Burgaya Martínez, B., Munar Grimalt, M., Hernández-Gasch, J., Informe/Memòria de la restauració d’urgència del Dolmen de Son Real (Santa Margalida, Mallorca)

INFORME / MEMÒRIA

Restauració d’urgència del Dolmen de Son Real (Santa Margalida, Mallorca).

2 i 3 de febrer de 2017

Palma, 28 de febrer de 2017

Bernat Burgaya Martínez i Margalida Munar Grimalts (Restauradors)

Jordi Hernández-Gasch (Arqueòleg. Núm. de col·legiat 3285)

Informe / Memòria Restauració d’urgència del Dolmen de Son Real (Santa Margalida, Mallorca). Any 2017

ÍNDEX

1.

INTRODUCCIÓ............................................................................................................................ 3

2.

ESTAT DE LA QÜESTIÓ ................................................................................................................ 4

3.

METODOLOGIA, CRITERIS D’ACTUACIÓ I SISTEMES DE REGISTRE ..................................... 8

4.

TREBALLS REALITZATS EN RELACIÓ A LA CONSOLIDACIÓ D’URGÈNCIA ......................... 9

5.

RESULTATS OBTINGUTS DEL PROCÉS D’EXCAVACIÓ ......................................................... 11

6.

CONCLUSIONS ......................................................................................................................... 13

7.

BIBLIOGRAFIA ........................................................................................................................... 14

ANNEX 1. DOCUMENTACIÓ ADMINISTRATIVA ANNEX 2. DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA ANNEX 3. FITXES D’UNITAT ESTRATIGRÀFICA

Pàg. 1

Informe / Memòria Restauració d’urgència del Dolmen de Son Real (Santa Margalida, Mallorca). Any 2017

FITXA TÈCNICA Lloc de la intervenció

Dolmen de Son Real

Població

Santa Margalida, Mallorca

Codi de la Carta Arqueològica

40/010

Coordenades

X= 515914

(DATUM UTM 31N

Y= 4400320

ETRS89)

Z= ca.14 m s.n.m.

Promoció

Institut Balear de Natura (Ibanat)

Direcció tècnica

Bernat Burgaya Martínez, Margalida Munar Grimalt, Jordi Hernández–Gasch

Amb la col·laboració de

Personal de la finca pública de Son Real (Ibanat)

Activitat autoritzada

Restauració d’urgència amb seguiment arqueològic

Dates d’execució

2 i 3 de febrer de 2017

Paraules clau

Dolmen de Son Real | Edat del Bronze antic | Restauració d’urgència | Seguiment arqueològic

Resum

L’afectació estructural, probablement intencional, del Dolmen de Son Real ha permès recuperar el monument a l’estat en què va ser documentat durant la seva excavació ocorreguda l’any 2003. El seguiment arqueològic no ha aportat cap tipus de material arqueològic, però si dades noves respecte de la construcció de l’estructura.

Pàg. 2

Informe / Memòria Restauració d’urgència del Dolmen de Son Real (Santa Margalida, Mallorca). Any 2017

1. INTRODUCCIÓ El present Informe preliminar / Memòria científica correspon a la restauració d’urgència de les lloses de la cista del Dolmen de Son Real i al seguiment arqueològic preceptiu durant la seva execució. L’element patrimonial se situa dins la Finca Pública de Son Real, gestionada per l’Institut Balear de Natura (a partir d’ara Ibanat), al terme municipal de Santa Margalida. Els antecedents de la intervenció d’urgència, segons recull l’informe tècnic del Servei de Patrimoni del Consell de Mallorca, es remunten a finals d’octubre de 2016, quan es comunica a l’esmentat Servei una primera afectació d’un lateral del dolmen. Dia 2 de novembre del mateix any, després d’una visita guiada, l’arqueòleg Albert Forés informa de nou que la resta d’ortostats també han estat tomats. Dia 14 de novembre de 2016 l’inspector Mariano de España realitza una visita al jaciment i al dia següent, previ requeriment part del Cap de Secció d’Arqueologia, les tècniques del Servei Helena Inglada i Isabel Adrover visiten el dolmen per avaluar-ne els danys i plantejar les accions a dur a terme. L’informe tècnic determina que tots els ortostats de marès que composen la cambra del dolmen han estat desplaçats del seu lloc original, que apareixen tombats cap a l’interior de l’estructura i que la peça de la capçalera de la cista s’ha fracturat en dos bocins a causa de l’impacte. Per revertir la situació i recuperar l’aspecte original del dolmen, s’indica que s’han de dur a terme les següents accions: •

s’haurà revisar l’estat de conservació de les peces caigudes, retirar morters antics en mal estat, consolidar i reubicar els elements que es trobin desplaçats del seu lloc original;

•

les peces fragmentades hauran de ser cosides amb vareta de fibra de vidre i mitjançant l’ús de resina epoxídica;

•

tots els morters utilitzats seran de composició tradicional, a base de calç i àrids. Les consolidacions s’hauran de fer de fer de manera que no s’apreciï el morter de consolidació per tal de respectar l’acabat i tipologia originals.

Dia 30 de novembre de 2016, l’Ibanat sol·licita als signants del present informe un pressupost de la feina requerida a l’informe tècnic exposat. El pressupost és remès dia 6

Pàg. 3

Informe / Memòria Restauració d’urgència del Dolmen de Son Real (Santa Margalida, Mallorca). Any 2017

de desembre i dia 13 de gener de 2017 és acceptat per l’Ibanat. La feina es programa i s’executa entre dia 2 i 3 de febrer de 2017. El jaciment es troba inclòs dins la Zona Arqueològica de Son Real, declarada BIC al BOIB núm. 98 - 01/07/2010 (Registre Ministeri ARI-55-0000920). Consta a la Carta arqueològica del Govern de les Illes Balears amb el número 40/010 i també al Catàleg de protecció del Patrimoni del municipi de Santa Margalida de 2013. La intervenció es regula per la Llei 12/1998, de 21 de desembre, de patrimoni històric de les Illes Balears, i el Decret 14/2011, de 25 de febrer, pel qual s’aprova el reglament d’intervencions arqueològiques i paleontològiques de les Illes Balears.

