X. Esteve, C. Miró, N. Molist i G. Sabaté (eds.), Jornades d’Arqueologia del Penedès 2011, Vilafranca del Penedès 2016, ISBN: 255454 (Pàg. 97 a 107)
LA COVA DE SANT LLORENÇ (SITGES, BARCELONA). UN EXEMPLE D’OCUPACIÓ EN COVA EN EL PROCÉS DE NEOLITITZACIÓ AL GARRAF Ferran Borrell*, Anna Gómez*, Miquel Molist*, Carles Tornero*, Oriol Vicente*
1. INTRODUCCIÓ La intervenció arqueològica a la cova de Sant Llorenç (Sitges, Garraf ) es desenvolupa en el marc del projecte d’investigació arqueològica Implantació, consolidació i desenvolupament de les societats agrícola-ramaderes al terç meridional de la Serralada Litoral catalana.1 Aquest projecte, vigent des de l’any 2006, té com a principal objectiu estudiar el model de poblament i la seva evolució en la regió costanera emmarcada des del riu Llobregat fins al Baix Penedès. Abraça el marc cronològic que comprèn des de l’adopció de l’agricultura fins a la seva consolidació i intensificació. D’altra banda, el projecte també pretén incorporar les dades procedents de les diverses intervencions preventives i programades dels darrers anys en aquesta zona (per ex. Mestres et alii, 1997; Mestres, 2008; Molist et alii, 2003) que s’emmarquen en el vigent debat teòric i històric al voltant del procés de neolitització del nord-est
peninsular (per ex.: Molist et alii, 1995; Guilaine, 2001; Manen et alii, 2007; Ibáñez et alii, 2008; Zilhao, 2011; Borrell, Gibaja, 2012), fent palès el potencial històric vinculat a aquesta regió. En aquest sentit, les dades existents sobre els inicis de l’agricultura a Catalunya són força abundants, però al mateix temps disperses al llarg de la geografia catalana, provinents sovint de jaciments en cova que han sofert en gran mesura un espoli sostingut per part d’afeccionats. La zona del litoral català no n’és pas una excepció, de manera que són encara pocs els assentaments costaners d’inicis del neolític antic excavats amb metodologies modernes en el marc de projectes de recerca estables i interdisciplinaris. Concretament, a l’àrea geogràfica que ens ocupa (Garraf, Alt Penedès, Baix Penedès i Baix Llobregat) són diversos els jaciments on es té noticia de les primeres ocupacions del neolític antic en cova, però
* Departament de Prehistòria. Universitat Autònoma de Barcelona.
[email protected],
[email protected], miquel.molist@uab. cat,
[email protected],
[email protected] com 1 El projecte rep el suport del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya (Nº Exp. 2008/10116) i es desenvolupa en el marc del grup de recerca de qualitat SAPPO (SGR-2009-00609), del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona. Agraïm també la bona disposició i suport de l’Ajuntament de Sitges.
97
La cova de Sant Llorenç (Sitges, Barcelona). Un exemple d’ocupació en cova en el procés de neolitització al Garraf
les dades són antigues i sovint descontextualitzades. Així doncs, l’àrea geogràfica de l’actual comarca del Garraf es perfila com una regió important pel que fa al procés inicial de neolítització del nordest peninsular, però de la qual, per diverses raons, el registre material ha quedat poc representat, i ha restat una mica oblidada en la recerca del procés de neolitització de Catalunya. Aquesta regió és, però, clau per explicar la posterior estructuració social i econòmica d’aquestes comunitats durant la resta del neolític antic i el neolític mig, amb jaciments tan destacats i propers com les Mines Prehistòriques de Gavà (Bosch, Estrada, 1994; Bosch, Borrell, 2009), Sant Pau del Camp a Barcelona (Molist et alii, 2008), Cova de Can Sadurní a Begues (Blasco et alii, 2011), etc. Per aquesta raó, i apostant per la potencialitat de les ocupacions en cova, l’eix principal de la proposta del projecte d’estudi del procés de neolitització en aquesta regió s’ha centrat en la intervenció arqueològica en una de les coves parcialment afectada per antigues intervencions com és la cova de Sant Llorenç (Sitges, Garraf ). Una intervenció i uns resultats que han de ser contextualitzats amb una sèrie de jaciments en cova de cronologies similars, com poden ser la cova Bonica (Vallirana, Baix Llobregat), la cova Verda (Sitges, Garraf ), la cova del Duc (Sitges, Garraf ), Sotapenya II (Vallirana, Baix Llobregat), etc., ubicades totes elles al terç meridional de la Serralada Litoral.
