Aplicació del mapa de cobertes del sòl i del mapa forestal de Catalunya a la gestió del Parc Natural del Montnegre i el Corredor

Aplicació del mapa de cobertes del sòl i del mapa forestal de Catalunya a la gestió del Parc Natural del Montnegre i el Corredor José Ángel Burriel, Agustí Escobar, Anna Pou, Xavier Roijals i Joan Josep Ibàñez Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Universitat Autònoma de Barcelona

Introducció La gestió i el planejament d’un territori com és ara el Parc de Natural del Montnegre i el Corredor requereixen la cartografia recent d’usos i cobertes del sòl, a una escala prou detallada i que, a més, proporcioni la superfície de les diverses cobertes. Atesa la complexitat en la gestió que presenten els parcs naturals, és summament interessant que aquesta cartografia sigui actualitzable de manera ràpida, i susceptible de ser utilitzada a través d’un sistema d’informació geogràfica (SIG o GIS). Aquests propòsits són els que guien el Mapa de cobertes del sòl de Catalunya (MCSC), elaborat per encàrrec del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) de la Generalitat de Catalunya. D’altra banda, el Mapa forestal de Catalunya (MFC), també realitzat pel DARP, és una eina útil en la gestió de l’entorn natural, ja que conté informació referent a les espècies i formacions forestals. Per comprendre la distribució de les formacions vegetals i fins i tot d’altres tipus de cobertes, s’han de conèixer les característiques ambientals del territori. Així, per a una correcta gestió del medi natural és essencial saber quina és

Xavier Pons CREAF i Departament de Geografia Universitat Autònoma de Barcelona

Resumen

Abstract

Aplicación del mapa de cubiertas del suelo y del mapa forestal de Cataluña en la gestión del Parque Natural del Montnegre y el Corredor

Application of the land cover map and the forest map of Catalonia in the management of the Montnegre i el Corredor Nature Park

La gestión y el planeamiento de un área protegida como el Parque Natural del Montnegre y el Corredor precisa de la cartografía reciente de usos y cubiertas del suelo a una escala suficientemente detallada que, entre otros aspectos, permita calcular la superficie de estas cubiertas. Este objetivo impulsó la generación del Mapa de cubiertas del suelo de Cataluña (MCSC). El Mapa forestal de Cataluña (MFC), aunque realizado con una metodología y escala diferentes respecto al MCSC, también es una herramienta útil en la gestión del entorno natural, ya que contiene información referente a las especies y formaciones forestales. En este trabajo se presenta el Mapa de cubiertas del suelo y el Mapa forestal del Parque Natural del Montnegre y el Corredor generados a partir del MCSC y del MFC, respectivamente. Así mismo se ha estudiado la distribución de las diferentes cubiertas y formaciones forestales en función de la altura, la pendiente, la orientación y la litología. Esta distribución también se ha cuantificado en una franja de 500 m alrededor del Parque, para valorar la presencia de especies y formaciones forestales de especial interés en la conservación, y la existencia de cubiertas de origen antrópico como ponderación de la presión humana sobre este espacio. El conocimiento sobre el territorio a partir del MCSC y del MFC puede ampliarse por combinación con otras capas de información geográfica. Así, por ejemplo, el nivel de detalle del MCSC unido con las categorías forestales del MFC y de otros mapas (modelos digitales de elevación, pendiente y orientación, mapas de litología, etc.) podría ser la base sobre la que constituir nueva cartografía, como es un mapa de usos forestales potenciales, un mapa de vegetación potencial, o un mapa de valor ecológico.