2. ESTAT DE LA QÜESTIÓ 2.1 Context arqueològic Santa Margalida és un municipi amb una alta densitat de jaciments arqueològics, algun dels quals molt rellevants a nivell de la prehistòria insular i que han estat estudiats des de la dècada dels anys seixanta.

Fig. 1. Situació del dolmen de Son Real i dels principals jaciments de la zona.

Pàg. 4

Informe / Memòria Restauració d’urgència del Dolmen de Son Real (Santa Margalida, Mallorca). Any 2017

Compta amb dues de les tres manifestacions dolmèniques contrastades de l’illa de Mallorca (dòlmens de Son Bauló i de Son Real), que cal situar en el Bronze antic, així com coves d’enterrament de l’edat del bronze, el poblat de navetiformes del Figueral de Son Real, també de l’edat del bronze, les necròpolis de l’edat del ferro de Son Real i l’Illa des Porros (a la Punta dels Fenicis i a l’illot des Porros, respectivament), i els santuaris de la Punta des Patró i de Son Marí, per citar els més coneguts i investigats. De banda d’altres restes prehistòriques, el municipi posseeix també jaciments d’època romana i islàmica. El dolmen de Son Bauló, conegut també com Son Bauló de Dalt, va ser el primer dolmen classificat com a tal a totes les Illes Balears. Descobert l’any 1961 va ser excavat per Rosselló Bordoy a l’any 1964 (Rosselló Coll i Mascaró Pasarius 1962, Rosselló Bordoy 1966). El jaciment conegut com a Dolmen de Son Real va ser excavat per l’equip arqueològic dirigit per Lluís Plantalamor l’any 2003 (Plantalamor et al. 2004). Tot i que no existeixen referències directes a la literatura científica amb anterioritat a la publicació d’aquest equip, a la dècada dels noranta es va fitxar a la Carta arqueològica (núm. 40/010) com a estructura funerària. En concret, es classifica com a cista i es descriu com a “estructura de forma rectangular, lloses de marès en posició vertical”. La cronologia atorgada, a partir de la ceràmica observada, és d’edat del ferro. El jaciment, ja catalogat, s’esmenta a la monografia de Son Real (Hernández-Gasch 1998: làm. 3, 5). També és possible que molts anys abans Cristòfol Veny (1968: 177-179) el reconegués. A la descripció de les coves d’enterrament retocades de l’edat del bronze LXXI i LXXII l’arqueòleg esmenta “una especie de dolmen de estructura particular”, que, tal i com apunten Plantalamor et al. (2004: 7), bé podria ser el dolmen objecte d’aquest informe. El monument funerari presenta una cambra de planta rectangular irregular, de la que es conserven dos dels laterals longitudinals i un costat curt, probablement la capçalera de la cambra. És per això que l’única mesura segura és l’amplada, de ca. 2 m, atenyen la llargària un mínim de 2,6 m, segons la planimetria efectuada en el moment de la seva excavació i documentació (Platalamor et al. 2004: 16). No hi ha indicis d’avantcambra ni del cercle de lloses o blocs que perimetressin el túmul que hauria d’haver cobert tot el conjunt. En canvi, les lloses de la cambra estan

Pàg. 5

Informe / Memòria Restauració d’urgència del Dolmen de Son Real (Santa Margalida, Mallorca). Any 2017

recolzades per un nivell de pedra col·locada plana, tant a l’interior de la cambra com al seu exterior interpretades com a elements sustentadors de les lloses verticals (Platalamor et al. 2004: 17 i 53). Respecte d’això cal notar que en el dolmen de Son Bauló existeix una plataforma assentada damunt la roca de base de marès, formada per un reble de terra i blocs de marès col·locats també en posició horitzontal, sobreelevant tot el conjunt. El jaciment havia estat espoliat amb anterioritat a l’elaboració de la Carta arqueològica, que ja ho recull. En concret, s’hi havia realitzat un forat a l’interior de la cambra. Les excavacions van poder documentar a l’interior de la cambra, sota el superficial (UE 1), un nivell d’enderroc (UE 2) que cobria un nivell de pedres col·locades planes (UE 3) dipositades sobre un sediment fosc (UE 4)que cobria la roca de base consistent en la duna fòssil (marès). Cal notar que tant l’interior de la cambra com l’espai immediatament adjacent es trobava regularitzada, mentre que a una distància major es tornava irregular (Plantalamor et al. 2004: 17). Les diàclasis de la roca omplertes per materials edàfics en una disposició ortogonal (Fornós 2004: 43) i els retalls observats que esglaonen la plataforma de marès al nord de la cambra (Platalamor et al. 2004: 53) suggereixen l’extracció de lloses i blocs per a la pròpia construcció. Els materials arqueològics localitzats a l’excavació van ser extraordinàriament migrats i sobretot de caràcter ceràmic, si bé també es troben elements lítics, en concret percussors de pedra calcària. Entre els elements ceràmics hi ha fragments de ceràmica a mà de l’edat del bronze i de la primera i de la segona edat del ferro, junt a importacions punicoebusitanes i itàliques d’època balear i ceràmica vidrada d’època moderna. Davant l’absència de restes òssies, no només de fauna, sinó també humanes, es va concloure que si bé el monument funerari es va començar a construir, mai va arribar a acollir-hi enterraments, ni, per tant, a acabar-se amb la construcció del túmul. L’absència de restes orgàniques en va impedir també la seva datació per radiocarboni. El paral·lel més proper, el del dolmen de Son Bauló, va ser datat entre finals del segle passat i molt a principi de la present centúria a partir de 4 ossos, presumiblement humans, trobats a les excavacions realitzades als anys seixanta. Els resultats indiquen diversos moments d’ús del dolmen, com serien els intervals 1890-1710 cal. ANE (KIA 13224) i 1665-1510 cal. ANE (KIA 11903) (Van Strydonck, Boudin i Ervynck 2002: taula 2,

