Arqueologia
Miscellanèa en aumenatge a Melquíades Calzado de Castro “Damb eth còr Aranés”. Vielha: Institut d’Estudis Aranesi, 2010 P. 135-154.
Resultats des campanhes arqueologiques en Castèth Leon (2004-2006) Elisa Ros Barbosa1* Airau de Patrimòni Culturau deth Conselh Generau d’Aran
Ainhoa Pancorbo i Picó2* Arqueociència Serveis Culturals, SL
Plaçament e significat istoric de Castèth Leon Eth jadiment de Castèth Leon se trape plaçat en un tucò de lèu 900 m de nautada dessús dera confluéncia dera Garona e der arriu Joeu, en pòble d’Es Bòrdes, cap deth municipi deth madeish nòm, en terçon de Lairissa dera Val d’Aran, Eth tucò ei delimitat per un malh pes costats sud-oèst e nòrd-oèst. Peth planhèth plaçat dejós d’aguest malh discor er antic Camin Reiau, èish viari vertebrador dera Val d’Aran, de possible origen roman o preroman , que des dera planhèra occitana remonte eth cors dera Garona. Des dera antica fortalesa, eth contròtle d’aguest camin istoric resulte absolut. Peth nòrd-èst eth tucò se lhèue tamb ua fòrta pinent peth dessús dera Garona. Mès doç ei eth vessant sud-èst, per a on s’accedie tath castèth. Era fortificacion de Castèth Leon, en Es Bòrdes (Val d’Aran), a representat pendent lèu cinc sègles (1283-1719) era sedença e eth simbèu deth poder reiau ena Val d’Aran. Cossent tamb era documentacion, eth castèth siguec bastit - segontes d’auti rebastit ath dessús des rèstes d’ua fortificacion anteriora (PITA MERCE, 1965),1 pes tropes franceses deth senescau de Tolosa, Eustaqui de Beaumarchais, immediatament dempús dera invasion d’Aran en 1283 per part deth rei de França, Felip III, coma conseqüéncia dera excomunion deth rei Père III (II d’ Aragon) eth Gran per part deth papa Martin IV. Totun, en retirar-se es francesi des territòris catalans aucupadi, mantingueren era Val d’Aran en tot argumentar qu’eth
1*. Conselh Generau d’Aran. Pg. dera Libertat 16 25530 VIELHA. 973641801.
[email protected] 2*.
[email protected] 1. Aguest autor apunte qu’aguestes rèstes anteriores poirien correspóner a un “oppidum” d’epòca romana o visigotica. Es trabalhs realizadi enquiath moment non an aportat cap d’indici d’aguesta existéncia.
domeni sus aguesta les pertocaue. Era postura provoquèc un long litigi que non se barrèc enquiar an 1313. En tot que non se dirimisse a quin des règnes apertanhie era Val d’Aran, aguesta, a compdar de 1298, passèc provisionaument, “en segrèst”, jos era tutèla deth rei de Malhòrca. En 1283, en envadir era Val d’Aran, Eustaqui de Beaumarchais bastic ua fortalesa fòrça importanta, estrategicament plaçada en horcalh entre eth Camin Reiau, que procedent de França vertebraue tota era val dera Garona e eth qué pera Artiga de Lin comunicaue tamb es vesies vals de Benasc e de Luishon, çò que demòstre clarament era intencion de França d’ annexionar-se era Val d’Aran. Des d’aguest moment Castèth Leon devenguec era sedença, prumèr, des governadors francesi e, pendent eth periòde que demorèc en segrèst, de 1298 enquia 1313, des malhorquins. Tanben dempús deth retorn en 1313 d’Aran ath domeni deth rei Jaime II d’Aragon, Castèth Leon contunhèc coma sedença deth governador generau, representant militar e cap dera administracion reiau en Aran enquiara sua des·hèta, en 1719. Pr’amor d’aquerò, eth castèth a devengut ath long dera sua existéncia un scenari plan important en totes es freqüentes hètes belliques qu’an afectat ara Val d’Aran. D’aguesta faiçon, a grani tralhs, calerie mentar coma en sègle xvi, e mès concrètament, en temps de Felip II, en cors des guèrres contra França e contra eth protestantisme, Castèth Leon siguec objècte d’un impòrtant prètzhèt arrefortificador. En sègle xvii, pendent era Guèrra des Segadors (16401652) s’i desvolopèren diuèrsi assetjaments e successives aucupacions per part des exèrcits contrincants. Prumèr, en 1641, siguec assetjat pes partidaris dera Generalitat, comandadi per aranés Bartomèu España. Dempús d’un cuert intervau en mans procastelhanes, pendent er an 1643, retornèc en poder des catalans e des sòns aliats
135
Ar
q u e o l o g i A
francesi enquia octobre de 1649, quan dempús d’un nau sètge, es tropes procastelhanes, dirigides per Pedro Pallàs e Rafael Subirà, tanben d’origen aranés, recuperèren Castèth Leon. Tanben artenhec un papèr subergessent en transcors dera Guèrra de Succession espanhòla (1700-1715) . Er an 1706, un grop d’aranesi partidaris deth pretendent catalan ath tron, er archiduc Carles, entestadi per Ramon Moga, prengueren Castèth Leon. Eth castèth demorèc en poder d’aguest partit enquia 9 d’octobre de 1711, quan dempús d’un cuert sètge e davant era menaça de minar eth castèth, era garnison d’aguest se rend ar exèrcit francés comandat peth marqués d’Arpajon. Fin finau, er an 1719, en cors d’un nau conflicte bellic, coneishut tamb eth nòm de Guèrra dera Quadrupla Aliança, es fòrces franceses, comandades peth mariscau de camp Bonàs, envadissen Aran e sosmeten Castèth Leon a un dur sètge e ara accion dera artilheria pesada pendent apuprètz un mes, enquia que finaument, er 11 de junh de 1719, era garnison deth castèth se rend. Es tropes franceses, abans d’abandonar eth castèth en noveme deth madeish an complèten era totau des·hèta dera fortificacion. Maugrat qu’en decors deth sègle xviii s’elaborèren diuèrsi estudis e projèctes entath sòn rebastiment, sigueren toti eri desestimadi pr’amor dera vulnaribilitat dera fortificacion qu’es nautades propères aufrien ar armament modèrn. Totun, eth valor defensiu deth lòc se tornèc a méter de manifèst pendent era invasion des maquis de 1944 (19-27 d’octobre), en cors dera quau, es maquis aucupèren er airau der antic castèth, çò que, dempús d’ua crudenta luta ath long deth dia 19 d’octobre tamb es carabinèrs que defenien eth pòble d’Es Bòrdes, les permetec hèrse tamb eth contròtle d’aguest e deth tram corresponent dera carretèra nacionau pendent es nau dies que durèc era invasion (MARTÍNEZ DE BAÑOS, 2002).
Es hònts documentaus Es hònts documentaus sus Castèth Leon son plan abondoses maugrat qu’en part demoren encara pendentes d’estudi. Totun, laguens dera documentacion coneishuda, un bon corròp, mos a aportat ua informacion plan importanta sus era configuracion e er aspècte fisic deth castèth, de grana ajuda entara identificacion e interpretacion des rèstes arqueologiques. Entre aguestes i trapam suenhats inventaris e descripcions des reformes amiades que mos descriuen cramba per cramba era estructura arquitectonica deth castèth, e eth mobiliari, objèctes e armament qu’en determinats moments possedie (JOANOT SALBA, 1555; ÇAPORTELLA, 1588; MIGUEL FERRER, 1588, ALAMANY DE TRAGÓ, 1589, TIBURCIO SPANOCCHI, 1594; GRACIA DE TOLBA, 1613).
136
Un aute important corròp de documentacion mos apòrte plans dera bastissa en desparièrs moments (TIBURCIO SPANOCCHI, 1594; NOAILLES, 1691; ANONIM COL. Del POZO, v. 1700; MASSE, 1711; ANONIMS SHAT, 1711 E 1719), çò que permet seguir era evolucion arquitectonica dera madeisha.
