Proposta de Cadena Operativa de Construcció dels Navetiformes del Bronze Balear i la seva Aplicació Práctica (Memòria d\'investigació) Tom I

PROPOSTA DE CADENA OPERATIVA DE CONSTRUCCIÓ DELS NAVETIFORMES DEL BRONZE BALEAR I LA SEVA APLICACIÓ PRÀCTICA MEMÒRIA D’INVESTIGACIÓ. Tom I.

AUTOR: EMILI GARCIA AMENGUAL DIRECTOR: DR. MANUEL CALVO TRIAS Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts. Universitat de les Illes Balears. 9 de juliol de 2014

ÍNDEX. AGRAÏMENTS. I. INTRODUCCIÓ.

8 10

1.1. REFLEXIONS ENTORN ELS CONCEPTES NAVETA, NAVIFORME I NAVETIFORME. 1.2. OBJECTIUS DEL PROJECTE.

2- ESTAT DE LA QÜESTIÓ DE L’ARQUITECTURA EN ELS CORRENTS ARQUEOLÒGICS. 2.1. L’ARQUITECTURA DINS ELS CORRENTS ARQUEOLÒGICS. 2.1.1. L’ARQUEOLOGIA HISTÒRIC-CULTURAL. 2.1.2. L’ARQUEOLOGIA FUNCIONALISTA. 2.1.3. L’ARQUEOLOGIA POSTPROCESSUAL. 2.1.4. ARQUEOLOGIA DE L’ARQUITECTURA. 2.1.5. L’ ARQUEOLOGIA DE L’ESPAI DOMÈSTIC. 2.1.6. L’ARQUEOTECTURA.

3. EL CONCEPTE DE CADENA OPERATIVA. 4.- METODOLOGIA. 4.1. MODEL TEÒRIC DE CADENA OPERATIVA DELS EDIFICIS NAVETIFORMES. 4.2. APLICACIÓ PRÀCTICA DE CADENA OPERATIVA DELS EDIFICIS NAVETIFORMES. 4.2.1. TREBALL DE CAMP: PROCÉS DE RECOLLIDA DE DADES. 4.2.2. TREBALL DE LABORATORI: PROCESSAT I ANÀLISI DE LES DADES.

5- MODEL TEÒRIC DE LA CADENA OPERATIVA DE CONSTRUCCIÓ D’UN NAVETIFORME. 5.1. INTRODUCCIÓ. 5.2 FASES PRÈVIES:

10 12 15 15 15 16 17 19 21 22 24 29 29 30 30 34 41 41

5.2.1. ELECCIÓ DEL LLOC. 5.2.2. ELECCIÓ DEL MATERIAL CONSTRUCTIU. 5.2.3. EXTRACCIÓ DEL MATERIAL CONSTRUCTIU. 5.2.4. TRANSPORT DEL MATERIAL.

5.3 FASES CONSTRUCTIVES.

42 42 46 50 55 60 60 60 62

5.3.1. PREPARACIÓ DEL TERRENY NETEJA I DESBROSSA. ANIVELLACIÓ.

3

5.3.2. ELEMENTS ESTRUCTURALS. ELS MURS. FONAMENTS O BLOCS FALCATS ASSENTATS A TERRA. PARAMENTS EXTERIORS. PARAMENTS INTERIORS. MUR DE REFORÇ ENTRE ELS PARAMENTS. REBLE. L’ ACCÉS D’ENTRADA. ELEMENTS DE SUSTENTACIÓ: PILARS. EL SOSTRE. COBERTURA VEGETAL. COBERTURA DE PEDRES. ACABATS. TRACTAMENT DEL TERRA. DIVISIONS I COMPARTICIONS INTERNES: Altells. Parets de compartició. Bancs en funció de prestatgeria. Pilars. Enllosats. Llars de foc i graelles. ATERRACATS DELS MURS: TERRA O ARGILA.

5.4. ESFORÇ CONSTRUCTIU. 5.5. ESPAI ÚTIL. 5.6. SISTEMA HIPOTÈTIC.

65 65 65 66 66 66 67 68 70 71 71 73 74 75 75 75 76 77 77 78 78 80 81 86 88

6. APLICACIÓ AL CAS DEL NAVETIFORME I DE CLOSOS DE CAN GAIÀ 6.1. INTRODUCCIÓ. 6.1.1. EL JACIMENT ARQUEOLÒGIC DELS CLOSOS DE CAN GAIÀ. 6.1.2 INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES. NAVETIFORME I. CONJUNT ARQUITECTÒNIC II. NAVETIFORME II. 6.1.3. EL PATRÓ D’ASSENTAMENT DE CLOSOS.

6.2. EL PROCÉS CONSTRUCTIU DEL NAVETIFORME I. 6.2.1 LES FASES PRÈVIES. LA TRIA DEL MATERIAL. L’EXTRACCIÓ DEL MATERIAL. TRANSPORT DEL MATERIAL.

4

92 92 92 95 95 104 104 107 113 113 113 115 117

6.2.2. LES FASES CONSTRUCTIVES. FASES DE PREPARACIÓ D’ANIVELLACIÓ DEL TERRENY. FASES DE CONSTRUCCIÓ DELS ELEMENTS ESTRUCTURALS. ELS MURS. Parament interior. Parament exterior. La façana. El reble L’ENTRADA. ELS PILARS. LA COBERTA. Anàlisi dels nòduls d’argila del navetiforme I de Closos. UE 2. UE 33. UE 34. UE 9. UE 35. UE 36. UE 37 UES 95-96. Interpretació general de les restes d’argila trobades a l’interior del navetiforme I. ELS ACABATS. EL TRACTAMENT DEL TERRA. Compartimentacions i divisions internes. REFORMES Reducció accés entrada. Redistribucció interior. Muret de reforç i ninxol al mur sur.

6.3. CÀLCUL DE L’ESPAI ÚTIL I DE L’ESFORÇ CONSTRUCTIU DE L’ESTRUCTURA NAVETIFORME I.

119 119 120 120 121 125 129 129 131 133 135 135 140 140 141 142 144 145 146 147 147 151 151 153 153 155 155 157

6.3.1 ESPAI ÚTIL. 6.3.2 CÀLCUL DE L’ESFORÇ CONSTRUCTIU.

159 159 160

6.4. RECONSTRUCCIÓ DEL PROCÉS CONSTRUCTIU DEL NAVETIFORME I DE CLOSOS.

163

7 APLICACIÓ AL CAS DEL NAVETIFORME ALEMANY (CALVIÀ)

166

7.1. INTRODUCCIÓ.

166

7.1.1. INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES AL NAVETIFORME ALEMANY.

166

5

LA INTERVENCIÓ DE 1968 DE CATALINA ENSENYAT. INTERVENCIÓ DE 1997 I 1998 DEL CONSELL DE MALLORCA. INTERVENCIÓ DE 2010 I 2011 DE L’AJUNTAMENT DE CALVIÀ. 7.1.2. PATRONS D’ASSENTAMENT NAVETIFORME ALEMANY.

166 168 170 172

7.2 EL PROCÉS CONSTRUCTIU.

178 178 178 180 183 183 187 188 189 195 196 200 201 202 204 206 206 207

7.2.1 LES FASES PRÈVIES. L’ELECCIÓ I L’OBTENCIÓ DEL MATERIAL CONSTRUCTIU. EL TRANSPORT DEL MATERIAL. 7.2.2 LES FASES CONSTRUCTIVES L’ANIVELLACIÓ DEL TERRENY. EDIFICACIÓ DELS ELEMENTS CONSTRUCTIUS. ELS MURS. El parament interior. Parament intermedi. Parament exterior. LA COBERTA. LA REFORMA DE L’EDIFICI. Reforma al mur SO. Reforma al mur NE. ACABATS, COMPARTIMENTS I DIVISIONS INTERNES. ACABATS COMPARTIMENTS I DIVISIÓ DE L’ESPAI INTERIOR.

7.3 CÀLCULS DE L’ESPAI ÚTIL I DE L’ESFORÇ CONSTRUCTIU DEL NAVETIFORME ALEMANY. 7.3.1. L’ESPAI ÚTIL. 7.3.2 CÀLCULS DE L’ESFORÇ CONSTRUCTIU ESFORÇ DE LA CONSTRUCCIÓ DE L’EDIFICI. ESFORÇ CONSTRUCTIU DE LA REFORMA DEL NAVETIFORME. 7.4 RECONSTRUCCIÓ DEL PROCÉS CONSTRUCTIU DEL NAVETIFORME ALEMANY.

210 210 211 212 216 217

8. CONCLUSIONS.

222

8.1. FASES PRÈVIES A LA CONSTRUCCIÓ.

222

8.1.1. ASPECTES RELACIONATS AMB L’ELECCIÓ DEL LLOC EN QUÈ S’EDIFIQUEN ELS NAVETIFORMES. 8.1.2. ASPECTES RELACIONATS AMB L’ELECCIÓ DEL MATERIAL. 8.1.3. ASPECTES RELACIONATS AMB L’EXTRACCIÓ DEL MATERIAL. 8.1.4. ASPECTES RELACIONATS AMB EL TRANSPORT DEL MATERIAL.

8.2. FASES CONSTRUCTIVES.

222 223 224 224 224

8.2.1. ASPECTES RELACIONATS AMB L’ANIVELLACIÓ DEL

6

TERRENY. 8.2.2. ASPECTES RELACIONATS AMB LES FASES DE CONSTRUCCIÓ DELS ELEMENTS ESTRUCTURALS. CONSTRUCCIÓ DELS MURS. ENTRADA. PILARS. SOSTRE. ACABATS I DISTRIBUCIÓ INTERIOR. REFORMES.

224

8.3. CONSIDERACIONS FINALS.

228

9-BIBLIOGRAFIA.

230

ÍNDEX DE LAMINES, GRÀFICS I FITXES.

