Actuacions en societat de la informació i del coneixement als municipis grans de Catalunya

Observatori per a la CiberSocietat ACTUACIONS EN SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ I DEL CONEIXEMENT ALS MUNICIPIS GRANS DE CATALUNYA Juny de 2008

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

1

TAULA DE CONTINGUTS 1. INTRODUCCIÓ 1.1 Punt de partida................................................................................................................5 1.2 Una revolució diferent..................................................................................................... .5 1.3 Un procés de canvi constant...........................................................................................7 2. OBJECTIU DE L'ESTUDI I MÈTODE APLICAT A LA RECERCA 2.1 Objectiu de l’estudi........................................................................................................14 2.2 El procés de cerca i rastreig d’informació..................................................................... .15 2.3 Criteris aplicats per a l’ordenació de la informació........................................................15 2.4 Criteris aplicats en la confecció de la síntesi i la interpretació dels resultats................16 3. ACTUACIONS I INICIATIVES OBJECTIU DE LA RECERCA 3.1 Panoràmica de les actuacions dutes a terme per cada municipi..................................19 3.2 Elaboració del pla de Societat de la Informació del municipi........................................20 3.3 Acords amb altres municipis o entitats especialitzades en temes TIC..........................21 3.4 Centres especialitzats en Societat de la Informació......................................................22 3.5 Enquestes per a conèixer la situació de la Societat de la Informació al municipi.........24 3.6 Celebració de jornades temàtiques...............................................................................25 3.7 Oferta d'eines de comunicació o de difusió gratuïtes als ciutadans..............................28 3.8 Formació en TIC per a la ciutadania............................................................................. .29 3.9 Plans de formació de formadors en TIC........................................................................32 3.10 Oferta de llocs web per a les associacions o entitats del municipi..............................33 3.11 Agregació de demanda de les entitats o associacions en serveis de la Societat de la Informació.....................................................................................................34 3.12 Incubació d’empreses TIC i promoció d’ús de les TIC entre les empreses.................35 3.13 Millora de la dotació tecnològica infraestructural dels polígons industrials................. .37 3.14 Dotació de punts d‘accés públic a Internet..................................................................38 3.15 Dotació a les escoles o les associacions d'ordinadors i de connexions de banda ampla........................................................................................................................39 3.16 Creació de Xarxes WiFi per facilitar l’accés a Internet dels ciutadans........................41 3.17 Desplegament de xarxes de banda ampla o de banda molt ampla.............................42 3.18 Normatives per afavorir el desplegament de la Societat de la Informació...................43 4. ACTUACIONS DESTACADES DE CADA MUNICIPI 4.1 Badalona........................................................................................................................47 4.2 Barcelona.......................................................................................................................48 4.3 Castelldefels.................................................................................................................. .50 4.4 Cerdanyola del Vallès....................................................................................................50 4.5 Cornellà de Llobregat.................................................................................................... .51 4.6 Girona............................................................................................................................ .52 4.7 Granollers.......................................................................................................................53 4.8 L'Hospitalet de Llobregat............................................................................................... .54

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

2

4.9 Lleida..............................................................................................................................55 4.10 Manresa....................................................................................................................... .57 4.11 Mataró......................................................................................................................... ..58 4.12 Mollet del Vallès.......................................................................................................... ..59 4.13 El Prat de Llobregat......................................................................................................59 4.14 Reus.............................................................................................................................61 4.15 Rubí .............................................................................................................................61 4.16 Sabadell....................................................................................................................... .63 4.17 Sant Boi de Llobregat....................................................................................................65 4.18 Sant Cugat del Vallès....................................................................................................66 4.19 Santa Coloma de Gramenet..........................................................................................67 4.20 Tarragona......................................................................................................................68 4.21 Terrassa........................................................................................................................ .69 4.22 Viladecans.....................................................................................................................70 4.23 Vilanova i la Geltrú........................................................................................................ .71 5. ESTADÍSTIQUES DESCRIPTIVES...................................................................................75 6. CONCLUSIONS 6.1 Diagnòstic de la situació, oportunitats i mancances detectades.....................................79 6.2 Propostes d’actuació, coordinació i creació de sinèrgies entre les diferents iniciatives..83 7. ANNEX METODOLÒGIC 7.1 Qüestionari......................................................................................................................87 7.2 Camps de la fitxa de cada actuació................................................................................90 7.3 Sobre el procés d’obtenció de dades..............................................................................91 8. ANNEX GRÀFIC 8.1 Matriu general de dades sobre actuacions i municipis...................................................93 9. BIBLIOGRAFIA.................................................................................................................96

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

3

1. INTRODUCCIÓ

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

4

1.1 Punt de partida L’impuls, extensió i aprofundiment de la Societat de la Informació i el Coneixement és una eina estratègica, pràctica i efectiva per millorar el teixit social i la competitivitat d’un territori. Arran d’aquest principi, les administracions locals estan motivades per desenvolupar diverses línies d’actuació, l’objectiu de les quals ha de ser difondre i facilitar un ús cada cop més ampli de les tecnologies de la informació i la comunicació (d’ara endavant, TIC). La Societat de la Informació i el Coneixement (d’ara endavant, SIC) és un procés de canvi que s’està produint, a tots els nivells, en els països desenvolupats gràcies a un ús intensiu de les TIC. Aquest procés de canvi fa temps que ha superat les dimensions dels procediments tècnics o dels àmbits de la informàtica o l’enginyeria, convertint-se en un fenomen transversal que afecta totes les dimensions de la vida social. Les tecnologies d’interconnexió entre sistemes basats en processadors digitals, allò que podem anomenar “la Xarxa” troben el seu autèntic valor en el fet que allò que veritablement connecten no són màquines, sinó persones, convertint-se, efectivament, en el que va predir Douglas Engelbart, un dels pioners d’Internet als anys 60: un camí per augmentar l’intel·lecte humà. Avui dia, en diríem eines d’empoderament individual i col·lectiu. D’una forma o l’altra, el que resulta evident és que estem assistint a un fenomen de màxima amplitud amb una capacitat de transformació social i d’impuls productiu importantíssims. Aquesta és la raó per la qual convé que les administracions públiques treballin de manera eficaç i decidida per potenciar, eixamplar, accelerar i dotar de criteri aquest procés de canvi. Les accions de promoció de la SIC, siguin del tipus que siguin, poden resultar estratègicament fonamentals per al futur de l’economia i la SIC al nostre país. A més a més, una acció coordinada de les actuacions de promoció, creiem que ha d’afavorir el rendiment global en termes d’eficàcia. Els recursos limitats, les sinèrgies que es poden obtenir de l’intercanvi d’experiències i l’efecte multiplicador de l’aprenentatge del que han fet els altres han aconsellat iniciar aquesta experiència de recollida d’informació sobre les actuacions de promoció que s’han realitzat en els ajuntaments grans de Catalunya. Entenem que no es tracta d’una acció de coordinació, sinó més aviat d’una primera llavor per ajudar a fer més eficaç l’esforç de tots aquells que estem compromesos en la promoció de la SIC. 1.2 Una revolució diferent Catalunya s’ha caracteritzat històricament per gaudir d’un teixit social molt actiu i compromès. La revolució industrial catalana és citada per alguns autors com un exemple palmari del que pot fer un poble amb una dinàmica social molt implicada en el progrés de la societat, però no podem pensar que, perquè tenim aquesta història, el miracle es repetirà en l’actualitat amb la revolució digital.

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

5

És possible que ho sospitéssim quan, no fa gaires anys, Catalunya gaudia dels indicadors de penetració d’Internet i de digitalització generalitzada més avançats de l’Estat. Però aquella inèrcia provocada, segurament, per aquest dinamisme del teixit social, associatiu i petit-empresarial català, s’esgota. Es demostra que la revolució digital ha de transformar dimensions molt més àmplies de la societat que l’àmbit empresarial. Que necessita una massa crítica i una base de la piràmide quant més representativa, àmplia i dinàmica, millor. Potser la revolució industrial podia impulsar-se “il·lustradament”, amb l’empenta d’alguns centenars de persones estratègicament situades i prescindint, en bona part, del paper de les institucions públiques. Però la revolució digital requereix que la dimensió pública jugui un paper molt més actiu. No pot ser una revolució il·lustrada, sinó que ha de ser massiva. En aquest cas, el laissez faire que va funcionar –gairebé miraculosament- per a la revolució industrial no serà suficient, perquè no parlem d’una revolució prou semblant: els components són diferents i la dependència d’una base social àmplia, dinàmica, convençuda i digitalitzada és un dels factors més determinants. Des del punt de vista dels governs cal intervenir decididament, de forma continuada, creativa, àmplia i diversa. Cal intervenir en diferents fronts, des del proselitisme de base, per incrementar el nombre d’internautes, ordinadors i punts d’accés, fins a l’impuls a les línies més avançades de promoció d’iniciatives arriscades i innovadores. És evident que, malgrat tot, la societat anirà avançant. Els diferents sectors socials aniran utilitzant més i més intensament les noves tecnologies sense que les administracions hi intervinguin. Es tracta d’una tendència clara que pot autogestionar-se com a conseqüència de les tendències socioculturals i mediàtiques globals. Fins i tot és possible que aquest tarannà català ens serveixi per no quedar del tot a la cua de la Societat de la Informació. Que la pràctica del laissez faire tingui uns resultats mínims més o menys dolços, que ens permetin mantenir-nos a un segon, tercer o quart nivell dins el nostre context. És cert que no cal que les institucions promocionin els Messenger, Facebook, Youtube o MySpace, perquè aquests i els propers ‘booms’ digitals ens arribaran i els seguirem fidelment. No obstant, això ens condemna a una posició secundària, consumidora de la innovació dels altres. Ens converteix en consumidors, quan la gràcia estarà en ser-ne creadors, impulsors i transformadors. Aquí sí que tindrà incidència el paper que les institucions siguin capaces de jugar, els camins que puguin obrir, les accions que puguin impulsar. La clau de les estratègies de promoció de Societat de la Informació no està en quants consumidors digitals puguem formar, sinó en quantes persones tindrem preparades per a ser productors. Per aconseguir-ho, per poder impulsar els objectius amplis de la política de Societat de la Informació del país, ens cal un coneixement de primera mà sobre les accions que es duen a terme a tots els nivells. I des del punt de vista del govern català, això vol dir conèixer, específicament, quina és la realitat local d’aquestes actuacions. Els ajuntaments constitueixen la primera dimensió administrativa amb la què té contacte el ciutadà i això dóna com a resultat realitats locals ben diferents. Mentre que les localitats més petites solen, per necessitat, recolzar-se més en les estructures de govern nacional i la mateixa

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

6

Generalitat en pot tenir un coneixement més proper i aprofundit gràcies a la seva Xarxa de Telecentres, són les ciutats d’una mida intermèdia i les ciutats grans les que suposen el repte de coordinació més important. Econòmicament capaces de dur a terme accions pròpies significatives en matèria de promoció de la Societat de la Informació, cada ciutat pot convertir-se en un petit món aïllat en aquesta matèria. Per poder col·laborar-hi activament, des d’una perspectiva estratègica de país, la Generalitat necessita tenir un coneixement pràctic, de primera mà, comparatiu i complet, d’aquesta constel·lació de realitats locals. Aquest és l’objectiu d’aquest estudi: esdevenir una eina immediata per al coneixement, la coordinació i la implementació d’unes línies d’acció generals i estratègiques que permetin augmentar, impulsar, artificialment si es vol, el ritme i la qualitat de la penetració de la Societat de la Informació a Catalunya. 1.3 Un procés de canvi constant Els canvis, l’evolució progressiva cap a una tecnificació i digitalització de tots els aspectes de la vida, es va produint tant si l’administració hi intervé com si no. Els hàbits dels joves són els que més han canviat i els que conformaran la societat en la que ens mourem d’aquí a ben poc. Fa uns anys, el consum de televisió per part d’aquest col·lectiu de població disminuïa, però tornava a créixer un cop passada l’adolescència. En aquests moments ja és un fet que el consum de televisió té una tendència decreixent i l’ús d’Internet va en augment dia a dia. I no és només que deixin de veure la televisió sinó que els usos a la xarxa també canvien. La lectura de blocs és cada cop més habitual i té un increment més alt que l’increment del nombre d’usuaris que tenen els mitjans digitalitzats tradicionals. Fins i tot, el consum audiovisual, tradicionalment vinculat a altres electrodomèstics com la ràdio o la televisió, també s’aboca cap a una utilització en xarxa . A la xarxa, però, ni els vídeos ni els podcasts tenen el mateix ús ni el mateix recorregut que el seus electrodomèstics d’origen: són comentats, compartits, retallats, etiquetats, reenviats, reaprofitats... Podríem considerar que estem assistint a un procés de normalització digital d’una part de la població, els més joves, que per una barreja d’impuls propi, context cultural –globalfavorable i, també, un context educatiu d’ús intensiu de les TIC, poden ser considerats “nadius digitals” (Prensky, 2001), malgrat els múltiples matisos i eventuals correccions que necessiti aquest concepte (Mayans, 2008). D’una forma o una altra, a través d’aquest col·lectiu s'està empenyent, en part, el desenvolupament de noves eines i sobre tot de noves infraestructures encaminades a donar servei a aquestes noves necessitats. El lloc que ocupa Internet dins el nostre ecosistema mediàtic no deixa de créixer i té un sostre molt alt. La convergència tecnològica, la digitalització de tota la transferència d’informació i la tendència cap a una connectivitat ubiqua i mòbil fan que la tendència tecnocultural, digitalitzadora i connectadora, no es pugui aturar. Això suposa, per a les administracions públiques, un seguit de reptes entrellaçats.

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

7







D’una banda, les obliga a actuar en un terreny que està en canvi i evolució constant, forçant-les a tenir un coneixement profund i molt ample tant de les innovacions tecnològiques que van penetrant al mercat i els seus usos col·lectius, com dels propis usos socials que s’hi donen. En segon lloc, el seu treball haurà de combinar promoció, formació i experimentació, entre uns col·lectius significativament irregulars, on els coneixements, les disposicions i les capacitats seran diferents, però que en cap cas poden ser desateses. És a dir, que als sectors més avançats en TIC (idealment, aquells nadius digitals... o bé els mateixos enginyers i empresaris puntcom) no se’ls pot deixar d’oferir-los una formació específica, fer-los promoció i plantejar-los reptes i nous usos, ni prescindir de fomentar espais i possibilitats d’experimentació i innovació. Però, paral·lelament, tampoc entre els sectors tecnològicament més endarrerits, els més enfonsats en l’anomenada escletxa digital, pot deixar de fer-se difusió, formació i, també, per què no, experiències d’innovació. Realment, aquesta matriu de sectors i necessitats fa complexa –i crucial- la tasca de l’administració en aquest camp. Perquè, en tercer lloc, la situació és tal que, si no s’encerten les mesures, no es plantegen les accions d’una forma estudiada i ben acompanyada, coneixent el terreny i el substrat cultural, les motivacions i els inhibidors, ens trobarem que les accions que es duguin a terme tindran un efecte menor. Si no s’actua correctament, coordinant esforços i planificant bé el context, l’execució i el tipus d’acció que estem empenyent, les administracions corren el risc de ser ultrapassades per la mateixa inèrcia tecnocultural subjacent.

Davant d'aquests reptes, la importància que les polítiques definides per les administracions públiques i, més encara, per les administracions locals, és fonamental. Els processos de desindustralització i deslocalització estan canviant la fesomia econòmica de les ciutats. Conseqüentment, la seva gestió ha de tenir un factor de valor afegit per a que pugin ser competitives en un món cada vegada més globalitzat. En aquest context, les polítiques per a fer front als reptes de la Societat de la Informació, seran de vital importància per a compensar, complementar i rellançar l’activitat econòmica de les ciutats. Paral·lelament, també podem afirmar que la ciutadania de les ciutats més avançades en temes de SIC gaudiran d’un seguit d’avantatges significatius en qualitat de vida, relacional, social i cultural, respecte a la de la resta de les ciutats. Si bé és cert que els anomenats nadius digitals ja disposen de les habilitats bàsiques i del coneixement generalista suficient per poder emprar amb èxit les eines i serveis digitals de moda, aquest fet no ens ha d’amagar que també dins aquest grup trobarem sectors que fan un ús molt minoritari i pobre d’Internet, sent el telèfon mòbil el seu principal contacte amb la Societat de la Informació.

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

8

En aquest sentit, i tal i com indiquen les dades de l’informe sobre la Cimera mundial de Societat de la Informació1, el creixement d'usuaris de mòbil és molt més accelerat que el d'usuaris d'internet, i encara molt més que els de telefonia fixa, que ha entrat en una fase d'estancament. Això vol dir que els serveis i continguts focalitzats en dispositius mòbils tenen molta més acceptació. El punt de clau de la convergència –no a nivell tècnic, sinó social- es produirà quan hi hagi un accés a Internet a través del telèfon d'una manera senzilla, àgil i a un preu més competitiu que l’actual. En aquest sentit, l’aprofitament dels anomenats ‘white spaces’ o ‘wi-fi 2.0’ impulsat per Google pot ser clau per a l’acceleració de la mobilització d’Internet (vegi’s Gil, 2008 i Mayans, 2008b). Al 2005, l’Estat Espanyol ja es trobava entre els deu mercats amb més implementació de banda ampla via mòbil. Respecte a les connexions a les llars, són més de tres quartes parts les connexions amb l’anomenada banda ampla. Aquesta aposta decididament afavoreix la connectivitat dels usuaris, encara que entre els motius més esgrimits per no connectar-se a les llars estan el desconeixement, el desinterès i el preu de la connexió. Gràfic 1.1

Raons per les quals no es disposa d'accés a Internet des de la llar (2006) Mostra: total llars sense accés a Internet (habitants per municipi) Font: eEspaña 2007, a partir d’INE

No obstant això, més enllà d’aquestes xifres, encara resta un percentatge molt gran de gent que no ha donat el pas, i tard o d’hora això repercutirà en un sentit o en un altre en la seva qualitat de vida. Aquests col·lectius representen l’objectiu més obvi i evident de les polítiques de promoció de les TIC i de la SIC. 1

URL: http://www.itu.int/wsis/stocktaking/docs/2008/WSIS-Stocktaking2008-e.pdf

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

9

Tenint en compte els canvis que s’estan produint i les noves habilitats que certa part de la població comença a adquirir, és important que l’actuació de l’administració s’adapti a aquesta nova realitat. Liderant aquest canvi i fomentant l’adopció de les TIC per tota la població s’evitarà que l’escletxa digital sigui més gran. S’ha de treballar intensivament amb aquells grups que estan en risc d’exclusió digital. S’ha de corregir el desconeixement de part de la població de Catalunya sobre les TIC, engrescar aquells que tenen desinterès en aprendre i incorporar a la seva vida el factor tecnològic. I és clar, treballar perquè l’accés a Internet sigui possible, accessible i eficaç per tothom. En aquests moments el perfil d'internauta a l’Estat Espanyol, segons el segon estudi d’Internet de la Fundació BBVA2, seria una persona jove, amb un nivell d’estudis alt i una capacitat econòmica mitja, mitja-alta. Per contra, el perfil del no-usuari és una dona gran, amb pocs estudis i classe mitjana baixa. Per tant aquest perfil de no-usuari d’Internet representa aquell grup amb més risc d’exclusió de la SIC i és el que haurà de rebre més atenció a l’hora de definir estratègies pensades per reduir l’escletxa digital. Segons aquest mateix informe, les principals causes del no-ús d’Internet són el desinterès i el fet de no trobar-li utilitat pràctica. L’enfocament més important a l’hora de dissenyar accions per pal·liar o reduir aquesta escletxa digital haurà de centrar-se, doncs, en augmentar els interessos específics de la ciutadania i d’aquests grups concrets, per a trobar-hi els autèntics incentius per donar aquest salt. D’altra banda, segons l’informe realitzat per TATUM sobre els 10 darrers anys d’Internet a Espanya i el món3, només hi ha quatre comunitats que tinguin un índex de penetració d’Internet per sobre del 45%: Madrid, les Illes Balears, Catalunya i el País Basc. Malgrat que la posició de Catalunya en l’índex de penetració d’Internet pot semblar comparativament bona, el cert és que la taxa de creixement d’aquest índex no és gaire ressenyable. Si agafem aquest índex de creixement com a referència, veiem que s’han de reforçar polítiques relacionades amb la Societat de la Informació amb l’objectiu de no perdre posicions davant d’altres comunitats autònomes i, per què no, passar a liderar aquest rànking.

Gràfic 1.2

2 3

Evolució usuaris d’Internet per comunitat (2004-2007) Mostra: població de 14 o més anys (usuaris darrer mes)

URL: http://w3.grupobbva.com/TLFU/tlfu/esp/areas/econosoc/investigacion/fichainves/index.jsp?codigo=315 URL: http://www.tatum.es/publicaciones_consultapublicacion.asp?pmId=191

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

10

Font: TATUM, a partir de dades EGM oct./nov. 2007

Andalusia Aragó Astúries Balears Canàries Cantàbria Castella-La Manxa Castella i Lleó Catalunya Com. Valenciana Extremadura Galícia La Rioja Madrid Múrcia Navarra País Basc Mitjana

2004 % Penet. 30,4% 33,9% 30,1% 36,3% 30,5% 35,3% 23,8% 26,0% 36,5% 28,9% 26,0% 27,2% 26,8% 40,3% 29,9% 34,4% 39,9% 31,5%

2005 % Penet. 30,3% 35,3% 31,8% 37,6% 33,8% 36,6% 23,1% 28,4% 40,1% 31,5% 22,3% 25,1% 34,5% 44,5% 33,3% 40,2% 44,9% 33,5%

2006 % Penet. 32,9% 36,8% 37,9% 43,8% 40,7% 37,0% 28,5% 31,4% 44,1% 34,5% 20,0% 31,2% 33,9% 46,4% 31,7% 34,9% 44,9% 35,9%

2007 % Penet. 36,2% 40,8% 39,0% 48,2% 43,0% 43,2% 33,3% 35,8% 47,5% 39,0% 24,4% 33,0% 35,4% 50,6% 34,5% 43,4% 46,8% 39,7%

Var. 06/07 % Creix. 10,0% 10,9% 2,9% 10,0% 5,7% 16,8% 16,8% 14,0% 7,7% 13,0% 22,0% 5,8% 4,4% 9,1% 8,8% 24,4% 4,2%

D’altra banda, més enllà d’aquests indicadors macro, també és necessari aconseguir un coneixement eficaç i documentat sobre quins són els autèntics inhibidors socials, culturals, etaris –referents als grups d’edat- i locals que actuen eficaçment per desactivar els possibles bons resultats de moltes d’aquestes polítiques de promoció de la SIC.

