Anàlisi per EDXRF de monedes de plata procedents de la col•lecció de les colònies gregues d’Emporion i Rhode del Gabinet Numismàtic de Catalunya del MNAC

p 01-58 n

23/2/09

14:42

Página 29

29

ANÀLISI PER EDXRF DE MONEDES DE PLATA PROCEDENTS DE LA COL·LECCIÓ DE LES COLÒNIES GREGUES D’EMPORION I RHODE DEL GABINET NUMISMÀTIC DE CATALUNYA DEL MNAC Àfrica Pitarch i Ignasi Queralt* Institut de Ciències de la Terra «Jaume Almera»-CSIC

Resum/Abstract La fluorescència de raigs X per dispersió d’energies és una de les tècniques analítiques més habitualment aplicades a l’anàlisi dels materials del patrimoni cultural. En aquest treball es presenten els resultats de les anàlisis EDXRF d’un seguit de monedes de la col·lecció d’Emporion i Rhode del GNC-MNAC. Els estudis s’han dut a terme amb vista a caracteritzar les monedes a partir de l’anàlisi de la seva composició química elemental. Paraules clau Monedes de plata; fluorescència de raigs X; anàlisis no destructives; instrumentació portable. The Energy Dispersive X-ray Fluorescence is one of the most useful analytical techniques for the analysis of cultural heritage materials. The main objective of this work is to determine by non-destructive EDXRF the elemental chemistry of 208 silver coins from the Greek colony of Emporion and Rhode. Keywords Silver coins; X-ray fluorescence; non-destructive analysis; portable instrumentation.

Introducció

L’anàlisi de fluorescència de raigs X per dispersió d’energies o EDXRF es basa en l’excitació dels àtoms del material objecte d’estudi per un feix energètic de raigs X primaris. L’energia dels raigs X que es desprenen en aquest procés (raigs X secundaris procedents de la mostra) és característica de cada element, i per tant podem determinar quina és la composició química del material objecte d’estudi. El resultat de les anàlisis és l’obtenció d’un espectre on es poden observar les energies característiques de cada element (figura 1). L’EDXRF és un dels mètodes analítics més habitualment aplicat als materials del patrimoni cultural per a l’obtenció d’informació qualitativa i semiquantitativa dels seus components químics (Janssens et al. 2000; Moioli & Seccaroi 2000; Sándor et al. 2000; Janssens 2004; Vijayan et al. 2004), ja que presenta els avantatges següents: • Es tracta d’una tècnica completament no destructiva. No requereix cap mena de preparació de la mostra i garanteix que la peça en qüestió no pateixi cap alteració durant el procés de mesura. • Ràpida. En segons quins casos, l’anàlisi es pot dur a terme en un període de temps curt (de desenes de segons a uns pocs minuts). • Anàlisi multielemental. Permet detectar quasi tots els elements de la taula periòdica. * Laboratori d’Aplicacions Analítiques de Raigs X (LARX), Institut de Ciències de la Terra «Jaume Almera»-CSIC, C/ Lluís Solé i Sabarís, s/n, 08028, Barcelona (Espanya).

p 01-58 n

30

23/2/09

14:42

Página 30

Anàlisi per EDXRF de monedes de plata procedents de la col·lecció de les colònies gregues d’Emporion i Rhode del GNC - MNAC

• Espectre d’interpretació senzilla. Permet diferenciar de manera inequívoca els diversos elements. • Equips portables. La instrumentació analítica pot tenir unes dimensions reduïdes que en faciliten el transport, cosa que permet fer mesures in situ. En l’àmbit de la numismàtica, l’anàlisi per EDXRF (Guerra 1995; Caneva & Ferreti 2000; Ciliberto & Spoto 2000; Janssens et al. 2000; Sándor et al. 2002; Linke et al. 2004a i b; Vijayan et al. 2004; Constantinescu et al. 2005) s’utilitza habitualment per als propòsits següents: • Tests d’autenticitat a partir de la composició elemental. • Possible procedència dels metalls emprats en la fabricació de monedes a partir de la determinació dels elements químics minoritaris (continguts entre un 1 i un 0,1%) i d’elements traça (continguts inferiors al 0,1%). • Protocols de conservació/restauració. A partir de la composició dels productes d’alteració presents en una peça poden decidir-se els tractaments més adequats. • Estudis del context històric i tecnologia de producció, que poden quedar reflectits en la composició de l’aliatge i en els elements considerants com a contaminants.

Objectius

L’objectiu principal d’aquestes anàlisis ha estat determinar la composició química elemental de les emissions de plata de la seca d’Emporion (segle V aC fins a l’inici del segle I aC) i la de Rhode (segle III aC). Paral·lelament, s’ha estudiat un conjunt d’imitacions ibèriques del període de la Segona Guerra Púnica per tal de fixar possibles diferències composicionals amb les emissions d’origen pròpiament emporità.

Materials i mètodes

L’estudi de la composició del metall1 s’ha realitzat sobre un total de 185 monedes procedents de la seca d’Emporion i 4 de la seca de Rhode. A més, s’han analitzat 19 dracmes ibèriques d’imitació emporitana (c. 218-200 aC).

Condicions experimentals

La composició elemental de les monedes analitzades s’ha obtingut segons les condicions experimentals que es presenten a continuació (quadre 1): Quadre 1. Condicions d’adquisició dels espectres EDXRF

Software

Espectròmetre comercial FISCHERSCOPE® X-RAY XAN® equipat amb un tub de W amb finestra de Be. WinFTM® XAN-DPP, versió 6.20Lab L-PDM, Helmut Fischer GmbH + Co. KG

Col·limador

2 mm de diàmetre

Filtre

Níquel

Voltatge, potència

10-50kV de tensió, fins a 1mA d’intensitat, màxima potència de 50 Watts

Temps de mesura

100 segons

Equip

1. Els materials analitzats formen part del treball d’investigació d’A. Pitarch per obtenir el Diploma d’Estudis Avançants (Facultat de Ciències, Universitat Autònoma de Barcelona).

p 01-58 n

23/2/09

14:42

Página 31

Anàlisi per EDXRF de monedes de plata procedents de la col·lecció de les colònies gregues d’Emporion i Rhode del GNC - MNAC

Els càlculs quantitatius s’han obtingut després de processar els espectres mitjançant el mètode de paràmetres fonamentals, amb el software adjunt a la instrumentació (WinFTM® XAN-DPP, versió 6.20Lab L-PDM, Helmut Fischer GmbH + Co. KG).

Resultats i discussió

Els resultats de les anàlisis que es presenten a continuació s’organitzen en taules segons el període al qual pertanyen les emissions monetàries. Les concentracions en pes dels diferents elements estan expressades en tant per cent. Els valors retolats com a «nd» assenyalen que no ha estat possible detectar l’element en qüestió, cosa que no vol dir que aquest es pugui trobar en proporcions inferiors al límit de detecció establert. Els valors subratllats indiquen una concentració anòmala de l’element en la mostra. En general, la majoria de les monedes analitzades presenta un contingut molt elevat en plata (Ag). Addicionalment, les monedes presenten continguts minoritaris (continguts entre un 1 i un 0,1%) o com a elements traça (es consideren elements traça aquells que tenen un contingut per sota d’un 0,1%) d’altres elements com el coure (Cu), el zinc (Zn), l’estany (Sn), el plom (Pb), l’or (Au), el platí (Pt), el bismut (Bi), el ferro (Fe), el crom (Cr), el níquel (Ni), el manganès (Mn) i el titani (Ti). A l’anàlisi global s’ha detectat la presència de calci (Ca). Atès que aquest element no forma part de l’aliatge metàl·lic, sinó que constitueix un dels elements de la pàtina superficial d’alteració que presenten algunes mostres, s’ha optat per recalcular els percentatges dels elements sense tenir-lo en compte.