Es intervencions arqueologiques (2004-2006) Ei pr’amor deth protagonisme qu’era fortificacion de Castèth Leon a artenhut ena istòria dera Val d’Aran, qu’era recèrca arqueologica en antic parçan dera fortificacion a devengut ua vielha aspiracion qu’er an 2004 eth Conselh Generau d’Aran comencèc a hèr realitat a trauèrs d’un projècte d’investigacion e de recuperacion des rèstes fisiques deth castèth. D’alavetz ençà s’an amiat tres campanhes d’intervencion arqueologica de cuerta durada pendent es ostius deth 2004, 2005 e 2006. Abans d’aguestes ère ben pòc çò que sabíem sus es caracteristiques fisiques deth jadiment, des nivèus e materiaus arqueologics que lo conformauen, en tot trapar-se es sues rèstes dejós d’ua densa cocha de vegetacion. En cò que tòque ath perimètre dera fortalesa, lo podiem intuïr sustot pes costats sud, oèst e nòrd, enes quaus era accidentada morfologia deth terren contribuís de manèra decisiva en aguesta definicion. Mès difícil de delimitar ère peth costat d’autan, tamb pinents plan mès doces. Ath delà, era abondosa documentacion escrita e grafica conservada supausaue ua grana ajuda entara interpretacion des estructures. Totun, en relacion as nivèus e materiaus arqueologics, desconeishíem lèu totaument çò que mos trobaríem, maugrat qu’ er important hilat de trinchères de 1944, mos hège a entreveir era problematica d’estrats bracadi e d’estratigrafia invertida qu’efectivament mos auem trapat, e tanben ena part mès nauta deth jadiment, er aflorament dera ròca ath hons de quauqu’ua des rases deishaue entreveir ua febla poténcia des sediments (4060cm). Sonque ua vaga notícia escrita hège referéncia a ua supausada trobalha de ceramica medievau (PITA MERCE, 1965). Era campanha deth 2004 amiada pera brigada dera empresa SAVA (Servicis Ambientaus dera Val d’Aran), depenenta deth Conselh Generau d’Aran, entre es dies 24 e 31 de mai e deth 16 enquiath 25 d’agost, previege unicament era preparacion der airau mejançant era tala dera abondosa vegetacion arbòria e arbustiva que i creshie. Coma s’auie previst, aqueri prumèrs trabalhs permeteren delimitar eth contorn deth recinte superior e principau dera fortificacion e tanben, gràcies as nombrosi plans que se consèrven, identificar es volums de quauques estructures arquitectoniques e d’ òbres de defensa segondàries que s’auien bastit ath torn deth recinte a finaus deth sègle xvii, maugrat qu’aguestes tot just s’endonvièssen miei amagades encara pera potja, es arraïcs e plantes grimpantes, o ben, parciaument cobèrtes dejós des esmolinaments.
Elisa Ros Barbosa / Ainhoa Pancorbo i Picó
Un còp amiada era neteja se procedic per part des Servicis Tecnics deth Conselh Generau d’Aran a hèr un lheuament topografic der airau. Ena campanha següenta (1-12 d’ agost de 2005) encetèrem es cataments arqueologics en extension en airau superior deth castèth (sectors A, B e C) çò que contunhèc pendent era campanha deth 2006, tanben pendent era prumèra quinzea deth mes d’agost. En andues campanhes compdèrem tamb era collaboracion de personau dera empresa Arqueociència, de Sava e de quauqui volontaris as quaus arregraïm era sua participacion.
Assag de determinacion d’orizons cronologics Maugrat qu’er airau catat ei encara plan redusit, es trabalhs arqueologics an documentat un nombre important d’estructures, accions negatives e estrats associadi a un bèth pilèr d’elements dera cultura materiau, qu’eth metòde de registre arqueologic, tamb era valuosa e decisiva ajuda dera documentacion istorica2 mos a permetut relacionar e interpretar (ROS, E. 2004;3 ROS, E - PANCORBO, A 2008).4 En tot soslinhar era sua provisionalitat, aguesta collaboracion pluridisciplinara ena rècerca amiada en aguestes intervencions, mos a permetut enquiath moment, establir, un brolhon o ipotèsi sus es orizons cronologics de Castèth Leon. Bensè qu’aguesta ipotèsi de trabalh ara elaborada, en un futur e ara lum de naues recèrques aurà d’èster concretada, contrastada e autanplan modificada. Tanben cau díder que quauqui d’aguesti orizonts s’n podut enquia aué establir a compdar dera documentacion escrita. Per contra, era cronologia de quauques rèstes arqueologiques s’a artenhut exclusivament per datacion relativa, gràcies ara interpretacion des relacions d’anterioritat e posterioritat entre estructures, negatives e estrats, aguesti darrèrs associats a quauqu’un des pògui objèctes materiaus qu’actuen coma fossils directors en tot comportar ua cronologia absoluda (basicament monedes e quauques produccions ceramiques o motius decoratius des madeishes). Atau, totun qu’a nivèu conceptuau es orizons son clars, ena practica entre es orizons C, D e E, en aqueri endrets a on eth catament non a trapat era seqüéncia estratigrafica complèta non ei possible establir relacions tamb unitats estratigrafiques (UE) cronologicament clares. Resulte aué per aué extraordinàriament dificil adscríuer es sòns elements a un o aute orizon, ja qu’a nivèu de materiaus son escasses es diferéncies.
2. Arregraïm a Joan Carles Riera Socasau era sua remercabla e desinteressada collaboracion en aguest prètzhèt. 3. Memòria de la 1ª campanya d’Intervenció Arqueològica integrada al Projecte d’investigació i dinamització cultural de Castèth Leon (Es Bòrdes – Val d’Aran) 2004. 4. Castèth Leon (ES Bòrdes-Val d’Aran). Memòria de l’excavació arqueològica duta a terme el anys 2005 i 2006.
Cossent tamb çò qu’acabam d’expausar, auem podut determinar 10 orizons o fases en jadiment de Castèth Leon. Orizon A: circa 1283 Bastiment deth castèth en 1283 segontes era documentacion istorica. En moment actuau dera recèrca non i podem adscríuer tamb certesa cap de rèstes materiaus. Maugrat aquerò, ei factible de pensar que, quauques estructures, coma era fondamentacion dera tor mèstra (ue 1003), element arquitectonic de grana significacion en ua fortalesa, tamb era sua rasa de fondamentacion 1013 e 1017) e er espaci sosterranh catat laguens der airau dera tor (ue 2022), atau coma tanben eth basament de quauqui panhs dera muralha, especiaument es de cogant (2001 i 3001) a on s’obsèrven mens rehètes, poirien auer estat bastides en aguest moment. Tanben a nivèu escrit ei ben escassa era informacion de qué dispausam sus era organizacion e caracteristiques arquitectoniques deth castèth en epòca medievau. Totun, sabem que pòc dempús de passar a mans deth rei d’Aragon, entre es ans 1318 e 1320 e posteriorament tanben en 1362, s’amièren a tèrme diuèrses òbres entà mielhorar-ne era sua defensa. En 1373, s’i desvolopèren naui trabalhs, en aguest cas, entà pr’amor de reparar tamb caractèr d’urgéncia es grèus desperfèctes que presentaue ua des tors que flanquejauen eth portau e era tor mèstra, a causa deth fòrt tèrratrem qu’eth dia 3 de març d’aqueth madeish an afectèc as parçans deth Pirenèu centrau (OLIVERA et al., 2006).
fig. 1. Bastion extrèm nòrd-èst dera muralha
fig. 2. Vista generau dera muralha oèst
137
Ar
q u e o l o g i A
Orizon B: Estructures dejà preexistentes ara reforma de 1588-89 A compdar de mitats de sègle xvi dispausam dejà d’abondosa documentacion escrita e grafica dera dusau meitat deth s. xvi. En 1555, Joanot Salba mos balhe ua importanta descripcion5, a on descriu eth castèth coma “vielh, en fòrça mau estat e non premanit entà hèr front as estratègies dera guèrra modèrna”. Hig tanben qu’es murs son d’escàs celh, exceptat es dera tor der aumenatge, es quaus aconselhe perbocar tamb mortèr de caudia e deplore er estat der armament e er escàs nombre de guàrdies, 8 o 9 òmes qu’intègren era garnison fixa deth castèth, maugrat que reconeish qu’en cas de guèrra, aguesta ei reforçada per vesins des pòbles propèrs en tot arténher un totau de 86 òmes. Maugrat aquerò, era detalhada descripcion e inventari qu’en 1584 mos apòrte en governador Çaportella6 testimónien clarament qu’era fortificacion encara demoraue en aguesta precarietat. Gràcies ad aguestes suenhades descripcions sabem tamb certitud qu’era tor mèstra circulara (ue 1003) e er espaci sosterranh catat en sòn interior (ue 2022) que hège es foncions de preson ja existien. Maugrat aquerò, en estat actuau des cataments non auem pas podut localizar es nivèus d’us associats ar edifici, senon sonque es nivèus dera sua des·hèta (Orizon G).
fig. 3. Tram dera fondamentacion dera tor mèstra (UE 1003) talhada pera trinchèra (UE 1004)
Orizon C: Era reforma de Miquel Ferrer (1588-89) Fin finau, era situacion internacionau, prumèr era guèrra entre Espanha e França e, posteriorament, era possanta menaça des uganauds, obligue a Felip II a fortificar era termièra. Aguestes circonstàncies se tradusissen en Castèth Leon en ua importanta renauida arquitectonica e der armament desvolopada en dues
5. Joanot Salba. Estado 319. Folios 9-12. Archivo de Simancas. 6. Çaportella. Guerra antigua. Guerra y Marina. Legajo 169, fol 81-82. Archivo de Simancas.
