000000000 MOD 145000 1800 calNE 4,639890725 81 0,000000000 00 MOD 14500,000000000 1800 calNE 00 0,000000000 00 1,434612969 54 0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00

123

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

TC022 TC023 TC023B TC024 TC025 TC026 TC027 TC028 TC029 TC030 TC031 TC032 TC-

Coma d'Espos II

336605,6985

Parada de Jou III Cercle de pedres de la Parada de Jou

335516,7006

Montsent de Pallars

337738,6852

Cabana d'Espós

336002,6943

335527,7004

470823 6,56 2319 Conjunt ramader 470873 1,57 2304 Abric aillat 470871 5,57 2302 Cercle de pedres

Prats i herbassars d'alta muntanya Prats i herbassars d'alta muntanya Prats i herbassars d'alta muntanya

187,0318 9587000 267,3700 2305500 286,3271 5716100

470624 8,55 2882 Altres Roquissars 470780 Prats i herbassars 7,56 2260 Conjunt ramader d'alta muntanya

471,0098 7169900 95,33242 884030

331873,6897

470776 7,56 2230 Conjunt ramader 470804 6,6 2510 Cercle de pedres

Prats i herbassars d'alta muntanya Prats i herbassars d'alta muntanya

43,40985 432660 165,1437 0053800

Parada de Jou III

335651,7007

470872 Prats i herbassars 8,57 2288 Conjunt ramader d'alta muntanya

252,9592 8237600

Estany Salat

335651,7007

Parada de Jou

335606,7022

Prats i herbassars d'alta muntanya Prats i herbassars d'alta muntanya

252,9592 8237600 176,2838 8150600

Abric de l'Estany Salado

332619,6908

Orri de la via del Jou Collada de Salado

335498,702 331634,6916

470872 8,57 2288 Conjunt ramader 470893 6,57 2299 Conjunt ramader Abric i 470803 estructures 8,59 2291 arquitectoniques 470892 5,57 2329 Conjunt ramader 470833 2497 Abric i

Prats i herbassars d'alta muntanya Prats i herbassars d'alta muntanya Roquissars

23,45757 825060 92,22826 467490 144,9757

Coma d'Espós

336131,6942

Jaciment del Pic Salat

125,4548 2013200 111,5777 0200000 112,4471 5097400 52,10125 793180 6,412041 29031

0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00

NEO II 96,30066 2,229822586 3300-2300 424800 42 calANE 137,2454 0,000000000 8444900 00 61,29077 0,000000000 453220 00 61,29077 1,825170730 453220 34 157,7910 0,000000000 1397800 00 108,3361 1,731780672 6643900 66 132,8351 0,000000000 9664700 00 - 4,363412021

124

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics 033

8,6

TC035 TC036 TC037 TC039

Carena de l'Estany Salat

331271,6925

Pala del Castell Jaciment del Coll de l'Estany de Dalt

331458,6838

Cogomella

332202,7016

470853 1,6 470735 3,6 470889 1,6 470954 7,6

TC040

Francí de Dalt

329965,6848

470779 Conjunt ramader 5,61 2409 gran Roquissars

7,468074 57905

TC041

Cabana del Francí de Dalt

331673,6906

470820 Prats i herbassars 1,6 2414 Conjunt ramader d'alta muntanya

19,49528 652230

470747 3,61 2456 Conjunt ramader Roquissars 470817 Diposit de 5,57 1824 ceramica Tarteres

109,6612 2048600 149,7013 2652100

55,44086 861810 106,5731 4539000 75,56189 525400 130,3133 4217400 24,21224 216240 32,18964 045100 17,59391 972730 31,37962 348470 12,02445 683660

471166 9,62 1988 Conjunt ramader 471088 1,63 2248 Abric aillat 471068 Abric i 6,62 2288 estructures

77,78088 419700 28,91683 104570 398,7003 1740500

127,8032 3168900 166,8219 9411100 41,95896 821980

TC042 TC043

VB001 VB002 VB003

331207,6951

Coma del Mig

329753,6821

Abric del Luque

334815,6952

Palancó de Llacs

328861,7125

Abric de la Canal Seca La Cometa de les Mussoles

328456,7059 329481,706

estructures arquitectoniques

1235900

2668 Cercle de pedres Roquissars Prats i herbassars 2163 Conjunt ramader d'alta muntanya 2658 Cabana aillada Roquissars Conjunt ramader Prats i herbassars 2496 gran d'alta muntanya

Prats i herbassars d'alta muntanya Molleres d'alta muntanya Pineda pi negre (5-20%cc)

430,4816 5289900 304,6893 0098100 76,19077 756010 123,0964 4439700

41 5,624793231 58 0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00 16,17592504 580 0,000000000 00 0,000000000 BRO 230000 300 calANE MED II 1000 - 1450 calNE; MOD: 4,094506447 1450- 1800 67 calNE 0,000000000 00 0,000000000 00

125

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics arquitectoniques VB004

Pletes i Contador del Pi de Peixerani

332466,746

La Borda dÆen Ramon

326348,7166

471534 6,6 2093 Conjunt ramader 471272 0,64 1627 Abric aillat

Pletiu d'Erdo

333881,7479

471531 1,59 2512 Tancat aillat

Prats i herbassars d'alta muntanya

271,1874 6906300

89,99995 760700 36,41964 570440 97,91568 701530 76,22109 862230 22,98694 941240 56,78532 514670 155,0808 7840600 104,6973 7703900 113,8998 7313200

326572,7176

471280 3,64 1624 Abric aillat

Avetosa (>=20%cc)

23,54436 563560

ROM II 87,65276 0,000000000 100-500 961450 00 calNE

Pletes de Barrada

327571,7005

471034 6,63 2497 Conjunt ramader Tarteres

539,9417 9047600 72,72487 647260

VB005

Planell Gran

329514,7279

471356 Pineda pi negre 7,62 1831 Conjunt ramader (>=20%cc)

VB006

Barranc de Llacs

327631,6994

471019 Prats i herbassars 1,63 2498 Conjunt ramader d'alta muntanya

388,6441 6691500

Pineda pi negre (>=20%cc)

150,9724 6787600

Prats i herbassars d'alta muntanya

339,5332 1204400

VB007 VB008

Muntanyo de Llacs

328072,7016

471531 1,62 1976 Conjunt ramader Abric i 471038 estructures 4,63 2387 arquitectoniques

VB009

Costera de Contraix

330323,7426

471533 Pineda pi negre 2,62 2028 Conjunt ramader (>=20%cc)

232,3443 4781400

Prats i herbassars d'alta muntanya Prats i herbassars d'alta muntanya

160,9008 7360500 35,78070 374850

VB010 VB011 VB012 VB013

Barranc de Contraix

Estany de la Llebreta

330464,7426

0,000000000 00 MOD 14500,000000000 1800 calNE 00 0,000000000 00 0,000000000 00 9,261798178 67 0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00

126

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

VB014 VB015 VB016 VB017 inf

VB017 sup VB018 VB018 sup VB019 VB020 VB021

327592,7239

Abric i 471316 estructures 5,63 1773 arquitectoniques Matollars 471019 Diposit de 9 2356 ceramica Tarteres Abric i 471342 estructures 9,64 1872 arquitectoniques Tarteres

328427

471164 6 2061 Conjunt ramader Matollars

Cova del Sardo

327971,7225

Diposit de llacs

328534

Abric de Les Covetes Despoblat i pletiu de la Cova (Conjunt inferior)

165,0572 2810900 149,3631 4781900 365,1636 4952100 262,4216 8073600

97,05046 800750 141,4493 9007900 87,79613 177690 27,49587 941110

7,358486720 27 0,000000000 BRO 230000 300 calANE 0,000000000 00 0,000000000 00

Casesnoves I

326031,7052

471127 6,65 2138 Conjunt ramader Tarteres

9,976673 92729

MED I 5001000 calNE; MED II: 1000 - 1450 calNE; BRO: 33,86667 0,000000000 2300-300 542530 00 calANE 139,4095 26,05711745 0610800 670

Casesnoves I

326062

471111 2 2175 Conjunt ramader Tarteres

74,14406 810810

40,59049 7,424341008 389180 62

471100 Conjunt ramader 3,64 2215 gran 471149 6,65 2024 Tancat aillat 471342 1,64 1797 Conjunt ramader

172,4997 1558200 118,5459 1370300 153,8390 4300800

MED II 27,34145 0,000000000 1000 - 1450 671430 00 calNE 34,27602 6,753003782 599550 55 8,268074 32,19970198 10083 780

Despoblat i pletiu de la Cova (Conjunt superior)

328337

Despoblat de Casesnoves

326008,7031

Casesnoves II

325656,7062

Puialteix

326906,7228

471152 Conjunt ramader Prats i herbassars 1 2121 gran d'alta muntanya

295,6590 7612600

Tarteres Matollars Prats i herbassars d'alta muntanya

127

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

VB022

VB023

Abric de Sarradé I

327181,7266

Cova de Sarradé

327209,7264

Les Baürtes

328686,7235

Mangades

326453,7757

Pletiu de Travesani I

325854,7674

Abric del Tuc deth Port

327039,7781

VB028

Coret d'Oelhacrestada

325859,783

VB029

Estanyons de l’Estany del Clot

VB024 VB025 VB026 VB027

VB030 VB031 VB032

326376

Pletiu de Travesani II

325678,7656

Port de Caldes II Estany de Baix de Tumeneia

326924,7766 325400,7693

471387 1,64 1967 Abric aillat

471383 4,64 1981 Abric aillat

Tarteres

Pineda pi negre (>=20%cc)

43,60064 821020

59,23285 213160

471315 3,63 1834 Conjunt ramader Tarteres 472048 Prats i herbassars 5,66 2411 Cercle de pedres d'alta muntanya