Fig. 1: Situació del jaciment.
98
2. COVA DE SANT LLORENÇ: SITUACIÓ I CONEIXEMENTS PREVIS La cova de Sant Llorenç està situada al massís del Garraf, al terme municipal de Sitges dins la muntanya de Sant Joan, concretament a la finca coneguda com Manso Estella, a uns 245 msnm i amb les coordenades UTM 442240E i 4567646N (Fig. 1). La cova, amb l’obertura orientada al sudoest, té dues boques d’entrada que donen accés a un espai de 8 m per 13 m, amb una alçada de 2 m. La formació es conforma a partir de la superposició horitzontal de diferents diàclasis de roca calcària i un procés de descomposició del carbonat de calci que ha configurat, com a resultat, un espai subterrani de més de 60 m2 (Borràs, 1974; Miret, Fonts, 1984; Diaz, Ramos, 2002). La primera notícia que es té de la cavitat prové d’una intervenció realitzada pel pintor Miquel Utrillo a principis de segle XX i que, si bé no va ser publicada, es coneix a partir d’una petita ressenya que en va fer el professor Colominas a mode de notícia arqueològica (Colominas, Espona, 1925; Serra Ràfols, 1921-1926). Es té constància d’una segona intervenció realitzada, a mitjans dels anys 50, per Josep Serra Ciré, un estudiós del municipi, i que probablement va donar una part dels materials recuperats al museu comarcal. A principis dels anys 60, J. Bellmunt va fer una prospecció del jaciment a
Ferran Borrell, Anna Gómez, Miquel Molist, Carles Tornero, Oriol Vicente
Fig. 2: Planta, seccions de la cavitat i àrea excavada.
càrrec del Servei d’Investigacions Arqueològiques i va presentar a la revista Empúries la descripció d’alguns materials, publicació que s’havia tingut com a referent fins ara (Bellmunt, 1960-1961). Més recentment, al 1985, Miquel Aznar hi realitza una darrera intervenció. Bona part d’aquest material ha estat reestudiat entre el 2006 i el 2009 i ha permès completar la proposta de seqüència d’ocupació de la cova, bàsicament conformada per materials associats de forma cronocultural a intervals temporals del neolític antic (cardial, epicardial i postcardial), vasos afins al campaniforme, bronze inicial i final i algunes evidències d’època ibèrica (Borrell et alii, 2009; 2010; 2011).
amb presència de produccions ceràmiques que es podien adscriure a diferents moments del neolític antic. En els sondeigs dels quadres P20, P21 i P22, per sota aquests nivells del neolític antic, es va identificar la presència d’una sòlida crosta calcària (Crosta 1) que segella la base de la cavitat i que s’estén per tota la superfície amb un fort pendent vers l’oest. En algun punt de la cavitat aquesta crosta estalagmítica es trobava perforada per intervencions anteriors. Per tal de verificar-ne la potència i la presència d’ocupacions anteriors es va continuar el sondeig en el quadre P21. Els resultats d’aquest sondeig van permetre identificar un nivell de grans blocs de pedra que conformaven un reblert sota crosta. A 1,5 m de profunditat i sense haver arribat a la base d’aquest nivell d’enderroc, es va decidir posar fi al sondeig donada l’absència d’evidències arqueològiques.
3. INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES 2007-2011 Les excavacions arqueològiques iniciades el 2007 i en curs fins al 2011 han permès treballar en una superfície de 22 m2 (Fig. 2). Els treballs inicials es van centrar en l’obertura de dues cales amb l’objectiu d’establir una seqüència preliminar així com conèixer l’estat de preservació dels dipòsits sedimentaris de la cavitat. En aquests sondejos (P20, P21, P22 i M18) es va evidenciar que la part superior dels dipòsits presentava una alteració elevada, però que també es documentaven diferents nivells d’ocupació intactes,
A partir de la intervenció arqueològica de 2008 es va poder treballar per primera vegada en una superfície de més de 13 m2 que es va anar ampliant, el 2009 i el 2010, de forma successiva vers el sud i vers l’oest fins als 22 m2 actuals. Els treballs d’excavació en extensió també van permetre posar en connexió estratigràfica les seqüències obtingudes a partir dels sondejos inicials. Així mateix s’han pogut identificar
99
La cova de Sant Llorenç (Sitges, Barcelona). Un exemple d’ocupació en cova en el procés de neolitització al Garraf
Fig. 3: Estratigrafia de la cavitat (secció nord-sud).
