Aprofitament de l’os durant el segle XVIII: metàpodes de bòvid apareguts en el jaciment de la Plaça Major de Benavent de Segrià, Lleida

ACRAM. V Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya

Aprofitament de l’os durant el segle XVIII: metàpodes de bòvid apareguts en el jaciment de la Plaça Major de Benavent de Segrià, Lleida.  

Jiménez Manchón, Sergio. Universitat Rovira i Virgili Jornet Niella, Rafel. Món Iber ROCS S.L.

El jaciment  El jaciment de la plaça major de Benavent de Segrià es tracta d’un pe t camp de sitges i d’estructures circulars excavades en el subsòl, junta‐ ment amb una sèrie de forats de pal . Totes les estructures localitzades estaven amor tzades amb artefactes de pus ceràmic, vidre, ossi i lí c, datat al segle XVIII. Fig 2. Detall fotogràfic de les estructures excavades pus sitja i trulls al jaciment de Benavent de Segrià.

50 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0

 

Fig 1. Localització de Benavent del Segrià i planta del jaciment

Eq

Bota

Oc

Sudo

Gaga

Cerv

Lep

Fig 3. Nombre d’espècies representades (%NRD)

Restes faunís ques  Durant l’excavació es va recuperar un total de 261 restes òssies proce‐ dents d’un total de 7 dipòsits. Els bòvids (Bota) i ovicapris (Oc) van ser els taxons millor representats, seguit pel gall/gallina (Gaga), porc (Sudo), ca‐ vall (Eq), cérvol (Cerv), i conill (Lep). Els metàpodes com a encluses  La sitja 1 (UE 101) va proporcionar dos fragments de metàpodes (dels qual un correspon a un metacarp) de bòvids (Bos  taurus) i manufactu‐ rats. Aquests fragments van ser polits mitjançant la fricció d’una eina

Fig 4. Metàpodes no treballats en connexió anatòmica d’un altre dipòsit (UE 105), i la seva loca‐ lització en un bòvid

metàl·lica fins a formar peces paral·lelepípedes amb les quatre super ci‐ es iguals i llises. Ambdues presenten marques realitzades per cops di‐

Analogies etnogràfiques 

rectes . La repe ció con nuada del martelleig a l’eina, amb tota segure‐

Estudis etnogràfics tes monien que artesans i ferrers de la forja tradicional u litzen avui en dia aquests metàpodes per picar la falç. Amb cada peça d’os es podrien arribar a picar fins a dos falçs , amb antelació suficient al temps de segar, durant els mesos d’es u cada ferrer es procuraria aconseguir els metatarsos que li serien propor‐ cionats pels carnissers de la localitat.

tat una falç metàl·lica, per realitzar el dentat al tall afilat, ocasionaria unes caracterís ques incrustacions a la super cie de l’os en forma de bandes paral·leles curvilínies.

a 

a 

6.1 

6.2 

a

6.3 

Fig 6: Fotografies1 Fig 5. Fotografies dels metàpodes treballats apareguts ala Plaça Major de Benavent de Segrià

1= Detall de les incrustacions que queden a la superficie un cop s’ha u litzat. 2= Ferrer actual afilant la falç mitjançant aquest sistema.

Bibliografia:   1= Aguirre, A; Etxebarria, F; Herras , L. El yunque del hueso para afilar la hoz metálica denta‐ da. Munibe (Antropologia‐Arkeologia), 56, 2004, pàg 113‐121

3= Conjunt de metacarps localitzats a la localitat de Arrasate (Guipúzcoa).