La seca de Rhode (segle iii aC) A partir de finals del segle IV i principis del III aC, la colònia de Rhode va emetre un nombre reduït de dracmes, la majoria de gran qualitat artística (Campo 1992). Atesa l’escassetat de la producció, només s’han pogut estudiar quatre exemplars (taula 1), tres dels quals presenten un contingut elevat en Ag (amb un contingut mitjà al voltant del 98,8%). La moneda MNAC/GNC 20493, malgrat que estilísticament és una peça de bona qualitat, presenta una disminució del contingut en Ag, que es tradueix en un augment del contingut en Sn (93,17% d’Ag i 4,55% de Sn). És probable que es tracti d’una impuresa introduïda durant el procés d’obtenció de la plata o bé durant el procés de fusió i obtenció de l’aliatge, tot i que seria necessari estudiar-ho més detingudament. Contràriament, la moneda MNAC/GNC 33583 presenta un contingut en plata superior (97,92% d’Ag), malgrat que l’estil és de pitjor qualitat que el de la dracma MNAC/GNC 20493. Taula 1. Composició química de les dracmes de la seca de Rhode (segle

III

aC) (% en pes)

N. Inv.

Pes (g)

Ag

Cu

Sn

Pb

Au

Pt

Bi

Fe

Cr

Ni

Zn

Mn

Ti

20491 20493 30001 33583

4,92 4,57 4,72 4,67

98.47 93.17 98.46 97.92

0.54 0.52 0.21 1.15

nd 4.55 0.30 nd

0.65 0.29 0.39 0.21

0.07 0.26 0.10 0.08

nd 0.01 0.04 0.01

0.10 0.07 0.07 0.03

0.07 0.70 0.12 0.51

0.05 0.04 0.04 0.04

0.04 0.06 0.01 0.03

0.01 0.12 0.02 0.00

0.01 0.04 0.03 0.00

nd 0.17 0.21 nd

nd, no detectat

La seca d’Emporion (segle v aC – principis segle i aC) Atesa la regularitat en la composició elemental de les monedes al llarg de tot el període d’encunyació a la seca d’Emporion, ens centrarem en l’anàlisi composicional per períodes.

31

p 01-58 n

32

23/2/09

14:42

Página 32

Anàlisi per EDXRF de monedes de plata procedents de la col·lecció de les colònies gregues d’Emporion i Rhode del GNC - MNAC

c. 470-460 aC Presentem aquí les anàlisis corresponents a la primera emissió de moneda de la seca d’Emporion, que mostren un cap de be a l’anvers i una creu de punts al revers (taula 2). El contingut mitjà en Ag és del 96,19%. Un fet a destacar és que el percentatge de Cu es manté molt uniforme i per sobre de la mitjana global, el 2,63% enfront del 0,62% de Cu global. Tot i que caldria estudiar un nombre major de mostres d’aquesta emissió, a tall d’hipòtesi podríem dir que, en tractar-se de les primeres produccions monetàries, el refinament de la plata no era tan precís. Taula 2. Composició química de les fraccions de la seca d'Emporion (c. 470-460 aC) (% en pes) N. Inv.

Pes (g)

Ag

Cu

306528 306529 20499

0,28 0,12 0,44

96.75 2.44 95.65 2.72 96.18 2.74

Sn

Pb

Au

Pt

Bi

Fe

Cr

Ni

Zn

Mn

Ti

nd 0.82 nd

0.05 0.05 0.34

0.33 0.41 0.41

0.05 nd 0.02

0.14 0.13 0.14

0.05 0.07 0.03

0.01 0.05 0.06

0.02 0.08 0.06

0.01 nd 0.01

0.04 0.02 nd

0.11 nd 0.00

nd, no detectat

c. 460-360 aC D’aquest període s’han analitzat un total de 16 fraccions (taula 3). En general el contingut en Ag és força regular, amb un contingut mitjà del 96,96%. El percentatge mitjà en Cu disminueix lleugerament respecte del període anterior (1,44% mitjà de Cu), tot i que en alguns casos encara és força elevat (MNAC/GNC 20654 i 20506). Cal denotar que en l’emissió amb dos dofins i les lletres gregues EM al revers (monedes MNAC/GNC 20525, 20526 i 33541) es detecta alguna anomalia composicional. Malgrat que les tres monedes són estilísticament similars, segons els resultats de les anàlisis (taula 3) en la fracció MNAC/GNC 20526 el contingut en Ag s’allunya lleugerament de la mitjana global d’aquest període (93,49% d’Ag enfront del 96,96% global), i presenta un augment del contingut en Zn (3,82%). En aquest cas, també podria tractar-se d’una impuresa introduïda durant el procés de copel·lació utilitzat en l’Antiguitat. Taula 3. Composició química de les fraccions de la seca d'Emporion (c. 460-360 aC) (% en pes) N. Inv.

Pes (g)

Ag

Cu

Sn

Pb

Au

Pt

Bi

Fe

Cr

Ni

Zn

Mn

Ti

306527 20507 20504 20654 20511 20506 20536 20533 20535 107698 33540 20657 20525 20526 33539 33541

1.06 0.86 0.17 0.85 0.95 0.95 0.81 0.54 0.95 0.96 0.76 0.97 0.97 0.71 1.04 0.82

98.06 96.68 97.16 96.01 97.71 95.05 96.03 97.31 98.63 97.06 97.52 98.15 98.52 93.49 96.82 97.12

0.96 2.41 2.10 3.00 1.02 3.63 1.36 0.88 0.49 1.22 1.18 0.77 0.26 0.67 1.50 1.50

nd nd nd nd nd nd 0.69 nd nd nd nd nd nd 0.27 nd nd

0.02 0.16 0.31 0.35 0.43 0.36 0.39 0.43 0.16 0.69 0.22 0.21 0.44 0.69 0.33 0.32

0.48 0.29 0.14 0.16 0.41 0.33 0.38 0.67 0.43 0.54 0.47 0.46 0.47 0.39 0.50 0.47

0.02 0.00 0.00 0.03 0.01 0.06 nd 0.04 nd 0.01 0.05 nd nd 0.01 0.05 0.03

0.33 0.08 0.19 0.08 0.27 0.19 0.16 0.08 0.19 0.36 0.38 0.30 0.24 0.25 0.36 0.35

0.03 0.31 0.02 0.24 0.04 0.15 0.26 0.04 0.00 0.02 0.07 0.02 0.01 0.06 0.14 0.14

0.04 0.01 0.03 0.01 0.07 0.08 0.03 0.05 0.03 0.02 0.04 0.04 nd 0.06 0.05 0.02

0.03 0.04 0.06 0.07 0.02 0.00 0.04 0.04 0.06 0.02 0.03 0.02 0.03 0.05 0.02 0.02

nd nd nd 0.03 0.00 0.06 0.64 0.37 nd 0.00 nd 0.00 nd 3.82 nd nd

0.03 0.01 nd 0.02 0.01 nd 0.02 0.03 nd 0.04 0.02 0.03 0.02 0.05 0.03 0.02

nd 0.00 nd nd 0.01 0.08 nd 0.06 nd nd 0.02 nd nd 0.18 0.20 0.01

nd, no detectat

c. 360-300 aC En total s’ha realitzat l’anàlisi EDXRF de 18 fraccions d’aquest període d’encunyació (taula 4). Novament, el contingut en Ag segueix sent molt regular (el percentatge mitjà és al voltant del 97,53%). La mitjana de Cu comença a disminuir (0,69 %).

p 01-58 n

23/2/09

14:42

Página 33

Anàlisi per EDXRF de monedes de plata procedents de la col·lecció de les colònies gregues d’Emporion i Rhode del GNC - MNAC

Taula 4. Composició química de les fraccions de la seca d'Emporion (c. 360-300 aC) (% en pes) N. Inv.

