Tècniques pictòriques en l´època romana

í n de x

Introducció…………...........………………....

3

PINTURA MURAL………………………….. 5 Fonts arqueològiques i documentals…. 6 Pintura mural al fresc…………………..

8

Al sec………………………...................... 12 PINTURA DE CAVALLET.......................... 14 Fonts arqueològiques i documentals..... 16 Encàustica.............................................. 21 (Materials i utensilis, Formats, Suports, Aglutinants, Additius, Diluents i Pigments)

Tremp...................................................... 35 LES PINTURES DE BAETULO................ 36 La tecnologia de la fabricació................ 37 Els pigments........................................... 39 Els Morters............................................. 46

1

LA PINTURA en EN L’ÈPOCA ROMANA

L A PINTUR A en L’ÉPOCA ROM A NA

Q

uan pensem en pintura d’època clàssica ens ve

al cap la pintura al fresc romana, sobretot de Pompeia i Herculà. A l’ensems de les arts decoratives parietals, els romans, i abans els grecs, havien practicat la pintura de cavallet sobre fusta. Els únics exemples conservats d’aquest tipus, d’època imperial, són els coneguts retrats d’El Fayum, a Egipte. A Roma la pintura va ser hereva directa de la cultura grega. Grècia, des de l’època arcaica fins l’hel.lenisme donà grans pintors: Polignot, mestre de de Fídies, Agatarc, Pàusies, Apol.lodor d’Atenes, Parrasi, Timantes i Apel.les, el pintor de cambra d’Alexandre el gran. La història i l’evolució d’aquests grans mestres de l’antiguitat ens poden recordar la dels artistes del Renaixement.

L A PINTUR A en L’ÉPOCA ROM A NA

PINTUR A MUR AL

Dissortadament de les obres d’aquests pintors només ens n’ha arribat el ressó del que va poder ser, sobretot mitjançant còpies romanes en pintura mural i mosaic, però també algunes pintures originals del segle IV a.C.

L

a pintura mural

és, com el seu nom

que s’han conservat a l’àrea de les antigues Macedònia

indica, la realitzada

(nord de Grècia) i Tràcia (Romania i Bulgària)

a les parets, pel que té caràcter immoble.

Domus Aurea, sala d’Ettore i Andromaca. Roma

Els pintors romans van

Els professionals que

ser més nombrosos, tot i

l’exercien s’havien de

que menys coneguts que

traslladar

els grecs, tota vegada que

materials i eines al

el seu públic era més

lloc on havien d’efec-

ample.

tuar l’obra.

Existien

dife-

amb

els

Pintura mural del sacrifici d’Ifigènia. Pompeia, casa del poeta tràgic. Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.

rents categories de professionals, segons el seu

El pintor muralista i el de cavallet gaudien d’exempci-

coneixement, aptituds i

ons d’impostos i beneficis com, per exemple, disposar

per tant preu. Un dels més famosos, Fàmul, va deco-

d’allotjament gratuït quan s’havien de desplaçar, teni-

rar els murs de la immensa Domus Aurea de Neró,

en caràcter de “pictor peregrini”, amb gran mobilitat

a la que va dedicar, pràcticament, tota la seva vida

arreu de l’Imperi.

professional.

4

5

PINTUR A MUR AL COSTUMS CULINAR IS

PINTUR A MUR AL

FONTS ARQUEOLÓGIQUES I DOCUMENTALS

Una altra jaciment arqueològic, que ens ajuda a

Els exemples millor conservats de pintura mural estan

i per tant en la disposició del morter, és el

concentrats en els jaciments arqueològics de Pompeia,

campament romà de Saalburg, a Alemanya, on es van

Herculà i Stabia.

descobrir tota mena d’eines de paleta. altra resta arqueològica és

Les fonts documentals més importants són Els set

la representació d’una colla de

llibres d’arquitectura de Vitrubi, per la pintura mural

pictores en el moment de decorar

i els llibres XXXV i XXXVI de la Història Narural de

Un

una cambra en el baix relleu

Plini, per a la pintura en general i els seus materials

funerari conegut com L’estela de

(pigments, aglutinants i tècniques).