tres estrats sedimentaris ben diferenciats (A5-A7, A6 i A4), essent els dos darrers retallats per una gran estructura negativa que hem anomenat CA4 (Fig. 3). Aquesta seqüència estratigràfica, associada a una sèrie de datacions radiocarbòniques i a l’estudi dels materials recuperats fins al moment, ha portat a establir un seguit de nivells arqueològics i conèixer la seqüència ocupacional de la cova al llarg de la prehistòria. En aquest treball ens centrarem en els dos moments més significatius d’ús i freqüentació de la cavitat: el neolític antic (nivells 2 i 3) i del calcolític (nivell 5). 3.1. Neolític antic Les ocupacions del neolític antic formen part del paquet estratigràfic anomenat A4, un estrat que es caracteritza per un sediment compacte, de color taronja, amb poca presència orgànica, tot i la recurrent presència de petits carbons. Aquest estrat, i, per tant, les ocupacions del neolític antic, presenta una extensió gairebé total a la sala principal de la cavitat. La gènesi d’aquest estrat es podria interpretar com a producte d’una sedimentació lenta en un entorn força tancat, ja que el sediment és molt llimós, cosa que s’origina pel mateix desgast de la crosta i el sostre estalagmític. Sembla, doncs ,que l’entrada a la cavitat durant aquest període o bé estaria situada allunyada d’aquesta zona, o bé seria molt més petita, evitant així l’entrada de sediments exteriors. Pel que fa als materials arqueològics recuperats, l’estat de conservació és força bo. La presència de ceràmica, restes de fauna i malacologia és relativament abundant, mentre que les restes lítiques són, com a tònica general, força escadusseres. 3.1.1. Nivell 2: neolític antic cardial Es tracta d’un nivell d’ocupació caracteritzat per la presència de restes de consum d’animals, malacofauna marina i ceràmica cardial. Una datació per
C AMS realitzada sobre un fragment de llavor de Triticum sp. ha donat com a resultat 6160 +/- 40 BP (Beta- 299597). La intercepció a dues sigmes ens situa el nivell en Cal BC 5290-5040 (Cal BP 7240-6990). 14
La recuperació de 7 fragments amb decoració impresa afí al cardial ha permès recuperar un recipient atribuïble a un contenidor de tipus mig que preserva un element de prensió o suspensió (Fig. 4e). Aquests tipus d’elements són força freqüents en tots els grups tipològics del neolític antic cardial i estan formats per nanses anulars, de secció rodona, encara que es coneixen les de cinta, com és el nostre exemplar. La decoració es localitza a la cara externa de la superfície, aquesta prèviament allisada, en la qual s’insereix un primer cordó llis que posteriorment és decorat per impressió. La resta del vas també s’imprimeix, una decoració de tipus geomètric, formada per una banda central que s’integra a l’element de prensió i dues bandes perpendiculars a la mateixa carena. Aquesta nansa de tipus vertical està situada sobre la carena, i allargada al seu extrem inferior per una protuberància que s’anomena orelleta. Aquesta terminologia fou establert per J. Mestres per a la zona del Penedès (Mestres 1982a: 61) i ara la trobem també present al Garraf. El corpus tipològic d’aquest conjunt ceràmic amb malacofauna dentada impresa és escàs, si bé mostra el predomini d’uns vasos de grandària mitjana, esfèrics, amb nanses just a la vora, fins i tot sobre aquesta. Són freqüents les formes ovoides i esfèriques amb vora diferenciada i nanses. Les gerres presenten, a més de la forma ovoide, una forma globular esfèrica amb element diferenciador a mode de coll o inflexió carena i nanses robustes just per sobre la carena. Les produccions ceràmiques recuperades en aquestes talles presenten impressions de tipus cardial i
100
Ferran Borrell, Anna Gómez, Miquel Molist, Carles Tornero, Oriol Vicente
Fig. 4: Materials recuperats en els nivells del neolític antic cardial (b, c, d i e) i epicardial (a).