Pes (g)

Ag

Cu

Sn

Pb

Au

Pt

Bi

Fe

Cr

Ni

Zn

Mn

Ti

20517 20529 33538 109092 20520 33543 20540 20524 20522 20523 20539 109093 20655 20656 109089 33542

0.56 0.79 0.65 0.64 0.62 0.64 0.74 0.74 0.80 0.62 0.91 0.71 0.96 0.78 0.68 1.08

97.99 98.04 97.73 97.99 97.09 97.53 92.54 98.28 97.57 98.40 98.52 98.56 97.01 98.00 97.67 97.56

0.79 0.73 0.69 0.46 0.86 0.15 0.29 0.32 0.88 0.44 0.30 0.47 1.44 1.05 0.75 1.40

0.03 nd 0.03 nd nd 0.30 0.38 nd nd nd nd nd nd nd nd nd

0.20 0.29 0.54 0.39 0.49 0.82 0.36 0.03 0.34 0.16 0.21 0.16 0.47 0.17 0.51 0.19

0.56 0.64 0.67 0.56 0.61 0.02 nd 1.05 0.59 0.68 0.48 0.56 0.55 0.48 0.49 0.53

0.04 nd nd nd 0.04 0.07 0.06 nd 0.06 0.01 0.04 nd nd 0.01 0.01 nd

0.17 0.10 0.15 0.43 0.70 0.05 0.04 0.21 0.25 0.13 0.23 0.13 0.46 0.24 0.48 0.26

0.07 0.06 0.04 0.03 0.03 0.76 1.23 0.04 0.02 0.02 0.04 0.06 0.00 0.02 0.01 nd

0.01 nd 0.04 0.06 0.05 0.09 nd 0.00 0.05 nd 0.11 0.00 0.02 0.00 0.04 nd

nd 0.05 0.03 0.04 0.03 0.03 0.05 0.04 0.01 0.00 0.01 0.04 0.05 0.02 0.04 0.04

0.01 nd 0.00 nd 0.00 nd 4.99 nd 0.01 nd 0.02 nd 0.00 nd 0.01 0.01

0.02 0.03 0.03 nd 0.01 0.03 0.01 0.03 nd 0.02 0.02 0.02 nd nd 0.01 0.02

0.10 0.05 0.06 0.04 0.08 0.16 0.05 nd 0.22 0.13 0.03 nd nd nd nd nd

nd, no detectat

De les 18 fraccions analitzades, dues presenten anomalies composicionals. (MNAC/GNC 20531 i 20541) (taula 5). De fet, podríem afegir-ne una tercera, la moneda MNAC/GNC 20540. La fracció MNAC/GNC 20531 correspon a l’emissió amb un cap amb casc i una cabra, mentre que la MNAC/GNC 20541 mostra un cap femení de tres quarts a la dreta i un genet i les lletres EM. La moneda MNAC/GNC 20540 és de l’emissió amb un cap femení de tres quarts a l’esquerra i un genet. Les monedes MNAC/GNC 20531 i 20541 presenten uns continguts en Zn molt superiors a la resta de fraccions d’aquest període (contingut mitjà del 8,98% enfront del 0,56% de mitjana), i la fracció MNAC/GNC 20540 presenta un contingut en Zn del 4,99%. De nou, podria ser que es tractés d’impureses introduïdes durant el procés d’obtenció de la plata o durant el procés d’obtenció de l’aliatge, tot i que seria necessari estudiar més a fons aquesta qüestió. Cal destacar que no existeix cap lligam entre la qualitat dels estils i la qualitat de la plata. Un bon exemple d’aquesta afirmació l’il·lustren les monedes MNAC/GNC 20524, 20522, 20523, 109093 i 20541, que corresponen a les emissions amb un cap femení i un genet. El contingut mitjà en Ag (exceptuant el de la moneda MNAC/GNC 20541) és al voltant del 98,20%, malgrat que totes elles presenten un estil tosc. Taula 5. Anomalies composicionals de les fraccions de la seca d'Emporion (c. 360-300 aC) (% en pes) N. Inv.

Pes (g)

Ag

20531 20541

0.40 0.69

87.37 0.84 86.63 0.69

Cu

Sn

Pb

Au

Pt

Bi

Fe

Cr

Ni

Zn

Mn

Ti

nd 0.31

0.77 0.40

0.25 0.57

0.05 0.14

0.54 0.25

0.42 2.53

nd 0.01

0.04 0.01

9.68 8.29

0.04 0.01

nd 0.17

nd, no detectat

c. 300-260 aC En el pas del segle IV al III aC Emporion reorganitza el seu sistema monetari, i crea les primeres dracmes, que mostren un cap femení a l’anvers i un cavall parat i una victòria al revers. Novament, el contingut en Ag és molt homogeni (98,29% de mitjana) (taula 6). Taula 6. Composició química de les dracmes de la seca d'Emporion (c. 300-260 aC) (% en pes) N. Inv.

Pes (g)

Ag

Cu

Sn

Pb

Au

Pt

Bi

Fe

Cr

Ni

Zn

Mn

Ti

20542 20543 20544 20545

4.93 4.95 4.50 4.84

98.81 98.63 97.08 98.66

0.36 0.76 1.64 0.37

nd nd 0.04 nd

0.38 0.32 0.69 0.21

0.15 nd 0.01 0.14

0.04 0.03 0.02 0.02

0.04 0.08 0.12 0.06

0.10 0.09 0.26 0.11

nd 0.02 0.02 0.05

0.02 nd 0.05 0.05

nd 0.01 0.01 0.31

0.03 0.02 0.02 0.01

0.07 0.06 0.04 nd

nd, no detectat

33

p 01-58 n

34

23/2/09

14:42

Página 34

Anàlisi per EDXRF de monedes de plata procedents de la col·lecció de les colònies gregues d’Emporion i Rhode del GNC - MNAC

c. 260/250-230/218 aC En ple segle

III

aC, Emporion torna a modificar el seu sistema monetari (Campo 2002), introduint

les dracmes amb un pegàs al revers i els corresponents divisors. En total s’han analitzat 27 monedes (18 dracmes i 9 divisors). Amb referència a les dracmes estudiades, seguint amb la tendència d’homogeneïtat que caracteritza la seca d’Emporion, el contingut mitjà en Ag és al voltant del 97,63% (taula 7). Aparentment, no es detecta cap anomalia composicional, tot i que hi ha alguna dracma (MNAC/GNC 30013) que presenta una concentració de Cu força elevada. Taula 7. Composició química de les dracmes de la seca d'Emporion (c. 260/250-230/220 aC) (% en pes) N. Inv.

Pes (g)