110,1834 8528400 50,04979 727470

471951 3,66 2240 Conjunt ramader Roquissars 472067 Prats i herbassars 9,65 2498 Abric aillat d'alta muntanya

37,57790 100740 255,4775 0137000

472156 6,66 2472 Conjunt ramader Roquissars

305,8687 5577200

472025 6 2302 Abric aillat

Prats i herbassars d'alta muntanya

37,49444 705990

471930 9,66 2226 Conjunt ramader 472051 3,65 2446 Abric aillat 471986 2,66 2283 Abric aillat

Prats i herbassars d'alta muntanya Prats i herbassars d'alta muntanya Prats i herbassars d'alta muntanya

79,82327 593290 170,1429 3663600 143,8692 1230600

162,5715 0,000000000 2653600 00 MOD 14501800 calNE; NEO II: 162,5715 0,000000000 3300-2300 2653400 00 calANE 62,80512 0,000000000 533870 00 61,43390 0,000000000 233170 00 92,60867 0,000000000 322180 00 136,9312 2,138773843 9376500 64 95,31270 0,000000000 119060 00 121,6075 32,70687647 2630000 090 10,51879 0,000000000 964210 00 154,2340 0,000000000 7809000 00 - 0,000000000 166,5560 00

128

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

VB033

327759,7644

471872 Prats i herbassars 5,64 2377 Conjunt ramader d'alta muntanya

78,64854 529000

Vall de Tallada Llarga

VB034

Estany de Dalt de Tumeneia

324417,7715

472034 Prats i herbassars 7,67 2385 Conjunt ramader d'alta muntanya

118,8868 2459400

VB035

Les Corticelles

331359,7363

471428 7,61 2258 Abric aillat

Prats i herbassars d'alta muntanya

211,8142 9324200

VB036

Cabana de l'Estany de Mangades

326175,7764

472064 Prats i herbassars 1,66 2386 Conjunt ramader d'alta muntanya

42,16281 819900

Prats i herbassars d'alta muntanya

78,83134 271710

VB037

Estanys de Corticelles

331750,7337

471387 2,61 2301 Tancat aillat

VB038

Vall de Colieto

327045,7589

471815 3,65 2311 Cabana aillada

Tarteres

27,63534 504290

Gravat del Molar de Mig

327448,7623

Planell de Riumalo I

324475,7605

Vall de Colieto II

327206,7617

471851 8,65 2324 Art rupestre 471889 1,67 1873 Tancat aillat 471848 2,65 2259 Conjunt ramader

Matollars Molleres d'alta muntanya Prats i herbassars d'alta muntanya

28,79757 683460 7,493013 43679 33,48974 112160

Estanyets de Dellui

330823,7292

Estany Gran de Colieto I

327017,7617

471347 0,61 2257 Conjunt ramader 471853 2,65 2199 Conjunt ramader

Prats i herbassars d'alta muntanya Prats i herbassars d'alta muntanya

165,9436 3135700 0,826069 49275

VB040 VB041 VB042 VB043 VB044

3589300 93,32666 725520 96,77115 290710 57,90731 493590 31,08651 386440 106,8650 0623700 16,86498 818360 103,3317 3217800 121,0135 5467500 89,10663 057880 120,0274 8686000 66,22323 914540

MOD 14500,000000000 1800 calNE 00 0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00 14,96741191 790 0,000000000 00 5,816625764 23 0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00

129

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

VB045 VB046

Pletiu Damont de Morrano Estany Gran de Colieto II

VB047 VB048 VB049

326685,7628

471257 3,62 2119 Conjunt ramader 471874 3,65 2188 Abric aillat

Molleres d'alta muntanya Prats i herbassars d'alta muntanya

128,3693 9299000 2,082105 22218

Coll que porta a l'Estany de la Collada

330650,7201

471230 Material en 8,61 2455 superficie

Tarteres

75,84205 163490

Refugi Ventosa i Calvell

325997,7641

471905 4,66 2178 Abric aillat 471198 8,61 2446 Conjunt ramader

Prats i herbassars d'alta muntanya Prats i herbassars d'alta muntanya

114,0414 4624300 196,5733 4308800

325717,7641

471911 Prats i herbassars 1,66 2137 Conjunt ramader d'alta muntanya

14,73045 266180

330937,7118

471115 5,61 2379 Abric aillat

Matollars

70,43128 814510

471923 3,66 2197 Conjunt ramader 471032 2,62 2341 Conjunt ramader

Prats i herbassars d'alta muntanya Prats i herbassars d'alta muntanya

30,95951 617550 77,99911 625690

Tarteres

13,21456 898870

Regeneració de pi negre Tarteres

153,6650 7860600 48,86613

Estany Xic

VB050

Pletiu de Travesani III

VB051

Abric de l'Estany de la Ribera

VB052 VB053

Pletiu de Travesani IV Llacs-Barranc del Montanyó

329826,7209

330817,718

325717,765 328538,7018

VB054

Barranc de les Llastres

325080,7649

VB055 VB-

Abric de la Coma de Mitges Pas de l'Osso

332314,7397 325367,7638

471934 4,66 2108 Cabana aillada Abric i 471454 estructures 2,6 2284 arquitectoniques 471914 2145 Conjunt ramader

90,00723 009000 64,76835 381740 72,84844 044910 91,92618 282050 55,53338 563770 7,644859 98535 76,92751 972430 7,644859 98765 154,4601 6139200 56,30040 128550 19,50233 984510 -

0,000000000 00 0,000000000 MOD 145000 1800 calNE 0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00 ROM II 0,000000000 100-500 00 calNE 0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000

130

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics 056

6,66

VB057 VB058

Abric de l'Estany de la Coma de Amitges

332674,7369

Estany SarradÚ

327403,7306

VB059

Terrasseta de la Coma de Mitges

VB060 VB061 VB062

332654,7368

Estanyets de Dellui II

331246,7287

Collada de Dellui

332456,7234

Estanyets de Dellui III

331499,7256

Tancat de Corticelles

332081,7346

Estany de Dellui

VB065

VB063 VB064

980870

471410 6,6 2278 Abric aillat 471435 2,64 2134 Conjunt ramader Abric i 471409 estructures 3,6 2273 arquitectoniques

Prats i herbassars d'alta muntanya Tarteres

57,92553 517540 43,84794 705420

Prats i herbassars d'alta muntanya

50,01602 919300

471331 3,61 2323 Conjunt ramader 471237 2,6 2675 Cercle de pedres Abric i 471285 estructures 4,61 2335 arquitectoniques

Prats i herbassars d'alta muntanya Prats i herbassars d'alta muntanya

23,61902 779680 695,2413 7531600

Tarteres

9,117502 43448

331591,7253

471392 1,6 2488 Tancat aillat Tarteres 471279 Prats i herbassars 7,61 2346 Conjunt ramader d'alta muntanya

365,5151 7902500 15,19509 966950

Estany Perdut

333131,7376

471409 6,6 2465 Tancat aillat

Prats i herbassars d'alta muntanya

19,25997 732210

VB066

Barranc de Morrano

330077,7189

471225 7,62 2164 Abric aillat

Roquissars

44,94456 086020

VB067

Abric de la Muntanyeta

333336,7424

471468 6,59 2325 Abric aillat

Pineda pi negre (5-20%cc)

87,55518 614930

16,08622 00 177050 83,59379 6,620513030 856830 35 136,7962 26,71310074 9623500 360 167,3991 5355300 157,7568 8082200 178,2627 6501600 108,7993 4440300 158,2510 1572000 71,20065 559810 100,5931 2830900 153,5097 7633300 139,4376 8099800

0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00 18,46454080 080 0,221688365 21 35,41677569 590 7,487474647 50 0,000000000 00 0,000000000 00

131

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics VB068 VB069 VB071

Estany de la Ribera

330368,7155

Estany Perdut II

332964,7443

Peixerani II

332226,7449

VB072 VB073

Pletiu de Davall Morrano

329381,7319

Avet de Morrano

329471,7236

VB074 VB075

Abric de les raspes de Contraix Abric de la Ribereta de Contraix

VB076 VB077 VB078 VB079

Raspes de Contraix Abric de Dalt de la Ribereta de Contraix Feixes del cami de Gemena Prat del camí de l'estany de Contraix

VB080

Conjunt del Planell de Remordi

VB081

Abric de Contraix

330644,7459 330372,7447

330243,7473 329840,7469 323043,7281 329696,7493

323692,742

329557,7498

471175 8,61 2231 Conjunt ramader 471502 0,6 2203 Tancat aillat 471525 1,6 2044 Abric aillat

Prats i herbassars d'alta muntanya Prats i herbassars d'alta muntanya Prats i herbassars d'alta muntanya

134,0577 5327100 154,1253 2306000 70,88698 375980

471412 1,62 2045 Cabana aillada 471300 6,62 1877 Altres

Pineda pi negre (>=20%cc) Pineda pi negre (5-20%cc)

462,1650 7736200 153,1869 6614200

471570 0,62 2105 Abric aillat 471560 7,62 2135 Abric aillat

Prats i herbassars d'alta muntanya

139,9532 5921100 84,49689 195340

471597 4,62 471600 0,62 471491 1,67 471633 9,63

2194 Abric aillat

Pineda pi negre (5-20%cc) Prats i herbassars d'alta muntanya

1496 Altres

Tarteres

2177 Tancat aillat

Prats i herbassars d'alta muntanya

74,14082 803520

31,82338 586880 68,49417 947690 82,96619 436090 7,320139 78072 179,2192 9888900 148,3560 7514100 64,04570 446060 109,5554 8696400 13,15880 237920 121,6282 1206300 48,62090 414320 11,81749 581810

Prats i herbassars d'alta muntanya

54,08782 331590

48,62090 31,33397856 414310 230

Tarteres

2281 Conjunt ramader Matollars

471660 7,67 1649 Conjunt ramader Abric i 471644 estructures 1,63 2291 arquitectoniques