258

7

225 225 226 226 226 227 227

AGRAÏMENTS. Freqüentment, quan es finalitza un treball d’investigació com aquest, hom està en deute, directament o indirectament, amb molta gent. Sobretot, quan és un treball que empra dades arqueològiques provinents de diferents jaciments arqueològics. En primer lloc, vull agrair al Dr. Víctor M. Guerrero, que acceptés la direcció del treball i que m’orientes sense perdre la seva paciència. El considero el meu mestre, tant en l’àmbit acadèmic com en l’àmbit personal. Malauradament, per motius de salut no ha pogut dirigir-la fins al final. En segon lloc, vull agrair al Dr. Manuel Calvo, que hagi acceptat la direcció d’aquest projecte durant el tram final, dedicant part del seu temps de manera desinteressada en la correcció del treball, animant-me sempre a seguir investigant, contangiant-me la seva passió per l’arqueologia. Per altra banda, agrair a tots els membres del grup de recerca Arqueouib del que formo part, gràcies a les converses i intercanvi d’idees aquest treball ha estat possible. Especialment, a Jaume García, Daniel Albero, David Javaloyas, Joan Fornés, Carles Quintana, Bartomeu Llull i Laura Perelló. Als directors del projecte d’excavació de Closos de Can Gaià Bartomeu Salvà, Joan Fornés, David Javaloyas, Llorenç Oliver i Gabriel Servera, que m’han facilitat les dades i m’han permès consultar els diaris, quaderns d’excavació i planimetries, i que, en tot moment, m’han resolt els meus dubtes. Sense ells aquest treball no seria possible. Als directors de les campanyes de consolidació i restauració del navetiforme Alemany (2010-2011) Manuel Calvo, María Calderón, Daniel Albero i Emmanuele Gloaguen, per facilitar-me l’accés als diaris d’excavació, material fotogràfic i planimètric, i resoldre pacientment les meves preguntes i dubtes. A Gabriel Pons, tècnic del Consell de Mallorca, que dirigí les actuacions efectuades al navetiforme Alemany, durant els anys 1997 i 1998, per deixar-me consultar els diaris d’excavació i els materials d’aquestes intervencions arqueològiques. A Helena Inglada, per deixar-me un lloc a les instal·lacions del Consell de Mallorca per estudiar els diaris i els materials. A Victor Guerrero, per deixar-me agafar fotos de les campanyes 1997 i 1998 del navetiforme Alemany, del seu arxiu personal.

8

A Joana Maria Palou, directora del Museu de Mallorca, per deixar-me estudiar els materials de la campanya realitzada el navetiforme Alemany l’any 1968, i perdre el seu valuós temps per cercar aquests materials, en els magatzems del Museu de Mallorca. Finalment, a la meva família i amics, per la seva paciència i comprensió. Especialment a Antònia María Simó, per la seva col·laboració en el treball de camp, i per la realització dels dibuixos del capítol 5, però sobretot pel seu suport en els darrers mesos de redacció d’aquest treball.

9

I. INTRODUCCIÓ. (Q HOV GDUUHUV DQ\V V¶KDQ SURGXwW DYDQoRV HQ HO FRQHL[HPHQW GH OD SUHKLVtòria balear, aquests són fruït, per una banda, dels resultats que provenen dH O¶H[FDYDFLyGH nous jaciments; pHU XQD DOWUD GH OD UHYLVLy L O¶HVWXGL GH PDWHULDOV SURFedents G¶H[FDYDFLRQVDQWLJXHVGXWHVDWHUPHDSUincipis i mitjans del segle XX. I finalment, a ODWDVFDGHGLIXVLy LSXEOLFDFLyGHOVUHVXOWDWVREWLQJXWV$L[tV¶KDQDSRUWDWQRYHVGDGHV que han canviat els plantejaments, les concepcions teòriques i les hipòtesis que estaven ben arrelades en la comunitat científica illenca. Aquest fet no ens han de fer oblidar que, malauradament, encara ens trobem en XQD IDVH HPEULRQjULD GH O¶HVWXGL GH OD SUHKLVWzULD EDOHDU L TXH KHP GH FRQWLQXDU IHQW feina per anar avançant. També cal assenyalar que encara seguim caient en els problemes endèmics que han afectat la nostra disciplina. Es realitzen relativament SRTXHV H[FDYDFLRQV HQ DOJXQV FDVRV HOV PDWHULDOV QR V¶HVWXGLHQ amb la cura que mereixerien, aquests materials passen a ocupar les prestatgeries dels magatzems dels musHXVDO¶HVSHUDGHWHPSVPLOORUVLTXDQV¶HVWXGLHQHOVUHVXOWDWVQRWUDQVFHQGHL[HQpV a dir, no es publiquen. És cert, que és difícil per nosaltres estudiar la incipient quantitat de materials que ens VXUWHQHQOHVFDPSDQ\HVG¶H[FDYDFLRQVPROWHVGHYHJDGHVVHQVHUHEUHFDSPHQDGH suport econòmic de les institucions públiques, però de certa manera tenim part de culpa, MDTXHDEDQVG¶LQLFLDUO¶H[FDYDFLyG¶XQMDFLPHQWHQVKDXUtHPG¶DVVHJXUDUGHWHQLU les infraestructures i recursos humans i materials necessaris per realitzar les campanyes G¶H[FDYDFLy L O¶HVWudi dels seus materials; i si no els tenim val més no iniciar-la, i esperar fins a trobar el suport econòmic i institucional que les permetin. AquesW 3URMHFWH G¶LQYHVWLJDFLy Wp FRP D SULQFLSDO REMHFWLX DSRUWDU XQD PLFD PpV de coneixement de la prehistòria balear.

1.1. REFLEXIONS ENTORN ELS CONCEPTES NAVETA, NAVIFORME I NAVETIFORME. En primer lloc, volem deixar clars un grup de conceptes que apareixeran sovint en aquest treball, aquests són naviforme, navetiforme i naveta. Quan usem el terme naviforme ens referim al període que inclouria el Bronze Mitjà i Final de la prehistòria balear que es caracteritza per les construccions ciclopea en forma de ferradura allargada.

10

En segon lloc, HO WHUPH QDYHWD V¶XVDUj SHU UHIHULU-se a les construccions ciclòpies en forma de nau invertides i que tenen una funció funerària, i són típiques de Menorca. Finalment el terme navetiforme serveix per denominar a les edificacions ciclòpies en forma de ferradura allargada, que a diferència de la naveta, Wp XQ ~V G¶Kjbitat, i les trobem tant a Mallorca com a Menorca. Una vegada feta aquest aclariment, passem a definir que és un navetiforme. És una estructura en forma de ferradura allargada o de nau invertida Les seves dimensiones RVFLOāOHQHQWUHLPGHORQJLWXGLHQWUHLPG¶DPSOjULDDPpVSRGULHQWHQLUXQD DOWXUDG¶XQVP Els navetiforme, tot i que hi ha algun cas que es troba aïllat, se solen localitzar en poblaWVTXHWHQHQYDULHVG¶DTXHVWHVHVWUXFWXUHVODPLWMDQDGHOVSREODWVpVDOYROWDQWGH 10 navetiformes, tot i que en algun cas, com el de Bòquer, V¶KDQGRFXPHQWDWPpVGH exemplars. Per altra banda podem trobar: navetiformes de cambra simple, que són el més habituals, o composta, estructures dobles, triples i fins i tot quàdruples. Els seus murs, que es caracteritzen per estar construïts amb tècnica ciclòpia, són WULSDUWLWVWHQHQXQGREOHSDUDPHQWLO¶HVSDLHQWUHDPEGyVV¶RPSOHGHUHEOH(OVEORFVGH la primera filada es caracteritzen per ser grans i estar col· locats en posició ortostàtica, els de les filades posteriors són de menors dimensions i la seva disposició és horitzontal. Cal indicar que els blocs del parament interior solen ser menors, i els murs tenen una JUXL[D G¶HQWUH  L ¶ P WRW L TXH WUREHP SHWLWHV HVWUXFWXUHV GH IRUPD DEVLGDO TXH HOV PXUVRVFLOāOHQHQWUHHOV¶LHOVPGHJUXL[D /¶ DEVLV PDMRULWjULDPHQW pV VHPLFLUFXODU WRW L TXH WDPEp HQV WUREHP DPE estructures que el tenen apuntat. /¶HQWUDGD V¶DFRQVHJXHL[, en un JUDQ QRPEUH G¶RFDVLRQV, per aproximació de la part anterior dels murs de les estructures, i a vegades, es diferencia mitjançant la FRQVWUXFFLy G¶XQD IDoDQD (Q DOJXQHV GH OHV HVWUXFWXUHV GHO SULPHU WLSXV  V¶KDQ documentaWHPSHGUDWVLJUDRQVTXHVHUYLULHQSHUVHSDUDUO¶HVSDLGRPqVWLFGHO¶H[WHULRU Per altra banda, HQ HO GDUUHU PRPHQW G¶DOJXQHV GH OHV HVWUXFWXUHV V¶REVHUYD TXH HV SURGXHL[XQDUHGXFFLyGHO¶DFFpVGHO¶HQWUDGDPLWMDQoDQWODFRQVWUXFFLyG¶XQSHWLWPXU transversal tripartit. 3HO TXH ID D OD FREHUWXUD HQ HO FDV GH 0DOORUFD QR V¶KD FRQVHUYDW FDS FREHUWD malgrat que tots els indicis ens fan pensar que segurament serien vegetals. En canvi, a

11

Menorca, comptem amb un exemplar, el navetiforme I del poblat de Son Marcer de Baix, TXHFRQVHUYDODFREHUWDGHSHGUDDTXHVWMDO¶H[SOLFDUHPPpVGHWDOODGDPHQWDPE posterioritat.

