Anàlisi i reproducció de la decoració de la ceràmica cardial a Catalunya durant el Neolític I

Anàlisi i reproducció de la decoració de la ceràmica cardial a Catalunya durant el Neolític I. Ivan Anaya Llorens, Maria Cabezas Larriba i Blanca Martinez Pallisé. Estudiants Grau Hstòria URV Paraules clau Treball experimental, Cardium-edule, ceràmica cardial, neolític, Homo sàpiens, art.

Resum En aquest article es presenta un treball experimental sobre la decoració de la ceràmica cardial a Catalunya durant el seu Neolític I. Un dels objectius del treball era experimentar com es produïen aquestes decoracions per comprendre millor les decoracions que ens trobem en jaciments. Una part important del treball a sigut els objectes utilitzats tant el Cardium edule (escopinya), que li dona nom a aquesta decoració, com punxons o el mateix cos humà. Gràcies a les dades obtingudes es plantejaran qüestions com el nom de ceràmica cardial i el sentit de la decoració.

Abstract This article presents an experimental work on the decoration of the Cardium Pottery in Catalonia during his Neolithic I. One of the objectives of the study was to experience how these decorations are produced to better understand the decorations that we found in deposits. An important part of the work was used objects Cardium edule (cockle), which gives its name to the decoration, as punches or the human body. Thanks the data will pose questions such as the name and the meaning of cardial pottery decoration.

Introducció per Maria Cabezas

L’objectiu del treball, mostrat en aquest article, és trobar la manera i la tècnica que feien servir els grups humans, en la costa de Catalunya, per produir la decoració que trobem en les anomenades ceràmiques cardials. Dintre d’aquest objectiu volem desmentir que la decoració de la ceràmica cardial esta basada en incisions produïdes per Cardium. Decoració que li dona el nom, però que a vegades se li pot dir ceràmica impresa. Aquest treball vol donar una visió global de la tècnica decorativa de la ceràmica cardial a Catalunya, intentant eludir perjudicis creats per investigació anteriors. Podríem dir que la ceràmica cardial es aquella primera ceràmica apareguda al litoral mediterrani peninsular i al Sud de França, caracteritzades per decoracions impreses produïdes per Cardium edule.¹ A Catalunya les evidencies més antigues que tenim són al voltant del 5500 aC. Es creu que prové de la ceràmica impresa amb petxines de mol·luscos en Sirià i Líban que podrien haver-se traslladat a Europa per les evidencies de Tessàlia. Però encara hi ha moltes contradiccions per a relacionar-les; sobretot pel fet que a Catalunya i Sud de França la ceràmica cardial esta relacionada amb els canvis del Neolític però a Síria, Líbia i Tessàlia no. No es la primera vegada que es fa un treball experimental sobre la decoració de la ceràmica cardial a Catalunya. En 2013 es va fer un article que tractava la decoració cardial d’àmbit granadí.² És un treball més específic, en termes geogràfics, que el que presentem a continuació. Encara que la metodologia del treball és semblant.

Materials i metodologia per Maria Cabezas

Per assolir l’objectiu s’ha utilitzat un treball experimental perquè era la millor manera per obtindré resultats objectivables. Nosaltres entenem com a treball experimental, una investigació que utilitza experiments seguint els principis del mètode científic per obtindré resultats objectivables que d’una altra manera no es podrien obtindré. Les dades primàries de les quals em basat el nostre treball experimental estan extretes de l’article: La tradició cultural de las ceràmiques impreses en la zona oriental de la Península Ibérica.³ Perquè ens proporciona una visió general de les ceràmiques cardials en Catalunya durant el nostre Neolític I. Vam escollir el període del Neolític I ja que hi ha una gran varietat de ceràmica cardial i esta ben estudiada. A partir d’aquesta base vam construir la metodologia a seguir. Vam agafar els materials més semblants als que van utilitzar els Homo sàpiens per crear la decoració cardial. Aquets materials van constituir en argila, Cardium edule (escopinya), un escuradents de fusta i les nostres pròpies mans (Fig. 1). L’argila era de la marca Sio-2, d’un color vermellós i ja estava depurada. Es l’argila més semblant que vam trobar a les que feien en aquell període. Ja amb els materials adients vam començar l’experiment. Amb l’argila fresca (perquè se sap que la decoració cardial es realitzava amb l’argila fresca) vam realitzar diferents formes i incisions seguint els patrons de ce-