101
La cova de Sant Llorenç (Sitges, Barcelona). Un exemple d’ocupació en cova en el procés de neolitització al Garraf
afins que per proximitat s’adscriuen als grups del Penedès, principalment a l’horitzó A de Guixeres de Vilobí (Mestres, 1991; 1981-1982 i 2008). A nivell d’indústria lítica, el conjunt és de moment molt reduït. Predomina la presència de sílex de diverses varietats. Es documenta també la talla microlaminar sobre jaspi, de manera molt similar a la que es documenta en els nivells cardials i epicardials de Sant Pau del Camp (Barcelona), on la talla microlaminar es fa per pressió o percussió indirecta i sovint amb tractament tèrmic (Borrell, 2008; Borrell, Molist, 2012). Entre la resta d’útils en materials abiòtics o biòtics cal destacar la presència d’una petita destraleta polimentada i un punxó en os. També és destacable la presència de diversos elements ornamentals sobre petxina (Fig. 4b i d). Les restes de fauna pertanyen a animals domèstics i salvatges, bàsicament a caprins i ovins, tot i que es documenten també, en menor proporció, restes de cèrvids (probablement Cervus elaphus) i senglars. Els elements ossis representats configuren un conjunt dominat per porcions anatòmiques amb un elevat índex de massa càrnia. Algunes restes presenten alteracions antròpiques producte d’un processat carni i potencial consum. Pel que fa a les restes vegetals, s’ha identificat fins el moment la presència de blat nu (Triticum aestivum/durum/turgidum) i espelta bessona (Triticum dicoccum). 3.1.2. Nivell 3: neolític antic epicardial Es tracta d’un nivell d’ocupació, també dins l’estrat sedimentari 4, que de la mateixa manera s’estén per tota la cavitat amb restes de consum d’animals i malacofauna marina (per ex. Patella caerulea). En aquest nivell es va datar una llavor de Triticum aestivum/durum/turgidum per 14C AMS que ha donat un resultat de 5820+/-40 BP (BETA-299598). La calibració a dues sigmes ens ubica entorn el Cal. BC 4800-4670 (Cal BP 6750-6620), Cal. BC 4640-4620 (Cal BP 6590-6570). En aquest nivell cal destacar l’existència d’estructures negatives (cubetes) probablement com a suport per a vasos ceràmics de mida mitjana. A l’interior d’una d’aquestes estructures es varen recuperar diversos fragments d’un gran contenidor ceràmic (vas CSL744) (Fig. 4a). Es tractaria d’un gran vas globular amb decoració de cordó llis aplicat formant un una estrella de cinc puntes dins cercle, i que podriem considerar in situ. La peça ha estat restaurada i les anàlisis de residus estan en curs. Els paral·lels més propers d’aquest tipus de contenidor els trobem a la cova de l’Avellaner i cova de Mariver, on el cercle forma part del motiu central però aquest es troba situat a la base del vas (Tarrús, 1978; 1979-1980 i 1981). Un cercle amb peces de tipus radial també
apareix a la cova de Reclau-Viver (Bosch Lloret, 1992 i 1994). Pel que fa al registre lític, també poc nombrós, es documenta l’ús de diverses matèries primeres com ara el quars, el jaspi i el sílex. Entre els materials retocats destacaríem un segment en sílex blanc, també freqüent en els nivells epicardials/postcardials de Sant Pau de Camp (Borrell, Molist, 2012; Borrell, Gibaja, 2012) i algunes osques i elements amb llustre de cereals. També es documenta la presència d’una petita destral polida, estris fets en os, com ara punxons i un fragment d’espàtula, i diversos objectes d’ornament principalment en petxina. En relació a les restes de fauna, destaca la variabilitat relativa a nivell específic, amb la presència de petits carnívors (Vulpes vulpes, Meles meles) i espècies domèstiques (Capra hircus i Ovis aries), un elevat nombre de lapes marines (Patella) així com un fragment de Cerastoderma edule. El número total de restes de conquilles analitzades és de 267 individus. Una primera classificació permet diferenciar entre restes d’origen terrestre (31,08%) i marí (64,41%), mentre que un (4,5%) no ha estat possible determinar la seva atribució. En el cas de les espècies terrestres s’han determinat la presència de Pomatias elegans i Rumina decollata. Les restes de Otala punctata són però les més abundants. En relació a les espècies d’origen marí, la mostra la domina principalment Patella sp. amb un 95,34%. En la resta d’espècies d’origen marí (n = 8) s’ha determinat la presència també de Cardeum edule i Glycimeris sp. a més de dues espècies encara no determinades i en curs d’estudi. 3.2. Calcolític La presència de material arqueòlogic adscrit al període calcolític procedeix principalment dels nivells superficials i remenats de la cavitat. En aquest moments no hem pogut individualitzar un clar nivell de circulació associat a aquesta cronologia ja que el nivell 6 (estrat A5/A7), que cobreix parcialment l’estructura negativa CA4, presenta materials calcolítics però també posteriors. Així doncs en aquests moments, el nivell clarament calcolític, nivell 5, està conformat per l’estructura negativa CA4. Aquesta estructura presenta unes dimensions considerables i està situada davant l’entrada oest de la cavitat a escassos 3 m de l’obertura. El seu diàmetre superior i màxim és de gairebé 3 m, mentre que el diàmetre inferior és d’uns 60 cm. La seva profunditat màxima és d’1,60 m. L’estructura presenta una forma troncocònica invertida amb la boca molt oberta, les parets exvasades i el fons irregular (Fig. 5). Aquest context CA4 està reblert de manera homogènia per una gran quantitat de pedres calcàries
102
Ferran Borrell, Anna Gómez, Miquel Molist, Carles Tornero, Oriol Vicente
Fig. 5: Estructura funerària del calcolític.