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

11

Així, creiem que si bé els estudis estadístics i les enquestes qualitatives ens aporten una valuosa visió sobre l’estat actual de penetració de la SIC a Catalunya i fins i tot ofereixen perspectives detallades sobre les raons oficialment adduïdes per a resistir-se a la connexió a Internet, un coneixement més local, basat en metodologia etnogràfica, ens aportaria una mirada complementària molt important per a enriquir i enfocar més encertadament les mesures de promoció de la SIC. Si prenem com a referència l’Índex d'Oportunitat Digital definit a l’Informe mundial sobre Societat de la Informació del 20074 i que es basa en tres grans eixos (oportunitats, infraestructures i utilització) l’Estat Espanyol es troba en el lloc número 21 a nivell mundial, al mateix nivell que Estats Units. Aquest índex mesura la facilitat d’accés dels ciutadans de cada Estat a les TIC i d’aprofitament de les oportunitats de creixement i desenvolupament que ofereixen. Per tant les infraestructures són un dels tres eixos sobre els que s’ha de construir la Societat de la Informació conjuntament amb la generació d’oportunitats basades en la formació, en els espais i en els equipaments. No obstant això, l’ús que se’n faci és l’altre factor que determinarà aquest índex d’oportunitat. Aquí és on entren els governs locals i la coordinació de totes les seves accions. En tant que són les administracions més properes a la ciutadania, tenen a les seves mans la possibilitat i la responsabilitat d’afavorir que tothom pugui fer un ús valuós, pràctic i significatiu de les TIC, oferint d’espais d’accés a la xarxa, plans de formació, promocionar l’accessibilitat dins el seu territori o promoure el coneixement, l’experimentació i l’activitat econòmica al voltant d’aquest sector com un valor afegit. En les seves mans, conjuntament, està la possibilitat i la responsabilitat de l’arribada –efectiva, diferencial, útilde la Societat de la Informació a Catalunya.

4

URL: http://www.itu.int/osg/spu/publications/worldinformationsociety/2007/

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

12

2. OBJECTIU DE L'ESTUDI I MÈTODE APLICAT A LA RECERCA

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

13

2.1 Objectiu de l’estudi L’objectiu del present estudi és el rastreig, compilació, anàlisi i síntesi de totes les actuacions implementades durant els tres últims anys i aquelles que encara estiguin vigents dels 23 municipis catalans de més de 50.000 habitants que tinguin relació amb polítiques de Societat de la Informació. El volum de població atesa pels seus ajuntaments ascendeix a gairebé 4 milions d’habitants, més de la meitat de la població del Principat. Així, el propòsit central d’aquest treball és l’elaboració d’un llistat i una caracterització el més exhaustius possibles de les polítiques que es duen a terme en matèria de promoció i impuls de la Societat de la Informació als municipis catalans de més de 50,000 habitants. Aquest material ha de servir per dibuixar un autèntic mapa de les polítiques en SIC, permetent obtenir una perspectiva comuna i clara, informativa i comparativa, de la realitat actual en aquestes polítiques. El present document no vol només il·lustrar, sinó servir per a l’articulació i la coordinació d’accions de promoció i impuls de les TIC a nivell general de país. Concretament, els municipis sobre els que s’han efectuat les diferents recerques documentals i entrevistes són (seguits del número d’habitants) 5: Badalona (216.201 habitants) Barcelona (1.595.110 habitants) Castelldefels (58.955 habitants) Cerdanyola del Vallès (57.758 habitants) Cornellà de Llobregat(84.477 habitants) Girona (92.186 habitants) Granollers (58.854 habitants) L’Hospitalet de Llobregat (251.848 habitants) Lleida (127.314 habitants) Manresa (73.140 habitants) Mataró (119.035 habitants) Mollet del Vallès (51.365 habitants) El Prat de Llobregat (62.663 habitants) Reus (104.835 habitants) Rubí (70.494 habitants) Sabadell (201.712 habitants) Sant Boi de Llobregat (80.727 habitants) Sant Cugat del Vallès (74.345 habitants) Santa Coloma de Gramenet (116.765 habitants) Tarragona (134.163 habitants) Terrassa (202.136 habitants) 5

Font: Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) URL: http://www.idescat.net/territ/BasicTerr?TC=1&V0=1&V1=MUNICIPI

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

14

Viladecans (61.718 habitants) Vilanova i la Geltrú (63.196 habitants) 2.2 El procés de cerca i rastreig d’informació En una primera fase s’ha realitzat una recerca documental via web sobre actuacions en matèria SIC realitzades per cada un dels ajuntaments objecte de l’estudi. La principal font d’informació en aquest període ha estat el web dels ajuntaments o altres webs derivats del mateix que, per motiu d’actuació delegada o per disposar d’un lloc web propi, tenen continguts relacionats. També s’ha fet un rastreig per paraules clau a través de cercadors per mirar de trobar el màxim d’informació possible vinculada als diferents municipis i als seus àmbits d’actuació respectius. En la segona fase de l’estudi s’han realitzat un seguit d’entrevistes amb els responsables dels ajuntaments en polítiques i iniciatives municipals relacionades amb la SIC, per mirar de confirmar les dades obtingudes i ampliar el màxim possible la informació. Juntament amb la concertació de l’entrevista s’ha enviat a aquests responsables la informació prèviament obtinguda mitjançant la recerca web, així com un qüestionari, amb l’objecte de concretar dades de totes les actuacions. Un cop fetes les entrevistes i complimentades amb la informació proporcionada des de les entitats locals, s’han confeccionat unes fitxes que recullen les actuacions dels municipis tant de forma individual com de manera transversal a tots ells, i que formen part de la informació annexa d’aquest estudi. Amb posterioritat a les entrevistes, i en tots aquells casos on s’ha considerat que les fitxes elaborades no oferien uns mínims de detall (bé en la seva totalitat o bé respecte a actuacions concretes), s’ha optat per enviar un segon qüestionari. En alguns casos, s’ha complementat l’acció telefònicament, per a així poder obtenir el màxim possible de dades amb les què elaborar les estadístiques i, posteriorment, les conclusions i recomanacions finals. 2.3 Criteris aplicats per a l’ordenació de la informació S’ha establert una agrupació per paraules clau respecte a les actuacions dels vint-i-tres ajuntaments objectiu de la recerca, amb el propòsit de poder fer una comparació entre ells d’actuacions que es podrien encabir en una mateixa categoria. Les actuacions sobre les que s’han efectuat tant l’estudi documental com el posterior qüestionari i entrevista són les següents (seguides de les paraules clau, entre parèntesi, que es fan sevir en aquest informe per a detallar el grau i tipus d’aplicació de cadascuna en els diferents municipis): 

Elaboració d’un pla de Societat de la Informació del municipi (PlaSIC)



Acords amb altres municipis o entitats especialitzades en temes TIC (AcordsTIC)



Creació de centres especialitzats en Societat de la Informació (CentresSIC)

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

15



Enquestes per a conèixer la situació de la Societat de la Informació al municipi (EnquestesSIC)



Celebració de jornades temàtiques (JornadesTIC)



Oferta d’eines de comunicació o difusió gratuïtes als ciutadans (EinesTIC)



Formació en TIC per a la ciutadania (FormacioTIC)



Plans de formació de formadors en TICs (FormadorsTIC)



Oferta de llocs web per a les associacions o entitats del municipi (LlocsWeb)



Agregació de demanda de les entitats o associacions en serveis de la Societat de la Informació (DemandaTIC)



Incubació d’empreses TIC; promoció d’ús de les TIC entre les empreses (EmpresesTIC)



Millora de la dotació tecnològica infraestructural dels polígons industrials (PoligonsTIC)



Dotació de punts d‘accés públics a Internet per estendre l’ús de la xarxa o per facilitar el teletreball (AccesWeb)



Dotació d’ordinadors a les escoles, les associacions o les entitats (DotacioPCs)



Dotació de connexions de banda ampla a les escoles o les associacions de la ciutat o municipi (ConnexionsTIC)



Creació de Xarxes WiFi per facilitar l’accés a internet dels ciutadans (WiFi)



Desplegament de xarxes de banda ampla o de banda molt ampla (en qualsevol modalitat en què hi pugui intervenir l’ajuntament) (BandaAmpla)



Normativa relativa a infraestructures i a mesures fiscals relacionades amb el desenvolupament de la Societat de la Informació (NormativesTIC)

2.4. Criteris aplicats en la confecció de la síntesi i la interpretació dels resultats En la tercera fase de l’estudi, un cop recopilada la informació de cadascun dels ajuntaments objecte de l’estudi i agregada per les diferents paraules clau, s’ha procedit a elaborar una matriu de dades i a fer una valoració qualitativa de totes les actuacions recopilades, que permetessin establir diferents comparatives transversals en cada un dels àmbits. Amb

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

16

aquesta translació d’informació a uns eixos transversals i verticals, i amb la ponderació de diversos detalls de la informació obtinguda, s’ha volgut dibuixar una panoràmica general de quins aspectes considerats a l’estudi com a components de la Societat de la Informació i la Comunicació són actualment els més desenvolupats pels diferents ajuntaments, tot acompanyant-los d’estadístiques comparatives que permetin conèixer millor el detall i l’estat actual respecte a diferents actuacions. En aquest sentit, el rastreig documental i contrastació de varies de les accions enumerades més amunt ha permès aprofundir sensiblement en detalls relatius a formació en TIC, extensió de xarxes WiFi, suport a noves empreses de caire tecnològic o tipus de jornades de difusió de la SIC, entre d’altres. També s’han agrupat les diferents actuacions detectades en tres eixos o clústers diferenciats (punt 5 de l’estudi), amb la intenció de mostrar gràficament l’estat actual de les mateixes en relació als diferents municipis. Paral·lelament s’han elaborat una sèrie de fitxes per municipi que contenen tots els detalls obtinguts sobre cada actuació, que han servit com a font estadística i on es recullen amb diferent grau de profunditat aspectes com, per exemple, el nom de l’actuació, el responsable que la lidera, els objectius de la mateixa, la seva data d’aplicació, el públic objectiu o les observacions del responsable municipal entrevistat o el propi investigador (en aquest darrer cas, normalment en base a l’ampliació de dades que ha possibilitat la informació recopilada durant la fase documental de l’estudi). Aquestes fitxes es poden consultar en format electrònic com a complement dels diferents punts desenvolupats en aquest estudi i per a ampliar la informació relativa a cada municipi i actuació en base als aspectes que es comenten més amunt.

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

17

3. ACTUACIONS I INICIATIVES OBJECTIU DE LA RECERCA

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

18

3.1 Panoràmica de les actuacions dutes a terme per cada municipi La magnitud dels ajuntaments varia molt en quant a població: podem passar d’una ciutat com Castelldefels amb uns 60.000 habitants fins a la gran metròpoli que és Barcelona, amb gairebé 1.600.000 habitants. Alguns ajuntaments tenen força descentralització pel que fa a les competències o accions per promocionar la SIC. Aquesta situació barrejada amb els canvis polítics, pot ocasionar que es faci complicat conèixer detalladament quines i quantes accions s’estan fent dins del municipi. No són gaire freqüents els casos com Viladecans, amb la Fundació Ciutat de Viladecans, o Sabadell amb la OSIC (Oficina per la Societat de la Informació i el Coneixement) que fan recaure en aquests òrgans l’impuls de la Societat de la Informació. El més habitual en ajuntaments d’aquestes dimensions és que la responsabilitat de portar a terme programes relacionats amb la SIC recaigui en les àrees d’informàtica, que són les que tradicionalment s’han ocupat de la gestió tecnològica de l’ajuntament i han assumit, més per inèrcia que per disseny estratègic, la missió de promocionar la SIC al municipi. La inversió en SIC normalment és una decisió de caràcter estratègic i depèn en gran mesura de la conscienciació que, respecte a aquest tema, tinguin les persones que ocupen els càrrecs decisionals. El lideratge polític és clau per a què programes d’impuls SIC tinguin recursos i continuïtat en el temps. El seu complement perfecte és el tècnic que hi creu i que pot actuar amb el recolzament de la institució i el coneixement tècnic i tàctic sobre els objectius de les mesures que des del seu ajuntament poden portar-se a terme. Aquest tàndem funciona. I quan es produeix, trobem municipis amb un ampli ventall d’accions desenvolupades, experiència i bagatge. Els recursos disponibles també estan en relació amb el volum poblacional, però hi ha més factors que poden influir en aquest aspecte, com ara el tipus d’activitat econòmica del municipi. La distribució d’aquests recursos dependrà de la decisió política i de l’estratègia adoptada pel consistori. A continuació detallem cadascuna de les actuacions que s’han tingut en compte i la seva distribució entre els municipis objectes de l’estudi. Es pot veure que hi ha actuacions més populars, com la formació, que d’altres com la cobertura de wifi d’una part del territori que suposa una inversió molt més elevada. Tot això reflectint les diferències i particularitats dels ajuntaments.

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

19

3.2 Elaboració del pla de Societat de la Informació del municipi L'elaboració d'un pla estratègic per al desenvolupament de la Societat de la Informació dins d'un espai territorial, en aquest cas municipal, pot ser un recolzament estratègic a la política municipal. Els plans SIC poden definir uns objectius per a aconseguir i establir unes pautes d'actuació que normalment tenen un desenvolupament posterior amb la destinació de recursos i d'accions concretes a dur a terme. Gràfic 3.1

Elaboració pla de Societat de la Informació del municipi Mostra: els 23 municipis de més de 50.000 habitants Font: elaboració pròpia segons dades documentals i entrevistes

La majoria dels municipis disposen, bé d'un pla específic pel desenvolupament estratègic de la SIC o bé de referències específiques a la Societat de la Informació dins els seus respectius Plans d'Actuació Municipal (PAM). Les dades obtingudes mostren que només hi ha cinc ajuntaments que no tenen ni una cosa ni l’altra. L'objectiu de l'estudi, però, és veure quins ajuntaments han desenvolupat un Pla SIC específic per a poder establir en les conclusions si realment aquesta actuació ha tingut un impacte positiu en el desenvolupament d'actuacions municipals. Malgrat l’existència de plans i disposicions específiques a la promoció de la SIC, les realitats són prou variades d'un municipi a un altre. Podem trobar-nos, per exemple, amb municipis amb clares referències dins del PAM, com L’Hospitalet de Llobregat, que hi fa referència d'una manera molt genèrica. Altres, en canvi, tot i tenir un Pla SIC, no l’han arribat a desenvolupar, com és el cas de Badalona i el seu Pla elaborat l’any 2004. Per contra, observem que municipis com Viladecans, arran de la definició, aprovació i aplicació d'un pla específic, hi ha fonamentat efectivament el desplegament de polítiques de promoció de la Societat de la Informació. En aquests moments hi ha sis municipis que tenen un pla SIC específic en marxa: “Castelldefels Virtual”, Granollers (conjuntament amb La Roca, Canovelles i Les Franqueses), “Manresa en Xarxa”, Reus “Impuls 2005”, Sant Cugat del Vallès i el pla Ciutat del Coneixement de Barcelona.

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

20

Sis més van definir-ne un amb anterioritat a 2005: Mataró, Terrassa, Badalona (conjuntament amb la Universitat Politècnica de Mataró), Mollet del Vallès, Santa Coloma de Gramenet i Viladecans (Pla Mil·leni). Els que tenen una menció per al desenvolupament d’un Pla SIC al PAM són: Cornellà, L’Hospitalet, Lleida, Rubí, Cerdanyola i Girona. 3.3 Acords amb altres municipis o entitats especialitzades en temes TIC En moltes ocasions tirar endavant un projecte en solitari no és la millor solució, i la manca de recursos ja siguin econòmics, de personal o de coneixement poden aturar un projecte que en col·laboració amb altres administracions es podria dur a terme optimitzant recursos. En aquest sentit, les dades obtingudes mostren que podria haver-hi moltes possibilitats encara no cobertes d’acords entre municipis i amb entitats especialitzades en TIC6. Gràfic 3.2

Acords amb altres municipis o entitats especialitzades en TIC Mostra: els 23 municipis de més de 50.000 habitants Font: elaboració pròpia segons dades documentals i entrevistes

Els acords amb altres administracions o amb centres tecnològics són partenariats estratègics que permetran impulsar el desenvolupament d'una àrea determinada, com per exemple el projecte Delta Emprèn, impulsat per cinc ajuntaments del Baix Llobregat. Aquest projecte recolza a persones en situació d'atur que vulguin crear el seu propi lloc de feina. Delta Emprèn està finançat amb fons socials europeus i compta amb la participació de Viladecans, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Gavà i Castelldefels. A Viladecans ha servit per posar en marxa Bit@gora que és una incubadora virtual d’empreses. En aquest sentit cal destacar també el programa E-lab empresa d'assessoria virtual per a emprenedors, en el que participa l'ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat conjuntament amb la Universitat Oberta de Catalunya, l’Ajuntament de Manresa, l’Ajuntament de Les Preses, la Diputació de Tarragona i el Cecot. 6

LOCALRET és l'únic denominador comú en quant a acords que tenen tots 23 ajuntaments de més de 50.000 habitants. LOCALRET està format per més de 800 ajuntaments de Catalunya i és el Consorci local per al desenvolupament de les xarxes de telecomunicacions i de les noves tecnologies. En aquest sentit, no surt reflectit al gràfic de l'actuació.

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

21

Un altre acord a destacar representa el projecte Guara, a Lleida, per a la creació, desenvolupament i manteniment d'entorns de gestió municipals basat en Programari Lliure. Aquest projecte està co-gestionat pel Consorci de l'Administració Oberta de Catalunya (AOC). En total hi ha deu municipis que tenen acords TIC:  Badalona: Estudi conjunt amb l’Escola Universitària Politècnica de Mataró  Castelldefels: Entorn Delta  Lleida: Projecte Guarà amb la UOC  Manresa: Centre d’Innovació de Microsoft  Prat de Llobregat: Entorn Delta  Tarragona: ONO, Localret.  Rubí: Fundació Viladecans  Sant Boi de Llobregat: Entorn Delta  Sant Cugat del Vallès: Localret Tarragona: Localret, Consell Comacal, Jove Cambra Internacional...  Viladecans: Entorn Delta 3.4 Centres especialitzats en Societat de la Informació Un dels problemes que hi ha a la majoria de municipis és la dispersió de responsabilitats en l'àmbit de la Societat de la Informació, on sovint la major part de les actuacions depenen d'òrgans diferents. Aquesta diguem que deslocalització de responsabilitats fa que puguin dur-se a terme polítiques d'impuls SIC sense una visió transversal. La posada en marxa de centres especialitzats pot ajudar a coordinar aquestes accions i a planificar des d'una perspectiva més global les estratègies a definir. Aquest tipus de centres no només acostumen a ser part o extensions de les administracions locals, sinó que també poden ser ens privats amb col·laboració o no amb l'ajuntament. Gràfic 3.3

Centres especialitzats en SI Mostra: els 23 municipis de més de 50.000 habitants Font: elaboració pròpia segons dades documentals i entrevistes

Els municipis amb centres especialitzats en SI són:  Badalona: Centre Tècnic per a la difusió de les TIC

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

22

         

Barcelona: Casa de les TIC Cerdanyola del Vallès: Parc Tecnològic del Vallès Cornellà de Llobregat: Citilab-Cornellà Granollers: Centre Tecnològic i Universitari Lleida: Accés, Institut Municipal d’Informàtica Manresa: Centre d’Aplicacions TIC Mataró: TecnoCampusMataró Sant Cugat del Vallès: Organisme Autònom Municipal de Comunicació i Informació (OAMCIC) Viladecans: Fundació Ciutat de Viladecans Vilanova i la Geltrú: Neàpolis

Hi ha uns quants centres que podem considerar són una referència ja consolidada, com és el cas del TecnoCampus, l'entitat encarregada de coordinar i dinamitzar la majoria d’iniciatives relacionades amb la Societat de la Informació a Mataró i que des d’inicis de 2007 es troba ubicat a la zona de Vallveric. El paper d’aquest parc tecnològic, que tindrà una futura seu dins un enclavament estratègic actualment en construcció on conviurà amb l’Escola Universitària Politècnica de Mataró (EUPMt) i l’Escola Universitària del Maresme (EUM), és el de coordinar i integrar la majoria d'actuacions del municipi en matèria de Societat de la Informació. Gràfic 3.4 Antiguitat de l’equipament Mostra: municipis que han dut a terme l’actuació Font: elaboració pròpia segons dades documentals i entrevistes

Un altre cas és el Centre d'Aplicacions TIC (CATIC) a Manresa, creat al 2007, que ofereix serveis de valor a les empreses de l'àrea de la Catalunya Central per integrar-se a la SIC, mostrant què poden aportar les TIC per fer més competitives les indústries tradicionals. Els

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

23

serveis que presta són l'assessorament sobre la implantació de projectes TIC, la contractació de serveis d'operadora i compra de productes TIC, una auditoria d'usabilitat i arquitectura de la informació, el disseny de solucions TIC i la posada en marxa d'actuacions de formació i ajuts per projectes TIC. També resulta rellevant en aquest sentit l'activitat de la Fundació Barcelona Digital, creada l'any 2002, una entitat privada sense ànim de lucre que té com a objectiu contribuir a la millora de la competitivitat de les empreses a través de la difusió i transferència de tecnologia, fomentant la creació de serveis i productes en l'economia digital que aportin benestar social, generin activitat econòmica, retinguin el talent i atreguin inversió econòmica local i estrangera. La FDB ofereix assessorament per a empreses i administracions, organitza cursos i jornades TIC, i alhora és un observatori de l'evolució de la SI a la ciutat. 3.5 Enquestes per a conèixer la situació de la Societat de la Informació al municipi En la definició d'una política pública pot resultar crític establir una fase d'avaluació per veure si el desenvolupament i els resultats que s'estan obtenint s'ajusten a l'objectiu fixat. Disposar d'aquestes dades pot ajudar a definir quadres de comandament que repercuteixin en la millora de la gestió pública. Disposar d'aquest tipus de dades mitjançant enquestes possibilita fer una avaluació de com s'estan desenvolupant projectes concrets, però també preveure l’impacte de futures actuacions.

Gràfic 3.5

Realització d’enquestes relacionades amb les TIC Mostra: els 23 municipis de més de 50.000 habitants Font: elaboració pròpia segons dades documentals i entrevistes

En total són nou els municipis que segons les dades obtingudes han realitzat en els darrers tres anys enquestes relacionades amb la Societat de la Informació: Barcelona, Granollers, Lleida, Mataró, Rubí, Sant Boi de Llobregat, Sabadell, Sant Cugat del Vallès i Tarragona.