253,1479 4757300 35,55306 736290 54,43844 908450 38,74073 205070

21,63851634 160 8,580168515 41 0,000000000 00 23,18939013 510 0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00 30,29941000 690 0,000000000 00 MED II 0,000000000 1000 - 1450 00 calNE

132

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics VB083

Conjunt de l'estany Gemena

VB084 VB085

Estanys gelats de la Coma de Abetllers Conjunt de la Pleta d'Erdo

VB086

Tancat de la Pleta d'Erdo

VB087

Túmul de la Pleta d'Erdo

VB088 VB089

Despoblat de Port de Rus Cabana de les Cometes de Casesnoves

VB090 VB091 VB092 VB093 VB-

Barranc de l'Estany Roi II Cabana II de les Cometes de Casesnoves Basses d'Estany Roi Conjunt de les Cometes de Casesnoves Abric de Llacs II

471655 3,69 2295 Conjunt ramader Abric i 471720 estructures 0 2537 arquitectoniques 471088 Conjunt ramader 9,63 2258 gran

Prats i herbassars d'alta muntanya

64,43148 954900

135,1441 0,000000000 3823600 00

Prats i herbassars d'alta muntanya Roquissars

54,93335 600000 100,1182 9837300

328457

471075 5 2256 Tancat aillat

Prats i herbassars d'alta muntanya

50,51239 067190

328446

471076 Prats i herbassars 1 2255 Cercle de pedres d'alta muntanya

43,42691 768640

470698 Conjunt ramader 9,62 2246 gran 471088 7,64 2238 Cabana aillada

Prats i herbassars d'alta muntanya Prats i herbassars d'alta muntanya

90,47317 270870 90,25758 253130

2157 Conjunt ramader Tarteres Prats i herbassars 2244 Cabana aillada d'alta muntanya Prats i herbassars 2295 Conjunt ramader d'alta muntanya Llacs i llacunes 2245 Conjunt ramader continentals 2185 Abric aillat Prats i herbassars

58,26362 066860 61,62492 145060 0,000000 00000 91,00422 596550 530,7554

0,000000000 00 166,8219 0,000000000 MED I 5009411000 00 1000 calNE 153,0462 0,000000000 4987000 00 153,0462 0,000000000 4987000 00 MED II 1000 - 1450 calNE; ROM I: 300 57,05110 0,000000000 calANE 804670 00 100 calNE 3,573431 0,000000000 35132 00 131,9309 0,000000000 9450400 00 3,573431 0,000000000 35144 00 0,000000 4,091900623 00000 86 3,573431 0,000000000 35170 00 - 1,276056789

320956,7373

321090 328531,7061

327987,6757 326141,7024

320392,7255 326171,7023 319858,7285 326143,702 328213,7134

471510 5,69 471086 6,64 471560 9,7 471084 3,64 471192

133

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics 094

2,63

VB095 VB096 VB097

Castellet de Moró Cabanes de la Collada Varada Cometes de Casesnoves IV

VB098 VB099 VB100

Conjunt de les Cometes de Casesnoves IV Gravats del Camí de Casesnoves Abric del Palanco de Llacs

VB102 VB103 VB104 VB105 VB106 VB107 VB108

Barranc de l'Estany Roig Llubriqueto

327643,6733 326810 326488

326414,7017 324645,7037 328819

320762,7268 321341

Cabana de Tou des Olles

321391,7222

Pletius de Casesnoves I Cometes de Casesnoves V

325165

Les Creuetes de Taüll Abric de les creuetes de Taüll

326377,7014 322929,6986 323018,6985

d'alta muntanya

3467500

470674 9,63 2459 Altres 471072 6 2472 Conjunt ramader 471069 7 2348 Conjunt ramader

Pineda pi negre (5-20%cc) Prats i herbassars d'alta muntanya

501,5793 1596400 568,8920 8470900 250,5669 8848700

471074 2,64 2313 Conjunt ramader 471136 5,66 2071 Art rupestre 471186 1 1951 Abric aillat

Prats i herbassars 173,4087 d'alta muntanya 1134300 Prats i herbassars 1015,602 d'alta muntanya 20357000 Pineda pi negre 53,69476 (>=20%cc) 087100

471520 2,69 471446 6 471446 6,69 471108 1 471071 6,64 471104 5,67 471101 3,67

Roquissars

178,2375 Roquissars 2539800 Pineda pi negre 442,2841 2001 Conjunt ramader (>=20%cc) 4493500 Pineda pi negre 412,5396 1989 Cabana aillada (>=20%cc) 4768700 Pineda pi negre 758,9444 2058 Conjunt ramader (>=20%cc) 2647900 Prats i herbassars 138,5332 2308 Conjunt ramader d'alta muntanya 4038800 Prats i herbassars 1414,158 1920 Cabana aillada d'alta muntanya 16735000 1425,268 1927 Abric aillat Tarteres 23899000 2093 Abric aillat

12,10323 517910 39,78192 896200 178,5029 0510400 169,9181 3669000 179,4124 2478500 38,47155 543640 152,5331 3945700 100,6497 4775500 54,87437 512740 54,87437 512730 34,27602 599560 169,9305 2174400 75,07027 311460 78,86148 531450

00 1,238013240 23 0,000000000 00 12,06294457 670 MED I 5000,000000000 1000 calNE 00 0,000000000 00 19,15146489 090 0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00 1,783404083 81 0,000000000 00 0,000000000 00

134

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics VB109 VB110

Portella negra Cabana de les creuetes de Taüll

VB111

Cometes de Casesnoves VIII

VB112 VB113 VB115 VB114

Cometes de Casesnoves VII Tumul de les Cometes de Casesnoves

322970,6984

471142 7,66 2090 Art rupestre 471100 7,67 1907 Cabana aillada

326360,7029

471091 2,64 2275 Conjunt ramader Tarteres

129,8752 4397100

471089 2,64 471071 2,64 470705 7 471322 2

127,6304 7931200 230,1364 8061900 125,0726 4600000 26,75360 000000

323640,7026

326359,7028 326469,7016

Diposit de Port de Rus

327837

Diposit del Sant Esperit

328454

Roquissars Pineda pi negre (>=20%cc)

Prats i herbassars 2276 Conjunt ramader d'alta muntanya Prats i herbassars 2346 Cercle de pedres d'alta muntanya Diposit de 2248 ceramica Tarteres Diposit de Prats i herbassars 1836 ceramica d'alta muntanya

1014,646 75365000 1441,159 91653000

100,6884 8039100 77,03487 497100 176,4265 6864800 176,4265 6864800 172,9559 5600700

0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00 0,000000000 00 8,106093605 02

BRO 2300300 calANE BRO 2300300 calANE

135

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

Annex 4 – Base de dades extreta de l’eGipci CODI 7773 10934 6017 7794 10986 10995 10831 10833 10963 10964 10731 10730 10732 10843 10846 10850 10841 10825 10944 9149 10987 9141 10344

NOM Dipòsit Bronzes Llavorsí Dipòsit de Cuylàs BARRACA DEL CAMP D'EN JOSEPÓ CABANA DE PERAUBA, LA CABANA DE PLAN FORNESA CABANA DEL LLUÍS CABANA DEL MORO D'ALBET CABANA DEL MORO D'AVELLANET CABANA DEL MORO DE BESCARAN CABANA DEL MORO DE COLL DE JUVELL CABANA DEL MORO DE COLOMERA CABANA DEL MORO DE LES COBERTERADES CABANA DEL MORO DE L'OLIVA CABANA DEL MORO DE SARCÈDOL CABANA DEL MORO DE TURBIÀS CABANA DEL MORO DEL COLL DE JOU CABANA DEL MORO DEL COLL DE POU CABANA DEL MORO DEL SOLÀ DE LA PIULA CABANA DEL MORO DELS BEDOLLS CABANA DEL MORO CABANA TOVA CABANETA DEL MORO CAMP DE TÚMULS I DEL PLA DE BERET

LONGITUD 4703679.33 4729900.00 4694998.13 4686763.46 4681587.39 4682738.91 4694890.47 4690100.46 4693259.01 4695894.13 4675810.58 4675433.57 4676378.85 4691071.55 4693994.75 4690710.54 4692800.70 4680345.25 4681598.38 4685026.27 4681136.00 4685578.35 4734005.00

LATITUD 354210.94 330550.00 400209.87 334518.42 354321.75 362005.86 363178.15 363332.33 381502.43 381732.62 359484.03 360212.75 358623.42 365278.21 362273.51 363397.07 360001.01 363765.89 360164.97 332170.85 353898.84 327533.91 334131.00

TIPUS Dipòsit Dipòsit Dolmen Dolmen Dolmen Dolmen Dolmen Dolmen Dolmen Dolmen Dolmen Dolmen Dolmen Dolmen Dolmen Enterrament cista Dolmen Dolmen Dolmen Dolmen Dolmen Dolmen Necròpoli tumulària

CRONOLOGIA 900-650 ANE 1800-650 ANE 1500-50 ANE 1800-1500 ANE 2500-650 ANE 2500-650 ANE 2500-650 ANE 2500-650 ANE 2200-650 ANE 2500-650 ANE 2500-650 ANE 2200-650 ANE 2500-650 ANE 2500-650 ANE 2500-650 ANE 2500-650 ANE 2500-650 ANE 2500-650 ANE 2500-650 ANE 1500-1200 ANE 2500-650 ANE 1800-650 ANE 1500-1200 ANE

136

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics 10345 6090 6072 10709 8972 10784 10798 2498 10977 10978 14191 10984 10878 7796 10965 10823 7795 9137 10793 10794 15269 10966 9002 10829 9146 10844 10856