de petites-mitjanes dimensions (de 10 a 25 cm), poc desbastades i de formes angulars. Entre elles trobem un sediment gris molt flonjo, gairebé polsegós, degut a la poca compactació interior i a la presència abundant de pedres. Cal destacar els grans blocs als laterals de la mateixa estructura i disposats de forma que fan pensar en un arranjament intencional de la paret. A l’interior de l’estructura s’hi ha documentat una alta concentració d’ossos humans. En la seva majoria
es tracta de petits fragments. No es documenten connexions anatòmiques però sí que alguns dels ossos de major dimensions semblen estar disposats intencionadament. Un estudi preliminar ha permès identificar fins a 14 individus de diferents grups de població (adults, subadults i juvenils), i tots dos sexes, tot i que un estudi més profund segueix encara en curs per part d’A. Ortiz. Les dades obtingudes fins al moment, fan pensar que l’ús sepulcral de la cavitat seria doncs l’element característic de les ocupacions del neolític final/calcolític.
103
La cova de Sant Llorenç (Sitges, Barcelona). Un exemple d’ocupació en cova en el procés de neolitització al Garraf
La datació d’un calcani dret d’un individu humà adult per 14C AMS ha donat un resultat de 3840 +/30 BP (Beta-311604). La calibració a dues sigmes és la següent: Cal BC 2560-2560 (Cal BP 4510-4500), Cal BC 2550-2540 (Cal BP 4500-4490), Cal BC 2490-2400 (Cal BP 4440-4350), Cal BC 2380-2340 (Cal BP 43304300). A l’interior de l’estructura també s’ha pogut documentar material divers, com ara ceràmica, molt fragmentada i amb decoració afí al campaniforme, denes de collaret, algun petit penjoll i un reduït nombre de puntes de sageta en sílex (Fig. 6). La producció ceràmica es caracteritza a partir d’un conjunt de 7 fragments de ceràmica impresa que es poden incloure dins el gran grup de produccions ceràmiques campaniformes del nord-est peninsular. Es tracta de vasos amb decoració incisa/impresa que solen agrupar-se en dos estils principals, que en el cas dels fragments recuperats a la cova de Sant Llorenç corresponen al grups regionals, propers als tipus
pirinenc. Aquests vasos són gobelets, bols i cassoles que presenten decoracions incises i impreses realitzades amb instruments de punta rodona o quadrada donant lloc a motius pseudo-excisos. Solen formar motius més o menys complexos per tota la superfície exterior del vas, inclosa la base. Hi ha motius en forma de ratlles horitzontals simples incises o motius de tipus complex (Fig. 6). Les restes d’indústria lítica són escasses, però destaquen dues puntes de projectil, molt similars a altres trobades en el nivell superficial remenat. Una d’elles és una punta foliàcia amb un retoc pla bifacial molt regular obtingut a pressió, feta en una plaqueta fina de sílex. L’altre projectil és una petita punta de sageta en sílex amb un peduncle força marcat i aletes incipients (Fig. 6). La fauna dins l’estructura també està documentada amb la presència de bovins i porcins i alguna resta escadussera de petits carnívors.
Fig. 6: Materials recuperats a l’interior de l’estructura funerària.