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

24

Gràfic 3.6

Tipus d’enquestes relacionades amb les TIC Mostra: municipis que han dut a terme l’actuació Font: elaboració pròpia segons dades documentals i entrevistes

Les dades obtingudes mostren que la tipologia de d'aquests estudis acostuma a estar centrada en dos àmbits específics com són la ciutadania i les empreses, tot i que també s'han identificat estudis o enquestes que fan referència a les TIC dintre d'un més generalista. Normalment són centres especialitzats que porten a terme aquests estudis, com és el cas de Lleida que amb l'IMI va crear al 2002 un observatori TIC que periòdicament realitza estudis i enquestes per fer un seguiment de l'aplicació de les TIC tant a nivell ciutadà com empresarial. A Mataró el departament d'estudis de l'ajuntament també fa una enquesta centrada en empresa i ciutadans des de l'any 2001. El cas de Sabadell es troba dins la mateixa línia d'actuació. L'Observatori TIC de Sabadell és qui treballa per contextualitzar quina és la incidència de les TIC en la societat a partir de diferents estudis, tant en l'àmbit de població com el d'empresa. Com reflecteix el gràfic superior, aquesta atenció dual a l'àmbit empresarial i social és també present entre altres municipis que realitzen enquestes periòdiques. 3.6 Celebració de jornades temàtiques La celebració de jornades temàtiques és una acció que permet difondre i comunicar tendències, avenços o possibilitats de les TIC en diferents àmbits amb l'objectiu de conscienciar, generar coneixement i fer comunitat. Amb accions comunicatives complementàries durant la celebració de jornades temàtiques relacionades amb la Societat de la Informació es pot donar a conèixer la tasca desenvolupada, i pot representar un bon pas per generar impuls en torn a un aspecte tecnològic concret. En els últims anys la

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

25

proliferació d'aquests actes és força significativa, i els seminaris, jornades i congressos de caràcter tecnològic han agafat pes dins les trobades sectorials. En aquest sentit, les administracions locals, en molts casos, han dut a terme actuacions dins d’aquest àmbit, com per exemple Vilanova i la Geltrú, on des de l’any 2002 té lloc una àrea temàtica de Societat de la Informació (de la que s'encarrega actualment el centre Neàpolis) al Campus Universitari de la Mediterrània, o la celebració de l’Optixcat, Setmana de Mitjans Digitals, que va tenir lloc al 2007. Entre les actuacions del Citilab-Cornellà també hi ha moltes jornades de referència en matèria de Societat de la Informació, com per exemple les dues edicions de les Jornades de la Internet Social, o de més marcada temàtica tècnica, com la Conferència DrupalCon al 2007. Gràfic 3.7

Celebració de jornades temàtiques Mostra: els 23 municipis de més de 50.000 habitants Font: elaboració pròpia segons dades documentals i entrevistes

Municipis que organitzen jornades temàtiques:  Barcelona: Bdigital Global Congress  Castelldefels: Setmana de les Noves Tecnologies  Cornellà de Llobregat: Citilab  Granollers: Setmana Tecnològica (CTUG)  Lleida: Lleida Lan Party  Mataró: Fira innovaTIC  El Prat de Llobregat: Concurs de cercadors @tic  Reus: Reus Lan Party  Sabadell: Dia d’Internet  Sant Boi de Llobregat: Jornada d’Oci Juvenil  Sant Cugat: “Família arrova”  Tarragona: Setmana de la Tecnologia i Dia d’Internet  Terrassa: Cicles de Conferències sobre innovació  Viladecans: Jornades de Programari Lliure, IP Cities i Universitat d’Estiu  Vilanova i la Geltrú: Campus Universitari de la Mediterrànea i Optixcat

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

26

Gràfic 3.8

Freqüència de celebració de jornades temàtiques Mostra: municipis que han dut a terme l’actuació Font: elaboració pròpia segons dades documentals i entrevistes

Aquestes jornades poden ser o bé puntuals, com les organitzades per Terrassa amb el Cicle de Conferències sobre Innovació o les del Prat de Llobregat sobre programari lliure, o bé de consolidades, celebrant-se normalment durant el mateix període de temps cada any. Respecte a aquestes darreres, la Setmana de Noves Tecnologies de Castelldefels, Innovatic a Mataró (abans anomenada Setmana de les Noves Tecnologies) i Bdigital a Barcelona porten davant seu unes quantes edicions. Gràfic 3.9

Tipus de jornades temàtiques Mostra: municipis que han dut a terme l’actuació Font: elaboració pròpia segons dades documentals i entrevistes

Com mostra el gràfic superior, també es possible establir una classificació pel tipus de temàtica focus de la jornada. Així veiem que poden ser lúdiques com la Lan Party a Lleida, Reus o Cornellà de Llobregat. Commemoratives com els actes puntuals que es fan normalment al dia d'Internet. Divulgatives com les primeres jornades de la Catosfera que es van celebrar a Granollers. O més d'especialitzades, com les jornades IPCities sobre fibra òptica a Viladecans o TECNOfira a Tarragona, especialitzada en informàtica, multimèdia i tecnologia.

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

27

3.7 Oferta d'eines de comunicació o de difusió gratuïtes als ciutadans Ens trobem en plena explosió dels serveis socials a Internet i poder disposar d'un gestor de continguts on posar en marxa un weblog o obrir un canal de vídeo al Youtube és quelcom força habitual avui dia, i en aquest sentit posar a disposició dels ciutadans tant plataformes de blocs com serveis de correu electrònic és una opció que alguns ajuntaments han decidit prendre. Gràfic 3.10

Oferta d'eines de comunicació o de difusió Mostra: els 23 municipis de més de 50.000 habitants Font: elaboració pròpia segons dades documentals i entrevistes

Fent un repàs de les accions detectades en aquest àmbit es pot fer una classificació dels que sí que han fet alguna actuació en correu electrònic per a tothom, plataforma de blogs o bé altres (serveis de publicació de fotos en línia, per exemple, o d’enviament de missatges SMS). Gràfic 3.11

Tipus d'eines de comunicació o de difusió Mostra: municipis que han dut a terme l’actuació Font: elaboració pròpia segons dades documentals i entrevistes

El correu electrònic va ser una de les primeres propostes fetes per les administracions locals per facilitar l'accés de la ciutadania a les TIC. Aquestes primeres actuacions en molts casos es van dur a terme amb el servei de la Malla. Ajuntaments que ofereixen o que van

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

28

fer un primer pas en aquest sentit són Badalona, Lleida, Mollet del Vallès, Rubí o Sabadell, entre altres. Ara surten noves propostes més adaptades a les noves possibilitats tècniques d'Internet. Des de l'oferiment d'enviament de SMS, com en el cas de Sabadell, a poder obrir un espai on poder posar en marxa un weblog com a Viladecans o Rubí. En aquest sentit, comencen a generar-se propostes innovadores com la feta recentment per l'ajuntament de Castelldefels, on es va posar en marxa un blog amb la idea de generar un llibre col·laboratiu amb els texts enviats pels ciutadans explicant com els hi agradaria que fos la ciutat al 2020. Una altre iniciativa interessant és la posada en marxa per l'ajuntament de Sant Cugat del Vallès, que ofereix als joves la possibilitat d'interactuar en un espai virtual com és Second Life. Entre els municipis que ofereixen correu electrònic als ciutadans trobem: Badalona, Cornellà de Llobregat, Lleida, Mollet del Vallès, Rubí i Santa Coloma de Gramenet. Altres eines TIC oferides pels ajuntaments son: Rubí amb Blogs i espai per compartir fotos i vídeos, Santa Coloma de Gramenet amb la plataforma Blogs ciutadans, Viladecans ofereix Bitàcola, Castelldefels el Blog “Castelldefels 2020”, Sant Boi de Llobregat dona Programari lliure igual que Tarragona o Manresa que fa servir Consensus. 3.8 Formació en TIC per a la ciutadania Cada cop és més habitual necessitar les TIC per desenvolupar moltes tasques del dia a dia. Des de l'ús del mòbil fins a comprar una entrada per un espectacle a través d'un caixer automàtic. Aquesta tendència va en augment i és força normal trobar-se amb gent sense els coneixements necessaris per poder moure's amb comoditat en un entorn cada cop més influït per la tecnologia. La formació en aquest àmbit comprèn el conjunt d’iniciatives de formació dirigides a la ciutadania per tal de capacitar-la en l’ús de les TIC i de reduir les barreres que hi dificulten l’accés a determinats col·lectius. La formació, per tant, és un dels elements més importants a l’hora d’introduir i fomentar la SIC. És necessari donar eines però també és molt important dotar del coneixement necessari per poder fer funcionar correctament i finalment apropiarse (fer un ús significatiu, adequat i rellevant) aquestes eines. En aquest sentit, reduir l’escletxa digital és un dels objectius fonamentals de totes les polítiques de SIC i, poder dotar de les habilitats suficients a la ciutadania per a què pugui incorporar-se sense problemes a la Societat de la Informació una constant en les actuacions de tots el ajuntaments que contempla aquest estudi7.

7

En aquest sentit, no s’inclou la gràfica relativa a si l’actuació de formació s’ha dut a terme o no, pel fet que tots els municipis objecte de l’estudi n’han dut a terme alguna.

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

29

Gràfic 3.12

Públic específic objecte de la formació en TIC Mostra: els 23 municipis de més de 50.000 habitants Font: elaboració pròpia segons dades documentals i entrevistes

Els grups amb un risc d'exclusió digital més forta són els que normalment reben una atenció més específica, com és el cas de la gent gran, les dones o els aturats. Precisament aquesta atenció més explícita té com a objectiu reduir les diferències produïdes per la introducció de les TIC en diversos àmbits (professionals, lúdics, civils, etc). El grup que rep més atenció segons mostren les dades obtingudes és el de la gent gran, que són els que tenen més dificultats per incorporar-se a un entorn tecnològic. Les actuacions orientades a aquest col·lectiu poden anar des de posar en marxa un centre TIC a un casal de gent gran amb els cursos formatius corresponents, com a Sabadell o Castelldefels, o incloure dintre de la seva oferta cursos d'iniciació especialment dissenyats per a ells. Les dones i els joves són els grups que més atenció reben després de la gent gran, juntament amb les formacions orientades a entitats, tres grups objectius amb molta activitat social. En aquest sentit, per exemple, es fan cursos específics per dones a Mollet del Vallès o Sabadell, i per a joves podem trobar formació i espai específic a l'espai Molí de L’Hospitalet de Llobregat o al Cibercast de Castelldefels.

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

30

Gràfic 3.13

Tipus de contingut de la formació en TIC Mostra: els 23 municipis de més de 50.000 habitants Font: elaboració pròpia segons dades documentals i entrevistes

Pel que fa al tipus de formació donat pels ajuntaments, es pot comprovar que la bàsica o d’iniciació és la més comuna. Disset ajuntaments ofereixen alguna mena de formació relacionada amb Internet i dotze amb eines d’ofimàtica. Pel que fa a una formació més avançada, els principals temes tractats són el disseny i desenvolupament web, el programari lliure i les eines relacionades amb imatge i vídeo. Podem veure que en aquests moments hi ha tanta oferta d’ofimàtica com d’imatge i vídeo. Segurament, la popularització de dispositius digitals de fotografia i vídeo amb els serveis que hi ha a la xarxa per guardar i difondre aquest material, com ara Youtube o Flickr, són la causa d’aquesta oferta. Comprovem, doncs, com usos pràctics i concrets, significatius per sectors amplis de la població, són els que tenen un major efecte de motivació a l’hora d’incorporar, mitjançant la formació, a nous col·lectius a la Societat de la Informació. Municipis que realitzen formacions i espai o entitat que gestiona els cursos:  Badalona: Centres de formació  Barcelona: Cibernàrium i centres cívics  Castelldefels: Centres La Guaita i Cibercast  Granollers: Centre Tecnològic i Universitari  Cerdanyola del Vallès: Telecentre i centres cívics  Cornellà de Llobregat: Citilab-Cornellà  Girona: Espais Internet  Hospitalet de Llobregat: Centres de formació

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

31

              

Lleida: Telecentres Manresa: Centres cívics i Escola d¹Art Mataró: TecnoCampusMataró Mollet del Vallès: Centre Cívic Joan Barcala Prat de Llobregat: Aules de la xarxa @tic Reus: Institut Municipal de Formació i Empresa Rubí: Telecentres i casals Sabadell: Bilbioteca i centres cívics Sant Boi de Llobregat: Bilbioteca i sales multimèdia Olivera i Massallera Sant Cugat del Vallès: Telecentres i Autobús “Internet per a tothom” Santa Coloma de Gramenet: Curs virtual Tarragona: Telecentres Terrassa: Punts Xarxa Viladecans: Fundació de Viladecans Vilanova i la Geltrú: Neàpolis

3.9 Plans de formació de formadors en TIC Els formadors acostumen a realitzar una tasca doble en molts casos, i a més de treballar com a formadors fan de dinamitzadors del centre. Dins d'aquest col·lectiu hi ha una gran rotació laboral, deguda fonamentalment a què es tracta d’una dedicació parcial, on només es dediquen hores esporàdiques. Això condiciona la capacitat de poder trobar personal amb les habilitats adequades. Gràfic 3.14

Plans de formació de formadors en TIC Mostra: els 23 municipis de més de 50.000 habitants Font: elaboració pròpia segons dades documentals i entrevistes

Segons les dades obtingudes hi ha vuit municipis que tenen programes específics de formació, com és el cas de l'Institut Municipal d'Informàtica de Lleida, que impulsa un programa de formació de formadors pel que dediquen un 2% del pressupost. Un altre exemple són les actuacions que es fan al Centre de Formació en Noves Tecnologies (Lluís Companys), que cogestiona l'empresa municipal Coressa a Sant Boi de Llobregat.

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

32

Respecte a la situació de rotació laboral i manca de personal especialitzat en formació de TIC es pot optar per fer un pla de contingència i desenvolupar un pla de formació centralitzat, com el que farà a partir de 2008 Neàpolis, a Vilanova i la Geltrú, en conveni amb les universitats Autònoma i Rovira i Virgili. Aquesta dificultat per trobar o mantenir personal qualificat també ha fet adoptar solucions com fer servir alumnes dels instituts com formadors tal i com ho fa l'ajuntament de Manresa pel seu programa Formatic. Els municipis que disposen actualment de formació de formadors en TIC són: Badalona, Cornellà de Llobregat, Lleida, Mataró, Rubí, Sant Boi de Llobregat I Viladecans. A Sabadell també està prevista aquesta actuació. Gràfic 3.15

Tipus de formació de formadors en TIC Mostra: municipis que han dut a terme l’actuació Font: elaboració pròpia segons dades documentals i entrevistes

3.10 Oferta de llocs web per a les associacions o entitats del municipi Un dels serveis que es pot oferir a associacions i entitats en suport tecnològic és el de facilitar un espai web per a què puguin crear i publicar la seva pàgina web. La majoria tenen directoris amb una informació bàsica de cadascuna de les entitats com és el cas de L’Hospitalet de Llobregat, Granollers o Reus. Gràfic 3.16

Oferta de llocs web per a associacions o entitats Mostra: els 23 municipis de més de 50.000 habitants Font: elaboració pròpia segons dades documentals i entrevistes

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

33

Aquesta solució pot facilitar molt la presència a Internet d'entitats i associacions que no tinguin el coneixement tècnic suficient per engegar una plana web pel seu compte, sobretot en un estadi inicial del seu desenvolupament. Tanmateix, només hi ha vuit municipis que segons la informació obtinguda ofereixin aquest servei, com són per exemple Rubí, Mataró o Lleida. D’altra banda, malgrat la bona voluntat de les iniciatives, aquest espai web que normalment cedeix l'ajuntament és molt rígid i permet fer poques adaptacions. Per aquesta raó, bona part de les associacions i entitats han hagut de cercar alternatives comercials o bé han hagut de reduir el seu nivell d’activitat i activisme digital, perdent la possibilitat d'un efecte difusor important de la SIC al municipi. Per aquesta raó, i en aquest cas concret, s’observa aquí un espai específic on impulsar línies d’actuació que ofereixin serveis d’allotjament web avançat, que permeti potenciar l’aliança entre entitats municipals i les associacions a nivell digital. Un servei d’aquestes característiques, gestionat localment pels municipis però impulsat des del govern del país, tindria uns costos molt reduïts i uns resultats importants, a curt i mig terme, tant en l’acció directa com en l’acció indirecta que suposaria. Els municipis que ofereixen llocs web per a entitats i associacions són: Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, Girona, Lleida, Mataró, Granollers, Rubí, Sant Cugat del Vallès i tenen previst fer-ho a Sabadell. 3.11 Agregació de demanda de les entitats o associacions en serveis de la Societat de la Informació L'agregació de demanda, vist des del punt de vista d'economies d'escala, ajuda a donar suport a col·lectius molt més amplis que amb actuacions puntuals fetes individualment. Si un grup d'entitats té unes necessitats comunes en tecnologia (com poder disposar d'una connexió o definir una plana web on poder informar als seus associats) es pot fer una previsió conjunta i donar un servei a tots amb un cost inferior que un per un cas individual. És cert que aquesta possibilitat implica que l'ajuda proporcionada pugui ser estàndard quan, de vegades, poder arribar fins a un cert grau de personalització és important per què no totes les situacions i necessitats són les mateixes. Gràfic 3.17

Agregació de demanda d’entitats en serveis de la SI Mostra: els 23 municipis de més de 50.000 habitants Font: elaboració pròpia segons dades documentals i entrevistes

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

34

En aquest sentit, la necessitat més comuna és la de voler tenir presència a la xarxa i poder disposar d'eines de comunicació i gestió. Aquests paquets de serveis oferts a entitats, com per exemple els portals d'associacions de Mataró i Girona, que donen serveis d'intranet, espai web i assessorament tècnic, solucionen de manera global necessitats individuals. Dintre de les actuacions que podem trobar tenim els directoris com la Mostra d'entitats de Granollers o els de Reus o L’Hospitalet de Llobregat. Respecte a portals, algunes actuacions a destacar serien Tarraconis.cat o el portal d'entitats joves de Vilanova i la Geltrú. També en aquest sentit destaca el cas de Mataró, que mitjançant Tecnocampus va convocar un concurs per donar subvencions a projectes de creació de portals web a entitats. Gràfic 3.18

Tipus de solucions per a l’agregació de demanda de les entitats o associacions en serveis de la SI Mostra: municipis que han dut a terme l’actuació Font: elaboració pròpia segons dades documentals i entrevistes

Els municipis que tenen un portal d’entitats: Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Girona, Granollers, Reus, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet i Vilanova i la Geltrú. Altres solucions a la demanda d’entitats i associacions són els paquets d’eines 2.0 de Lleida i Cornellà, la cessió d’equipament i promoció de Vilanova i la Geltrú, el concurs per dinamitzar portals de Mataró, o la formació per entitats que fa Tarragona. 3.12 Incubació d’empreses TIC i promoció d’ús de les TIC entre les empreses Aquest és el grup d'actuacions que es desenvolupen per donar recolzament a les empreses, concretament a les PIMES.

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

35

Gràfic 3.19

Incubació d’empreses TIC i promoció d’ús de les TIC entre les empreses Mostra: els 23 municipis de més de 50.000 habitants Font: elaboració pròpia segons dades documentals i entrevistes

Els municipis que realitzen actuacions relacionades amb la SIC per empreses són:  Badalona: Centre tècnic  Barcelona: Parc Tecnològic Fòrum Nord  Cornellà de Llobregat: Serveis d’innovació per empreses  Lleida: Lleida Tech i Viver d’empreses  Manresa: Centre d’Aplicacions TIC  Mataró: La Incubadora (TecnoCampus)  Rubí: Comissionat d’assessorament en TIC  Sant Boi de Llobregat: Incubació d’empreses i promoció de les TIC  Tarragona: Jornada divulgativa per PIMES  Viladecans: Incubadora Virtual En base a les dades obtingudes hi trobem des d’un suport mínim, com per exemple assessorament sobre la creació d’una pàgina web, fins a projectes d'incubadora d'empreses. Gràfic 3.20

Tipus de suport a per a empreses TIC i promoció d’ús de les TIC entre les empreses Mostra: municipis que han dut a terme l’actuació Font: elaboració pròpia segons dades documentals i entrevistes

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

36

Per tant s’ha diferenciat el tipus d'actuació en suport digital o suport conjuntural, entenentho així:  

Suport Digital; si s'ha donat suport en temes de connectivitat, posada en marxa de pàgina web o formació específica. Suport Conjuntural; tot aquell que sigui donat d'una manera diferent a l'anterior ja sigui assessorament o incubadora d'empreses.

Entenent que l'activitat econòmica de cada municipi és el motor que fa moure la ciutat, és comprensible que es posi en aquest punt un interès especial. La situació actual de competitivitat global ha trencat, en gran mesura, els nínxols locals de mercat. Les empreses de qualsevol localitat formen part d’un mercat hiperlocalitzat, amb múltiples oportunitats i riscos fora del seu espai immediat d’ubicació. Per competir –i fins i tot per sobreviure- en aquest context, la major part de les PIMEs necessiten recórrer als avantatges transversals que ofereixen les TIC. Les àrees de promoció econòmica municipals són, en major o menor mesura, conscients d'aquest fet. Per tant, desenvolupen actuacions orientades a introduir les TIC dins les empreses del seu territori. Algunes ofereixen un suport més digital com pot ser una plataforma de comerç electrònic, presencia a la xarxa o una web col·laborativa per comerços, com per exemple s’ha dut a terme a Sabadell. Però també trobem un suport més conjuntural, com pot ser l'assessorament TIC que fa Rubí, o la posada en funcionament d’una incubadora virtual a Viladecans. Trobem també actuacions més concretes amb l'objectiu de reduir riscos en determinats sectors productius com és el cas de Mataró, que posa un especial interès en el sector tèxtil. 3.13 Millora de la dotació tecnològica infraestructural dels polígons industrials La logística ha estat un factor molt important en l'activitat econòmica empresarial. Fins fa pocs anys poder disposar de vies de comunicació què facilitessin la distribució de les mercaderies era clau per aconseguir que una empresa s’instal·lés a un municipi. El factor que més influeix és el canvi que s'ha produït en les comunicacions de les empreses tant a nivell intern com extern. La posada en marxa d'intranets corporatives, els sistemes de video-conferència, la transmissió d'arxius amb molta informació o que l'activitat empresarial es faci directament a la xarxa implementant sistemes de comerç electrònic fa que les necessitats d'infraestructures TIC siguin importants. En aquests moments i en molts casos, veient el canvi d’activitat econòmica i el grau tecnològic que moltes empreses han d'assolir per continuar sent competitives, tenir una infraestructura TIC pot ser el fet diferencial que faci més atractiu un municipi que altre. Gairebé tots els ajuntaments fan alguna actuació des de l'àmbit de promoció econòmica,

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

37

com dotar de formació o de plans web a PIMES, i actualment actuacions directes en infraestructures per dotar els polígons industrials comença a ser una aporta de futur en molts ajuntaments. Gràfic 3.21

Millora de la dotació tecnològica infraestructural dels polígons industrials Mostra: els 23 municipis de més de 50.000 habitants Font: elaboració pròpia segons dades documentals i entrevistes

Entre els municipis que han desenvolupat millores en els seus polígons trobem el Prat de Llobregat, que en aquests moments està canalitzant fibra òptica cap al Mas Blau 2, o l'aposta de Viladecans pel seu parc de negocis, on hi ha 60.000 metres quadrats d'oficines amb la infraestructura necessària per empreses del sector TIC. A Barcelona es va posar en marxa el projecte del 22@. Tot un projecte de remodelació territorial dins de l'espai urbà. Aquest projecte ha suposat una profunda remodelació urbanística i tecnològica de tot un districte de la ciutat, apostant per concentrar en un punt de la ciutat empreses que tinguessin com activitat principal les TIC. Municipis que desenvolupen actuacions per a millorar l’accés a les TIC als polígons:  Badalona: Pla d’infraestructures  Barcelona: Districte 22@  Mataró  El Prat de Llobregat: Canalització amb fibra òptica  Rubí  Sabadell: Desplegament de banda ampla  Tarragona: Infraestructures TIC  Viladecans: Parc de negocis 3.14 Dotació de punts d‘accés públic a Internet L'accés web és un dels pilars bàsics de les polítiques encaminades a eliminar o reduir l’escletxa digital a un territori, i l'accessibilitat a la xarxa és un factor crucial per facilitar a la ciutadania la seva incorporació a la Societat de la Informació. La classificació dels punts

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

38

d'accés a xarxa al municipi es poden catalogar com els que pertanyen a la Xarxa de Telecentres de Catalunya, els Punts Òmnia, les Biblioteques dependents de Diputació i altres punts d'accés propis posats en marxa pel propi municipi, com centres cívics o altres equipaments municipals. Gràfic 3.22

Dotació de punts d‘accés públic a Internet Mostra: els 23 municipis de més de 50.000 habitants Font: elaboració pròpia segons dades documentals i entrevistes

En gran mesura, els llocs d'accés web existents als territoris municipals tenen el seu origen a la xarxa NODAT, o bé pertanyen a la Xarxa de Telecentres o són Punts Òmnia 8. En molts casos, com a Viladecans, han passat a integrar-se plenament a la xarxa municipal d'espais d'accés web oferts al ciutadà. Els municipis són, cada cop, més conscients que els seus propis espais socials i cívics han de poder oferir aquest servei al ciutadà. Si fins ara eren un afegit als ja ofertats, ara s'han convertit en una necessitat per poder dur a terme moltes activitats formatives, lúdiques o, fins i tot, laborals. Així s’esdevé a punts com l'espai Molí de L’Hospitalet de Llobregat, especialitzat en joves i amb recursos necessaris per a què puguin fer sense problemes els seus projectes d'estudi, o els centres habilitats per a gent gran com han fet a Sabadell amb el Complex de Gent Gran de Sant Oleguer. 3.15 Dotació a les escoles o les associacions d'ordinadors i de connexions de banda ampla Una actuació alternativa a posar en marxa llocs d'accés web gestionats per l'ajuntament és proporcionar aquest accés i els ordinadors a centres escolars i associacions. El teixit associatiu d'una ciutat és una xarxa ciutadana de la que cal tenir cura, i proporcionar equips informàtics i accés web a aquestes associacions i als centres escolars pot provoca un 8

En aquest sentit, i pel fet de trobar-se a la totalitat dels municipis objecte de l’estudi, el gràfic superior no recull ni el punts d’accés de Telecentres ni els de la xarxa Òmnia.