Pàg. 6

Informe / Memòria Restauració d’urgència del Dolmen de Son Real (Santa Margalida, Mallorca). Any 2017

Van Strydonck et al. 2002: 45, Van Strydonck et al. 2005: taula 1, Micó 2005: 310-312, Pons Homar 1999: taula VII). L’interval més baix coincideix en l’inici de la construcció dels hipogeus de l’edat del bronze, com les coves LXXI i LXXII de Son Real (Veny 1968: 177-179; De Palmas i Marras 2004: 47-51).

2.2 Actuacions de restauració prèvies i estat actual de conservació Cal esmentar que l’any 2005, es va efectuar una intervenció consolidació per part de la conservadora-restauradora Marina Crespí, en la que ja s’informava de la fragilitat de les lloses, sobre les quals s’acabà intervenint adherint les lloses amb resina epoxídica i efectuant el falcat d’una de les lloses amb morter de calç i grava. Després dels anys passats i de l’acció presumiblement vandàlica, les patologies i l’estat general de conservació de l’estructura es poden resumir en els següents punts: •

Lloses caigudes, possiblement per acció antròpica (en vermell a la fig. 1)

•

Pedres desplaçades per acció antròpica (en blau a la fig. 1).

•

Trencament de la pedra de l’absis, just per la meitat en sentit vertical.

Fig. 2. Estat de conservació del monument abans de la intervenció. Patologies detectades.

Pàg. 7

Informe / Memòria Restauració d’urgència del Dolmen de Son Real (Santa Margalida, Mallorca). Any 2017

•

Pèrdua o desaparició d’algunes parts que conformen el dolmen, en concret, del reble estructural que envolta la cista (en groc a la fig. 1).

•

Les pedres estan col·locades sobre uns 5 centímetres de sediment fosc (UE 2, 3 i 4), el qual ha sofert l’acció de l’aigua que ha provocat la seva progressiva desaparició.

3. METODOLOGIA, CRITERIS D’ACTUACIÓ I SISTEMES DE REGISTRE 3.1 Criteris d’intervenció de restauració damunt el jaciment Totes les intervencions portades a terme són reversibles. S’ha emprat un morter de calç per tal de donar estabilitat a les estructures cercant que tingués una textura i coloració semblant al sediment terrós que originalment les reblia. S’han reubicat al lloc d’origen aquells elements prèviament identificats amb l’ajut de les memòries d’intervenció. De manera excepcional, i per tal de garantir l'estabilitat estàtica de les estructures, s'han col·locat alguns elements no originals quedant degudament reflectits a l’informe de la intervenció. S’ha procedit, doncs, a la reubicació dels elements estructurals al seu lloc d’origen, a l’enganxat amb resina epoxídica dels elements fragmentats. La consolidació s’ha realitzat mitjançant l’aplicació d’un morter de calç hidràulica. Com a àrid s’ha emprat grava del número 0 i sorra. S’han col·locat petites pedres per a reompliments i falcat però no s’ha col·locat cap gran pedra o llosa que no sigui original i de la qual no hi hagi documentació gràfica legada per les excavacions anteriors, per tant, no s’ha realitzat cordó de delimitació de zones originals i restaurades, ni cap altre mètode d’identificació d’aquets elements. S’ha realitzat amb morter de calç algunes mancances importants que afeblien l’estructura, tant d’alguns buits existents, com de les mancances puntuals de fonaments, on descansen les lloses Aquest fonament s’ha realitzat amb pedres de rebuig del jaciment i morter de calç. L'aspecte final és de sediment terrós propi del jaciment.

3.2 Metodologia d’excavació i documentació La metodologia d’excavació segueix el mètode estratigràfic, distingint cada nivell arqueològic o part estructural, que s’excava unitàriament i a ser possible en extensió.

Pàg. 8

Informe / Memòria Restauració d’urgència del Dolmen de Son Real (Santa Margalida, Mallorca). Any 2017

S’empra per a cada estrat les eines que es consideren adients en relació a la seva natura i informació que aporta Registre estratigràfic La metodologia de registre utilitzada per aquesta intervenció es basa en el mètode Harris / Carandini, a partir del qual, totes les dades són recollides en un model de fitxa d’unitat estratigràfica (UE) on s’hi indica la descripció de cada unitat estratigràfica i la seva relació física respecte de les adjacents. La base de dades s’ha realitzat amb el programa Access. Planimetria S’ha emprat la planimetria publicada (Plantalamor et al. 2004) Documentació fotogràfica Per tal de deixar una constància visual dels treballs realitzats s’ha realitzat un registre fotogràfic exhaustiu, utilitzant-se el format digital. S’han pres fotografies per tal de realitzar un model 3D i s’han realitzat fotografies zenitals del monument.

4. TREBALLS REALITZATS D’URGÈNCIA

EN

RELACIÓ

A

LA

CONSOLIDACIÓ

4.1 Accions realitzades en funció dels requeriments del CIM en el procés de restauració En primer lloc, s’han enretirat els morters antics de les lloses desplaçades o caigudes. Una vegada revisades les peces de marès, s’ha observat que només una, la pedra que fa d’absis està trencada. Aquesta, i vist la fragilitat compositiva, s’ha enganxat amb resina epoxídica bicomponent sense espigues de fibra de vidre, per considerar, en aquest cas, massa agressiu per l’estat de conservació de la pedra.