1.2. OBJECTIUS DEL PROJECTE. $TXHVWWUHEDOOVHFHQWUDUjHQO¶HVWXGLG¶XQDGHOHVFRQVWUXFFLRQVPpVWtSLTXHVGH O¶(GDW %URQ]H %DOHDU HOV HGLILFLs navetiformes, coneguts popularment com a navetes. 3HU UHDOLW]DU O¶HVPHQWDW HVWXGL QR HQV FHQWUDUHP VROV HQ XQD GHVFULSFLy IRUPDO L WLSROzJLFD TXH pV HO TXH KDQ IHW ILQV DUD OD PDMRULD G¶LQYHVWLJDGRUV GH OD 3UHKLVWzULD Balear. (O SULQFLSDO REMHFWLX G¶DTuest treball és estudiar el procés constructiX G¶XQD estructura

navetiforme. Una vegada escollit el lORF RQ V¶HGLILFDUj O¶HVWUXFWXUD

V¶HVWXGLDUj dHV GH O¶REWHQFLy GHO PDWHULDO ILQV D OD FXOPLQDFLy GH O¶HVWUXFWXUD &DO GLU que deixarem de banda els criteULVTXHHVYDUHQFRQVLGHUDUSHUO¶HOHFFLydel lloc on es construiria el navetiforme TXH IRUPDULD SDUW GHO SDWUy G¶DVVHQWDPHQW i que no desenvoluparem en aquest treball. 3HU OD UHDOLW]DFLy G¶DTXHVW SURMHFWH G¶LQYHVWLJDFLy ens hem plantejat diverses qüesWLRQVTXHKDXUtHPGHUHVSRQGUHLG¶KLSzWHVLVTXHFDOFRQVWDWDURGHVPHQWLU (QSULPHUOORFTXLQHVSDVVHVVHVHJXHL[HQSHUO¶edificació? La nostra hipòtesi és TXHHQVWUREHPGDYDQWXQDFRQVWUXFFLyRQV¶HVWDEOHL[HQXQDVqULHGHIDVHVTXHIRUPHQOD cadena RSHUDWLYDRHOSURFpVFRQVWUXFWLXGH O¶HVWUXFWXUD, i que es repeteix en totes les estructures. En segon lloc, es construïen sempre igual? I si la resposta és negativa, quins serien els factors que condicionarien que eV FRQVWUXHL[L G¶XQD PDQHUD R G¶XQD Dltra? En principi, pensem que no sempre es construïen de la mateixa manera, ja que es poden REVHUYDUGLIHUHQWVWLSXVG¶HVWUXFWXUHVQDYHWLIRUPHVFDPEUDVLPSOHRFRPSRVWDSHUGXHV o més estances, entrada aconseguida per aproximació dels murs o bé per entrada diferenciada. A més, FUHLHP TXH HOV IDFWRUV TXH FRQGLFLRQDULHQ OD PDQHUD G¶HGLILFDU VHULHQSHUXQDEDQGDOHVFRQGLFLRQVGHOOORFO¶RURJUDILDGHOWHUUHQ\SHUDOWUDODSRVVLEOH funcionaOLWDWTXHHVGRQLDO¶HVWUXFWXUDPpVGHOFRQHL[HPHQWWHFQROzJLFGe cada grup.

12

En tercer terme: TXLQHVWqFQLTXHVV¶HPSUHQHQFDGDXQDGHOHVHWDSHVGHOSURFpV", TXLQHVHLQHVV¶HPSUHQHQFDGDIDVH"$FDGDXQD de les fases, es podria optar per més G¶XQDWqFQLFD"3HULQWHQWDUUHVSRQGUHDTXHVWHVTHVWLRQVKDXUHPGHUHFyUrer a la revisió de la bibliografia científica arqueològica i etnològica, per conèixer les diferents tècniques i les eines que pogueren ésser utilitzades durant la construcció de les estructures. (QTXDUWOORFTXLQQLYHOOG¶HVIRUoHVUHTXHUHL[SHUODFRQstrucció del navetiforme? 4XLQ WLSXV GH WUDFFLy V¶XVD" 4XDQW GH WHPSV HV SUHFLVD SHU OD FRQVWUXFFLy G¶XQ navetiforme? Per respondre a aquestes preguntes, realitzarem diferents càlculs, que sols tenen caire aproximatiu, ja que ens donaran una idea aproximDGDGH O¶HVIRUoUHDOLW]DW per la societat en el procés constructiu, i ens serviria per comparar amb altres tipus de construccions arquitectòniques . Finalment, quanta gent podia viure en una estructura? Una família extensa? Per poder respondre a aquestes pUHJXQWHV V¶KDQ GH UHDOLW]DU FjOFXOV G¶HVSDL ~WLO GH O¶HVWUXFWXUDLGHTXDQWDJHQWKLSRGULDYLXUHVHPSUHWHQLQWHQFRPSWHTXHHVWUDFWHQGH valors aproximatius. Una vegada plantejades les qüestions que ens hem fet, passem a definir els objectius del nostre treball. /¶REMHFWLX SULQFLSDO, com ja hem indicat amb anterioritat, pV O¶HVWXGL HQ SURIXQGLWDW GHO SURFpV GH FRQVWUXFFLy G¶XQ QDYHWLIRUPH TXH YD GHV GH O¶REWHQFLy L HO WUDQVSRUW GHO PDWHULDO SDVVDQW SHU SRVDU HQ FRQGLFLRQV HO WHUUHQ\ O¶HODERUDFLy dels HOHPHQWVHVWUXFWXUDOVLHOVGHFRPSDUWLPHQWLHOVDFDEDWVGHO¶HVWUXFWXUD Elaborarem en primer lloc un model teòric de cadena operativa, i després O¶DSOLFDUHPDdues estructures navetiformes: el Navetiforme I dels Closos de Can Gaià ( Felanitx) i el NavetifRUPH $OHPDQ\ &DOYLj  SHU WDO G¶establir una comparació entre aquestes estructures i poder realitzar paral· lelismes i diferencies en el procés constructiu. El nostre interès és mostrar les diverses fases o etapes que se segueixen en el procés de la seva construcció i les diferents tècniques i eines emprades en cada una G¶HOOHV eV D GLU DSURIXQGLUHP HQ el vessant tecnològicc del procés constructiu. Deixarem per futurs treballs altres aspectes imprescindibles i vinculat als processos tecnològics, com la funcionalitat, i el valor estètic.

13

El segon objectiu és calcular el cost en temps i esforç invertit en la construcció G¶DTXHVWHVHVWUXFWXUHVLGHTXLQDPDQHUDUHSHUFXWLDDTXHVWHVIRUoHQOHVFRPXQLWDWVGH O¶HGDWGHO%URQ]H El tercer és dissenyar i presentar una metodologia de treball, que es pugui aplicar DO Pj[LP QRPEUH G¶HVWUXFWXUHV SRVVLEOHV SULQFLSDOPHQW SUHKLVWzULTXHV SHUz DPE OD intenció que es pugui estendre a altres períodes històrics.

14

2- ESTAT DE LA QÜESTIÓ '( /¶ARQUITECTURA EN ELS CORRENTS ARQUEOLÒGICS. /¶DUTXLWHFWXUDWUDGLFLRQDOPHQWKDHVWDWXQGHOVHOHPHQWVMunt amb la ceràmica i als estris lítics, més estudiats de les societats prehistòriques, bàsicament perquè és un dels elements més visibles que ens resWHQG¶DTXHVWHVFLYLOLW]DFLRQVPerò aquests estudis, V¶KDQ FHQWUDW HQ XQD YLVLy IXQFLRQDOLVWD GH OHV  HVWUXFWXUHV HQ HOV TXDOV V¶Hnfocava en O¶DQjOLVLtipològica de les construccions i, generalment, es feia poc cas en la implicació VRFLDO L VLPEzOLFD G¶DTXHVWHV FRQVWUXFFLRQV GH O¶HVSDL Tampoc es considerava a O¶arquitectura com una acció social, que reflecteix HOSHQVDPHQWLODYLVLyGHOPyQG¶XQD determinada comunitat humana. (Q OHV GDUUHUHV GqFDGHV V¶KDQ LQWURGXwWV QRus corrents, com és el cas de O¶$UTXHRORJLD GH O¶$UTXLWHFWXUD R O¶$UTXHRORJLD GHO SDLVDtge, que si consideren O¶DUTXLWHFWXUD FRPXQDDFFLyVRFLDOGHO¶KRPH i, en conseqüència, un reflex de la forma de pensar i la concepció que tenen del món HOJUXSKXPjTXHO¶KDcreat. En les següents planes, desenvoluparem, de manera breu, un estat de la qüestió del SDSHUTXHGHVHQYROXSDO¶DUTXLWHFWXUDGLQVels diferents corrents arqueològics.

2.1.