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

39

efecte positiu al ser complementari amb altres actuacions, on la millor manera d'arribar i transmetre un missatge a una bona part de la població és mitjançant xarxes ja establertes. Gràfic 3.23

Dotació d’ordinadors a les escoles o les associacions Mostra: els 23 municipis de més de 50.000 habitants Font: elaboració pròpia segons dades documentals i entrevistes

Gràfic 3.24

Dotació de banda ampla a les escoles o les associacions Mostra: els 23 municipis de més de 50.000 habitants Font: elaboració pròpia segons dades documentals i entrevistes

Gràfic 3.25

Dotació a les escoles o les associacions d'ordinadors i de connexions de banda ampla Mostra: municipis que han dut a terme l’actuació Font: elaboració pròpia segons dades documentals i entrevistes

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

40

En base a les dades obtingudes són pocs els ajuntaments que facin aportacions a entitats i centres educatius de la ciutat amb material informàtic. Tampoc es detecten gaires actuacions que ofereixin la connexió a Internet a aquests centres. La gran majoria no fa cap dotació, però això no vol dir que no facin res per associacions i centres educatius. En gairebé tots s'ofereix a les associacions un lloc físic en equipaments municipals on poder desenvolupar la seva activitat, i aquests espais sovint disposen de connexió i equipament informàtic. Municipis que han cedit o subvencionat equipament recentment es troben Barcelona, Cornellà, Mataró, El Prat de Llobregat, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Tarragona i Viladecans. En aquest sentit, podem destacar casos de donació de PC's i material informàtic com en el cas de Cornellà de Llobregat, que en aliança amb l'empresa SIEMENS va oferir una dotació d'ordinadors a associacions i entitats reparats per informàtics del propi ajuntament. També hi ha actuacions relacionades encara que no siguin objecte de l’estudi com és el cas del Prat de Llobregat, que fa enviaments a la ciutat de Gibara, a Cuba, del material resultant de la renovació del seu parc informàtic. 3.16 Creació de Xarxes WiFi per facilitar l’accés a Internet dels ciutadans L'accessibilitat de la ciutadania a la xarxa és un dels aspectes que més conscienciació provoca dins de les administracions locals. Juntament amb els punts d'accés TIC dins d'un espai físic concret, obrir la xarxa amb connectivitat wifi suposa eliminar un obstacle de base per la incorporació a la SIC de la ciutadania. En aquest sentit, les actuacions fetes en aquest àmbit tenen dues tipologies bàsiques. La primera consisteix a donar accés sense cables als mateixos centres on s'està donant accés a Internet i la segona són aquelles actuacions fetes al municipi amb l'objectiu de donar connectivitat wifi a una part del territori (ja sigui una plaça pública com en el cas de Cerdanyola del Vallès, o un tram de platja com per exemple a Castelldefels). Respecte a aquest tipus de xarxes, però, cal tenir també en compte que moltes actuacions municipals poden no estar portant-se a terme degut a un escenari complementari i emergent com és la proliferació d'iniciatives ciutadanes o empresarials autònomes que amb relativament pocs recursos i cert grau de coordinació tenen capacitat actualment d'estendre xarxes sense fils de gran abast i accés gratuït, compartint connexions de banda ampla i fins i tot dibuixar un escenari on poden tenir cabuda iniciatives com les de l'Ajuntament de Lleida i la seva aliança amb la companyia FON (per a dotar de connexions wifi els punts turístics de la ciutat) o l'amplia extensió de xarxes wifi ciutadanes de diversos grups d'usuaris a Mataró, que conviuen i es complementen puntualment amb actuacions impulsades des del TecnoCampusMataró. El desplegament wifi, per tant, és una de les actuacions més habituals en l'àmbit municipal.

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

41

Sobre tot en l'aspecte d'oferir aquest accés sense fils des dels mateixos llocs en els que s'ofereix accés web a la ciutadania. Gràfic 3.26

Creació de xarxes WiFi i el seu abast Mostra: els 23 municipis de més de 50.000 habitants Font: elaboració pròpia segons dades documentals i entrevistes

Pel que fa a la cobertura territorial són pocs els municipis que han avançat en aquest aspecte ja que veuen dificultats legals per tirar endavant, com és el cas del Prat de Llobregat. Per pal·liar aquesta situació ajuntaments amb una operativa més definida com Castelldefels poden servir de referents ja que tenen experiència a fer una cobertura com al seu cas a tota una zona de la platja. Seguint la gràfica superior, veiem que el més freqüent és la cobertura wifi d'equipaments municipals, on trobem que hi ha actuacions fetes per part de onze dels vint-i-tres municipis objecte de la investigació. Quatre ajuntaments, d’altra banda, no tenen actualment en marxa cap actuació per oferir wifi en cap punt del seu municipi. Els municipis que han desplegat tecnologia WiFi són: Barcelona, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Girona, Granollers, Lleida, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, Reus, Rubí, Sabadell, Sant Cugat, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Tarragona, Terrassa, Viladecans i Vilanova i la Geltrú. 3.17 Desplegament de xarxes de banda ampla o de banda molt ampla Sens dubte poder comptar amb veritables autopistes de la informació afavoreix l'entrada de la ciutadania i del món empresarial a la Societat de la Informació. Aquestes autopistes seran un dels fonaments del desenvolupament econòmic i territorial d'un municipi. Tenir accés a una banda molt ampla permet gaudir d'aplicacions en telecomunicacions com Internet, televisió i telèfon. També permet la posada en marxa de nous serveis pels ciutadans com la tele-assistència.

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

42

A Catalunya destaca el Consorci ITCat, participat un 60% per la Generalitat de Catalunya i un 40% per LOCALRET, que amb el projecte Xarxa Oberta pretén connectar els municipis de Catalunya amb una xarxa de fibra òptica en un període de 10 anys. Però a més d'aquests projectes globals a tot el territori de Catalunya hi ha municipis que ja han fet una aposta forta per aquesta tecnologia. Com Viladecans, que ha començat el desplegament amb la intenció de fer una cobertura total del seu territori en un termini de quinze anys, o el Prat de Llobregat, on han interconnectat edificis municipals amb una xarxa de fibra òptica que és el suport de la seva comunicació de dades i veu. Hi ha deu municipis que han desplegat xarxes de banda ampla: Barcelona, Cornellà, Lleida, El Prat, Sabadell, Sant Cugat, Santa Coloma de Gramenet, Tarragona, Viladecans I Vilanova i la Geltrú. Gràfic 3.27

Desplegament de xarxes de banda ampla o de banda molt ampla Mostra: els 23 municipis de més de 50.000 habitants Font: elaboració pròpia segons dades documentals i entrevistes

3.18 Normatives per afavorir el desplegament de la Societat de la Informació L'actual legislació atribueix als ajuntaments la capacitat per desenvolupar, dintre de les seves competències, allò que estableix la legislació autonòmica i estatal. Aquesta activitat es porta a terme dins d'un marc establert com és la Constitució Espanyola, l'estatut d'Autonomia de Catalunya, la llei 7/1985 de 2 d'abril reguladora de les bases de règim local i el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya. Segons el document de LOCALRET Les telecomunicacions a la llei d’urbanisme de Catalunya:9 En la perspectiva municipal la regulació s’aborda mitjançant els instruments següents: a) Els plans urbanístics: l’instrument de referència és el pla especial, quan es tracta de la 9

URL: http://www.localret.net/seminari/docs/07072005.pdf

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

43

planificació transversal de les telecomunicacions, al marge d’altres perspectives d’ordenació integral d’un àmbit territorial, en les quals els plans parcials urbanístics, els plans de millora urbana o els propis plans d’ordenació urbanística municipal serien els instruments més idonis. b) Les ordenances municipals sobre utilització del domini públic municipal i especialment les ordenances sobre rases i canalitzacions. c) Les ordenances municipals sobre el paisatge urbà. d) Les ordenances municipals sobre activitats, en desenvolupament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, d’intervenció integral de l’Administració Ambiental. e) Les ordenances fiscals.

Amb aquest marc legislatiu el marge d'actuació dels ens locals és petit. Per exemple en temes d'instal·lació antenes de telefonia mòbil la legislació pertinent és: 

Catalunya: Decret 148/2001, d'ordenació ambiental de les instal·lacions de mòbil.



Espanya: Real Decret 1006/2001, sobre emissions radioelèctriques.



Europa: Recomanació 1999/519/CE relativa a l'exposició del públic en general a camps electromagnètics.

Encara que aquestes regulacions no són un obstacle perquè es desenvolupin a nivell local ordenances específiques, com per exemple a Sant Cugat del Vallès amb l'Ordenança municipal per a la instal·lació i funcionament d'estacions base de radiocomunicació. Pel que fa a les Infraestructures Comunes de Telecomunicacions als edificis és la Generalitat de Catalunya qui té les competències per admetre els projectes i veure la seva adequació. Així la Llei 32/2003 General de telecomunicacions amb el RD 401/2003 en el seu annex IV sobre edificació i el desenvolupament autonòmic com el decret 122/2002 que és el reglament del registre d'instal·ladors són el marc legislatiu a tenir en compte. Complementant aquestes normatives el Consorci LOCALRET te tot un seguit de guies metodològiques per al desenvolupament dels serveis de telecomunicacions als municipis. Són una publicació del Consorci LOCALRET que pretén oferir als tècnics municipals i als càrrecs electes locals una informació actualitzada sobre les diferents tecnologies i qüestions que fan referència al desenvolupament més infraestructural de la Societat de la Informació als municipis.

Gràfic 3.28

Desenvolupament de normatives per afavorir el desplegament de la Societat de la Informació

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

44

Mostra: els 23 municipis de més de 50.000 habitants Font: elaboració pròpia segons dades documentals, LOCALRET i entrevistes

dades

Segons la publicació de setembre de 2007 del Consorci LOCALRET Els governs locals catalans davant el repte de la Societat de la Informació Terrassa, Sabadell i Barcelona van fer al seu moment un desenvolupament normatiu per regular les seves relacions amb el ciutadà de manera electrònica. Normatives pioneres al seu moment i que ara, amb la LAESCP (Llei d'accés electrònic dels ciutadans als serveis públics), han quedat englobades dins un marc normatiu comú per tothom. Lleida i Sant Cugat del Vallès tenen una ordenança fiscal pròpia, Barcelona i Sant Cugat del Vallès en mobiliari, Cornellà de Llobregat, Sant Cugat del Vallès i Tarragona, antenes de telefonia, i Vilanova respecte les Infraestructures Comunes de Telecomunicacions (ICT).

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

45

4. ACTUACIONS DESTACADES DE CADA MUNICIPI

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

46

No tots el municipis han desenvolupat el mateix tipus d'actuacions ni amb la mateixa intensitat. Aquest fet fa que cada municipi tingui una fotografia única de quina és la seva situació en Societat de la Informació. Hi ha ajuntaments que tenen molta trajectòria en polítiques i accions en matèria de Societat de la Informació i que des de fa anys han desenvolupat estratègies relacionades amb la promoció de la SIC dintre del seu territori, però també hi ha de municipis que estan començant a implementar actuacions en aquest àmbit. En aquest apartat es recullen els aspectes més destacats en cadascun dels ajuntaments de Catalunya de més de 50.000 habitants d'una manera descriptiva, per poder tenir amb una lectura ràpida una fotografia de les actuacions que estan duent a terme en aquests moments.

4.1 Badalona L'Ajuntament de Badalona té unes actuacions bàsiques pel que fa a la promoció de la Societat de la Informació. Des d'alcaldia i l'Àrea de Promoció Econòmica van definir un pla estratègic per l'impuls de la Societat de la Informació a l'any 2004 però que no s'ha dut a terme. En aquest pla estratègic elaborat per la Universitat Politècnica de Mataró es van definir les accions necessàries per a constituir la Societat de la Informació en els àmbits de l’empresa, infraestructures tecnològiques, planificació urbanística, serveis al ciutadà i formació. Algunes de les actuacions previstes són la creació d’un centre tècnic per a la difusió de les noves tecnologies als ciutadans i a les empreses, la realització d'auditories de telecomunicacions i la realització d'un estudi de les necessitats de les empreses als polígons. Més recentment es va aprovar el Pla de Govern 2007-2011 que inclou un Pla d’Impuls Tecnològic de l’Ajuntament per a millorar la gestió de la informació i de l’atenció al ciutadà. L'objectiu és encaminar tota la seva arquitectura de sistemes de cara al ciutadà. Aquest Pla de Govern defineix nous procediments per l'ajuntament en tant els seus sistemes de gestió però no es preveu cap acció directament encaminada a la millora de la Societat de la Informació al municipi. Badalona disposa de punts d'accés gratuït a Internet a cinc centres cívics i dos equipaments municipals. També ofereix, conjuntament amb la Diputació de Barcelona, correu electrònic per als ciutadans.

4.2 Barcelona

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

47

Les polítiques en SIC a l’Ajuntament de Barcelona tenen una llarga trajectòria. L’Ajuntament des de fa alguns anys està apostant de forma estratègica per la incorporació de les TIC a la ciutat, a l’organització municipal, a les empreses, i per suposat també per l’ús de les TIC per part de les persones, i amb especial èmfasi per part d’aquelles persones que poden quedar excloses de la SIC. El projecte municipal per la seva amplitud i dimensió s’aborda des de dues Regidories de l’Ajuntament: Des de la Regidoria d’Habitatge, Urbanisme i Règim Interior de la que forma part la Gerència Municipal d’e-Administració i Sistemes d’Informació que comprèn l’Institut Municipal d'Informàtica (IMI), la Direcció d’e-Administració, la Direcció de Processos i Millora de la Gestió, i l’Oficina de Telecomunicacions. Des de la Regidoria d’Hisenda i Promoció Econòmica, de la que forma part la Gerència de Promoció Econòmica, i de la que en depenen la Direcció de Ciutat del Coneixement (Promoció Econòmica), la Societat 22@ Barcelona i Barcelona Activa. Des de la Gerència d’e-Administració i Sistemes d’Informació es duen a terme les activitats de definició de l’estratègia TIC de l’Ajuntament tant a nivell intern com de ciutat, i de desenvolupament i gestió dels sistemes d’informació i telecomunicacions municipals. També es dirigeix i impulsa l’administració electrònica com a motor de transformació de l’administració al servei del ciutadà , i per la millora de l’eficàcia i l’eficiència de la gestió municipal. Entre les moltes iniciatives i projectes que s’impulsen des de la Gerència són destacables dins de l’àmbit SIC: El pla d’e-Administració té com a objectiu facilitar l’accés electrònic dels ciutadans a l’administració en qualsevol moment, des de qualsevol lloc i amb qualsevol dispositiu, i millorar els processos per augmentar l’eficàcia i l’eficiència de l’organització renovant els sistemes i les formes de treballar. La visió integral i proactiva de la interacció amb el ciutadà mitjançant els diferents canals: oficines, 010, bcn.cat, SMS, quioscos, TDT, etc. El Pla de Telecomunicacions que preveu entre altres accions, i dins el marc de desplegament de la Societat de la Informació, el desplegament de 500 punts WIFI oberts al ciutadà, i també una xarxa WIFI per la gestió dels serveis municipals que actuen a la via pública. La Regidoria de Promoció Econòmica, entenent el valor de les SIC com un element clau per l’èxit econòmic de la ciutat de Barcelona, aposta de manera clara pel seu foment, emprant com hem dit diferents organismes:

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

48

La Direcció de Ciutat del Coneixement és el paraigua de totes les accions SIC des del punt de vista de promoció de l’economia. Les seves tasques són de generació d’accions de difusió de les SIC i de coordinació de les diferents accions que es fan sota el paraigua de Promoció Econòmica. Barcelona Activa és l’Agència de desenvolupament local de l’Ajuntament de Barcelona, que té per missió promoure ocupació i empreses de qualitat i amb sentit de futur mitjançant vàries línies d’activitat, entre la que destaca la de Divulgació i Capacitació Tecnològica. Aquesta línia es recolza principalment en el Cibernàrium, un equipament municipal de formació i divulgació digital capdavanter i referencial. En altres línies de Barcelona Activa també es duen a terme tasques de foment de les SIC. La Societat 22@ Barcelona és una societat municipal amb la finalitat d’impulsar i gestionar la transformació d’un espai urbà concret, d’usos industrials tradicionals a activitat econòmica d’alt valor afegit. Alhora, té la missió de promoure la implantació i el desenvolupament de continguts estratègics en els nous espais creats i afavorir la projecció internacional de la nova activitat empresarial, científica, docent i cultural del territori. Una de les línies importants de promoció de continguts és el projecte Districte Digital, que pretén convertir el Districte 22@ en un autèntic barri digital, i centre d’experimentació tecnològica, per després exportar-ho a la resta de ciutat. Hi ha projectes concrets, lligats a aquestes societats i a la pròpia estructura municipal que permeten vehicular els programes que desenvolupen. Parlem del Parc Tecnològic Fòrum Nord, la Casa de les TIC, etc. Pel que respecta a la formació, ja s’ha comentat que l’espai Cibernàrium programa cursos de curta durada i altres accions, però no és l’únic. La Xarxa de Biblioteques Municipals, i molts centres cívics, també ofereixen cursos impartits per dinamitzadors. L'Ajuntament de Barcelona posa èmfasi en l’observació de l’evolució de la Societat de la Informació en el territori i disposa d’estudis i enquestes realitzats per la FOBSIC o el propi ajuntament, com l'Enquesta Semestral sobre Sistemes de la Informació i Atenció de l’Ajuntament de Barcelona (ESSAB), i altres que s’estan desenvolupant. Més enllà de l’organització municipal, l’Ajuntament de Barcelona participa com a patró en institucions público-privades amb l’objectiu de desplegar la SIC a Barcelona com la Fundació Barcelona Digital , Barcelona Mèdia, i2Cat i altres. També participa i dóna suport a altres iniciatives provinents d’altres administracions o agents privats relacionades amb la promoció de les SIC, com el Consorci AOC i LOCALRET. 4.3 Castelldefels Fins a aquest any a l'Ajuntament de Castelldefels hi havia una regidoria de Societat de la Informació però el càrrec ja no existeix i la persona responsable de polítiques en SIC ara

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

49

dirigeix la Setmana de les Noves Tecnologies i de la Societat de la Informació. Aquestes jornades de difusió de les TIC, organitzades per l'Ajuntament de Castelldefels, el Centre de Suport a l'Economia La Guaita, el Centre Mompou i Cibercast es fan des de l'any 2002 i el pressupost d'enguany ha estat de 30.000€. Estan destinades a la població en general i a professionals, doncs es fan xerrades, conferències, cursos i activitats de lleure. Amb motiu d'aquesta setmana tecnològica, es va engegar un espai de debat a través del bloc Castelldefels 2020 amb l'objectiu de crear un llibre virtual amb aportacions ciutadanes sobre com hauria de ser Castelldefels l'any 2020. Durant les jornades també es va lliurar el Premi Castelldefels Digital de promoció d'iniciatives relacionades amb la SIC i amb una dotació econòmica de 3.000 €. Aquestes actuacions es van projectar al Pla SIC Castelldefels Virtual d’immersió en la societat del coneixement i aplicació progressiva de les TIC. Per al seu desplegament van apostar per formes participatives como l'espai Castelldefels 2020. Pel que fa a infraestructures i reducció de barreres per a l'accés de la població a la SIC, Castelldefels disposa de 80 ordinadors cedits per l'ajuntament, amb accés a Internet a un telecentre (Cibercast), La Guaita, un Casal de Gent Gran, i un punt d'informació juvenil. La formació en TIC es realitza al Cibercast, espai destinat a la divulgació de les noves tecnologies de la informació per a joves, i a La Guaita, amb cursos per a la població en general i gestionat per l'Àrea de Promoció Econòmica i Comerç. També fan formació per a entitats en col·laboració amb la UPC, tractant aspectes útils de les TIC per a la gestió d'entitats, com la creació i el manteniment de pàgines web. Una actuació amb força repercussió mediàtica va ser el desplegament de tecnologia WiFi a la platja a 2007. Amb un cost de 23.000€, aquesta actuació, prevista al pla SIC Castelldefels Virtual, inclou un espai de 5 km al llarg del front marítim amb connexió WiFi. L’Ajuntament continuarà utilitzant el sistema WiFi en altres aplicacions que poden ser molt útils a la ciutadania en general ,com ara el control del trànsit, telemetries mediambientals, etc. A més, la xarxa podrà donar servei a la biblioteca municipal i a la propera oficina d’atenció al públic de la Policia Local, que es preveu s’instal·li en la mateixa zona. 4.4 Cerdanyola del Vallès Les actuacions en SIC de Cerdanyola del Vallès depenen de la Regidoria de Presidència i la responsable és Marta Pujol i Puente, 6a Tinent d'alcalde. Disposen de punts d'accés gratuït a Internet a quatre centres cívics i un telecentre, on hi ha un dinamitzador que s’encarrega de donar formació a gent gran (curs d'iniciació a la informàtica) i entitats (curs de creació de webs i funcionalitats). També van crear un portal per a entitats però no va tenir èxit perquè les associacions no actualitzaven prou els continguts. Tenen un espai de connexió WiFi a la Plaça Francesc Layret des d'aquest any i es plantegen ampliar-ho a dos parcs públics.