The management and planning of a protected area such as the Montnegre i el Corredor Nature Park requires recent cartography on land use, at a sufficiently detailed scale to, among other aspects, calculate the area of each land use. This objective led to the generation of the Land Cover Map of Catalonia (LCMC). The Forest Map of Catalonia (FMC), though devised with a different methodology and on a different scale from the LCMC, is also a useful tool in the management of the natural environment, as it contains information on species and forest stands. In this work, we present the land cover map and the forest map of the Montnegre i el Corredor Nature Park, which were drawn up on the basis of the LCMC and the MFC respectively. The distribution of different land covers and forest stands in relation to altitude, slope, aspect, and lithology was also studied. This distribution was also quantified in a 500 m buffer zone around the Park, to assess the presence of species and forest stands of special interest in conservation, and the existence of land covers of human origin to estimate the human pressure exerted on this space. The knowledge of the territory gained from the LCMC and the FMC can be enhanced by combining these maps with other layers of geographic information. Thus, for example, the detailed level of the LCMC, in conjunction with the forest categories of the FMC and other maps (digital models of elevation, slope and aspect, lithological maps, etc.) could form the basis for new cartography, such as a map of potential forest uses, a map of potential vegetation, or a map of ecological value.

Keywords Digital cartography, land management, Montnegre i el Corredor Nature Park, geographic information systems

Palabras clave Cartografía digital, gestión del territorio, Parque Natural del Montnegre y el Corredor, sistemas de información geográfica

III Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor

Monografies, 32

Barcelona, 2001

143

la relació de les cobertes amb, entre d’altres, l’altitud, el pendent, l’orientació i la litologia.

Objectius Els objectius d’aquest treball han estat els següents: – Elaborar el Mapa de cobertes del sòl i el Mapa forestal del Parc Natural del Montnegre i el Corredor, a partir de l’MCSC i del MFC, respectivament. – Estudiar quina és la distribució de les diferents cobertes i formacions forestals en funció de l’altura, el pendent, l’orientació i la litologia. Aquesta distribució s’ha quantificat dins l’àmbit del Parc i en una franja de 500 m al seu voltant. L’estudi dins la franja s’ha fet per valorar la presència d’espècies i formacions forestals d’especial interès de cara a la seva possible conservació, i l’existència de cobertes d’origen antròpic com a ponderació de la pressió humana sobre l’espai.

Material i mètodes El Mapa de cobertes del sòl de Catalunya El MCSC és un producte digital que comprèn els principals tipus de cobertes del sòl, és a dir, boscos (diferenciant-los en dues categories: més del 20% de cobertura, i entre el 5% i el 20%), matolls, prats naturals, conreus, zones urbanitzades, zones denudades, masses d’aigua (llacs, rius i pantans), etc. (Ibáñez et al., 1997; Gràcia et al., 1998). La delimitació de les àrees es fa a partir de fotointerpre-

tació i digitalització sobre pantalla d’ordinador, la qual cosa permet utilitzar altres elements de cartografia digital com a suport directe al procés. El material de base de la fotointerpretació són els ortofotomapes 1:25.000 en color natural de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), utilitzats en format digital. L’escala de treball està al voltant d’1:3.000, i la superfície mínima de digitalització és de 500 m2. La base obtinguda mitjançant aquest procés és una base vectorial de polígons, dividida en fulls seguint la sèrie cartogràfica 1:25.000. Aquest format també es converteix en format ràster, amb una resolució planimètrica de 2 m per píxel. L’alta precisió planimètrica i l’elevat detall d’aquest mapa no són només d’interès per al coneixement del territori, sinó també per a la valoració de l’ocupació del sòl en cada lloc, tant des del punt de vista ecològic com econòmic (Burriel et al., 1998). El Mapa forestal de Catalunya El MFC és un producte digital, si bé originalment va ser dissenyat per ser editat en format paper, com també ho va ser per ser emprat a una escala 1:100.000. Comprèn les formacions forestals amb una llegenda molt completa, d’alta qualitat temàtica, que ha estat reclassificada per als objectius del present treball. La diferenciació de les àrees es fa a partir de fotointerpretació i treball de camp. Model digital del terreny i mapa geològic En aquest treball s’ha procedit a encreuar la informació continguda en el MCSC i en el MFC amb els models digitals d’elevacions, pendents i orientacions i el mapa geològic de Catalunya (ICC-DARP). Les característiques d’aquests mapes són:

arbrat (cc > 20 %)

conreus

arbrat (5% < cc < 20 %)

xarxa viària

matolls

zones urbanitzades

prats

zones d’extracció minera

sòl nu

masses d’aigua

Mapa 1. Cobertes del sòl del Parc Natural del Montnegre i el Corredor.

