Arqueometria i arqueologia de les ceràmiques medievals i modernes de Barcelona: El projecte Tecnolonial

V Congrés d’Arqueologia medieval i moderna a Catalunya ACTES. VOLUM I MONOGRÀFIC: LA CIUTAT

Barcelona, 22-25 de maig de 2014

MONOGRÀFIC: LA CIUTAT (Actes V CAMMC. Barcelona 2015, pàg. 253 a 270)

ARQUEOMETRIA I ARQUEOLOGIA DE LES CERÀMIQUES MEDIEVALS I MODERNES DE BARCELONA: EL PROJECTE TECNOLONIAL Marisol Madrid*, Jaume Buxeda*, Javier G. Iñañez**, Samantha G. Ferrer*, Julia Beltrán de Heredia***

INTRODUCCIÓ Des de l’any 2009 s’està desenvolupant el projecte Tecnolonial “Impacte tecnològic en el Nou Món colonial. Canvi cultural en arqueologia i arqueometria ceràmica”, primer dins del projecte HAR2008-02834 (2009-2011) i actualment sota el projecte HAR201233784 (2013-2015), que en suposa la seva continuació. L’objectiu principal d’aquest projecte és l’impacte que l’expansió colonial atlàntica espanyola té sobre la producció ceràmica, especialment en els segles xvi-xvii. L’element bàsic per abordar aquest estudi és la ceràmica de les corones de Castella i Aragó, ja que la ubiqüitat i abundància de la ceràmica la converteixen en un dels millors fòssils directors. Per la seva condició de símbol de la tecnologia europea colonial, la pisa o majòlica té un lloc central en aquest estudi, però també s’aborden les ceràmiques comunes, vidriades i sense vidrar, i els contenidors de transport, ja que aquests últims són els materials ceràmics més abundantment enviats a les zones colonitzades. Igualment, en les zones d’expansió, s’estudien les ceràmiques indígenes i d’estil europeu. L’objectiu bàsic del projecte és contribuir a l’estudi dels fluxos comercials involucrats en el transport d’aquestes produccions, però també en com la tecnologia d’aquestes produccions europees va afectar les de l’àrea conquerida i el canvi tecnològic, ja que la tecnologia ceràmica es considera un component important de la transmissió cultural en situacions de contacte entre poblacions diferents. En aquest sentit, una aproximació que integra els trets tecnològics, els vidrats i el disseny formal permet avaluar no només la transferència d’artefactes, sinó també la transferèn-

cia de coneixements i, d’aquesta manera, contribuir a la comprensió de la interacció, la influència i el canvi cultural. En concret, el projecte es desenvolupa a través de diversos casos d’estudi. Pel que fa a les corones de Castella i Aragó, s’estudien els centres productors de Sevilla i Barcelona, a més de les produccions del País Basc, encara força mal conegudes. Respecte de les zones d’expansió, els casos d’estudi inclouen jaciments de Gran Canaria, Argentina, Colòmbia, Panamà, Cuba, Estats Units i Canadà (Buxeda i Madrid 2013, 2014). Pel que fa al cas de Barcelona, els treballs estan actualment força desenvolupats i ja l’any 2011 es va presentar una primera síntesi dels resultats obtinguts fins a aquell moment. S’hi incloïa també un ampli estat de la qüestió dels estudis ceràmics, arqueològics i arqueomètrics anteriors (Buxeda et alii 2011). La continuació del projecte ha comportat fer noves anàlisis arqueomètriques que, entre d’altres, s’han centrat en el taller del carrer de Carders, datat al segle xiii (Nadal 2012; Di Febo et alii 2012), així com en la producció de les ceràmiques del segle xviii à taches noires (Beltrán de Heredia et alii, en premsa). En aquest article, s’actualitza l’estat de la qüestió d’aquestes produccions ceràmiques des del segle xiii fins al segle xviii, presentat el 2011. Els resultats confirmen i amplien la complexitat ja observada a Barcelona, permeten desenvolupar en condicions òptimes futurs estudis de provinença, però també inicien el camí per comprendre el canvi tecnològic en el marc dels processos històrics.

* Cultura Material i Arqueometria UB (ARQ|UB, GRACPE), Dept. de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, C/ de Montalegre, 6, 08001 Barcelona ** Grupo de Investigación en Patrimonio Construido (GPAC), Universidad del País Vasco / Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV/EHU), Av. Miguel de Unamuno, 3, 01006 Vitoria-Gasteiz *** Museu d’Història de Barcelona, plaça del Rei, s/n. 08002 Barcelona