138
fases: era prumèra entre 1588-89 1589 e era dusau en 1594. Es òbres de 1588-89 (Fig. 6), dirigides peth governador Miguel Ferrer, consistiren basicament en: • aplicacion d’ua naua cocha de perbòc sus toti es murs • renauida des losats tamb substitucion de cabirons, taules e lòses enes cobèrtes des tors e des edificis interiors • refortilhament deth pòrtau d’accès tamb era incorporacion de naui elements: eth bastiment d’ua barbacana o còs exterior, era dubertura d’un varat e eth bastiment d’un pònt lheuadís • plaçament der escut reiau ath dessús deth portau • bastiment d’ua barbacana (balet) ath dessús deth tram oèst dera muralha • reabilitacion intèrna des crambes e deth sòn mobiliari • subministrament d’armament modèrn (artilheria) Encara aué ua inscripcion en marbre blanc, actuaument calada ena façada d’ua casa particulara d’Es Bòrdes, commemòre aguesta reforma tamb es tèrmes qu’ara seguida reprodusim: ESTA OBRA MADO HAZER EL MUY ILLE. SEÑOR CAPITAN MIGUEL FE RRER SIENDO CASTELLA Y FORTIFICO ESTE CASTILLO Y LE PUSO ARTILLE RIA ARMO LA PNTE VAL DE ARCABU ZES EN EL AÑO D 1589 De tota aguesta renauida ne da fe er inventari qu’eth madeish 1589 escriu en préner possession deth castèth, eth sòn nau governador Alamany de Tragó.7 Documents plan valuosi pr’amor deth gran volum d’informacion que mos proporcionen sus er aspècte qu’aufrie Castèth Leon, pògui ans dempús dera reforma, son es suenhats e detalhats gravats e escrits der enginhaire militar Tiburcio Spanocchi qui per orde de Felip II efectuèc en 1594 ua visita tath castèth entà comprovar eth bon estat e era foncionalitat deth castèth. Spanocchi diboishèc en planta eth bastiment, en tot enumerar e descríuer es dependéncies que i auie. Ath delà d’aquerò, mos a balhat ua vista dera façada de Castèth Leon des de cogant, que constituís er unic auçat que deth conjunt dera fortalesa possedim e per tant, devié un document clau entara coneishença d’un bèth pilèr de detalhs arquitectonics dera bastissa. Ath delà d’aquerò, aguest diboish permet tanben identificar fòrça elements der entorn deth castèth, taus coma eth Camin Reiau, er arriu Joeu, e es pòbles d’Arró, Begós e Benós.
7. Alamany de Tragó. Calzado, trabalh mecanoescrit . Archiu Calzado.
Elisa Ros Barbosa / Ainhoa Pancorbo i Picó
Tota aguesta documentacion a hèt possibla era identificacion de quauques estructures concrètes, coma era cantoada nòrd-oèst der edifici dera casèrna (ue 3018) e es diferentes unitats (ues 3061, 3062, 3049, 3024 e 2021) qu’intègren es murs que flanquejaven, eth corredor d’accès tara tor mèstra. De totes aguestes estructures, maugrat qu’enquiath present non s’a catat es nivèus d’ocupacion corresponents, son ja documentadi en plan anterior ara reforma de 1594. Orizon D: Eth castèth dempús dera reforma de Spannochi (1594-1640) Totun, Spanocchi determinèc que Castèth Leon non reunie pas es condicions avientes entara sua defensa e prepausèc ua naua reforma, qu’expausèc detalhadament en un informe escrit e sus un plan8. Aguesta reforma sonque s’amièc de manèra parciau. En resum, era reforma de 1594 consistic en: • remodelacion e naua compartimentacion de dues edificacions preexistentes, ua, era plaçada en costat de meddia, entà convertir-la en Casa deth Govèrnador e era plaçada en costat de cogant, entà que servisse de quartèr entàs soldats en tot preveir una garnison de 40 òmes. • bastiment ena entrada d’un recinte cubèrt entath còs de guàrdia • ampliacion deth pati d’armes mejançant er esbaussament de quauqui espacis interiors • bastiment de terraplens exteriors de refòrç a repè des tors de Sta. Barbara e de St. Jaime en cant septentrionau dera muralha. • se des·hè era barbacana (balet) deth costat oèst, que s’auie lheuat en cors dera reforma de 1588-89: Totun, eth hèt qu’enes plans posteriors i contunhe mercada mos hè a pensar que possiblament sonque se rebaishèc era nautada (possiblament correspon ara sòrta de aterrassament (UE 3025) que contunhe era alineacion der edifici dera casèrna, sus era muralha de cogant. En contra deth critèri expausat per Spanocchi, se conservèc era barbacana dera entrada, tamben bastida pendent era reforma de Miguel Ferrer. Aguesta ei era configuracion arquitectonica que mos descriu uns ans dempús, en 1613 Juan Fco. Gracia de Tolba, visitador reiau, enviat per Carles III e que cau pensar que se mantenguec pendent era prumèra meitat de s. xvii. Ad aguest moment, (1594-1640) pensam que corresponen es estructures localizades a autan deth sector C (es sistèmes de murs que conformen es unitats 3019, 3036, 3037, 3038, 3053 e 3020, amassa tamb era
fig. 4. Detalh deth nivèu d’esbauç deth losat (UE 2024) que farcie er espaci intèrn dera tor mèstra
canalitzacion 3019). Ada eres i trobam associadi es nivèus d‘ocupacion mès antics enquiath present identificadi (ues 3041, 3058 e 3057), datadi per materiaus ceramics e un doble tornés de França (1613-1642) (Annèx 1, moneda num. 6). Orizon E: Des·hètes e rebastiments pendent era Guèrra des Segadors (1640-1652) En transcors dera guèrra se produsiren diuèrses confrontacions en castèth, es quaus, comportèren, coma indiquen es documents, bèri esbaussaments e es corresponents apraiaments de quauqui bastiments. A nivèu arqueologic aquerò se correspon tamb quauqui rebliments d’abandon (ues 3036, 3022) que posteriorament aniveladi se convertissen en naui pasiments (ues 3035 e 3029). Orizon F: Nivèus d’ocupacion dera dusau meitat deth sègle xvii (1652-1702) Dessús d’aguesti naui pasiments i trapam depositadi es paquets estratigrafics mès importants, corresponents ara ocupacion pendent d’aguest long periòde (ues 3017, 3035, 3043 e 3028). En aguesta darrèra unitat estratigrafica s’an localizat dues monedes era prumèra des quaus, ei ua moneda francesa de Loís XIV, (16431715), un sòu de 15 denièrs, encunhat en Tolosa de Lengadòc en 1692, sus ua pèça anteriora, possiblament d’Enric IV (Annèx 1, moneda num. 5). Sabem tanben, en aguest cas a trauèrs dera documentacion, qu’ entre 1688 e 1691 se bastiren naues fortificacions exteriores, sustot en flanc èst, eth mès vulnerable e a on s’i daurie era pòrta, tamb un glacis o terraplen en pinent entà protegir er accès ara fortalesa. Tanben se bastiren d’auti refòrci en terraplen ena cara exteriora des costats nòrd e oèst dera muralha.
8. Spanocchi. Guerra Antigua. Legajo 405. Fol. 175-177. Archivo de Simancas.
139
Ar
q u e o l o g i A
Orizon G: Estralhs pendent era Guèrra de Succession e rehèta deth marqués d’Arpajon (1702-1711) A nivèu arqueologic observam un còp mès era realizacion de naui pasiments ena zòna catada deth castèth, quauqu’uns a base de petites losetes (ues 1010, 3014, 3032, 3051 e 3052), de ben segur, pr’amor deth mau estat qu’es estralhs dera guèrra provoquèren ena fortificacion. En ocupar es tròpes felipistes Castèth Leon en 1711, eth marqués d’Arpajon ordenèc importantes reformes tamb cargue ath Conselh Generau.
Orizon I: 1719 sègle xx Ath long d’aguest periòde assistim ath procès de remplec des materiaus constructius originaris deth castèth ena bastenda des naues edificacions deth pòble d’Es Bòrdes. Se produsís tanben eth profitament agropecuari der airau dera antica fortificacion. (ues 1011, 2008, 2009, 2026, 3008, 3009, 3013). Pròva deth prumèr fenomen son entre d’autes era lòsa funerària de Stephanus de Merriaco actuaument calada enes murs dera glèisa e era labada commemorativa dera renauida de Miguel Ferrer, aué calada ena façada d’ua casa deth pòble. Tamb era dusau finalitat se deguec amiar es remontes de quauqui murs coma tanques de finques (1002), se plantèren arbes frutèrs e uarts e se bastiren bères cabanes (ues 3003 e 3004). Orizon J: Atrincherament deth tucò en octobre de 1944
fig. 5. Estructures exumades ena part centrau deth sector C
Orizon H: Devastament definitiu dera fortalesa en 1719 Ath dessús d’aguesti darrèrs pasiments s’i depositen sediments enes quaus trapam, amassa tamb materiaus pròpis dera vida vidanta, nombrosi projectils (balins de plom e fragments des granes bombes d’explosion de hèr e forma esferica (ues 1007, 3021, 3031, 3027, 3013, 3015, 3023 e 3059), testimònis der atac e des·hèta definitiva de 1719. Aguesti darrèrs devien mès freqüents en airau dera tor mèstra, e mès concrètament en potent paquet de materiaus de demoliment qu’aucupen er espaci interior dera tor. Entre aguesti cau soslinhar era identificacion deth nivèu d’esbaussament deth tet de lòsa (ue 2024).
fig. 6. Detalh des murs 3018 e 3025 en finalizar era intervencion
140
Aguest darrèr orizon correspon ara ocupacion dera Val d’Aran pes maquis, pendent es dies 19 e 26 d’octobre de 1944. En cors d’aguesti hèts Castèth Leon devenguec un scenari important ena luta entre maquis e era garnison de carrabinèrs que defenie era poblacion. Entà pr’amor d’aquerò, se catèc un hilat de trinchères (ues 1004,1005, 1006, 1008, 2005, 2006, 2007, 3004, 3005, 3006, 3007, 3044, 3045, 2027, 3063 e 3065) e s’adaptèren o bastiren dues estructures, era prumèra (ue 2004) tà autan, un nin de mitralhetes dirigit ath pòble d’Es Bòrdes a on se trapauen es carrabinèrs e era dusau, tà cogant (ue 3003) que permetie eth contròtle dera carretèra. Possiblament tanben en aguest moment s’amièsse era remonta de quauqui murs. Laguens d’ua des trinchères auem trapat un boton tamb era insígnia deth còs de carabinèrs.