Sens, en la que observem quatre moments del treball, executat Villa de Livia a Prima Porta

conèixer les eines emprades per la construcció,

per tres categories d’operaris: el pictor imaginarius, consultant els

cartrons on ha dissenyat els dibuixos, a continuació el pictor parietarius, després el dealbator que disposa la calç a la paret amb una talocha, i en el terra un peó que prepara morter de calç.

6

Jardí Casa dell’Bracciale d’Oro. Pompeia

PINTUR A MUR AL

PINTUR A MUR AL

Pintura mural al fresc Tècnica i materials

• Després s’escampen quatre capes de Directiones. Les dues primeres estaven compostes de calç amb sorra fina (ben garbellada) i les altres dues contenien pols de

Aquesta tècnica es basa en la reacció química de carbonatació de l’hidròxid de cal. L’aglutinant és l’hidròxid de cal que amb el CO2 atmosfèric es converteix en carbonat càlcic, insoluble en aigua i resistent com una pedra calcària. Abans que carbonati, quan està humit el muret, es pinta amb colors diluïts en aigua de calç. Aquests colors o pigments han de ser resistents a la basicitat de la calç que transmuta alguns colors.

marbre enriquit amb més calç. A vegades a la darrera capa s’hi afegia caolí, que després es brunyia, aconseguint manera i

el

especular

d’aquesta to

encerat d’algunes

de les millors pintures pompeianes. El polit es feia amb una talocha de fusta

Materials de la pintura mural. Taller MVarte.

anomenada liáculum. Par pintar al fresc, Vitrubi ens proposa el següent mètode: • S’escampen una o dues capes de Trullisatio o morter de

Una vegada aquest morter està prou dur per resistir

granulometria d’àrid major, per igualar les imperfeccions

els pinzells comença a fer-se el dibuix. El dibuix solia

del mur. S’aplicaven amb

venir ja fet sobre un cartró (a vegades un calc d’un

una plana d’acer amb mà-

original conegut). Aquest cartró es foradava mitjançant

nec de fusta i unes paletes

petits forats per tota la silueta i amb pols de sinopsis

anomenades trullas, semblants a les actuals.

es traslladava al mur. Quintilià ens diu que els pintors romans també empraven la tècnica del quadriculat per

Estela d’un constructor. Museu Municipal de Sens (França).

8

9

PINTUR A MUR AL

PINTUR A MUR AL

copiar més fàcilment el dibuix. Una cop passat el dibuix

A l’estela de Sens veiem les eines que empraven en l’obra:

al mur es pintava amb colors diluïts en aigua de calç.

• Aixades, cabassos (de fibres impermeables como el espart),

La preparació de la calç per als morters, en el món romà, era exquisida: s’apagava durant un mínim de sis anys en

recipients per a l’aigua o la calç hidratada i bastides de fusta.

piscines on reposava coberta d’aigua. Les eines de pintor, igualment, eren molt semblants a les actuals: Escena de construcció d’un edifici. Hipogeu de Trebio Justo. Via Latina, Roma.

• Pinzells i brotxes: fets amb pels de marta, i d’altres animals de pel fi, per als detalls, i amb pels de porc o senglar (cerres), de pel més resistent, pels fons i les grans pinzellades. • Paletes de pintor: en la pintura clàssica es feien les barreges cromàtiques per juxtaposició de pinzellades de colors sense barrejar, pel que més aviat eren safates amb recipients pels pigments, més que no paletes com les que coneixem avui, on es fan les barreges.

11

PINTUR A MUR AL

PINTUR A MUR AL

EN SEC En la pintura mural una vegada que la calç que es disposava en l’obra s’havia carbonatat, se seguia pintant en sec. Aquesta pintura ja no formava un tot amb el mur i la seva degradació és molt característica, ja que es desprèn del suport deixant llacunes del color subjacent. Es pintava amb vàries tècniques: Pintura d’angelets, casa dels Vetti, Pompeia.

