Rev. G. Alföldy, Las inscripciones monumentales del Anfiteatro de Tarraco, Tarragona 2012, Sylloge Epigraphica Barcinonensis XII, 2014, pp. 279-280.

Share Embed


Descripción

Recensions

niques», en què es recullen articles i treballs ja clàssics en la literatura historiogràfica hispànica, el post-scriptum del seu treball sobre els centurions, pp. 341-343, publicat el 1972, és una bona mostra del procés d’actualització de l’autor. El seu treball sobre les tegulae i els lateres de producció militar, fa encara autoritat en un tema que caldria reprendre en un context més general sobre la sòlida base construïda per Le Roux. El control de la part occidental de la península Ibèrica sota els juli-claudis planteja un tema reprès per l’autor i que és seguit per ell mateix en «Les inscriptions militaires», també present en el volum. La quarta part, «Cités et citoyennetés», ens porta a un marc més general que no oblida, naturalment, Hispania, tot estudiant l’evolució de les ciutats, sense por d’entrar en consideracions teòriques. Resulta interessant la comparació metodològica amb d’altres treballs, com per exemple els de W. Eck, sobre alguns temes com l’amor patriae, per a copsar l’originalitat d’enfocament de P. Le Roux; el seu treball recent, 2010, sobre les tribus romanes presenta també reflexions a tenir en compte en els estudis posteriors, especialment pel que fa a Hispania. «Terres et gens des Gaules» és el títol de la cinquena i última part. Amb «mica salis» es reimprimeix un treball que porta el provocador epígraf de «Mai 68 en Gaule», en el

qual es tracta un tema de gran transcendència com és l’any 68 i les seves vicissituds gal·les, on el paper de Vindex és de nou analitzat, tal com convenia en un punt poc tractat en els estudis moderns. Igualment és de relectura indispensable la seva contribució sobre el món cèltic en el moment immediatament anterior a la conquesta cesariana, un tema complex per al qual els punts de vista de Le Roux hauran d’ésser considerats en el futur. Són també molt notables les seves consideracions sobre Tolosa de Llenguadoc, sobre Burdigala i la Bretanya armoricana, aquests dos últims, en primera edició, com ho és també el treball que tanca el volum sobre l’illa de Bretanya i les Gàl·lies en l’alt imperi. No podia faltar una útil bibliografia general i un índex de fonts literàries i epigràfiques seguit de dos altres, onomàstic i topogràfic de matèries que permeten un accés còmode a la densa matèria recollida en aquest volum, que va molt més enllà de la recopilació. Tot recordant Antonio Machado en el pròleg, l’autor defuig tota possible sospita d’autorepresentació i afirma, amb raó, que el camí es fa caminant. Un camí llarg fecund i curós, que no podem més que desitjar que segueixi per molts anys en benefici de la ciència i sempre amb el xic d’humor i també de necessària polèmica que la fa avançar. Marc Mayer i Olivé

Géza Alföldy, Las inscripciones monumentales del Anfiteatro de Tarraco (Tarraco Archaeologica 2), trad. de Philomena Coffey y Eloy Hernández, Tarragona, Reial Societat Arqueològica Tarraconense, 2012, 78 pp. isbn: 978-84-695-6495-0.

Tot coincidint amb el primer aniversari del traspàs, a Atenes el 6 de novembre del 2011, del professor Géza Alföldy, la Reial Societat Arqueològica Tarraconense ha volgut honorar de nou la memòria de qui en fou membre honorari amb la publicació de la traducció en llengua castellana de la part referent a Tarra-

SEBarc x ii, 2014, pp. 231-292

co de l’obra, publicada el 1997 pel Deutsches Archäologisches Institut de Madrid, dins dels seus Madrider Forschungen, Die Bauinschriften des Aquäduktes von Segovia und des Amphitheaters von Tarraco. No podem fer altra cosa que felicitar la iniciativa de la Societat Tarraconense de voler mantenir

279

Recensions

d’aquesta manera el record de qui s’ocupà amb perícia i entusiasme poc comuns de les antiguitats romanes de Tarraco. Serveixin també aquestes línies de SEBarc com a renovat homenatge a l’obra i la persona de l’enyorat mestre. L’edició, no venal, té com a objectiu principal donar una versió assequible al públic de casa nostra i especialment als membres de la Societat sobre un tema important: la inscripció segurament més llarga de l’imperi romà, sobre la qual l’autor treballà des de la preparació de la seva publicació de les inscripcions romanes de Tarraco l’any 1975, fins la publicació de la nova edició del volum segon del Corpus Inscriptionum Latinarum dedicat a l’epigrafia de la Hispania romana, en el fascicle corresponent a Tarraco, CIL II2 14, 921, pp. 232-250, Berlin 2011. Recentment se n’havia fet també ressò J. Gómez Pantoja, en col·laboració amb Javier Garrido, al volum VII corresponent a la Baetica, Tarraconensis i Lusitania, de l’Epigrafia anfiteatrale dell’Occidente romano, que cura Gian Luca Gregori, Roma 2009, pp. 132-144, on accepta, com no podia succeir altrament, els resultats obtinguts per G. Alföldy a les seves publicacions del 1975 i el 1997. La presentació de Jordi López i Vilar i Jordi Rovira i Soriano relata amb precisió

els objectius d’aquesta publicació que vol fer arribar obres fonamentals de G. Alföldy a un públic més extens tot traduint-les en llengua catalana o castellana, a la qual cosa el mateix Alföldy havia donat el seu acord, tot tenint en compte que la part primera del volum en què apareixia el text d’aquesta versió, la dedicada a l’aqüeducte de Segòvia havia estat publicada traduïda al castellà el 2010. Ens hem de felicitar de la iniciativa de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense per aquest nou servei a la cultura i desitjar que en un futur ben proper arribin a les mans del públic noves versions del conjunt de l’obra benemèrita de Géza Alföldy, també en llengua catalana, tal com ell també volgué. Recordem per acabar la versió, igualment castellana, de l’article sobre Tarraco de la Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft, el famós Pauly-Wissowa, (RE Suppl. XV, Cols. 570-6644, München 1978) que fou publicada a Tarragona el 1991. Diversos textos de menor extensió de G. Alföldy —no és aquest el lloc per a fer-ne l’inventari— han vist una versió al català, la qual cosa ha contribuït a apropar-ne l’obra i la personalitat encara més a la cultura de casa nostra i al territori que ell va estimar tant. Marc Mayer i Olivé

Angela Donati, Viator. Il viaggio dei Romani (Itinerari di storia antica 6), Bologna, Pàtron Editore, 2013, 73 pp. isbn: 978-88-555-3230-3. Des dels inicis de la humanitat, l’home ha estat empès a viatjar per la curiositat innata de descobrir nous mons, de respondre interrogants, en cerca d’una vida millor. Fins i tot després d’esdevenir sedentaris no hem deixat d’emprendre nous camins, de vegades per necessitat, d’altres per plaer. Angela Donati, professora de la Università di Bologna, es proposa explicar a Viator. Il viaggio dei Romani

280

els motius i les condicions en què els romans viatjaven. El resultat és un llibre petit, d’estil àgil i clar i que, gràcies al rigor i al llenguatge entenedor, satisfà les expectatives del lector, especialment si s’inicia per primera vegada en aquesta matèria. Donati aconsegueix el seu propòsit tot valent-se de testimonis literaris i, especialment, de textos epigràfics, que doten la narració d’una proximitat i immediatesa

SEBarc x i i , 2014, pp. 231-292

Lihat lebih banyak...

Comentarios

Copyright © 2017 DATOSPDF Inc.