Estructures, negatives e estrats En airau superior, a on auem centrat eth catament, podem dir qu’ ei ena part nòrd-oèst (sector C) a on existís major poténcia estratigrafica e tanben a on s’identifiquen major nombre d’estructures arquitectoniques e aguestes artenhen major nautada. En cambi, ar èst e meddia der airau (sectors A e B), era part mès elevada deth tucò se trape plan arrassada, conservant es murs escassa nautada (20-50cm). Es estructures localizades corresponen tamb certesa a desparièrs moments cronologics. Entà quauqu’ues, identificades tamb certesa mejançant es plans e descripcions dera epòca, era sua adscripcion cronologica ei inqüestionabla. Entà fòrça d’autes, non clarament identificables e soent objècte de multiples refraccions, resulte aué per aué, extremadament dificil determinar ua cronologia precisa. Atau son identificables es panhs de muralha des costats nòrd e oèst e era tor d’angle plaçada entre eres, qu’era documentacion istorica no-mente de St. Jaime.
Elisa Ros Barbosa / Ainhoa Pancorbo i Picó
A autan der airau (sectors A e B) s’a localizat era fondamentacion dera tor mèstra, dera quau sonque demore mens d’un quart deth sòn perimètre en costat nòrd, de traçat curvilinèu e un celh superior ath 1m, Totun, ath lafig. 7. Fragments de bomba de fragmentaguens d’aguest cion e bales perimètre, en costat sud, s’a podut localizar ua hòssa, catada ena roca naturau que correspon a un espaci soterranh dera tor, possiblament era preson que descriuen es documents. Aguest espaci, enquia aué, sonque parciaument catat, ei ramplit per diferents estrats producte der esbaussament dera tor: grani blòcs de pèira, tròci de caudia e mortèr descompausat. Eth darrèr estrat catat, exclusivament integrat per lòses de pissarra rectangulares e plan sancères, tamb un trauc en un extrem entà èster clauades e qu’en bèth cas, encara sauvauen eth clau de hèr, corresponie sense cap de dubte, ar esbaussament dera cubèrta, laguens deth quau se localizèc era moneda num. 1, un dinèr d’Aragon (Veir Annèx 1). Ei plan significativa era trobalha en aguesti nivèus de diversi fragments de bombes explosives de fragmentacion, que corrobòren es impactes dera artilheria pesanta en moment dera des·hèta definitiva de Castèth Leon pendent es mesi d’octobre e noveme de 1719 qu’en cas dera tor mèstra, es potents nivèus de destruccion e es escasses rèstes preservades dera fondamentacion, confirmen que siguec devastada enquiath madeish nivèu de tèrra. Eth sector C, a aportat abondosa informacion a travèrs d’ua complèxa seqüéncia d’estructures, negatives e estrats. D’entrada, es nombroses trinchères e ua edificacion de factura contemporanèa s’interposauen e bracauen era complèxa succession de sediments e estructures, soent plan devastadi, en tot dificultar era interpretacion des unitats estratigrafiques. Totun, eth registre arqueologic reflectís clarament multiples fases de des·hèta/rebastiment parciaus d’epòca modèrna, que se succedissen en un intervau de temps relativament cuert, de pòc mès de cent ans: des de meitats de s. xvii (1640-1659 Guèrra des Segadors) enquiath devastament definitiu de 1719. Per çò que hè as estructures, podem identificar dues trames diferenciades de murs qu’en grana part se superpausen. Era mès modèrna, (Ues 3020, 3036, 3037, 3038 e 3053) credem qu’en usatge abans de meitats deth sègle xvii, conformave redusits espacis rectangulars, possiblament compartimentacions intèrnes der edifici segontes es plans dera epòca.
Era dusau trama, mès antica, en cambi, correspon a rèstes de murs de major entitat que seguissen ua orientacion leugèrament desparièra (Ues 3024, 3047, 3061) e semblen correspóner, cossent tamb es plans dera epòca, a un des murs que flanquejaven eth corredor qu’amiaue tara tor mèstra. En relacion tamb aguest se trapen es murs (ues 3018 e 3025), era prumèra clarament identificables a compdar deth plan de Tiburcio Spanocchi, de 1594, tamb era cantoada nòrd-oèst der edifici descrit coma casèrna soldats. Eth dusau que perlongue era alineacion deth 3018, tanben identificat en aguesti plans, semble correspóner a un mur baish o terrassa per dejós dera muralha. Atau, sabem qu’aguesti murs, existien dejà en 1594.
Es produccions ceramiques Mencion especiau cau hèr ar ampli ventalh de produccions ceramiques identificades enes ni-vèus estratigrafics d’epòca modèrna de Castèth Leon, maugrat ara artenhuda cronologicament limitada des nivèus. D’entrada, cau remercar eth totau predomini des produccions originàries deth vessant nòrdpirenenc, concrètament deth parçan occitan e mès especiaument
fig. 8. Fragments de ceramica decorada en verd e manganés
fig. 9. Bòl decorat tamb verd e manganés
141
Ar
q u e o l o g i A
fig. 10-11. Siètes decorades tamb motiu radiau esgrafiat dejós de veirat verd e auriò
comengés9. Aquest predomini lèu absolut mos a representat ua grana dificultat en moment d’afrontar er estudi, pr’amor dera desconeishença que d’aguestes produccions existís en nòste país e ara dificultat entà accedir ara bibliografia francesa e as pròpris materiaus objècte d’aguesti estudis. Tanben cau remercar er estat fòrça incipient d’aguesti trabalhs, tamb encara uns pògui centres productors identificadi e sense dispausar de taules sus era evolucion tipologica e estilistica des madeishes (LASSURE, J.M. – VILLEVAL, G. 1999; COSTES , A - PIQUES, S., 2004). En nòste país sonque auem trapat ua excepcion ad aquerò dit enquiad ací, representada peth trabalh de recèrca arqueologica sus es nivèus d’epòca modèrna en castèth de Valéncia d’Àneu (Pallars Sobiran) (PADILLA, J. I, et al. 1996) a on maugrat plaçar-se en vessant meridionau des Pirenèus, s’an podut localizar lèu es madeishes produccions, maugrat qu’en uns percentatges fòrça mès amendrits qu’en Castèth Leon. En çò que tanh ara ceramica de procedéncia meridionau, constatam qu’era sua preséncia ei plan limitada. Maugrat aquerò, pr’amor que se trapen fòrça mielhor estudiades devien un element decisiu entara determinacion des cronologies. Dempús d’aguestes consideracions prealables passaram donques a analisar era diversitat de tecniques decoratives, tipologies e foncions d’aguestes remarcables
9. Comenges e Val d’Aran ath delà de compartir eth conquèst superior dera Garona an estat istoricament junhudes per prigonds ligams: formèren part d’ua madeisha circonscripcion administrativa romana; pendent quauqui bracs periòdes en epòca medievau sigueren amassades jos eth senhoratge deth comdat de Comenges, e en aspècte religiós, compartiren eth bisbat de Comenges enquia 1804. Tanpòc cau desbrembar era intensitat des ligams a nivèu economic, sociau e culturau.