• Pintura a la calç: colors barrejats amb aigua de calç. • Tremp a la cola: pigments barrejats amb cola d’ossos. • Tremp a l’ou: pigments barrejats amb rovell d’ou i aigua. • Altres tremps: de caseïna, derivat de la llet; de llet de figuera… • Encàustica: pigments aglutinats amb cera d’abelles.

12

Retrat d’una dona anomenada Isidora, en encàustica sobre fusta, insertat en els llins de la mòmia. Ankyronpolis, segle I dC. Museu Paul Getty, Malibú.

13

PINTURA DE CAVALLET

PINTUR A DE CAVALLET

Q

uan parlem de pintura de cavallet definim

un tipus de pintura que es realitzava en el taller “sobre el cavallet”. Té caràcter moble, a diferència

de la pintura mural. La tècnica que majoritàriament s’emprà en època clàssica per a la pintura de cavallet va ser l’encàustica: Pictura inusta (de ustion, en llatí escalfat o cremat). També s’empraren tremps a l’ou o a la cola orgànica (de pells i ossos, de peix, de caseïna, de làtex de figuera…). Reconstrucció d’un hipotètic taller de pintura romana de cavallet, basada en el sarcòfag de Kerch.

15

PINTUR A DE CAVALLET

PINTUR A DE CAVALLET

FONTS ARQUEOLOGIQUES I DOCUMENTALS

• Filòstrat a Heróico, Gimnástico, Descripciones de Cuadros, i Calistrat a Descripciones, realitzen el que s’anomenen ekfrasis, un gènere literari consistent

Las fonts documentals son:

en descriure la temàtica, i a vegades les qualitats

• Plini a la seva Historia

plàstiques, dels quadres de l’Antiguitat.

Natural,

en

els

llibres

XXXV i XXXVI ens descriu no només la tècnica i els materials,

sinó

també

els

artistes i les seves obres més conegudes, i esmenta les tècniques que els van fer famosos (si bé no les descriu). • Varró es refereix a les ceres i a la manera de conservarles en el llibre II de la seva De Re Rustica: “Els pintors tenen capsetes (arculas) compartimentades on

Pintura del sarcòfag de Kerch. Museu de l’Ermitage, Sant Petersburg.

guardaven les ceres de diferents colors”. • Dioscòrides ens mostra el coneixement que es tenia

Hi ha poques fonts gràfiques sobre tallers de pintors

d’algunes plantes i derivats en època clàssica. Per

de cavallet. La més descriptiva és el sarcòfag de

exemple ens descriu com es prepara la cera púnica, de

Kerch, a Crimea, del segle I, actualment ubicat al

la que Vitrubi ens explica la seva aplicació.

Museu de l’Ermitage.

16

17

PINTUR A DE CAVALLET

PINTUR A DE CAVALLET

En aquest sarcòfag veiem un pintor en el seu taller i les

Una altra font es troba en el Museu Nacional de

seves eines bàsiques: el cavallet, la caixa de pintures i un

Nàpols i representa una dona pintora, segurament

braser on escalfa l’espàtula. A la seva mà sembla tenir una

una patrícia que ho feia com a afició. A la pintura

paleta. En segon terme es veuen penjats quadres ja acabats:

mural es veu la caixa de ceres sobre el que sembla

dos clipeus (quadres circulars) i un quadrangular amb el

un tronc de fust de columna tombat, i amb una mà

típic bastidor emmetxat dels quadres d’època romana. Pintura mural que representa una dona pintora. Museu Arqueològic de Nàpols.

està traient-ne un pinzell o bé sucant-lo de pigment. En l’altra mà aguanta una paleta. Davant seu hi ha un nen que aguanta el quadre davant del model. Una altra font arqueològica importantíssima, i relacionada amb la imatge anterior, que ens parla de la pintura com afició de dones patrícies, és la troballa d’una tomba d’una dona gal.lo-romana a una vila de Saint Medárt-des-Pres, a la Vendée, a Francia, que havia estat inhumada amb totes les seves eines de pintura a la encàustica. Entre elles es va trobar una capseta de bronze, que s’obria como ho fan avui dia les actuals caixes metàl.liques d’aquarel.les.