/¶$548,7(&785$

',16

ELS

CORRENTS

ARQUEOLÒGICS. 2/¶ARQUEOLOGIA HISTÒRIC-CULTURAL. Tradicionalment, O¶DUTXLWHFWXUD HQ $UTXHRORJLD V¶KD estudiat GHV G¶XQ SXQW GH YLVWD SURSL GH OD +LVWzULD GH O¶$UW, en la qual se FHQWUD O¶LQWHrès des del punt de vista formal i tipològic. Aquest corrent FRQVLGHUDTXHO¶DUTXLWHFWXUD és un objecte i jugaria un rol secundari en la investigació. Si bé en els darrers anys V¶han desenvolupat alternatives teòriques-metodològiques SHUDYDQoDUHQ O¶HVWXGLGHOUHJLVWUHDUTXLWHFWzQLF encara predomina en el context de la investigació arqueològica. Es fomenta en cinc posicionaments teòrics i metodològics (Ayan et alii, 2003), que són els següents:

15

- Interpretació formalista i estètica. L¶HGLILFL es concep com un objecte que V¶estudia des del punt de vista descriptiu, que se centra en la descripció dels trets morfològics més destacats. - Aproximació tipològica. Se sistematitzen les variacions formals registrades en O¶DUTXLWHFWXUDREMHFWHG¶HVWXGLFRPVyQHOWLSXVGHSODQWHVGHWqFQLTXHVFRQVWUXFWLYHV etc. - Interpretació evolucionista. Segons aquest plantejament els canvis constructius responen a un procés històric que ve PDUFDW  SHU XQD WHQGqQFLD  GH FRPSOH[LWDW G¶XQ tipus arquitectònic original. - Difusionisme social i geogràfic. Segons aquest paradigma els canvis constructius no es corresponen amb una evolució endògena, VLQyTXHUHVSRQHQDO¶DUULEDGDGHQRYHV concepcions arquitectòniques. Al mateix temps aquesta transformació pot ser conseqüència dels contactes socials entre diferents comunicats o a la irrupció de contingents poblacionals forans. - Determinisme geogràfic7RWVHOVDVSHFWHVUHODFLRQDWVDPE O¶DUTXLWHFWXUDHVWDQ determinats, principalment, per factors mediambientals, com la disposició de matèries primeres, condicions meteorològiques, característiques del terreny, etc. 2/¶$548(2/2*,$)81&,21$/,67$. Durant els anys 70, als Estats Units i al Regne Unit sorgeix la Nova Arqueologia, TXHSRVWXODHQODUHFHUFDG¶XQDH[SOLFDFLyFLHQWtILFDREMHFWLYDLGHYDORUXQLYHUVDOGHOV fenòmens, que es poden observar de forma empírica limitant-se a descobrir la seva funció pràctica. Aquest corrent es va deslligar dels plantejaments de la història i es va orientar cap als de les Ciències socials, en SDUWLFXODU GH OD JHRJUDILD L O¶antropologia. Aquesta nova concepció queda palesa en el treball de Clarke, en particular a la seva obra Arqueologia Analítica (Clarke,1978). /¶DUTXLWHFWXUDSDVVDDMXJDUXQSDSHUIRQDPHQWDOHQO¶jPELW tecnològic així com a ser un instrument important per la reproducció social. Per altra banda, les unitats arquitectòniques trobades dins de l¶DVVHQWDPHQWHVFRQYHUWHL[HQHQODFODXSHUHQWHQGUH HOVSDWURQVGHVXEVLVWqQFLDL O¶HVWUXFWXUD de la societat. A més a més es procedeix a la LGHQWLILFDFLyG¶jUHHVG¶DFWLYLWDWVTXHSHUPHWGHILQLUHOVGLIHUHQWVHVSDLVVXJJHUHL[HQ OD IXQFLRQDOLWDWLV¶DSURxima a una interpretació global dels assentaments.

16

Un altre aspecte fou O¶DQjOLVL GH OD GLVWULEXFLy L OHV DVVRFLDFLRQV G¶REMHFWHV TXH dins les estructures arquitectòniques de dades per una interpretació social dels registres. Finalment, els artefactes (edificis i objectes), les activitats i funcions GHO¶HVSDLserien la EDVHSHUODUHDOLW]DFLyG¶XQDLQWHUSUHWDFLyGHODVRFLHWDW 'LQVG¶DTXHVWFRUUHQWHVGHVHQYROXSDO¶Arqueologia Espacial, la qual cosa dóna un SDSHU SUHSRQGHUDQW D O¶HVSDL /¶REMHFWLX SULPRUdial de l¶Arqueologia Espacial seria O¶HVWXGL de les relacions espacials entre els diferents elements que integren el territori G¶XQDFRPXQLWDW6¶HVWDEOHL[HQWUHVQLYHOOVGLIHUHQWVG¶DQjOLVL Un primer, a nivell macro, és la teoria espacial econòmica, la qual es fonamenta en la concepció de què les comunitats humanes desenvolupen les seves activitats de caràcter HFRQzPLFHQIXQFLyGHWUHVSULQFLSLVHOPj[LPG¶DSURILWDPHQWGHOVUHFXUVRVOD reducció dels costs i la llei del mínim esforç. Un segon nivHOOG¶DQjOLsi és el Semimicro, aquest se FHQWUDHQO¶DQjOLVLGHO¶HVSDL comunal, i es dóna una major preponderància als factors socials i culturals que als econòmics. El jaciment es concep

com un lloc geogràfic que alberga un conjunt

G¶DFWLYLWDWVKXPDQHV LXQFRQMXQWG¶HVWUXFWXUHV Un darrer nivell és el micro, que es centra a O¶LQWHULRU GH OHV HVWUXFWXUHV RQ HV desenvolupen les diferents activitats humanes i les seves conseqüències. En aquest QLYHOO G¶HVSDL, els factors individuals i culturals predominen sobre els econòmics. Les relacions es donen entre artefactes, entre artefactes i espais amb recursos, i entre espais amb recursos. $TXHVWD$UTXHRORJLD(VSDFLDOYDDERUGDUO¶HVWXGLGHO¶DUTXLWHFWXUDDHVFDODPLFUR LVHPLPLFURO¶XUEDQLVPHLHOVPRGHOVG¶DVVHQWDPHQW 2/¶$548(2/2*,$3267PROCESSUAL. Les propostes teòriques plantejades pels investigadors processuals estan emmarcades en les perspectives IXQFLRQDOLVWHV SHO TXH ID D O¶DUTXLWHFWXUD V¶HQJOREHQ HQXQDSHUVSHFWLYDSUzSLDG¶XQIXQFLRQDOLVPH arquitectònic mecanicista i simplificador, TXH YHX OD IRUPD GH O¶HGLILFL FRP XQD UHVSRVWD ~QLFD D FDXVHV ItVLTXHV L HQ SRTXHV ocasions es té en compte les convencions socioculturals, TXH GRQHQ IRUPD  D O¶HVSDL construït (Rapaport, 1972). És per aquest motiu que els investigadors postprocessuals consideren necessari ampliar aquesta perspectiva DPE O¶HODERUDFLy G¶XQ QRX enfocament, en què es consideri aquests factors inherHQWV D O¶arquitectura com una 17

activitat humana, i en conseqüència cultural. Aquest nou enfocament es fonamenta en diversos postulats o idees que tot seguit passarem a analitzar. En primer lloc, la visió multi dimensional del registre arquitectònic. Per primer FRSHVFRQFHSO¶arquitectura com una eina de la construcció de la realitat social. Rebent DSRUWDFLRQV GH O¶$Qtropologia Cultural i Simbòlica, que estava influenciada per les DSRUWDFLRQVGHO¶HVWUXFWXUDOLVPHparticularment de Lévi-Strauss i M. Foucault, (Mañana et alii, 2002). A més es reivindica una arqueologia

que aprofundeixi en les

interrelacions entre les dades conscients i inconscients GH OHV VRFLHWDWV G¶qSRTXHV SDVVDGHV D SDUWLU GHO UHJLVWUH DUTXHROzJLF ,QLFLDOPHQW OD VHYD DSOLFDFLy D O¶HVWXGL  GH O¶DUTXLWHFWXUD SUHKLVWzULFD HV YD GHVHQYROXSDU D O¶jPELW DQJORVD[y +RGGHU L Orton, 1990; Hodder, 1994). El segon postulat, és O¶DUTXLWHFWXUDFRPXQLQVWUXPHQWSHUDO¶DFFLyVRFLDO. A partir GHODLQYHVWLJDFLyVRFLROzJLFDLGHO¶DUTXHRORJLDVRFLDOG¶HVSDLVKDELWDWV%RUGLHX97; Giddens, 1983), els investigadors postprocesualistes proposen la hipòtesi

de què

O¶KjELWDW HGLILFDW pV un producte cultural destinat a comunicar una informació que és emprada per la societat que la construeix, HV WUDFWD G¶XQ  HVSDL ItVLF HQ TXq HV GHVHQYROXSD O¶DFFLy GH OD VRFLDO SUHKLVWòrica (Shanks i Tilley, 1987). La forma de la casa o GH O¶espai domèstic aporta un

mitjà perdurable per a imposar esquemes

G¶RUJDQLW]DFLy VRFLDO ps tant un reflex com a un generador actiu de conductes socials, G¶DTXt TXH QR VROV KD GH VHU LQWHUSUHWDGD  HQ WHUPHV IXQFLRQDls, sinó també en termes socials (Locock, 1994). A més a més, l¶KDELWDWJH

existeix en diversos nivells de

percepció i pot tenir diferents significats TXH YDULHQ VHJRQV HO JqQHUH O¶HGDW O¶ VWDWXV O¶DFWLYLWDW GLjULD HWF %DLOH\   Endemés, V¶DVVHQyala que les construccions han G¶pVVHUDQDOLW]DGHs com una activitat viva que desenvolupa un rol actiu en la constitució social de la realitat arqueològica (Hodder i Orton, 1990), és a dir, les construccions mostren la forma de pensar i concebre el món de la societat que les ha creat, i per tant també evidenciaran els canvis patits per aquesta. En tercer terme, tindríem la visió de O¶DUTXLWHFWXUDFRPDWHFQRORJLDGH FRHUFLy. /¶DUTXLWHFWXUD OD TXDO VHULD XQ HVWUL SHU D OD FRQVWUXFFLy VRFLDO GH OD UHDOLWDW, serveix com un medi més del sistema de saber-poder imperant en cada context històric per PDQWHQLUO¶RUGUHVRFLDO)RXFDXOW $PpVO¶DUTXLWHFWXUDFRPHOHPHQWVXEVWDQFLDO de la cultura material, delimita, acota i reprodueix espais de quotidianitat, se socialitza i