142
produccions que cossent tamb era sua foncion auem classificat en dus grani corròps: era vaishèra de taula e era vaishèra de codina. Ei laguens dera vaishèra de taula fina, majoritàriament integrada per formes dubèrtes (siètes, escudèles o bòls) a on trapam ua major diversitat de tecniques e motius decoratius. En aguestes diferenciaram entre es produccions comengeses o septentrionaus, àmpliament majoritàries, e es produccions meridionaus, plan minoritàries laguens deth conjunt ceramic de Castèth Leon: Produccions septentrionaus (comengeses): 1. Decoracion en grafit sus engauba blanca a) Decoracion jos veirat policrom (verd-auriò) b) Decoracion jos veirat monocrom (auriò) c) Decoracions us engauba blanca sense veirat 2. Decoracion en verd e manganés sus engauba blanca 3. Decoracion a base d’engauba blanca, dejós cobèrta vitrea Produccions meridionaus: Pisa blua Reflèxi metallics Pisa policròma Ena vaishèra comuna o de codina, mès simpla e d’abitud desprovedida de decoracion, ei pr’amor d’aquerò plan mès mauaisit de deduir-ne era procedéncia, encara que podem supausar qu’en fòrça cassi, se tracte de produccions locaus. I predominen generaument es formes barrades, tipe dorna, topin, jarra o vas. Bèth còp, i trapam produccions hètes a man o a torn lent. Podem
Elisa Ros Barbosa / Ainhoa Pancorbo i Picó
fig. 12. Bòrd de sièta tamb decoracion en grafit de linhes concetriques e en ziga-zaga
diferenciar-i: Ceramica veirada Ceramica non veirada, de pasta oxidanta Ceremica non veirada, de pasta reductora
Decoracion en grafit dessús d’engauba blanca En encastre occitan era tecnica decorativa der esgrafiat, de mercada influéncia italiana, se difon a compdar de meitats deth sègle xvi enquia meitats deth sègle següent. De hèt, se pòden diferenciar tecnicament tres zònes (COSTES, A. – PIQUES, S., 2004): era provençau, d’influéncia ligur, era lengadociana, d’influéncia pisana e fin finau, era mès aluenhada dera influéncia italiana, qu’ ei era pirenenca que se desvolope en vessant nòrd des Pirenèus centraus e ena planhèra adjacenta. En parçan de Comenges, ath cant dera Val d’Aran, s’an identificat quate centres productors d‘aguest tipe de ceramiques enes localitats de Rieumes, Saveres e Era Plagne, ath torn de Muret, e St Frajou, plan propèr a St. Gaudenç. Aguestes produccions an podut èster estudiades en importants depòsits que s’an catat ena Bigòrra (Escaladieu e St. Orens de Lavedan) e en Comenges (Bonnefont, Alan e Martres-Tolosan). Enes materiaus de Castèth Leon, aguesta tecnica decorativa s’aplique sus escudèles o bòls semiesferics tamb elements d’apreension orizontaus de forma trapezoïdau e siètes de petites dimensions (lamina I, fig. 3; lamina II, fig. 1, 2 e 3; lamina III, fig. 1,2,3,7,9,10,12 e 14; lamina IV, fig. 2 e 6). Es incisions o grafits se hèn sus ua preparacion d’engauba blanca, qu’era incision elimine e qu’a posteriori se recobrís tamb veirat monocròm (auriò) o policròm (auriò e verd), (fòtos 10, 11e 12) en tot acquerir es parts incises ua tonalitat marron. Es pastes, majoritàriament iranjades o marronoses, son de textura porosa tamb desgreishant fin o miejan.
fig. 13. Fragment de jarra tamb decoracion en grafit dessús d’engauba blanca
Es motius decoratius son de tipe geometric: linhes parallèles enes elements d’apreension des escudèles e enes bòrds des siètes; òrla entre linhes, concentriques o non, plea de ponines linhes radiaus, obliqües, en zigazaga, ondulantes, en feston, simple o doble, (lamina II, fig. 1,2 i 3) (lamina III, fig. 9.10 i 12) e (fòto 11) Motius mens freqüents son ua sòrta d’elements globulars en disposicion radiau, coma es petals d’ua flor o estrelhes, er interior des quaus ei ramplit per un reticulat o per sèries de linhes parallèles (lamina I, fig. 3) (fòtos 10 e 12) En hons, soent era decoracion se limite a cercles concentrics acorropadi irregularament, çò qu’ei plan abituau en conjunt ceramic de Castèth Leon (fòto 11), o ben, ua òrla de linhes obliqües qu’entronège un motiu centrau. Es parallelismes tamb es produccions de St. Frajou semblen plan estreti. Per contra diferissen mès des exemplars trapadi en castèth de Valéncia d’Àneu, a on coma ja auem apuntat es ceramiques decorades tamb grafit son plan minoritàries. Maugrat qu’era ceramica esgrafiada se desvolope a compdar de meitats deth s. xvi, era sua convivéncia a nivèu estratigrafic en Castèth Leon, tamb era ceramica decorada en verd e manganés, qu’apareish ja en plen s. xvii, mos obligue a balhar ad aguestes produccions e per tant tanben as nivèus estratigrafics a on se trapen, ua datacion de meitats de s. xvii (COSTES, A. – PIQUES, S., 2004). Fin finau, entre es nòsti materiaus, trapam un ensem de ceramiques esgrafiades plan desparièr. En aguest cas, era decoracion s’aplique sus era superfícia exteriora de formes barrades, jarres o vassi, e non presente cap de cobertura veirada, o aguesta se redusís simplament a quauques degotaments. Era decoracion
143
Ar
q u e o l o g i A
consistís en ues linhes verticaus relativament amples esgrafiades sus era engauba blanca que compartimenten era superfícia deth vaishèth. Er espaci interior d’aguesti compartiments acostume a èster decorat tamb linhes verticaus ondulades o en ziga-zaga plan mès fines (lamina IV, fig. 2) (fòto 13). Aguest tipe decoratiu non ei pas documentat en Valéncia d’Àneu.
Decoracion en verd e manganés sus engauba blanca Es decoracions en verd e manganés son tanben ben representades laguens deth conjunt de materiaus ceramics de Castèth Leon, en tot coexistir tamb es decoracions esgrafiades laguens d’uns madeishi contèxtes estratigrafics. Decòre tanben es superficies interiores de formes dubèrtes (bòls, escudèles e siètes), predominant es linhes pintades en manganés en perfils e contorns e es verds enes interiors, en tot ramplir es espacis vuets. Totun, e coma excepcion, eth motiu de circonferéncies concentriques, plan abituau, ei diboishat tostemp tamb linhes verdes. En çò que tanh as pastes, acostumen a èster iranjades o òcres e d’abitud son mès ben depurades qu’en cas des ceramiques esgrafiades. Tanben se diferéncien des anteriores en hèt qu’eth repertòri de motius ei plan mès ampli, encara que talament basat en elements geometrics o vegetaus geometrizats (lamina I, fig. 1; lamina II, fig. 4-7; lamina III, fig. 6, 8 e 13) soent dispausadi de faiçon radiau. En aguest cas auem podut establir fòrça parallelismes tamb es pèces trapades en Valéncia d’Àneu. Totun, pensam que maugrat qu’en aqueth cas, se prenguec coma talhèr de referéncia eth gran centre productor de Cox, (Haute Garonne)10, era inexisténcia entre es materiaus de Castèth Leon, de motius zoomorfics pròpris d’aquèth talhèr, e era major proximitat des centres productors de Comenges o d’auti parçans des vals o deth piemont pirenenc, mos obliguen a suggerir aguest origen entàs
fig. 14. Base de sièta decorada en verd e manganés tamb eth nomentat motiu de colones
10. Poblacion plaçada enes confinhs deth departament de Garona Nauta tamb es departaments de Gèrs e de Tarn e Garona.
144
fig. 15. Decoracion de sièta en verd e manganés
pèces trapades en Castèth Leon. En aguest sentit, resulte plan significativa era preséncia entre eth nòste repertòri, d’un motiu radiau tamb ueit extrems o puntes diboishades en manganés acabades en ua sòrta de volutes, motiu coneishut coma ”motiu de colones” (fòto 14) identificat coma distintiu deth talhèr de Cassagne (Comenges) e corresponent a miejans de sègle xvii (COSTES, A. – PIQUES, S. 2004). Acostume a èster plaçat laguens de dues circonferéncies concentriques en verd, color tamb eth quau tanben i son representadi es ueit petales que decòren es espacis intercaladi entre es puntes deth motiu radiau principau. Es autors nomentadi, en tot coïncidir tamb B. Jolibert, apunten qu’es produccions en verd e manganés comencen a coexistir tamb es preexistentes esgrafiades, a compdar deth dusau quart deth sègle xvii, as quaus acabaràn reemplaçant. Totun, semble qu’an ua vida relativament cuerta, ja que desapareishen enes contèxtes delh sègle xviii. Un aute motiu freqüent e remercable, present en Castèth Leon e Valéncia d’Anèu , ei era flor d’onze petales, centrada en hons deth recipient o formant part d’un conjunt de dues o tres flors que sorgissen d’ua tija centrau coronada per un element dificil d’identificar. Per çò que tòque as òrles que decòren es bòrds, ei pòc çò que podem díder ja qu’enquiath present, dispausam d’escassi fragments corresponents ad aguestes. Es mès freqüentes son es circonferéncies concentriques en verd; es huelhes de perfil en manganés; es grops de quatre huelhes en verd, dispausades cap enjós; corròps de ponins matarrassi; ua alternància de circonferéncies e ellipses en manganés (fòto 15); o eth motiu de letres “C” en madeish color (fòto 8). Cau tanben mentar un motiu plan mès complèxe deth quau non dispausam pas dera sèria complèta, maugrat que semble consistir en ua alternància de formes ovalades e de formes en X, tamb es espacis intèrns superiors e inferiors ramplits tamb linhes orizontaus, diboishat en manganés exceptat er interior des formes ovalades.
