Sis mil anys vivint a la vora dels aiguamolls de la vall d’en Bas
Col·laboren:
© Amics de Besalú i el seu Comtat Plaça de la Llibertat, 7 17850 Besalú www.amicsdebesalu.cat
[email protected] © Clavell cultura, sl Sant Ferran, 48, baix 1a 08330 Premià de Mar Tels.: 93 751 18 47 – 656 365 405
[email protected] © del text: els autors © fotografia de la coberta: Josep M. Pararols Farrés. Flash-Olot ISBN: 978–84–89841–xx–x D.L.: B–xx.xxx–2009 Imprès a: l’abecedari cultura, sl Es prohibeix la reproducció total o parcial de la publicació per qualsevol mitjà mecànic, electrònic o fotogràfic (inclosa fotocòpia), sense l’autorització prèvia dels propietaris del copyright.
Sis mil anys vivint a la vora dels aiguamolls de la vall d’en Bas Gabriel Alcalde Maria Saña
Amics de Besalú i el seu Comtat Centre d’Estudis
Amb la participació de
Josep Burch, Francesc Burjachs, Lídia Colominas, Cristian Folch, Jordi Gibert, Jordi Guàrdia, Karin Harzbecher, Elisabeth Lladó, Llorenç Planagumà, Marta Puiguriguer, Carles Tornero, Àlex Valenzuela Gabriel Alcalde (Universitat de Girona - Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural) Josep Burch (Universitat de Girona - Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural) Francesc Burjachs (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, adscrit a l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) Lídia Colominas (Universitat Autònoma de Barcelona) Cristian Folch (Universitat Autònoma de Barcelona) Jordi Gibert (Universitat Autònoma de Barcelona) Jordi Guàrdia (Arqueociència Serveis Culturals SL) Karin Harzbecher (Arqueociència Serveis Culturals SL) Elisabeth Lladó (Universitat Autònoma de Barcelona) Llorenç Planagumà (Tosca. Equip d’educació ambiental) Marta Puiguriguer (Axial. Geologia i Medi Ambient SL) Maria Saña (Universitat Autònoma de Barcelona) Carles Tornero (Universitat Autònoma de Barcelona) Àlex Valenzuela (Universitat Autònoma de Barcelona)
4.680 anys abans de la nostra era a Codella, primeres experiències pageses a la vall d’en Bas Gabriel Alcalde, Lídia Colominas, Elisabeth Lladó, Maria Saña, Carles Tornero, Àlex Valenzuela L’assentament Neolític de Codella es troba situat al terme municipal de Les Preses, prop de la masia que li dóna el nom. S’ubica en un terreny volcànic, amb afloraments de diversos pujols de roca volcànica. L’assentament de Codella es troba precisament a recés d’un d’aquests pujols, fet que fa que quedi lleugerament elevat respecte al seu entorn. A diferència de les societats caçadores i recol·lectores que poblaren en moments anteriors la comarca de la Garrotxa, les primeres societats pageses que decideixen instal·lar-se a la vall d’en Bas vivien ja en poblats sedentaris amb un cert règim de permanència en un mateix indret. El sedentarisme és precisament un aspecte que va íntimament lligat al desenvolupament de l’agricultura i la ramaderia. En moments cronològicament anteriors, la pràctica d’estratègies de subsistència basades sobretot en la cacera i la recol·lecció implicaven desplaçaments regulars de la població entre diferents territoris en relació, principalment, a la disponibilitat estacional de recursos animals i vegetals. Aquesta característica fa que molts dels jaciments corresponents a les darreres societats caçadores i recol·lectores del mesolític estiguessin habitats només de forma continuada durant tres o quatre mesos a l’any, presentant una estructuració i característiques constructives significativament diferents a les documentades en els poblats sedentaris del Neolític, tal com es el cas de Codella. Si bé aquest jaciment no s’ha conservat Sis mil anys vivint a la vora dels aiguamolls de la vall d’en Bas
29