Ag

20552

4.86

109086

4.91

20553

4.72

33548

Cu

Sn

Pb

Au

Pt

Bi

Fe

Cr

Ni

Zn

Mn

Ti

98.37 0.67

nd

0.37

0.11

0.04

0.03

0.23

0.06

0.02

0.07

0.01

0.04

97.88

0.41

0.32

0.10

0.01

0.03

0.26

0.08

0.04

0.00

0.03

0.20

99.27 0.24

nd

0.26

0.12

nd

0.02

0.05

0.03

0.02

nd

nd

nd

4.18

98.31 1.04

nd

0.16

0.19

0.00

0.05

0.20

nd

0.03

0.01

0.01

nd

20551

4.65

98.46 0.39

0.37

0.32

0.15

0.03

0.03

0.13

0.07

0.02

0.01

0.02

nd

20555

4.72

97.98

0.39

0.06

0.19

0.06

0.04

0.55

0.05

0.04

0.01

0.00

0.09

0.63

0.55

30011

4.64

98.19 0.61

nd

0.40

0.25

0.05

0.01

0.10

0.08

0.03

0.01

0.02

0.26

30010

4.66

96.70 1.66

0.25

0.71

0.14

0.05

0.05

0.20

0.08

0.03

0.03

0.03

0.07

20603

4.62

95.82 0.64

nd

0.68

0.60

0.04

0.04

1.98

nd

nd

0.03

0.02

0.15

20604

4.63

97.50

1.28

nd

0.61

0.25

0.02

0.07

0.16

0.01

0.01

0.01

0.03

0.06 0.02

109095

4.86

98.64 0.55

nd

0.33

0.13

nd

0.04

0.23

nd

0.03

nd

0.04

33550

4.62

95.65 0.48

0.56

0.22

0.19

0.05

0.04

2.33

0.03

0.04

0.01

0.07

0.33

30013

3.45

96.01 3.58

nd

0.12

0.06

0.01

0.02

0.02

0.07

0.05

0.06

0.00

nd

33549

4.68

98.35 0.80

nd

0.62

0.05

nd

0.10

0.03

0.02

0.02

0.00

0.02

nd

20565

4.57

95.93 0.29

0.24

0.42

0.15

nd

0.06

2.70

0.06

0.04

0.09

0.03

0.01

30056

3.18

98.37 0.73

0.24

0.09

0.19

0.03

0.08

0.10

0.09

0.04

nd

0.03

nd

20550

4.57

97.65

0.31

0.35

0.11

0.04

0.04

0.32

0.07

0.03

0.02

0.05

0.30

20548

4.57

98.20 0.74

nd

0.57

0.13

0.02

0.05

0.10

0.05

0.00

0.02

nd

0.12

0.72

nd, no detectat

Una vegada més, si relacionem la qualitat de l’estil amb la qualitat de la plata, aparentment sembla que no hi ha cap relació. Un exemple d’aquesta afirmació el tenim en la moneda MNAC/GNC 20493. Malgrat que estilísticament és una peça de mala qualitat, presenta un contingut en Ag molt elevat (98,37 %). Pel que fa als divisors de les dracmes del pegàs, en general presenten un percentatge en Ag bastant regular, amb una mitjana del 96,46% (taula 8). Dels nou divisors analitzats, hi ha dues peces (MNAC/GNC 30042 i 30038) que enregistren un augment notable del contingut en Sn. En alguns casos (MNAC/GNC 30041, 30037 i 30038) el contingut en Pb augmenta lleugerament. Taula 8. Composició química dels divisors de dracmes de la seca d'Emporion (c. 260/250-218 aC) (% en pes) N. Inv.

Pes (g)

Ag

Cu

Sn

Pb

Au

Pt

Bi

Fe

Cr

Ni

Zn

Mn

Ti

30041

0.44

96.48 0.18

0.15

1.86

0.22

0.06

0.40

0.29

nd

0.12

0.04

0.09

0.11

109091

0.51

97.40

1.62

nd

0.31

0.28

0.01

0.05

0.23

0.00

0.01

0.04

0.03

0.03

33552

0.45

97.37

1.74

nd

0.34

0.25

0.01

0.04

0.14

0.05

nd

0.01

0.02

0.03

20593

0.44

96.74 0.22

nd

0.59

0.69

nd

0.12

1.56

0.00

0.02

0.02

0.03

nd nd

30037

0.5

96.30 1.49

nd

1.34

0.30

nd

0.21

0.17

0.01

nd

nd

0.17

20595

0.43

97.76

nd

0.16

0.27

nd

0.10

0.02

0.03

0.02

1.15

0.02

nd

30044

0.53

98.31 0.10

0.38

0.25

nd

0.01

0.21

0.50

nd

0.06

nd

0.09

0.09

30042

0.48

94.20 0.42

2.67

0.94

0.84

nd

0.24

0.15

0.02

0.12

nd

0.11

0.29

30038

0.41

93.54 2.19

1.38

1.44

0.67

0.03

0.31

0.04

0.07

0.10

0.03

0.09

0.12

nd, no detectat

0.47

p 01-58 n

23/2/09

14:42

Página 35

Anàlisi per EDXRF de monedes de plata procedents de la col·lecció de les colònies gregues d’Emporion i Rhode del GNC - MNAC

c. 218-200 aC Durant la Segona Guerra Púnica, Emporion es converteix en una important base militar al servei de Roma (Mar & Ruiz de Arbulo 1993). Com a conseqüència d’aquesta guerra, la demanda de numerari augmenta considerablement, fet que provoca un augment de la producció monetària. En aquest període es van encunyar les dracmes anomenades del pegàs modificat i els corresponents divisors. En total s’han analitzat 28 monedes (17 dracmes i 11 divisors). Addicionalment s’ha estudiat la composició elemental de 19 dracmes ibèriques d’imitació emporitana. Centrant-nos en l’anàlisi composicional per tipologies, el contingut mitjà en Ag de les 18 dracmes estudiades és de 98,18% (taula 9). D’altra banda, en la moneda MNAC/GNC 33547 el contingut en Ag s’allunya lleugerament de la tendència general. Això és tradueix en un augment notable del contingut en Cu (3,67% enfront de 0,54% de mitjana, al voltant de 25 vegades més d’aquest element químic que en la resta de monedes). La dracma MNAC/GNC 20630 també presenta una concentració de Cu lleugerament superior a la mitjana (2,06%). Taula 9. Composició química de les dracmes de la seca d'Emporion (c. 218-200 aC) (% en pes) N. Inv.

Pes (g)

Ag

Cu

Sn

Pb

Au

Pt

Bi

Fe

Cr

Ni

Zn

Mn

Ti

20622 33554 30014 109096 20570 FS 33547 5056 20556 4507 20566 109097 33578 20652 20563 20630 20569 33562

4.71 4.48 4.75 4.44 4.36 4.66 4.3 4.63 4.86 4.53 4.72 4.75 4.34 4.51

98.40 98.91 98.59 97.24 97.99 99.04 95.32 98.94 97.94 98.86 98.06 99.12 98.52 99.57 98.81 96.95 97.86 97.19

0.31 0.43 0.35 0.72 0.79 0.24 3.67 0.21 0.06 0.38 0.97 0.32 0.40 0.10 0.41 2.06 1.27 0.19

nd nd nd nd nd nd nd nd nd nd nd nd nd nd nd 0.09 nd 0.03

0.30 0.09 0.08 0.80 0.32 0.15 0.23 0.24 0.15 0.20 0.54 0.05 0.05 0.07 0.12 0.14 0.17 0.05

0.46 0.36 0.33 0.70 0.55 0.45 0.44 0.34 nd 0.37 0.11 0.23 0.51 nd 0.41 0.27 0.33 0.24

0.06 nd 0.05 0.05 0.04 0.00 0.01 nd 0.05 0.00 0.02 0.05 0.05 0.03 0.05 0.05 0.02 0.00

0.03 0.02 0.02 0.07 0.05 0.04 0.06 0.03 0.03 0.03 0.11 0.00 0.01 0.02 0.03 0.05 0.08 0.01

0.28 0.12 0.31 0.37 0.02 0.03 0.20 0.17 1.36 0.11 0.10 0.11 0.22 0.08 0.07 0.21 0.08 1.95

0.03 0.04 0.06 nd 0.04 0.05 0.05 0.05 nd 0.03 0.05 0.08 0.03 nd 0.04 nd 0.01 0.05

nd 0.02 nd nd 0.01 0.00 0.01 0.02 0.06 0.01 0.02 0.02 0.04 0.03 nd 0.02 0.03 0.03

0.04 nd 0.01 0.01 0.01 nd 0.00 nd 0.30 0.01 0.02 0.02 0.03 0.03 0.02 0.06 0.01 0.10

0.01 nd 0.04 0.03 0.03 nd 0.01 0.01 0.06 nd nd 0.01 0.03 0.06 nd 0.10 0.02 0.05

0.08 nd 0.17 nd 0.16 nd nd nd nd nd nd 0.00 0.11 nd 0.04 nd 0.13 0.10

4.69 4.7 4.16

nd, no detectat

Novament apareixen exemplars que corroboren la manca de relació entre la qualitat dels estils i la qualitat de la plata. La moneda MNAC/GNC 33544, per exemple, tot i ser d’estil tosc, presenta un contingut en Ag força elevat (98,91%). Pel que fa als divisors, en general el contingut en Ag dels exemplars analitzats d’aquest període és regular (mitjana del 98,33% d’Ag), tot i que, com en el cas de les fraccions del període c. 360-300 aC, hi ha una moneda (MNAC/GNC 20599, revers pegàs) que s’allunya lleugerament d’aquest patró, i que presenta un augment en el contingut de Zn (4,93%) (taula 10). Addicionalment, dels onze divisors analitzats dos presenten anomalies composicionals (MNAC/GNC 20598, revers dos dofins i 33545, revers un dofí) (taula 11). Aquestes monedes presenten uns continguts en Zn molt superiors a la resta de divisors d’aquest període (contingut mitjà del 10,64% enfront del 0,83% de mitjana). Taula 10. Composició química dels divisors de dracmes de la seca d'Emporion (c. 218-200 aC) (% en pes) N. Inv.