253

V CONGRÉS D’ARQUEOLOGIA MEDIEVAL I MODERNA A CATALUNYA

PRODUCCIONS CERÀMIQUES CARACTERITZADES ARQUEOMÈTRICAMENT Les mostres analitzades per al cas de Barcelona procedeixen de diverses excavacions que abasten tota la ciutat (Figura 1), ja que s’ha entès Barcelona com a jaciment únic. A l’hora de la selecció de les mostres, s’han tingut en compte les datacions precises i els contextos arqueològics més segurs. D’altra banda, l’estudi arqueomètric ha estat diacrònic, perquè totes les produccions cobreixen un ampli període que abraça els segles xiii-xviii. Per a la major part dels casos, s’ha pogut partir d’estudis ceramològics previs, la qual cosa facilita notablement els treballs de selecció i completa positivament les conclusions. En altres casos, com les ceràmiques decorades à taches noires, els treballs arqueomètrics han endegat estudis tipològics paral·lels. Així, s’han ampliat els 255 exemplars que teníem caracteritzats el 2011 fins a un total de 327. Les produccions a les quals pertanyen aquests exemplars són: pisa arcaica (una producció equivalent a la protomajòlica o majòlica arcaica), vaixella verda i ceràmica comuna vidriada del segle xiii i també els primers contenidors de transport marítim documentats a Barcelona en aques-

254

ta centúria (Beltrán de Heredia 2007; 2009, 2012). D’especial interès ha estat l’arqueometria del material vinculat a dos forns del segle xiii excavats a Barcelona; el forn del carrer Hospital (Dehesa et al. 2009) i el forns del carrer Carders (Nadal 2012). Dels xiv-xv s’ha mostrejat la pisa catalana decorada en verd i manganès i també les produccions comunes de ceràmica comuna vidrada i de ceràmica comuna oxidada i reduïda (Beltrán de Heredia 1998, 2006). S’han abordat també els contenidors de transport típics d’aquest període expansiu del comerç marítim, tant les alfàbies com els cànters (Beltrán de Heredia 2012). Igualment i dels segles xvi-xvii, les produccions de pisa catalana decorada amb reflex metàl·lic, pisa catalana de reflex metàl·lic i blau, pisa catalana decorada en blau (Llorens 1989; Telese 1991), algunes ja documentades a la centúria anterior; també les produccions d’imitació de blau berettino lígur, anomenada “Barcelona blau sobre blau” (Beltrán de Heredia i Miró 2008, 2009) i formes diverses de ceràmica comuna vidrada i de ceràmica comuna oxidada i reduïda (Cerdà 2001; Beltrán de Heredia 2006). Finalment, del segle xviii, volem destacar sobretot l’arqueometria de la ceràmica vidrada policroma, la vaixelles de taula fetes a imitació de les taches noires i una versió una mica més lliure de

Figura 1. Cercles: localització dels jaciments d'on procedeixen les mostres analitzades en aquest estudi. Estels: forns coneguts. Línies negres: carrers que conserven topònims relacionats amb la producció ceràmica.

MONOGRÀFIC: LA CIUTAT

taches noires amb groc, així com la ceràmica comuna vidriada decorada en groc (Beltrán de Heredia, et al, en premsa) ) i unes peces singulars, com són les bombes de ceràmica, també anomenats “olletes/pots de foc” (Beltrán de Heredia 2010, 206 ). Es tracta d’un ventall molt ampli i prou representatiu de les produccions barcelonines dels segle xiii al xviii.

MOSTREIG I RUTINA ANALÍTICA Per a la seva caracterització química, a la qual ens referirem en aquest article, un cop despresos de les seves capes superficials, polvoritzats i homogeneïtzats, les concentracions elementals dels exemplars s’han determinat per fluorescència de raigs X (FRX). Una descripció detallada de la rutina analítica es pot consultar en treballs anteriors sobre aquest mateix tipus de materials (Iñañez i Buxeda 2007), mentre que les condicions analítiques, precisió i exactitud es poden consultar en el treball de Hein et alii (2002).

RESULTATS I DISCUSSIÓ Els resultats de l’anàlisi química feta per FRX, és a dir, les concentracions elementals determinades, corresponen a un cas especial de l’espai projectiu d+1-dimensional de punts projectius des de l’origen que són projectats en el símplex Sd. Així, els punts projectius estan representats per coordenades homogènies que tenen una suma constant k (k R+), x = [x1,..., xd, xd+1] | xi ≥ 0 (i = 1,..., d, d+1), x1 + … + xd + xd+1 = k, (en aquest cas, k = 100). L’espai vectorial dels punts projectius és l’ortant positiu, i aquests punts projectius i les seves projeccions en el símplex segueixen un model multiplicatiu amb una mètrica d’intervals logarítmics (Barceló-Vidal et al. 2001; Aitchison 2005; Buxeda 2008). A causa d’això, per al seu tractament estadístic, les dades obtingudes han estat transformades utilitzant la transformació ALR en logaritmes de raons, segons (1) on Sd és el símplex d-dimensional, xd = [x1,...,xd], o la transformació CLR en logaritmes de raons centrats segons (2) on Sd és el símplex d-dimensional i g(x) és la mitjana geomètrica de tots els d+1 components de x (Aitchison 1986; Buxeda 1999).