en la seva totalitat, les restes materials i estructures arqueològiques documentades en el decurs de les excavacions arqueològiques que s’hi han dut a terme entre 2003 i 2006 evidencien que es tractava d’un poblat de dimensions considerables, la localització i construcció del qual va ser ben planificada, en consonància a les necessitats de la comunitat que hi va viure. L’elecció de la zona de Codella pels grups humans prehistòrics no va ser segurament casual. Aproximadament uns 4.680 anys abans de la nostra era, moment en el que es va ocupar Codella, les diverses comunitats que poblaven l’àrea del nord-est peninsular duien a terme les seves primeres experiències agrícoles i ramaderes. La disposició de terres aptes per al cultiu constituïa una de les condicions essencials a considerar a l’hora d’assentar-se de nou en un indret. Tenint en compte que la tecnologia disponible en aquells moments suposava la inversió d’esforços importants en la preparació dels camps de cara al conreu, la solució adoptada per moltes comunitats va consistir en desplaçar-se i buscar una nova instal· lació una vegada les capacitats productives de la terra s’havien esgotat i calia un període de repòs de cara a la seva regeneració. L’existència d’una plana ben drenada conformada pel riu Fluvià en la seva part alta, juntament a la presència de sòls fèrtils propiciats per l’activitat volcànica anterior, conferien a aquesta zona un cert atractiu que no va passar per alt a les comunitats neolítiques. No hi ha evidències, fins el moment, que la plana de la vall d’en Bas estigués habitada en moments anteriors al Neolític. Les prospeccions arqueològiques sistemàtiques que s’hi varen dur a terme l’any 2004 varen permetre localitzar alguns indrets amb probable presència de jaciments arqueològics, però tots de cronologia posterior. Les persones que conformaven la comunitat assentada a Codella procedien probablement d’un altre poblat. A l’actualitat, a la comarca de la Garrotxa, la majoria de jaciments mesolítics i neolítics excavats es troben a la vall del Llierca. Cal tenir en compte 30
Gabriel Alcalde i altres autors
en aquest sentit que la mateixa activitat volcànica, el ritme ràpid de sedimentació que se’n derivaria i la intensa capa de vegetació que cobreix la zona són alguns dels factors que dificulten la visibilitat dels jaciments i que poden haver impedit la localització de més enclavaments arqueològics en aquest àrea. Conegudes les potencialitats agrícoles de l’àrea, el fet que els grups humans prehistòrics s’haguessin instal·lat sobre un pujol una mica enlairat respecte a la vall demostra, al mateix temps, que s’havia observat amb detall la dinàmica hídrica de la zona, assegurant-se la presència d’aigua de manera constant i relativament a la vora. Que es tracta d’un enclavament òptim ho demostra la mateixa presència de la masia de Codella i la intensa activitat agrícola que es desenvolupa a la zona encara en l’actualitat. No es pot estimar quina era la superfície original del poblat doncs no es coneixen els seus límits de manera concreta. Les troballes de materials arqueològics, sobretot restes ceràmiques i destrals polides, efectuades durant els treballs agrícoles actuals de la zona i la prospecció arqueològica sistemàtica realitzada de tota l’àrea apunta cap a què el poblat ocuparia una extensió considerable. L’àrea excavada s’ubica a l’est de l’actual masia de Codella. L’excavació d’aquest jaciment arqueològic ha estat possible gràcies a la voluntat, la disponibilitat i la col·laboració de Julià Pastoret i la seva família, propietaris dels terrenys on s’ha estat treballant. L’inici de la intervenció arqueològica va consistir en la realització d’una sèrie de sondejos d’un metre quadrat cada un d’ells, que tenien per objectiu de localitzar el jaciment arqueològic. A partir de les dades obtingudes en aquests primers sondejos, es va procedir a excavar el jaciment en extensió, enregistrant gràficament totes les restes arqueològiques per tal que quedés constància de la seva ubicació original a l’espai i, a partir d’aquí, poder tenir una planta de l’ocupació i conèixer com estava organitzat el poblat, quines tasques s’hi duien a terme, quins instruments de treball utilitzaven… En definiSis mil anys vivint a la vora dels aiguamolls de la vall d’en Bas
31