104
Ferran Borrell, Anna Gómez, Miquel Molist, Carles Tornero, Oriol Vicente
4. CONSIDERACIONS FINALS Les diverses campanyes d’excavació arqueològica realitzades a cova de Sant Llorenç han posat de manifest el potencial arqueològic que encara preserven algunes de les cavitats càrstiques de la serralada litoral catalana, malgrat l’espoli i les diferents intervencions parcials realitzades al llarg del segle XX. El registre arqueològic representat per la seqüencia crono-estratigràfica identificada i els artefactes recuperats, principalment restes antropològiques, ceràmic i lític, junt a la fauna i malacofauna marina i terrestre, permet fixar una serie d’ocupacions de la cavitat al llarg de la Prehistòria recent. L’ocupació més ben documentada de la cova data del neolític antic. Els resultats obtinguts apunten que durant el neolític antic (cardial i epicardial) l’ocupació de la cova va ser habitual però amb un ús poc intensiu de l’espai. No es documenten evidències clares de producció lítica o ceràmica in situ, ni fogars o altres estructures que es puguin relacionar amb una ocupació estable o d’hàbitat permanent. Les dades, en aquest moment, semblen indicar que es donaria una freqüentació esporàdica, temporal o estacional de la cavitat per part d’un reduït grup d’individus. En aquest sentit, la presència de cubetes destinades a contenir grans contenidors, com és el cas del vas CSL744, ens indiquen un dels usos diversos que hauria pogut tenir la cavitat durant aquest periode: l’emmagatzematge. Aquesta interpretació sembla ser complementària a les dades obtingudes a partir de les restes faunístiques que apunten a que l’ocupació esporàdica de la cova podria estar relacionada també a l’aprofitament d’alguns recursos naturals estacionals (cinegètics o recollida de coquilles) o a la mobilitat intrínseca d’aquestes primeres poblacions pageses vinculada a la pròpia estacionalitat dels cicles productius de plantes vegetals i animals domèstics a través del pastoreig.
més que en els acabats, i una variabilitat en la cadena operativa que és observada al llarg de tota seqüència cronològica. Per altra banda, la presència, tot i que encara escassa, de jaspi entre les restes lítiques tallades i d’altres elements de tipus ornamental també evidencien els contactes amb Llobregat i l’entorn del Pla de Barcelona. Per altra banda, les intervencions realitzades no han permès fins el moment recuperar evidències arqueològiques clares (ni estratigràfiques, ni materials ni radiocarbòniques) que es puguin adscriure al neolític antic postcardial, mentre que les adscrivibles al neolític mig són encara molt escadusseres. Sobta en aquest sentit la presència de ceràmiques raspallades, característiques del neolític antic postcardial (Mestres 1982 b), entre les col·leccions recuperades en intervencions anteriors a la cova de Sant Llorenç, i completament absents en les excavacions dutes a terme des de 2007. En aquest sentit, ens decantaríem per un problema de representació d’aquestes ocupacions en la part excavada de la cova, sobreentenent la continuïtat de la freqüentació de la cova fins almenys les acaballes del neolític antic. L’ocupació més recent amb estratigrafia conservada indica un ús funerari per a la cavitat. Aquesta important ocupació sepulcral està ben documentada en el III mil·lenni per la presència de material ceràmic, lític i ornaments recuperats en diversos punts de la cavitat. Destaquem la presència de l’estructura CA4, una estructura negativa de planta circular, que va poder ser excavada de manera sistemàtica i els materials de la qual es troben actualment en curs d’estudi.
Les dades actuals evidencien la multifuncionalitat de l’espai càrstic en el neolític del Penedès-Garraf en el marc de les estratègies de gestió del territori. Una gestió però no només centrada en l’explotació a curt terme dels recursos naturals immediats sinó en una incipient organització dels principals passos i vies de comunicació de la costa vers les planes interiors, en el quals Sant Llorenç hi té una posició important.
En aquest sentit, cal mencionar que l’estat de la recerca a la zona, i per extensió a Catalunya, apunta a una certa variabilitat en les pràctiques funeràries durant aquest període. Pel que fa a l’ús de les cavitats com espai sepulcral, són diversos els testimonis existents, podent-ne esmentar el nivell 4 de la cova del Frare, Can Sadurní, la cova de la Pesseta, la cova del Calvari o la cova de les Agulles. A part, l’ús de les cavitats per a construir-hi estructures paradolmèniques (Cau de la Guineu, la balma de Cal Porta, cova de la Masia), esta testimoniat i amplia la variabilitat del tipus d’estructures funeràries del període.
En relació a aquest darrer apunt, és destacable que els vasos ceràmics recuperats presenten un conjunt morfotècnic molt heterogeni però amb clars paral·lels a la zona del Penedès, amb una alta inversió en la decoració, principalment en els vasos amb impressions amb malacofauna marina dentada,
L’estructura CA4 del nivell 5 de la cova de Sant Llorenç incrementa la diversitat en la gestió dels espais càrstics d’ús funerari al Nord-est peninsular i ha de permetre aprofundir en aspectes clau de les pràctiques funeràries en cova durant el calcolític al nord-est peninsular.