19

PINTUR A DE CAVALLET

PINTUR A DE CAVALLET

D’altres objectes que es van trobar són:

ENCÀUSTICA

• Dos morters, un d’alabastre i l’altre de bronze. • Una paleta de basalt. • Pots per als colors i ungüentaris de coll llarg

L’encàustica són una sèrie de tècniques que utilit-

per a olis i essències (oli de llinassa, essència de

zen la cera d’abella com a aglutinant dels pigments,

trementina…)

cosa que fa que

• Penicillum, pinzells: dos mànecs de pinzell d’os

s’hagi d’escalfar,

per aplicar la pintura.

tant per fer-ne

• Culleretes de bronze.

la barreja, com per la seva aplicació i per a la seva fusió final. Enkauston significa escalfament o cremat en grec. La Caustion era la fosa final.

Caixa de pintures de la tomba galoromana de Saint Medánt-des-Pres (França).

20

Còpia feta en encàustica sobre fusta d’un fragment del mosaic de la Vila del Faune,a Pompeia, que representa la batalla de Gaugamela entre Alexandre el Gran i Darius. Taller MVarte

21

PINTUR A DE CAVALLET

PINTUR A DE CAVALLET

TÈCNICA

MATERIALS I EINES

Per a la seva millor aplicació cal baixar-li el punt de

• El cavallet: en llatí Canteriolus (okribas en grec). En

fusió, i es pot disoldre en essència de trementina i

el sarcòfag de Kerch veiem que és un trípode com els ac-

aplicar algun aditiu per fer-la més líquida durant la

tuals.

seva aplicació.

• Arcula, la caixa de pintures: (Kibotion en grec) • Cauteris o espàtules: Per l’encàustica s’utilizaven espatuletes de bronze, amb manècs de fusta o d’os (per a no cremarse). • Paleta: Probablement s’escalfa ja que en el sarcòfag de Kerch, sembla que té un drap per agafarla. • Cauteri o espàtula calenta. Amb l’altra mà sembla que agafa una espàtula calenta o cauterium.

Reproducció dels utensilis del pintor de cavallet de l’Antiguitat clàssica. Taller MVArte

• Culleretes: Per escalfar la cera al foc i mantenir-la calenta per pintar amb el pinzell a l’encàustica. Tenien el mànec metàl.lic, però buit, per no cremar-se. Detall d’una pintura de la casa dels Vettii que representa una Gorgona. Pompeia.

22

23

PINTUR A DE CAVALLET

PINTUR A DE CAVALLET

• Una esponja, de la que parla Plini

• Quadre amb portes:

• Pinzells i brotxes: Els mànecs solíen ser d’os o de

Una tipologia del format

fusta, fets amb pèls de marta, i d’altres animals de

quadrangular és el que

pelatge suau.

té portes (com els tríptics medievals però en

Formatos y sistemas expositivos de los cuadros:

aquest cas no pinten les

• Els rectangulars, muntats amb un marc-bastidor de

portes). Com el que està

fusta emmetxada, per a la seva manipulació en el taller

representat, mitjançant

i per ser exposats a les parets de les cases. • Circulars: rodelles i mitjacanyes. Solíen ser retrats, els primers sobre metall i els segons sobre fusta. A baix, tondo que representa la família de Septimi Sèver. Tremp sobre fusta. Segle II d.C. Staatliche Museen, Berlín.

un artifici, a la casa del Artifici de quadre amb portes en una pintura mural. Casa del criptopòrtic, Pompeia. Segle I dC.

Criptopòrtic de Pompeia.

• Quadres sobre escultures i columnes: era un altre sistema expositiu molt utilitzat, representat en la pintura mural pompeiana. A dalt, marc d’un retrat funerari, Hawara, Egipte. Segle I aC. British Museum

24

Quadre sobre escultura representat en una pintura de la Vil•la Farnesina. Museu Nacional. Roma.

25

PINTUR A DE CAVALLET

PINTUR A DE CAVALLET

SUPORTS

• Les

clipeus

metàl.lics:

També es pintava sobre metall, i eren molt populars els escuts, n’hi havia de plata, de bron-

Icona pagana d’Heró, dèu militar traci, Tebtunis, Fayum, Egipte. S. II dC. Berlin.