Pes (g)

Ag

Cu

33557 30040 20599

0.52 0.53 0.47

99.35 0.12 98.99 0.06 93.89 0.45

Sn

Pb

Au

Pt

Bi

Fe

Cr

Ni

Zn

Mn

Ti

nd 0.25 nd

0.21 0.13 0.13

0.02 nd 0.06

0.00 0.01 0.06

0.19 nd 0.03

0.08 0.46 0.37

nd nd 0.02

0.02 nd 0.00

nd 0.00 4.93

0.00 0.09 0.05

nd nd nd

35

p 01-58 n

36

23/2/09

14:42

Página 36

Anàlisi per EDXRF de monedes de plata procedents de la col·lecció de les colònies gregues d’Emporion i Rhode del GNC - MNAC

N. Inv.

Pes (g)

Ag

Cu

Sn

Pb

Au

Pt

Bi

Fe

Cr

Ni

Zn

Mn

Ti

30039 20601 33544 30043 20621 30006

0.25 0.1 0.43 0.28 0.23 0.2

99.31 98.82 99.21 98.14 98.84 98.45

0.01 0.10 0.51 0.48 0.34 0.03

nd 0.12 nd nd 0.29 nd

0.16 0.21 0.10 0.70 0.06 0.08

nd nd 0.05 0.53 0.17 nd

nd nd nd 0.04 nd 0.04

0.00 0.03 nd nd 0.02 0.03

0.43 0.60 0.08 0.09 0.09 1.27

nd nd 0.02 nd 0.04 nd

0.04 0.05 nd 0.01 0.04 0.03

nd 0.01 0.02 0.01 0.00 nd

0.05 0.05 0.01 nd 0.04 0.06

nd nd nd nd 0.06 0.00

nd, no detectat

Taula 11. Anomalies composicionals dels divisors de dracmes de la seca d'Emporion (c. 218-200 aC) (% en pes) N. Inv.

Pes (g)

Ag

Cu

Sn

20598 33545

0.22 0.13

84.31 0.60 nd 81.04 10.22 nd

Pb

Au

Pt

Bi

Fe

Cr

Ni

Zn

Mn

0.28 0.37

nd nd

0.10 0.09

0.02 0.04

1.29 0.16

nd 0.02

0.01 0.02

13.26 0.02 8.01 0.02

Ti 0.10 nd

nd, no detectat

Dracmes ibèriques d’imitació emporitana (taula 12). Durant aquest període, els ibers adopten la iconografia de les emissions emporitanes del pegàs modificat per encunyar la seva pròpia moneda. Malgrat que són seques diferents, i que els estils també ho són, la concentració d’Ag en l’aliatge és molt semblant (mitjana del 97.06% enfront del 98,18% d’Ag de les dracmes d’Emporion d’aquest període). Taula 12. Composició química de les dracmes ibèriques d'imitació emporitana (c. 218-200 aC) (% en pes) N. Inv.

Pes (g)

Ag

Cu

Sn

Pb

Au

Pt

Bi

Fe

Cr

Ni

Zn

Mn

Ti

20639 20638 20643 109099 33551 20627 20649 20637 20644 20633 20642 20634 20650 20635 20645 20647 33577 33582 20640

4.52 4.53 4.76 4.66 4.71 4.33 4.71 4.95 4.16 4.56 4.26 4.82 4.36 4.48 3.47 4.39 4.46 3.99 2.85

98.11 96.80 97.99 99.42 98.18 94.60 97.32 98.11 97.26 92.37 93.41 99.39 98.14 98.39 97.89 96.52 98.15 94.96 97.04

1.04 2.53 1.36 0.27 0.76 0.55 1.00 0.80 1.81 4.81 0.20 0.35 1.18 0.65 0.96 2.11 1.07 2.05 1.68

nd nd nd nd 0.10 2.36 nd nd nd nd nd nd nd nd nd 0.21 nd 0.50 nd

0.30 0.20 0.27 0.04 0.21 0.16 0.32 0.24 0.30 0.30 0.16 0.07 0.19 0.23 0.38 0.24 0.16 0.98 0.25

0.14 0.25 0.14 0.03 0.20 0.08 0.12 0.35 0.18 0.71 0.19 n 0.27 0.39 0.16 0.19 0.36 0.46 0.53

0.01 0.02 0.02 nd 0.01 nd 0.01 0.05 0.04 0.01 nd 0.00 0.01 0.04 0.04 0.00 0.01 0.07 0.02

0.08 0.08 0.06 0.02 0.05 0.07 0.07 0.05 0.04 0.16 0.04 0.02 0.11 0.02 0.09 0.08 0.06 0.13 0.12

0.16 0.03 0.05 0.11 0.28 1.33 0.05 0.22 0.09 0.00 5.18 0.13 0.06 0.10 0.13 0.34 0.13 0.40 0.16

0.04 0.02 0.04 0.03 0.04 0.10 0.04 0.03 0.04 0.01 nd nd 0.00 0.03 0.05 0.04 nd 0.06 0.04

0.03 0.03 0.00 0.04 0.03 0.09 0.04 0.01 0.04 0.03 0.06 0.02 0.02 0.02 0.03 0.06 0.03 0.08 0.02

0.02 0.02 0.01 nd 0.01 0.05 0.99 0.02 0.03 0.05 0.71 0.00 nd 0.01 0.05 0.07 0.01 0.03 0.01

0.06 0.01 0.02 0.03 0.01 0.15 0.03 0.02 0.02 0.03 0.05 0.02 0.02 0.02 0.04 0.05 0.03 0.05 0.03

nd nd 0.04 nd 0.13 0.45 nd 0.10 0.16 nd nd nd nd 0.10 0.19 0.07 0.01 0.22 0.10

nd, no detectat

Com es pot observar a la taula 13, veiem que aquest grup de monedes també presenta exemplars amb certes anomalies composicionals (ja sigui per continguts elevats en Cu, Sn o Zn). Tot i això, caldria estudiar una mostra més gran de dracmes ibèriques per tal d’afirmar que realment ens trobem davant d’anomalies. Mitjan segle II aC Probablement, després d’un cert període d’inactivitat, a mitjan segle II aC la seca d’Emporion torna a fabricar dracmes amb un pegàs modificat i, sovint, amb una marca d’emissió. Progressivament, la tècnica d’encunyació comença a empitjorar fins arribar a ser de pèssima qualitat (Campo 2002). En aquest context, es presenten les anàlisis corresponents a 84 dracmes encunyades durant aquest període (taula 13).

p 01-58 n

23/2/09

14:42

Página 37

Anàlisi per EDXRF de monedes de plata procedents de la col·lecció de les colònies gregues d’Emporion i Rhode del GNC - MNAC

Taula 13. Composició química de les dracmes de la seca d'Emporion (segle

II

aC) (% en pes)

N. Inv.

Pes (g)

Ag

Cu

Sn

Pb

Au

Pt

Bi

Fe

Cr

Ni

Zn

Mn

Ti

20561 30017 20562 33558 33556 5107 30020 20615 20590 33568 33570 109083 33555 20613 33573 36998 36997 30035 30015 30048 20623 26683 20609 33581 30018 33569 30027 33572 20557 33576 20602 33571 20620 30055 26686 30034 30021 20589 5114 26685 36996 30049 33580 33564 20571 20617 30046 30054 30016 30052 20574 26680 4550 30053 30026 109085 109084 30051

3.79 3.88 3.8 4.14 4.18 4.08 4.18 4.17 4.19 4.03 4.28 3.95 4.31 4.22 4.3 4.19 4.24 4.2 4.09 4.05 4.26 4.05 3.99 4.11 3.99 4.13 4.09 4.3 4.16 4.36 4.15 4.15 4.13 4.05 4.21 4.16 4.14 4.17 4.13 4.09 4.17 4.22 4.07 4.13 4.21 4.17 4.11 4.11 4.13 3.84 3.97 4.21 3.92 4.34 4.15 4.27 4.16 4.15

