Un repte estratègic millorar el pressupost d\'educació

PERISCOPI 61 Un repte estratègic: millorar el pressupost d'educació Lluís Ballester Professor de la UIB

La Fundació BBVA i l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (Ivie), han publicat aquest mes un estudi sobre les diferències de despesa regional i igualtat d'oportunitats en serveis públics fonamentals, titulat Servicios públicos, diferencias territoriales e igualdad de oportunidades. Una de les conclusions fonamentals és que les diferències regionals de despesa per habitant en educació, sanitat i protecció social s'aproximen al 60%. El treball analitza l'evolució de la despesa en els serveis públics fonamentals (educació, salut i protecció social) a Espanya i les comunitats autònomes en els anys transcorreguts del segle XXI amb la doble finalitat d'aportar dades objectives al debat i la presa de decisions. Els autors, Francisco Pérez (catedràtic d'Anàlisi Econòmica de la Universitat de València), Vicent Cucarella i Laura Hernández (economistes de l'Ivie) subratllen les substancials diferències de despesa en aquests serveis entre comunitats i les seves implicacions per a la igualtat d'oportunitats. La diversitat en la despesa en educació, sanitat i protecció social per habitant, entre comunitats autònomes, és de tal magnitud que el 2013 les diferències s'aproximaven al 60% i, després dels ajustos dels darrers anys, algunes regions amb major abundància de recursos com el país Basc, Astúries, Extremadura i Navarra encara han augmentat les diferències i segueixen realitzant una despesa molt superior a la resta de comunitats. Aquestes diferències de despesa s'expliquen molt més pels diferents recursos regionals que per les diverses necessitats dels territoris. És a dir, les condicions fiscals del País Basc i de Navarra expliquen la seva capacitat de despesa, mentre Astúries, Extremadura i altres comunitats es beneficien especialment del sistema de compensacions de l'Estat. Crec que no cal dir que Balears està en la pitjor situació de tot l'Estat, amb les dades de despesa per càpita més baixes al llarg de molts i molts anys. Pel que fa, per exemple, a Educació, no hi ha cap altra comunitat de l'Estat tan maltractada al llarg de tants anys. Aquesta situació és encara més injusta si pensem en la balança fiscal de les Balears amb l'Estat. Però, la situació és encara més injusta quan tots els indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears ens indiquen que ens trobam en una situació d'emergència. Clarament s'ha de dir que aquest Estat ENS ROBA I MALTRACTA descaradament. Mirem les dades que aporta el BBVA, un organisme poc sospitós de ser d'esquerres o nacionalista. Per no cansar ningú, només mostrarem una d'aquestes sèries de dades que acrediten les interpretacions, concretament les referides a educació.

Distribució territorial de la despesa de les Administracions Públiques (Admon. Central de l'Estat, Governs Autonòmics) en EDUCACIÓ Euros per càpita

Andalucía

776,9

Num. ordre 12

Aragón

762,3

Asturias

2004

2013

Num. ordre

959,3

7

15

906,7

10

792,4

10

1.066,6

3

Balears (Illes)

753,9

16

830,8

16

Canarias

901,9

3

846,1

15

Cantabria

769,1

14

1.003,1

5

Castilla y León

827,7

6

928,9

8

Castilla-La Mancha

809,2

7

858,8

14

Cataluña

775,0

13

890,0

12

Comunitat Valenciana

890,4

4

866,7

13

Extremadura

851,3

5

1.007,7

4

Galicia

788,3

11

914,9

9

Madrid (Comunidad de)

794,1

9

790,7

17

Murcia (Región de)

795,2

8

994,8

6

Navarra

975,6

2

1.106,7

2

1.018,6

1

1.223,6

1

Rioja (La)

709,1

17

890,3

11

Total CC. AA.

819,4

País Vasco

914,9

Fuente: INE, Ministerio de Educación Cultura y Deporte, Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas, Uriel, E. y Barberán, R. (2007) y elaboración propia.

Com es pot observar a la taula, Balears té la despesa per habitant en Educació més baixa de l'Estat, distinció que els darrers anys comparteix amb Madrid. Les principals diferències de despesa en serveis públics fonamentals no són un resultat de la descentralització, perquè ja existien abans a causa de que l'Estat no desplegava de manera homogènia els seus serveis en tots els territoris. No obstant, la permanència de les disparitats és una greu injustícia històrica i un dels motius de la pèrdua de legitimitat de l'estat autonòmic. Sense corregir en profunditat el desigual finançament autonòmic, la despesa en serveis públics fonamentals a Espanya seguirà presentant asimetries incompatibles amb l'equitat interterritorial i la igualtat d'oportunitats. L'estudi assenyala que la millora de les polítiques de serveis públics fonamentals a Espanya requereix abordar quatre iniciatives rellevants:

• La sostenibilitat d'aquests serveis requereix horitzons financers de mig i llarg termini, definits amb criteris de prudència i acompanyats de fons de previsió dotats en els anys de bonança perquè el compliment dels compromisos sigui probable i s'evitin frustracions com les d'aquests anys. • Promoure la lleialtat institucional perquè el conjunt de les administracions públiques comparteixin la prioritat d'aquestes polítiques a dotar-les dels fons corresponents, amb independència de les administracions que les gestionin. • Revisar les elevades diferències territorials de despesa que qüestionen les polítiques d'igualtat d'oportunitats. • Adequar sistemes de finançament autonòmic als compromisos constitucionals d'equitat interterritorial. Bé, podem estar d'acord en bona part de les recomanacions, però, sigui com sigui, aquesta situació no pot continuar així. Qualsevol partit o Pacte per l'Educació que no es plantegi un CANVI RADICAL del finançament en educació de les Illes Balears, col·labora en aquesta situació de greu injustícia i en el manteniment de bona part dels problemes del sistema educatiu.

Les dades es poden consultar a: http://www.fbbva.es/TLFU/tlfu/esp/areas/econosoc/bbdd/gastos_servicios_publicos_co munidades.jsp