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

50

Actualment estan reformulant un Pla Director de la Societat del Coneixement basat en un document inicial de 2004, encarregat durant la legislatura anterior. En el disseny d'aquest pla també col·laboren les àrees de Promoció Econòmica i Educació, i entre les actuacions previstes destaquen l’augment dels punts d'accés públic a Internet, la implantació d'un nou espai amb connexió WiFi i la formació per a la població en general i entitats. També estudien el desenvolupament de WiMax a tota la ciutat i la redefinició d'un marc de col·laboració amb el Parc Tecnològic del Vallès, doncs actualment no hi ha relació amb l'ajuntament. 4.5 Cornellà de Llobregat El municipi de Cornellà de Llobregat compta des de mitjans de 2007 amb un centre específic responsable d'impulsar, coordinar i executar les actuacions relacionades amb les TIC i la Societat de la Informació al municipi. Es tracta del Citilab-Cornellà, una iniciativa experimental de convergència, investigació i desenvolupament basades en l'accés de la ciutadania a Internet i la generació de nous projectes d'innovació social i d'apropiació tecnològica, que té com a objectiu principal l'evolució de nous espais, conceptes i metodologies relacionades amb l'impuls de la Societat de la Informació i la nova economia. Per tant Citilab-Cornellà és:  un centre de divulgació i formació de les tecnologies TIC i els seus paradigmes de creació de coneixement i organització.  un centre d'investigació sobre tecnologies TIC i sobre l'innovació social i empresarial que sobre elles cavalca.  un centre d’emprenedoria per al desenvolupament d'empreses sorgides des dels coneixements generats a Citilab-Cornellà tant tecnològics com organitzatius. Citilab-Cornellà és un "laboratori ciutadà" inspirat en l'experiència dels Living Labs europeus, una iniciativa de la Fundació Privada pel Foment de la Societat del Coneixement (que va ser constituïda al 2003 amb el suport de l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat) que pretén donar un pas més enllà dins el paradigma de la capacitació tecnològica dels ciutadans que representa per exemple la xarxa catalana de telecentres, orientant-se a passar de la formació a l'aplicació pràctica i l'experimentació tecnològica per a aconseguir la gestació de projectes i iniciatives relacionades amb les TIC i la innovació social, el foment de la cultura col·laborativa, la creació de riquesa des de les xarxes digitals i la transformació educativa i pedagògica mitjançant els propis processos de R+D+I sorgits dins la seva pròpia activitat.

Des del Citilab-Cornellà s'impulsa i dóna suport a la divulgació i la formació relacionades amb les TIC, ja sigui mitjançant cursos gratuïts per a diferents col·lectius d'iniciació a Internet i les seves eines de comunicació social, com a cursos bàsics de programació o de llenguatges de desenvolupament específics.

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

51

Per una altra banda, destaca respecte a la seva recent activitat la orientació cap al suport a l’emprenedoria i a la gestació de projectes empresarials relacionats amb les noves tecnologies, on el Citilab-Cornellà actua tant facilitant assessorament com permetent l'ampliació de xarxes i estructures organitzacionals entre projectes afins. El projecte està cofinanciat per l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat, Red.es, el Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya, la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació i l'empresa Siemens. Entre els seus partners tecnològics es troben actualment l'i2cat, Al-Pi Telecomunicacions, Cornella.net o l'empresa Think in grid, així com una variada selecció d'iniciatives empresarials i tecnològiques relacionades amb la Societat de la Informació que formen part d'un dels seus objectius principals, com és el desenvolupament d'empreses sorgides des dels coneixements generats a Citilab-Cornellà, tant tecnològics com organitzatius. Amb anterioritat a la posada en funcionament d'aquest centre es van impulsar al municipi tota una sèrie d'actuacions relacionades amb la Societat de la Informació des de l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat, sovint en aliança amb el projecte ciutadà i tecnològic de l'associació Cornella.net, com per exemple la celebració de conferències temàtiques orientades a promoure el coneixement de la societat xarxa i les noves possibilitats de les TIC per a empreses i ciutadania (amb la participació de figures rellevants en l'àmbit internacional i nacional com Alfons Cornella o Manuel Castells) o el desplegament d'una àmplia xarxa de nodes oberts de connexió WiFi que permetessin la comunicació lliure i distribuïda des de diferents punts de la ciutat, la qual es troba actualment inactiva però en el seu moment va permetre fins i tot experiències d'accés compartit entre centres educatius i nodes privats. També es va habilitar i facilitar el desplegament de la banda ampla gràcies a polítiques i acords de coordinació entre les intervencions municipals sobre la via pública i la aplicació de connexions de fibra òptica que minimitzessin l'impacte urbanístic sobre els diferents espais públics. 4.6 Girona Una de les primeres actuacions destacades del municipi de Girona és el programa "Girona, Ciutat Digital", dirigit per l’àrea de Relacions Ciutadanes i Joventut de l'Ajuntament de Girona. El seu objectiu és evitar l'escletxa digital promovent l'accés de tots els ciutadans gironins a la Societat de la Informació, així com afavorir la participació ciutadana a través de la utilització de les TIC. El programa es va aprovar el desembre de 2002, va estar en fase pilot al llarg del 2003 i es va posar en funcionament al 2004. En aquest sentit, destaquen actuacions com la d'Esp@is Internet: un conjunt de punts d'accés lliure a Internet que, a més, tenen eines d'ofimàtica. Aquest és un projecte transversal que implica els serveis de joventut, biblioteques municipals, centres cívics,

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

52

esports. Actualment es disposa de 71 punts d'accés públic a Internet en serveis municipals, repartits en 13 centres. Els Espais Internet inclouen:  Servei de Dinamització: dirigit a la ciutadania en general i grups específics (joves, gent gran, dones, persones a l’atur, amb i sense formació...) està format per un equip de persones que atenen al ciutadà a les biblioteques i als centres cívics durant determinats dies de la setmana. L'objectiu és assessorar i formar en l'ús de noves tecnologies, dinamitzar els punts d'accés a internet, treballar amb diferents col·lectius susceptibles de patir fractura digital i facilitar als ciutadans el poder efectuar tràmits a través del web municipal, cosa que ha de permetre aprofundir en els plantejaments d'administració oberta. 

Espais Wi-fi: És una xarxa local WiFi que permet connectar-se a Internet de forma gratuïta.

Per a entitats tenen un portal municipal d'entitats, que ofereix gratuïtament a les entitats la formació per a la creació, promoció i manteniment dels seus webs i assessorament constant per part de dinamitzadors. 4.7 Granollers Les línies estratègiques en SIC depenen del Pla Director de la Societat del Coneixement de Granollers, Canovelles, Les Franqueses i La Roca. És de l'any 2003 i es preveu una revisió a partir de setembre de 2008 amb la creació de comissions entre els ajuntaments participants. Granollers és el centre de referència en polítiques de SIC per volum d'habitants i públic potencial de les actuacions, donant servei relacionat amb les TIC als municipis veïns. Carme Garrido i López és la regidora del Pla SIC. A més del Pla Director, l'Ajuntament també promociona la societat del coneixement al Pla d'Actuació Municipal 2007-2011. Els projectes més destacats del PAM són:  Ampliació del nombre de punts d'accés públic i gratuït a Internet  Espais WiFi  Formació per a col·lectius  Actualització del Pla SIC A nivell d'infraestructures disposen de 55 punts d'accés a Internet, repartits entre centres cívics, biblioteques i un telecentre del projecte NODAT. Alguns d'aquests espais també ofereixen connexió WiFI i està prevista l'ampliació de la cobertura a un centre cultural i a un casal de joves. També s'ha desplegat WiMax, però sense extensió comercial, i actualment estudien la tecnologia FON. Per a la formació en TIC, els serveis de Processos Estratègics i Educació gestionen des de 2007 el programa Avança en TIC a través del Centre Tecnològic i Universitari. Amb un

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

53

pressupost de 35.000 € anuals programen cursos per a diferents públics i nivells de coneixement. A dos centres cívics i una biblioteca també ofereixen cursos gratuïts d'iniciació a les TIC com "Perd la por a l'ordinador" i altres d'àmbit més específic. Pel que fa a jornades de difusió de les TIC, s'organitza des de 2005 la Setmana Tecnològica al CTUG, un conjunt d'activitats per a públics concrets com gent gran (curs d'iniciació) i joves (tuning d'ordinadors). L'ajuntament també ofereix recursos per a entitats, com un directori on-line. 4.8 L'Hospitalet de Llobregat L’Hospitalet de Llobregat va definir els àmbits d'actuació per promocionar la Societat de la Informació al municipi al Pla d'actuació Municipal 2003-2007. Van assenyalar els objectius d’accessibilitat i promoció de la ciutat i de la seva ciutadania en la SIC. A part de les actuacions comunes a la majoria de municipis com els punts d'accés TIC, habilitació de canals web i accions formatives, aquest pla no ha tingut més desenvolupament. Altres actuacions promogudes al PAM des de l'Àrea de Promoció Econòmica són el portal Epromoció com a eina de difusió i gestió de les activitats empresarials, els mòduls de formació "@BC informàtic", i el programa E-lab d’assessoria virtual per a emprenedors, conjuntament amb la Universitat Oberta de Catalunya, l'Ajuntament de Manresa, l'Ajuntament de Les Preses, la Diputació de Tarragona i Cecot. L'Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat desenvolupa programes de formació TIC amb diferents nivells de profunditat. Els espais per fer aquests cursos són  Biblioteques  Espai Jove  Casals de barri  Entitats  Centres culturals No hi ha, però, una coordinació entre els cursos que es fan i els usuaris propis de cada espai són els que marquen la definició dels continguts. L'exemple més clar és el programa "@BC informàtic" o els oferts des de l'Espai Molí promoguts per l'àrea de Joventut. En aquest centre també hi ha un ciberespai amb ordinadors per treballar i accedir a Internet, així com altres recursos per a joves com assessorament durant el procés d'emancipació. Un altre projecte promogut des de l'Àrea de Promoció Econòmica és el "Canal-h", un espai web específic per a la ciutat i la ciutadania totalment diferenciat de la web de l'ajuntament. Dintre d'aquest espai es poden trobar noticies de la ciutat, informació sobre actes o posada en marxa de projectes i programes orientats als ciutadans de L'Hospitalet de Llobregat. No s'ofereix un espai web personalitzat pels ciutadans però sí un directori d'entitats amb informació bàsica de contacte.

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

54

Respecte a cobertura WiFi i dintre del projecte Zona WiFi tenen connexió a les regidories i a alguns centre culturals com el de Bellvitge. També hi ha connexió en altres equipaments que no depenen directament de l'ajuntament com les biblioteques de la Diputació de Barcelona. Actualment s'ha aprovat el PAM 2008-2011, en el què es fa referència expressa a la intenció de desplegar tecnologia WiFi, així com a engegar totes les actuacions possibles que contribueixin a dotar de valor estratègic a la ciutat. Cal remarcar que el PAM contempla la implantació de la modernització de l’administració i l’aproximació de la mateixa a la ciutadania en un termini de quatre anys (2008-2011). Per altra banda, i paral·lelament a l'actuació de l'ajuntament, el Centre de Tecnologies Ituarte (CETEI), que és un organisme que depèn de la Fundació Joan XXIII, va definir al seu pla estratègic tot un seguit d'accions que es volien desenvolupar, però que no consta que s'hagin dut a terme. Les últimes actuacions d'aquest centre daten de l'any 2006. 4.9 Lleida L'Ajuntament de Lleida, principalment per mitjà de l'activitat de l'Institut Municipal d'Informàtica - Accés, ha dut a terme durant els darrers anys tota una sèrie d'actuacions en matèria de Societat de la Informació impulsades per aquest centre vinculat a la Regidoria de Noves Tecnologies i Parc Tecnològic, amb l'objectiu de convertir el municipi en un centre tecnològic de referència. L'Institut Municipal d'Informàtica, dirigit per Josep Clotet, s'encarrega de dur a terme la seva activitat en matèria de SIC en base a tres grans eixos (desenvolupament, innovació i promoció tecnològica), assumint-ne la planificació, posada en marxa i seguiment de nous projectes i actuacions. També té sota la seva actuació l'Observatori TIC, una comissió formada per representants de diferents entitats i empreses vinculades a la ciutat que realitza bianualment una enquesta d'implantació de les Tecnologies de la Informació i Comunicació a la ciutat de Lleida orientada alternativament a empreses i ciutadania. L'Accés es va crear l'any 2000 però els estatuts que van motivar la seva creació és remunten a l'any 1992. Al 2007 va tenir un pressupost de 3.000.000 €, i hi treballen al voltant de 35 persones. Lleida disposa de 21 telecentres integrats a la Xarxa de Telecentres, dels quals 14 són de titularitat municipal. En aquests espais també es realitza la formació en noves tecnologies. Els telecentres programen cursos d'iniciació a l'informàtica, internet, fotografia digital, Linux, etc. i organitzen seminaris de Windows Vista, Xarxa WiFi, "Comprar un ordinador", etc. En col·laboració amb Òminum Cultural també fan difusió i formació en programari lliure en català. Per a realitzar la formació, l'Institut Municipal d'Informàtica impulsa un programa de formació de formadors al què dediquen un 2% del pressupost de l'Accés - IMI. A més de promocionar les TIC entre la ciutadania en general, també hi ha un conjunt de recursos

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

55

específics per a entitats, com promoció de pàgines web i ús d'eines 2.0. Actualment referencien 1.000 adreces web i destinen 20.000 € anuals. Aquest portal també ofereix eines de gestió municipal i serveis relacionats amb la SIC com recursos on-line: descàrrega de programes i plug-ins, manuals d'ús d'eines informàtiques, correu electrònic gratuït (més de 25.000 usuaris del domini @lleida.org), etc. A nivell d'infraestructures, Lleida va participar l'any 2000 amb Localret al programa Plan Telematica. Aquest projecte, amb un pressupost de 40 milions d'euros, va permetre el desplegament de banda ampla a 300.000 habitants de l'àrea d'influència del municipi (126.000 veïns) i es van instal·lar 256 línies de fibra òptica. També hi ha una ordenança fiscal per al reglament del subsòl destinada als operadors d'infraestructures TIC. Respecte a l'observació de l'evolució de la SIC al territori, l'IMI va crear a 2002 un Observatori TIC que periòdicament realitza estudis i enquestes per fer un seguiment de l'aplicació de les TIC tant a nivell ciutadà com empresarial. Altres actuacions destacades a Lleida vinculades a l'IMI-Accés són:  Aposta per l'operadora de serveis WiFi FON a l'hora de dotar tots els espais singulars i d’interès turístic del municipi amb aquest tipus de tecnologia.  Haver esta un dels primers ajuntaments que va desplegar una oferta de correu electrònic gratuït per als seus ciutadans.  Segell per a empreses TIC del municipi denominat Lleid@Tech, una proposta de col·laboració oberta a totes les empreses de tecnologia del municipi.  Concurs anual d'informàtica de la localitat que actualment prepara la divuitena edició.  Lleida Lan Party, com a fórmula no només lúdica sinó on també s'aprofita l'esdeveniment per a conferències, sessions pràctiques i altres tipus d'actes de difusió de les TIC. Per altra banda, Lleida també participa al projecte Projecte Guara per a la creació, desenvolupament i manteniment d'entorns de gestió municipals basat en Programari Lliure. Aquest projecte està cogestionat pel Consorci de l'Administració Oberta de Catalunya (AOC).

4.10 Manresa L'Ajuntament de Manresa planteja les polítiques en SIC a través del Pla d'Actuació Municipal 2008-2011 i del Pla estratègic per al desenvolupament de la Societat de la Informació "Manresa en Xarxa". El responsable de l'àrea SIC és Alain Jordà, 7è Tinent d'alcalde i Regidor Delegat d'Empresa i Innovació. Actualment disposen d'un pla estratègic fins a 2015 amb actuacions projectades com:

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

56



Parc Tecnològic de Manresa (Parc Central), amb incorporació del Centre Tecnològic de Manresa (CTM) com a punta de llança de la innovació.



Polígon de la Plana del Pont Nou i altres espais consolidats o nous (Dolors, Bufalvent, Comtals) per a la producció industrial, articulats a l’entorn de Manresa (eix de la producció).



Previsió de les capacitats logístiques necessàries pel dinamisme i la funció territorial de l’economia manresana, vinculades als eixos viaris i ferroviaris.



Escoles de formació professional, d’iniciativa pública o empresarial privada amb suport públic, integrades i adaptades a les necessitats locals.



Tecnologies de la informació i la comunicació: desplegament de les infrastructures necessàries i creació d’un centre d’aplicacions (CATIC).

Al programa "Manresa en Xarxa", una actuació amb molta acceptació és la formació bàsica d'introducció a les TIC. Consisteix en un conjunt de tallers que s'organitzen entre febrer i juny de 2008, dirigits a adults sense límit d'edat. Per aquests tallers no es requereixen coneixements informàtics previs, ja que el principal objectiu és perdre la por als ordinadors. En el primer quadrimestre (2007 - 2008), s'han dut a terme 88 tallers i han participat 837 persones. Aquesta formació es realitza a través de la Xarxa Pública de Punts d'Accés gratuït a Internet (PAPIs), que consta de 21 espais per connectar-se i es projecta que aquests punts siguin dotats de tecnologia WiFi. També s'està donant suport tècnic i financer al col·lectiu promotor Guifibages per a la creació d'una xarxa pública WiFi. Una plataforma dinamitzadora de la SIC per a professionals és el portal Manresa Innovadors que pretén detectar i promocionar les persones innovadores del territori, així com les empreses relacionades amb la innovació i la gestió del coneixement. Per a la ciutadania, l'ajuntament, en col·laboració amb tres institucions (la Fundació Jaume Bofill, l'Institut Català de Tecnologia i el Consorci Localret) i 12 ajuntaments, gestiona (actualment en proves) el portal E-consensus, un espai de participació en el què es poden conèixer quines són les polítiques del municipi.

Per a empreses, Manresa disposa de dos centres dedicats:  Centre Tecnològic de Manresa és una fundació privada que té com a objectiu contribuir a la millora de la competitivitat i el progrés tecnològic de l'empresa. El patronat de la Fundació està composat majoritàriament per l'Ajuntament de Manresa, la Universitat Politècnica de Catalunya, empreses, entitats professionals i institucions públiques (CTM Centre Tecnològic, la Generalitat, l’Ajuntament de Manresa, la Cambra i les empreses Minorisa, ACG, Bitecsa i T-Systems).

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

57



El Centre d'Aplicacions TIC (CATIC), per altra banda, ofereix serveis de valor a les empreses de l'àrea de la Catalunya Central, per integrar-se a la SIC, mostrant què poden aportar les TIC per fer més competitiva la indústria tradicional. Aquests serveis són: Assessorament sobre la implantació de projectes TIC, contractació de serveis d'operadora i compra de productes TIC, auditoria d'usabilitat i arquitectura de la informació, disseny de solucions TIC, formació i ajuts per projectes TIC.

4.11 Mataró L’Ajuntament de Mataró, amb el paper actiu de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró (EUPM), va desenvolupar l'any 1999 el Pla Director per a la Societat de la Informació a Mataró (PDSIM). Es tractava d’una reflexió estratègica per tractar de preveure com afectarien les TIC en el teixit social i econòmic de la ciutat. Actualment el TecnoCampusMataró és l'entitat encarregada de coordinar i dinamitzar la majoria d’iniciatives relacionades amb la Societat de la Informació. El paper d’aquest parc tecnològic, que tindrà una futura seu dins un enclavament estratègic actualment en construcció on conviurà amb l’Escola Universitària Politècnica de Mataró (EUPMt) i l’Escola Universitària del Maresme (EUM), té actualment la seva ubicació a un espai de 1.800 m² a la zona de Vallveric, on també es localitzen altres empreses tecnològiques que procedeixen de la Incubadora d’empreses de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica. Projectes destacats de TecnoCampusMataró segons àmbits: Connexió Social  Programa “Perdre la por a l’ordinador”. Formació gratuïta dirigida a la població  Punts de connexió gratuïta a Internet  Participació ciutadana a la xarxa  Correu electrònic ciutadà  Formació, hosting web per a associacions Incubadora d’empreses de base tecnològica  Creació d’espai tecnològic  Creació dels Premis Cre@tic  Programes d’emprenedors en Internet Serveis a les empreses  Acords de col·laboració CIDEM, CETEMMSA, IMPEM, EUPMt…  Programes per implantar noves tecnologies  Estudis d’impacte de les noves tecnologies en els sectors econòmics  Directori d’empreses i recursos TIC Infrastructures  Extensió de la xarxa de fibra òptica de l’Ajuntament  Coordinació, impuls de l'entrada d’operadors a la ciutat  Creació d'un grup d' infraestructures corporatives

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

58

TecnoCampus Mataró té un nombre molt elevat de projectes on la seva participació consisteix en impulsar, coordinar o col·laborar en diverses actuacions en matèria de noves tecnologies en l’àmbit de Mataró i Maresme. Algunes de les més representatives són: 



 

Observatori de la Societat de la Informació a Mataró (que des de 2001 recull bianualment informació i dades sobre la implantació i ús de les TIC entre ciutadania i empresa al municipi). L’impuls a la emprenedoria en l’àmbit de les TIC que representa La Incubadora (un equipament que acull iniciatives tant d’assessorament com d'incubació de noves empreses de base tecnològica. Iniciatives com els premis Cre@TIC per a promoure la iniciativa empresarial dins de l'àmbit de les TIC o l’espai e_dit de debat, innovació i tecnologia). Fira InnovaTIC: convocatòria de difusió de les TIC de caire multidisciplinar (amb ponències, cursos, espais d’intercanvi, experiències en primera persona de ciutadans innovadors) hereva de les quatre edicions prèvies de la Setmana de les Noves Tecnologies que va tenir lloc per primera vegada l’any 2002.

