Més enllà de l’Indus: Poblament, recursos i medi ambient al Gujarat del Nord (Índia)
Francesc C. Conesa Juan José García-‐Granero Marco Madella
Moderador: Josep M. Gurt Tribuna d’Arqueologia 2014-‐2015 Dimecres 25 de febrer
CaSES i el NoGAP § CaSES (Complexity and Socio-‐Ecological Dynamics): UPF i IMF-‐CSIC (GRE 1417) § NoGAP (North Gujarat Archaeological Project): col·∙laboració entre la IMF-‐CSIC i el Departament of Archaeology and Ancient History, The Maharaha Sayajirao University of Baroda (Vadodara, Índia) § Ajudes i programes estatals de recerca: § Ayudas para Proyectos Arqueológicos en el Exterior (2009, 10, 11, 12) § EXCAVA (2009) § I+D (2011-‐13) § CONSOLIDER INGENIO 2010 (2010-‐15)
El NoGAP, en xifres § ca. 20.000 km2 d’àrea d’estudi § 7 campanyes de camp (2007-‐2013) § 3 jaciments excavats § 2 poblats tradicionals estudiats § 10 invesegadors i 12 col·∙laboradors § 7 insetucions acadèmiques § 3 màsters acabats § 3 tesis de doctorat acabades, i 2 en curs § … i molts litres de chai!
Sumari 1. Introducció
2. Geoarqueologia
§ La Civilització de l’Indus
§ Les dunes del Gujarat
§ El projecte NoGAP
§ Observació terrestre § Prospeccions geoarqueològiques
3. Les tradicions que perduren
4. Aplicacions
§ Prospeccions botàniques
§ Interpretació
§ Excavacions
§ Més enllà del Gujarat
§ Etnografia i etnoarqueologia
La Civilització de l’Indus
La Civilització de l’Indus AFGANISTAN
Punjab
Haryana
PAKISTAN ÍNDIA Rajasthan Sind
Gujarat
La Civilització de l’Indus
Mehrgarh: els primers agropastors
Mehrgarh
§ ca. 7000-‐3300 aC § Plantes i animals introduïts des del Proper Orient i localment domesecats
Fase “Early Harappan”
Harappa
Kot Diji
§ ca. 3300-‐2600 aC § Fase de gestació dels trets culturals de la Civilització de l’Indus
Fase “Urban Harappan”
Harappa
Rakhigarhi Gangeriwala
Mohenjo Daro
Dholavira
§ ca. 2600-‐1900 aC Lothal
§ Planificació urbana, arquitectura monumental, escriptura, comerç de llarga distància
Fase “Post-‐Urban Harappan”
Pirak Alamgirpur
Dholavira
§ ca. 1900-‐1300 aC § Descentralització del món urbà § Més jaciments, però de menys extensió
Les preguntes d’ahir… § Des del descobriment de la Civilització de l’Indus, cap al 1920, la majoria d’excavacions s’han dut a terme en els grans centres urbans de la Vall de l’Indus § La Civilització de l’Indus s’ha definit sota el model de “centre-‐perifèria”, en el qual zones com el Gujarat i Haryana actuarien com a proveïdores de matèries primeres
…i les perspeceves d’avui § Actualment, es reconeix el paper vital del “hinterland” en el desenvolupament de grans centres urbans § S’evidencia l’existència de trajectòries socioeconòmiques independents en diverses regions dins del món de l’Indus Gujarat
El projecte NoGAP
Perquè el Gujarat del Nord? § El Gujarat del Nord és un ecotò, una zona de transició entre dos ecosistemes diferents: el clima àrid del desert de Thar i el clima humit del centre i el sud del conenent indi § Avui en dia encara persisteixen pràcWques agropastorals tradicionals, adaptades a les oscil·∙lacions del monsó § El registre arqueològic està generalment ben preservat (arribada tardana de l’agricultura mecanitzada)
Objeceus i mètodes del NoGAP § Desenvolupament d’una metodologia interdisciplinar per a l’estudi de les relacions entre les poblacions humanes i el seu medi a la regió semiàrida del Gujarat del Nord § Com a conseqüència, estudi de les interaccions entre diferents comunitats i l’explotació de recursos naturals al llarg de l’holocè § Integració de dades mediambientals, arqueològiques i etnogràfiques en una perspeceva a mulW-‐escala § Aplicació de la teoria de sistemes socioecològics (SES)
Perspeceves des de la socioecologia § La teoria dels SES es fa servir en arqueologia principalment per estudiar: § La resposta de les poblacions humanes a la variabilitat climàeca i mediambiental § Les estratègies sostenibles d’explotació de recursos a llarg termini