CAMP DE TÚMULS II DEL PLA DE BERET CAN AUREN II CARRER DELS FORNS CAIXA DE MORO DEL COLL DEL PAUET CISTA DE MIJARAN CISTA DEL SERRAT DEL CAMÍ CLOT DE LA FREIXA COLLADES DE SOLANELL CORTAL DE SANT QUIRO I CORTAL DE SANT QUIRO II COVA DE MONTANISSELL DOLMEN DE BISCARBÓ DOLMEN DE CAL SOLÀ DOLMEN DE CASTELLAR D'EN PEY (o d'en Puy) DOLMEN DE COLL DE CINTÓ DOLMEN DE COLL DURAU DOLMEN DE LA CABANA DE LA MOSQUERA DOLMEN DE LA CASA ENCANTADA DOLMEN DE LA DEVESA DEL ROGET I DOLMEN DE LA DEVESA DEL ROGET II DOLMEN DE LA FONT DELS COMS DOLMEN DE LA LLOSA DOLMEN DE LA LLOSANA DOLMEN DE LLIGONÀS DOLMEN DE MAS PALLARÈS DOLMEN DE SAULET DOLMEN DEL BOSC

4733681.30 4695069.70 4702189.04 4651638.69 4731109.70 4664065.55 4665146.42 4700436.58 4676078.45 4675870.94 4673047.10 4689734.69 4660431.09 4686085.06 4697533.11 4673741.06 4687349.87 4690218.89 4673679.63 4673710.65 4707708.00 4695098.77 4683262.84 4675280.00 4690123.06 4689237.02 4675197.18

333926.27 396099.16 416350.77 358802.32 319726.90 351137.81 353430.16 364117.22 374985.12 375177.97 350383.31 353859.08 353473.01 334609.57 381357.75 368870.74 339267.38 326442.01 356428.15 356407.54 345628.00 381246.04 334453.63 365076.00 328260.05 361185.50 360413.04

Necròpoli tumulària Enterrament cista Jaciment de Producció Dolmen Enterrament cista Enterrament cista Enterrament cista Dolmen Enterrament cista Enterrament cista Cova d'enterrament col·lectiu Dolmen Dolmen Dolmen Dolmen Dolmen Dolmen Dolmen Dolmen Dolmen Dolmen Dolmen Dolmen Dolmen Dolmen Dolmen Dolmen

1500-1200 ANE 1800-1200 ANE 200-50 ANE 5500-650 ANE 1500-1200 ANE 2200-650 ANE 2200-650 ANE 5500-650 ANE 2500-650 ANE 2500-650 ANE 1500-1200 2500-650 ANE 2500-650 ANE 2500-650 ANE 2500-650 ANE 2500-650 ANE 1800-1500 ANE 1500-1200 ANE 2500-650 ANE 2500-650 ANE 5500-192 ANE 2200-650 ANE 2200-900 ANE 2500-650 ANE 1500-1200 ANE 2500-650 ANE 2500-650 ANE

137

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics 10848 10943 6001 10700 9138 10776 10942 6016 10727 10980 10729 10439 10819 10858 10805 10845 10800 10906 10801 10811 10990 10803 10812 10804 10814 7799

DOLMEN DEL CAP DEL BOSC DEL GASCÓ DOLMEN DEL COLL D'ARNAT DOLMEN DEL PABORDE DOLMEN DEL PONT DEL PILOTILLO DOLMEN DEL SERRAT DELS REBOLLS DOLMEN DEL TROS DEL BULL CUCUT, EL ENTERRAMENTS DE BELLVER ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ISIDRE I SANT SERNI ESPLUGA DE LA BRUIXA ESPLUGA DEL MOLÍ DE FAVÀ o FAVAR ESTRUCTURES TUMULARS EN EL PLA DE BAQUEIRA FORAT DEL RONI FORAT PETIT DE TRESPONTS FOSSA 108 DE SERRA I VILARÓ FOSSA DE LA BOIGA DEL GAVATXO FOSSA DE LA BORDA DE TALUSTRE FOSSA DE LA COLLADA DE PICALS FOSSA DE LA FITA DE GAVARRA FOSSA DEL CORRALOT FOSSA DEL MORO DE LA GUÀRDIA D'ARES FOSSA DEL SERRADELL DEL BULLIDOR FOSSA DEL SERRAT DE GUIXÓ FOSSA DEL SERRAT DE LA BORDA FOSSA DEL TOSSAL DELS GOSSOS GRANJA DE CASA PARRAMON

4694071.36 4679179.36 4688600.91 4649013.74 4689571.80 4672171.78 4677893.15 4691250.00

360826.90 368594.20 414453.51 356927.86 325916.45 359231.01 367929.95 399300.00

4677785.89 4675560.84 4678747.76 4730991.90 4673166.79 4676712.96 4665428.45 4699589.34 4665384.09 4660805.62 4665230.16 4666044.44 4683689.16 4665216.32 4669276.65 4665493.77 4666063.90 4687865.22

355453.98 375062.49 351844.66 332456.43 349690.81 363291.81 353950.75 361787.86 353244.56 353080.59 353987.51 353745.93 355408.54 353143.64 353403.21 353593.76 354027.75 339001.78

Dolmen Dolmen Dolmen Dolmen Dolmen Dolmen Dolmen Necròpoli Enterrament camp d'urnes - incineració col·lectiva Dolmen Dolmen Necròpoli tumulària Cova d'enterrament col·lectiu Cova d'enterrament col·lectiu Dolmen Dolmen Dolmen Dolmen Dolmen Dolmen Dolmen Dolmen Dolmen Dolmen Dolmen Enterrament

2500-650 ANE 2500-650 ANE 1800-50 ANE 5500-650 ANE 1500-1200 ANE 2500-650 ANE 2500-650 ANE 1800-650 ANE 1200-650 ANE 2500-650 ANE 2500-650 ANE 1500-1200 ANE 1800-650 ANE 5500-650 ANE 2500-650 ANE 2500-650 ANE 2500-650 ANE 2500-650 ANE 2500-650 ANE 2500-650 ANE 2500-650 ANE 2500-650 ANE 2500-650 ANE 2500-650 ANE 2500-650 ANE 1800-450 ANE

138

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics 16472 BOSC DE LES BORDES D'ALINS 6091 COVA D'ANNES 8934 COVA DE TORALLA

4710900.00 365700.00 4693369.98 398107.08 4681611.89 327586.45

8905 8930 18433 10791 10983 10415 10945 9148 19714 10390 10840 9139 8936 12046 9140 10873 10736 10342 10343 10339 10341 10796 10734

4656505.65 4683088.24 4654601.00 4673236.40 4687604.24 4690679.79 4681551.45 4687439.60 4707826.26 4705548.92 4691466.00 4689836.61 4685679.98 4730563.53 4690197.26 4656723.18 4676734.00 4732227.00 4730992.00 4733975.00 4733233.00 4673414.45 4677569.90

COVA NEGRA DE MATA-SOLANA FORAT NEGRE VINYA DEL CORB COMES, LES MEGÀLIT DE PLAN CABANELL MEGÀLIT DEL COLL DEL TONO MEGÀLIT DEL SERRAT DE L'ASE MENHIR DE CASA GASÓ MENHIR DE LA FONT DELS COMS MENHIR DE LES LLAGUNES MENHIR DEL COLL DE SANT MAGÍ MENHIR DEL SERRAT DELS REBOLLS NECRÒPOLIS DEL TURÓ DE LA CAPCERA NECRÒPOLIS D'UNHÒLA NECRÒPOLIS TUMULAR DE LA SERRA DE COMILLINI OBAC DEL VILARÓ PEDRACABANA PEIRA ARRUJA PÈIRA DETH UELH DETH GARONA PEIRA HICADA PEIRA HILLOLA PLANELLS DE FENOLLET ROC DE LA ROQUISSA

332400.64 327401.34 358879.00 354719.19 361869.39 320749.93 361731.06 331506.81 345638.95 311712.06 357925.00 325623.13 325411.73 327932.19 325222.44 356016.08 357975.00 332981.00 332046.00 333991.00 333627.00 357285.98 350901.14

Necròpoli tumulària Cova d'habitació / enterrament Cova d'habitació / enterrament Cova d'enterrament necròpoli incineració Cova d'enterrament Enterrament i camp sitges Dolmen Megàlit Dolmen Megàlit Menhir Menhir Menhir Menhir Menhir Necròpoli tumulària Necròpoli d'incineració Necròpoli tumulària Dolmen Dolmen Menhir Menhir Menhir Menhir Dolmen Paradolmen

5500-50 ANE 5500-650 ANE 5500-650 ANE 5500-650 ANE 1800-1500 ANE 3410 ±50 BP 2500-650 ANE 2500-650 ANE 1800-650 ANE 2500-650 ANE 1800-650 ANE 5500-650 ANE 1800-650 ANE 1800-650 ANE 1500-1200 ANE 1800-50 ANE 1800-650 ANE 1800-650 ANE 2500-650 ANE 2500-650 ANE 1800-650 ANE 1800-650 ANE 1800-650 ANE 1800-650 ANE 2500-650 ANE 1800-650 ANE

139

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics 10947 10789 10790 20677 10948 13592 10949 10950 10951 10952 10953 10998 10733 10955 10954 10956 10957 10722 10807 10438 10737 16476 6021 5222 16049 6046 10852

