2010. \"Díctics espacials i gramàtica de les narracions orals\". Estudis Romànics(32), pp. 101-123. Draft version / versió prèvia a la impressió / versión previa a la impresión

La dixi és un dels fenòmens primordials del llenguatge i la comunicació, però no ha estat suficientment estudiada a partir de corpus reals, els quals mostren una varietat d’usos molt interessant. En aquest article, analitzem els díctics espacials en un corpus de narracions orals procedent del Corpus Audiovisual Plurilingüe i diferenciem set tipus de dixi espacial: la dixi situacional, que assenyala l’espai de l’enunciació; la dixi textual, on el díctic assenyala el text com a espai i té un antecedent en el text; la dixi am Phantasma i la presentacional, on el díctic espacial no assenyala l’enunciació ni el text anterior o posterior, sinó que ens situa en l’espai de la memòria i el coneixement compartit; i tres usos, indefinit, expletiu i gramaticalitzat, en què el díctic no assenyala cap element lingüístic o extralingüístic, sinó que ocupa l’espai d’una expressió que no es troba o deixa sense concreció algun espai sintàctic o discursiu. L’anàlisi mostra que els díctics espacials constitueixen un mecanisme molt freqüent i variat en la construcció de la narració i permet observar tipus de dixi característics de la gramàtica de l’oral.