tiva, saber com s’hi vivia i de què vivien les persones instal·lades a Codella uns 4.680 anys abans de la nostra era. A partir dels sondejos previs realitzats l’any 2003, en la campanya de 2004 es va excavar part d’una estructura d’habitació consistent en una cabana. Es tracta d’una cabana construïda aprofitant el recés que la colada de basalt ofereix en aquesta zona degut al seu fort desnivell. El basalt compacte que conforma la colada fa de límit de l’estructura per la seva part superior, alhora que la protegeix de les inclemències ambientals. La construcció de la cabana adossada a la colada va comportar que els grups humans prehistòrics haguessin d’arranjar primerament el sòl per tal de fer-lo més adequat per a la vivenda. Aquest arranjament es va dur a terme per mitjà de l’anivellament de la superfície compacta original de la colada volcànica, que es va fer amb terra i fragments de basalt de mides reduïdes, d’entre uns 10 i 30 centímetres, aconseguint d’aquesta manera una superfície regular i plana. Aquesta capa de preparació protegia també de la humitat els habitants de la cabana. Una vegada obtinguda una superfície plana, es varen col·locar una sèrie de blocs de basalt de dimensions considerables, clavats verticalment a terra, que feien la funció de suport als elements estructurals majors. Aquests consistien probablement en troncs de fusta, que no s’han conservat degut a la seva descomposició. Relacionats amb aquests fragments de basalt disposats verticalment i de mides relativament similars, es varen identificar també una sèrie de blocs de dimensions relativament elevades, en posició plana, que formarien part del elements de suport i reforç de la part aèria construïda. Per a la construcció de les parets i el sostre d’aquestes estructures solien utilitzar-se elements vegetals i terra procedents normalment de les immediacions. La presència de matèria primera era una altra de les característiques a tenir en compte a l’hora d’establir-se per primera vegada en un indret nou. Les possibilitats de transport quedaven limitades a la utilització d’animals com els bous, gossos, 32
Gabriel Alcalde i altres autors
Situació del jaciment arqueològic de Codella. (Fotografia G.A. i M.S.).
ovelles i cabres i no hi ha notícies de la presència de mitjans que facilitessin el moviment de les càrregues pesades durant aquestes cronologies. La utilització de brancatges i argila solia ser la solució Sis mil anys vivint a la vora dels aiguamolls de la vall d’en Bas
33
més comunament adoptada. Al tractar-se de materials peribles, es requerien uns treballs de manteniment i arranjament importants, característica que va comportar posteriorment la utilització cada vegada més generalitzada de la pedra en el cas dels poblats sedentaris. Si bé els costos de construcció eren relativament més elevats, els de manteniment es reduïen de manera significativa. Per sobre del nivell d’arranjament i anivellament original de l’estructura de Codella, es va poder excavar el sòl d’ocupació, es a dir, el terra que trepitjaven les persones que vivien en aquesta cabana. En aquest sòl, es varen recuperar les restes materials abandonades per les persones que hi vivien i que són les que constitueixen el jaciment arqueològic. Les pedres clavades verticalment al sòl localitzades al jaciment de Codella presentaven, a la part oest de l’àrea excavada, una conformació circular, característica que ens va ajudar a poder conèixer els límits i dimensions originals d’aquesta estructura. No va ser però fins la campanya d’excavacions de l’any 2005 quan es va poder acabar d’excavar la base d’aquesta estructura en la seva totalitat, al intervenir arqueològicament al sector est. Malgrat que els treballs agrícoles han afectat part d’aquesta construcció, ha estat possible reconstruir en la seva totalitat la forma i característiques originals d’aquesta estructura, confirmant-se que es tracta d’una cabana de forma circular, que tenia un diàmetre màxim de set metres, ocupant en total una superfície d’uns 25 m2. La construcció aprofita en tot moment la conformació natural del tossol, element que marca el límit als costats nord i oest. Als altres costats, la colada compacta es localitza a una profunditat relativament més elevada, aspecte que permet plantejar la possibilitat que en aquesta zona l’estructura s’obrís directament a l’espai exterior i que, per tant, aquí s’hi trobés l’entrada. Probablement no es tractaria d’una estructura totalment tancada, sinó que estaria oberta a un espai no cobert on es desenvoluparien diverses de les activitats relacionades amb la vida 34
Gabriel Alcalde i altres autors