Les dunes del Gujarat
L’ecotò, al detall Premonsó
Postmonsó
L’ecotò, al detall Premonsó
Postmonsó
El règim monsònic i el retrocés del Thar desert del Thar
§ El desert del Thar s’expandeix durant la fase àrida que caracteritza el plistocè final (ca. 23-‐11 ka) § Durant l’holocè inicial es documenta fins a un 40% més de precipitació respecte el monsó actual: § Retrocés del desert del Thar § Estabilització de dunes § El règim monsònic actual s’estabilitza durant l’holocè mig (ca. 8000-‐7000 ka)
Extensió màxima del desert del Thar
Les dunes fòssils duna
duna
duna
duna
interduna
interduna
duna
interduna
duna duna
interduna
200 m
Duna
Interduna
Registre paleoecològic en zones interdunals
Andrea L. Balbo
Observació terrestre
Aplicacions de la teledetecció § Creació de bancs d’imatges mulWtemporals i a diferent resolució: § Documents d’època colonial § Cartografia històrica § Fotografies CORONA Mapes històrics (1950)
CORONA (1960-‐72)
§ Imatges muleespectrals § Imatges de radar § Observació d’àrees remotes § Caracterització de la geomorfologia regional § Detecció de processos tafonòmics § Estudi de les dinàmiques hídriques
Muleespectrals (1972-‐…)
Radar (1991-‐…)
Documents històrics
Sèries topogràfiques sovièeques (1950)
Sèries topogràfiques nordamericanes (1955)
Les fotografies CORONA (1960-‐72)
Loteshwar
Loteshwar
Vaharvo Timbo Vaharvo Timbo
Fotografia CORONA KH4B (1972)
Imatge actual Google Earth (2015)
Les fotografies CORONA (1960-‐72)
Loteshwar
Vaharvo Timbo
Fotografia CORONA KH4B (1972)
1972
2013
El Gujarat en infraroig (1972-‐…)
Sediment llimós
Sediment sorrenc
26 gener 2010 (ASTER)
03 abril 2014 (LANDSAT L8 OLI)
11 novembre 2004 (ASTER)
Les imatges de radar § Detecció de dinàmiques hídriques estacionals § Estudi de la relació entre els patrons d’assentament i les dinàmiques hídriques
Detecció d’àrees d’inundació (monsó)
Detecció d’àrees d’inundació (postmonsó)
Les imatges de radar
Canvi de les dinàmiques hídriques § L’explotació agrícola s’intensifica a parer dels anys 1960 (Revolució Verda) § La gran necessitat d’aigua per abaser l’acevitat agrícola provoca un canvi en les dinàmiques hídriques: § Els grans canals d’irrigació donen accés a recursos hídrics durant tot l’any § L’ús intensiu de bombes hidràuliques està provocant un descens de 3-‐6 m/ any de la capa freàeca canal de Narmada
23 gener 2000 (ASTER 321)
29 gener 2013 (ASTER 321)
Prospeccions geoarqueològiques
Prospeccions regionals § Evidències arqueològiques en dunes fortament erosionades § Correcció de coordenades amb GPS: § 166 correccions sobre un total de 202 jaciments § 38 dunes sense evidència arqueològica en superxcie
Creació de mapes temàecs: geomorfologia i arqueologia
Correcció de coordenades
Mostreig en superxcie § Transsectes lineals duna-‐interduna (intervals de 5/10 m): § Recollida sistemàWca de materials arqueològics § Mostreig de sediment superficial per a anàlisis fisicoquímiques
Mostreig en superxcie
Loteshwar (caçadors-‐recol·∙lectors i agropastors)
Vaharvo Timbo (caçadors-‐recol·∙lectors)
Mostreig en superxcie § Anàlisi de distribució d’elements químics § Detecció de patrons relacionats amb: § Processos naturals § Acevitat antròpica
Transsecte a Loteshwar
Fòsfor
Potasi
Ferro
Prospeccions botàniques
Mostreig regional: la col·∙lecció de referència § Marc de referència per a l’estudi de restes arqueobotàniques § Recollida de plantes al camp, a jardins botànics i a bancs genèecs § Processament de les plantes per extreure: § Restes microbotàniques § Dades isotòpiques
Girolamo Fioreneno
Carla Lanceloz
Combuseó de mostres per extreure fitòlits
Mostreig regional: la col·∙lecció de referència
Brachiaria ramosa (L.) Stapf.