Elisa Ros Barbosa / Ainhoa Pancorbo i Picó
Decoracion a base d’engauba blanca, dejós de cobertura veirada Representen un volum plan mès redusit qu’es anteriors encara que pro significatiu. Tanben siguec identificada en Valéncia d’Àneu, en aguest cas, contràriament a çò que passe en Castèth Leon, de forma fòrça mès abondosa. Era tecnica consistís en emplegar era engauba blanca entà traçar elements decoratius (cercles, espiraus, linhes ondulantes, etc) (lamina IV, fig. 4 e 8). Era posteriora aplicacion d’ua cobertura veirada conferís ada aguesta simpla decoracion ua vistosa aparença en subergésser extraordinàriament es motius de tons auriolencs sus eth hons achicolatat. Maugrat qu’es autores non auem podut localizar enquiath present cap de referéncia ada aguesta tecnica decorativa enes estudis francesi, e maugrat qu’era tecnica a artenhut en temps mès recents ua àmplia difusion per Catalonha, en jadiment de Valéncia d’Àneu, se li supause tanben ua procedéncia septentrionau (PADILLA, J. I, et al. 1996).
Reflèxes metallics Era ceramica decorada tamb reflèxes dauradi a ua preséncia plan esporadica enes nivèus arqueologics enquiath present catadi en Castèth Leon, sonque representada quauqui petits fragments amòrfes, plan rodadi, localizadi majoritàriament enes unitats estratigrafiques 2019, 2025, 3017 e 3028, toti eri tamb decoracion geometrica. Era pasta, de tons bèish assaumonat ei pro omogenèa, formada per ua argila depurada e compacta, maugrat quauques vacuoles. Eth color deth daurat ei variable, en tot depéner de components mès o mens blosi o der estat de conservacion dera pèça. Era introduccion d’aguesta tecnica en Catalonha se deu ar establiment de terralhaires valencians (TELESE, 1991: 19), e artenh eth sòn esplendor entre era dusau meitat deth sègle xvi e era
fig. 16-17. Fragments de siètes de ceramica blua
prumèra deth sègle xvii. A miejans de sègle xvii es talhèrs catalans deishèren de produsir aguesta terralha en tot substituir-la per pisa blua e policròma. Es centres productors mès subergessents son Barcelona e Reus, maugrat non èster pas es unics, produsint-se tanben en Muel (Saragossa) (PARERA, 1998: 85). En nòste cas, era pòga significacion e escassetat de fragments non hèn possible de determinar-ne era procedéncia.
Pisa blua Totun que tanben escassi, es fragments corresponents a produccions decorades en blu, son mès abondosi e en mès bon estat de conservacion qu’es de reflèxes metallics. Aguesti s’an localizat enes unitats 2027, 3003, 3017, 3027, 3028, 3035 e 3039, corresponent toti eri a siètes de mesures petites o miejanes e a escudèles, des quaus non auem pas podut documentar elements d’apreension o aurelhes. Maugrat que soent non an podut identificar-se es procedéncies tamb exactitud, podem afirmar que majoritàriament son produccions dera nomentada ceramica blua catalana. Era sua pasta ei compacta, tamb bères vacuoles e desgreishants de mica, quars o particules vermelhoses, e de color bèishiranjat, bèish o auriolenc. Presenten un vernís estannifèr que cobrís tota era pèça. Aguesta cocha ei era basa sus era quau se diboishen ua grana quantitat de motius en blu cobalt. Quan a miejans deth sègle xvii, era produccion de vaishèra daurada entrèc en crisi, se produsic un hòrta possada dera ceramica blua, d’influéncia italiana, en mercat e devenguec omnipresenta en tot eth territòri catalan pera sua abondosa produccion e era longa pervivéncia enquia finaus deth sègle xix, gràcies ara constanta adaptacion tecnica e estilistica des sòns talhèrs productors. Pendent eth darrèr quart deth sègle xvii hen aparicion naui tipes decoratius, es sèries de Poblet e de transicion, mercades per ua composicion mès austèra e senzilha. Era etapa de plenitud s’artenhec entre 1670 e 1730, quan es sèries, que continuèren inspirant-se tamb vaishères de Savona e Genova, prengueren un sentit teatrau, tamb era aplicacion de clars-oscurs e era representacion de scènes marines, batalhes eqüèstres o representacions umanes qu’arriben a hèr a desaparéisher es òrles. Maugrat qu’existís un ampli repertòri d’òrles de ceramica blua catalana, entre es pèces localizades en Castèth Leon sonque i trapam representades es coneishudes coma òrla dera corbata e dera palma dobla, documentades enes unitats estratigrafiques 3017 e 3035. Andues son abituaus a compdar de 1630-1640, amassa tamb es dera ditada o dera figueta. Per çò que tòque as motius decoratius centraus dispausam, ena unitat 3039, d’ua pèça tamb ua petita circonferéncia centrau qu’entornege ua reticula,
145
Ar
q u e o l o g i A
possiblament procedenta de talhèrs lheidatans. Totun, compdam tamb tres auti motius centraus des quaus encara non auem pas podut establir era procedéncia.
Pisa policròma Aguest ei eth tipe de decoracion ceramica mens representat enquiath moment en Castèth Leon, trobat tostemps en estrats corresponents as darrèrs orizons cronologics d’ocupacion dera fortificacion, concrètament enes unitats 2002, 2008, 2027 e 3017. Malurosamentt, es fragments, ath delà d’escassi son tanben de dimensions plan redusides, hèt que non permet determinar es motius decoratius e, en conseqüéncia tanpòc, er estil ne era procedéncia dera produccion.
Ceramica tamb veirat plumbifèr Se tracte d’un tipe ceramic, de produccion locau e de grana implantacion per tot eth territòri. Es prumères produccions son medievaus. En aguest prumèr moment, sègles xiv e xv, se produsic era tèrra verda de barcelona. totun, ei pendent eth sègle xvii quan aguestes produccions se generalizen en tot trapar-se talhèrs en lèu totes es poblacions (PARERA, 1998: 108). Artenhec ua grana difusion en tot produsir-se enquiara actualitat, maugrat qu’era aparicion a miejans de sègle xx de d’auti materiaus (caolin, gres e sustot eth plastic) e de tecniques productives mès mecanizades provoquèc era desaparicion d’un bèth pilèr de talhèrs. Eth veirat plumbifèr s’aplicave entà arténher era impermeabilizacion deth recipient, causa que comportèc un auanç plan important enes produccions de terralha de tenguda comuna ena vida vidanta. Eth veirat s’artenhie tamb un mescladís d’oxid de plom tamb d’autes oxids metallics -hèr, coeire, antimòni- que balhen coma resultat coloracions desparières de melat, verd e auriò, respectivament. D’auti viatges, s’aplicave simplament er oxid de plom, en tot adoptar alavetz era pèça es tons pròpris dera argila, vermelhosi o marrons. En cas de Castèth Leon se trapen veirats melats, verds e auriòs. Aguestes produccions son ben representades en castèth a on s’an podut diferenciar sèt tipologies diferentes: era sièta, era grasala, era dorna, eth topin, era jarra, eth brasièr e eth cantre. Totun cau díder qu’eth gran volum de fragments informes poirien correspóner a d’autes tipologies coma caceròles o plates. Presenten pastes plan omogenèes: rugoses, tamb particules desgreishantes de mesures miejanes o petites, normaument de quars o mica. Era coccion tostemp oxidanta balhe tonalitats vermelhoses o rosades.
Ceramica comuna sense veirat (òbra aspra) Entre aguestes produccions se trapen pèces cuetes tamb atmosfèra reductora, de pastes grises, ath delà
146
des pèces oxidantes de pastes vermelhoses, iranjades o marronoses. En andús cassi, es pastes sòlen èster plan grossières, tamb desgreishant plan vedible de quars, mica e d’autes particules. Coma impermeabilizant pòden presentar quauqui còps, ua engauba blanca. Tot e que no presenten veirat plumbífèr, en quauqui cassi se corbissen tamb ua engauba blanca exteriora. Era ceramica comuna sense veirat d’epòca modèrna siguec eth resultat dera popularizacion deth torn de terralhaire e dera milhora tecnica que se produsic a compdar des sègles xiv-xv. Maugrat aquerò, en vessant nòrd-pirenenc, concrètament en airau de Comenges, semble qu’era sua tenguda non s’impausèc enquiara dusau meitat deth sègle xvi (COSTES, A. – PIQUES, S. 2004). Atau, d’ua faiçon parallèla ar inici des produccions de veirat plumbifèr, se contunhèren fabricant vaishèths de terralha sense cap tipe de vernís. Totun, e a diferéncia des produccions medievaus, es pèces van aquerint, en generau, ues formes mès simetriques, frut deth modelatge a torn rapid, e s’emplègue de manèra mès abituau era coccion oxidanta, pr’amor des meilhores en bastiment e contròtle des horns. Aguest tipe de produccion presente ua omogeneïtat tecnica e tipologica ath long deth temps çò que hè plan difícil d’establir pautes cronologiques. Tanhent as formes, enes pèces de Castèth Leon, trapam fragments de gèrres, un ponin vas, desparièrs tròci de dornes, gasales e rusquièrs e quauque cantre. Ei de besonh remercar tanben era preséncia d’un bèth pilèr de fragments que poirien correspóner a recipients hèti a torn lent o a man, atau coma tanben era decoracion incisa que mòstren fòrça d’aguestes pèces, lèu tostemp formada per linhes obliqües dispausades ena part superiora der exterior de nanses o dessús dera carena des oles e dornes qu’acostumen a èster plan prononciades.