quotidiana de les persones assentades a Codella durant el Neolític antic. A l’interior de la cabana s’hi localitzaven estructures de caràcter domèstic vinculades al desenvolupament de les tasques diàries de la comunitat. Entre aquestes cal destacar vàries alineacions de pedres al sector oest que divideixen l’espai interior. Al costat est s’hi ha documentat un fogar de forma circular, d’un metre aproximadament de diàmetre. Aquest fogar està situat a prop de l’entrada de l’estructura, una característica que facilita la sortida del fum. En aquest espai interior de la cabana és on s’han recuperat la majoria de restes de ceràmica, instruments lítics i restes de fauna, i s’observa una densitat molt més elevada de restes arqueològiques a la zona del fogar. Tenint en compte la documentació proporcionada per l’excavació d’altres jaciments arqueològics, cal dir que durant el Neolític antic les estructures d’habitació presenten una elevada variabilitat, amb formes i mides molt diverses. Tot i això, dominen les cabanes de forma circular, construïdes amb materials peribles, alguns casos amb la presència d’un sòcol excavat que tindria la mateixa funció de protecció que la colada de basalt a Codella, també n’hi ha que presenten altres formes i algunes poden tenir murs construïts amb. Si bé es té un cert coneixement de com eren les cabanes, les dades de què es disposa a Catalunya sobre com eren els poblats són més aviat escasses. Es pot dir, però, que la majoria de poblats consisteixen en agrupacions de cabanes disperses amb tot un seguit d’estructures domèstiques als espais exteriors, entre cabana i cabana, aspecte que indicaria un pes important de la col·lectivitat en el desenvolupament de les tasques diàries implicades en la producció i consum. Aquest seria probablement el model seguit a l’assentament de Codella. Encara que només ha estat possible recuperar una de les estructures d’habitació, és molt probable que el poblat
Sis mil anys vivint a la vora dels aiguamolls de la vall d’en Bas
35
estigués constituït per vàries unitats similars, disposades de forma més o menys dispersa a l’entorn del tossol. Les activitats bàsiques de subsistència practicades per la comunitat que vivia a Codella eren l’agricultura i la ramaderia. Les restes òssies que s’hi ha trobat són principalment d’animals domèstics, d’ovelles, cabres, bous i porcs. El nombre de restes òssies que pertanyen a espècies salvatges és significativament reduït, i això indica que l’activitat de cacera jugava un paper minoritari pel que fa al proveïment d’aliment d’origen animal. Les espècies més sovint caçades són el porc senglar i el conill. S’ha de tenir en compte que les restes d’animals que es recuperen als jaciments arqueològics són normalment les deixalles que s’abandonen durant el processat de l’animal de cara a l’obtenció de la carn i les que es generen durant el consum. Un cop mort l’animal aquest s’ha d’espellar, esquarterar i descarnar. A mesura que es van duent a terme aquestes operacions, aquelles parts del cos no aprofitables com a aliment es van descartant, ja sigui en el lloc mateix on es realitzen aquestes operacions o bé en espais designats prèviament com a abocadors de deixalles. A Codella s’han recuperat la majoria d’ossos que componen l’esquelet de les espècies anteriorment mencionades, fet que evidencia que els animals es portaven sencers a l’assentament i allà es duia a terme el seu processat. Alguns d’aquests animals s’explotaven també de cara a obtenir la seva pell, tendons i matèries dures per a la fabricació d’eines. A Codella s’ha recuperat també un metatarsià de bou polit i amb una sèrie d’incisions a mode de decoració que hauria servit com a espàtula. Tenint en compte el nombre de restes de fauna que s’han recuperat de cada espècie es pot afirmar que la carn d’ovelles, cabres i porcs era la més consumida, si bé el bou també hi és present. És difícil incidir en el paper que hauria jugat a nivell econòmic la producció de llet i de llana. Encara que a Codella no n’ha quedat constància directa, és conegut que aquest tipus de productes 36
Gabriel Alcalde i altres autors