ROCA FORADADA DEL SERRAT DE TRUTXEU SEPULCRE DEL SERRAT DE COGOMERA I SEPULCRE DEL SERRAT DE COGOMERA II SEPULCRE DEL SERRAT DE CONILLERES SERRAT DE LA PEDRA FOGUERA ELS LLIRIANS - LES TORRES TARTER DEL CAP DEL BOSC TARTER DEL CATAPLÀ TARTER DEL CLOT DE LES BASSES I TARTER DEL CLOT DE LES BASSES II TARTER DEL PASSIRÓ TARTER DEL SARRI TARTER DEL SERRAT DE MALPÀS TARTER DEL SERRAT DEL VENT TARTER DEL SERRAT DELS QUADRATS TARTER DEL TOSSAL DE JOVELL I TARTER DEL TOSSAL DE JOVELL II TARTER GROS DEL SERRAT DE LA MOIXELLA TÚMUL 107 DE SERRA I VILARÓ TÚMUL I DEL PLA DE BAQUEIRA VINYA DELS MORTS, LA LA TORRE DE CABÚS DEVESA CANAL, LA ROC DEL RUMBAU SOLÀ DE L'ÀNIMA I,II i III BALMA DEL VENT CAMÍ DEL DIPÒSIT D'OLIANA

4678468.88 4664497.16 4664542.21 4682065.61 4678071.34 4675307.50 4679626.30 4677610.92 4677432.91 4677520.71 4678040.92 4682391.30 4675992.69 4679423.39 4679302.68 4677619.68 4677640.73 4679894.31 4665182.83 4731067.00 4677449.31 4709775.00 4697725.92 4660020.00 4671678.00 4693500.00 4658760.00

366892.82 352710.62 352678.85 367585.05 367940.83 330334.93 366742.13 368277.99 365960.39 365933.51 365773.56 360294.17 359156.27 366240.57 366403.32 366234.31 366292.15 360165.13 353993.49 332364.00 358654.83 369275.00 407290.63 358450.00 358647.00 402200.00 360900.00

Dolmen Megàlit Megàlit Túmul i dolmen Dolmen Enterrament - camp sitges Megàlit Megàlit Megàlit Dolmen Megàlit Megàlit Dolmen Megàlit Megàlit Dolmen Dolmen Dolmen Túmul Túmul Megàlit Gravats Gravats Gravats Gravats Cova habitació sense estructures Aire lliure

2500-650 ANE 2500-650 ANE 1200-650 ANE 2200-650 ANE 2500-650 ANE 1800-50 ANE 2500-650 ANE 2500-650 ANE 2500-650 ANE 2500-650 ANE 2500-650 ANE 2500-650 ANE 2500-650 ANE 2500-650 ANE 2500-650 ANE 2500-650 ANE 2500-650 ANE 2500-650 ANE 2500-650 ANE 1500-1200 ANE 2500-650 ANE 1800-650 ANE 3500-1200 ANE 1800-650 ANE 1800-650 ANE 1800-650 ANE 1800-650 ANE

140

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics 10724 6015 8919 8903 6047 8904 8904B 6042 9054 6036 10818 8881 8931 10795 7793 6011 10863

CAMPS DE CAN SERNI COVA DE LA MARIAGNA COVA DE LES LLENES COVA DEL GEL COVA DELS AL·LUVIONS COVA DELS MURICECS COVA DELS MURICECS COVA D'EN TONI DESPOBLAT DE MONTADÓ EL CASTELLAR FORAT NEGRE, EL ESPLUGUES DEL CONGOST FORAT "LA BOU" FORAT ROS PLETA DEL COMTE TUTA DE L'AMBRET PARADOLMEN DE LA COSTA DE RUMBAU

4677858.36 4692855.85 4684419.39 4655546.20 402150.00 4658023.09 4658023.09 4693187.13 4653419.40 4699361.23 4672682.54 4670682.92 4682778.00 4674085.98 4688739.20 4688050.00 4659875.84

355684.18 398160.57 329990.23 330640.44 402150.00 325906.68 325906.68 403343.41 341134.40 404838.03 349001.09 340122.41 326418.04 355259.67 340655.78 400950.00 358241.85

Lloc habitació Cova habitació sense estructures Cova habitació sense estructures Cova habitació sense estructures Cova habitació sense estructures Cova habitació sense estructures Dipòsit Cova habitació sense estructures Cova habitació amb estructures Lloc habitació amb estructures Cova habitació sense estructures Cova habitació sense estructures Cova habitació sense estructures Cova habitació sense estructures Abric sense estructures Cova habitació sense estructures Paradolmen

5500-650 ANE 5500-650 ANE 5500-650 ANE 1800-650 ANE 1800-650 ANE 900-650 ANE 1300-1100 ANE 1800-650 ANE 1800-50 ANE 1800-650 ANE 1800-650 ANE 5500-650 ANE 1200-650 ANE 2200-450 ANE 3500-1200 ANE 2500-650 ANE

141

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics

11.

Bibliografia

Alegre, E., & Calvo, J. C. (2002). Métodos matemáticos aplicados al estudio de los materiales cerámicos de Segeda. Bolskan: Revista de Arqueología Del Instituto de Estudios Altoaragoneses, 19, 221–226. Almagro, M. (1940). El hallazgo de la Ría de Huelva y el final de la Edad del Bronce en el Occidente de Europa. Ampurias, 2, (85-143), 70. Alonso, N., Clemente, I., Ferrer, C., Gené, M., Gibaja, J., Juan-Muns, N., … EquipSarró. (2000). Les Roques del Sarró (Lleida, Segrià): Evolució de l’assentament entre el 3600 cal. a.n.e. i el 175 a.n.e. Revista d’Arqueologia de Ponent, 10, 103–173. Álvarez, R., Catapotis, M., Cau, M. A., Day, P. M., & Rauret, A. M. (2001). Producción cerámica en la Edad del Bronce en Catalunya: el ejemplo de la Cueva de les Pixarelles (Osona). Pyrenae. Revista de Prehistòria I Antiguitat de La Mediterrània Occidental, 31-32, 13–28. Augé, O., Escanilla, N., & Gassiot, E. (2006). Dictàmen arqueològic sobre el Despoblat de Santa Creu de Llagunes. Llavorsí: Document inèdit. Parc Natural de l’Alt Pirineu. Baills, H. (1994). La Grotte de la Chance et l’age du bronze moyen en Conflent. Cultures I Medi de La Prehistòria a L’edat Mitjana: 20 Anys D'arqueologia Pirinenca. X Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, X, 367–375. Bal, M. C., Pèlachs, A., Pérez-Obiol, R., Julià, R., & Cunill, R. (2011). Fire history and human activities during the last 3300 cal yr BP in Spain’s Central Pyrenees: The case of the Estany de Burg. Palaeogeogr Palaeoclimatol Palaeoecol, 300, 179.190. Banning, E. B., & Jochim, M. (2000). Analysing Pottery. In The Archaologist’s Laboratory. The analysis of archaeological data. (pp. 161–186). New York: Kluwer Academic, Plenum Publishers. Retrieved from http://scholar.google.com/scholar?hl=en&btnG=Search&q=intitle:Analysing+Pottery#3 Barceló, J. A. (2007). Arqueología y estadística I: Introducción al estudio de la variabilidad de las evidencias arqueológicas. Bellaterra: Servei de publicacions de la UAB. Barceló, J. A. (2008). La seqüència crono-cultural de la prehistòria catalana. Anàlisi estadística de les datacions radiomètriques de l’inici de l'holocè a l'edat del ferro. Cypsela, 17, 65– 88. Bassols, I., Diví, D., & Farell, D. (1997). Una sitja dels inicis de l’Edat del Bronze al Camí del Mig (Cabrils). Sessió d’Estudis Mataronins, XIV, 7–24. Bate, L. F. (1998). El proceso de investigación en arqueología (Crítica). Mexico D.F. Bernabeu, J., Molina, L., Guitart, I., & Carcía, P. (2011). La cerámica prehistórica: metodología de análisis e inventario de materiales. In J. Bernabeu & L. Molina (Eds.), Cova de les Cendres. La Cerámica Prehistórica (Universita). València.

142

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics Bilbao, M.-V. (2006). Practiques funéraires au Premier âge du Fer: Analyse comparative de part et d’autre des Pyrénées. Univesrité Michel de Montaigne. Retrieved from http://www.archeolandes.com/documents/m2fer.pdf Binford, L. R. (1982). The archaeology of place. Journal of Anthropological Archaeology, 1(1), 5–31. http://doi.org/10.1016/0278-4165(82)90006-X Binford, L. R. (1983). En busca del pasado. (Critica, Ed.). Londres. Blasco, M. C., Sánchez-Capilla, M. L., Caprile, P., & Calle, J. (1987). Depósito votivo en un yacimiento de la Edad del Bronce en el valle del Manzanares (Perales del Río, Getafe, Madrid). Cuadernos de Prehistoria Y Arqueología, 11-12, 11–24. Bosch-Gimpera, P. (1919). Prehistòria Catalana. (J. Cortadella, Ed.). Barcelona: Urgoiti Editores. Bosch-Gimpera, P. (2003). Etnología de la Península Ibérica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Burillo, F., Ibáñez, E. J., & Alegre, E. (2004). La prospección arqueológica en Segeda y el concepto de yacimiento arqueológico. Arqueología Espacial, 24-25 (Arqueología Espacial: Prospección), 165–184. Calastrenc, C., & Ona, J. L. (2005). Excavaciones arqueológicas Llanos del Hospital (Benasque, Huesca). Informe de la excavación de la estructura 114a. Huesca: Fundación Hospital de Benasque. Calastrenc, C., Pastor, V., & Jos, J. (2005). Memoria de la excavación arqueológica del círculo de piedras 106 del Plan de la Sarra de Benasque. Fundación Hospital de Benasque. Calastrenc, C., Le Couédic, M., & Rendu, C. (2006). Archéologie pastorale en vallée d’Ossau. Problématiques, Méthodes et premiers résultats. Archéologiee Des Pyrénées Occidentales et Des Landes, 25, 12–30. Campmajo, P. (1976). Le site de Lló. Cypsela: Revista de Prehistòria I Protohistòria, I, 83–90. Carozza, L., Galop, D., Marembert, F., & Monna, F. (2005). Quel statut pour les espaces de montagne durant l’âge du Bronze? Regards croisés sur les approches sociétéenvironnement dans les Pyrénées occidentales. Documents d’Archéologie Méridionale, 28, 7–23. Carreras, E., & Tarrús, J. (2013). 181 anys de recerca megalítica a la Catalunya Nord ( 18322012 ). Annals de l’Institut d'Estudis Gironins, LIV, 31–184. Castany, J. (1982). Del Neolític Mitjà-Antic al Bronze Final a Osona. L’exemple de la galeria TIa de les coves de Les Grioteres -resultats provisionals-. Ausa, X(102-104), 61–72. Castro, P. V., Gili, S., Lull, V., Pérez, R. M., Riuhete, C., Risch, R., & Sanahuja, M. E. (1996). Teoría de las practicas sociales. Complutum Extra, 6(11), 35–48. Castro, P. V., Lull, V., & Micó, R. (1996a). Cronología de la Prehistoria Reciente de la Península Ibérica y Baleares (c.2800-900 cal ANE) (BAR Intern). Oxford.

