UNES PINTURES DELS SUELVES DE TORTOSA, AL MUSEU DIOCESÀ DE TARRAGONA. Història de les Terres de l\'Ebre. Fundació Ilercavònia (coord. Josep Sánchez Cervelló). Vol. 5. Art i cultura. El Perelló: Aeditors, 2010-2011, p. 221-227

Unes teles dels Suelves de Tortosa, al Museu Diocesà de Tarragona Sofia Mata de la Cruz

El 8 de maig de l’any 1925, el Dr. Antoni Balcells de Suelves (1856-1927), canonge magistral i tresorer de la catedral de Tarragona, féu donació al Museu Diocesà de Tarragona de dues pintures a l’oli sobre tela que procedien de la casa que la seva família materna tenia a Tortosa. El Dr. Balcells fou catedràtic al Seminari de Tarragona, vicepresident de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, membre del Patronat del Museu Diocesà de Tarragona, membre de la Real Academia de la Historia i de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i autor de diverses publicacions. Els Suelves, llinatge d’origen aragonès, havien enllaçat amb els Montserrat, marquesos de Tamarit, al segle xviii. Més endavant també emparentaren amb els Riu de Tortosa, que tenien casa al carrer del Portal del Romeu i moltes possessions a les Terres de l’Ebre. Les teles ja ingressaren el 1925 en un estat de conservació precari, que encara continua, ja que totes dues presenten el llenç deformat, un enfosquiment general del vernís, forats i pèrdues a les vores. Malgrat tot, el seu delicat estat de conservació no pot amagar la qualitat de la composició, ni la mà destra de l’anònim pintor que fou autor de totes dues obres. La primera representa l’escena del Lavatori (número d’inventari 2451, 181 x 288 cm), amb Jesús al centre, de genolls, que procedeix a rentar els peus d’un dels apòstols, mentre que els altres el contemplen en diverses actituds. Destaquen els tres grups de dos apòstols que conversen a part. La segona representa l’Adoració dels pastors (número d’inventari 2452, 183 x 285 cm),

HTTE Història de les Terres de l’Ebre Art i cultura



Lavatori

Adoració dels pastors

amb Maria que aixeca els bolquers per mostrar l’Infant als pastors agenollats mentre Josep, assegut darrere, els mira. Les dues teles, per l’habilitat en la composició i en el dibuix, semblen properes a produccions de l’àmbit valencià dels segles xvii i xviii. Bibliografia: Sabaté 1929, Rovira 2008: 157-179