durant el Neolític antic normalment s’explotaven. Els bòvids s’utilitzaven correntment també per a les tasques agrícoles, sobretot en la preparació dels camps de conreu. El sobreesforç reiterat al que estaven sotmesos aquests animals provocava a la llarga una sèrie de lesions als ossos de la part distal de les extremitats i aquest fet permet arribar a identificar els exemplars que s’havien explotat amb aquesta finalitat. Una altra espècie animal present normalment als poblats neolítics és el gos, l’espècie domèstica més antiga documentada. Al tractar-se, però, d’un animal que no es destinava sovint al consum sol ser difícil trobar-ne les seves restes. Tot i això, a Codella s’han recuperat tres restes d’ossos amb mossegades d’aquest animal, fet que evidencia de forma indirecta la seva presència a l’assentament. S’estima que la funció dels gossos durant aquests moments podia ser molt diversa, devien contribuir a les tasques de manteniment de la comunitat i també a la cacera. Tot i que al Neolític la cacera d’aus i la pesca complementaven el cicle d’activitats vinculades a la gestió animal, a partir dels materials recuperats a Codella només podem afirmar que aquestes activitats s’haurien desenvolupat de manera molt puntual. De forma complementària a l’activitat ramadera, l’agricultura suposava una de les activitats productives amb més importància econòmica als assentaments del Neolític antic. És difícil, no obstant, avaluar el pes concret que hauria tingut a Codella, doncs són molt escasses les restes de fruits, cereals i lleguminoses que s’han pogut recuperar. Els vegetals, al tractar-se de matèria orgànica, en condicions normals es descomponen de manera molt ràpida i és difícil que perdurin als jaciments arqueològics, a no ser que aquests es trobin en medis molt secs o coberts permanentment d’aigua. Per aquest motiu, a la majoria de jaciments se solen recuperar només aquelles restes de llavors, fruits i granes que han estat en contacte amb el foc i s’han cremat. Donat que són restes que tenen una mida Sis mil anys vivint a la vora dels aiguamolls de la vall d’en Bas
37
petita la seva recuperació durant l’excavació arqueològica requereix també de l’aplicació de tècniques especials. Normalment es recull el sediment dels sòls d’ocupació i estructures arqueològiques (fogars, fosses, cubetes…) i es renta amb aigua en un contenidor preparat expressament per a aquesta operació que s’anomena màquina de flotació on s’aconsegueix que els elements menys densos (com és el cas de les restes de plantes carbonitzades) flotin a la superfície. Un cop allà, i mitjançant una columna de garbells de diferent mida de malla, es recuperen. Degut a les característiques del jaciment de Codella s’ha recuperat una quantitat relativament reduïda d’aquesta categoria de restes. No obstant això, hi ha un altre element que ens informa, de manera indirecta, de la importància cabdal que tenia l’activitat agrícola a aquest assentament. Podem dir que Codella constitueix a l’actualitat un dels jaciments del nord-est peninsular amb un dels conjunts de destrals polides més important. Tal com s’ha esmentat anteriorment, algunes d’aquestes destrals varen ser recollides pel voltants del jaciment durant els treballs agrícoles actuals. De forma complementària, durant les excavacions arqueològiques se n’han recuperat un total de cinc exemplars més, a part d’un ampli ventall d’instruments macrolítics vinculats al processat i tractament dels productes vegetals. Les destrals, aixes i aixades s’utilitzaven durant les fases inicials del cicle agrícola per preparar el terreny, essent un dels instruments essencials per eliminar la coberta arbustiva, desforestar o remoure la terra. Les recuperades peces al jaciment de Codella estan fabricades sobretot en corniana, una roca dura i molt apte per al tipus d’acció que han de realitzar aquests instruments. Per a la seva fabricació normalment es percudeix la matèria primera lítica, obtenint una primera conformació i després es poleix fins a aconseguir el tall adequat, que s’havia d’anar esmolant a mesura que es gastava. Aquestes eines anaven emmanegades, amb mànecs probablement de fusta que no s’han preservat. Un fet 38
Gabriel Alcalde i altres autors
Fragment d’una mandíbula de bou procedent de Codella. (Fotografia G.A. i M.S.).