• Taula de fusta: La fusta va ser

ze… amb retrats familiars.

a l’Antiguitat el suport típic de les

• Màrbre: També es pintà

pintures de cavallet. S’anava molt

amb cera, a l’encàustica sobre

en compte a l’hora d’escollir l’espècie

mármol. Així es com es policro-

d’àrbre. Es preferia les que tenien els

maren las esculturas de bulto

porus i les fibres més homogénies, les

redondo, els relleus i els ele-

més resistents davant

ments arquitectònics de tem-

dels insectos xilófags i les més den-

ples, i altres edificis

ses. Xiprer, cedre, olivera, avet…són

monumentals. Però tam-

les fustes més recomenades pels te-

bé es realizaren dibui-

òrics de l’època (Plini, Teofastre).

xos sobre plaques de màrbre com a suport

• Les teles de lli: Només es conèi-

pictòric, o per exemple,

xen teles de lli pintades a les momies

en esteles funeràries on

egipcies del període romà.

es representava al difunt, o sobre sarcòfags. Les teles de lli.

26

Pintura mural amb clipeus metàl·lics amb retrats funeraris. Casa del Bello Impluvium. Pompeia. Urna cinerària de T. Aelius Agathopus Museus Capitolins. Roma. (Centrale Montemartini)

PINTUR A DE CAVALLET

PINTUR A DE CAVALLET

AGLUTINANT

ADITIUS

Cera d’abelles. Es blanqueja prèviament. Dioscórides

• La llet de les branques joves de les figueres,

ens en dóna una recepta: ho anomena cera púnica

s’afegia a la cera per donar-li major elasticitat, així

i consisteix en rentar la cera amb aigua de mar,

com la mel.

barrejar-la amb natrum (carbonat potàssic) i deixar-la

• Resina de Colofonia, perquè tingués millor esta-

uns dies al sol.

bilitat, i major fluidesa i duresa final. Aquesta resina és originaria dels pins laricis i d’ells també s’extreu

Sarcòfag de les Amazones, Tarquinia, importat de Grècia. S. IV aC. Museu Arqueològic de Florència.

l’essència de trementina. • Oli de llinassa: per rebaixar la cera i fer-la més líquida • Greix de vaca: Per baixar el punt de fusió de la cera • Nitrum: Sosa per baixar el punt de fusió de la cera. • Amoníac amb aigua: Solució alcalina, per saponificar la cera d’abella i poder pintar amb ceres a l’aigua. Es denomina “tremp de cera” i no és encàustica, ja que no s’escalfa.

28

29

PINTUR A DE CAVALLET

PINTUR A DE CAVALLET

DILUENTS • Carbonat potàsic (Natrum), més aigua de mar i exposició al sol. Es descriu en una recepta per a purificar la cera d’abelles (Plini, Teofastre i Dioscòrides),

• Essència de trementina: per diluir la cera

anomenada Cera púnica.

Bodegó actual amb oli de llinassa, trementina i resina.

Caixa de pintures de Pompeia.

30

31

PINTUR A DE CAVALLET

PINTUR A DE CAVALLET

PIGMENTS

• Luteus - Groc Nàpols: El mineral és la bindheimita (antimoniat de plomo) i es troba en llocs de muntanya molt àrids.

Es trillaven sobre una pedra de pòrfir o qualsevol pe-

• Flavus - Orpiment: Trisulfur d’arsènic. És un mine-

dra dura no porosa. Si els pigments eren molt durs,

ral natural metzinós (no serveix per al fresc).

primer es passaven per un morter de bronze. La majo-

• Sinopsis: diferents vermells d’òxids de ferro, co-

ria es molien amb l’ajut d’aigua, i després es deixaven

neguts a l’Antiguitat rubra, interhas media i minus

assecar.

rubens segons la seva intensitat. • Lapis amatita: roig sílice amb impureses de fer-

• Albus - Blanc de plom

ro i manganès (serveix per al fresc i no per al tremp

(òxid de plom). Segons Plini,

o cera).