4.12 Mollet del Vallès Degut al canvi de govern i la renovació dels càrrecs, Mollet del Vallès no disposa de línies estratègiques de desenvolupament de la SI i preveuen elaborar un pla director. Les actuacions actuals són herència d'un Pla Director de Telecomunicacions i dels Plans d'Actuació Municipal. A Mollet del Vallès disposen d'accés gratuït a Internet a sis centres cívics, i un en fa formació per a gent gran i dones, organitzats pel Servei d'Igualtat. També ofereixen correu electrònic per als ciutadans però degut a la poca demanda no hi haurà continuïtat. Com a projecte immediat tenen previst implantar tecnologia WiFi als centres cívics. 4.13 El Prat de Llobregat L'Ajuntament del Prat de Llobregat va posar en marxa a 2003 conjuntament amb el DURSI, la Xarxa @tic, integrada per aules multimèdia als centres cívics Jardins de la Pau, Sant Jordi–Ribera Baixa, La Capsa i la Biblioteca Antonio Martín. Els @tics (aules de tecnologies de la informació i la comunicació) són espais públics integrats en equipaments culturals, oberts a tots els ciutadans i al teixit associatiu, que es dissenyen amb els objectius de facilitar a la població l’accés a les tecnologies de la informació i la comunicació. Serveis de les aules @tic: 

Autoservei. Accés a equips informàtics per a ús individual - Consulta: recerca d’informació, per temes, de viatges, ensenyament, habitatge, recerca de feina, treball de l’escola ... (Servei gratuït) - Ús privat: consultes de correu, xats, jocs...

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

59

  

- Experimentació: utilització d’equips per a projectes de creació Formació: cursos, tallers, seminaris de capacitació i coneixement de les eines informàtiques amb diferent grau d’especialització. Activitats de dinamització cultural: accions culturals implementades mitjançant les TIC, i programades anualment als diferents espais atenent als diferents públics. Assessorament: Les aules @tic disposen de professionals al servei de la ciutadania i del teixit associatiu, per tal de desenvolupar iniciatives socials i culturals amb el suport de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Una altre actuació que es va dur a terme és la del "Correu electrònic per a tothom", en col·laboració amb La Malla però ha deixat d'estar operativa. Aquesta actuació tenia més sentit fa uns anys quan l'accés a Internet no estava tan popularitzat però en l'actualitat els usuaris utilitzen els serveis de Hotmail, Yahoo, etc. Respecte la dotació d'espais WiFi, s'han fet actuacions puntuals com oferir cobertura WiFi a un espai de la ciutat durant la diada de Sant Jordi. Però es preveu posar en marxa més actuacions, tot i que no estan definides. També en ocasions concretes s'han fet dotacions de material informàtic a escoles però directament amb les AMPAS. Les actuacions més habituals en aquest àmbit les fan directament amb un municipi agermanat a Cuba que rep aquest tipus de material. En l’àmbit empresarial no hi ha una activitat específica per fer promoció de les TIC o afavorir un viver d'empreses TIC al municipi, encara que l’any 1996 es va posar en marxa un Centre de Promoció Econòmica, que és l’equipament de referència a l’àmbit del desenvolupament local del municipi, amb l’objectiu complementari de dinamitzar i promoure l’activitat econòmica i de donar suport, mitjançant serveis i programes, a les persones que cerquen feina, volen millorar-la o que estan interessades en realitzar formació, sigui per accedir a un lloc de treball o per reciclar-se. Amb l’ajuda d’aquest centre ha sortit alguna empresa en l’àmbit tecnològic. D’altra banda i donat que la ZAL II del Port de Barcelona s’emplaça dintre del municipi del Prat, es facilita també la comunicació i infraestructures necessàries per a les TIC en aquest sector. Al Pla d'Actuació Municipal 2008-2011 es preveuen tres actuacions per implantar nous espais de comunicació, com la posada en funcionament de la TDT (Delta Televisió), creació de una televisió local a través d'Internet i la incorporació de serveis interactius a la web municipal. 4.14 Reus L'Ajuntament de Reus disposa d'un Servei de Sistemes d'Informació i Societat del Coneixement, que coordina les accions del pla estratègic Reus Impuls 2005: 

Les noves tecnologies de la informació i la comunicació:

En aquest àmbit, les principals actuacions tenen a veure amb el projecte de parc tecnològic, amb el qual es volen potenciar les iniciatives empresarials a l’entorn de les

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

60

noves tecnologies i fomentar la localització d’activitats innovadores relacionades amb les tecnologies, especialment dels sectors de la nutrició i la salut.  Millores en els centres educatius: Formació en noves tecnologies (mitjançant tallers d’alfabetització digital i cursos on-line).  Àrea de recursos generals: - El desplegament de la xarxa de telecomunicacions corporativa, la fibra òptica, a les zones Sud: Mas Abelló, Tecnoparc, URV i nova comissaria Guàrdia Urbana; i Nord: centres cívics de Ponent i Mestral i IMFE - Xarxa Wi-Fi (troncal La Mussara) - El desplegament de la telefonia IP pels edificis i dependències municipals. Actualment ja el tenen el Palau Bofarull, la nova comissaria de la Guàrdia Urbana, Hisenda i els centres cívics, entre d’altres. L'Institut Municipal de Formació i Empresa Mas Carandell (IMFE), a més d'actuar com a telecentre, centralitza la formació en TIC programant cursos per a diferents públics i necessitats. Aquest centre disposa de cinc aules i cinc formadors, donant servei a tres mil persones a l'any, sent una referència pels municipis del Camp de Tarragona. Altres actuacions destacades són el directori d'entitats on-line i la Reus Lan Party, una jornada temàtica organitzada per l'Associació de Cibervoluntaris de Catalunya i Cibercat, subvencionada per l'Ajuntament de Reus, qui també cedeix l'equipament i les instal·lacions. En l'àmbit privat Reus col·labora amb T-Systems, empresa que té situat el seu centre d’excel·lència en desenvolupament de programari al municipi, i amb ONO, per a la implantació de banda ampla al municipi. 4.15 Rubí L'Ajuntament de Rubí disposa d’un Comissionat per a la Societat de la Informació que està definint l’estratègia en relació a l’ús i la difusió de les noves tecnologies. La seva missió és reduir l’escletxa digital, facilitant al màxim l’accés a les TIC. Entre els objectius del comissionat destaquen: l'ampliació de l'oferta formativa, ajuda tant a entitats com a empreses per a optimitzar l'ús de les TIC, i accessibilitat de les TIC a la ciutadania. Per això l'ajuntament disposa, a més de la web municipal, d'un portal exclusiu, Rubigital.cat, on es recullen els serveis per promocionar l’accés de la població a la Societat de la Informació. Serveis de Rubidigital.cat:  

Espai en disc: Permet gestionar documents i arxius des de qualsevol ordinador. Allotjament en el servidor de Rubí Digital. Allotjament de webs: Espai de 10 megabytes per entitats amb registre municipal i empreses de la ciutat. Ofereix un gestor de continguts en línia, així, qualsevol entitat o empresa pot gestionar el seu web de manera autònoma, amb el recolzament del Comissionat tant pel que fa a l'assessorament com al manteniment.

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

61







  

Assessorament en noves tecnologies. Adreçat a entitats amb registre municipal i empreses de la ciutat mitjançant cita amb el Comissionat per a la Societat de la Informació. Creació de Webs: Formació i assessorament permanent als usuaris del gestor de continguts per a la creació de webs, per tal de fer possible que el màxim d'entitats i empreses de Rubí puguin tenir el seu propi web sota el domini "rubidigital.cat" Formació en noves teconologies: Cursos d'informàtica i Internet per a la població en general (iniciació, missatgeria instantània i telefonia per Internet), per a joves (tractament i edició de fotografies digitals a la xarxa i edició d’àudio), i per a gent gran (iniciació a l'ofimàtica). Per a la campanya de formació en noves tecnologies del curs 2007-2008, el Comissionat per a la Societat de la Informació de l'Ajuntament de Rubí va programar 75 cursos, 16 més que el curs passat (06-07), amb una oferta total de 1.144 hores (356 més que l'any passat) i 656 places (54 més que l'any passat). Programari lliure: Actualitzacions de les últimes versions de diferents solucions de programari lliure. Publicacions: Iniciatives del Comissionat per a la Societat de la Informació. Inclou el Manual de Serveis de Rubí Digital (pdf) i d'Iniciació al Programari Lliure. Telecentres d'accés gratuït a Internet i per a l'ús dels programes informàtics instal·lats als ordinadors que el Comissionat per a la Societat de la Informació posa a disposició de la ciutadania de Rubí.

En aquest lloc web també hi ha la plataforma Fem Xarxa, que posa a disposició de la comunitat de Rubidigital.cat un conjunt de serveis gratuïts per a entrar a la Web 2.0, com: correu electrònic ciutadà amb el domini "rubidigital.cat" i enviament de 10 SMS al mes; plataforma en català per gestionar i publicar blogs personals; espais on compartir fotos i vídeos i un espai d'anuncis classificats. Al Pla d'Actuació Municipal 2008-2011 hi ha un apartat de Societat de la Informació en el què es projecten actuacions com la creació d'una xarxa WiFi a diferents places i equipaments de la ciutat, ampliació de l'oferta de cursos per a la ciutadania en general i a entitats, actualitzar la Xarxa de Telecentres, etc. En l'àmbit de gestió municipal i administració oberta, Rubí pretén formar i difondre l'ús del programari lliure a l'ajuntament i posar en marxa la carpeta ciutadana i els tràmits en línia. 4.16 Sabadell L'Ajuntament de Sabadell basa la seva política d'impuls i desenvolupament de la SIC en quatre àmbits:  infraestructures,  formació,  accessibilitat i  avaluació de la situació.

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

62

Sabadell té un organisme depenent de l'ajuntament, l'Oficina per a la Societat de la Informació i el Coneixement (OSIC), que a través d'una plana web promociona, informa i gestiona les actuacions relacionades amb la SIC. Una altre entitat municipal és l'Observatori TIC, que treballa per contextualitzar quina és la incidència de les TIC en la societat a partir de diferents estudis, tant a nivell local amb l'enquesta sobre la situació de les TIC a la ciutat. Per exemple, l'observatori fa regularment un estudi de la situació de l'ajuntament respecte altres municipis de Catalunya, i altres per conèixer l'evolució de la ciutadania i l'empresa, com l'estudi sobre la SIC a Sabadell. L'OSIC també gestiona el projecte "Sabadell fes clic", per a estimular i facilitar el procés d'universalització de l'accés i ús de la xarxa. Totes les actuacions relacionades amb la SIC s'integren en aquest programa, com accés a Internet, formació, eines TIC, jornades, i serveis per al ciutadà i entitats. Per a facilitar l'accés de la ciutadania a la xarxa hi ha tres accions englobades al programa "Accés lliure a Internet" :  l'Espainternet, amb equipament informàtic i connexió a Internet;  l'Espai WiFi, una xarxa que permet la connexió sense cables a gran part dels centres cívics i també el Parc de Catalunya; i  altres espais d'accés lliure com biblioteques o punts Òmnia. En diferents equipaments municipals també hi ha oficines virtuals d'administració electrònica per a realitzar tràmits i gestions. Sabadell fes clic també integra la oferta de tallers que formen sobre aspectes fonamentals d’Internet o informàtica, destinats tant a la ciutadania en general com a col·lectius específics (gent gran, dones, immigrants, etc.). L'objectiu és aportar elements bàsics perquè les persones que no tenen cap tipus de coneixement perdin la por a l'ordinador i tinguin unes primeres eines per poder començar a familiaritzar-se amb les TIC, doncs s'adrecen a un públic poc habituat a les noves tecnologies. Aquests tallers són d'informàtica bàsica, iniciació a Internet, ús de programari lliure, "Internet segur per a tothom", o "Coneguem l'ordinador". Com a reforçament de la formació, per aquests cursos s'editen manuals específics del temari tractat i preparen un document de recursos per a dinamitzadors. També tenen uns monogràfics, on es compilen recursos útils relacionats amb el coneixement i ús de les TIC com: "Fes clic i viatja", "La cuina a Internet", Programari Lliure i "Internet Segur per a Tothom". Altres serveis de "Sabadell fes clic" són el correu electrònic gratuït ofert conjuntament amb la Diputació de Barcelona i la Malla, el butlletí electrònic "L'info Clic", y el programa "Busco feina", que té l'objectiu de motivar els joves i afavorir el seu procés de presa de

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

63

decisions en relació a l'itinerari formatiu o laboral a seguir mitjançant un joc interactiu instal·lat als "espainternet". Per altra banda, Sabadell s'incorporarà a la xarxa de centres gestors del projecte Aula Mentor, gestionat pel Centre Nacional d'Informació i Comunicació Educativa (CNICE) del Ministerio de Educación y Ciencia. Aquest és un projecte de formació a distància, que permet als alumnes accedir a qualsevol de les ofertes formatives programades. La Junta de Govern Local de Sabadell va decidir establir un aula amb equipament informàtic per als alumnes que es vulguin matricular. Per a les entitats de Sabadell també hi ha una sèrie d'actuacions integrades al programa "Sabadell fes clic". L'objectiu és ajudar les entitats a conèixer les possibilitats d’Internet, facilitar-hi l'accés i ensenyar com aprofitar els avantatges d’Internet com a mitjà de comunicació i gestió amb els seus associats i la resta de ciutadans. Per això les entitats disposen de formació personalitzada en funció de les seves necessitats, recursos per a dinamitzadors i cessió d'equipament informàtic. Una altra acció de dinamització, aquesta en l'àmbit universitari, és el portal web Sabadell Universitat que pretén potenciar l'intercanvi multidisciplinar entre universitats i la població en general. Sabadell també organitza més de 30 activitats coincidint amb el dia d'Internet. L'objectiu és "engrescar als desconnectats a fer una primera exploració a la xarxa i ensenyar noves utilitats a les persones ja iniciades". Durant aquesta jornada l'ajuntament distribueix entre les persones que participen als cursos, un disc USB amb un paquet d'aplicacions com Mozilla Firefox, l'editor de textos AbiWord i el programa de missatgeria instantània Gaim. Alguns dels tallers i cursos són: "La comptabilitat de casa, a l'ordinador", "Telemunteu-vos el viatge d'aquest estiu", "Creeu el vostre web" o "Tractament d'imatge digital". Sabadell és un dels municipis que té una Ordenança Municipal d'execució telemàtica de procediments administratius. 4.17 Sant Boi de Llobregat La promoció de la SIC depèn de José Ángel Carcelén i Luján, Regidor de l'Àrea de Governança i Ciutadania, en col·laboració amb les àrees i departaments de promoció econòmica, informàtica i educació de l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. Les principals actuacions del Pla d'Actuació Municipal 2004 - 2007 estan diriges a posar a l'abast de la ciutadania les TIC i evitar el risc d'exclusió dels col·lectius més desfavorits. Actuacions destacades: 

Actualitzar, complementar i continuar implantant el Pla director de noves tecnologies de la Informació i la comunicació impulsat des de l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

64



  

Crear noves aules de formació en noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i renovar la tecnologia i els materials de les aules existents. Dinamitzar, gestionar i coordinar les aules municipals amb recursos informàtics Crear una borsa de material digital reciclat a partir de l'experiència del treball fet en els darrers anys Augmentar, en els equipaments municipals, els punts públics d'accés a Internet Crear a l'Ajuntament, en el marc del Programa d'universitats Campus 365, un servei de mediació entre els agents econòmics i les universitats i altres organismes d'investigació per a la transferència de coneixements i tecnologia

Al municipi hi ha un Centre de Formació en Noves Tecnologies (Lluís Companys), cogestionat per l'empresa municipal Coressa, que ofereix formació en l'àmbit de les TIC per a la ciutadania en general, públics en risc d'exclusió, entitats, i formadors. A més d'aquest centre i dins el Projecte TIC 2007, també hi ha cursos de formació a la biblioteca municipal i a dues sales multimèdia que actuen com a telecentres, amb punts de connexió a Internet, WiFi i dinamitzadors. L'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat també promou l’ús de les TIC a les empreses i la incubació d'empreses TIC a través del Centre de Serveis i el Viver d'Empreses, promoguts des de la Regidoria de Promoció Econòmica i gestionats per Coressa. En aquests centres ofereixen equipament, assessorament i serveis compartits, incloses TIC, per a empreses. Recentment el departament d'informàtica ha encarregat un estudi de migració a programari lliure a les sales multimèdia, i es preveu que es produeixi la migració de dos entorns viables abans de 2011. En quan a acords amb altres municipis, Sant Boi de Llobregat s'ha incorporat a l'Entorn Delta per a dinamitzar empreses d'alt valor afegit i promocionar empreses TIC. L’Entorn Delta és un acord dels municipis de Gavà, Viladecans, El Prat de Llobregat, Castelldefels i Sant Boi de Llobregat. 4.18 Sant Cugat del Vallès El departament de Societat de la Informació de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès està integrat a l'Institut de Gestió Estratègica, Promoció Econòmica i Societat de la Informació. Aquest departament, competència del regidor de Societat de la Informació Jordi Puigneró, és transversal i dóna suport a projectes d'innovació i noves tecnologies a qualsevol àmbit: promoció econòmica, ciutadania, participació, cultura, serveis socials, etc. Un exemple d'aquestes actuacions és la creació d'un espai a Second Life, la plataforma virtual, per a que els joves puguin fer concerts on-line. L'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès va elaborar un Pla Director per a la Societat de la Informació l'any 2000, i el pla "Connecta’t@SantCugat", vigent en el mandat de 2004 a

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

65

2007. També es preveu, després de la reunió mantinguda amb la FOBSIC, la posada en marxa d'un pla de les TIC relacionades amb el medi ambient, el Pla Local d’Innovació 20082012. La política en SIC de Sant Cugat del Vallès s'ajusta a la demanda del municipi, és a dir, recolzen les iniciatives ciutadanes i treballen per als seus "clients", detecten les necessitats i fan les accions concretes per donar-hi servei. A més de la web de l'ajuntament, a través del projecte Xarxa Ciutadana de Sant Cugat es centralitza l'impuls de la SIC al municipi. La Xarxa Ciutadana té l'objectiu bàsic de garantir l'accés de la ciutadania a Internet, promovent la dotació de punts d'accés a la xarxa als centres cívics i altres institucions tant públiques com privades. El portal web Xarxa Ciutadania agrupa totes les actuacions actuant com un medi de comunicació per als ciutadans:    

Butlletí digital Xat Correu electrònic gratuït "Familia arrova": aproximació a les TIC a través d'animacions. Aquesta actuació va sorgir d'una beca del programa Universitat-Empresa de la Oberta de Catalunya, i a més de l'aplicació on-line han editat 30.000 còpies d'un llibre i es vol traslladar a format DVD.

Sant Cugat del Vallès també promou les iniciatives de les entitats mitjançant el portal d'entitats. Aquest projecte també inclou dotar a les entitats d'una eina per a gestionar els seus propis espais web, per ajudar a la difusió de l'activitat i a optimitzar la relació amb els associats. A 2007 es va presentar un projecte per instal·lar un sistema de connexió a Internet amb tecnologia WiFi als edificis municipals que encara no s'ha executat. En matèria de normatives tenen una Ordenança Municipal de Telecomunicacions, fruit d'un conveni de LOCALRET d'Operadors Telecomunicacions, que contempla tant el mobiliari, com les antenes, edificis i ajudes fiscals. 4.19 Santa Coloma de Gramenet L'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet va elaborar un pla director d'implantació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació a 2003, recollint les iniciatives a l'espai web "La ciutat Digital". Actuacions destacades del pla: 

Xarxa Neutra: és una xarxa de telecomunicacions pública on els ciutadans, les empreses i l’Administració comparteixen recursos amb l’objectiu de donar suport a iniciatives dinàmiques i emprenedores en l’àmbit ciutadà, educatiu, de negoci i d’oci. Aquesta xarxa ciutadana conté serveis propis als quals pot accedir qualsevol usuari de la població, i també dóna la possibilitat de connectar-se a Internet a través d’un proveïdor de serveis (ISP). Els usuaris paguen les tarifes de connexió que

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

66

especifiqui l’ISP que hagin triat, però podran accedir als recursos interns de la Xarxa Neutra de forma gratuïta. 

Correu electrónic per a tothom.



Xarxa de telecentres a casals i centres cívics. En aquestes instal·lacions disposen de l'equipament i la formació necessària per accedir a Internet



Espais Wi-Fi: S'han habilitat diferents punts amb equipament informàtic adient per connectar-se a Internet sense fils i des del carrer.



Blocs Ciutadans: El servei Bloc Ciutadà ofereix blocs gratuïts a la ciutadania des de l'any 2006, en col·laboració amb l’agència Europa Press i l’Associació d’Usuaris d’Internet. La campanya 'Un bloc per a cada ciutadà', també inclou tallers formatius i accions de difusió local, s'orienta a promoure l'ús de les noves tecnologies entre veïns i associacions.



Curs "Internet. Un oceà de possibilitats". En col·laboració amb l'organisme oficial Red.es desenvolupen un curs dividit en dues parts: Capacitació (jocs) i Sensibilització (breu recorregut pels diferents serveis que ofereix la xarxa).

De les actuacions previstes destaquen la implantació d'espais WiFi a cinc punts de la ciutat i la Xarxa Neutra, que disposa de punts d’accés wireless (hotspots) distribuïts per la ciutat destinats a plataformes mòbils i punts d’accés fixes ubicats a diferents centres municipals. També es va crear una xarxa de banda ampla que permet l'accés gratuït als serveis i a les bases de dades ciutadanes (CCV, Gramenautes, Portal Ciutadà, organismes esportius, lleure, etc). La ciutadania també pot connectar-se a Internet mitjançant punts de connexió amb proveïdors d'Internet, previ pagament del servei segons tarifes. Altres actuacions del PlaSIC no es van posar en marxa i per això treballen actualment en una revisió del pla. Des de 2007, el departament d'informàtica gestiona dues eines per a promocionar l'ús de les TIC entre els ciutadans: el correu electrònic gratuït i els "Blocs Ciutadans", en col·laboració amb Europa Press i l’Associació d’Usuaris d’Internet. Pel que fa a entitats, l'ajuntament ofereix diversos serveis com allotjament als servidors municipals, un gestor de continguts desenvolupat amb programari lliure i un servei d'ajuda on-line. 4.20 Tarragona L'entitat més important per a la SIC a Tarragona es l'Organisme Autònom per a la Societat de la Informació. Aquesta entitat, promoguda per la Diputació de Tarragona, coordina i genera iniciatives en el marc de la SIC i és el principal proveïdor de serveis telemàtics per als ens locals de les comarques de Tarragona. L'OASI està participat tant per empreses com administracions; la Universitat Rovira i Virgili, la Confederació Empresarial de Tarragona i l'Ajuntament de Tarragona són els principals promotors. La Xarxa Tinet és la

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

67

principal actuació d'aquest organisme. Es tracta d'una xarxa ciutadana per a les comarques de Tarragona que ofereix:  Connexió a Internet (mitjançant el servei Infovia Plus de Telefonica),  Correu electrònic  Espai web  Blogs  Publicació electrònica de documents L'OASI també promou un Pla Director de Infraestructures de Telecomunicacions per poder implementar una xarxa per connectar entre si els organismes de les administracions locals amb una possible extensió a altres equipaments públics municipals, de titularitat vinculada a la Diputació de Tarragona, Universitats i administracions mitjançant intercanvi d’infraestructures. En aquest pla es pretén incloure un projecte per introduir banda ampla a les principals urbanitzacions de la ciutat. A més es vol crear un reglament del Pla d'Ordenació Urbanística per dotar d'infraestructures TIC les noves urbanitzacions. En quan a connexions WiFi, Tarragona té una xarxa WiMax d'accés corporatiu i es planeja una xarxa WiFi per a equipaments de l'ajuntament. Pel que fa a l'accés web, Tarragona disposa de 6 telecentres on es realitza formació per introduir Internet a la Ciutadania i hi ha dinamitzadors que ajuden a realitzar tràmits i treballar amb les TIC. Una iniciativa destacable per la seva singularitat és la fundació d'un club infantil per desenvolupar activitats a través de la web per als nens de 3 a 12 anys. També s'ha convidat a les entitats o associacions que vulguin participar. Aquestes també col·laboren amb la Setmana de les Noves Tecnologies, la TICnològica, organitzada per l'ajuntament i la xarxa de telecentres. Durant aquestes jornades, que es realitzen des de 2007, es programen un conjunt d'activitats relacionades amb la SIC:  Tarracoparty: Aquest acte va destinat a la gent jove i disposa d'un espai lúdic i cultural d’intercanvi de coneixements i de competició i creativitat en la primera Lan Party de la ciutat per a 300 participants (al Recinte Firal del Palau de Congressos de Tarragona). 