18

V¶LPSRVDDOVLQGLYLGXVHVTXHPHVHVSDFLDOVTXHVDQFLRQHQXQDGHWHUPLQDGDOzJLFDVRFLDO (Miller i Tilley, 1984). El quart plantejament, és O¶DUTXLWHFWXUD FRP VLJQH GH FRPXQLFDFLy QR YHUEDO. Aquest rep influència de les propostes semiòtiques del post-processualisme (Eco,1986; 1987), que han permès FRQVLGHUDU D  O¶DUTXLWHFWXUD com un signe de comunicació. /¶HVSDLFRQVWUXwWQRQRPpVSUHVHQWDXQDIXQFLRQDOLWDWSUDJPjWLFD sinó que a més és un objecte simbòlic, ja que transmet un missatge que és assimilat de manera inconscient de dins del marc espacial de la vida quotidiana. En definitiva la forma arquitectònica és un significant que transmet significats culturals. Finalment, el darrer postulat és la concepció de O¶DUTXLWHFWXUD FRP D SDLVDWJH cultural 3HU VXSHUDU OD SHUVSHFWLYD HVSDFLDO GHWHUPLQLVWD GH O¶$UTXHRORJLD (VSDFLDO VRUJHL[O¶$UTXHRORJLDGHO3DLVDWJHODTXDOVHJRQV Criado Boado (Criado, 1993; 1997) es defineix com la inclusió de la pràctica arqueològica dins de coordenades espacials; a partir de la qual es tracta de pensar el registre i la cultura material arqueològica des G¶XQDPDWULXHVSDFLDOLVLPXOWjQLDPHQWLGHFRQYHUWLUDO¶HVSDLHQHOSULPHUREMHFWHGH la investigació DUTXHROzJLFD SHUz DPE O¶REMHFWLX GH VXSHUDU OHV OLPLWDFions de O¶$UTXHRORJLD (VSDFLDO $PELHQWDO MD TXH QR VROV HV UHPHW D UHFRQVWUXLU O¶DPELHQW primitiu, sinó que també intenta elaborar models sobre les interrelacions entre espai LPDJLQDW~VGHO¶HVSDLLRUJDQLW]DFLyVRFLDOVHQOHVFRPXQLWDWVSUHKLVWzULTXHs. 2.1.4. $548(2/2*,$'(/¶ARQUITECTURA. Paral· lelament als diferents plantejaments teòrics esmentats anteriorment, V¶han GHVHQYROXSDWXQFRPSHQGLG¶DQDOtWLTXHVLHLQHVTXHFRQIRUPHQXQFRUSXVPHWRGROògic TXHV¶engloba en HOFDPSGH O¶$UTXHRORJLD GH O¶Arquitectura. Aquestes eines ajuden a VXSHUDUHOVHQIRFDPHQWVIRUPDOLVWHVWLSROzJLFVLHVWLOtVWLFVSURSLVGHOD+LVWzULDGHO¶$UW RGHOD+LVWzULDGHO¶$UTXitectura, els quals, generalment, englobaven els edificis en un o un altre estil, sense tenir en compte les múltiples modificacions que ha patit al llarg del temps. /¶$UTXHRORJLDGH O¶$UTXLWHFWXUDVRUJHL[D,WjOLDDILQDOVGHOVDQ\V LSULQFLSLV dels anys 80 del segle XX (Francovich, 1985; Parenti, 1980). Tractava de distingir i analitzar les diferents etapes constructives, basant-VH DPE HOV SULQFLSLV G¶HVWUDWLJUDILD arqueològica de Harris (Harris, 1991), i poder GHWHUPLQDU HO SHUTXq G¶DTXHVWV FDQvis.

19

Per tant, l¶DUTXLWHFWXUDpassa a ser, com a part del jaciment arqueològic, un element més de la Cultura Material. /¶$UTXHRORJLDGHO¶$UTXLWHFWXUDHQJOREDULD tres vessants fonamentals: - /¶DQjOLVL GH OD LQIRUPDFLy aportada per les restes materials denominats construccions històriques mitjançant, com ja hem esmentat anteriorment, eines metodològiques procHGHQWVGHO¶DUTXHRORJLD. - La interpretació de les dades, les quals permetran per una banda, la comprensió GH OD JqQHVL GH O¶HGLILFL L SHU XQD DOWUa, V¶HQWHQGUj D OHV VRFLHWDWV pretèrites que la van generar i modificar. - /DJHVWLyGHO¶HGLILFLRHVWUXFWXUDHVtudiada, aquesta inclouria, en primer lloc la difusió de les dades, i en segon lloc la posada en valor. La metodologia GHO¶$UTXHRORJLDGHO¶$UTXLWHFWXUDHPSUDGLIHUHQWV estratègies per analitzar construccions històriques que serveixen per realitzar la seqüència cronològica GHO¶HGLILFLRHVWUXFWXUD+LKDFLQFWLSXVG¶estratègies diferents: - Lectura de paraments o estratigrafia de murs. Aquesta metodologia parteix de la FRQVLGHUDFLyGHO¶HGLILFLFRPXQREMHFWHSOXULHVWUDWLILFDWFRQVWUXwWDOOODUJGHO temps que atén a processos constructius, destructius i diacrònics. La seva eina de feina es basa amb HO ³0qWRGH +DUULV´ $TXHVWD PHWRGRORJLD SHUPHW LGHQWLILFDW RUGHQDU L GDWDU relativament tots els elements, interfases L DFWLYLWDWV TXH V¶KDQ GLSRVLtat al llarg del temps en les fàEULTXHVGHOVHGLILFLV'HGLQVG¶DTXHVWDPHWRGRORJLDHVWUREDULDODYDULDQW dedicada a la lectura de revestiments. A la Península Ibèrica, el màxim exponent G¶DTXHVW FRUUHQW pV HO *UXS G¶,QYHVWLJDFLy GHO &HQWUH G¶(VWXGLV +LVWzULFV del CSIC, encapçalat per Luis Caballero Zoreda (Caballero, 1995). - &URQRWLSRORJLD G¶DSDUHOOV L HOHPHQWV VLQJXODUV. Aquesta metodologia inclou la mensiocronologia G¶HOHPHQWV PRGXODUV TXH HV EDVD HQ OD LGHQWLILFDFLy GH WRWV DTXHOOV elements susceptibles de ser inclosos dins la tipologia de la construcció o conjunts edilicis estudiats, ja que es tracten de components ³SURGXwWV HQ VqULH´ i a partir de les fonts es tenen unes referències cronològiques del seu ús, i amb la seva inclusió posterior georeferenciDFLy VREUH OD SODQLPHWULD GH O¶HGLILFL permet obtenir una cronologia del moment constructiu (Azkarate, 2002). Aquesta metodologia ha estat treballada pel grup encapçalat pel Dr. Azkarate Garai-2ODXQ LHOVHXHTXLSG¶,QYHVWLJDFLyHQ$UTXHRORJLD GHO¶$UTXLWectura de La Universitat del País Basc. 20

- Excavació arqueològica. Malgrat que aquesta eina prové de manera directa de O¶$UTXHRORJLD &OjVVLFD, si es tenen en consideració les dades obtingudes dels nivells soterrats amb els obtinguts usant l¶arqueologia vertical (usant la metodologia Harris) V¶DFRQVHJXHL[XQUHJLVWUHFRPSOHWGHODFRQVWUXFFLyGHO¶HGLILFLLGHODVHYDYLGD~WLO - Analítica de materials. Ús de diferents tècniques analítiques que provenen de les GLVFLSOLQHV GH OHV &LqQFLHV QDWXUDOV FRP O¶DQjlisi de morters, la dendrocronologia, el radio carboni, i altres tècniques, per obtenir datacions absolutes. - Documentació escrita i arxius. Aquesta inclou fonts documentals, plànols, arxius fotogràfics, gravats, epigrafia, està RULHQWDGDDO¶REWHQFLyGH datacions absolutes per les construccions. Per altra banda hem de fer referència, seguint a Azkarate (Azkarate et alii, 1998), les finalitats i aplicacions es podrien englobar de la següent manera: - Instrument de coneixements històrics, proporciona una VqULH G¶HLQHV TXH permeten, per una banda, analitzar amb detall les construccions de qualsevol període KLVWzULF SHU WDO G¶LGHQWLILFDU LQGLYLGXDOLW]DU FURQROzJLFDPHQW i, per altra, generar el coneixement històric, que possibilita la comprensió de la històriDGHO¶HGLILFL - Instrument per la diagnosi per la seva restauració MD TXH O¶HODERUDFLy G¶XQD GRFXPHQWDFLyH[KDXVWLYDGHO¶HGLILFLGXUDQWO¶H[FDYDFLyTXHSHUPHWUjDOVUHVWDXUDGRUVL arquitectes a prendre decisions per les futures intervencions. - Instrument per la conservacióO¶$UTXHRORJLDGHO¶$UTXLWHFWXUDFRQWULEXHL[D OD FUHDFLyG¶DU[LXVGRFXPHQWDOVGHOSDtrimoni construït que ajuda a la conservació en cas de pèrdua. - $GTXLVLFLy GH QRXV LQVWUXPHQW G¶HVWXGL, al individualitzar les unitats constructiYHV GH O¶DUTXLWHFWXUD L OD VHYD DUWLFXODFLy GLQV XQD VHTqQFLD FURQROzJLTXHV per conèixer les tècniques constructives emprades. - ,QVWUXPHQW SHU O¶DQjOLVL GLDFUzQLF GHO WHL[LW XUEj, es pot arribar establir una evolució dels diferents nuclis urbans i representar gràficament la seva seqüència temporal. 2/¶$548(2/2*,$'(/¶(63$,DOMÈSTIC. &RPMDKHPLQGLFDWDEDQVO¶DUTXLWHFWXUDHQ$UTXHRORJLDWUDGLFLRQDOPHQWV¶KDGXWD WHUPH GHV G¶XQ SXQW GH YLVWD formal i tipològic propi de la Història de l¶$UW 3HU