144

III Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor

Monografies, 32

Barcelona, 2001

– Model digital d’elevacions: s’ha utilitzat el mapa corresponent a la reclassificació de les elevacions cada 100 m. – Model digital d’orientacions: s’ha emprat el mapa reclassificat en seccions de 45º. – Model digital de pendents: el mapa que s’ha fet servir prové de reclassificar els pendents en categories cada 10%. – Mapa geològic de Catalunya: presenta la classificació dels principals tipus de roques del nostre país. El sistema d’informació geogràfica: MiraMon Tots els processos per obtenir els mapes del Parc Natural i els càlculs estadístics s’han dut a terme amb el sistema d’informació geogràfica MiraMon (Pons, 1999).

Resultats i discussió El Mapa de cobertes del sòl del Parc Natural del Montnegre i el Corredor El mapa de cobertes del sòl del Parc Natural del Montnegre i el Corredor (MCSMC) s’ha generat a partir del MCSC. Els mapes resultants, en format ràster, s’han unit en una única imatge ràster mitjançant un procés de mosaic. La imatge conjunta ha estat retallada posteriorment als límits del Parc, formant així el MCSMC (mapa 1). El mapa resultant té una llegenda associada en què figuren les cobertes presents al Parc en funció de la llegenda original del MCSC.

0,8 % 3,8 % 0,2 %

A través de l’estudi estadístic del MCSMC (figura 1) es pot veure que, per a l’àmbit estricte del Parc, la superfície d’aquest territori correspon gairebé exclusivament a boscos (94,5%), seguits dels conreus (3,8%) (figura 1a). Aquesta distribució canvia quan ens referim a la franja de 500 m: els boscos baixen la seva representació (70,9%), mentre que les cobertes d’origen antròpic augmenten ostensiblement, com és el cas dels conreus (14,3%) i les zones urbanitzades (8,3%) (figura 1b). El Mapa forestal del Parc Natural del Montnegre i el Corredor El mapa forestal del Parc Natural del Montnegre i el Corredor (MFMC) s’ha generat a partir del retall del MFC en format ràster, ajustat a l’àrea d’estudi (mapa 2). El mapa resultant té una llegenda associada en què figuren les formacions forestals presents al Parc en funció de la llegenda reclassificada del MFC. A través de l’estudi estadístic el MFMC (figura 2) es pot veure que, per l’àmbit estricte del Parc, la superfície d’aquest territori correspon en bona part a les suredes (49,3%), seguides dels alzinars (30,1%) i, molt més lluny, de les pinedes de pi pinyer (4,5%) (figura 2a). Aquesta distribució canvia quan ens referim a la franja de 500 m: no hi ha tanta presència de suredes encara que en són el grup més nombrós (29,0%), i els alzinars queden força reduïts (12,5%); en canvi la proporció de pinedes de pi pinyer gai-

0,4 %

COBERTA

ha Parc

ha franja

13.944,2

4.946,2

26,2

26,6

119,9

195,8

prats

4,5

73,7

sòl nu

17,3

54,2

559,8

998,3

xarxa viària

19,4

76,7

zones urbanitzades

56,2

578,1

zones d’extracció minera

5,0

25,1

masses d’aigua

0,9

1,1

14.753,4

6.975,9

arbrat (cc > 20 %) arbrat (5% < cc < 20 %) matolls

94,5 %

conreus 1a. Parc

8,3 % 0,4 % 1,10 %

TOTAL

14,3 % 0,8 % 1,1 % 2,8 % 0,4 % 70,9 % 1b. Franja

Figura 1. Distribució de les cobertes del sòl al Parc Natural del Montenegre i el Corredor. 1a. Distribució dins el límit estricte del Parc. 1b. Distribució dins una franja de 500 m al voltant del Parc. A la taula adjunta figuren les superfícies en hectàrees.

III Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor

Monografies, 32

Barcelona, 2001

145

Formacions de plàtans Pollancredes Pinedes de pi pinyer Pinedes de pinastre Pinedes de pi insigne

Vegetació de ribera (albers, vern, salzes, til·lers, etc.) Formacions excepcionals de cirerers, noguers, robínies o eucaliptus

Castanyedes Alzinars Suredes Rouredes de roure martinenc Rouredes de roure de fulla gran

Matollars Roquissars, tarteres i zones denudades Camps de conreu Urbanitzacions Zones urbanes i industrials

Mapa 2. Formacions forestals del Parc Natural del Montnegre i el Corredor.

rebé es quadruplica (17,8%) (figura 2b). Observi’s també que les castanyedes pràcticament només són presents a l’àrea estricta del Parc. La disparitat en les superfícies de zones urbanitzades entre el MCSMC i el MFMC són degudes a diferències de metodologia a l’hora de definir quins són els límits de les àrees urbanes, especialment de les urbanitzacions de muntanya, i a la diferència de detall produïda per les seves diferents escales de treball.

són els que oscil·len entre el 20 i el 40%, en el segon són els que van del 10 al 30% (figura 5).

Els models digitals del terreny del Montnegre i el Corredor Tots els models del terreny tenen format ràster i s’han retallat a l’àmbit del Parc Natural a partir dels models digitals del terreny per a tot Catalunya.

El Mapa geològic del Montnegre i el Corredor El Mapa geològic del Montnegre i el Corredor és de format ràster i s’ha retallat a l’àmbit del Parc Natural a partir del mapa geològic de tot Catalunya. En tota la zona, el tipus de roca més abundant correspon a les roques silícies (prop del 75%). És en els tipus de roca menys abundants on apareixen les diferències entre l’interior del Parc i la franja del voltant: així, mentre que el segon grup més abundant al Parc és el d’argiles i llims (10,6%, enfront del 3,5% de la franja), a la franja ho és el d’al·luvials no consolidats (15,5%, enfront del 3,7% del Parc) (figura 6).

– Model digital d’elevacions: en l’àmbit estricte del Parc, les elevacions més abundants són les compreses entre 200 i 400 m, mentre que dins la franja de 500 m les elevacions més freqüents van de 100 a 300 m, i s’assoleixen cotes més altes dins el Parc (figura 3). – Model digital d’orientacions: a l’interior del Parc dominen no gaire marcadament les orientacions nord; en canvi, a la franja les orientacions predominants són les sud, sud-oest (figura 4). – Model digital de pendents: els pendents són més acusats dins els límits del Parc que no al seu voltant; mentre que en el primer cas els grups de pendents més representats

Relació de les cobertes i formacions forestals amb els models digitals del terreny i del mapa geològic – Relació cobertes-elevacions: les cobertes forestals són proporcionalment més abundants en elevacions més altes que no les d’origen antròpic; en especial els conreus tendeixen a estar en elevacions més baixes. – Relació cobertes-orientacions: els conreus tendeixen a concentrar-se a les solanes. La resta de cobertes no presenta una distribució més marcada en unes orientacions que en unes altres. – Relació cobertes-pendents: els conreus ocupen els pendents més baixos; les altres cobertes segueixen el patró de distribució dels pendents.

146

III Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor

Monografies, 32

Barcelona, 2001

0,1 % 1,1 % 0,7 % 3,9 % 1,2 % 1,4 % 4,5 % 2,9 % 3,4 % 0,3 % 30,1 % 0,8 % 0,1 %

0,7 % 14,5 %

17,8 % 1,0 %

14,0 % 12,5 % 0,3 % 6,6 % 1,3 % 2,1 %

49,3 %

29,0 % 2b. Franja

2a. Parc

FORMACIÓ FORESTAL

ha Parc

Pinedes de pi pinyer Pinedes de pinastre Pinedes de pi insigne Castanyedes Alzinars Suredes Rouredes de roure martinenc Rouredes de roure de fulla gran Formacions de plàtans Pollancredes Vegetació de ribera (albers, vern, salzes, til·lers, etc.) Cirerers, noguers, robínies o eucaliptus Matollars Roquissars, tarteres i zones denudades Camps de conreu Urbanitzacions Zones urbanes i industrials TOTAL

