2016_Pero la Dama no estaba sola: El torso de guerrero con pectoral

Però la Dama no estava sola: El tors de guerrer amb pectoral

Raimon Graells i Fabregat Römisch-Germanisches Zentralmuseum, Magúncia

Alberto J. Lorrio Alvarado Universitat d’Alacant

El fragment conegut per tors de guerrer amb pectoral correspon a la part central d’una escultura, feta en pedra calcària blanquinosa, d’un personatge masculí equipat amb una rica panòplia disposada sobre una túnica amb escot

Tors de guerrer ibèric. Foto: FLA 62

angular. L’equip està format per un cinturó de placa decorat amb volutes i, cobrint el pit i l’esquena, uns discos cuirassa; el de davant, o kardiophylax, està decorat amb un cap de llop en relleu. La riquesa de detalls, la cura amb què va ser esculpit i l’estil del motiu del disc frontal fan d’aquest fragment una de les escultures més singulars, atractives i representatives de l’art ibèric. El tors va aparèixer el 1949, reutilitzat al costat d’altres escultures exemptes i fragments d’alts relleus en el paviment d’un carrer que discorre al sud del temple ibèric. Així, s’ha interpretat que la peça formava part d’un monument arquitectònic de tipus heroon, com els de Jaén del Cerrillo Blanco (Porcuna) o El Pajarillo (Huelma), destinat a enaltir els avantpassats mítics de la monarquia il·licitana. Això explicaria per què les escultures haurien sigut destruïdes intencionadament i reutilitzades en la pavimentació del carrer del Santuari a la fi del segle iii aC. De totes maneres,

no falten els qui han manifestat les dificultats per a acceptar aquesta hipòtesi sobre la base de la reconstrucció d’un conjunt de fragments escultòrics inconnexos. Els discos cuirassa estan formats per dos plaques discoïdals unides per quatre corretges, i són importants les quatre parelles de botons hemisfèrics, que l’escultor es va preocupar a detallar per a ressaltar el sistema de fixació de les corretges que unien els dos discos i els fixaven sobre el cos, així com la diferència d’amplària entre les corretges superiors i inferiors, detalls que només es documenten arqueològicament sobre discos cuirassa de bronze celtibèrics. L’escultor va voler enriquir també les corretges superiors, que passen pels muscles, amb uns relleus a les vores que delimiten un espai decorat amb una cinta ondulada i bellotes en disposició alterna, de les quals no tenim indicis sobre exemplars reals. Els botons es disposen de manera descentrada, segurament a causa de la decoració de la peça frontal, fet que impedeix la simetria respecte a les bandes inferiors, una ampla al costat esquerre i dos estretes al dret, que apareixen fixant els discos des de baix i s’orienten cap als costats, passant per davall de les respectives aixelles. Les cintes del costat dret són les que permeten la fixació definitiva del pectoral, a diferència del que resulta habitual sobre les cuirasses mediterrànies coetànies, ja que sorgeixen del disc frontal i es lliguen amb les que procedeixen del disc dorsal. La preocupació de l’escultor per ser fidel als models reals s’observa també en les dimensions de les peces. La placa frontal, de 20 cm de diàmetre,

Lateral del tors de guerrer ibèric. Foto: FLA

s’acosta a la mitjana ponderada dels exemplars reals –de 23 cm–, diferència que s’explica perquè el guerrer està reproduït a una escala lleugerament inferior al natural, entre un 5% i un 10%. Però l’element més singular del disc, sens dubte, és la seua decoració esculpida en forma de cap de llop amb la boca oberta, en actitud amenaçadora i amb un fort contingut simbòlic i apotropaic. Aquesta figura ocupa l’espai central, i deixa una zona buida que rodeja la peça i que presenta un vorell. Per contra, el disc que protegiria l’esquena no té decoració, possiblement per tractar-se d’una escultura concebuda per a l’exposició frontal, fet que queda confirmat pel tractament més descurat que presenta el dors. Respecte a la cronologia, la peça s’ha datat tradicionalment entre els segles v i iv aC, prenent com a referència el grup escultòric de Porcuna (s. v aC) i les dates proposades per a altres escultures de l’anomenat estil 63

Mà que empunya un escut. Foto: FLA

d’Elx. Només recentment s’ha proposat rebaixar la cronologia per a situar-la en el segle iv aC, amb arguments de caràcter antiquari, prenent com a elements de datació motius decoratius de les panòplies i els detalls morfològics i estructurals del disc (el nombre i la posició de corretges o el nombre i la forma dels botons de fixació, que ací tenen el cap hemisfèric). Combinant els prototips reals de la cuirassa, la iconografia, la coincident cronologia entre aquesta i els elements que la van inspirar i el context de la troballa, creiem necessari concloure amb una hipòtesi interpretativa alternativa a la tradicional. La lectura d’un heroi fundador de la comunitat il·licitana o d’un avantpassat mític ha de ser revisada davant la constatació que, en el moment en què es va esculpir aquesta figura, la cuirassa que es presentava era pròpia d’altres grups culturals peninsulars, en concret de les poblacions celtibèriques de la Meseta oriental. Així, 64

la representació prendria més sentit si s’interpretara com la imatge d’un personatge coetani, abillat amb els més moderns i distingits elements de panòplia i armament coneguts en la península. Significa això que la figura representa un forà en compte d’un iber? Segurament no. Senzillament estaríem davant de l’escultura d’un personatge que utilitzaria recursos i elements forans per a ratificar la seua condició privilegiada i capaç d’accedir a panòplies de prestigi, transmetent un missatge que el destacaria dels seus competidors polítics locals. Seguiria, així, una pràctica mediterrània d’autoafirmació i autorepresentació del règul mitjançant una iconografia celebrativa de la seua capacitat militar i les seues relacions polítiques.

Fragment de cama protegida amb gambera i agafada per una mà. Foto: FLA