Vitrubi

• Minio - Cinabri: És el famós roig pompeià. És sul-

i Teofastre, s’acon-

seguia barrejant plom amb

fur de mercuri i es troba a les mines de mercuri.

vinagre en una gerra esmal-

• Creta viridis: Verd òxid de ferro.

tada.

• Paratakamite: verd clorhidrat de coure.

• Albus - Blanquinós: Calç

• Chrysocolla o armenium: verd maragda, mineral

apagada i molta.

de coure: malaquita triturada.

• Cruceus - Ocre groc: és un

• Caeruleum cyprium: blau verdos, mineral de

mineral del ferro, la limonita.

coure atzurita.

32

33

PINTUR A DE CAVALLET

PINTUR A DE CAVALLET

• Lapis scythicum: blau ultramar, lapislàtzuli. Era

tremp a l’ou

caríssim (Lazourion, del grecs blau). • Niger - Negre fum: de la crema de sarments de

El tremp a l’ou és

vinya, closques d’ametlla, o el sutge de cremar oli de

una tècnica que té

llinassa.

l’avantatge

•Niger - Negre anhídric de ferro: mineral natural.

haver

de

no

d’escalfar

l’aglutinant

(com

s’ha de fer amb la cera d’abelles o el tremp a la cola).

Bodegó Pompeia. Museu Arqueològic de Nàpols

La fabricació de la pintura és senzilla: Se separa el rovell de la clara d’un ou, es barreja amb aigua a parts iguals i se li afegeix un 10% d’alcohol etílic. Els pigments han d’estar prèviament hidratats, és a dir, coberts d’aigua, perquè els puguem barrejar amb la mescla d’ou i aigua. Es barreja fins que la pintura tingui prou poder per cobrir. L’aspecte final d’aquesta tècnica és molt apagat, molt diferent de l’encàustica, que és setinada. Atzurita, a l’esquerra, i malaquita, a la dreta

34

35

les pintur es de baetulo

les pintures de baetulo

COSTUMS CULINAR IS

36

TECNOLOGIA DE FABRICACIÓ DE LAS PINTURES MURALS DE BADALONA

A

Baetulo, s’han localitzat un important volum de

pintures murals, algunes encara conservades en les parets. Els plafons més ben conservats són els de la domus del carrer de l’Oli i els de les botigues que obrien al decumanus de la ciutat. Les composicions són senzilles amb predomini del sòcol blanc, amb esquitxos de colors o negre i les parts centrals amb groc, vermell i blanc. En les cases de la part alta de la ciutat i en alguna vil.la del seu territori hi trobem motius figuratius de força qualitat artística. Però les pintures amb més motius figurats i diversitat de colors, s’han localitzat en nivells de farciment a la part baixa de la ciutat -domus de can Monells al costat de la Via Augusta i zona a l’entorn del decumanus màximums-

37

les pintur es de baetulo

les pintur es de baetulo

datats en el segle II dC. Això ens indicaria una evolució

ELS PIGMENTS

en l’estil i en els colors de la decoració pictòrica. L’estudi de les pintures murals de la ciutat de Baetulo ens ha de permetre conèixer el nivell de vida, riquesa i prestigi dels baetulonenses, ja que no tots els pigments necessaris per a la realització de les pintures murals tenien el mateix preu i alguns eren difícilment assequibles per bona part dels habitants de la ciutat. Pintures murals d’una de les tabernae o botigues que obrien al decumanus.

38

EL BL AU

En el caso del blau, l’estudi de les pintures romanes de Badalona permet identificar el Blau d’Egipte. Aquest és un silicat de calci i coure preparat de Lapislàtzuli manera artificial, la seva fórmula química és CaCuSi4O10 i correspon al mineral conegut amb el nom de cuprorivaita (Jaksck et al. 1983). El Blau d’Egipte està anomenat pels autors antics Caruleum Aegyptium (Plinio, Nat. hist. 35, 45; Vitruvio 7, 11, 48) perquè havia estat preparat per primera vegada pels egipcis, que l’utilitzaven principalment per obtenir el color blau intens de lapislàtzuli que en aquesta època era un mineral car que es feia servir per la fabricació de joies cares per a l’alta societat. El darrer autor que fa referència a el Blau d’Egipto amb el nom de Caeruleum és Isidor de Sevilla (Etim. XIX,17, 14) a la segona meitat del segle VII. dC.