Per al tractament estadístic, el component Mo no ha estat considerat per indeterminacions i imprecisions analítiques, mentre que els components Co i W han estat exclosos per les possibles contaminacions derivades del procés de polvorització. A més, com ja s’ha observat en altres estudis sobre ceràmiques majòliques (Buxeda et alii 2001, Iñañez 2007), alguns exemplars presenten concentracions molt altes de Pb i Sn que es deuen a la contaminació produïda per la difusió dels vidrats a les matrius ceràmiques durant la cocció de la ceràmica estudiada. Les interferències produïdes pel Pb respecte d’altres elements no es poden corregir òptimament. Per aquest motiu, els valors del Rb, Y i Ga no es poden tenir en compte en els procediments estadístics. El Th, tot i que a un nivell menor, també podria veure’s afectat per les interferències d’absorció del plom i, per tant, no es considera oportú utilitzar aquest element en l’estudi estadístic. D’altra banda, és ben conegut el problema que plantegen els components K2O i Na2O a causa d’un procés d’alteració i contaminació durant l’enterrament, patit per un important nombre d’exemplars, que va provocar l’alteració de la seva fase vítria, amb la consegüent lixiviació de K2O i Rb i la subseqüent cristal·lització d’analcima, i fixa Na2O de les aigües de circulació (vegeu per exemple, Buxeda 1999; Buxeda et alii 2001; Schwedt et alii 2006). En la síntesi presentada el 2011 (Buxeda et alii 2011) es va optar per no considerar aquests components en el tractament estadístic. En el present article, amb un major nombre d’exemplars caracteritzats, s’ha optat contràriament per no considerar aquells exemplars que presenten aquest procés d’alteració. Així, el treball presentat a continuació, es desenvolupa sobre els 233 exemplars no alterats. Com a resum del tractament estadístic, es presenta el dendrograma que resulta de l’anàlisi d’agrupament (AA) feta amb el programa R (R Core Team 2012) utilitzant la distància euclidiana al quadrat i el procés d’aglomeració del centroide sobre la subcomposició Al2O3, MnO, TiO2, MgO, CaO, Na2O, K2O, SiO2, Ba, Nb, Zr, Sr, Ce, V, Zn, Ni i Cr amb transformació ALR (Equació 1) utilitzant el Fe2O3 com a divisor (Figura 2). En aquest gràfic, a partir de tots els exemplars inicials que es troben a la base, s’estableix, en un procés jeràrquic d’aglomeració, la unió, en cada etapa, d’un exemplar amb un altre o amb un altre grup, o bé d’un grup amb un altre, fins a l’obtenció, en l’estat final, d’un grup únic format per tots els exemplars analitzats. Com més allunyada de la base es produeix l’aglomeració o unió, més dissemblants en composició química són els exemplars que s’uneixen. En el nostre cas, l’estudi del dendrograma mostra una estructura complexa amb la presència de dotze grups on s’engloben 226

255

V CONGRÉS D’ARQUEOLOGIA MEDIEVAL I MODERNA A CATALUNYA

Figura 2. Dendrograma de l’anàlisi d’agrupament amb indicació de les agrupacions definides. B4* correspon a B4a i B4b

exemplars, la pràctica totalitat dels 233 retinguts per al tractament estadístic (Taula 1). Entre les produccions del segle xiii, hi ha les relacionades amb el forn del carrer Hospital, que es configuren en els tres grups A1, A2 i A3 (Buxeda et alii 2011). Pel que fa als elements majoritaris que més contribueixen a la seva discriminació i que són els ele-

256

ments més directament lligats al comportament dels ceramistes, aquests grups es diferencien bàsicament pel seu contingut relatiu en CaO i es poden considerar el grup A1 com a poc calcari, el grup A2 com a límit calcari (és a dir en el límit entre poc calcari i calcari), i el grup A3 com a calcari (Figura 3, superior esquerra; Taula 1). Amb tot, més enllà d’aquesta variació intencional en el contingut de CaO, aquests grups es carac-

Taula 1. Mitjanes (m) i desviacions estàndards (s) calculades sobre les dades normalitzades per a les dotze agrupacions definides. En el cas de l’agrupació B4a es donen els valors normalitzats de l’individu BCN243

MONOGRÀFIC: LA CIUTAT

teritzen pels elevats continguts relatius de K2O (Figura 3, superior dreta; Taula 1), Al2O3 (Figura 3, inferior esquerra; Taula 1) i, en menor mesura, SiO2 (Figura 3, inferior dreta; Taula 1). Contràriament, el grup E del taller del carrer de Carders presenta una composició molt diferenciada, ja que si bé també presenta valors relatius alts de SiO2, els seus valors relatius de K2O i Al2O3 són baixos (Figura 3; Taula 1). Pel que fa als valors relatius de CaO, aquest taller correspon, com el grup A1, a les produccions poc calcàries (Figura 3, superior esquerra; Taula 1). Cronològicament, a grans trets, a partir de finals del segle xiii s’inicia la producció que anomenem B1. El grup