a remarcar és que al tractar-se d’instruments de treball imprescindibles durant les primeres fases del Neolític es varen crear xarxes d’intercanvi entre diferents territoris a través de les quals circulaven aquestes peces. El tipus de matèria primera que s’utilitza a Codella de cara a la fabricació d’eines de pedra és molt variada, predominant, a part de la corniana destinada principalment a les destrals, les roques de caràcter local que es podien obtenir a les immediacions del mateix assentament. Entre aquestes roques els granits, basalts i sorrenques són les més comunament emprades, documentant-se en menor proporció també la calcària, la quarsita i la pissarra. Pel que fa als instruments fets sobre aquestes roques hi ha diversos molins i mans de molí i de morter, que s’utilitzaven per moldre els cereals i altres granes per tal de convertir-les en farina i facilitar-ne el consum. A Codella, les mides i les formes d’aquests instruments
Sis mil anys vivint a la vora dels aiguamolls de la vall d’en Bas
39
són molt variables, dominant les superfícies planes i lleugerament convexes poc modificades. Entre les espècies vegetals majoritàriament conreades durant el Neolític antic destaquen el blat i l’ordi, i el cultiu de pèsols, faves i llenties està ben documentat per aquesta cronologia. A l’igual que la cacera, la recol·lecció de plantes i fruits salvatges continua essent una activitat important en el marc general de l’estratègia econòmica practicada en aquest període. Les espècies majoritàriament documentades són els aranyons, nous, aglans, avellanes i fruites salvatges tal com les mores i pomeres. Encara que a Codella no s’hagin recuperat restes d’espècies vegetals, cal pensar en que els seus habitants tenien una estratègia econòmica diversificada en la que els recursos domèstics anaven adquirint cada vegada més importància. Tant la pràctica de l’agricultura com de la ramaderia suposaren, respecte als moments precedents, un canvi important no tant sols a nivell econòmic sinó també a nivell d’organització comunitària. L’apropiació de les terres de conreu i el seguiment dels cicles productius dels cultius i bestiar contribuïren a crear uns vincles cada vegada més estrets entre les comunitats neolítiques i el territori on aquestes estaven assentades. La desforestació i preparació dels camps pel conreu suposa un primer impacte sobre el medi. Es fan necessaris també nous processos de treball i nous rols socials per tal de desenvolupar-los. La cria i manteniment dels ramats d’animals domèstics, la sembra i la collita, l’emmagatzematge de productes a més llarg termini del que s’havia practicat fins al moment, són alguns dels elements essencials que contribuïren a una nova organització sociopolítica dels poblats. Aquests amplien la seva superfície, acollint un nombre cada vegada més elevat de persones. L’assentament de Codella és un bon exponent d’aquesta important transformació.
40
Gabriel Alcalde i altres autors
En consonància als nous processos de treball es documenta també durant el Neolític antic tot un seguit d’innovacions tecnològiques d’entre les quals es ve destacant tradicionalment la producció i ús de recipients ceràmics. Al jaciment de Codella s’han recuperat un total de 1.300 restes de ceràmica. A partir de les formes i dimensions dels fragments ha estat possible diferenciar entre dues categories de contenidors. Una primera contempla recipients de mida gran utilitzats probablement com a contenidors per a l’emmagatzematge de productes a mig i llarg termini. A l’altra categoria s’hi troben els recipients de cuina i taula, de diverses mides i formes. La majoria presenten les superfícies allisades amb decoracions simples consistents majoritàriament en cordons aplicats, alguns amb impressions. Per a la seva fabricació s’han fet servir argiles d’origen local a les que s’ha afegit com a desengreixant, amb l’objectiu d’augmentar la plasticitat de la barreja, quars o basalt triturat. En unes poques restes s’observa també la presència de mica. Un cop preparada la pasta, es modelava el recipient i es procedia a la seva cocció. Aquest procés de fabricació comporta que als poblats augmentin totes aquelles estructures relacionades amb la transformació de materials a partir del foc, com cubetes, llars o forns. Els recipients de ceràmica se sumen, per tant, al conjunt de contenidors peribles, fet de pell, de fusta o de matèries vegetals, que es feien servir fins aquell moment. A més de facilitar la preparació i cocció dels aliments pel consum, la ceràmica permet un emmagatzematge a més llarg termini. És interessant tenir en compte que l’agricultura obrí la necessitat de guardar i mantenir les llavors necessàries per sembrar de cara al proper cicle reproductiu. Si aquest manteniment no es duia a terme de forma adequada, amb un control de les condicions de temperatura i humitat adients, podia suposar perdre la propera sembra i la conseqüent collita. És per això que durant el Neolític antic es comencen a documentar les primeres sitges excavades i Sis mil anys vivint a la vora dels aiguamolls de la vall d’en Bas