105
La cova de Sant Llorenç (Sitges, Barcelona). Un exemple d’ocupació en cova en el procés de neolitització al Garraf
5. BIBLIOGRAFIA BELLMUNT, J. (1960-1961). “Notas de Arqueologia de Cataluña y Baleares”. Ampúrias, XXII-XXIII. Barcelona, pàg. 346-348. BLASCO, A.; EDO, M.; VILLALBA, M. Coord. (2011). La cova de can Sadurní i la prehistòria del Garraf, recull de 30 anys d’investigació Begues, 5 a 7 de desembre de 2008). Col·lecció Actes. EDAR Arqueología y Patrimonio. Hugony Editore. Milà. BORRAS, J. (1974). “Catálogo espeleológico del Macizo del Garraf”. Vol. III. Barcelona, pàg. 182-183. BORRELL, F. (2008). “La industria lítica tallada del jaciment neolític de la caserna Sant Pau”. Quarhis, 4, Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, pàg. 34-43. BORRELL, F.; GIBAJA, J.F. (2012). “The First Neolithic Communities in North-East Iberia: procurement, production and use of lithic tools at the settlement of Caserna de Sant Pau del Camp (Barcelona, Spain)”. Journal of Island and Coastal Archaeology, 7(3): 313-337. BORRELL, F.; MOLIST, M. (2012). “Aprovisionamiento y producción lítica en jaspe durante el Neolítico Antiguo en el noreste de la Península Ibérica. El yacimiento de la Caserna de Sant Pau del Camp (Barcelona)”. Archivo de Prehistoria Levantina, XXIX, pàg. 141-156. BORRELL, F.; GÓMEZ, A.; MOLIST, M.; TORNERO, C.; VICENTE, O. (2009). Memòria de la Intervenció arqueològica a la cova de Sant Llorenç (Sitges, Garraf). Campanya 2007. Servei d’Arqueologia. Direcció General del Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. [treball inèdit]. BORRELL, F.; GÓMEZ, A.; MOLIST, M.; TORNERO, C.; VICENTE, O. (2010). Memòria de la Intervenció arqueològica a la cova de Sant Llorenç (Sitges, Garraf). Campanyes 2008-2009. Servei d’Arqueologia. Direcció General del Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. [treball inèdit]. BORRELL, F.; GÓMEZ, A.; MOLIST, M.; TORNERO, C.; VICENTE, O. (2011). “Implementació, consolidació i desenvolupament de les societats agrícola-ramaderes al terç meridional de la serralada litoral catalana: la cova de Sant Llorenç (Sitges, Garraf )”. A Blasco, A.; Edo, M.; Villalba, M. Coord. La cova de can Sadurní i la prehistòria del Garraf, recull de 30 anys d’investigació (Begues, 5 a 7 de desembre de 2008). Col·lecció Actes. EDAR Arqueología y Patrimonio. Hugony Editore. Milà, pàg. 347-357. BOSCH LLORET, A. (1992). El neolític antic al nord-est de Catalunya. Universitat Autònoma de Barcelona. [treball inèdit]. BOSCH LLORET, A. (1994). “El Neolítico antiguo en el nordeste de Cataluña. Contribución a la evolución de las primeras comunidades neolíticas en el Mediterráneo occidental”. Trabajos de prehistoria, Vol. 51, n. 1, pàg. 55-76. BOSCH, J.; ESTRADA, A. (coord.) (1994). El Neolític Postcardial a les Mines Prehistòriques de Gavà (Baix Llobregat). Rubricatum 0. Revista del Museu de Gavà. Gavà. BOSCH, J.; BORRELL, F. (coord.) (2009). Intervencions arqueològiques a les Mines de Gavà (sector serra de les Ferreres). Anys 1998-2009. De la variscita al ferro: neolític i antiguitat. Rubricatum, 4. Revista del Museu de Gavà. Gavà. COLOMINAS, J. i ESPONA, B. (1925): Prehistòria de Montserrat. Analecta Sacra Montserratensia, 6, Montserrat. DIAZ, J.; RAMOS, J. (2002). Sant Llorenç. Inventari de Patrimoni Arqueològic. Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. 12/9/2002 [treball inèdit]. GUILAINE, J. (2001). “La diffusion de l’agriculture en Europe: une hypothèse arythmique”. Zephyrus, 53-54, pàg. 267-272. IBÁÑEZ, J.J.; GONZÁLEZ, J.E.; GIBAJA, J.F.; RODRÍGUEZ, A.; MÁRQUEZ, B.; GASSIN, B.; CLEMENTE, I. (2008). “Harvesting in the Neolithic: characteristics and spread of early agriculture in the Iberian peninsula”. A Longo, L.; Skakun, N. (eds.). Prehistoric Technology. 40 Years Later: Functional Analysis and the Russian Legacy. BAR International Series S1783. Oxford, pàg. 183-195. MANEN, C.; MARCHAND, G.; CARVALHO, A.F. (2007). “Le Néolithique ancien en Péninsule Ibérique: vers une nouvelle évaluation du mirage africain?”. XXVIe A Evin, J. (dir.). Congrès Préhistorique de France. Congrès du Centenaire: un siècle de construction du discours scientifique en Préhistoire. Société Préhistorique Française. Paris, pàg. 133-151.