B1 serà present principalment en els segles xiv i xv, tot i que podria continuar en una producció minoritària en èpoques posteriors. Aquesta producció presenta un augment en els continguts relatius de CaO, conjuntament amb uns valors relatius intermedis que són típics de la major part dels grups B (Figura 3; Taula 1). Ja en el segle xv, contemporani doncs al grup B1, apareix el grup de B2 de manera majoritària, tot i que algunes peces aïllades es daten en moments anteriors. Aquest grup presenta un nou increment en els continguts relatius de CaO, així com uns continguts relatius de K2O que són els més elevats dels grups B (Figura 3; Taula 1).

Figura 3. Caixes de dispersió per a les dotze agrupacions definides. Superior esquerra: valors ln(CaO/Fe2O3). Superior dreta: valors ln(K2O/Fe2O3). Inferior esquerra: valors ln(Al2O3/Fe2O3). Inferior dreta: valors ln(SiO2/Fe2O3)

257

V CONGRÉS D’ARQUEOLOGIA MEDIEVAL I MODERNA A CATALUNYA

La producció B2 serà també majoritària en el segle xvi, moment en què apareixen diverses produccions noves com són la B3, la C1 i la C2. El grup B3 destaca especialment pels seus continguts relatius de CaO, que se situen entre els més alts observats a Barcelona (Figura 3; Taula 1). En contrast, els grups C1 i C2 representen produccions que en general presenten continguts relatius baixos de K2O, Al2O3 i SiO2, mentre es diferencien entre ells pels continguts relatius de CaO, que fan del grup C1 una producció poc calcària i del grup C2 una producció límit calcària (Figura 3; Taula 1). Finalment, en els segles xvii i xviii, moment final d’aquest estudi, sembla que es constata la desaparició de la producció B2, mentre que apareixen les produccions B4a, B4b i B2d. La B2d, inicialment classificada dins de la producció B2, sembla ara, amb una major evidència analítica, que pot diferenciar-se clarament, no tan sols per la seva composició (Figura 3; Taula 1), sinó també per motius arqueològics que seran exposats posteriorment. Les produccions B4a i B4b presenten, com en el cas del grup B3, els continguts relatius més alts de CaO (Figura 3; Taula 1). Una darrera constatació de la separació en grups que es proposa s’observa en el resultat de l’anàlisi discriminant. Aquesta anàlisi es va fer sobre la mateixa subcomposició transformada emprada en l’anàlisi d’agrupament (Figura 2). En aquest gràfic (Figura 4) es pot observar la separació existent entre els grups definits, però també s’observa com els diferents grups tendeixen a relacionar-se d’acord amb l’argila base que els componen. Així, a la dreta del gràfic se situen els grups que corresponen a les produccions fabricades a partir de l’argila A; en el centre, aquells per als quals es va utilitzar l’argila B; i, finalment, a la part superior es troben els grups fabricats a partir de l’argila C als quals s’uneix el grup E en l’extrem superior únicament per les similituds en els seus baixos continguts en CaO amb el grup C1.

258

Sobre l’esquema presentat fins ara, s’estableix la interpretació dels exemplars que no han estat considerats en aquest primer tractament de les dades perquè presenten l’alteració que afectava el Na2O i el K2O (Buxeda 1999; Schwedt et alii 2006; Buxeda et alii 2011). El resultat d’aquest comparació, que no es presenta per motius d’extensió, reforça aquestes agrupacions i mostra que el que s’ha considerat com a grup correspon realment a associacions de dos o més exemplars. Aquest és especialment el cas per l’exemplar BCN243 que hem definit com a grup B4a (Taula 1) ja que altres exemplars se li associen. Per contra, els exemplars no inclosos en cap grup en el dendrograma (Figura 2) resten de moment com a no classificats. Cal pensar que l’existència d’exemplars no classificats, així com al-

