BARCELONA TRANSFER. SANTANDREU- SAGRERA. Planificación Urbana, Urban Development,Planificació Urbana - 1984-1994 de Xavier Basiana, Manuel Arenas.Manuel Gausa i Miguel Ruano, ACTAR, 1995, 163 p.

Fitxa Bibliogrdfica BARCELONA TRANSFER. SANTANDREU-i.4 SAGRERA. I'lanificación Urhana Urban Development Planificació Urhana 1984-1994 I'roleg a cura d e P a s q u a l MaragalL Edició financrra: Xavier Badana. Editors executius: Manuel Arenas.Manuel Gausa i Miguel Ruano. Edita: ACTAR a m h la collahordció d e 1'Ajuntament d e Barcelona. Vallrrhcrmoso,S.A., B.A.S.E (Barcelona. Arqiiitectura. Sistema. Entorno) i AGFA. Barcelona.1995 163 pagines I'linols. projectes, illustracions,grifics i fotografies. 33.5 X 24.5 cm. La puhlicació q u e us presenteni. B a r c e l o ~ i aTraiife/er.Saiii Aiidreir-Ln Sagrera. P l a ~ i ~ f i c a c Lirhaiin, ió neix amh la voluntat expressada segons r l s seils propis editors in a ostu tu res centrades en la nrcessitat d'intervenir ainh projectes urhans parciais, locals, autónoms i acahats e n ells rnateixos. L'intent, a la majoria dels casos i dificil a la practica, e s trohar les interaccions entre aiiihdós processos, el global i el local2. Al fil d'aquesta polkinica, el planejament urbanístic d e les gairel>t. tres-centes hectarees q u e conforinen el I'la Sant Andreu-La Sdgrera esdevt: paradigme d'aquesta controversia. El llihre q u e aquí us ressenyem t.s un recorregut cronológic, rnorfológic i fins i tot tipológic deis projectes q u e afecten el qiie ha estat denominar des d e I'aparell instituciona1:la d a r r e r a reserva d e sol d e l a ciutat i q u e tt. coiii a eix una infraesrructura d e transport q u e incidira e n una trasforinació urbana plena). Deu anys d e projectes sohre una zona, Iiistóricainenr ilesestructurada i n~arcadaper un seguit d'elenients annexes al desenvolupaiiient urhh del seu entorn i q u e Iian referii~atles especials caiacterístiques geogrzlfiques d'aquesta. I'riiiier ainh La implantació d e part del recorregut clel Rec Comral, eleiiient d'irrigació pels terrenys d e la zona - d'antic 0s agrari -pero ilivisor d e I'espai geografic al aprofiiar la inflexió del nivel1 topografic del 1'la d e Barcelona e n aquest, la posterior implantació d e l'indústria vora aqiiesta infraestructura hidraúlica i d'un entreiiiat ferroviari deutor d e I'úitiina, pero vinculat a la primera. I'el q u e (a als plans ~irhanisticsd e I'area, el llihre planteja una dualitat d e projectes, d'una banda, rins, e n s atreviiii a anoillenar-los, privats, Sagrera 1 l>graiiIesrnfrercsde I'enrrevisla Xavier Ilaskcna que amh moriu de la prrscnl:sciii del llibrr que r s pul>lid a TOT SAGIIEIW ( I