ràmiques cardials mostrades en l’article anteriorment esmentat. Les formes i incisions van ser elegides acuradament per a donar una variabilitat bàsica de les diferents decoracions que hi havia durant aquest període. Tant de diferents estris utilitzats com diferents formes d’utilitzar-los; inclús passant per decoracions de diferents temàtiques. Després de realitzar la decoració definitiva, sempre realitzant assajos abans, es procedia a fotografiar el resultat i ha anotar el procediment que s’havia utilitzat. Posteriorment es va analitzar les dades obtingudes per saber, primerament, si s’assemblaven a les restes de ceràmica cardial. I si es confirmava que s’assemblaven es procedia a un anàlisis per assolir els objectius del treball. És a dir, es procediria a una documentació exhaustiva de com s’havien realitzat i que havia sorgit.

Fig.1: Materials emprats en l’experimentació

Resultats Per Blanca Martínez

El que vam obtindré del nostre experiment pràctic és una mostra del que definia com ceràmica cardial en l’època del Neolític ja que no podem parlar d’assimilació exacta en base a que nosaltres, analitzem íntegrament el com es duia a terme el procés i no el resultat final en sí. Es a dir, en vam obtindré les formes però no les vam posar en pràctica en una figura física específica sinó que ho vàrem treballar en el nostre propi motlle de fang. Com a resultat obtenim X tauletes degudament estructurades i cada una amb una elaboració diferent per tal d’observar els processos. A continuació exposem els resultats.

Fi.2: Imitació paisatgística realitzada amb petxines. En la primera g sanefa s’observa la incisió realitzada clavant l’objecte verticalment mentre que a la resta es realitza de costat. La part inferior s’obté clavant la cloïssa de pla.

Fig.3: Imitació paisatgística 2 realitzada amb petxines. La sanefa superior es realitzada incissant la part plana de la closca. Les herbes es realitzen clavant-la de costat. Per a la part inferior s’utilitza un estri addicional que bé pot ser un pal de fusta o un punxó.

Fig.4: Imitació abstracte de ceràmica cardial. La part superior es realitzada amb els polzes de la mà per obtindré decoració addicional mentre que el protagonisme se l’enduu la incisió vertical d’una ungla en la resta del motlle.

Fig.5: Imitació abstracta realitzada a partir d’una mostra original obtinguda en un jaciment arqueològic. En la seva complexitat observem la incisió principal del punxó.

Fig.6: Imitació animal realitzada a partir d’una mostra original. La incisió de les cloïsses obté el major protagonisme donant forma al cos de l’animal així com a les banyes, La forma del cos està realitzada amb punxó, sent així una mostra de combinació de diferents estris en una mateixa decoració.