gunes heterogeneïtats que presenten els grups definits, poden portar, amb una mostra major, a la modificació i ampliació dels grups que ara es presenten. Amb tot, els resultats fins ara obtinguts donen lloc a un important esquema del que pot ser l’evolució de les produccions barcelonines entre els segles xiii i xviii. Per als dotze grups aquí definits i si tenim en compte la informació arqueològica dels exemplars que els formen, es pot proposar la utilització de quatre argiles base. En la fase del segle xiii detectem la utilització de les argiles A i E, segurament provinents de les argiles quaternàries immediates als dos tallers estudiats (Buxeda et alii 2009; Di Febo et alii 2012). És important observar que en els dos casos els forns apareixen amb les cambres de foc excavades en el sòl (Dehesa et alii 2009; Nadal 2012). Cal recordar que les produccions dels grups A1, A2 i A3 són vaixella vidriada verda, comuna vidriada, alfàbies, cànters i pisa arcaica (Figures 5 i 6). Mentre que la vaixella vidriada verda i la comuna vidriada estan ben representades en tots els grups, la pisa arcaica i les alfàbies i cànters només es documenten en els grups A2 i A3, és a dir, en els grups límit calcari i clarament calcari, i són molt més abundants en aquest últim. Això sembla suggerir que per a la vaixella verda i la comuna vidriada no hi havia una recepta exacta per a la preparació de la pasta amb la qual es va fabricar, mentre que per a la pisa arcaica i contenidors de transport (alfàbies i cànters) sí que sembla que s’observa una

Figura 4. Gràfic bivariant de les dues primeres funcions discriminants (LD) per a les dotze agrupacions definides. Les dues primeres funcions discriminants expliquen el 81.20 % de la variància. NC: exemplars no classificats

MONOGRÀFIC: LA CIUTAT

Figura 5. Produccions fabricades a partir de les pastes A1 i A2, corresponents a l’argila A explotada durant el segle XIII

259

V CONGRÉS D’ARQUEOLOGIA MEDIEVAL I MODERNA A CATALUNYA

260

Figura 6. Produccions fabricades a partir de la pasta A3, corresponent a l’argila A explotada durant el segle xiii

MONOGRÀFIC: LA CIUTAT

recerca de pastes calcàries, però sense donar lloc a receptes diferenciades ja que els tres grups no ofereixen una clara solució de continuïtat. En el taller del carrer de Carders la situació és més simple ja que només hi ha producció de ceràmica comuna oxidada i reduïda i de ceràmica comuna vidriada, sempre poc calcària (Figura 7). Tots aquests elements, ús de matèries primeres immediates al taller, poca especialització en les receptes i estructures de forns simples excavades en el sòl, porten a pensar que ens trobem en un moment d’una certa simplicitat tècnica. A finals del segle xiii, i especialment ja en el segle xiv, comencem a trobar el que es podria considerar pisa clàssica, és a dir una producció elaborada amb argiles calcàries, amb un continguts de CaO superiors als de l’etapa precedent, amb la finalitat d’obtenir una pasta clara. D’aquesta manera, els ceramistes no havien d’utilitzar grans quantitats d’òxid d’estany per aconseguir un vidrat blanc i opac sobre el qual destaqui la decoració. Així, en aquest moment, es comença a explotar una argila base B a partir de la qual es fabricarà una veritable producció de pisa decorada en verd i manganès. Tot i això, tampoc en aquest moment hi ha una especialització de la producció i la mateixa pasta B1 serà utilitzada tant per a la producció de pisa com per a la fabricació de ceràmica comuna vidriada en verd, ceràmica comuna vidriada en melat, així com per a l’elaboració de les alfàbies (Figura 8). És important destacar que aquesta argila base B correspon als afloraments terciaris del pla de Barcelona (Riba i Colombo 2009; Ventayol 2000), els afloraments més propers dels quals es troben a l’anomenat ”turó dels ollers” (Figura 1). Tot i que actualment no hi ha indicis arqueològics, es pot plantejar com a hipòtesi que sigui ja en aquest segle quan els tallers de fabricació ceràmica de Barcelona es traslladin en aquesta zona per explotar aquestes argiles terciàries, més apropiades per a la producció de la pisa i que suposen, per tant, un important avenç tècnic. Aquesta argila base B es modificarà a partir del segle xv amb l’augment dels continguts en CaO per aconseguir la pasta B2 que es destinarà únicament a la producció de pisa (Figura 9), mentre que sembla que es continua emprant la pasta B1 per a la producció de ceràmica comuna vidriada. A partir d’aquesta pasta s’iniciarà la fabricació de la pisa decorada en reflex metàl·lic i blau, així com la decorada només en blau, tant en la versió de “pinzell pinta”, com en l’anomenada “de Barcelona”. És remarcable que serà precisament a inicis del segle xv, l’any 1402, quan es constitueix el gremi de ceramistes (Confraria de Sant Hipòlit), regulat per les “Ordinacions d’ollers, gerrers i rajolers” (Riu 1990), que també incloïa els escudellers. Aquesta creació del