Midons del gra
Fitòlits de les fulles
Fitòlits de la part externa de l’espícula
Fitòlits de la part internade l’espícula
Mostreig regional: anàlisi d’isòtops § Travessa seguint el gradient de precipitació des de Saurashtra fins al desert del Thar (de 600 a 150 mm anuals) § Es va realitzar el desembre del 2010, just després del monsó, i l’abril de 2013, just abans del monsó
Abril 2013 (premonsó)
Desembre 2010 (postmonsó)
Excavacions
La vida al camp
La vida al camp
Mètodes d’excavació i documentació § Registre amb estació total § Fotogrametria i ortoreceficació
Pep Mateos
Bernardo Rondelli
Mètodes d’excavació i documentació § Registre amb estació total § Fotogrametria i ortoreceficació
Mètodes de mostreig § Garbellat en sec de tot el sediment § Flotació i garbellat en aigua de ca. 10% del sediment § Recollida sistemàeca d’eines de mòlta
Núria Garcia
§ Columnes de sediment per a anàlisis fisicoquímiques § Blocs de micromorfologia per a l'anàlisi de làmines primes § Recollida sistemàeca de mostres per a datacions 14C i OSL
Loteshwar § Excavat durant l’octubre i novembre de 2009 § Duna ocupada periòdicament per caçadors-‐recol·∙lectors (ca. 7000-‐4700 aC) i agropastors (ca. 3700-‐2200 aC) § Presència de sitges excavades pels agropastors que tallen la primera ocupació
Loteshwar
1 cm
3 cm
5 cm
Loteshwar § Deposició d’una capa de gramínies a la base de la sitja per preservar el gra § Uelització de la sitja només durant l’estació seca
Fitòlits de gramínia
Loteshwar Midó de mill peet
Granes de mill peet
Fitòlits d’espícula de mill
20 μm 1 mm
50 μm
Loteshwar Sèsam domèsec Rosella
Fragment de blat
Horsegram (fava)
Chenopodium sp.
1 mm
1 mm
2 mm
1 mm
1 mm
Datrana IV § Excavat durant el novembre i desembre de 2010 § Duna ocupada periòdicament per caçadors-‐recol·∙lectors (ca. 7700 aC) i agropastors (ca. 3300-‐3000 aC) § Extensa àrea de taller de talla líeca § Diverses concentracions de materials (fauna, peces de mòlta, restes de talla, ceràmica)
Datrana IV Midó de mill peet
2 cm
5 cm
20 μm
Vaharvo Timbo § Excavat durant el novembre i desembre de 2011 § Duna ocupada per caçadors-‐recol·∙lectors (ca. 5600-‐5000 aC) § Enterrament d’un infant (ca. 2800-‐2600 aC)
Vaharvo Timbo
Vaharvo Timbo Sèsam silvestre
Sèsam domèsec
1 mm
5 cm
Etnografia i etnoarqueologia
Els Rabari § Ideneficació de patrons rellevants per a l’estudi de comunitats del passat § Seguiment de comunitats seminòmades actuals, com els rabari § Entrevistes i observació de patrons sobre: § Accés i geseó de recursos § Mobilitat estacional Ma}hieu Salpeteur
Els Rabari
Nawgada i Jhandala § Aproximació etnoarqueòlogica a comunitats agropastorals tradicionals § Anàlisi de l’ús de l’espai domèsec i detecció de marcadors antròpics que puguin ser documentats en el registre arqueològic
Nawgada i Jhandala § Marc de referència per a l’estudi d’estructures domèsWques: § Entrevistes i observació de patrons § Anàlisi de làmines primes
Victoria Yannito
Nawgada i Jhandala § Marc de referència per a l’estudi d’acWvitats domèsWques § Anàlisi geoestadísWc d’elements químics i restes microbotàniques
Fosfats
Proteïnes
Àcids grassos
Interpretació
Caçadors-‐recol·∙lectors
Comunitats agropastorals
Més enllà del Gujarat
El projecte SimulPast i l’estudi de la resiliència § Coevolució de les poblacions humanes i el medi § Escenaris d'estrès mediambiental i canvi vs. variabilitat climàeca § Resiliència i estratègies de subsistència
Valorització del patrimoni local
Transferència de coneixement
§ Realització d’uns curs d’esWu a la MS University of Baroda el setembre de 2011 § Formació en ciències de l’arqueologia a estudiants de màster i doctorat
Expedició al Gujarat, Índia
Una perspeceva global § Aplicacions del coneixement arqueològic per a problemàWques actuals en zones àrides i semiàrides: § Estratègies sostenibles d’ús del sòl § Aprofitament sostenible dels recursos hídrics § Transferència de coneixement tradicional § Biodiversitat
Agricultura sostenible
Agraïments P. Ajithprasad | Andrea Balbo | Charu Gadekar Carla Lanceloz | S. V. Rajesh | Bernardo Rondelli Ma}hieu Salpeteur Girolamo Fioreneno | Charles French | Rakesh Dumka | Núria García Girish Kothyari | Pep Mateos | P. Morthekai | David Rodríguez Javi Ruiz | Prabhin Sukumaran | Abha Tripathi | Victoria Yanni}o
Agraïments
L'accés a les imatges ENVISAT ha estat possible gràcies al programa ESA EOPI (h}ps://earth.esa.int) en col·∙laboració amb el Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya. L’accés a les imatges ASTER ha estat facilitat per el servidor NASA-‐USGS servers (Land Processes Distributed Aceve Archive Center -‐ LP DAAC – United States Geological Survey – USGS -‐ Earth Resources Observaeon and Science Center -‐ EROS) (lpdaac.usgs.gov). Les imatges CORONA s’han processat en col·∙laboració amb el Insetute of Seismological Research, Gandhinagar, Gujarat.
Moltes gràcies!
cases.upf.edu
[email protected]
@casesbcn