Discussió de les idees Per Ivan Anaya

Per començar, s’ha de dir, que basant-nos en les nostres reproduccions de la decoració cardial, aquesta no està basada només amb la utilització del Cardium-edule pel qual se li dona el nom, sinó que entren en joc altres recursos i eines com els dits, ungles i els punxons. Em pogut observar que si es diu ceràmica cardial, es perquè efectivament predomina la utilització de la cloïssa, però no en la seva totalitat, ja que per dir-ho d’alguna manera, en segon lloc es situa el punxó, que era sovint utilitzat per la decoració, com hem observat en el apartat anterior, si observem per exemple les dues ultimes fotografies, veiem que la decoració hi predomina el punxó, i tot i així es considerada ceràmica cardial perquè en alguna part de la ceràmica, hi ha algun element iconogràfic feta amb la cloïssa. Nosaltres per la realització d’aquest experiment, em intentat reproduir de la forma més fidel possible, el mètode de treball, però ens hem trobat que en el cas del punxó per posar-lo d’exemple, nosaltres tenim eines específiques, mentre que s’ha de tenir en compte que els humans del Neolític I, no disposaven d’eines específiques, sinó que sovint utilitzaven el que teníem més a mà com un tros de fusta amb punxa, les mans, les ungles, les closques... etc. Un altre punt important, d’aquesta decoració i temàtica, es que és planificada. La humanitat, des dels seus inicis, ha tingut present el seu sentit del que podem dir art, ja sigui amb simples dibuixos amb la forma de la mà o fent formes a la ceràmica com tractem en aquest treball. Aquesta decoració té un significat que desconeixem, ja que no hi ha unes dades que ens expliquin el perquè d’aquesta iconografia, però ho podem intuir. Les ceràmiques amb dibuixos d’animals (fig. 6) pot ser perquè admiraven algun en concret, que havien vist o que caçaven, també hi ha referencies a l’agricultura (fig. 2 i 3) que possiblement farien referència a alguna divinitat de l’agricultura. També trobem a la ceràmica cardial referències geomètriques (fig. 5), no sabem el que significa, però a la ceràmica no es l’únic lloc on podem trobar tots aquests elements esmentats, sinó que hi ha altres suports amb dibuixos d’aquest estil a les coves.

Conclusions Per Ivan Anaya Acabem amb la conclusió, de que em demostrat el que ens proposàvem en el nostre objectiu inicial, reproduir la iconografia de la ceràmica cardial, i saber com es feia. Hem pogut observar, que tot i que no ho hem fet sobre un gerro o un plat de ceràmica, que ho hem fet sobre tauletes de fang, el resultat ha sigut molt similar. Tant en un suport com a l’altre, la decoració s’ha fet abans de coure, ja que l’argila es mes senzill de fer incisions que amb una argila endurida. També hem de destacar, que nosaltres hem reproduït les formes i dibuixos a partir de fragments i

ceràmiques trobades, mentre que els humans del Neolític I, també tenien planificat el que volien representar, però no sempre tindrien un exemple davant com nosaltres, això es un factor atenir en compte pel que fa a la qualitat i mèrit. Hem intentat ser fidels en el àmbit de les eines utilitzades, fent servir cloïsses, dits i un punxó de fusta com un escuradents perquè hem trobat apropiat que era el més similar a les eines improvisades que utilitzaven en aquest període. En conclusió, en aquest treball d’investigació, hem pogut fer i explicar com s’aconsegueixen els resultats de la reproducció d’aquesta decoració anomenada cardial, i desmentint que el Cardiumedule sigui l’única eina utilitzada com hem dit anteriorment, posant en pràctica els diferents tipus de incisions que es coneixen en aquest tipus de ceràmica.

Bibliografia [1] Bosch, Josep (2009). Blat, metall, cabdills: Catalunya del neolític a la iberització. Editorial Rafael Dalmau; Barcelona 2009. [2] Gámiz Caro, Jesús (2013). Identificación de técnicas decoratives por impresión cardial en cerámicas neolíticas del ámbito granadino a través de la arqueología experimental. Experimentación en arqueología. Estudio y difusión del pasado, Sèrie Monogràfca del MAC, Girona 2013, (pág. 357-361). [3] Bernabeu Aubán, Joan (1989). La tradición cultural de las cerámicas impresas en la zona oriental de la Península Ibérica. Serie de trabajos varios Núm. 86 Servicio de investigación prehistòrica de la Diputación Provincial de Valencia, 1989.

Anàlisi i reproducció de la decoració de la ceràmica cardial a Catalunya durant el Neolític I por Ivan Anaya Llorens, María Cabezas Larriba, Blanca Martinez Pallisése distribuye bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivar 4.0 Internacional.