gremi i la regulació de les seves activitats és un pas altament significatiu en el procés de canvi i millora en la producció ceràmica. Aquestes produccions continuaran durant el segle xvi, moment en què també es fabricarà la pisa decorada en reflex metàl·lic, sense blau, tant amb la pasta B2 com amb una pasta encara més calcària, la B3 (Figura 10, superior). Contràriament, per a la fabricació de ceràmica comuna vidriada i ceràmica comuna reduïda s’utilitzarà, a partir del segle xvi, una base argilosa diferent, la C, amb la qual es prepararà la pasta C1 que presenta uns continguts molt baixos de CaO i que s’ha de considerar com a poc calcària (Figura 11). Aquest canvi sembla coincidir en el temps amb la separació dels escudellers del gremi de Sant Hipòlit, que agrupava gerrers, ollers, escudellers i rajolers, i la creació d’un gremi específic d’escudellers concedit el 1531 i confirmat per Carles V el 1538 (Riu 1990, 2005; Vila 1997, 2005), i que suposa un pas més en el procés d’especialització de la producció ceràmica de Barcelona. L’última producció de pisa que hem identificat preparada a partir de l’argila base B és la pasta B4a, que comporta, altre cop, un augment en els continguts de CaO i amb la qual es fabricarà, ja a partir del segle xvii, la pisa catalana decorada en blau, i la imitació del blau berettino lígur, també anomenada “Barcelona blau sobre blau”, producció que continuarà durant el segle xviii (Figura 10, centre). Al costat d’aquestes vaixelles, trobem la pasta C2, preparada a partir del segle xvi per a la fabricació de ceràmica comuna vidriada i que presenta uns continguts de CaO superiors a la pasta C1 que la situen en les produccions límit calcàries. A partir del segle xviii aquesta pasta C2 s’utilitzarà per a la fabricació de ceràmica d’imitació à taches noires, ceràmica d’imitació à taches noires amb groc i ceràmica comuna vidriada decorada en groc (Figura 12 superior). A aquestes últimes produccions cal afegir-hi la preparada amb la pasta B2d que correspon a ceràmica comuna policroma també del segle xviii (Figura 12, inferior). També és remarcable que en aquest segle xviii un producte ceràmic especialitzat com les bombes o els “potets de foc” (Beltrán de Heredia 2010, 206) s’estiguin produint amb una recepta particular com és la del grup B4b (Figura 10, inferior). Aquest segle xvii, i sobretot el xviii, amb la fi de la producció de la pisa i l’inici de noves produccions ceràmiques especialitzades, significa un canvi radical en l’organització de la producció ceràmica, que també s’evidencia en el fet que els forns són ja totalment construïts. Aquesta serà l’última gran transformació en la producció ceràmica preindustrial.

261

V CONGRÉS D’ARQUEOLOGIA MEDIEVAL I MODERNA A CATALUNYA

262

Figura 7. Produccions fabricades a partir de l’argila E explotada durant el segle xiii

MONOGRÀFIC: LA CIUTAT

Figura 8. Produccions fabricades a partir de la pasta B1 (segles xiv-xv), corresponents a l’argila B

263

V CONGRÉS D’ARQUEOLOGIA MEDIEVAL I MODERNA A CATALUNYA

264

Figura 9. Produccions fabricades a partir de la pasta B2 (segles xv-xvi), corresponents a l’argila B

MONOGRÀFIC: LA CIUTAT

Figura 10. Superior: producció fabricada a partir de la pasta B3 (segle xvi), corresponent a l’argila B; centre: produccions fabricades a partir de la pasta B4a (segles xvii-xviii); inferior: producció fabricada a partir de la pasta B4b (segle xviii)

265

V CONGRÉS D’ARQUEOLOGIA MEDIEVAL I MODERNA A CATALUNYA

266

Figura 11. Produccions fabricades a partir de la pasta C1 (segle xvi), corresponent a l’argila C

MONOGRÀFIC: LA CIUTAT

Figura 12. Superior: Produccions fabricades a partir de la pasta C2 (segles xvi -xviii), corresponent a l’argila C. Inferior: Produccions fabricades a partir de la pasta B2d (segle xviii), corresponent a l’argila B

267

V CONGRÉS D’ARQUEOLOGIA MEDIEVAL I MODERNA A CATALUNYA

CONCLUSIONS Aquest treball suposa una actualització de la síntesi sobre la producció ceràmica de Barcelona presentada anteriorment (Buxeda et alii 2011). Tot i els avenços, gràcies a l’augment de la mostra estudiada, sembla evident que la imatge obtinguda té encara mancances importants que els nous treballs hauran d’abordar. Tot i això, la producció ceràmica a Barcelona, estudiada amb la necessària complementarietat de les dades documentals, arqueològiques i arqueomètriques, resulta ser un cas d’estudi ideal per modelitzar el canvi tecnològic i l’increment en la complexitat dels processos productius. En aquest sentit, l’estudi que s’està desenvolupant vol anar més enllà de la utilització dels estudis arqueomètrics per fer únicament estudis de provinença.