143

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics Castro, P. V., Gili, S., Lull, V., Pérez, R. M., Rihuete, C., Risch, R., & Sanahuja, M. E. (2001). Teoría de la producción de la vida social. Un análisis de los mecanismos de explotación en el sudeste peninsular (c. 3000 – 1550 cal ANE). Astigi Vetus, 1, 13–54. Catalan, J., Pla, S., García, J., & Camarero, L. (2009). Climate and CO2 saturation in an alpine lake throughout the Holocene. Limnology and Oceanography, 54(Magnuson 1990), 2542– 2552. Catalan, J., Pèlachs, A., Gassiot, E., Antolín, F., Ballesteros, A., Batalla, M., … Soriano, J. M. (2012). Interacción entre clima y ocupación humana en la configuración del paisaje vegetal del Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici a lo largo de los últimos 15.000 años. Proyectos de Investigación En Parques Nacionales, 2009-20012, 71– 92. Catalan, J., Pla-Rabés, S., García, J., & Camarero, L. (2014). Air temperature-driven CO2 consumption by rock weathering at short timescales: Evidence from a Holocene lake sediment record. Geochimica et Cosmochimica Acta, 136, 67–79. http://doi.org/10.1016/j.gca.2014.04.005 Clarke, D. L. (1978). Arqueología analítica. Bellaterra: Edicions Bellaterra. 2a edició. Clemente, I., Gassiot, E., & Rey, J. (2014). Informe/Memoria de excavación arqueológica del yacimiento cueva A4 de Coro Trasito, Tella-Sin, Huesca. Huesca: Document inèdit. Clemente, I., Gassiot, E., & Rey, J. (2015). El Sobrarbe Antes del Sobrarbe. Zaragoza: Centro de Estudios del Sobrarbe. Instituto de Estudios Altoaragoneses. Clemente, I., Gassiot, E., Rey, J., Mazzuco, N., & Obea, L. (2015a). “Cort o transito” -coro trasito- o corral de tránsito: una cueva pastoril del Neolítico antiguo en el corazón del Sobrarbe. In I. Clemente, E. Gassiot, & J. Rey (Eds.), El Sobrarbe antes del Sobrarbe. Pinceladas de historia de los Pirineos. Huesca: Centro de Estudios del Sobrarbe. Instituto de Estudios Altoaragoneses. Clop García, X. (2000). Matèria primera i producció de ceràmiques. La gestió dels recursos minerals per a la manufacturació de ceràmiques del 3.100 al 1.500 cal ANE al norest de la Península Ibèrica. Universitat Autònoma de Barcelona. Conolly, J., & Lake, M. (2006). Sistemas de información geográfica aplicados a la arqueología (Edicions B). Barcelona: Edicions Bellaterra. Còts, P. (2003). Los primeros pobladores: un paisaje en transformación. In La humanización de las altas cuencas de la Garona y las Noguras (4500 aC-1955 dC) (Organismo , pp. 43–142). Madrid. Còts, P. (2010). Maurice Gourdon eth e Plan de Beret (1876-1878). Annals 2010-11, 81–102. Cunill, R. (2010). Estudi interdisciplinari de l’evolució del límit superior del bosc durant el període holocènic a la zona de Plaus de Boldís-Montarenyo, Pirineu central català. Universitat Autònoma de Barcelona.

144

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics Cunill, R., Soriano, J. M., Bal, M. C., Pèlachs, A., & Pérez-Obiol, R. (2012). Holocene treeline changes on the south slope of the Pyrenees: A pedoanthracological analysis. Vegetation History and Archaeobotany, 21(4-5), 373–384. http://doi.org/10.1007/s00334-011-0342y Estany, I., & Garcia, G. M. (1998). Vies de comunicació al Pirineu central en el període del Bronze Final. Estructures tumulars al Pla de Beret. Val d’Aran. Comerç I Vies de Comunicació (1000 aC. - 700 dC.). XI Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, pp. 93–100. Puigcerdà. Gabillot, M. (2000). Les dépôts complexes de la fin du Bronze moyen et du début du Bronze final en France du Centre-Est. Nouvelle approche. Bulletin de La Société Préhistorique Française, 97(3), 459–476. http://doi.org/10.3406/bspf.2000.11133 Gallart, J. (1991). El dipòsit de bronzes de Llavorsí. Barcelona: Excavacions Arqueològiques a Catalunya. Galop, D., Carozza, L., Marembert, F., & Bal, M. C. (2007). Activités agropastorales et climat durant l’Âge du Bronze dans les Pyrénées: l’état de la question à la lumière des données environnementales et archéologiques. In H. Richard, M. Magny, & C. Mordant (Eds.), Environnements et cultures à l’Age du Bronze en Europe occidentale (pp. 107–119). France: CTHS. García Casas, D. (2011). El poblamiento en los Pirineos occidentales catalanes ¿cambio o continuidad? Estrat Critic, 3, 165–174. García Casas, D. (2012). Estudi de les pràctiques socials ramaderes d’alta muntanya pirinenca a través de les restes arquitectòniques. Universitat Autònoma de Barcelona. Garcia Casas, D., Gassiot, E., Mazzuco, N., Obea, L., Puig, E., & Rodríguez Antón, D. (2011). On són els vius? El poblament de l’Alt Pirineu occidental durant el II - I Mil·lenni calANE. La Transició Bronze Final - 1a Edat Del Ferro En Els Pirineus I Territoris Veïns. XV Col·loqui Internacional d’Arquelogia de Puigcerdà, pp. 153–166. Puigcerdà. García, G. M., & Estany, I. (1997). Resultats de la carta arqueològica de la Vall d’Aran. Revista d’Arqueologia de Ponent, 7, 261–270. García Sanjuán, L. (2005). Introducción al Reconocimiento y Análisis Arqueológico del Territorio. Barcelona: Ariel. Gascó, J. (1995). Etat de la question de l’age du bronze sur le versant nord des Pyrénees de l'est (Pyrénees orientales, Ariège, Aude). Cultures I Medi de La Prehistòria a L’edat Mitjana: 20 Anys D'arqueologia Pirinenca. X Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, pp. 343–358. Puigcerdà. Gascó, J. (2004). Les composantes de l’Age du Bronze, de la fin du Chalcolithique a l'Age du Bronze Ancient en France meridionale. Cypsela: Revista de Prehistòria I Protohistòria, 15, 39–72. Gassiot, E. (2002). Producción y cambio en las formaciones sociales cazadoras-recolectoras. Boletín de Antropología Americana, 38, 5–95.

145

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics Gassiot, E. (2004). Asistencia técnica para el inventario de detalle de los recursos arqueológicos del Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Informe Final. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Gassiot, E. (2009). Prospeccions arqueològiques al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Gassiot, E. (2010). Excavació arqueològica de la Cova del Sardo (Boí). Memòria final de les intervencions del 2006, 2007 i 2008. Barcelona: Document inèdit. Àrea de Coneixement i Recerca, Direcció General de Patrimoni Cultural. Gassiot, E., Jiménez, J., & Oltra, J. (2004). Memòria de les intervencions arqueològiques al Dolmen de la Font dels Coms (Baiasca, Llavorsí, Pallars Sobirà, Lleida). Campanyes de 2003 i 2004 ., 1 i 2. Gassiot, E., & Jiménez, J. (2005). Excavació arqueològica de l’Abric de l'Estany de la Coveta I. Memòria final de la intervenció de juny-setembre del 2005. Barcelona: Àrea de Coneixement i Recerca, Direcció General de Patrimoni. Generalitat de Catalunya. Gassiot, E., & Jiménez, J. (2006). El poblament prefeudal de l’alta muntanya dels Pirineus occidentals catalans. In Tribuna d’Arqueologia (pp. 89–112). Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Gassiot, E., & Rodríguez Antón, D. (2009). Informe preeliminar de prospecció i cartografia arqueològica de les valls de Gerber i Cabanes. Bellaterra. Gassiot, E., Pèlachs, A., Bal, M. C., Garcia, V., Julià, R., Rodríguez Antón, D., & Astrou, A. C. (2010). Dynamiques des activités anthropiques sur un milieu montagnard dans les Pyrénées occidentales catalanes durant la Préhistoire : une approche multidisciplinaire. Bibliothèque d’Archéologie de La Méditerranéenne et Africaine – 4, 33–44. Gassiot, E., Mazzuco, N., Clemente, I., Rodríguez Antón, D., & Ortega, D. (2012). Circulación e intercambio en el poblamiento y la explotación de la alta montaña del Pirineo en los milenios V-IV ANE. RUBRICATUM, 5, 61–68. Gassiot, E., Rodríguez Antón, D., Burjachs, F., Antolín, F., & Ballesteros, A. (2012a). Poblamiento, explotación y entorno natural de los estadios alpinos y subalpinos del Pirineo central durante la primera mitad del Holoceno. Cuaternario Y Geomorfología, 26(3-4), 29–45. Gassiot, E., Rodríguez Antón, D., Pèlachs, A., Pérez Obiol, R., Julià, R., Bal, M. C., & Mazzuco, N. (2014). La alta montaña durante la Prehistoria: 10 años de investigación en el Pirineo catalán occidental. Trabajos de Prehistoria, 2, 261–281. Gassiot, E., & García Casas, D. (2015). Història d’ovelles i pastures. Arqueologia dels darrers segles de ramaderia a l'alta muntanya. Afers, 78 (L’arqueologia del món modern i contemporani), 451–470. Gonzàlez, J. R., Medina, J. E., Rodríguez, J. I., Markalain, J., & Larrégula, R. (1995). Les necròpolis tumulars al Pirineu occidental català. Estat de la qüestió. Cultures I Medi de La