658,0 18,7 96,6 430,8 4.441,7 7.274,5 18,6 124,7 2,6 48,8 213,2 167,8 172,4 1,7 501,0 582,5 0,1 14.753,4

ha franja 1.244,1 67,3 7,2 5,3 870,2 2.021,0 4,8 0,0 3,2 146,1 90,7 1,3 459,1 18,0 979,7 1.012,6 45,3 6.975,9

Figura 2. Distribució de les formacions forestals al Parc Natural del Montnegre i el Corredor. 2a. Distribució dins el límit estricte del Parc. 2b. Distribució dins una franja de 500 m al voltant del Parc. A la taula adjunta figuren les superfícies en hectàrees.

9,0 %

3,7 % 1,0 %

3,2 % 19,3 %

15,6 %

13,2 %

18,3 %

26,7 % 25,3 % 26,2 % 38,5 %

3a. Parc

0-100

400-500

100-200

500-750

200-300

750-1.000

3b. Franja

300-400 Figura 3. Distribució de les elevacions al Parc Natural del Montnegre i el Corredor. 3a. Distribució dins el límit estricte del Parc. 3b. Distribució dins una franja de 500 m al voltant del Parc.

III Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor

Monografies, 32

Barcelona, 2001

147

11,5 % N

16,2 % N NO

NO

NE 13,0 %

14,4 %

O

E

SO 11,0 %

E 12,7 %

9,9 % SE

SO

SE 11,1 %

S

10,2 %

O 11,5 %

11,3 %

NE

10,5 %

16,5 %

11,6 %

S 17,0 %

11,6 %

4b. Franja

4a. Parc

N (337,5 - 22,5)

S (157,5 - 202,5)

NE (22,5 - 67,5)

SO (202,5 - 247,5)

E (67,5 - 112,5)

O (247,5 - 292,5)

SE (112,5 - 157,5)

NO (292,5 - 337,5)

Figura 4. Distribució de les orientacions al Parc Natural del Montnegre i el Corredor. 4a. Distribució dins el límit estricte del Parc. 4b. Distribució dins una franja de 500 m al voltant del Parc.

0,7 % 2,8 %

8,6 %

4,4 %

7,5 %

0,4 % 2,2 % 15,8 %

17,1 % 26,9 %

19,3 %

18,0 %

24,1 % 26,8 %

25,2 %

5b. Franja

5a. Parc 0 - 10 %

40 - 50 %

80 - 90 %

90 - 100 %

10 - 20 %

50 - 60 %

60 - 70 %

> 100 %

20 - 30 %

30 - 40 %

70 - 80 %

Figura 5. Distribució dels pendents al Parc Natural del Montnegre i el Corredor. 5a. Distribució dins el límit estricte del Parc. 5b. Distribució dins una franja de 500 m al voltant del Parc.

– Relació formacions forestals - elevacions: les formacions forestals s’ajusten prou bé al patró de distribució de les elevacions, encara que les suredes es troben en altituds més baixes que la resta de boscos. – Relació formacions forestals - orientacions: cada tipus de formació forestal té tendència a agrupar-se en unes orientacions determinades; així, els alzinars i les castanyedes són presents sobretot en orientacions nord, les pinedes de pi pinyer, en orientacions sud, i les suredes es presenten indiferentment en totes les orientacions. – Relació formacions forestals - pendents: no hi ha una clara desviació de la distribució de les formacions forestals respecte a la distribució dels pendents. Potser caldria destacar que les castanyedes abunden més en pendents més alts que no pas els altres tipus de boscos. – Relació formacions forestals - geologia: alzinars i su148

redes forestals s’ajusten prou bé al patró de distribució dels tipus de roca; en canvi les pinedes de pi pinyer apareixen gairebé en exclusiva damunt les roques silícies, les pollancredes i platanedes, sobre terrenys al·luvials no consolidats, i les castanyedes tenen una presència només una mica més alta en roques silícies que damunt d’argiles i llims.