BIBLIOGRAFIA Aitchison, J. (1986). The Statistical Analysis of Compositional Data, Chapman and Hall, London. Aitchison, J. (2005). A concise guide to compositional data analysis. 2nd Compositional Data Analysis Workshop – CoDaWork’05, Universitat de Girona, Girona. Barceló-Vidal, C.; Martín-Fernández, J.; Pawlowsky-Glahn, V. «Mathematical foundations of compositional data analysis». A: Ross, G. [ed] (2001). IAMG’01-The annual meeting of the International Association for Mathematical Geology, 6-12 September 2001, Actes, p. 1–20. Cancún, Mexico. Beltrán De Heredia Bercero, J; Capelli, C.; Di Febo, R.; Madrid I Fernández, M.; Buxeda I Garrigós, J.; en premsa. «Imitaciones de cerámica a taches Noires en Barcelona en el S. xviii. Datos arqueológicos y arqueométricos». Congresso Internacional “A Cerâmica Medieval no Mediterrâneo” (22-27 octubre, Silves, Portugal) (2012). Actas. Silves. Beltran De Heredia Bercero, J. (1998). «Tipologia de la producció barcelonina de ceràmica comuna baix medieval: una proposta de sistematització». Ceràmica medieval i postmedieval, circuits productius i seqüències culturals. Grup de recerca d’Arqueologia medieval i postmedieval nº 4 (Gramp.-UB). Monografies d’Arqueologia medieval i postmedieval, 4. pp. 177- 204. UB, Barcelona. 268

Beltrán De Heredia Bercero, J. (2006). «La ceràmica de les voltes del convent de Sant Agustí de Barcelona. Noves formes per la tipologia de la ceràmica comuna baix medieval de Barcelona», Arqueologia Medieval, 2, p.46-67. Beltrán De Heredia Bercero, J. (2007). «Pisa arcaica i vaixella verda al segle xiii. L’inici de la producció de pisa decorada en verd i manganès a la ciutat de Barcelona», Quarhis, 3, Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, p. 138-158. Beltrán De Heredia Bercero, J. (2009). «Pisa arcaica decorada en verde y/ o manganeso de Barcelona y cerámica vidriada. Un contexto de la primera mitad del siglo xiii». VIII Congreso Internacional de Cerámica Medieval en el Mediterráneo Occidental (Ciudad Real, 27 febrero-3 marzo de 2006), Actes, p. 635- 651. Beltrán De Heredia Bercero, J. (2010). «Adroguers i adrogueries, tot un univers d’objectes». Drogues, dolços i tabac. Barcelona 1700. Institut de Cultura de Barcelona. Barcelona, p.165-213. Beltrán De Heredia , J, (2012). «Les gerres de transport marítim: producció i comerç a Barcelona)». Quarhis, 7, Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, p. 80-109. Beltran De Heredia Bercero, J; Miró i Alaix, N. (2008). «Imitaciones de cerámica ligur berettina en Barcelona». XL Convegno Internazionale della ceramica.Italia, Medio ed Estremo Oriente: commerci, trasferimenti di tecnologie e influssi decorativi tra Basso Medioevo ed Età Moderna. Savona/Albisola, mayo 2007, Actes, p. 137.141. Beltran De Heredia Bercero, J; Miró i Alaix, N. (2009). «Importacions orientals i imitacions locals a “la façon” de Ligùria: noves troballes ceràmiques a la ciutat de Barcelona». Arqueologia Medieval 4/5. Revista Catalana d’Arqueologia Medieval, p. 116-119. Buxeda i Garrigós, J. (1999). «Alteration and Contamination of Archaeological Ceramics: The Perturbation Problem». Journal of Archaeological Science, 26, p. 295-313. Buxeda Garrigós, J. «Revisiting the compositional data. Some fundamental questions and new prospects in Archaeometry and Archaeology». A: Daunis-i-Estadella, j.; Martín-Fernández, j. (ed.) (2008). CODAWORK’08, The 3rd Compositional Data Analysis Workshop, May 27-30 (2008). Actes, pàg. 1–18. University of Girona, Girona.

MONOGRÀFIC: LA CIUTAT

Buxeda i Garrigós, J.; Madrid i Fernández, M. (2013). «Impacte tecnològic en el Nou Món colonial. Canvi cultural en arqueologia i arqueometria ceràmica (Tecnolonial)», Quarhis - Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, 9, p. 191-193. Buxeda i Garrigós, J.; Madrid i Fernández, M. (2014). «Impacte tecnològic en el Nou Món colonial. Canvi cultural en arqueologia i arqueometria ceràmica (Tecnolonial)». Quarhis - Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, 10, p. 209-211. Buxeda i Garrigós, J.; Madrid i Fernández, M.; Gurt i Esparraguera, J. M. «Provinença i tecnologia de les ceràmiques de pisa i d’obra de Manises del dipòsit de la Plaça Gran de Mataró». A: Cerdà, J.A. (2001). La ceràmica catalana del segle xvii trobada a la plaça Gran (Mataró). Associació Catalana de Ceràmica Decorada i Terrissa, Barcelona, p. 155-170. Buxeda i Garrigós, J.; Iñañez, J.G.; Capelli, C. (2009). «La producció de ceràmica comuna vidriada del taller del carrer hospital en el s. xiii a partir de la seva caracterització arqueomètrica». Quarhis - Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, 5, p. 202-215. Buxeda i Garrigós, J.; Iñañez, J.G.; Madrid i Fernández, M.; Beltrán De Heredia Bercero, J. (2011). «La ceràmica de Barcelona. Organització i producció entre els segles xiii i xviii a través de la seva caracterització arqueomètrica». Quarhis - Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, 7, p. 192-207.