21

mD[LPLW]DUODLQIRUPDFLyTXHSRWDSRUWDUODFDVDDODFRPSUHVVLyG¶XQDIRUPDFLyVRFLDO del passat, alguns arqueòlegs han desenvolupat una aproximació que utilitza les anàlisis espacials com metodologia i la teoria social com element interpretatiu. Aquestes eines sorgeixen en el marc de les anomenades Settlement Archaeology (Ucko et alii, 1972) i Household Archaeology (Wilk i Rathje, 1982; Allison, 1999), que WHQHQHOVHXRULJHQHQOD1RYD$UTXHRORJLD(OVWUHEDOOVV¶KDQFHQWUDWHQO¶DQjOLVLGHO¶ interacció HQWUH O¶arquitectura i el medi ambient, definició G¶HVWUXFWXUHV GH SDUHQWLX espai domèstic i articulació espacial de les XQLWDWV GRPqVWLTXHV V¶HPSUD O¶analogia etnoarqueològica (Kent, 1990; Blanton   6¶ han desenvolupat diverses eines metodològiques entre les quals WUREHP O¶DQjOLVL VLQWjFWLFa GH O¶HVpai que contempla recursos com leV DQjOLVLV G¶DFFpV GH YLVLELOLWDW GH UHFRUUHJXW FLUFXODWRUL (Hilier i +DQVRQ  %ODQWRQ  6WHDGPDQ   /¶DQjOLVL GH OHV UHODFLRQV HVSHFLDOV significatives entre les entitats del registre, permet reconstruir de manera mínima el seu context, i de manera menor, dels seus sentits originals. 2.1.6/¶$548(27(&785$ A principis del segle XXI, va sortir una nova proposta, en el marc del LaPa del CSIC, anomenada Arqueotectura (Mañana et alii, 2002), una simbiosi entre Arqueologia i Arquitectura. 6HJRQVDTXHVWVDXWRUVO¶$UTXHRWHFWXUa ha de maximitzar la seva potencialitat com disciplina integrada en la pràctica arqueològica i ha de garantir una interdisciplinarietat real que resulti rendible per la investigació. $ PpV D PpV VHJRQV SDUDXOHV DTXHVWV LQYHVWLJDGRUV O¶$UTXHRWHFWXUD  KD G¶HVGHYHQLUHQ³una expresión de las demandas planteadas por nuestra sociedad ante la existencia del registro arquitectónico, una vía por la cual partiendo de la investigación bàsica, sea posible facilitar la comprensión e intrepretación del pasado desacralizando la ruina arqueológica, el edificio histórico. Se propone que Arqueotectura es la respuesta a las exigencias surgidas de un nuevo contexto sociopolítico en el que el ámbito de la Protección y Gestión de Patrimonio ha ganado XQSHVRFUHFLHQWH´ (Mañana et alii, 2002: 24). /¶$UTXHRWHFWXUD DFWXDULD FRP XQD WqFQLFD TXH SHU XQD EDQGD V¶DGDSWDULD L respondria als problemes plantejats SHU O¶existència del Patrimoni Arqueològic, i per altra banda, seria generadora de coneixement que repercuteix en la mateixa societat.

22

/¶$UTXHRWHFWXUD HV EDVD HQ GLYHrsos conceptes teòrics. El primer, i sense cap mena de dubte el fonamental, és el concepte GHO¶HVSDLMDTXHO¶DUTXLWHFWXUDpVVREUHWRW la tecnologia constructiva i el seu objectiu és donar una diPHQVLy KXPDQD D O¶HVSDL (Mañana et alii, 2002: 25). Segons aquests autors l¶HVSDLV¶KDGHYDORUDUG¶XQDPDQHUD multi dimensional, seguint les diferents QRFLRQV G¶DTXHVW WHUPH SODQWHMDGHs per Norberg-Schulz, que són les següents: Espai pragmàtic, en el qual es desenvolupa O¶DFFLy ItVLFD HVSDL SHUFHSWLX TXH pV HO TXH SHUFHS O¶LQGLYLGX GH PDQHUD LPPHGLDWD espai H[LVWHQFLDO TXH IRUPD SHU D O¶LQGLYLGX OD LPDWJH HVWDEOH GH O¶DPELHQW TXH HO IDQ englobar a una totalitat social i cultural; espai cognoscitiu físic, mitjançant el qual és de pensar a pURS GH O¶HVSDL HVSDL DEVWUDFWH TXH RIHUHL[ XQ LQVWUXPHQW SHU GHVFULXUH-ho; HVSDLH[SUHVVLXHQHOTXDOV¶H[SUHVVDO¶HVWUXFWXUDGHOVHXPyQFRPXQDUHDOLPDWJHGHO PyQ L ILQDOPHQW O¶HVSDL DUTXLWHFWzQLF TXH SRW VHU GHILQLW FRP XQD FRQFUHWLtzació de O¶HVSDLH[LVWHQFLDOGHO¶KRPH (Norberg-Schulz,1980: 9-12).

23

3. EL CONCEPTE DE CADENA OPERATIVA. El concepte de cadena operativa va ser desenvolupat per Leroi Gourham (1964; 1965), el qual estava inspirat amb els treballs de Mauss (Mauss, 1935), malgrat que cap dels dos van fer una definició específica però és present en la seva obra, i en particular HQDTXHVWDFLWD³Una tècnica és al temps gestos i eines organitzats en cadena per una YHULWDEOHVqULHRSHUDWLYHV HQGRVDVSHFWHVODVHYDIL[DFLyLODVHYDIOH[LELOLWDW´ (Leroi Gourham, 1965). És Maget el que començà a parlar específicament de cadena de fabricació i RSHUDFLRQV WqFQLTXHV VHTHQFLDGHV 0DJHW   /¶HVPHQWDW DXWRU FHQWUD O¶HVIRUo en estudiar les activitats com una pel· lícula en escenes o fases al gest element i àtom G¶DFFLy Aquest concepte va tenir una bona acceptació amb els investigadors que estudiaven la talla lítica (Pelegrin et alii, 1988; Karlin, 1991; Geneste, 1991). No és fins al final dels anys 70 i començament dels 80 quan és comença aplicar el concepte de cadena operativa al procés de fabricació ceràmica (Lemonnier, 1976; Rye, 1981). Al llarg dels anys 80 el concepte de cadena operativa aplicat a la producció ceràmica es SHUIHFFLRQDSULQFLSDOPHQWGHVGH/¶HVFROD³7HFKQLTXHVHWFXOWXUH´GHO&156Creswell, 1983; Lemonnier, 1986) i des dH O¶,QVWLWXW GH 7HFQRORJLD GH &HUjPLFD GH /HLGHQ (Franken i Karlsbeek, 1984). Però no seria fins finals dels anys 80 i principis dels 90 que les dades arqueològiques ceràmiques es faran de forma sistemàtica des del concepte de cadena operativa (Roux, 1994; Gosselain, 1992; Gelbert, 2000). 3HO TXH ID D QLYHOO G¶DUTXLWHFWXUD, el concepte de cadena operativa o procés constructiu, no ha estat emprat frequentment, de fet el primer en emprar-ho fou Quiros, que analitzava el procés de construcció de maons a la regió toscana Alta Valdinievole (Quirós, 1993). Per altra banda, Criado y Mañana (2003), en un estudi sobre el concepte G¶HVSDFLDOLWDWPHJDOtWLFD DSDUWLUGHO¶DQjOLVLGHO¶DUTXLWHFWXUD LQGLTXHQTXHHQO¶DQjOLVL arquitectònic conve no analitzar el resultat final de la construcció, sinó també el procés constructiu o cadena tecnológica-operativa que dona lloc a aquest resultat, ja que amb aquest anàlisi es permet identificar les diferents opcions constructives i comprovar fins qui punt estan determinades pel mòdel espacial subjacent, per imperatiu constructiu o per raons funcionals.

24

Al llarg del temps el concepte de cadena operativa ha anat evolucionant des de les SULPHUHVGHILQLFLRQVDO¶DFWXDOLWDW En els treball inicials influïts per les tendències procesVXDOV V¶HQWHQLD FRP D cadena operativa HO FRQMXQW G¶DFFLRQV WqFQLTXHV VHTHQFLDGHV TXH SHUPHWLHQ OD WUDQVIRUPDFLy GHOV UHFXUVRV QDWXUDOV HQ REMHFWHV XVDWV SHU O¶KRPH Creswell, 1976:6). Aquest autor iQGLFD TXH pV XQD VqULH G¶RSHUDFLRQV TXH IDQ XQD PDWqULD prima en estat natural a un objecte fabricat. En aquest sentit, Mannoni i Giannichedda diuen que la cadena operativa VHULDHOFRQMXQWG¶RSHUDFLRQVQHFHVVjULHVSHUWUDQVIRUPDUXQEpHQXQ altre diferent al primer (Mannoni i Giannichedda 2003:20). Junt a la definició de les operacions necessàries, el concepte de Cadena Operativa parteix de la premissa de què O¶LGHQWLILFDFLyGHOVDFWHVWqFQLFV de manera aïllada no té sentit VLQy TXH DTXHVWHV RSHUDFLRQV KDQ G¶DQDOLW]DU-se de manera relacionada i seqüenciada pHU OD TXDO SHU OD TXDO FRVD V¶KDQ G¶LQWHJUDU GLQV G¶XQD VHTqQFLD HVSDLWHPSRUDOFRPVLHVWUDFWpVG¶XQDSHOāOtFXOD³&DGDHWDSDFRQVLVWLUjHQXQFHUWQRPEUHGH GHVFULSFLRQV G¶HOHPHQWV G¶DFFLRQV L XQ UHVXOWDW   GLUtHP TXH XQD HWDSD KD VXSHUDW quan algun de les seves parts constituents han canviat (Creswell, 1976:13). En resum, en la línea interpretativa processual, la cadena operativa tecnològica exclusivament definiria i organitzaria les seqüències de les operacions necessàries per transformar una matèria primera en un útil i identificaria els components que formen SDUWG¶DTXHVWSURFpVWqFQLFGHKDELOLWDWLHILFLqQFLD /¶DGDSWDFLy de les propostes teòriques post-processuals al concepte de cadena operativa va incorporar altres variables més enllà de la VHTqQFLD G¶DFFLRQV L JHVWRV tècnics necessaris per la transformació dels recursos naturals. Es varen integrar conceptes com les decisions de fabricacions, estratègies, seqüències i pràctiques: Saber fer, aprenentatge de rutines, cognicidad tecnològica, perícia tècnica. Aquests nous plantejaments varen reforçar la idea de que la cultura material no tan sols ha de ser entesa en un context social sinó que presenta un caràcter actiu en la configuració de persones i estructures (Appadurai, 1986; Hodder, 1994) per la qual casa la tecnologia i les cadenes operatives han de ser considerats com una producció social (Dobres, 2000: 179).Tot això permetrà, a través del concepte de cadena operativa, definir les interaccions existents entre les accions físiques que es realitzen sobre la matèria i els aspectes relacionats amb l'espai social que ocupa l'activitat i els seus agents (Dobres 2000; Gosselain 1992, 1998, 2002; Lemonnier 1991.).Concebuda d'aquesta manera, la 25