Pàg. 9

Informe / Memòria Restauració d’urgència del Dolmen de Son Real (Santa Margalida, Mallorca). Any 2017

A continuació s’han aixecat les pedres caigudes i s’han recol·locat les pedres desplaçades, tal i com mostraven els dibuixos i les fotografies de les memòries d’excavació i restauració.1

Fig. 3. Resum gràfic de les feines de restauració executades i dels elements recol·locats i materials emprats.

Veient l’estat de conservació de les restes i les pèrdues sofertes durant els 12 anys d’exposició, s’ha optat per la adició del morter de calç hidràulica de manera més intensiva per tal d’evitar el màxim la neteja del sediment, la desaparició de les falques i rebles i, en definitiva, el seu col·lapse.2 S’ha afegit morter de calç entre les juntes del nivell de lloses planes de reble al sud de la cista (UE 5) i s’ha segellat amb una franja de morter aplicada contra el tall del sediment que les sustenta, per tal d’evitar la seva erosió i posterior pèrdua del reble. A aquest morter se li ha afegit un pigment amb tonalitat vermellosa i s’ha realitzat l’acabat mitjançant la projecció de terra, per tal de conferir-li la textura i color original.

1

Memòria arqueològica publicada (Plantalamor et al. 2004) i la memòria de restauració de Marina Crespí (inèdita i consultable al CIM).

2 El morter de calç col·locat és de la marca comercial FYM, s’ha escollit la NHL 5, per ser més forta i d’un to més obscur.

Pàg. 10

Informe / Memòria Restauració d’urgència del Dolmen de Son Real (Santa Margalida, Mallorca). Any 2017

4.2 Tasques d’excavació realitzades S’ha actuat puntualment i de manera molt limitada en l’excavació de sediments, sempre en funció de les necessitats de la restauració, és a dir, de la recol·locació de les lloses caigudes, del segellat d’elements estructurals fràgils i de la presentació final. En concret, s’ha intervingut a tot l’interior de la cambra i en el seu exterior sud.

Fig. 4. Localització en planta dels estrats excavats. Base planimètrica: Plantalamor et al. 2004: 18.

5. RESULTATS OBTINGUTS DEL PROCÉS D’EXCAVACIÓ S’ha excavat el nivell superficial (UE 1), format amb posterioritat a l’excavació de l’any 2003 o de la intervenció de restauració de l’any 2008, tant a l’interior de tota la cambra, com entre el reble i superfície immediatament adjacent al sud. Òbviament a l’interior de la cambra sota el nivell superficial aparegué la plataforma de marès regularitzada sobre la que s’assenta el monument (UE 100), deixada ja a vista durant les excavacions anteriors. A la banda sud, es deixà delimitat el reble que estalona les lloses de la cambra (UE 5). A la banda que ocupava la llosa nord de la cista s’ha excavat una sedimentació intacte (UE 2), que havia cobert l’esmentada llosa. Es pot afirmar per la conservació d’una franja de morter de calç amb grava que s’adossava a aquest estrat des de l’interior de la cambra i que va ser col·locat en el moment de la seva consolidació

Pàg. 11

Informe / Memòria Restauració d’urgència del Dolmen de Son Real (Santa Margalida, Mallorca). Any 2017

preventiva a fi d’evitar l’erosió d’aquest sediment que suportava la llosa i de donar-li més estabilitat. La UE 2 cobria la roca de base (UE 100). A la banda est del monument, s’ha excavat també un sediment (UE 3) que havia estat cobert també per la llosa de la cista, recentment caiguda i fragmentada. L’estrat presenta una matriu sedimentària molt similar a la UE 2 i contenia pedra de mida XS i S, anguloses, que es poden interpretar com a restes de desbastat.3 Cobreix també la plataforma de marès regularitzada i és cobert per reble que s’estén pel perímetre de la cista (UE 5). A la banda sud i per l’exterior de la cista i del reble constructiu (UE 5), sota el nivell superficial, s’ha detectat i excavat un sediment (UE 4) similar a les UE 2 i 3, el qual cobria també la roca de base (UE 100) i era cobert pel reble constructiu (UE 5). Finalment la UE 5 consisteix en un reble de lloses planes de mida M i L situades planes i a una cota similar, que acompanya de pedra de mida XS i S i d’un sediment similar a l’observat per a les UE 2, 3 i 4, unitats estratigràfiques a les quals cobreix.

Fig. 5. Elements estructurals. Base planimètrica: Plantalamor et al. 2004: 18.

Com ja va apuntar Plantalamor et al. (2004: 17 i 53) un nivell de lloses similar trobat a l’interior de la cambra (la seva UE 3), hauria estat un element estructural per donar estabilitat a les lloses de la cista. En aquella excavació la UE 3 cobria també un sediment fosc (la seva UE 4) que descansava damunt la roca de base (UE 100).

3 Pedra de mida XS equival a la mida d'un puny; S, a meitat d'un full A4; M, a un A4; L, a un A3; XL, superior a un A3; XXL, a grans blocs o lloses.

Pàg. 12

Informe / Memòria Restauració d’urgència del Dolmen de Son Real (Santa Margalida, Mallorca). Any 2017

En cap dels estrats excavats s’ha trobat cap mena de material arqueològic, ni ossi ni ceràmic, en consonància amb els pobres resultats, a aquest nivell, de l’excavació de l’any 2004. Retallat a la roca de base de l’interior de la cambra s’observa un forat de planta rectangular, que s’ha fotografiat, el qual no s’esmenta ni apareix a la planimetria de l’informe d’excavació (Plantalamor et al. 2004), per la qual cosa és possible que es tracti d’una agressió al monument ocorreguda amb posterioritat a l’any 2003.