96.29 98.27 98.22 98.93 98.37 98.48 98.90 99.40 99.21 97.21 96.09 98.34 98.11 99.37 98.44 99.43 99.52 99.45 99.36 99.40 99.13 99.39 98.97 98.23 98.78 99.12 99.01 98.89 99.32 99.50 99.34 99.14 98.09 99.19 98.76 99.21 99.45 99.12 98.90 99.31 99.03 99.57 98.03 99.24 98.28 98.98 98.88 99.42 96.47 98.69 98.99 99.33 96.66 99.50 99.46 97.52 95.28 99.06

1.74 0.62 0.88 0.42 0.73 0.46 0.06 0.11 0.11 0.21 0.34 0.65 0.52 0.03 0.09 0.06 0.09 0.10 0.04 0.03 0.07 0.06 0.35 0.88 1.00 0.24 0.31 0.07 0.05 0.02 0.02 0.04 0.12 0.10 0.09 0.20 0.05 0.07 0.14 0.10 0.07 0.05 0.61 0.15 0.35 0.10 0.07 0.11 0.27 0.06 0.10 0.05 1.06 0.08 0.03 0.05 0.13 0.09

0.46 nd nd nd 0.24 nd nd nd nd 0.74 nd nd 0.03 nd nd nd nd nd nd nd nd nd 0.18 nd nd nd nd nd 0.05 nd nd nd 0.68 nd 0.06 nd nd nd nd nd nd nd 0.34 nd nd nd nd nd 0.64 0.50 nd nd 0.53 nd nd 1.62 0.50 nd

0.12 0.30 0.36 0.09 0.09 0.09 0.42 0.25 0.30 0.09 0.24 0.08 0.23 0.12 0.19 0.19 0.21 0.25 0.26 0.28 0.26 0.18 0.13 0.21 0.05 0.12 0.25 0.19 0.25 0.21 0.18 0.10 0.21 0.25 0.26 0.24 0.11 0.26 0.31 0.16 0.32 0.19 0.32 0.23 0.41 0.11 0.15 0.29 0.16 0.18 0.23 0.07 1.06 0.12 0.08 0.22 0.22 0.08

0.02 0.45 0.21 0.39 0.19 0.44 0.17 nd nd nd nd 0.31 0.66 0.14 nd nd nd nd nd nd nd nd nd nd nd 0.14 0.03 0.03 nd nd nd nd nd nd nd 0.07 nd nd nd 0.13 nd nd 0.03 nd 0.08 0.04 nd nd 0.04 nd 0.06 nd nd nd nd nd nd 0.02

0.02 0.04 0.02 0.00 0.03 0.00 0.03 0.01 0.01 0.00 0.04 nd 0.07 0.02 0.02 nd nd nd 0.01 0.00 0.02 nd 0.02 0.03 0.00 0.04 0.02 0.03 nd nd 0.01 0.03 0.07 0.00 0.05 nd 0.01 0.02 0.02 nd 0.02 0.02 0.02 nd 0.05 0.00 nd nd 0.08 0.03 0.02 0.01 0.06 0.01 nd 0.00 0.04 0.01

0.45 0.10 0.13 0.02 0.08 0.06 0.15 0.17 0.08 0.07 0.19 0.05 0.10 0.12 0.25 0.13 0.05 0.07 0.15 0.13 0.18 0.16 0.10 0.25 0.03 0.11 0.13 0.20 0.10 0.10 0.20 0.25 0.23 0.10 0.18 0.02 0.16 0.21 0.27 0.14 0.10 0.06 0.20 0.19 0.36 0.22 0.22 0.04 0.15 0.17 0.15 0.01 0.29 0.03 0.16 0.19 0.29 0.09

0.52 0.11 0.04 0.04 0.10 0.28 0.14 0.04 0.18 1.04 2.61 0.46 0.06 0.06 0.81 0.09 0.08 0.08 0.11 0.10 0.16 0.11 0.07 0.17 0.06 0.02 0.16 0.36 0.09 0.11 0.04 0.20 0.17 0.30 0.23 0.22 0.07 0.08 0.27 0.09 0.30 0.07 0.13 0.11 0.25 0.33 0.54 0.07 1.71 0.03 0.22 0.47 0.06 0.14 0.26 0.20 2.97 0.43

0.05 nd nd 0.05 0.09 0.04 0.05 0.00 0.09 0.03 0.04 0.01 0.06 0.05 0.05 0.05 0.03 0.02 nd 0.03 0.03 0.06 0.07 0.07 0.04 0.07 0.06 nd 0.05 0.02 0.10 0.05 0.09 0.02 0.09 nd 0.04 0.07 0.02 0.03 0.12 0.01 0.09 0.03 0.04 0.04 0.05 0.04 0.10 0.11 0.07 nd 0.01 nd nd nd 0.10 0.03

0.06 0.04 0.03 0.03 0.04 0.01 0.03 nd nd 0.10 0.01 0.01 0.01 0.02 0.04 0.03 nd 0.01 0.04 0.03 0.01 0.01 0.00 0.02 nd 0.01 0.00 0.00 0.02 0.03 0.01 0.01 0.02 0.04 0.00 0.03 0.02 0.01 0.01 0.05 0.01 0.03 0.03 nd 0.03 0.01 0.01 0.02 0.01 0.03 0.01 0.04 0.01 0.08 0.01 0.08 0.01 0.04

0.02 0.00 0.00 0.01 nd 0.00 nd 0.01 0.02 0.02 0.02 0.07 0.01 nd nd nd nd nd nd nd 0.01 nd 0.05 0.02 nd nd nd 0.01 nd nd nd nd 0.03 nd nd 0.02 0.00 nd 0.00 nd nd nd 0.01 0.04 0.03 nd nd nd 0.11 nd 0.00 nd 0.00 nd nd nd 0.02 nd

0.05 0.06 0.10 0.02 0.03 0.01 0.01 0.00 nd 0.14 0.01 0.02 0.02 nd 0.03 nd 0.03 0.01 0.03 nd 0.02 0.02 nd 0.06 0.01 0.02 0.01 0.00 0.01 nd 0.01 0.03 0.02 0.01 nd nd 0.01 nd 0.01 nd nd 0.01 0.03 0.00 0.05 0.02 0.02 0.01 0.01 0.06 0.01 0.02 0.13 0.04 nd 0.10 0.04 0.03

0.20 nd nd nd nd 0.12 0.04 nd nd 0.35 0.41 nd 0.12 0.06 0.08 0.02 nd nd 0.01 nd 0.11 0.02 0.06 0.08 0.03 0.11 0.02 0.21 0.06 nd 0.10 0.15 0.27 nd 0.27 nd 0.07 0.16 0.04 nd 0.03 nd 0.17 nd 0.06 0.14 0.05 nd 0.24 0.13 0.13 nd 0.13 nd nd 0.02 0.40 0.13

37

p 01-58 n

38

23/2/09

14:42

Página 38

Anàlisi per EDXRF de monedes de plata procedents de la col·lecció de les colònies gregues d’Emporion i Rhode del GNC - MNAC

N. Inv.

Pes (g)

Ag

Cu

Sn

Pb

Au

Pt

Bi

Fe

Cr

Ni

Zn

Mn

Ti

20611 5059 20618 30050 20614 20619 20616 20610 20583 20584 33559 30022 4551 33560 20587 26682 30023 109087 20585 20560 30019 20572 20575

4.2 4.08 4.19 4.26 3.89 4.22 4.17 4.26 4.29 4.19 4.18 4.14 4.24 4.15 4.17 4.28 4.21 4.25 4.16 4.16 4.22 4.22 4.25

98.80 99.26 98.81 99.18 95.92 99.34 99.01 99.52 99.11 98.82 99.43 98.50 90.81 97.75 98.36 97.24 97.65 97.69 98.96 99.30 98.13 98.62 98.20

0.12 0.19 0.10 0.06 0.09 0.18 0.04 0.04 0.12 0.09 0.06 0.17 0.51 0.07 0.07 0.07 0.22 0.29 0.11 0.11 0.20 0.04 0.74

nd nd nd nd 1.03 nd nd nd nd 0.03 nd 0.19 0.79 nd 0.36 0.57 nd nd nd nd nd nd nd

0.12 0.11 0.51 0.14 0.54 0.17 0.32 0.20 0.27 0.18 0.24 0.70 2.61 1.95 0.45 1.04 1.59 0.89 0.42 0.35 1.12 0.22 0.38