106
Ferran Borrell, Anna Gómez, Miquel Molist, Carles Tornero, Oriol Vicente
MESTRES MERCADÉ, J. (1991). “Assentaments a l’aire lliure del neolític antic al Penedès”. Neolitització i territori, Col.loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, Vol.9. Institut d’Estudis Ceretans, pàg. 72-78. MESTRES MERCADÉ, J. (1981-1982). “Avançament a l’ estudi del jaciment de Les Guixeres de Vilobí”. Pyrenae: revista de prehistòria i antiguitat de la Mediterrània Occidental, 17-18, pàg. 35-54. MESTRES MERCADÉ, J. (1982a). “Neolític Antic al Penedès”. El Neolític a Catalunya taula rodona de Montserrat (Montserrat, maig de 1980). Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, pàg. 59-68. MESTRES MERCADÉ, J. (1982b). “Neolític Antic Evolucionat Postcardial al Penedès”. El Neolític a Catalunya taula rodona de Montserrat (Montserrat, maig de 1980). Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, pàg. 103-112. MESTRES MERCADÉ, J. (2008). “Vilafranca abans de la història”. A: Arnabat, R.; Vidal, J. (coord.). Historia de Vilafranca del Penedès. Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 1-44. MESTRES, J.; SOCIAS, J.; NADAL, J.; MORAGAS, N.; SENABRE, M.R. (1997). “El Pujolet de Moja (Olèrdola, Alt Penedès), ocupació d’un territori durant el neolític i la primera edat del ferro”. Tribuna d’Arqueologia 19951996. Barcelona, pàg. 121-148. MIRET, J; FONTS, C. (1984). Sant Llorenç. Inventari de Patrimoni Arqueològic. Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. [treball inèdit]. MOLIST, M.; RIBÉ, G.; SAÑA, M. (1995). “La transición del V milenio cal. BC en Catalunya”. Rubricatum, 1, vol. 2. Revista del Museu de Gavà. Gavà, pàg. 781-790. MOLIST, M.; VICENTE, O.; FARRÉ, R. (2008). “El jaciment de la Caserna de Sant Pau del Camp: aproximació a la caracterització d’un assentament del neolític antic”. Quarhis. Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, 4, època II. Barcelona, pàg. 14-24. MOLIST, M.; SAÑA, M.; BUXÓ, R. (2003): El neolític a Catalunya: entre la civilització de pastors i agricultors cavernícoles i els primers pagesos del pla. Cota Zero, 18. Vic, pàg. 34-53. TARRÚS, J. (1978). La Cova Mariver. Estudi tipològic dels seus materials: epicardial, montboló i bronze, Banyoles. Monografies del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles. TARRÚS, J. (1979-80). “Neolític Antic i Montboló a les comarques gironines. Noves evidències”. Pyrenae, 15-16. Barcelona, pàg. 43-60. TARRÚS, J. (1981). “El Neolític Antic a les comarques gironines”. El Neolític a Catalunya taula rodona de Montserrat (Montserrat, maig de 1980). Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, pàg. 33-58. SERRA RÀFOLS, J. (1921-1926). “Cova de Sant Llorenç”. Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans. Barcelona, pàg. 51-56. ZILHAO, J. (2011). “Time is on my side... ”. A: Hadjikoumis, A.; Robinson,E.; Viner,S. (eds.). The Dynamics of Neolithisation in Europe. Oxbow Books. Oxford, pàg. 46-65.
107