CiberÀgora: Cicle de conferències, taules rodones i tallers dedicat a les TIC, experts i gent relacionada amb aquest món expliquen els seus punts de vista en temes com l’administració electrònica, els drets d’autor i cànons sobre materials informàtics i de comunicació, etc. Tecnofira: La primera fira sectorial orientada a les TIC i les novetats en informàtica, multimèdia i tecnologia per a la llar o l’empresa. Tracta d’un espai obert al públic en general amb l’objectiu de difondre i impulsar les noves tecnologies a la ciutat de Tarragona. A més serà un espai on les empreses es podran donar a conèixer, i mostrar com les noves tecnologies ajuden a proporcionar un millor servei als seus clients.

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

68

Una altra activitat de dinamització realitzada, aquesta per a empreses, és una jornada divulgativa d'intercanvi entre PIMES per a l'ús de les TIC, organitzada per Red.es i amb la participació de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Tarragona. L'alcalde de la ciutat també participa en l'ús de les TIC com a instrument de participació per desenvolupar el programa polític i per això es realitza un xat mensual amb els ciutadans, a través del qual es poden comunicar directament amb el màxim responsable polític de la ciutat. L'aposta per la promoció de continguts i serveis on-line també inclou el desenvolupament d'una nova web per informar i millorar els serveis que es donen a la ciutadania, mitjançant un catàleg de serveis, tramitació on-line, carpeta ciutadana, etc. 4.21 Terrassa L'Ajuntament de Terrassa té un servei dedicat a la Societat del Coneixement de l'Ajuntament de Terrassa i és un dels municipis pioners en disposar d'una ordenança per al govern i l'administració electrònica. Per posicionar la ciutat de Terrassa davant dels canvis que imposa la transició a la Societat de la Informació, l'any 1998 es va iniciar el Pla estratègic per a la Societat de la Informació, sent l'alcalde de Terrassa Pere Navarro i Morera, el responsable del Consell Director del pla. L'actuació més important d'aquest pla és el projecte Terrassa Puntxarxa, creat gairebé fa deu anys, i que posa a disposició dels ciutadans un conjunt d'aules multimèdia distribuïdes a la ciutat i equipaments municipals (biblioteques, centres cívics, casals...). En aquestes aules, dotades de tecnologia WiFi, hi ha accés gratuït a Internet i accions formatives d'alfabetització digital perquè l'usuari adquireixi una certa autonomia en l'auto-aprenentatge de les noves tecnologies. Tant per accedir a Internet com per a la formació Terrassa Puntxarxa disposa de 154 ordinadors i 7 monitors que formen actualment a 400 persones, i estimen que aquestes accions es mantindran perquè hi ha gent que per qüestions econòmiques o culturals no poden accedir a Internet amb els seus propis recursos. Terrassa.net és el portal ciutadà d'interrelació entre l'ajuntament i la ciutadania. En aquest espai web, a més d'una pàgina d'enllaç a blogs que tenen alguna relació amb Terrassa i un taulell d'anuncis, editen el butlletí digital "Innovem Terrassa" en col·laboració amb el Servei SIC de l'ajuntament. A través d'aquest mitjà es fan extensius als àmbits de la universitat, l'empresa i la ciutadania, els esdeveniments relacionats amb el coneixement, la recerca, la innovació i les TIC, per a la ciutat i l'entorn. Un exemple d'aquests esdeveniments és el Cicle de Conferències sobre Innovació, en el què ja han participat 168 estudiants universitaris durant les tres edicions realitzades. Aquestes conferències aposten per l'esperit i la cultura innovadora i pretenen que els estudiants desenvolupin les seves habilitats creatives i que coneguin les eines que tenen al seu abast a la ciutat. 4.22 Viladecans

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

69

L'Ajuntament de Viladecans conscient de la importància de la Societat de la Informació va posar en marxa a l'any 1998 la Fundació Privada Ciutat de Viladecans que és la promotora de les actuacions en TIC a aquest municipi. Aquesta té l'objectiu de facilitar l’accés a la Societat del Coneixement de les organitzacions públiques i privades i de la societat civil del municipi. Per això impulsen accions com promoure l'ús de les tecnologies digitals, facilitar el desplegament de banda ampla, promoure espais de recerca i formació TIC, i col·laborar amb el govern municipal en l'elaboració d'estratègies innovadores. Per aconseguir aquests reptes Viladecans ha definit un pla estratègic que és el Programa Mil·lenni que té com a eix bàsic d’actuació la promoció de l’ús de les TIC en l’àmbit de Viladecans facilitant formació, accés gratuït i pautes d’utilització. Els objectius d'aquest programa són: desenvolupar habilitats i capacitacions TIC, impulsar l'acció coordinada entre el món associatiu i l'acció institucional, promoure xarxes de cohesió i acostar les TIC als més desfavorits. Les accions estan relacionades amb administració oberta, connectivitat, formació i nova economia. L'ajuntament també promou iniciatives ciutadanes, a través del portal de la ciutat, on s'ha creat una eina de weblog perquè els usuaris creïn el seu diari personal, anomenat la "bitàcora del portal". Aquesta pàgina ofereix un banc de coneixements, servei SMS, taulell d'anuncis, etc. La xarxa pública d'accés a Internet de Viladecans, l'Xplai, va ser inaugurada al 2002 i està formada per cinc punts que ofereixen diferents serveis per difondre les TIC. La formació es realitza en aquests espais, així com a escoles i entitats, on es fan cursos d'iniciació a Internet i ofimàtica. També hi ha formació TIC:     

al Punt Òmnia Pau Picasso (disposa de connexió WiFi), al CFA Edelia Hernández (amb equipament proporcionat per la Generalitat de Catalunya), a Can Batllori (curs "Internet para todos" amb equipament i material proporcionats pel Ministeri de Ciència i Tecnologia), al Casal d'Alba-Rosa (NODAT), i a la biblioteca municipal (subvencionat pel DURSI i Localret).

Per altra banda, la Universitat d'Estiu sobre la Societat del Coneixement ofereix formació per als professionals del sector empresarial i públic per promocionar l'ús de les TIC davant dels reptes de la SIC, així com diagnosi de les empreses i el sector públic per tal d’elaborar propostes estratègiques per aprofitar les oportunitats que ofereix la nova economia i fer front a les seves amenaces. Aquesta actuació està co-organitzada per la Fundació Ciutat de Viladecans. Una altre actuació destacada es IP Cities, una iniciativa de l'Ajuntament de Viladecans i la Diputació de Barcelona que té com a objectiu fonamental impulsar a Catalunya i a la resta de l’Estat el debat sobre les noves infraestructures de telecomunicacions d’alta velocitat

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

70

basades en xarxes de fibra òptica (tecnologia FTTH). IP Cities és una plataforma per al desenvolupament de projectes col·laboratius de caràcter local en el context de les ciutats europees per a la democratització de serveis a nivell urbà, local i metropolità. Respecte a infraestructures, s'ha creat l'empresa ViTec, dins el holding d'empreses municipals, per a facilitar l'arribada de la fibra òptica als polígons industrials de nova creació com el Parc de Negocis i el Parc Aeroespacial. Per últim, al PAM 2008-2011, el govern municipal preveu posar en marxa una línia de col·laboració amb escoles i associacions per fer una renovació d'equipament informàtic. 4.23 Vilanova i la Geltrú La Regidoria de Desenvolupament Local i Promoció de la Ciutat, àrea encapçalada per Josep Tomàs Alvaro i Juncosa, és la promotora de les polítiques en SIC de Vilanova i la Geltrú. L'actuació més important que han dut a terme ha estat la creació d'un centre especialitzat en SIC. El projecte Neàpolis ha estat dissenyat per centralitzar les polítiques actives de la Societat de la Informació dirigides a la ciutadania i, alhora, crear un nou potencial econòmic per a la ciutat, la comarca i el país. Aquest equipament públic, inaugurat al 2007, destina els seus 8.000 metres quadrats a la promoció tecnològica, la investigació, el desenvolupament i la innovació dels continguts digitals per a ús ciutadà. Els objectius basats en el plans de mandat des de 2003 són:    

aconseguir una SIC integradora, fomentar l'ús de les TIC, crear noves activitats i sistemes d'auto ocupació, i donar suport a les iniciatives docents.

A partir de 2008 Neàpolis centralitzarà la formació a Vilanova i la Geltrú i desenvoluparà un pla de formació de formadors en l'ús de les noves tecnologies en conveni amb les universitats Autònoma i Rovira i Virgili. Per altre banda a Neàpolis també es projecta la relació amb les empreses i regions -creació d'un espai d'interrelació entre ciutadà, empreses i col·lectius, promoció de noves inversions, comparativa amb altres accions de l'Estat, Europa o la Ribera Mediterrània, etc.Neàpolis també treballa en la modernització de l'administració, per a que promogui iniciatives i aporti solucions a la innovació segons la demanda de la societat. Abans de la inauguració de Neàpolis, Vilanova i la Geltrú disposava d'un telecentre, el Centre Municipal Multimèdia (CMM), ubicat a la biblioteca i amb un dinamitzador per a fomentar l'auto-aprenentatge. A partir d'ara, però, aquest servei s'integra a l'espai Neàpolis.

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

71

El nou centre també oferirà punts de connexió a Internet, un servei que ja es dóna a la majoria d'equipaments municipals (també amb tecnologia WiFi), biblioteques, centres cívics i el casal d'avis. A més de la formació del CMM, des de l’any 2002 el Campus Universitari de la Mediterrània, ubicat a Neàpolis, va obrir una àrea temàtica de Societat de la Informació. En la primera edició es van programar cinc cursos, i a partir de 2003 aquesta proposta va passar a tenir 20 activitats anuals. Les propostes formatives i divulgatives sobre les noves tecnologies han tractat àmbits temàtics com la imatge digital, el programari de codi lliure, el periodisme digital, Internet, les xarxes de comunicació, etc. També s'han organitzat jornades nacionals i internacionals de debat i promoció de la SIC com Optixcat (xarxes òptiques) i la Setmana de Mitjans Digitals (Seminari de Periodisme Digital i Fira de Mitjans Digitals de Catalunya). L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú també dóna suport a les entitats en matèria TIC: poden optar a subvencions i s'ajuda en allò que demanin com equipament, banners, redirecció d'adreces web, etc... Hi ha un portal d’entitats juvenils que es gestiona des de el telecentre amb el suport d’un dinamitzador, i conjuntament amb el Servei d’Informàtica s’està treballant en el projecte d’una web ciutadana. Per altra banda, a nivell d'infraestructures, Vilanova i la Geltrú disposa de xarxa de banda ampla a equipaments municipals, la UPC, l'Hospital, els centres d'atenció primària, i Neàpolis. També es va instal·lar un repetidor per oferir connexió WiMax a un polígon industrial per a les empreses que ho demanin, doncs Telefònica no oferia servei de ADSL. Pel que fa a normatives, no n'hi ha cap d'específica per TIC però sí que està inclosa la dotació d'Infraestructures Comunes de Telecomunicacions (ICT) a la Ordenança de Rehabilitació d'Edificis, i es poden demanar subvencions per a realitzar les obres.

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

72

5. ESTADÍSTIQUES DESCRIPTIVES

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

73

Les actuacions clau tingudes en compte (als gràfics descrites segons les seves respectives paraules clau, veure punt 2.3) s'han agrupat en tres grups en funció de si són valuoses per definir l'estratègia del municipi, si provoquen l'ús de les TIC donant oportunitats o si bé es pot considerar que el seu objectiu principal és facilitar l’accessibilitat a les TIC. Dintre del primer grup, que hem agrupat sota la idea força d’"estratègia" s'han inclòs les actuacions focalitzades en plans estratègics per impulsar la Societat de la Informació, la celebració de jornades amb temàtica TIC, l'existència de centres especialitzats en impulsar o avaluar la SIC al municipi, si se'n fan d'enquestes per saber en quin punt es troben i si han pres acords amb altres municipis o entitats especialitzades en temes TIC per tirar endavant projectes conjuntament. Aquestes actuacions dibuixaran el camí per on es vol anar i presumiblement l'objectiu a assolir amb la resta d’actuacions en matèria de Societat de la Informació. Gràfic 5.1

Clúster estratègic Mostra: els 23 municipis de més de 50.000 habitants Font: elaboració pròpia segons dades documentals i entrevistes

Si ens centrem en les dades obtingudes veiem que hi ha un grup capdavanter de municipis com Barcelona, Granollers, Viladecans, Sant Cugat del Vallès, Mataró o Lleida en contraposició d'ajuntaments com L’Hospitalet de Llobregat o Mollet del Vallès en els que s'han detectat poques actuacions de caràcter estratègic.

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

74

El segon paquet d'indicadors els hem relacionat amb la idea força de generació d'oportunitat com una situació provocada. Es a dir, totes aquelles actuacions que donin coneixement i eines TIC. Des de la formació i l'assessorament, a donar servei oferint eines web o de gestió, passant per la gestió conjunta de demandes tic a donar un recolzament específic al món de la PIME. Gràfic 5.2

Clúster d’oportunitats Mostra: els 23 municipis de més de 50.000 habitants Font: elaboració pròpia segons dades documentals i entrevistes

Donar coneixement i eines provoquen oportunitat d'utilització. La resistència al canvi i la por provocada pel desconeixement són un fre molt important per la normalització de les TIC, tant entre la població com l’àmbit empresarial. Aquestes actituds agreugen situacions de escletxa digital, especialment en aquells grups com els aturats, les dones, la gent gran o els immigrants, que tenen més riscos d'exclusió. El coneixement generat i impulsat per les TIC pot trencar aquestes barreres. Dintre d'aquest grup els ajuntaments capdavanter són Lleida, Mataró, Cornellà de Llobregat, Rubí i Barcelona que tenen actuacions en tots i cadascun dels àmbits o gairebé. Dels sis tipus d'accions possibles a desenvolupar, més de la meitat dels ajuntaments tenen tres o més actuacions detectades.

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

75

El tercer agrupament s'ha fet tenint en compte la idea d'accessibilitat física a les TIC. Les dotacions d'equipament informàtic a entitats, fer una cobertura wifi d'una part del territori, proporcionar un lloc on poder accedir a la xarxa o fer un desplegament de fibra òptica són accions encaminades a proporcionar el màxim d'oferta i reduir la barrera que pot suposar no disposar de recursos per tenir una connexió a la llar, o no poder desenvolupar una determinada activitat econòmica per que l'ample de banda no es suficient. Gràfic 5.3

Clúster d’accessibilitat Mostra: els 23 municipis de més de 50.000 habitants Font: elaboració pròpia segons dades documentals i entrevistes

En accessibilitat són set els ajuntaments que tenen cobertes gairebé totes les accions proposades com a elements d’aquest clúster; Viladecans, Tarragona, Sabadell, Rubí, el Prat de Llobregat, Mataró i Barcelona. L’element comú a tots és l’accés web, seguit de les actuacions en wifi, ja que en la major part d’ajuntaments totes dues propostes normalment comparteixen espai i es complementen.

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

76

6. CONCLUSIONS

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

77

6.1 Diagnòstic de la situació, oportunitats i mancances detectades Les diferents gestions definides juntament amb els recursos disponibles i la situació a cadascun dels municipis dibuixen un mapa de diferències en els municipis de més de 50.000 habitants a Catalunya. De la mateixa manera que en temes d'administració electrònica la velocitat de desenvolupament és diferent en funció de l'administració que li pertoca dur endavant la definició, impuls i implementació de les polítiques relacionades en aquest àmbit, el mateix es produeix en les polítiques que tenen per objecte l'impuls de la SIC. Aquestes diferències en la velocitat de desenvolupament poden generar veritables illes i provocar diferencies augmentant l'escletxa digital a la ciutadania i al territori. Aquells municipis més actius i conscienciats estan dotant a la seva ciutadania d'eines per a que es puguin desenvolupar sense problemes en un entorn tecnològic cada cop més exigent. En funció d'aquestes desigualtats detectades dins d'aquest grup de municipis, que agrupa més de la meitat de la població de Catalunya, i veient la importància que té una clara definició d'aquest tipus de polítiques, entenem que és necessari generar mecanismes per poder aprofitar els esforços que s’estan duent a terme i, sobretot, per a reutilitzar i optimitzar el coneixement generat pels ajuntaments capdavanters.

Gràfic 6.1

Comparativa d’actuacions en matèria de SIC Mostra: els 23 municipis de més de 50.000 habitants Font: elaboració pròpia segons dades documentals i entrevistes

Les accions dutes a terme amb més freqüència per part dels municipis de més de 50.000 habitants a Catalunya són aquelles més properes a la ciutadania, com les orientades a la formació, a l'accés web i a l'activitat econòmica del municipi. Per tant l'accés web i la

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

78

formació són les línies més habituals que prenen aquestes actuacions i amb les què es pren un primer contacte amb ella. Professionalitzar als formadors-dinamitzadors S'han detectat mancances importants pel que fa als formadors degut a la seva rotació i a la precarietat del lloc laboral que ocupen, sovint parcial i temporal. Per tant, la possibilitat de definir de manera més detallada, normativitzada i estabilitzada una figura professional que ocupés aquesta posició donaria qualitat i estabilitat a la formació que s’ofereix des dels ajuntaments. El possible obstacle que podria suposar el fet que alguns ajuntaments tinguin necessitats petites, que requereixin només volums petits de dedicació de formadors, pot ser solucionat mitjançant l’agrupació de les necessitats de diferents municipis propers, mitjançant la coordinació consensuada d’un d’ells o bé d’algun organisme públic d’abast territorial superior o fins i tot, mitjançant entitats com la pròpia Xarxa de Telecentres de Catalunya. La definició i concreció de la figura professional del formador/dinamitzador TIC hauria de venir d'un marc més ample que el propi municipi. Si es pren com a referència l'acreditació TIC que s'està posant en marxa en aquests moments des de la STSI, es poden identificar els coneixements i les competències bàsiques per poder donar suport en un centre TIC als usuaris. En qualsevol cas, per tot el que hem adduït aquí, és fonamental que aquestes competències i coneixements no es limitin a l’àmbit tècnic informàtic, sinó que incorporin una clara i contrastada consciència de la funció real del formador TIC, a nivell de dinamització social (sòciodigital) i d’encoratjament sobre grups diversos. Qualsevol pla de formació de formadors, en aquest sentit, hauria d’incloure la realització d’unes pràctiques tutoritzades i al terreny, que assegurin la funció primària d’aquests formadors, que no és assegurar que els proto-usuaris aprenguin unes determinades eines ofimàtiques, sinó acompanyar i provocar un ús entusiasta, pràctic i continuat d’Internet entre els seus alumnes/usuaris. Tenir gent preparada per acompanyar tant a ciutadans com a empreses a introduir-se en la SIC és un repte que obliga a la col·laboració interadministrativa i suposa l'entrada en escena d'agents privats que puguin recolzar aquesta estratègia. Encara que també es podria estendre la formació TIC a altres agents dintre del mateix ajuntament com a mesura per reforçar l'estratègia TIC del municipi tal i com s'assenyala a l'informe TIC, cultura i món local editat per la Diputació de Barcelona (Mayans i Mundet, 2004). Formació als ciutadans La formació és un dels camps més freqüents d’actuació. Ja sigui a nivells bàsics i d’iniciació o nivells més avançats, tots els ajuntaments fan cursos. La definició dels continguts varia molt en funció del municipi i l'oferta és molt variada. No hi ha un denominador comú ni en contingut ni en temàtica. En sí mateixa, aquesta variabilitat no té per què suposar cap problema.

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

79

No obstant, els mateixos processos que apuntàvem abans, sobre la possibilitat de regularitzar als formadors-dinamitzadors sòciodigitals, podria incorporar la preparació d’uns materials de guia, manuals de formació i temaris més o menys generals, que servissin tant per facilitar i coordinar la feina dels formadors, com per realitzar formació a distància, sense tutors. Aquesta possibilitat és especialment útil per a cursos intermedis i avançats (on els usuaris ja dominin competències informàtiques bàsiques), que podran ser realitzats en modalitats semi-presencials, no-presencials o fins i tot per lliure. Mantenir al dia els equipaments informàtics Malgrat la immensa importància del tema de la formació, hi ha altres camps d’actuació que també són bàsics. Els continguts i els serveis ofertats als espais TIC en moltes ocasions funcionen sota mínims. És massa freqüent trobar-se equips informàtics envellits i desactualitzats. Aquest fet s’entén en part per les despeses en llicències i per la pròpia caducitat del maquinari, que fan que les inversions inicials realitzades alguns anys enrere no s’hagin pogut mantenir, amb la consegüent pèrdua de valor dels equipaments. Aquest problema, almenys en la qüestió dels costos de les llicències, pot pal·liar-se, en part, per l’aposta pel programari lliure, que ja s’està duent a terme en algunes ocasions. Davant d’aquesta situació, la possibilitat d’unificar en un sol proveïdor comercial els serveis de manteniment tant del maquinari com del programari pot servir per estalviar recursos i temps als ajuntaments, si aquest tema pot coordinar-se a nivell supramunicipal, que permeti que realment s’obtinguin preus inferiors als del consumidor final i que serveixi per realitzar un manteniment unificat del programari bàsic de tots els ordinadors. Punts d’accés web Encara que ubicats dins els municipis, molts dels punts d'accés web no estan gestionats pel propi ajuntament sinó per una altra administració pública, com les Biblioteques a la província de Barcelona que majoritàriament depenen de la Diputació. Aquesta xarxa és important per tal de dotar als ciutadans d’espais on puguin accedir a Internet, fer teletreball o formació. Les dificultats les trobem a l’hora de coordinar les diferents xarxes que duen a terme funcions, tasques i serveis si no idèntics, sí ben semblants. En aquests moments s’està avançant cap a una unificació de l’actual Xarxa de Telecentres de Catalunya amb la Xarxa Òmnia. No està clar que la següent passa sigui una integració formal en aquesta xarxa dels equipaments gestionats directament pels ajuntaments, però sí que seria útil dissenyar i executar un pla, o un seguit de mesures, que en garantissin la coordinació i la complementarietat dels seus serveis. Wifis obertes A nivell de connectivitat i accessibilitat wifi, com hem vist, és freqüent que aquests espais d’accés web engeguin també zones obertes de connectivitat wifi per a que els usuaris puguin connectar-se amb els seus propis dispositius.