D’auti elements dera cultura materiau Ath delà dera terralha, associadi as nivèus estratigrafics catadi, s’an podut recuperar autes objèctes, entre es quaus cau soslinhar un important conjunt de materiaus metallics: claus e herradures de hèr; anères, botons e un esperon de shivalièr de bronze; ua diuersitat de projectils entre es quaus, fragments de bombes de fragmentacion de hèr (fòto 7) e bales de plom e un corròp de 6 monedes (4 catalanoaragoneses e 2 franceses) que cronologicament abracen des de finaus deth sègle xv enquia prumeries deth s. xviii, des quaus, adjunhem en annèx 1 er estudi realizat pera Sra. Maria Clua deth Gabinet Numismatic de Catalonha. Tanben s’an recuperat quauqui objèctes de uas e còrna (un piente, un mange de guinhauet, etc.) e fragments de petiti recipients o botelhetes de veire. Cau soslinhar tanben eth considerable volum de rèstes faunistiques, basicament uassi d’animaus domestics (vacum, ovin, cavalhar e poralha) que
Elisa Ros Barbosa / Ainhoa Pancorbo i Picó
constituïssen ua pròva irrefutabla dera abondosa preséncia de carn ena dièta dera tropa, e tanben corrobòren eth nombre relatiuament naut de persones que demorauen en castèth, en determinats periòdes en correspondéncia tamb es conflictes bellics que se desvolopèren a compdar de miejans deth sègle xvii e prumeries deth xviii (Guèrra des Segadors, Succession, Quadrupla Aliança). Era concentracion d’aguesti uassi ena part superiora deth sector C, associada a ua tanben nauta concentracion de ceramica de codina (dornes) e de vaishèra de taula (bòls, siètes, e jarretes), ei un indici pro significatiu sus era tenguda d’aguest espaci (ua sòrta de pati) pendent aguesti conflictes coma zòna de minjador o autanplan entà premanir es aliments.
fig. 18. Sòu de 15 denièrs de Loís XIV (1643-1715) batut sus ua pèça anteriora en 169[2] en Tolosa de Lengadòc
Annèx I Inventari e classificacion des monedes procedentes des cataments en Castèth Leon, Es Bòrdes (Val d’Aran). Campanhes 2005-2006 Maria Clua i Mercadal 1 Museu Nacional d’Art de Catalunya. 1 - u.E. 2024 Carles II 1670-1679?, dinèr d’Aragon Anvèrs: [caro]LVS·R . Bust deth rei coronat tara quèrra, entre C – A. Revèrs: [+arag]ONUM Crotz patriarcau AE; 14 mm Fontecha, 1968: A.4-9 2 - u.E. 3006 Joana e Carles ?, dinèr d’ Aragon ?, 1516-1555 Anvèrs: [+rx ara]GO[nvm] . Bust deth rei coronat tara quèrra, darrèr S. Revèrs: [+ ioana et karolv] . Crotz patriarcau BI; 0’48 g; 15 mm ; - h Fontecha, 1968: num. A2
3 - u.E. 3006 Felip III-Felip IV, dinèr de Barcelona, 1616-1621/16281634. Anvèrs: il·legible . Bust deth rei tara quèrra Revèrs: illegible . Crotz en tot talhar era legenda tamb cercles e punts en espacis alternadi AE; 0’75 g; 14 mm ; - h Botet i Sisó, 1908-1911: num. 629-632/684-688 4 - u.E. 3028 (97a) Er estat de conservacion dera pèça non permet era sua classificacion, maugrat aquerò se pòt determinar, a compdar de quauqua letra vedibla, ua cronologia aproximada ath torn deth sègle XIV-XV. Anvèrs: illegible Revèrs: illegible Bi; 2’15 g; 30 mm; - h 5 - u.E. 3028 (98a) Pèça rebatuda. Originaument ère un douzain o un gròs a nòm d’Enric IV, e ath dessús s’i batec un sòu de 15 deniers de Loís XIV. 1594-1610/1643-1715 Anvèrs: I é era legenda plan maumetuda dera pèça d’Enric IV en major format e en gran part illegibla, exceptat de D·G. Dessús era corresponenta a Loís XIV se ve mielhor: crotz formada per 4 dobles letres “L” coronades e enes cantoades 4 flors de lis. En centre laguens d’un cercle ua “M” (indicatiu de Tolosa de Lengadòc) e en un espaci ovalat ua flor de lis. Revèrs: Tanben s’obsèrve ua legenda plan maumetuda corresponenta ara pèça d’Enric IV e dessús era de Loís XIV: SIT·NOM[en] DOMINI · BENEDICTUM 169[2] Escut coronat. Bi; 1’78 g; 25 mm ; - h Ciani 1926: num. 1980 (documente aguestes pèces rebatudes). 6 - u.E. 3041 Loís XIII ?, doble tornés de França, 1613-1642 Anvers: illegible . Bust deth rei tara dreta Revers: illegible . tres flors de lis AE; 3’09 g; 20 mm ; - h Ciani 1926: num. 1718-1739
Abreviacions AE = bronze o coeire Bi = billon g = grams mm = millimètres h = ores, relacion des batudes d’anvèrs e de revèrs
1. Conservadora adjunta Gabinet Numismàtic de Ca-talunya.
147
Ar
q u e o l o g i A
Annèx II Lamina I 1) Sièta decorada tamb grafit dejós veirat verd e auriò. Motiu centrau radiau tamb cinc petales tamb espaci interior tamb grafit reticulat e veirat verd. Era òrla repetís eth madeish motiu (u.e. 3035). 2) Bòrd de sièta decorada tamb grafit sus engauba blanca e cobertura vitrèa (u.e. 3035). 3 e 4) Bòrds de formes dubèrtes decorades tamb verd e manganés, tamb franges verticaus incises (u.e. 2028) 5 e 6) Ceramica decorada tamb grafit dessús d’engauba auriòla (u.e. 3043). 7, 8, 9 e 10) Fragments de siètes tamb decoracions en grafit dejós veirats verds e auriòs (U.e 3028. 466, 3028.548, 3035, 3028. 465).
Lamina II 1) Fragment de bòrd de sièta decorada tamb verd e manganés. Òrla conformada per ellipses alternades tamb cercles en manganés que se talhen enes extrems. Aucupe er interior de cada ellipsa un rombe perfilat en manganés tamb eth laguens en verd e enes cercles un aute cercle mès petit. Era interseccion d’andues formes ei mercada en verd (u.e. 3028. 432). 2) Ceramica decorada tamb grafit dessús d’engauba auriòla (u.e. 3043). 3) Sièta decorada tamb grafit dessús d’engauba blanca e dejós veirat verd diboishant un petal tamb 3 perfils (u.e. 3028. 432). 4) Bòrd de sièta tamb decoracion vegetau en verd e manganés (u.e. 3035). 5) Bòrd de sièta en verd e manganés tamb decoracion geometrica de triangles
148
contraposadi en verticau ramplits de línhes orizontaus parallèles en manganés, en alternança tamb huelhes verdes perfilades en manganés (u.e. 3035.5). 6) Ceramica decorada tamb grafit dessús d’engauba auriòla (u.e. 3035). 7 e 11) Hons de bòls tamb decoracion en verd e manganés tamb motiu centrau de flor de 10 petals perfiladi en manganés e ramplits de verd (u.e. 3035, 3039). 8) Fragment de bòl decorat en verd e manganés tamb motius floraus o vegetaus (3035). 9) Ceramica decorada tamb verd e manganés. Sièta. Motiu centrau tamb reticula centrau en verd e perfil en manganés, enrotlat per dues circonferéncies concentriques en verd. Eth bòrd ei decorat tamb sies puntes triangulares en manganés decorades en sòn interior tamb linhes orizontaus parallèles en mateish color, perfilat exteriorament en manganés, a on i convergissen ponins traci alternativament en verd e manganés (u.e. 2019). 10) Base de sièta decorada tamb verd e manganés tamb motiu radiau format per 8 braci tamb er extrem exterior enrotlat, diboishadi en manganés. Intercalades tamb es braci ues làrmes en verd configuren un dusau motiu radiau (u.e. 3028.431).
Elisa Ros Barbosa / Ainhoa Pancorbo i Picó
Lamina III 1) Bòrd de sièta decorat tamb grafit sus engauba blanca e cobertura vitrèa (u.e. 3035). 2) Sièta tamb decoracions en engauba dejós veirat (u.e. 2023). 3) Sièta d’ala tamb decoracion de 3 linhes ondulantes en engauba blanca dejós veirat (u.e. 3035). 4) Ceramica tamb veirat plumbifèr bicolor. Forma dubèrta, (u.e. 2023). 5) Ceramica blua catalana. Fragment de bòrd tamb decoracion de palmetes en interior (u.e. 3035). 6) Plata decorada en blu (u.e. 3043). 7 e 10) Ceramica blua. Sièta tamb decoracion en blu de motiu d’estrelha d’11 braci e ponina escudèla (u.e. 3035) tamb motiu centrau reticulat inscrita per dobla circonferéncia (u.e. 3039). Datacion 1570-1670 (telese, 1991: 95). 8) Petita sièta de pisa blua decorada tamb òrla reticulada e motiu florau centrau que combine eth blu oscur e clar, inscrit en dues circonferéncies concentriques (u.e. 3028.421). 9) Bòl tamb motiu vegetau en verd dejós de veirat (u.e. 3013). 11) Fragment de forma barrada tipe jarra decorada tamb grafit aplicat sus engauba blanca. Bandes verticaus incises alternen tamb linhes ondulades tanben verticaus (u.e. 3028. 543).