6. CONCLUSIONS La intervenció en el dolmen de Son Real ha permès recuperar un monument que ens ha arribat molt mal conservat i que havia sofert danys importantíssims per agents naturals i, de ben segur, antròpics. El fet que els elements estructurals s’assentin damunt sediment afavoreix la seva erosió i la pèrdua d’estabilitat. En aquest sentit i de banda de remuntar i fixar amb morter les lloses de la cista caigudes, s’ha segellat el sediment que les sustenta (UE 2 i 3) i que suporta també (UE 4) el reble (UE 5)que les envolta. A nivell de recerca arqueològica, encara que només era un objectiu subsidiari a la consolidació i restauració de l’estructura, es pot consignar un petit avanç. Davant l’absoluta absència de materials arqueològics, en especial orgànics, que hagueren permès una futura datació radiocarbònica de nivells constructius, la qual hauria estat una dada de cabal importància, una observació estratigràfica ens permet proposar una modificació del sistema constructiu tal i com s’havia descrit fins ara. A l’informe de l’excavació s’esmenta referent al parament oest que: “el desplaçament de blocs sembla factible ja que aquests estan col·locats directament sobre la roca sense solc d’encaix del fonament” (Plantalamor et al. 2004: 15). A més als alçats i seccions publicades (Plantalamor et al. 2004: 16 i 20, 211 i 25) s’observa que les lloses de la cambra recolzen directament damunt la roca de base (UE 100). Sense excloure que en alguns casos això hagués pogut ser així, la intervenció que aquí reportam ha permès comprovar sense cap gènere de dubtes que la llosa del parament nord i oest remuntades descansaven originalment damunt un sediment arenós molt fi de coloració obscura (UE 2 i 3). La UE 3 a més subjeia al nivell de lloses planes (UE 5) que estintolaven la llosa oest i sembla ser el mateix sediment detectat per sota la UE 5 a la banda exterior sud del que resta del monument. A més, cal recordar

Pàg. 13

Informe / Memòria Restauració d’urgència del Dolmen de Son Real (Santa Margalida, Mallorca). Any 2017

que un estrat que presenta una descripció similar (UE 4 de la intervenció de 2003) va ser excavat a l’interior de la cambra sobre el pis de roca i sota un nivell de pedres col·locades planes (UE 3 de la intervenció de 2003). Atès que la roca de base sembla regularitzada a l’indret que ocupa el dolmen (en contraposició a àrees més allunyades) i atesa la presència de blocs de marès de formes anguloses de mida XS i S trobades a la UE 3 de la intervenció de 2017, interpretades com a restes de talla, no dubtam que aquests nivell s’hagi de qualificar com a constructiu i descartar que sigui sedimentació preexistent als treballs de construcció de l’estructura. Així tot apunta a què un cop regularitzada la plataforma de marès s’estengué un nivell d’arena amb un component argilós per tota la superfície on s’havia d’assentar l’estructura (UE 2, 3 i 4 de 2017 i UE 4 de 2003). A continuació es col·locaren les lloses que delimiten la cambra i foren estintolades per un nivell de pedra plana, tant a l’interior com a l’exterior de la cambra (UE 3 de 2003 i UE 5 de 2017). Si bé pot semblar contradictori la construcció del monument damunt sediment, més encara després d’haver retallat la roca de base que el sustenta, aquest procediment pot derivar de raons pràctiques constructives. Les lloses mal desbastades i poc regulars a la seva base tengueren així una llitada d’un sediment relativament plàstic en què assentar-se, guanyant en estabilitat. El mateix es pot argüir pel reble que les envolta (UE 5 de 2003 i UE 3 de 2003). El mateix procediment s’ha detectat en una estructura molt més tardana, de l’inicis de l’edat del ferro o època talaiòtica, excavada al jaciment de Son Serra (Muro) el mateix any 2017.

7. BIBLIOGRAFIA Carta arqueològica del Govern de les Illes Balears. Fitxa: 40/010. Catàleg de protecció del Patrimoni del municipi de Santa Margalida. FORNÓS, J.J. 2004 “Comentaris geològics” a Ll. Plantalamor, J. Marquès, D. Ramis, I. Pelegrí i S. Villalonga, Son Real, Santa Margalida (Mallorca). Informe de l’excavació arqueològica al sepulcre megalític, Treballs del Museu de Menorca, 27, Museu de Menorca, Menorca, p. 43.

Pàg. 14

Informe / Memòria Restauració d’urgència del Dolmen de Son Real (Santa Margalida, Mallorca). Any 2017

HERNÁNDEZ-GASCH, J. 1998 Son Real. Necrópolis talayótica de la edad del hierro. II: Estudio arqueológico y análisis social, Arqueomediterrània, 3 (II), Treballs de l’àrea d’arqueologia de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 243 p. MICÓ PÉREZ, R. 2005. Cronología Absoluta y Periodización de la Prehistoria de las Islas Baleares, British Archaeological Report, International series, 1373, Oxford, p. 310-312. PLANTALAMOR, Ll., MARQUÈS, J., RAMIS, D., PELEGRÍ, I. VILLALONGA, S. 2004. Son Real, Santa Margalida (Mallorca). Informe de l’excavació arqueològica al sepulcre megalític, Treballs del Museu de Menorca, 27, Museu de Menorca, Menorca. ROSSELLÓ BORDOY, G. 1966. Excavaciones en el círculo funerario de "Son Bauló de Dalt" (Santa Margarita - Isla de Mallorca), Excavaciones arqueológicas en España, 51, Madrid. ROSSELLÓ COLL. G. i MASCARÓ PASARIUS. J. 1962. “Premier dolmen découvert a Majorque: Son Bauló de Dalt (Communne de Sainte Margalida)”. Bull. Soc. Préh. Française, 59, p. 180- 186. VAN STRYDONCK, M., BOUDIN, M. i ERVYNCK, A. 2002. “Stable isotopes (13C and 15N) and diet: animal and human bone collagen from prehistoric sites on Mallorca, Menorca and Formentera (Balearic Islands, Spain), a W. H. WALDREN, J.A. ENSENYAT (eds.),