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

80

No obstant, cobrir un espai públic al municipi com una plaça o una zona de platja són projectes molt més complexes, ambiciosos i de major impacte en termes de promoció de la SIC. És cert que aquestes actuacions poden incórrer en possibles il·legalitats amb la CMT i que aquesta por acaba per aturar més actuacions d’aquest tipus. El principal inhibidor d’aquestes actuacions no són realment els impediments legals sinó la por dels ajuntaments d’incórrer-hi. Per tant, preparar una guia pràctica per als ajuntaments, on s’expliquin les possibilitats i eventuals possibilitats i exemples d’èxit en aquest sentit podria ser una mesura pràctica de gran utilitat per a molts municipis, grans, mitjans i petits. Eines i serveis en línia Al llarg dels anys s’han dut a terme diverses accions directes als ciutadans que els proporcionaven eines i serveis en línia. Fa uns anys oferir correu electrònic als ciutadans era una bona opció per facilitar una primera familiarització amb Internet ja que no hi havia la quantitat ni la qualitat de serveis que hi ha en aquests moments. Ara les accions més freqüents van més encaminades a oferir la possibilitat de publicar un bloc, com a Viladecans, o un espai on compartir fotos o vídeos, com a Rubí. Accions per a empreses El segon nivell d'impacte el trobem en els aspectes relacionats directament amb les empreses. Les àrees de promoció econòmica dels municipis normalment posen en marxa programes destinats a donar formació especialitzada, serveis orientats a facilitar la seva activitat i presència a la xarxa, suport o, fins i tot, serveis d’allotjament per posar en marxa una plana web, etc. Evidentment, és necessari disposar d'una bona infraestructura de telecomunicacions per poder afavorir l'activitat econòmica d’un municipi des dels ajuntaments. Tenir una bona logística informacional pot donar avantatge a un municipi per davant d'altre que no reuneixi les mateixes condicions. Els pactes i les col·laboracions amb altres municipis poden servir per establir converses més fluïdes i relacions més àgils entre els teixits comercials i productius de municipis geogràficament propers, facilitant l’intercanvi de productes, serveis i consumidors. En situacions de crisi d'un sector concret es pot invertir i apostar per l'adaptació d'aquelles empreses afectades donant el suport necessari per la seva modernització encara que també és una opció apostar per introduir un nou tipus d'activitat mitjançant la posada en marxa d'incubadores virtuals.

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

81

6.2 Propostes d’actuació, coordinació i creació de sinèrgies entre les diferents iniciatives Moltes de les actuacions que es poden desenvolupar a nivell municipal han d’encaminar-se a aconseguir una millor transversalitat en la definició i execució de polítiques d’impuls de la Societat de la Informació. En primera instància, dins de les pròpies entitats municipal i, en segon lloc, entre els propis ajuntaments i les altres administracions públiques com la Generalitat de Catalunya o els organismes supramunicipals com el consorci LOCALRET. Però, els ajuntaments, arran de la seva posició d’independència gestora, hauran de decidir en quins aspectes volen col·laborar o quines propostes vingudes des d’una altra administració volen fer seves. Projectes supramunicipals No obstant, més enllà d’aquesta perspectiva local, i amb independència de la major o menor capacitat d’acció de cada ajuntament, és innegable que hi ha mesures estratègiques que només podran tirar-se endavant mitjançant la coordinació amb altres municipis amb altres administracions públiques. En poden ser exemples la gestió agregada de serveis i recursos materials; la creació d’infraestructures –com poden ser les xarxes de banda ampla o les antenes de connectivitat-; o la posada en marxa d’iniciatives d’allotjament web massiu per a associacions; de plans com l’acreditació TIC; la formació acreditada i normativitzada de formadors; o altres projectes de gran abast, per citar-ne només uns quants dels que s’han esmentat aquí. Aquesta mena d’iniciatives no poden dur-se a terme, en ocasions, per la incapacitat d’assolir-ne els recursos necessaris. D’altres, perquè no són projectes d’abast local, sinó que necessiten un referent territorial superior. En un cas o en l’altre, el resultat són actuacions que no poden acabar realitzant-se, reiteració d’accions que sí són assumibles però potser no són les estratègicament més encertades i, en darrer instància, diferents velocitats de promoció i de penetració de la SIC. Necessitat de col·laboració D’altra banda, cal aprofitar les dinàmiques i les iniciatives locals més avançades. No té cap sentit intentar reinventar la roda a cada municipi. És important conèixer i seguir les actuacions i les polítiques que han desenvolupats els ajuntaments més avançats en una o una altra línia d’acció.

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

82

Altres possibles actuacions i mesures de coordinació La llista de possibles actuacions i recomanacions podria fer-se infinita, però això no tindria cap utilitat directa ni és l’objectiu d’aquest informe. No volem tancar-lo, però, sense deixar quatre pinzellades d’altres conclusions propositives que hem anat recollint o elaborant durant tota la fase de treball, que serveixen per completar el cos d’aquest informe. 







La creació d’una entitat o d’un referent de coordinació adreçat només a aquests municipis, i no a tot el món local, podria ser una mesura efectiva. No ens referim a la creació d’una estructura administrativa o burocràtica, sinó a unes simples sigles, a un referent, que serveixi per agrupar els interessos d’aquest grup de ciutats. És evident que tenen molt més en comú entre elles que la gran massa de municipis més petits de Catalunya, que tenen altres possibilitats i necessitats. Una mena de consorci, projecte, aliança podrien ser, doncs, el paraigües sota el qual posar en marxa una metodologia de col·laboració i coordinació d’actuacions urbanes de promoció de la SIC. Aquesta metodologia per al treball cooperatiu i col·laboratiu podria tenir bona part dels seu funcionament en línia, aprofitant plataformes ja existents per aquesta finalitat, com ho és l’eCatalunya, o bé aprofitant eines obertes disponibles tant o més eficaces a l’hora de gestionar la coordinació entre diferents actors municipals. Sigui com sigui, creiem que aquesta pseudo-estructura de col·laboració necessitaria d’unes trobades presencials semestrals o anuals on poguessin avançar-se temes d’interès comú, sempre amb l’òptica posada en les realitats locals, tot i que la perspectiva sigui supralocal. De fet, independentment de la creació de cap mena de paraigües, aquestes trobades periòdiques tindrien un efecte molt positiu sobre la coordinació general de les polítiques locals, com a mínim, per efecte de creació i alimentació de xarxes de contactes i el coneixement d’experiències transferibles de municipi en municipi. Aquest informe aporta un foto fixa extensa de la realitat local en cadascun dels municipis. Però ni la mirada és exhaustiva ni la realitat s’està gaire temps quieta esperant a ser contemplada. Creiem que per aprofitar l’esforç realitzat durant la recerca i l’elaboració d’aquest estudi, la millor opció és convertir la part central de la recerca en un material públic, navegable i actualitzable de forma senzilla. Una mena d’extranet que podria publicar i mantenir la mateixa FOBSIC i que seria l’eina de seguiment, comparació i documentació més important de Catalunya a l’hora de conèixer l’estat real i actual de les polítiques SIC dels grans municipis de Catalunya. Donar-li publicitat (un web on fer-ho consultable públicament, vinculació a pàgines importants de l’administració) i dedicar-hi uns mínims recursos de forma continuada per assegurar-ne el manteniment (per exemple, en forma d’enviament i processament semestral d’uns qüestionaris de seguiment), seria un dels millors resultats possibles per a la feina realitzada, que té, sobretot, el mèrit d’anivellar el terreny, de donar aquesta foto fixa i extensa de la realitat.

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

83

Totes aquestes possibles mesures, i totes les que ens han anat passant pel cap o per les notes de camp durant aquestes setmanes, responen en general a una única situació, que és la que ja intuïa la FOBSIC quan va decidir encarregar aquest estudi: els grans municipis de Catalunya tenen l’autèntica capacitat de ser els motors de la SIC al país. I per a que ho aconsegueixen, el primer i més important que els fa falta, és una orientació i una coordinació comuna, que els ajudi a establir sinèrgies i relacions de cooperació. A partir de la informació local que hem intentat recollir en aquest projecte, esperem haver contribuït a fer-ho possible aportant-hi un coneixement local i singular, la primera de les eines per fer possible aquesta coordinació.

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

84

7. ANNEX METODOLÒGIC

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

85

7.1 Qüestionari Per a la preparació i execució de les entrevistes es va elaborar un qüestionari previ en base a les diferents actuacions objecte de l’estudi, que es va fer arribar per correu electrònic als responsables de cada ajuntament identificats com a contactes vàlids per a servir de font d’informació sobre actuacions SIC al seu municipi. Aquest qüestionari, del que a continuació es mostra la matriu, es va adaptar en funció de les actuacions de cada municipi, extraientne les qüestions relatives a accions ja detectades durant la fase documental (que ja formaven part del guió de la entrevista, i que s’adjuntaven en un altre document dins del mateix missatge de correu) per tal de fer la seva complimentació el més àgil possible. Qüestionari d’ampliació de dades – [Nom municipi] Hi ha algun projecte o document d'elaboració del pla de Societat de la Informació del municipi? Sí / No En cas afirmatiu, nom de document: Està disponible per consulta? Sí / No Enllaç web: Recursos destinats o previstos: S'ha dut a terme (o està planificada) la creació de Xarxes WiFi o Xarxes Wimax per facilitar l’accés a internet dels ciutadans? Sí / No En cas afirmatiu, nom de l'actuació: HI ha disponible algun document per consulta? Sí / No Enllaç web: Recursos destinats o previstos: S'han fet accions (o estan actualment planificades) per a la dotació de punts d‘accés públics a Internet? Sí / No En cas afirmatiu, nom de l'actuació: Hi ha disponible algun document per consulta? Sí / No Enllaç web: Recursos destinats o previstos: S'han dut a terme projectes (o estan actualment planificats) per a formar la ciutadania en l'ús de Tecnologies per a la Informació i les Telecomunicacions (TIC)? Sí / No En cas afirmatiu, nom del projecte: Hi ha disponible algun document per consulta? Sí / No Enllaç web: Recursos destinats o previstos: S'han fet accions (o estan actualment planificades) per a fomentar la incubació d’empreses TIC o la promoció de les TIC entre empreses? Sí / No En cas afirmatiu, nom de l'actuació: Hi ha disponible algun document per consulta? Sí / No Enllaç web: Recursos destinats o previstos:

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

86

S'han fet accions (o estan actualment planificades) per a dotar escoles, associacions o altres entitats de connexions de banda ampla? Sí / No En cas afirmatiu, nom de l'actuació: Hi ha disponible algun document per consulta? Sí / No Enllaç web: Recursos destinats o previstos: S'han dut a terme programes o plans de formació de formadors en l'ús de noves tecnologies? Sí / No En cas afirmatiu, nom de l'actuació: Hi ha disponible algun document per consulta? Sí / No Enllaç web: Recursos destinats o previstos: S'han fet accions (o estan planificades) per a desenvolupar la instal·lació de fibra òptica fins a la llar? Sí / No En cas afirmatiu, nom de l'actuació: Hi ha disponible algun document per consulta? Sí / No Enllaç web: Recursos destinats o previstos: S'han fet normatives (o estan planificades) per a reduir barreres en el desenvolupament de la societat de la informació (per exemple per a aprofitar la realització de rases per estendre cable o canalitzacions que el puguin allotjar)? Sí / No En cas afirmatiu, nom de la normativa: Hi ha disponible algun document per consulta? Sí / No Enllaç web: S'han fet altres normatives (o estan planificades) per a afavorir fiscalment les activitats de la societat de la informació, facilitar l’ús del mobiliari urbà en temes d’instal·lació d’antenes de telefonia mòbil o d’accés sense fils, o que les noves promocions d’habitatge o de polígons industrials incloguin elements TIC avançats? Sí / No En cas afirmatiu, nom de la normativa: Hi ha disponible algun document per consulta? Sí / No Enllaç web: S'han fet accions (o estan planificades) per a oferir llocs web per a les associacions o entitats del municipi? Sí / No En cas afirmatiu, nom de l'actuació: Hi ha disponible algun document per consulta? Sí / No Enllaç web: Recursos destinats o previstos: S'han fet accions (o estan planificades) per oferir eines de comunicació o treball en línia gratuïtes als ciutadans (per exemple comptes de correu, blogs, wikis o repositoris compartits)? Sí / No En cas afirmatiu, nom de l'actuació: Hi ha disponible algun document per consulta? Sí / No Enllaç web:

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

87

Recursos destinats o previstos: S'han fet accions (o estan planificades) per a millorar la dotació tecnològica infraestructural dels polígons industrials? Sí / No En cas afirmatiu, nom de l'actuació: Hi ha disponible algun document per consulta? Sí / No Enllaç web: Recursos destinats o previstos: S'han fet accions (o estan planificades) per a fomentar la demanda de les entitats o associacions del municipi en serveis relacionats amb la Societat de la Informació? Sí / No En cas afirmatiu, nom de l'actuació: Hi ha disponible algun document per consulta? Sí / No Enllaç web: Recursos destinats o previstos: S'han celebrat jornades temàtiques (o estan planificades) per a fer difusió d'algun aspecte o àmbit relacionat amb la Societat de la Informació? Sí / No En cas afirmatiu, nom de la/les jornades: Hi ha disponible algun document per consulta? Sí / No Enllaç web: Recursos destinats o previstos: S'han dut a terme acords (o estan planificats) amb altres municipis o entitats especialitzades en temes TIC? Sí / No En cas afirmatiu, nom de l'acord: Hi ha disponible algun document per consulta? Sí / No Enllaç web: Recursos destinats o previstos: S'han creat (o estan planificats) centres especialitzats en Societat de la Informació? Sí / No En cas afirmatiu, nom del centre: Hi ha disponible algun document per consulta? Sí / No Enllaç web: Recursos destinats o previstos: S'han dut a terme (o estan planificades) enquestes per a conèixer la situació de la Societat de la Informació al municipi? Sí / No En cas afirmatiu, nom de l'acció: Hi ha disponible algun document per consulta? Sí / No Enllaç web: Recursos destinats o previstos: Existeix alguna altre acció o activitat relacionada amb la promoció i el desenvolupament de la Societat de la Informació que s'estigui fent al vostre municipi (o planificant) i que no estigui enquadrada dintre de les categories anteriors ni en la fitxa adjunta? En cas afirmatiu, feu una breu descripció de la mateixa:

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

88

7.2 Camps de la fitxa de cada actuació Cadascuna de les actuacions detectades, i en base a la documentació obtinguda via web, al qüestionari i a l’entrevista personal, forma part d’una plana de les fitxes de cada municipi. Els camps en base als quals s’ha tractat de recopilar el major número possible de dades sobre cada actuació són els següents: Dades generals del municipi  Nom de l’ajuntament  Plana web de l'ajuntament  Entitats i organismes relacionats amb la SIC i que depenen de l’ajuntament (funcionalment, econòmica o de qualsevol altra manera) i tipus d’entitat; Actuacions en SIC  Nom de l’actuació;  Tipus d’actuació (paraules clau);  Document que recull l’actuació;  Web o enllaç al document.  Si l’actuació depèn d’un pla o programa superior, Pla i/o programa del que depèn, Web o enllaç.  Objectiu general de l’actuació (veure la referència als “fronts d’actuació”).  Departament i Àrea que el lidera; Responsable que el lidera;  Data d’inici i finalització de l’actuació; periodicitat i previsió de futura continuïtat de l’actuació  Si existeixen, àrees i departaments que participen; altres entitats públiques i administracions que participen i tipus de participació; altres entitats privades que participen i tipus de participació;  Públic objectiu de l’actuació; situació d’inici del públic objectiu que es vol variar (si es coneix); situació final (objectius operatius) a la que es vol arribar (si n’hi ha) a determinada previsió temporal.  Recursos utilitzats o previstos per executar la iniciativa (econòmics, humans, materials i immaterials).  Dades estadístiques o investigacions realitzades.  Altres actuacions relacionades. Fronts d’actuació (camp de "Objectiu general de l’actuació")   

Creació, impuls o aprofitament d’infraestructures que facilitin l’accés a serveis de la societat de la informació Promoció empresarial per a l’ampliació de l’ús de les TIC Reducció de barreres per a l’accés de la ciutadania al serveis de la societat de la informació

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

89

       

Dinamització social, suport i promoció d’iniciatives ciutadanes per a la societat de la informació Impuls del sector TIC en el municipi Definició de línies estratègiques en la societat de la informació Fòrums de reflexió i debat en l’àmbit de la SI Impuls d’iniciatives supramunicipals de promoció de les TIC Bones pràctiques, per part de l’ajuntament, en l’ús del web i altres serveis de la Societat de la informació com a elements de dinamització ciutadana Centres o unitats especialitzats per al desenvolupament de la societat de la informació Observació de l’evolució de la societat de la informació en el territori

7.3 Sobre el procés d’obtenció de dades Durant el procés de recerca en la seva primera fase, és a dir, en la part de recerca web ens hem trobat que no tota la informació està disponible en línia i que de vegades la seva visibilitat no és la millor per poder trobar la informació desitjada. Però en molts casos aquest rastreig web ha ofert una fotografia inicial molt acurada de l’obtinguda finalment. En la segona fase de recerca i confirmació de dades, l’agenda dels responsables ha marcat el ritme de confirmació i ampliació de dades. També la descentralització en les responsabilitats per dur a terme un projecte TIC ha fet confús, de vegades, poder trobar una visió unificada i transversal a tot el municipi.

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

90

8. ANNEX GRÀFIC

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

91

8.1 Matriu general de dades sobre actuacions i municipis

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

92

La matriu de la pàgina anterior inclou totes les actuacions detectades durant la fase documental de l’estudi, mostrant les diferents actuacions objecte del mateix en base a les seves paraules clau (veure punt 2.3), i és la que ha servit de base en aquest informe per a cadascuna de les descripcions i gràfics d’actuacions dutes a terme pels diferents municipis.

En aquesta versió de la matriu corresponent a un gràfic de barres, a part de les actuacions específiques descrites en l’apartat 3 de l’estudi es detallen les relatives a normatives, que en el present informe s’han agregat en una única actuació (punt 3.18). Aquestes, concretament són: 

   

Normativa per a reduir barreres en el desenvolupament de la societat de la informació - aprofitar la realització de rases per estendre cable o canalitzacions que el puguin allotjar (AccesTIC) Normativa fiscal que afavoreixi les activitats de la societat de la informació (NormativaFiscal) Normativa que faciliti l’ús del mobiliari urbà en temes d’instal·lació d’antenes o d’altres (NormativaMobiliari) Normativa per a la instal·lació d’antenes de telefonia mòbil o d’accés sense fils (NormativaAntenes) Normativa per a que les noves promocions de vivendes o de polígons industrials incloguin elements TIC avançats (NormativaEdificis)

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

93

9. BIBLIOGRAFIA

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

94







  



 

 



 



CONSORCI LOCALRET, 2007, Els governs locals catalans davant el repte de la Societat de la Informació. Les polítiques públiques en l'era digital. Disponible a http://www.localret.es/llibrepolitiquespubliques/docs/Llibrepolitiquespulbliques.pdf [consulta, 15-05-2008]. FUNDACIÓ OBSERVATORI DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA, 2007, Enquesta sobre l'adopció de les TIC a l'administració local de Catalunya 2006. Disponible a http://www10.gencat.net/dursi/AppJava/documents.jsp? area=3&idcat=3865&sub1=2&sub2=4&sub3=2 [consulta, 23-05-2008]. FUNDACIÓN ORANGE, 2007, eEspaña 2007. Disponible a http://www.fundacionorange.es/areas/25_publicaciones/publi_251_7.asp [consulta, 06-062008]. FUNDACIÓN TELEFÓNICA, 2007, La Sociedad de la información en España 2007. Disponible a http://sie07.telefonica.es/aplicacion_sie.html [consulta, 03-06-2008]. GIL, M., 2008, “White spaces. The last threat to US mobile operators?”. Publicat com a Nota Enter 90 i disponible a http://www.enter.es [consulta, 03-06-2008]. INTERNATIONAL TELECOMMUNICATION UNION, 2007, World Information Society Report 2007. Disponible a http://www.itu.int/osg/spu/publications/worldinformationsociety/2007/ [consulta, 01-06-2008]. INTERNATIONAL TELECOMMUNICATION UNION, 2008, Report on the WSIS Stocktaking 2008. Disponible a http://www.itu.int/wsis/stocktaking/docs/2008/WSIS-Stocktaking2008e.pdf [consulta, 01-06-2008]. LAMBIES, E., 2005, "Les Telecomunicacions a la llei d'urbanisme de Catalunya". Disponible a www.localret.net/seminari/docs/07072005.pdf. [consulta, 06-06-2008]. MAYANS, J. i MUNDET, G., 2004, TIC, cultura i món local. Anàlisi de l’ús de les TIC per part dels serveis de cultura dels municipis de la província de Barcelona. Centre d’estudis i recursos culturals. Disponible a http://www.diba.cat/cerc/docestudis.asp#ticcultura MAYANS, J., 2008a, “Infants a la xarxa: nadius digitals?”, a la Revista Quaderns Digitals, 51. Disponible a http://www.quadernsdigitals.net [consulta, 27-05-2008]. MAYANS, J., 2008b, “Els ‘white spaces’, o com l’apagada analògica pot encendre més d’una bombeta”. Publicat originalment al Diario de Ibiza (29/05/2008) i en versió completa al Cercle per al Coneixement. Disponible a http://www.cperc.net/continguts/article.php?idvar=363 i a http://www.joanmayans.com [consulta, 03-06-2008]. MAYANS, J., 2008c, “Sa mamà ja té internet”. Publicat originalment al Diario de Ibiza (02/06/2008) i en versió completa a l’Observatori de la CiberSocietat. Disponible a http://www.cibersociedad.net/recursos/art_div.php?id=269 i a http://www.joanmayans.com [consulta, 07-06-2008]. PRENSKY, M., 2001, “Digital Natives, digital inmigrants”, On the Horizon, 9 (5). Disponible a http://www.marcprensky.com [consulta, 27-05-2008]. TATUM, 2007, Informe: 10 años de Internet en España y en el mundo. Disponible a http://www.tatum.es/publicaciones_consultapublicacion.asp?pmId=191 [consulta, 13-052008]. UNIVERSAL Mc CANN, 2008, Power to the people. Social media tracker. Wave 3. Disponible a http://www.universalmccann.com/Assets/wave_3_20080403093750.pdf [consulta, 16-052008].

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

95

Aquest estudi ha estat elaborat entre el 3 d’abril i el 9 de juny de 2008 pel següent equip d’investigació: Autors    

Carlos Guadián Orta ([email protected]) Joan Mayans i Planells ([email protected]) Guillem Mundet i Genís ([email protected]) Enric Senabre Hidalgo ([email protected])

Col·laboradors  

Ginés Alarcón Soto ([email protected]) Olga Udaondo Masgoret ([email protected])

Actuacions en SIC als municipis grans de Catalunya

96