146

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics Prehistòria a L’edat Mitjana: 20 Anys D'arqueologia Pirinenca. X Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, pp. 385–394. Puigcerdà. Graells, R., Balsera, R., & Sardà, S. (2008). Rellegint la Cova de la Font Major. Un santuari en cova protohistòric al curs alt del Francolí. Pyrenae. Revista de Prehistòria I Antiguitat de La Mediterrània Occidental, 39(1), 45–66. Guilaine, J. (1972). L’age du bronze en Languedoc occidental, Roussillon, Airège. (Mémoires d). Paris. Henrickson, F. E., & McDonald, M. M. (1983). Ceramic form and function: an ethnographic search and an archaeological application. American Antropologist, 85, 630–643. Jeudy, F., & Piningre, J.-F. (2001). Deux dépôts de la fin du Bronze final sur la bordure orientale de la forêt de Haguenau (Bas-Rhin). Bulletin de La Société Préhistorique Française, 98(2), 325–331. http://doi.org/10.3406/bspf.2001.12490 Jiménez, J. (2006). La imagen de los espacios de alta montaña en la prehistoria: el caso de los Pirineos occidentales catalanes. Universitat Autònoma de Barcelona. Le Couédic, M. (2010). Les pratiques pastorales d’altitude dans une perspective troupeaux et territoires pastoraux pyrénéens dans la longue durée . Université François - Rabelais. Retrieved from http://www.pyrenees-pireneus.com/Pastoralisme/Etudes-RapportsReflexions/2010-11-04-These-Melanie-Lecouedic-Pratiques-Pastorales-AltitudeEthnoarcheologie-Cabanes-Troupeaux-territoires-Pyrenees-T1.pdf Le Roux, C.-T., & Briard, J. (1970). Dépôts de l’âge du Bronze inédits ou mal connus du Finistère. Annales de Bretagne, 77(1), 37–55. http://doi.org/10.3406/abpo.1970.2578 Llovera, X. (1984). Carta arquelògica del Principat d’Andorra. Universitat Autònoma de Barcelona. Llovera, X. (1986). Els primers pobladors de les valls d’Andorra. Empúries: Revista Del Món Clàssic I Antiguitat Tardana, II(48-50), 40–49. López Cachero, F. J. (2007). Sociedad y economía durante el Bronze Final y la Primera Edad del Herro en el noreste peninsular: una aproximación a partir de las evidencias arqueológicas. Trabajos de Prehistoria, 64(1), 99–120. López, J., & Pons, E. (1995). Les necròpolis d’incineració tumulària de la zona pirinenca. In Muntanyes i Població. El passat dels Pirineus des d’una perspectiva multidisciplinària (Centre de , pp. 107–126). Andorra La Vella. López Cachero, J., & Pons Brun, E. (2008). La periodització del bronze final al ferro inicial a Catalunya. Cypsela, 17, 51–64. Lull, V. (1988). Hacia una teoría de la representación en arqueología. Revista de Occidente, 81, 62–76. Lull, V., González, P., & Risch, R. (1992). Arqueología de Europa, 2250-1200 a.C. Una introducción a la “Edad del Bronce.” Madrid: Síntesis.

147

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics Lull, V., Palomar, B., Rihuete, C., & Risch, R. (2008). Cerámica Talayótica. La producción alfarera mallorquina entre ca.900 y 550 antes de nuestra era. Barcelona: Edicions Bellaterra. Lull, V., Micó, R., Rihuete, C., & Risch, R. (2014). The bronze age in mediterranean Iberia. In M. Almagro (Ed.), Iberia. Protohistory of the far west of Europe: From neolithic to roman conquest (Vol. 4, pp. 125–146). Burgos: Fundación Atapuerca. Universidad de Burgos. Maluquer de Motes, J. (1949). La cueva de Toralla. Zaragoza: Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos, I. Martí, J. (1986). L’acció glacial a la vall d'Aigüestortes (Alta Ribagorça). Butlletí de l’Institut Català d'Història Natural, 53, 99–109. Martín, A., & Vaquer, J. (1995). El poblament dels Pirineus a l’holocè, del mesolític a l'edat del bronze. In Muntanyes i Població. El passat dels Pirineus des d’una perspectiva multidisciplinària (pp. 35–73). Andorra La Vella. Marx, K. (1858). Elementos fundamentales para la crítica de la economía política (Borrador) 1857-1858. (S. V. E. S.A., Ed.). México: 1971. Maya, J. L. (1983). Nuevos vasos polípodos pirenaicos en Cataluña. Trabajos de Prehistoria, 40, 59–84. Maya, J. L. (1990). La Edad Del Bronce Y La Primera Edad Del Hierro En Huesca. Bolskan: Revista de Arqueología Del Instituto de Estudios Altoaragoneses, 7, 159–196. Maya, J. L., & Prada, A. (1989). Aportaciones al poblamiento de las cuencas de los ríos Segre y Cinca durante el inicio de la Edad del Bronce. Bolskan: Revista de Arqueología Del Instituto de Estudios Altoaragoneses, 6, 85–122. Maya, J. L., & Petit, M. À. (1995). L’edat del bronze a Catalunya. Problemàtica i perspectives de futur. Cultures I Medi de La Prehistòria a L’edat Mitjana: 20 Anys D'arqueologia Pirinenca. X Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, pp. 327–342. Puigcerdà. Maya, J. L., Cuesta, F., & López Cachero, J. (1998). Genó: Un poblado del Bronce Final en el Bajo Segre (Lleida). Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona. Mazzuco, N., Clemente, I., & Gassiot, E. (2012). Human occupation of the high-mountain environments: the contribution of microwear analysis to the study of the Cova del Sardo Site (Spanish Pyrenees). In J. Marreiros, N. Bicho, & J. Gibaja (Eds.), Internactional Conference on Use-Wear Analysis (pp. 339–249). Cambridge Scholars Publishing. Mazzuco, N., Gassiot, E., Ortega, D., Clemente, I., & Rodríguez Antón, D. (2013). Lithic Procurement at the Cova del Sardo betwwn the V-III Millennium calBC: data on mobility strategies. Archeologia Postmedievale, 17, 51–60. Mercurin, R., & Campolo, S. (2011). Les depots d’objets en bronze dans les Alpes-Maritimes à l'Age du bronze final: état des lieux et prspectives de recherche. In D. Garcia (Ed.), L’Age du bronze en Mediterranée. Recherches récents (pp. 131–154). Paris: Errance.

148

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics Miret, J. (2011). Els dipòsits de ceràmica a Europa durant la Prehistòria. https://www.academia.edu/1128419/Els_dip%C3%B2sits_de_cer%C3%A0mica_a_Europ a_durant_la_prehist%C3%B2ria Nocete, F. (1991). Prospección arqueológica: La ilusión de un debate académico o la falsa esperanza de renovación en una disciplina. In La prospección arqueológica. Actas del II Encuentro sobre Arqueología y Patrimonio (pp. 50–60). Granada: Ayuntamiento de Salobreña. Olomí, A. (2014). El Crómlech Pirenaico, en el Barranco de Batanes (Valle de Bujaruelo): Estado de la cuestión. In El Sobrarbe antes del Sobrarbe. Pinceladas de historia de los Pirineos (Centro de , pp. 95–106). Zaragoza. Oms, F. X., Bargalló, A., López-García, Morales, J. I., Pedro, M., & Solé, À. (2009). L’arqueologia prehistòrica a la serralada del Montsec, des del segle XIX fins a l’actual projecte de recerca. Revista d’Arqueologia de Ponent, 19, 29–50. Oms, F. X., Pedro, M., Bargalló, A., López-García, J. M., Morales, J. I., & Solé, À. (2011). El projecte arqueològic a la Serra del Montsec (Pallars Jussà): Noves dades pel coneixement del neolític i edat del bronze al Prepirineu de Lleida. 2er Col·loqui d’Arqueologia d'Odèn, 37–47. Orton, C., Tyers, P., & Vince, A. (1997). La cerámica en arqueología. Barcelona: Ed.Crítica. Palet, J. M., Ejarque, A., Miras, Y., Riera, S., Euba, I., & Orengo, H. (2007). Formes d’ocupació d’alta muntanya a la vall de la Vansa (Serra del Cadí - Alt Urgell) i a la vall del MadriuPerafita-Claror (Andorra ): estudi diacrònic de paisatges culturals pirinencs. Tribuna d’Arqueologia, 229–253. Palet, J. M., Julià, R., Riera, S., Ejarque, A., Orengo, H., Miras, Y., Montaner, J. (2012). Landscape Systems and Huma Land-Use Interactions in Mediterranean Highlands and Litoral Plains during the Late Holocene: Integrated Analysis from the InterAmbAr Project (North-Eastern Catalonia). E-Topoi. Journal for Ancient Studies, 3, 305–310. Palomar, B. (2005). La ceràmica posttalaiòtica de Mallorca. Significació econòmica i social dels canvis en el procés productiu entre c. 450-250 cal ANE. El cas de Son Fornés, Montuïri. Universitat Autònoma de Barcelona. Retrieved from http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/5513/bpp1de1.pdf?sequence=1 Pèlachs, A., Esteban, A., Turu, V., & Soriano, J. M. (2001). Aportación a la historia de la vegetación en el Alt Pallars: el sondeo de l’estany de Burg (Pallars Sobirà-Lleida). 1er Simposio Interfronterizo Sobre El Medio Natural Pirenaico. Sort, C2, 57–64. Pèlachs, A., Soriano, J. M., & Esteban, A. (2001a). Evolución glaciar y dinámica de la vegetación en el Pirineo central catalán: El complejo glacio-lacustre de Burg (Farrera, Pallars Sobirà, Lleida). Treballs de La Societat Catalana de Geografia, 52, 293–309. Pèlachs, A., Soriano, J. M., Nadal, J., & Esteban, A. (2007). Holocene environmental history and human impact in the Pyrenees. CONTRIBUTIONS to SCIENCE, 3(3), 421–429. http://doi.org/10.2436/20.7010.01.19