World

islands

in

Prehistory,

International

Insular

Investigations,

British

Archaeological Reports, International Series, 1095, Oxford, p. 189-197. VAN STRYDONCK, M., LANDRIE, M., BOUDIN, M., GROOTES, P., NADEAU, M.-J., SPARKS, R i KEPPENS, E. 2002. Royal Institute for Cultural Heritage. Radiocarbon dates XVIII. Insitute Royal du Patrimoine Artistique, Brusel·les. VAN STRYDONCK, M., BOUDIN, M., ERVYNCK, A., ORVAY, J. i BORMS, H. 2005. “Spatial and temporal variation of dietary habits during the prehistory of the Balearic Islands as reflected by 14C, d15N and d13N analyses on human and animal bones”, Mayurqa, 30, p. 523-541. VENY, C., 1968. Las cuevas sepulcrales del Bronce antiguo de Mallorca, Bibliotheca praehistorica hispana, IX. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, p. 177-179.

Pàg. 15

Informe / Memòria Restauració d’urgència del Dolmen de Son Real (Santa Margalida, Mallorca). Any 2017

ANNEX 1. DOCUMENTACIÓ ADMINISTRATIVA

ANNEX 1

Informe / Memòria Restauració d’urgència del Dolmen de Son Real (Santa Margalida, Mallorca). Any 2017

ANNEX 2. DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA

ANNEX 2

Informe / Memòria Restauració d’urgència del Dolmen de Son Real (Santa Margalida, Mallorca). Any 2017

FOTO 1. Dolmen de Son Real. Estat inicial. S’observen les lloses de marès tomades. Vista des de l’oest.

FOTO 2. Dolmen de Son Real. Estat inicial. S’observen les lloses de marès tomades. Vista des del nord.

FOTO 3. Dolmen de Son Real. Estat inicial. S’observen les lloses de marès tomades. Vista des de l’est.

FOTO 4. Dolmen de Son Real. Planteig de la col·locació de les lloses segons documentació existent. Vista des de l’est.

ANNEX 2

Informe / Memòria Restauració d’urgència del Dolmen de Son Real (Santa Margalida, Mallorca). Any 2017

FOTO 5. Dolmen de Son Real. Feines de restauració. Enganxat de la llosa del parament lateral est amb resina epoxídica.

FOTO 7. Dolmen de Son Real. Feines de restauració. Preparació del morter de calç.

FOTO 6. Dolmen de Son Real. Feines de restauració i excavació.

FOTO 8. Dolmen de Son Real. Feines de registre. Fotografies zenitals.

ANNEX 2

Informe / Memòria Restauració d’urgència del Dolmen de Son Real (Santa Margalida, Mallorca). Any 2017

FOTO 9. Dolmen de Son Real. Sediment sota la llosa tomada del parament nord de la cambra, UE 2.

FOTO 10. Dolmen de Son Real. Sediment sota la llosa tomada del parament nord de la cambra, UE 2.Sobre el jaló s’observa el morter de calç amb grava que segellava aquest sediment entre la roca de base i la base de la llosa (restauració de 2008).

FOTO 11. Dolmen de Son Real. Roca de base (plataforma de marès), un cop excavada la UE 2. S’observen les pedres i llosetes planes de la UE 5.

FOTO 12. Dolmen de Son Real. Nivells contra (UE 5) i sota (UE 3) la llosa tomada del parament est de la cambra.

ANNEX 2

Informe / Memòria Restauració d’urgència del Dolmen de Son Real (Santa Margalida, Mallorca). Any 2017

FOTO 13. Dolmen de Son Real. Nivell de lloses col·locades planes i pedra de mida XS i S (UE 5)un cop excavat el sediment (UE 3)sota la llosa tomada del parament est de la cambra.

FOTO 14. Dolmen de Son Real. Nivell sedimentari (UE 4) sota el reble de lloses planes (UE 5) a l’exterior sud de la cambra. En primer termes, aflorament de calcarenites bioclàstiques de formació eòlica (UE 100).

FOTO 15. Dolmen de Son Real. Retall al pis de l’interior de la cambra no documentat amb anterioritat. Possible espoli.

FOTO 16. Dolmen de Son Real. Aflorament de calcarenites bioclàstiques de formació eòlica del Plistocè (marès) (UE 100). S’observen diaclasses i el retall frontal, possiblement senyals d’extracció de lloses per a la pròpia construcció.

ANNEX 2

Informe / Memòria Restauració d’urgència del Dolmen de Son Real (Santa Margalida, Mallorca). Any 2017

FOTO 17. Dolmen de Son Real. Estat final. Vista des de l’oest.

FOTO 18. Dolmen de Son Real. Estat final. Vista des del nord.

FOTO 19. Dolmen de Son Real. Estat final. Vista des de l’est.

FOTO 20. Dolmen de Son Real. Estat final. Vista des del sud. Damunt el jaló s’ha aplicat morter contra el tall de la UE 4 que sustenta els blocs de la UE 5 i s’hi ha projectat terra per integrar la solució a l’entorn.

ANNEX 2

Informe / Memòria Restauració d’urgència del Dolmen de Son Real (Santa Margalida, Mallorca). Any 2017

FOTO 14. Dolmen de Son Real. Estat previ. Vista zenital.

FOTO 16. Dolmen de Son Real. Estat final. Vista zenital.