Iñañez, J. G. (2007). Caracterització arqueomètrica de la ceràmica vidriada decorada de la Baixa Edat Mitjana al Renaixement dels principals centres productors de la Península Ibèrica. Tesis Doctorals en Xarxa, 0205107-115739, Universitat de Barcelona, Barcelona (http://www.tdx.cesca.es/TESIS_UB/AVAILABLE/ TDX-0205107-115739/). Iñañez, J. G.; Buxeda i Garrigós, J. (2007). «Pisa arcaica i ceràmica vidriada del segle xiii a Barcelona. Un estudi arqueomètric». Quarhis - Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, 3, p. 160-179. Iñañez, J. G.; Buxeda i Garrigós, J. «Los talleres de fabricación de Mayólica de Obradors/Sant Anastasi y Remolins de la ciudad de Lleida (siglos xvi-xvii) a través de su caracterización arqueométrica». A: Saiz Carrasco, R.; López Romero, R.; Cano Díaz-Tendero, Mª. A.; Calvo García, J.C. (eds). (2010). VIII Congreso Ibérico de Arqueometría (2009). Actes, p. 5764, Teruel. Llorens, J. (1989). Ceràmica catalana de reflex metàl· lic. Segles xv al xviii. Barcelona. Nadal Roma, E. (2012). «El forn de ceràmica del carrer de Carders. Un centre productor del segle xiii al suburbium oriental de Barcelona». Quarhis - Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, 8, p. 130-149. Riba, O.; Colombo, F. (2009). Barcelona: la Ciutat Vella i el Poble Nou. Assaig de geologia urbana. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona.

Dehesa, R.; Ramos, J.; Alcina, J. (2009). «El forn del carrer de L’Hospital i la producció de ceràmica comuna vidriada nomocroma i de vaixella verda a la Barcelona del segle xiii». Quarhis - Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, 5, p. 184-201.

R Core Team. (2012). R: A language and environment for statistical computing, R Foundation for Statistical Computing, Vienna, Austria [en línia]. Consulta: 20 de juliol de 2013. Disponible a .

Di Febo, R.; Madrid i Fernández, M.; Capelli, C.; Buxeda i Garrigós, J.; Iñañez, J.G.; Cabella, R. (2012). «Noves dades sobre la producció medieval de Barcelona. La caracterització arqueomètrica del taller del carrer de Carders». Quarhis - Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, 8, p. 150-164.

Riu, C. (1990). «Les ordinacions i l’evolució del gremi de terrissers a Barcelona». Pedralbes, 10, p. 67-97.

Hein, A.; Tsolakidou, A.; Iliopoulos, I.; Mommsen, H.; Buxeda i Garrigós, J.; Montana, G.; Kilikoglou, V. (2002). «Standardisation of elemental analytical techniques applied to provenance studies of archaeological ceramics: an inter laboratory calibration study». Analyst, 127, p. 542-553.

Riu, C. (2005). «Ceramistas barceloneses del siglo xiv». Boletín de Arqueología Medieval, 12, p. 193-208. Schwedt, A.; Mommsen, H.; Zacharias, N.; Buxeda i Garrigós, J. (2006). «Analcime crystallization and compositional profiles - Comparing approaches to detect post-depositional alterations in archaeological pottery». Archaeometry, 48, p. 237-251. 269

V CONGRÉS D’ARQUEOLOGIA MEDIEVAL I MODERNA A CATALUNYA

Telese, A. (1991). La vaixella blava catalana de 1570 a 1670. Barcelona Ventayol, A. (2000). Mapa geotècnic de Barcelona. CD-ROM, Institut cartogràfic de Catalunya, Barcelona. Vila, J.M. (1997). «Cerámica de almacenamiento y transporte en el mediterráneo noroccidental. Siglos xiv-xv». La céramique médiévale en Méditerraée, Actes du VI Congrès de l’AIECM2, Aix-en-Provence, 1995, p. 559-562. Vila, J.M. (2005). «Política municipal sobre la producció de ceràmica i l’organització corporativa dels terrissers a Barcelona, segles xiv-xvi». Arqueologia Medieval, 1, p. 104-126.

270