2009: Un món feliç? Brave new World. Portades del butlletí Sant Cugat avui: Imatges del paradís

Un món feliç? Brave New World! Portades del butlletí Sant Cugat avui: Imatges del paradís Xavier Laborda Gil

/2000/ /2009/

Una seixantena de portades del butlletí municipal Sant Cugat avui dels anys 2000 al gener de 2009. Les imatges d’un món feliç i afortunat. Un estil de comunicació basat en l’apologia de l’acció de govern municipal.

Presentació Ressenya Corpus de portades

Un món feliç? Brave New World! Portades de Sant Cugat avui, les imatges del paradís Presentació Recollim seixanta-dues portades del butlletí municipal Sant Cugat avui, de la ciutat de Sant Cugat del Vallès (Barcelona). El butlletí va aparèixer el juny de 2000, amb una periodicitat trimestral. I va passar a ser mensual en el número 9, el març de 2002. Recollim aquí la col·lecció de portades de la publicació, a l’apartat de “corpus de portades”.

Les imatges de les portades i el contingut del butlletí poden recordar metafòricament la tesi de la novel·la d’Aldous Huxley, Brave New World, on es fa una critica de l’enginyeria d’una societat perfecta. Les imatges i el disseny interior de la publicació suggereixen una enginyeria comunicativa del paradís. Una mostra del conjunt és el número 4, publicat a l’abril de 2001, que presenta el futur de la ciutat. A la portada veiem l’AVE, un tren que encara no ha arribat al 2009 ni hi ha cap indici per al futur. Veiem ara algunes pàgines del número sobre “El futur de la ciutat”.

La reproducció de les imatges té imperfeccions perquè s’ha escanejat cada cop la meitat de la pàgina.

Ressenya publicada a la revista Gausac (núm. 17, desembre de 2002)

Sant Cugat avui, un producte comercial Fitxa tècnica de Sant Cugat avui Revista gratuïta d’informació municipal de l’Ajuntament de Sant Cugat Periodicitat trimestral (març, juny, setembre, desembre) 23,5 x 34 cm.; nombre de pàgines variable, entre 16 i 20 A color i amb il·lustracions Distribució postal personalitzada (18.000 llars) i a instal·lacions municipals Tiratge, 22.000 exemplars Cost per número a l’any 2000: 7. 080€ (1.180.000 ptes) Número 1, juny de 2000

És molt gran el servei que han fet els butlletins municipals durant la transició a la vida política de les petites i mitjanes poblacions. Com a mitjans de comunicació social són anteriors a aquesta època, però ja pertany a la transició municipal, amb les eleccions de 1979, la seva generalització i l’exercici d’un periodisme voluntariós i dialogant. Sant Cugat ha tingut diverses publicacions d’aquest tipus, que pretenien obrir un canal inexistent de comunicació cívica i de divulgació de l’activitat consistorial. Són un exemple de butlletins municipals a Sant Cugat La Veu i 30 dies. Després de vuit anys sense butlletins municipals a la ciutat, apareix San Cugat avui, amb unes característiques particulars i que probablement palesen una intenció comunicativa inèdita a la institució. La primera característica és la preponderància de la imatge i del disseny per sobre del text: la profusió de fotos, l’ús de les tècniques del còmic per fer il·lustracions, els gràfics, les seccions de colors llampants i contrastats, els grans titulars, els jocs amb la tipografia i les lletres capitals, la generositat de marges, són alguns aspectes que inciten a fer-ne una ullada descansada i agradable. La segona característica és l’especialització en la informació, en detriment de l’opinió. Aquesta pulcritud per defugir debats i controvèrsies es manifesta en les breus notícies de les actuacions consistorials i en el recordatori dels serveis municipals. Es pot consultar la graella de programes de la Ràdio local, els actes al Centre Cultural o el servei d’esports, entre d’altres informacions. Però encara mereixen un espai més destacat les campanyes (no fer foc al bosc), les inauguracions (jardins del monestir) i, molt especialment, l’anunci de projectes. Considerant l’interès polític que té la divulgació d’aquests projectes, com ara la piscina de La Floresta, la urbanització de carrers de Mira-sol o la

zona esportiva prevista a Coll Favà, els responsables de la revista poden considerar raonablement justificada la inversió de prop de cinc milions anuals en aquest mitjà. (L’entitat descentralitzada de Valldoreix té el seu propi pressupost pel butlletí “Valldoreix informació”.) Tanmateix, hi ha una pàgina que no encaixa en aquest atractiu conjunt, i que probablement ha estat encastada i triturada per fer una concessió. És la pàgina d’opinió, la modesta ventafocs en aspecte i funció. Els grups polítics de l’Ajuntament escriuen, per indicació dels editors, unes línies sobre un mateix assumpte d’actualitat massa genèrica: festa major, societat de la informació… El més interessant d’aquests missatges, previsibles i avorrits, és comprovar la incomoditat i resistència d’alguns grups municipals d’oposició a jugar aquest paper tan poc lluït i que és un escarni de la idea d’opinió. La bona factura de San Cugat avui és un mèrit dels anònims professionals que fan la publicació i d’aquells que els han confiat la modesta però molt important tasca de fer informació municipal. Per perfeccionar el resultat es podria parar atenció a alguns detalls. Un és indicar la identitat dels redactors o la del coordinador, així com la preceptiva identificació del dipòsit legal. Altre és que la capçalera designa com a revista el que és inequívocament un butlletí. En tercer lloc, convindria revisar la secció d’opinió, per suprimir-la o bé per ampliar-la dignament tot donant veu als lectors i llibertat als grups municipals. Finalment, la millor informació de les notícies és un aspecte bàsic per la credibilitat de Sant Cugat avui i que s’ha d’assolir amb objectivitat. Si es diu que el cost de cada exemplar és de 59 pessetes, caldrà afegir tota aquella informació que no es diu sobre el repartiment dels costos. O si s’informa del nou consultori a Torreblanca, serà més apropiat atribuir aquesta solució d’emergència a una causa com la imprevisió de les autoritats sanitàries en comptes de donar les culpes al creixement de Sant Cugat. Beneït creixement, un argument casi metafísic que igual serveix per glorificar que per enviar a l’infern. Aquestes mancances i aquests errors no tenen massa importància si es disposés dels instruments per tal de superar-los, és a dir, si es creés un consell editor que en fos responsable i es fes una publicació no tan governamental com consistorial. Si s’assolissin aquestes condicions seria més fàcil transmetre la idea de què l’equip de govern funciona i que l’Ajuntament és de tothom. Per ara, però, podem felicitar-nos per tenir una publicació molt comercial, que ha sabut renovar l’aspecte i el contingut dels butlletins municipals i convertir-lo en un catàleg, un magnífic i comercial catàleg.

Xavier Laborda Gil

Portades Primera portada: Número 1, juny de 2000 Última portada: Número 73, desembre de 2008 i gener de 2009

Número 1 Juny de 2000

Número 2, setembre de 2000

Número 27, novembre de 2003