ANNEX 2

Informe / Memòria Restauració d’urgència del Dolmen de Son Real (Santa Margalida, Mallorca). Any 2017

ANNEX 3. FITXES D’UNITAT ESTRATIGRÀFICA

ANNEX 3

001

TIP Positiva ÀMBIT/SECT Tot FET/ESTRUC.

COMPOSICIÓ GEOL. Arenosa amb component argilós COMPOSICIÓ ORG. Arrels COLOR Negre COMPACTACIÓ Baixa INCLUSIONS (-10%) Pedra de mida XS i S i lloses XXL caigudes DISTRIBUCIÓ COMP/INCL MOSTRES Heterogènia ALTRES OBSERVACIONS FORMA PLANTA

NO

FORMA SECCIÓ OBSERVACIONS PARET

BASE

DIMESIONS TIPUS ESTRUCTUR MATERIAL CONSTR. TIPUS D'OBRA ALTRES DADES TÈCNIQUES Z SUP

Z INF m s.n.m. POTÈNCI cm ORIENTACIÓ DIMENSIONS MÀX. FIABILITAT/CONSERV. OBSERVACIONS A l'interior de la cambra i a l'extrem sud del monument MATERIALS NO ORIENTACIÓ CONSERV.

ESTRUCTURA VINC.

COBERT PER

4, 5, 100

FARCEIX

FARCIT PER

TALLA

TALLAT PER

S'ADOSSA

SE LI ADOSS

IGUAL A

COMPARABLE

INTERPRET.

Nivell superficial

CRONOL.

s. XXI NE

PLANTES No

FOTO

SECCIONS No

NOM

Sí JHG

S E U Q I F À R G I T A R T S E S N O I C A L E R

COBREIX

. M U H N I

Nº INHUM. POSICIÓ ALTRES ELEM.

Dolenta

L A R E N E G . R U T C U R T S E . v I T A G E N

DEFINICIÓ Estrat

U.E.

S E V I T I S O P

ANY 2017 JACIMENT Dolmen de Son Real Núm. Carta Arqueològica MUNICIPI Santa Margalida 40/010

DATA

02-02-17

ANY 2017 JACIMENT Dolmen de Son Real Núm. Carta Arqueològica MUNICIPI Santa Margalida 40/010

U.E.

002

TIP Positiva ÀMBIT/SECT Cambra FET/ESTRUC.

FORMA PLANTA

FORMA SECCIÓ OBSERVACIONS PARET

BASE

DIMESIONS TIPUS ESTRUCTUR MATERIAL CONSTR. TIPUS D'OBRA ALTRES DADES TÈCNIQUES Z SUP

Z INF m s.n.m. POTÈNCI cm ORIENTACIÓ DIMENSIONS MÀX. FIABILITAT/CONSERV. OBSERVACIONS A l'interior de la cambra, per la banda nord MATERIALS NO ORIENTACIÓ CONSERV.

ESTRUCTURA VINC.

COBERT PER

100

FARCEIX

FARCIT PER

TALLA

TALLAT PER

S'ADOSSA

SE LI ADOSS

IGUAL A

COMPARABLE

INTERPRET.

Nivell de preparació de la construcció

CRONOL.

Edat del bronze antic

PLANTES No

FOTO

SECCIONS No

NOM

Sí JHG

5

S E U Q I F À R G I T A R T S E S N O I C A L E R

COBREIX

. M U H N I

Nº INHUM. POSICIÓ ALTRES ELEM.

Bona

L A R E N E G . R U T C U R T S E . v I T A G E N

COMPOSICIÓ GEOL. Arenosa amb component argilós COMPOSICIÓ ORG. COLOR Marró fosc COMPACTACIÓ Mitjana INCLUSIONS (-10%) DISTRIBUCIÓ COMP/INCL MOSTRES NO ALTRES OBSERVACIONS Sediment molt fi, cobert parcialment per la llosa caiguda, se li

S E V I T I S O P

DEFINICIÓ Estrat

DATA

02-02-17

ANY 2017 JACIMENT Dolmen de Son Real Núm. Carta Arqueològica MUNICIPI Santa Margalida 40/010

U.E.

003

TIP Positiva ÀMBIT/SECT Cambra FET/ESTRUC.

FORMA PLANTA

NO

FORMA SECCIÓ OBSERVACIONS PARET

BASE

DIMESIONS TIPUS ESTRUCTUR MATERIAL CONSTR. TIPUS D'OBRA ALTRES DADES TÈCNIQUES Z SUP

Z INF m s.n.m. POTÈNCI cm ORIENTACIÓ DIMENSIONS MÀX. FIABILITAT/CONSERV. OBSERVACIONS A l'interior de la cambra, per la banda oest MATERIALS NO ORIENTACIÓ CONSERV.

ESTRUCTURA VINC.

COBERT PER

100

FARCEIX

FARCIT PER

TALLA

TALLAT PER

S'ADOSSA

SE LI ADOSS

IGUAL A

COMPARABLE

INTERPRET.

Nivell de preparació de la construcció

CRONOL.

Edat del bronze antic

PLANTES No

FOTO

SECCIONS No

NOM

Sí JHG

5

S E U Q I F À R G I T A R T S E S N O I C A L E R

COBREIX

. M U H N I

Nº INHUM. POSICIÓ ALTRES ELEM.

Bona

L A R E N E G . R U T C U R T S E . v I T A G E N

COMPOSICIÓ GEOL. Arenosa amb component argilós COMPOSICIÓ ORG. COLOR Marró fosc COMPACTACIÓ Mitjana INCLUSIONS (-10%) Pedra de mida XS i S anguloses DISTRIBUCIÓ COMP/INCL MOSTRES Heterogènia ALTRES OBSERVACIONS Sediment molt fi

S E V I T I S O P

DEFINICIÓ Estrat

DATA

02-02-17

ANY 2017 JACIMENT Dolmen de Son Real Núm. Carta Arqueològica MUNICIPI Santa Margalida 40/010

U.E.