cadena operativa es converteix en l'eina idònia per a l'anàlisi de les produccions tecnològiques ja que permet relacionar, al mateix temps, matèria, pensament i organització social, en reflectir, com diu /HPRQQLHU ³OHV SHUWLQHQWV FRUUHODFLRQV HQWUH un fenomen WqFQLFLXQDUHDOLWDWVRFLDO´Lemonnier 1983, 1991). Com indica García Rosselló i Calvó(García Rosselló, 2010:117; García Rosselló i Calvo, 2013) cal tenir en compte que la Cadena Operativa està relacionada amb els esquemes psicomotrius que actuen a una manera subconscient i que V¶DGTXLUHL[HQ G¶XQ procés G¶DSUHQHQWDWJHHQHOTXDODGTXLUHL[HQHOVFRQHL[HPHQWVQHFHVVDULVDWUDYpVGHOHV GLIHUHQWV HVWUDWqJLHV G¶DSUHQHQWDWJH H[LVWHQWV L HQ OHV TXDOV HO PHVWUH LQFRUSRUD HOV diferents coneixements tècnics del bagatge col· lectiu de la seqüència productiva. Tots aquests aspectes estarien lligats amb el concepte de habitus de Bourdieu. Des d'aquesta àmplia diversitat d'enfocaments de què s'entén per cadena operativa, en aquest treball emprarem la perspectiva, que plantegen García Rossello i Calvo (2013) que concep a la cadena operativa com el conjunt d'accions tècniques i operacions físiques apreses socialment que es donen en la seqüència de transformació, fabricació, ús i reparació d'un objecte que està culturalment i socialment estructurat a partir d'uns recursos naturals també socialment concebuts. En aquest sentit, el concepte de cadena operativa, no només inclou la seqüència de gestos i accions tècniques que permeten la fabricació i posterior ús de l'objecte, sinó que, a través d'ella, també s'incorporen aspectes com el bagatge de coneixement tecnològic necessari, les alternatives tècniques possibles, el propi savoir faire de l'agent o del col· lectiu, les decisions, judicis tècnics i eleccions, DL[tFRP OHVUXWLQHVGLjULHVG¶DSUHQHQWDWJH, pràctica i ús, concebudes des de perspectives de habitus bourdià. Per altra banda, un altre aspecte del qual ens ocuparem de manera molt breu, són les estratègies de representació de la Cadena Operativa que V¶KD IHW GH GLYHUVHV maneres: - &RPO¶HVWDEOLPHQWG¶HVTXHPHV per traduir gràficament la informació associades a ells. Segons Creswell (Creswell, 1983) aquests esquemes han de ser simplificats HVTXHPDWLW]DWV FRP XQV G¶DQjOLVLV SHU SRGHU HVWXGLDU OD WUDQVIHUqQFLD WqFQLFD $TXHVWV esquemes responen a un objectiu per poder valorar les variacions entre operacions o en O¶RUGUHGHOHVVHTqQFLHV

26

- Combinació de la cadena operativa amb el model de representació de seqüències estratigràfiques, a través de Matrius Harris per poder identificar continuïtats i discontinuïtats de les seqüències de fabricació (Vidale , 1992). - Realització de gràfiques (Maget, 1953: 47 i 48). - Realització de quadres successius (Lemonier,1976). - Realització de dibuixos dels gestos i tècniques elementals de les diverses fases de la cadena operativa (Petrequin i Petrequin, 1999). - Realització de diferents eixos gràfics (Creswell, 1983). Per altra banda, tal i com assenyalen Calvo i García Rosselló (2013) Si be el concepte teòric de cadena operativa és transversalment aplicable a tots els processos tecnològics, la seva concreció a un procés determinat requereix de paràmetres específics i adaptats a ell. Així per exemple, l'aplicació del concepte de cadena operativa a la tecnologia lítica o la ceràmica, per comentar els casos més comuns, requereixen d'adaptacions pròpies i diferents, ja que la tecnologia lítica és bàsicament extractiva, mentre que la tecnologia ceràmica és bàsicament additiva. (Q HO FDV GH O¶DSLFODFLy GHO FRQFHSWH GH FDGHQD RSHUDWLYD D OD FRQVWUXFFLy GH XQ edifici, es combinarien lHV DFWLYLWDWV H[WUDFWLYHV HQ HO SURFHV G¶REWHQFLy GHO PDWHULDO amb les activitats additives en el procés de bastir una determinada estructura. Tal i com indiquen García Rossello i Calvo (2013: 31) la necessitat d'adaptació teòrica del concepte de cadena operativa no se circumscriu únicament a l'especificitat de cada procés tècnic, sinó que també ha de relacionar-se amb la perspectiva de l'observador. En aquest sentit, les anàlisis de la cadena operativa realitzats des d'una òptica etnogràfica es basen en l'observació de les operacions dels actors (la dinàmica) que els permet establir, de forma específica, totes les operacions tècniques. En canvi, l'estudi arqueològic de les cadenes operatives es basa en l'anàlisi de les traces i característiques físico-químiques dels objectes, concebudes com el resultat final de les operacions tècniques, per la qual cosa les reconstruccions de les cadenes operatives es realitza des de la materialitat (l'estàtica) el que impedeix, en ocasions, conèixer de forma detalla tota la seqüència operacional, és a dir, la qual cosa entenem per dinàmica. Finalment, indicar que compartim el convenciment, plantejat per García Rosselló i Calvo (2013:32) que, des de la integració de les diferents perspectives (arqueològica,

27

etnogràfica, experimental), encara que en ocasions hagin portat a certa confusió en els termes utilitzats, s'aconseguirà una visió més àmplia de les possibilitats de reconstrucció i organització de les seqüències operacionals.

28

4.- METODOLOGIA. &RP MD KHP LQGLFDW DQWHULRUPHQW O¶REMHFWLX SULQFLSDO G¶DTXHVW WUHEDOO pV HVWDEOLU XQDSURSRVWDGHFDGHQDRSHUDWLYDXVDGDSHUODFRQVWUXFFLyG¶XQDHVWUXFWXUDQDYHWLIRUPH i la seva aplicació a diversRVFDVRVG¶HVWXGL. És a dir, la nostra intenció és establir les diferents fases c.onstructives seguides, així com les tècniques i les possibles eines HPSUDGHVGXUDQWHOSURFpVG¶HODERUDFLyG¶DTXHVWHVFRQVWUXFFLRQV

4.1. MODEL TEÒRIC DE CADENA OPERATIVA DELS EDIFICIS NAVETIFORMES. En primer lloc, hem realitzat un model teòric de cadena operativa de construcció dels eGLILFLV QDYHWLIRUPHV SHU WDO G¶establir les diferents fases del procés constructiu G¶XQDHVWUXFWXUDDUTXLWHFWzQLFDGHVGHO¶REWHQFLyLHOWUDQVSRUWGHOPDWHULDOSDVVDQWSHU posar en FRQGLFLRQV HO WHUUHQ\ O¶HODERUDFLy GHOV HOHPHQWV HVWUXFWXUDOV L HOV GH FRPSDUWLPHQW L HOV DFDEDWV GH O¶HVWUXFWXUD Aquest model teòric el desenvoluparem al FDStWROG¶DTXHVWWUHEDOO 3HUODUHDOLW]DFLyGHO¶DSDUWDWWHzULFGHOWUHEDOOKHPHVWDEOHUWXQD sèrie de fases que HV UHSHWHL[HQ D O¶KRUD GH FRQVWUXLU XQD HVWUXFWXUD DUTXLWHFWzQLFD L KHP GHVHQYROXSDW aquest plantejament a partir de la consulta bibliogràfica realitzada en diferents àmbits: - Prehistòria i arqueologia de les Illes Balears: Consultant monografies, articles, PHPzULHV G¶H[FDYDFLy WHVLV GRFWRUDOV etc, que feieQ UHIHUqQFLD D O¶Edat del Bronze %DOHDULDO¶arquitectura al llarg de la Prehistòria de les illes. - Arquitectura prehistòrica, especialment la que feia UHIHUqQFLDDO¶HGDWGHO Bronze a la Mediterrània - Estudis i treballs d¶DUTXHRORJLDH[SHULPHQWDOHQFRQVWUXFFLyG¶HVWUXFWXUHV. - (VWXGLVHWQRDUTXHROzJLFVVREUHFRQVWUXFFLyG¶KDELWDWJHV - Estudis etnogràfics a les balears sobre arquitectura, tècniques constructives i eines emprades en la construcció popular. -