41
els graners construïts amb aquesta finalitat, que acomplien també la funció d’emmagatzemar els excedents de producció. Els treballs arqueològics portats a terme al jaciment de Codella no han permès, de moment, localitzar cap estructura d’aquest tipus si bé, per les característiques del poblat, aquestes hi devien ser presents. Pel que fa referència als recipients vinculats al consum humà, destaquen sobretot els relacionats amb la preparació de l’aliment de cara al consum. Són poques les evidències disponibles a Codella que permetin efectuar una aproximació a les tècniques utilitzades en aquest sentit. A partir de l’estudi de les restes de fauna amb alteracions produïdes pel foc és a vegades possible establir quins havien estat els processos de cocció de l’aliment. La presència de cremades als ossos en aquelles parts desproveïdes de carn pot estar indicant que a Codella algunes porcions de carn es rostien. De forma complementària, la presència de restes d’epífisis molt fracturades es pot relacionar amb el fet que els ossos s’utilitzessin per obtenir greix. El procés seguit consisteix en fracturar o matxucar l’articulació de l’os, part on hi ha més teixit esponjós, i després bullir-les. Així el greix es desprèn de l’os i sura a la superfície de l’aigua, on es pot recuperar fàcilment. A Codella les diàfisis dels ossos estan també molt fragmentades, una característica que pot ser resultat de la seva fracturació per a l’extracció i aprofitament de la medul·la continguda al canal medul·lar. Pel cas dels cereals la tècnica que més sovint s’utilitza és la torrefacció, característica que afavoreix la seva preservació als jaciments arqueològics. Per a dur a terme totes aquestes operacions, a part dels recipients ceràmics, s’utilitzaven tot un seguit d’eines lítiques i percussors de les quals a Codella se n’han recuperat un total de 410 restes. Per a la fabricació d’aquestes eines s’utilitzava sobretot el quars, matèria primera local que es podia adquirir a pocs metres de l’assentament, a les terrasses del riu Fluvià. La segona matèria més utilitzada és el sílex. La qualitat i característiques del sílex uti42
Gabriel Alcalde i altres autors
litzat a Codella presenten una gran variabilitat, dominant el material de procedència forana. A més de sílex i quars es feia servir també, encara que de forma molt més ocasional, la quarsita i la lidita. Entre les restes lítiques recuperades dominen de manera significativa els esclats i restes de talla, essent més aviat escassos els nuclis i peces retocades. Hi ha suficients evidències, però, que el procés de talla es duia a terme al mateix assentament de Codella. Entre les eines lítiques destaca la presència de làmines retocades que formarien part probablement de les falç utilitzades per a la sega. Totes aquestes evidències ens porten a caracteritzar la comunitat assentada a Codella durant el Neolític antic com d’autosuficient. Les diferents categories de restes materials i estructures arqueològiques documentades durant l’excavació apunten cap a que tots els processos de treball bàsics de cara a la subsistència i reproducció de la comunitat es duien a terme al mateix assentament, des de la producció d’eines fins a l’adquisició i producció d’aliment i el seu posterior consum, contemplant simultàniament tot el conjunt de tasques de manteniment que feien possible tot aquest seguit d’accions. No es tractava, però, d’una comunitat autònoma. Tal com demostra la presència de determinades matèries i elements lítics, la comunitat assentada a Codella mantenia vincles i relacions amb d’altres territoris i comunitats dels quals n’obtenia tota una sèrie de béns materials necessaris i no disponibles prop de l’assentament. És precisament en aquest marc de relacions socials i polítiques més generals on la comunitat de Codella quedava definida com una entitat específica, com un més dels poblats neolítics inicials que contribuïren a l’establiment i consolidació del mode de vida camperol.
Sis mil anys vivint a la vora dels aiguamolls de la vall d’en Bas
43