0.08 0.19 0.10 0.13 0.85 nd nd nd 0.06 nd nd nd nd nd 0.02 nd nd nd nd nd nd nd nd

0.03 0.04 nd nd 0.06 0.03 0.02 nd 0.07 0.10 nd 0.08 0.18 nd 0.07 0.06 0.01 nd 0.00 0.00 nd nd 0.08

0.09 0.04 0.31 0.15 0.31 0.16 0.20 0.14 0.08 0.09 0.12 0.15 0.31 0.15 0.09 0.19 0.22 0.14 0.06 0.08 0.16 0.08 0.02

0.60 0.05 0.09 0.26 0.67 0.08 0.15 0.08 0.14 0.35 0.07 0.08 2.38 0.03 0.28 0.43 0.03 0.76 0.21 0.03 0.18 0.90 0.39

0.04 0.04 0.05 0.04 0.06 0.02 0.05 0.01 0.06 0.06 0.04 0.04 0.33 0.00 0.09 0.06 0.07 0.05 0.04 0.06 0.04 0.01 0.07

0.01 0.04 0.03 0.01 0.06 nd 0.02 nd nd nd 0.02 0.00 0.03 0.01 0.02 0.03 0.01 0.03 0.01 0.00 nd 0.03 nd

nd nd 0.01 nd 0.20 0.01 nd nd 0.02 0.04 0.01 0.04 0.00 nd 0.01 0.00 0.00 nd 0.00 nd nd nd 0.04

0.01 0.02 nd 0.03 0.11 0.01 0.02 0.01 0.02 0.02 0.01 0.03 0.31 0.04 0.03 0.03 0.03 0.02 0.02 0.01 0.01 0.02 0.03

0.10 0.03 nd nd 0.11 nd 0.17 nd 0.05 0.22 nd 0.00 1.74 nd 0.15 0.28 0.16 0.14 0.16 0.06 0.15 0.08 0.05

nd, no detectat

De nou ens trobem davant d’una emissió de monedes de composició molt homogènia (el percentatge mitjà en Ag és del 98,55%), tot i que algunes dracmes presenten continguts de Sn per sobre del 0,50% (probablement a causa d’impureses introduïdes durant el procés d’obtenció de la plata o durant el procés de fabricació de l’aliatge). De les 84 peces, tan sols una (MNAC/GNC 20586) presenta una composició realment anòmala d’Ag (86,80%) que, en aquest cas, es tradueix en un augment molt notable del contingut en Fe (7,42%) i en Sn (2,36%) (taula 14). Tot i això, també caldria destacar que la moneda MNAC/GNC 4551 presenta uns continguts en Pb i Ti lleugerament superiors a la mitjana. Taula 14. Anomalies composicionals d'una dracma de la seca d'Emporion (segle N. Inv.

Pes (g)

Ag

Cu

20586

4.24

86.80 0.15

II

aC) (% en pes)

Sn

Pb

Au

Pt

Bi

Fe

Cr

Ni

Zn

Mn

Ti

2.36

1.48

0.03

0.08

0.17

7.42

0.13

0.13

0.05

0.11

1.10

nd, no detectat

Finals del segle II aC – principis del segle I aC En total s’han analitzat tretze dracmes, quatre de les quals (MNAC/GNC 20561, 5041, 20624 i 20653) corresponen a cronologies referents als últims anys d’activitat de la seca d’Emporion. Durant aquesta fase final, el taller va augmentar el ritme de producció, mentre que la qualitat de la tècnica d’encunyació va empitjorar sensiblement (Campo 1998 i 2002). Malgrat els problemes tècnics que va patir la seca, en general el contingut mitjà en Ag és del 98,05%. Tot i això, hi ha una moneda (MNAC/GNC 5110) que s’allunya lleugerament d’aquesta tendència, i presenta un contingut en Cu superior a la resta (6,56% enfront de l’1,08% de mitjana) (taula 15). Taula 15. Composició química de les dracmes de la seca d'Emporion (final segle N. Inv.

Pes (g)

Ag

5119

3.53

5110

4.03

Cu

II

– inici segle I aC) (% en pes)

Sn

Pb

Au

Pt

Bi

Fe

Cr

Ni

Zn

Mn

Ti

98.40 0.84

0.23

0.10

0.10

0.03

0.06

0.05

0.04

0.03

0.01

0.04

0.08

92.61 6.56

nd

0.26

0.15

0.12

0.05

0.07

0.07

0.01

0.08

0.02

nd

p 01-58 n

23/2/09

14:42

Página 39

Anàlisi per EDXRF de monedes de plata procedents de la col·lecció de les colònies gregues d’Emporion i Rhode del GNC - MNAC

N. Inv.

Pes (g)

Ag

30012

4.06

20612

Cu

Sn

Pb

Au

Pt

Bi

Fe

Cr

Ni

Zn

Mn

Ti

99.33 0.39

nd

0.12

0.07

0.01

0.01

0.05

0.00

0.00

0.01

nd

nd

4.08

98.96 0.50

nd

0.10

0.13

nd

0.05

0.17

0.06

0.03

nd

nd

nd

5109

4.21

97.49

0.62

nd

0.32

nd

0.08

0.02

1.37

0.00

0.00

0.02

0.07

nd

33565

4.26

97.62

0.70

0.60

0.15

nd

0.03

0.02

0.55

0.09

0.05

0.02

0.04

0.15

5108

4.07

98.81 0.69

nd

0.37

nd

0.01

0.01

0.05

nd

0.03

nd

0.03

nd

20582

4.24

98.54 0.77

nd

0.19

nd

0.00

0.01

0.42

0.04

0.01

0.01

0.01

nd

30033

4.25

98.78 0.71

nd

0.22

nd

nd

0.03

0.24

nd

0.01

nd

0.01

nd

20651

3.99

99.31 0.08

nd

0.50

nd

0.02

0.03

0.00

0.02

nd

0.01

0.02

nd

20653

3.92

98.74 0.06

nd

0.48

nd

0.04

0.02

0.45

0.04

0.02

0.01

0.02

0.12

nd, no detectat

D’altra banda, les dades referents a l’última emissió d’Emporion –amb un arc i carcaix darrere el cap de l’anvers– són interessants, ja que en dues de les quatre dracmes estudiades (MNAC/GNC 5041 i 20624; les altres dues són les MNAC/GNC 20651 i 20653) es donen continguts anòmals en Cu (si els comparem amb la tendència general d’aquest període, 34,32% respecte l’1,08% de mitjana global) (taula 16). Tot i això, atès el baix nombre de monedes analitzades, no podem afirmar que l’augment del percentatge de Cu sigui una conseqüència directa dels últims anys de funcionament de la seca. Taula 16. Anomalies composicionals de les dracmes de la seca d'Emporion (inici segle I aC) (% en pes) N. Inv.

Pes (g)

Ag

5041

3.26

20624

3.37

Cu

Sn

Pb

Au

Pt

Bi

Fe

Cr

Ni

Zn

Mn

Ti

40.20 58.19 nd

0.34

0.31

0.30

0.08

0.06

0.04

0.16

0.27

nd

0.05

28.43 68.47 nd

1.91

0.20

0.35

0.03

0.22

0.02

0.12

0.25

nd

nd

nd, no detectat

Conclusions

L’estudi mitjançant anàlisi EDXRF sobre la composició elemental de monedes de la seca d’Emporion (segle

V

aC – segle I aC) i de Rhode (segle

III

aC) i d’alguns exemplars ibèrics d’imitació, permet

confirmar que: • En general, el principal constituent de les monedes estudiades és la plata, tot i que s’ha de destacar la presència d’elements minoritaris o traça com coure, estany, plom, or, platí, bismut, ferro, crom, níquel, zinc, manganès i titani. S’han identificat, però, algunes monedes amb anomalies en la seva composició que suposen la presència d’aquests darrers elements, però en quantitats majoritàries (força superiors a l’1%). • Els resultats de les anàlisis per EDXRF de les diverses sèries de monedes d’Emporion mostren una uniformitat en la seva composició química elemental. Es pot afirmar, doncs, que la seca d’Emporion va arribar a treballar amb aliatges regulars en cada emissió. Tot i això, si analitzem les dades en conjunt (des dels inicis de la producció monetària de la seca d’Emporion en el període 470-460 aC fins a mitjan segle

II

aC) a grans trets sembla que hi ha una tendència a augmentar lleugerament

(al voltant del 2,5%) el contingut en Ag, que torna a disminuir subtilment a l’inici del segle I aC. • Des d’un punt de vista composicional, és impossible diferenciar les dracmes emporitanes del 218-200 aC de les dracmes ibèriques de la mateixa època. • Tal com es pot observar en les monedes MNAC/GNC 20524, 20522, 20523, 109093, 20541, 20493 i 33544 no sembla que hi hagi relació entre la qualitat de l’estil, la tècnica d’encunyació i la qualitat de la plata.