004

TIP Positiva ÀMBIT/SECT Exterior cambr FET/ESTRUC.

FORMA PLANTA

NO

FORMA SECCIÓ OBSERVACIONS PARET

BASE

DIMESIONS TIPUS ESTRUCTUR MATERIAL CONSTR. TIPUS D'OBRA ALTRES DADES TÈCNIQUES Z SUP

Z INF m s.n.m. POTÈNCI cm ORIENTACIÓ DIMENSIONS MÀX. FIABILITAT/CONSERV. OBSERVACIONS A l'exterior de la cambra, per la banda sud MATERIALS NO ORIENTACIÓ CONSERV.

ESTRUCTURA VINC.

COBERT PER

100

FARCEIX

FARCIT PER

TALLA

TALLAT PER

S'ADOSSA

SE LI ADOSS

IGUAL A

COMPARABLE

INTERPRET.

Nivell de preparació de la construcció

CRONOL.

Edat del bronze antic

PLANTES No

FOTO

SECCIONS No

NOM

Sí JHG

5

S E U Q I F À R G I T A R T S E S N O I C A L E R

COBREIX

. M U H N I

Nº INHUM. POSICIÓ ALTRES ELEM.

Bona

L A R E N E G . R U T C U R T S E . v I T A G E N

COMPOSICIÓ GEOL. Arenosa amb component argilós COMPOSICIÓ ORG. COLOR Marró fosc COMPACTACIÓ Mitjana INCLUSIONS (-10%) DISTRIBUCIÓ COMP/INCL MOSTRES ALTRES OBSERVACIONS Sediment molt fi

S E V I T I S O P

DEFINICIÓ Estrat

DATA

02-02-17

ANY 2017 JACIMENT Dolmen de Son Real Núm. Carta Arqueològica MUNICIPI Santa Margalida 40/010

U.E.

005

TIP Positiva ÀMBIT/SECT Exterior cambr FET/ESTRUC.

FORMA PLANTA

FORMA SECCIÓ OBSERVACIONS PARET

BASE

DIMESIONS TIPUS ESTRUCTUR Rebliment MATERIAL CONSTR. Lloses planes de mida M i L TIPUS D'OBRA ALTRES DADES TÈCNIQUES El sediment podria haver-se abocat amb posterioritat a l Z INF m s.n.m. POTÈNCI DIMENSIONS MÀX. OBSERVACIONS A tot l'exterior de la cambra MATERIALS NO

COBREIX

ORIENTACIÓ CONSERV.

ESTRUCTURA VINC.

COBERT PER

2, 3, 4

FARCEIX

FARCIT PER

TALLA

TALLAT PER

S'ADOSSA

SE LI ADOSS

IGUAL A

COMPARABLE

1

INTERPRET.

Nivell de rebliment per estintolar les lloses de la cambra

CRONOL.

Edat del bronze antic

PLANTES No

FOTO

SECCIONS No

NOM

Bona

S E U Q I F À R G I T A R T S E S N O I C A L E R

Nº INHUM. POSICIÓ ALTRES ELEM.

cm ORIENTACIÓ FIABILITAT/CONSERV.

. M U H N I

Z SUP

Sí JHG

L A R E N E G . R U T C U R T S E . v I T A G E N

COMPOSICIÓ GEOL. Arenosa amb component argilós COMPOSICIÓ ORG. COLOR Marró fosc COMPACTACIÓ Mitjana INCLUSIONS (-10%) Pedra de mida XS i S DISTRIBUCIÓ COMP/INCL MOSTRES NO Homogènia ALTRES OBSERVACIONS Sediment molt fi. El sediment podria correspondre al nivell subj

S E V I T I S O P

DEFINICIÓ Reble

DATA

02-02-17

ANY 2017 JACIMENT Dolmen de Son Real Núm. Carta Arqueològica MUNICIPI Santa Margalida 40/010

U.E.

100

TIP Positiva ÀMBIT/SECT Tot FET/ESTRUC.

FORMA PLANTA

FORMA SECCIÓ OBSERVACIONS PARET

BASE

DIMESIONS TIPUS ESTRUCTUR MATERIAL CONSTR. TIPUS D'OBRA ALTRES DADES TÈCNIQUES

Nº INHUM. POSICIÓ ALTRES ELEM.

POTÈNCI

cm ORIENTACIÓ FIABILITAT/CONSERV.

ORIENTACIÓ CONSERV.

ESTRUCTURA VINC.

COBREIX

COBERT PER

FARCEIX

FARCIT PER

TALLA

TALLAT PER

S'ADOSSA

SE LI ADOSS

IGUAL A

COMPARABLE

INTERPRET.

Nivell geològic

CRONOL.

Pleistocè

PLANTES No

FOTO

SECCIONS No

NOM

Bona

Sí JHG

1, 2, 3, 4

DATA

S E U Q I F À R G I T A R T S E S N O I C A L E R

Z INF m s.n.m. DIMENSIONS MÀX. OBSERVACIONS A tota la zona MATERIALS

. M U H N I

Z SUP

L A R E N E G . R U T C U R T S E . v I T A G E N

COMPOSICIÓ GEOL. Calcarenita bioclàstica COMPOSICIÓ ORG. COLOR Ocre COMPACTACIÓ Alta INCLUSIONS (-10%) DISTRIBUCIÓ COMP/INCL MOSTRES ALTRES OBSERVACIONS Plataforma de marès que constitueix el subsòl

S E V I T I S O P

DEFINICIÓ Estrat

03-02-17