149

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics Pèlachs, A., Nadal, J., Soriano, J. M., Molina, D., & Cunill, R. (2009). Changes in pyrenean woodlands as a result of the intensity of human exploitation: 2.000 years of metallurgy in Vallferrera, northeast iberian peninsula. Vegetation History and Archaeobotany, 18(5), 403–416. http://doi.org/10.1007/s00334-009-0218-6 Peñalver, X. (2005). Los Crómlechs Pirenaicos. Bolskan: Revista de Arqueología Del Instituto de Estudios Altoaragoneses, 22, 11–39. Pericot, L. (1950). Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Barcelona: Instituto de Estudios Pirenaicos - Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Piera, M., Pancorbo, A., Garcés, I., & Gallart, J. (2013). Els assentaments de les edats del bronze, ibèrica i romana dels Llirians del Mas i les Torres (Salàs de Pallars, Pallars Jussà). Revista d’Arqueologia de Ponent, 23, 163–200. Pons, E. (1980). El dipòsit d’objectes de l'edat del bronze, de Ripoll. Els antecedents de la troballa i la localització dels materials. Annals de l’Institut d'Estudis Gironins, XXXV-XXXVI, 59–78. Prieto-Martínez, M. P. (2008). Proposta metodològica per a l’estudi de la ceràmica prehistòrica. Cota Zero, 23, 87–99. Puche, J. M. El Bronze inicial a rampeu del Prepirineu lleidatà, Muntanyes i Població. El passat dels Pirineus des d’una perspectiva multidisciplinària. I Simposi dels Pirineus 359–366 (1995). Andorra La Vella: Centre de Trobada de les Cultures Pirinenques. Quesada, M. (2014). Una aproximació multidisciplinària al poblament prehistòric de l ’ alta muntanya . El cas del segon i el primer mil·lenni cal ANE als Pirineus axials. Tesi de llicenciatura. DOI: 10.13140/RG.2.1.1615.6882. UAB. Retrieved from https://www.researchgate.net/publication/282979525_Una_aproximacio_al_poblament _prehistoric_de_l%27alta_muntanya_El_cas_del_segon_i_el_primer_millenni_calANE_al s_Pirineus_axials_meridionals_2300-300_calANE Rauret, A. M. (1986). La seqüència estratigràfica de la cova de les Pixarelles (Tavertet, Osona). In Tribuna d’Arqueologia (pp. 59–68). Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Rendu, C. (2003). La montagne d’Enveig, une estive pyrénéenne dans la longue durée (Trabucaire). Canet. Rendu, C., Campmajo, P., Davasse, B., & Galop, D. (1994). Habitat, environment et syestemes pastoraux en montagne: Acquis et perspectives du recherche a partir de l’étude du territoire d'Enveig. Cultures I Medi de La Prehistòria a L’edat Mitjana: 20 Anys D'arqueologia Pirinenca. X Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, X, 661– 673. Rendu, C., & Campmajo, P. (2002). L’habitat pastoral des vallées de Cize et de Soule. In Bilan Scientifique. Direction régionale des affaires culturelles (Service Ré, pp. 147–149). Bordeaux.

150

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics Renfrew, C., & Bahn, P. (1991). Arqueología. Teorías, métodos y práctica. Madrid: Traducció al castellà: Akal. Rice, P. M. (1987). Pottery analysis. A Sourcebook. Londres: The University of Chicago Press. Risch, R. (2002). Análisis funcional y producción social : relación entre método arqueológico y teoría económica. In I. Clemente, R. Risch, & J. Gibaja (Eds.), Análisis funcional. Su aplicación al estudio de las sociedades prehistóricas. (pp. 19–29). Oxford: Archaopress. Rodanés, J. M., & Ramón, N. (1996). Cerámica de la Edad del Bronce de la Cueva del Moro de Olvena. Bolskan: Revista de Arqueología Del Instituto de Estudios Altoaragoneses, 13, 39– 131. Rodanés, J. M., & Picazo, J. V. (1997). Bronce final y primera edad del hierro. Caesaraugusta, 72(I), 155–215. Rovira, J. (1976). Eneolític i Edat del Bronze a La Cerdanya i Alta Vall del Segre. Cypsela: Revista de Prehistòria I Protohistòria, 1, 61–68. Rovira, J., & Cura, M. (1989). El món tumular cátala des del bronze antic fins época ibérica. Continuitat versas substitució. Espacio, Tiempo Y Forma, Serie I, Prehistoria Y Arqueologia, 2, 153–171. Ruf, M. À., Yáñez, C., Solé, T., Llovera, X., & Bosch, J. M. (1997). El Roc d’Enclar (Andorra). Canvis i relacions d'una comunitat del Pirineu Oriental entre els segles IV i VIII. Annals de l’Institut d'Estudis Gironins, XXXVII, 1131–1143. Ruiz Gálvez, M. (2001). La edad del bronce, ¿Primera edad de oro de España? Sociedad, economía e ideología. Barcelona: Crítica. Ruiz Zapatero, G. (1995). El poblamiento del primer milenio a.C. en los Pirineos. In Muntanyes i Població. El passat dels Pirineus des d’una perspectiva multidisciplinària (Centre de , Vol. I, pp. 85–106). Andorra La Vella. Ruiz Zapatero, G. (2011). Bronce Final - Hierro: La naturaleza de los Campos de Urnas. La Transició Bronze Final - 1a Edat Del Ferro En Els Pirineus I Territoris Veïns. XV Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà., pp. 635–658. Puigcerdà. Ruiz Zapatero, G., Fernández, V. M., & Barril, M. (1983). Un nuevo yacimiento con cerámica de apéndice de botón en el río Sosa (Huesca). Una reflexión sobre el Bronce medio y final del Cinca-Segre. Boletín Del Museo de Zaragoza, 2, 147–168. Ruiz Zapatero, G., & Lorrio, A. J. (1995). La muerte en el norte peninsular durante el primer milenio a.C. In R. Fábregas Valcarce, F. Pérez Losada, & C. Fernández Ibáñez (Eds.), Arqueoloxía da Morte na Península Ibérica desde Orixes ata o Medievo (pp. 223–248). Xinzo de Limia: Biblioteca Arqueohistórica Limià, Serie Cursos e Congresos 3. Sopena, M. C., & Rodanés, J. M. (1992). Excavaciones arqueológicas en el Tozal de Macarullo (Estiche, Huesca). Informe prelimiar. Bolskan: Revista de Arqueología Del Instituto de Estudios Altoaragoneses, 2, 117–132.

151

Canvis en el poblament prehistòric als Pirineus centrals meridionals. Una aproximació a través dels dipòsits de recipients ceràmics Spindler, K. (1995). El hombre de los hielos (Galaxia Gu). Austria. Toledo, A. (1982). La cova de les Monges. Un habitacle de l’Edat del Bronze. Cypsela: Revista de Prehistòria I Protohistòria, 4, 69–90. Toledo, A. (1998). Els materials ceràmics de les coves A i B d’Olopte (Isòvol, Cerdanya). Cypsela: Revista de Prehistòria I Protohistòria, 12, 135–146. Toledo, A., & Pons, E. (1982). Estat de la qüestió de l’edat del bronze a les comarques de la Garrotxa i del Ripollès. Ausa, X(102-104), 165–186. Vàzquez, M. P. (1994). El poblament de l’edat del bronze en el Segrià: evolució i organització del territori. 1Revista d’Arqueologia de Ponent, 4, 67–116. Vidal, L., & Vila, C. (2006). La cara desconeguda del Pla de Beret. Itinerari arqueològic pels naixements de la Garona i la Noguera Pallaresa. Muntanya, 867: 6–15. Violant i Simorra, R. (2001). La vida pastoral al Pallars (Edició d’I). Tremp. Walsh, K. J., & Mocci, F. (2003). 9000 ans d’occupations du sol en moyenne et haute montagne: la vallée de Freissinières dans le Parc National des Écrins (Freissinières, Hautes-Alpes). Archéologie Du Midi Médieval, 21, 185–198. Walsh, K. J., Mocci, F., Court-Picon, M., Tzortis, S., & Palet, J. M. (2005). Dynamique du peuplement et activités agro-pastorales durant l’Age du Bronze dans les massifs du Haut Champsaur et de l'Argentierois (Hautes-Alpes). Documents d’Archéologie Méridionale2, 28, 25–44. Walsh, K. J., & Mocci, F. (2011). Mobility in the Mountains: Late Third and Second Millennia Alpine Societies’ Engagements with the High-Altitude Zones in the Southern French Alps. European Journal of Archaeology, 14 (1-2), 88–115. http://doi.org/10.1179/146195711798369427 Yáñez, C., Burjachs, F., Juan-Tresserras, J., & Mestres, J. S. (2002). La fossa de Prats (Andorra), un jaciment del bronze mitjà al Pirineu. Revista d’Arqueologia de Ponent, 11-12(123-150).

152