Lamina IV 1, 3, 4, 5 e 8) Siètes d’ala tamb veirat marron (u.e. 3035). 2) Bòl tamb aurelhetes tamb cobertura vitrèa ath laguens. 6, 9, 13 e 15) Formes de ceramica comuna reductora. 7) Arrincament de nanses tamb incisions obliqües. 10) Caceròla
veirada tamb nansa bifida. 11 e 14) Formes ceramica comuna de pasta oxidanta. 16) Jarra veirada.
149
Ar
q u e o l o g i A
Plan des estructures exumades. Diboish Olga Castro e Ainhoa Pancorbo
150
Elisa Ros Barbosa / Ainhoa Pancorbo i Picó
151
Ar
q u e o l o g i A
Post scriptum Des de qu’en junhsèga de 2008 acabèrem d’escríuer aguest article enquiath dia d’aué, quan a punt d’entrar en premsa mos decidim a híger aguestes linhes, a passat mès d’un an e miei. Pendent aguest temps s’a podut amiar a tèrme en Castèth Leon ua naua intervencion arqueologica, fòrça mès extensa qu’es anteriores, causa que, sense dobte, a supausat un plan important pas endauant en coneishement de çò que siguec eth mès important castèth dera Val d’Aran. Totun, er estudi complèt de tota era naua informacion obtenguda en cors d’aguesta darrèra intervencion tot just s’acabe d’encetar e eth sòn processament e analisi requerirà encara fòrça temps abans de poder arténher uns resultats definitius e globaus. Ei pr’amor d’aquerò, que credem interessanta encara era publicacion deth present article tamb es resultats des campanhes precedentes, encara qu’es naues trobalhes mos obliguen a hèr bera puntualizacion. Atau, cossent tamb eth metòde ipoteticodeductiu seguit en procès d’aqueriment de coneishement scientific, e maugrat eth caractèr encara provisionau des donades qu’ena actualitat dispausam, podem afirmar que maugrat qu’aguestes majoritàriament vien a confirmar o complementar era interpretacion que des rèstes materiaus deth jadiment se presente en article, tanben rebaten ua des nòstes preposicions: era atribucion dera estructura identificada
152
coma Ue 1003 en nòste registre arqueologic, coma era fondamentacion dera tor mèstra o der aumenatge dera fortificacion. Eth descorbiment d’ua naua estructura circulara en ua zòna prealablament non catada, n’a demostrat er error. Era nòsta ipotèsi se basaue enes caracteristiques morfologiques dera estructura Ue 1003 (forma curvilinèa, deduccion peth segment conservat d’un diamètre considerable, important celh deth mur e plaçament centrau laguens dera fortificacion). Com auem anonciat, s’a podut constatar qu’era vertadèra tor der aumenatge se trape en ua posicion mès occidentau, e qu’era estructura 1003 correspon en realitat, maugrat es sues granes dimensions, ara tor der angle nòrd-èst dera fortalesa, coneishuda enes documents coma tor de Santa Bárbara. Demoram que futures recèrques contunhen ramplint vuets e assolidant eth nòste coneishement sus aguest lòc emblematic e neuralgic entara istòria dera Val d’Aran qu’ei Castèth Leon.
Elisa Ros Barbosa / Ainhoa Pancorbo i Picó
Bibliografia Atles de les viles, ciutats i territoris de Lleida. Lleida: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació Lleida, 2001. Botet i Sisó, J. Les monedes catalanes, 3 vol. Barcelona: IEC, 1976 (Reedicion de Barcelona: IEC, 1908-1909) CiAni, L. Les monnaies royales françaises de Hugues Capet a Louis XVI avec indication de leur valeur actuelle. París: J. Florange, 1926. Costes, A. “Poitiers et poteries d’Esperce (Haute-Garonne)”. Revue de Comminges, CXIII, num. 2 (1997). Costes, A. – Piques, S. “Céramiques et poteries produites en Comminges du XVIe au XXe siècle”. Revue de Comminges, CXX, 2 (2004). CrusAfont i SAbAter, M. Acuñaciones de la Corona catalanoaragonesa. Catálogo General. Vol. IV. Madrid: Vico-Segarra, 1992. Druène, B. “Les devis de l’ingénieur Thierry”. Revue de Comminges, LXIII, (1950). Druène, B. “Combats pour Castel-Léon (Val d’Aran). Contribution à la chronique du Val d’Aran de 16421649”. Annales du Midi, LXXI (1959). P. 21-42.
OliverA, C., RierA, A., LAmbert, J., BAndA, E., AlexAndre, P. Els terratrèmols de l’any 1373 al Pirineu: efectes a Espanya i França. Barcelona: Servei Geològic de Catalunya, 2006. PAdillA, J. I, Alonso, I., Gómez, A., Miquel, M. Fonèvols i matacans. El conjunt arqueològic de València d’Àneu. Esterri d’Àneu: Consell Cultural de les Valls d’Àneu, 1996. (Quaderns del Consell Cultural de les Valls d’Àneu, 2). PArerA, M., “Ceràmica medieval decorada i ceràmica moderna”. Torre del Baró, Viladecans. Barcelona: Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, 1998 (Arqueologia. Monografies, 4). PicArt, J., “Cox (Haute-Garonne). Un ancien village de poitiers de terre”. Revue de Comminges, CXV, 4 (1999). PitA Merce, R., “Bordas, Las”. Notas de Arqueologia de Cataluña y Baleares III. Ampurias, XXVI-XXVII (19641965). PlAdevAll i Font, A. Els castells catalans. S.l.: Editorial Dalmau, 1973.
Druène, B. “Combats pour Castel-Léon (Val d’Aran) de 1642-1649”. Revue de Comminges. LXXIII (1960).
PoujAde, P. Une vallée frontière dans le Grand Siècle. Le Val d’Aran entre deux monarchies. Aspet: PyréGraph, 1998. (Universatim).
FontechA, R. de, La moneda de vellón y cobre de la monarquía española (años 1516 a 1931), Madrid: Par Artes Gráficas, 1968.
RierA SocAsAu, J. C. Castèths medievaus. 29 castèths e bastides defensives dera Val d’Aran, Figueres: Brau Edicions, 2006.
GrAciA de TolbA, J. F. Relacion al rey don Phelipe III, nuestro señor del nombre, sitio, planta fertilidad, poblaciones, castillos, iglesias y personas del Valle de Arán, de los reyes que le han poseydo, sus conquistas, costumbres, leyes y gobierno. Huesca: Pedro Caberté 1613. Nimes: Editions Lacour, 2005.
RierA SocAsAu, J. C. – Ros BArbosA, E. Aran Clavis Regni: Era defensa d’un país. Catalog. Vielha: Musèu dera Val d’Aran. Conselh Generau d’Aran, 2008.
LAssure, J. M. – VillevAl, G. “Le decor des céramiques incisées produites au XVIe siècle à Saint-Frajou”. Revue de Comminges, CXV (1999).
Soler i SAntAló, J. La Vall d’Aran (1906). Tremp: Garsineu, 1998 (Reedicion de Barcelona: Tipografia l’Avenç 1906).
MAdoz, P. Diccionario Geografico Estadístico Histórico de España y sus posesiones de Ultramar. El Valle de Arán. Madrid: Est. literario-tipografica de P. Madoz i L. Sagasti, 1845. Vielha: Edicions Araneses, 2001.
Telese, A. La vaixella blava catalana de 1570 a 1670. Barcelona: A. Telese Compte, 1991.
Ros BArbosA, E. “Castèth Leon: resultats dera recèrca arqueologica”. IX Jornades Occitanocatalanes (2006). Vielha: Conselh Generau d’Aran, 2007.
MArtinez de BAños, F. Hasta su total aniquilación. El ejército contra el maquis en el Valle de Arán y en el Alto Aragón, 1944-1946. Madrid: Almena Ediciones, 2002.
153
Ar
q u e o l o g i A
Documentacion AlAmAny de TrAgo. Calzado. Trabajo mecanoscrito. Archiu Calzado. Bibliotèca Municipau de Les (Val d’Aran). ArpAjon. A1 2329. Fol. 165 Service Historique de l’Armée de Terre (SHAT) Paris. ÇAportellA. Guerra Antigua. Guerra y Marina. Legajo 169, Fol. 81-82. Archivo de Simancas. DumAins. Places Etrangeres. Carton 1. Service Historique de l’Armée de Terre (SHAT) Paris. DumAins (Trincheras de) A1 2329 Fol 165.Servicie Historique de l’Armée de Terre (SHAT) Paris.
154
Incendio. Archiu Istoric G. d’Aran. II.178; II.179; XIV. 10. JoAnot SAlbA. Estado 319. Folios 9-12. Archivo de Simancas. Miguel Ferrer. Guerra y Marina. Legajo 223, Folio 47 y Legajo 83, Folio 7. Simancas. SpAnocchi. Guerra Antigua. Legajo 405. Fol. 175-177. Archivo de Simancas. 9. Bibliografia.