Conclusions – El mapa de cobertes del sòl permet conèixer la superfície i la localització de cadascuna de les cobertes. A més, permet encreuar la seva informació amb altres mapes (models digitals del terreny i mapa de geologia), de manera que s’obté una nova informació. La seva elevada planime-

III Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor

Monografies, 32

Barcelona, 2001

3,17 %

1,2 %

2,3 % 3,7 %

0,1 % 4,3 %

2,7 %

15,5 %

10,6 %

0,8 % 3,5 %

77,6 %

74,5 %

6b. Franja

6a. Parc Calcàries i dolomies

Argiles i llims

Aigües continentals

Al·luvials no consolidats

Roques silícies

Altres (no assignats)

Al·luvials consolidats

Roques basàltiques

Figura 6. Distribució de la litologia al Parc Natural del Montnegre i el Corredor. 6a. Distribució dins el límit estricte del Parc. 6b. Distribució dins una franja de 500 m al voltant del Parc.

tria i el seu acurat nivell de detall el fan molt útil en la gestió d’espais naturals. – El mapa forestal dóna informació sobre les formacions forestals, imprescindible en el coneixement del territori. – Les cobertes segueixen força bé el patró de distribució d’elevacions, d’orientacions i pendents, encara que les cobertes forestals, i en especial les arbrades, acostumen a situar-se als llocs més abruptes: elevacions i pendents més alts, i orientacions més obagues que no pas els conreus. – Les formacions forestals també segueixen, en general, força bé el patró de distribució dels models del terreny, excepte pel que fa a les orientacions, aspecte en què la majoria de formacions té un patró propi de distribució diferent que no segueix el dels models del terreny. – Quant a la relació de les formacions forestals amb la geologia, els tipus de boscos majoritaris (suredes i alzinars) es presenten indiferentment sobre qualsevol tipus de roca, mentre que d’altres es troben prioritàriament en determinats tipus de roques.

Perspectives de futur La distribució actual de la vegetació sobre el territori depèn de factors ambientals i antròpics. Podria ser útil de cara a la gestió saber quina distribució potencial pot tenir la vegetació considerant que no es produís intervenció humana; d’aquesta manera, per exemple, podríem saber quins són els llocs més adients per a una espècie forestal. A partir dels models digitals del terreny, del mapa geològic i d’altres informacions sobre el medi físic com ara els ma-

III Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor

pes d’insolació, i tenint en compte on són presents les formacions forestals, es pot establir quina combinació d’elements físics dóna la més alta probabilitat de presència d’una espècie en cada punt de l’espai. D’aquesta manera, es pot generar un mapa de vegetació potencial del territori d’estudi. Aquesta és la fita de futur que els autors d’aquest article tenen proposada.

Bibliografia Burriel, J.Á.; Pons, X.; Pino, J.; Rodà, F. (1998). «La representació cartogràfica de les cobertes del sòl del Parc de Collserola a partir del Mapa de cobertes del sòl de Catalunya». Actes de les Jornades sobre la Recerca en els Sistemes Naturals de Collserola: Aplicacions a la gestió del Parc: 55-56. Barcelona. Gràcia, C.; Ibàñez, J.J.; Vayreda, J.; Pons, X.; Burriel, J.Á.; Mata, T. (1998). The information system of catalan forests: SIBosC. Actes del GIS PlaNET’98, International Conference and Exhibition on Geographic Information, Lisboa. Ibàñez, J.J.; Vayreda, J.; Pons, X.; Burriel, J.Á.; Tello, E.; Calvet, S.; Mata, T.; Gràcia, C. (1997). «El Sistema de información de los bosques de Cataluña: Metodología, novedades y aplicaciones». F. Puertas i M. Rivas Comunicaciones del II Congreso Forestal Español / I Congreso Forestal Hispano Luso, vol. IV: 351-356. Pamplona: Sociedad Española de Ciencias Forestales. 576 pàg. Pons, X. (1999). MiraMon, Sistema d’informació geogràfica i software de teledetecció, v. 3.1. Bellaterra: CREAF.

Monografies, 32

Barcelona, 2001

149