39

les pintur es de baetulo

les pintur es de baetulo

el groc i el m ar ró

el ver mell

El pigment groc o marró que s’ha trobat a les pintures

L’estudi de les pintures de

murals de Badalona se correspon a un sedimento natural

Badalona ha revelat la utilització

rico en goethita o limonita fórmula

dos

pigments vermells

un mineral natural amb la

de

diferents

química

segons

a-FeO(OH). La seva

la tonalitat que es volia

natural

aconseguir. El ver-

abundància

ha estat la raó bàsica que aquest mineral fos un dels més utilitzats des de la

mell més fosc

Cinabri

l’òxid

correspon de

a

ferro

a-Fe2O3 (Fig.

denominat

hematites

prehistòria, durant tota l’antiguitat i fins l’actualitat.

33)

A les fonts escrites (Plinio, Nat.

i és un dels pig-

ments

amb

hist. 35, 36, Vitruvio VII, 7, 32)

més

i

una

aquest pigmento té molts noms:

utilització molt estesa durant tota la història. Vitruvi

Silis Lucidis, Silis di Acala, Sil

(VII, 11, 49) es refereix a aquest pigmento como Ci-

Marmorosum, etc.

cerculum mentre que Plini (Nat. hist., 35, 31) i Isidor Limonita

40

antiguitat

(Etim. XIX, 17, 3) el denominen Sinopis.

41

amb

les pintur es de baetulo

les pintur es de baetulo

el ver d

A les pintures estudiades s’han trobat dos colors verds de diferents tonalitats un d’ells correspon al pigmento denominat ‘terra verda’. La ‘terra verda’ és un pigment

Pintura mural de Ca l’Alemany

L’altre vermell d’un color lluminós i d’una qualitat elevada en alguns dels fragments estudiats se ha pogut identificar com a cinabri. El cinabri es pot identificar fàcilment mitjançant un estudio mineralògic ja que correspon a un mineral natural que és el sulfato de mercuri (HgS). El cinabri és la font natural de mercuri i tot i que es troba en moltes localitats, no s’hi troba en grans quantitats. Espanya era y encara és una de las fonts més importants de cinabri. Aquest pigment es cita amb diversos noms: vermiculus, cinnabaris, ceobrium i minium i no tots aquests noms es van utilitzar correctament.

natural que mineralògicament correspon a la celadonita o a la glauconita amb fórmula química (K, Na)(Fe3+, Al, Mg)2(Si, Al)4O10(OH)2, per la glauconita, i K(Mg, Fe2+)(Fe3+, Al)Si4O10(OH)2, per la celadonita.

autors Plini, Vitruvi i Isidor es refereixen a aquest pigment como Creta Viridis (Plinio, Nat. hist. 35, 45; Vitruvio, VII, 7, 36; Isidoro, Etim. XIX, 17, 9). En los contexts on el color verd tenia una tonalitat més blavosa resultà ser una barreja de terra verda (glauconita) amb Blau d’Egipto. Celadonita

42

Els

43

les pintur es de baetulo

les pintur es de baetulo

el negr e

el bl a nc i el intonachino

En el caso del color negre l’estudi ha premés identificar

El color blanc i l’intonachino que correspon a la

carbó. Aquest fet no es sorprenent ja que el carbó como

preparació blanca sota de la superfície pictòrica és

per exemple el que es quedava en la base de les cassoles

carbonat de calci (CaCO3) un pigment molt comú en

o la fusta cremada es feia servir habitualment durant

les pintures murals antigues. El pigment es preparava

a època romana como a color negre. Isidor (Etim. XIX,

triturant la calcita, màrbre o altres pedres calcaries

17, 17) descriu que la preparació d’aquest pigmento, al

como la dolomia (CaMgCO3), juntita (MgCO3).

que denomina atramentum comprendía la barreja de fums con resina o cola.