39

p 01-58 n

40

23/2/09

14:42

Página 40

Anàlisi per EDXRF de monedes de plata procedents de la col·lecció de les colònies gregues d’Emporion i Rhode del GNC - MNAC

Així doncs, aquest treball confirma les anàlisis EDXRF com una tècnica que, d’una manera molt eficaç i extremadament ràpida (temps = 100 segons), permet la identificació i quantificació dels components químics que constitueixen les monedes antigues, sense que es faci necessària una preparació especial de la mostra per a l’anàlisi i, el que és més important, sense una destrucció, encara que sigui parcial, de la moneda objecte d’estudi.

Agraïments

Els autors volen agrair el suport de Joan Pujol Claramunt, director tècnic de Fischer Instruments, SA, Barcelona. D’altra banda, els autors volen agrair la col·laboració dels membres del Gabinet Numismàtic de Catalunya (MNAC-GNC), Marta Campo, Albert Estrada i Maria Clua. A. Pitarch gaudeix d’una beca FPU (ref. AP2006-4591) del Ministeri d’Educació i Ciència.

Figura 1. Espectre EDXRF d’una dracma d’Emporion (MNAC/GNC 20553).

p 01-58 n

23/2/09

14:42

Página 41

Anàlisi per EDXRF de monedes de plata procedents de la col·lecció de les colònies gregues d’Emporion i Rhode del GNC - MNAC

BIBLIOGRAFIA

Abascal et al. 1996 ABASCAL, J. M. et al., «Varia Metallica (I): anàlisis de monedes antigues, medievals i modernes», Acta Numismàtica, 1996, 26, p. 17-51. Campo, 1992 CAMPO, M., «Los inicios de la amonedación en la península Ibérica: los griegos en Emporion y Rhode», CHAVES, F. (ed.), Griegos en Occidente, Sevilla, 1992, p. 195-209. Campo 1998 CAMPO, M. «La moneda griega y su influencia en el contexto indígena», ALFARO, M. et al., Historia monetaria de Hispania antigua, Madrid, 1998, p. 19-49. Campo 2002 CAMPO, M., «Las emisiones de Emporion y su difusión en el entorno ibérico», ROMAGNOLI, D.; STAZIO, A. (ed.), La monetazione dei Focei in Occidente. Acti Dell’XI Centro Internazionale Di Studi Numismatici (Napoli, 25-27 ottobre 1996), Roma, 2002, p. 139-166 (Instituto Italiano di Numismatica). Campo et al. 2004 CAMPO, M. et al., Guia numismàtica-MNAC, Barcelona, 2004 (Museu Nacional d’Art de Catalunya). Caneva & Ferretti 2000 CANEVA, C.; FERRETTI, M., «XRF Spectrometers for Non-Destructive Investigations in Art and Archaeology: the Cost of Portability», Proceedings of World Conference on Non-destructive Testing (Roma, Italy, 15-21 October 2000), Roma, 2000. Ciliberto & Spoto 2000 CILIBERTO, E.; SPOTO, G. (2000) Modern Analytical Methods in Art and Archaeology, Nova York (Chemical Analysis. A series of monographs on analytical chemistry and its applications 155). Constantinescu et al. 2005 CONSTANTINESCU, B. et al., «Some considerations on X-ray fluorescence use in museum measurements-The case of medieval silver coins», Romanian Reports in Physics, 2005, 57-4, p. 1021-1031. Guerra 1995 GUERRA, M. F., «Elemental Analysis of Coins and Glasses», Applied Radiation and Isotopes, 1995, 46-6/7, p. 583-588. Janssens et al. 2000 JANSSENS, K. et al., «Use of Microsocpic XRF for Non-destructive Analysis in Art and Archaeometry», X-Ray Spectrometry, 2000, 29, p. 73-91. Janssens & Van Grieken 2004 JANSSENS, K.; VAN GRIEKEN, R. (ed.), Non-destructive microanalysis of cultural heritage materials, Amsterdam: Elsevier, 2004 (Wilson & Wilson's, Comprehensive analytical chemistry 42). Linke et al. 2004a LINKE, R. et al., «The application of photon, electron and proton induced X-ray analysis for the identification and characterisation of medieval silver coins», Nuclear Instruments and Methods in Physics research section B-Beam Interactions with Materials and Atoms, 2004, 226 (1-2), p. 172-178.

Linke et al. 2004b LINKE, R. et al., «The provenance of medieval silver coins: analysis with EDXRF, SEM/EDX and PIXE», JANSSENS, K.; VAN GRIEKEN, R. (ed.) Non-destructive microanalysis of cultural heritage materials, Amsterdam: Elsevier, 2004, capítol 13, p. 605-632 (Wilson & Wilson's, Comprehensive analytical chemistry 42). Mar & Ruiz de Arbulo 1993 MAR, R.; RUIZ DE ARBULO, J., Ampurias romana. Historia, arquitectura y arqueologia, Sabadell, 1993. Moioli & Seccaroi 2000 MOIOLI, P.; S ECCAROI, C., «Analysis of Art Objects Using a Portable X-Ray Fluorescence Spectrometer», X-Ray Spectrometry, 2000, 29, p. 48-52. Montero et al. 2008 MONTERO -RUIZ, I. et al., «Caracterización analítica de la producción metalúrgica protohistòrica de plata en Catalunya», Revista d’Arqueologia de Ponent, 2008 (en premsa). Montero et al. 2007 MONTERO -RUIZ, I. et al., «Lead and Silver Metallurgy in Emporion (L’Escala, Girona, Spain)», 2nd Internacional Conference Archaeometallurgy in Europe (Aquileia, Italy. 17-21 June 2007), 2007. Pitarch & Queralt 2008 PITARCH, À.; QUERALT, I., «Anàlisi EDXRF de monedes de plata procedents de la col·lecció de la Guerra del Francès (1808-1814) del Gabinet Numismàtic de CatalunyaMNAC», ESTRADA-RIUS, A. et al., Monedes en lluita: Catalunya a l'Europa napoleònica, Barcelona, 2008 (Museu Nacional d’Art de Catalunya). Ripollès & Abascal 1998 R IPOLLÈS, P.; ABASCAL, J. M., «Varia metallica (II): anàlisis de monedes antigues», Acta Numismàtica,1998, 28, p. 33-52. Sándor et al. 2000 SÁNDOR, Zs. et al., «Qualitative and quantitative analysis of medieval silver coins by energy dispersive X-ray fluorescence method», Journal of Radionanalytical and Nuclear Chemistry, 2000, vol. 246, núm. 2, p. 385-389. Sándor et al. 2002 SÁNDOR, Z S., «Determination of alloying elements in ancient silver coins by X-ray fluorescence», Journal of Radioanalytical and Nuclear Chemistry, 2002, vol. 254, núm. 2, p. 283288. Queralt et al. 2007 QUERALT, I. et al., «Compositional characterization of copper-based Roman coins by non-destructive WDXRF», Technart 2007: Non-destructive and Microanalytical Techniques in Art and Cultural Heritage Research (Lisboa, Portugal, 25-27 April), Lisboa, 2007. Vijayan et al. 2004 VIJAYAN, V., «EDXRF study of Indian punch-marked silver coins», Nuclear Instruments and Methods in Physics Research B, 2004, 225, p. 353-356.

41