Ematite

44

Calcita

45

les pintur es de baetulo

les pintur es de baetulo

ELS morterS

La observació de les pintures romanes de Badalona amb la lupa binocular nos ha premés distingir entre dos morters diferents. En el cas de les mostres pro-

Cristalls de calcita en morter de granulometria gruixuda

cedents de la Rectioria y de Can Morell se ha aplicat

morter que hem descrit anteriorment, que se aplicà

una única capa de morter d’una granulometria grui-

en els casos de la Rectioria i de Can Morell. Per sobre

xuda i heterogènia amb abundant calcita, quars, cu-

d’aquesta capa s’hi aplicà un altre morter molt més

arzoarenita i feldespats alcalins de gran dimensions i,

fi homogeni de caràcter calcari enriquit amb roques

a més, abundants fragments de miques i biotita bar-

sedimentaries de caràcter argilós, que serveixen, en

rejats amb calç. La total absència de microfóssils i de

general, para evitar que la humitat es filtri a la su-

material calcari d’aquest morter indica que l’origen de

perfície pictòrica. Pel que fa a la tècnica que s’aplicà

la sorra no fou marina (sorra de platja). En canvi, en

per pintar les pintures murals romanes de Badalona

les mostres estudiades procedents de Germà Bernabé

correspon a la del sec (secco).

es poden clarament distingir dos diferents morters. El primer i més gruixuts correspon en textura i composició al Particules de roques sedimentaries de caracter argilós en el morter

Morter de granulometria gruixuda, amb quarç, mica i feldespat

46

47

bibliogr afi a

CENNINI, C. El libro del arte. Madrid: Ed. Akal, 2000. DIOSCÓRIDES. Plantas y remedios medicinales, libros I-V. Madrid: Edit. Gredos, 1998. FILÓSTRATO, Descripciones de cuadros. Madrid: Edit. Gredos, 1998. GARATE ROJAS, I. Artes de la cal. Madrid: Ministerio de Cultura, Instituto de Conservación y Restauración de Bienes Culturales, 1993 ISIDORO DE SEVILLA. Etimologías II, ed. de J. Oroz Reta i M. A. Marcos Casquero, 2a ed., Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos, 434, Editorial Católica S.A., 1983.

bibliogr afi a

PLINI SECUNDI, C. Naturalis Historia, traducció de T. Russos i A. Levidakis, 2a Ed. Atenes, AGPA, 1998. PLINIO, C. Textos de Historia del Arte. (HISTORIA NATURAL, libros XXXIV, XXXV, XVI). Madrid: Edit.La Balsa de la medusa, 2001. TEOFASTRO, Historia de las plantas. Madrid: Edit. Gredos, 1998. VITRUVIO POLION, M. Los Diez Libros de Arquitectura, traducció de J. Ortiz i Sanz i D. Rodríguez Ruíz, 2a edició, Madrid: edicions AKAL, 1992. VITRUBIO, M. Los siete libros de arquitectura. Edit. Alianza Forma. Madrid, 2004.

MARTÍN SISÍ, M.;GARCÍA CONESA, O; AZCONEGUI MORÁN, F. Guía práctica de la cal y el estuco. León: Ed. De los Oficios, 1998 MAYER, R. Materiales y técnicas de arte. Madrid: Ed. Blume, 1993. MORA, P.; MORA, L.; PHILIPPOT, P. La conservación de las pinturas murales. Bogotá: Universidad Externado de Colombia, 2003.

48

Cenefa recomposada d’una pintura mural de Ca l’Alemany (Baetulo)

49

La pintura a l’època romana. Primera edició, abril 2009 Copyright Museu de Badalona Direcció: Joan Mayné Coordinació: Clara Forn i Esther Gurri Textos: Emma Zahonero, Jesús Mendiola (www.MVarte.es) i Evanthia Tsantini Traducció: Esther Gurri Correcció de textos: Margarida Abras Amb el suport de: Disseny de la maqueta: Albert Navarro Disseny gràfic: Amàlia F. Romero Impressió: I.S.B.N.: Depòsit Legal:

50

51