(VWXGLV

GH

FjOFXO

G¶HVSDL

29

~WLO

L

FjOFXO

G¶HVIRUo

FRQVWUXFWLX

4.2. APLICACIÓ PRÀCTICA DE CADENA OPERATIVA DELS EDIFICIS NAVETIFORMES. 3HOTXHIDDO¶DSOLFDFLySUjFWLFDGHODQRVWra proposta de cadena operativa, per una banda, hem realitzat diversos tipus de treballs de camp, per tal de recopilar les dades necessàULHV L SHU DOWUD EDQGD V¶KDQ DQDOLW]DW L SURFHVVDW OHV GDGHV REWLQJXGHV DO laboratori. 4.2.1. TREBALL DE CAMP: PROCÉS DE RECOLLIDA DE DADES. En primer lloc, es va realitzar un estudi de les publicacions existents sobre els dos jaciments escollits, a méV GH UHYLVDU OHV PHPzULHV G¶H[FDYDFLy GH OHV FDPSDQ\HV realitzades a ambdós jaciments, i en el cas de Closos HQ TXq O¶Hquip director ens va autoritzar, consultar GLDULVG¶H[FDYDFLyHVWXGLVGHPDWHULDOV fotografies, alçats, plantes i planimetries. En segon lloc, consultar els mapes geològics, de cultius i usos del sol, així com el mapa de capacitat agrològica dels sòls, al Servei de SIG i Teledetecció de la Universitat de les Illes Balears, a més de consultar el visor GH O¶,GHLE GH OD &RQVHOOHULD G¶$JULFXOWXUD 0HGL $PELHQW L 7HUULWRUL GHO *RYHUQ GH OHV ,OOHV %DOHDUV L HO YLVRU 6,*3$&GHO0LQLVWHULG¶$JULFXOWXUDGHO*RYHUQG¶(VSDQ\D. Una vegada consultats estudis i plànols, es va realitzar una primera fase de treball de camp que va consistir, per una banda, en la prospecció intensiva dels voltants dels MDFLPHQWV SHU WDO G¶identificar pedreres i afloraments de roca amb evidències G¶H[WUDFFLy YHWHV G¶DUJLOD L DOWUHV UHFXUVRV QDWXUDOV VXVFHSWLEOHV G¶pVVHU HPSUDWV HQ època prehistzULFD , SHU DOWUD EDQGD O¶DQjlisi general del jaciment, així com de les estructures que el conformaven. Per tal de recollir totes les dades, vàrem dissenyar una fitxa (Fitxa 1), que vàrem denominar FRPD³ILW[DG¶DQjOLVLGHOMDFLPHQWLGHOVHXHQWRUQ´$TXHVWDWpdues parts, la primera se centra HQO¶DQjOLVLGHO PHGLWDQt natural com humà, que rodeja el jaciment, DPE O¶REMHFWLX SULQFLSDO G¶HVWDEOLU: per una banda, els criteris o variants que condicionaren la tria del lloc de construcció, en segon terme, conèixer quina era la percepció que WHQLHQGHOSDLVDWJHFRPO¶RUGHQDYHQLO¶~VTXHHQIHLHQ/DVHJRQDpart fa UHIHUqQFLDDO¶DQjOLVLGHOFRQMXQW arquitectònic. La primera SDUW O¶KHP dividida en tres apartats. El primer fa referència a les GDGHV G¶LGHQWLILFDFLy GHO MDFLPHQW RQ HV UHFXOOHQ HO QRP GHO MDFLPHQW HO VHX Q~PHUR

30

G¶LQYHQWDUL, si està catalogat, les seves coordenades UTM, el municipi on es troba i la zona, també es recull lDWRSRQtPLDDFWXDOLVLpVSRVVLEOHO¶DQWLJD El segon apartat fa referència a les dades referides al medi natural on es trobà el jaciment. En primer lloc, V¶LQGLFD RQHV ORFDOLW]DpVDGLUVL HVWUREDD O¶LQWHULRUD OD costa, a la muntanya, a una albufera, a un promontori, a un pujol, a una vall, etc. En segon terme es precisa la cota mínima i màxima respecte al nivell del mar. Posteriorment, V¶DQDOLW]D el nivell de domini visual del territori que es té des del jaciment, per poder comprovar si el conWUROGHOWHUULWRULGHWHUPLQDYDO¶HOHFFLyGHOOORFL saber el grau de visibilitat que té el jaciment des d'altres punts, per poder conèixer si O¶HVWUXFWXUD HVWj SHQVDGD SHU D VHUYLU FRP XQ UHIHUHQW YLVXDO R QR 'HVSUpV vendria la definició del clima actual i si es tenen les dades paleoclimàtiques del lloc, la incidència del vent, etc. Tot seguit, trobam les dades per saber HO WLSXV GH VRO RQ V¶DVVHQWHQ OHV estructures i el de la rodalia MD TXH SRGHQ DMXGDU D FRQqL[HU HO WLSXV G¶HFRQRPLD TXH practicaven, al mateix temps també ens interessa saber els recursos forestals disponibles per la zona actualment, i si és possible durant la prehistòria D SDUWLU G¶HVWXGLV arqueobotànics. Finalment, V¶analitzen les distàncies G¶alguns dels recursos naturals: en primer lloc, la que hi ha entre el jaciment i els recursos hídrics que són vitals, ja que sense aquests recursos la supervivència del grup no seria possible, en podem distingir el que són purament naturals i els que sóQ IUXLW GH O¶DFWXDFLy GH O¶KRPH 3el que fa als primers contem amb albellons, basses, cocons, fonts, llacs , rius i torrents, mentre que OHVTXHVRQ IUXLWG¶DFWXDFLyDQWUzSLFDWUREDUtHP HOVFDQDOV OHVFLVWHUQHVHOVSRXV LHOV safareigs o dipòsits; en segon lloc, la distància que hi ha a la costa, i finalment, la que hi ha als afloraments de roca que foren, o pogueren ser emprats com a pedreres per O¶REWHQFLy GH EORFV TXH VHUYLULHQ SHU EDVWLU O¶HVWUXFWXUD IHQW-se constatar si hi ha HPSUHPWHVTXHHYLGHQFLwQ DTXHVWDDFWLYLWDWDPpVGH O¶H[LVWqQFLDGe vetes de minerals VXVFHSWLEOHVGHVHUH[SORWDGHVSHUO¶REWHQFLyGHPHWDOOV El tercer apartat fa UHIHUqQFLDDOHVDFWXDFLRQVGHO¶KRPHHQHOSDLVDWJHTXLQDpVOD concepció que tenen del territori, quina distribució i quin ús en fan. Seguint Criado Boado O¶RUGHQDFLy L GLYLVLy GHO WHUULWRUL G¶XQ JUXS HV FRUUHVSRQ D OD FRQFHSFLy TXH Wp del Món aquest grup, i totes les actuacions que es fan segueixen la seva manera G¶HQWHQGUH O¶8QLYHUV 3aral· lelament aquest autor descriu que es produeix un procés G¶KXPDQLW]DFLyGHOSDLVDWJHHQ HOTXH O¶KRPHV¶DSURSLDGHOWHUULWRUL L O¶RUGHQD VHJRQV els seus esquemes de racionalització (Criado Boado,1993). Per conèixer el que acabem G¶H[SRVDU pV D GLU OD FRQFHSFLy L O¶RUGHQDFLy HVSDFLDO GHO WHUULWRUL KHP HVWDEOHUW HQ 31

primer lloc, la rHODFLyDPEDOWUHVMDFLPHQWVG¶Kjbitat coetanis, establint la distància i el grau de visibilitat existent entre ambdós; en segon lloc, la vinculació amb les necròpolis usant els anteriors paràmetres. La segona part se centra DPEO¶DQjOLVL del poblat o conjunt, fent, en primer lloc, una descripció general, el nombre G¶HVWUXFWXUHVTXHHOFonfiguren, una anàlisi de la seva GLVWULEXFLy SHU HVWDEOLU VL H[LVWHL[ XQD RUGHQDFLy XUEDQtVWLFD R Ep HV WUDFWD G¶XQD DJUXSDFLyG¶HVWUXFWXUHV En segon terme, es realitza un estudi més acurat de les estructures, es descriu EUHXPHQWO¶HVWDWGHFRQVHUYDFLyOHVGLPHQVLRQVODWqFQLFDFRQVWUXFWLYDHOWLSXVG¶DFFpV G¶HQWUDGDLODVHYDRULHQWDFLy Finalment, en tercer lloc, es recullen OHV GDGHV SHU O¶DQjOisi de la distribució i ordenació interior, de O¶HVWUXFWXUDHVWXGLDGDODSUHVqQFLDG¶HQOORVDWVOODUVGHIRFSDUHWV GHFRPSDUWLFLySLODUVV¶KDG¶HVSHFLILFDUODXELFDFLyG¶DTXHVWVHOHPHQWVHQO¶LQWHULRULOHV seves dimensions. La segona tasca de camp ha consistit en la documentació fotogràfica, planimètrica, i la recollida de dades de cada una de les parts que conformen els diferents elements estructurals així FRPOHVGDGHVSHUUHDOLW]DUO¶DQjOLVLGHOHVUHODFLRQVHQWUHFDGDXQGHOV elements. Per poder desenvolupar aquesta segona fase hem dissenyat una fitxa que se centra HQO¶DQjOLVLGHOVSDVVRVVHJXLWVSHUODFRQVWUXFFLyGHOVPXUVSHUWDOGHGHWHUPLQDUFRP es construïen, per on es començaven, i quines tècniques empraven. Es basaria en els principis o lOHLVG¶HVWUDWLJUDILDDUTXHROzJLFD plantejats per Harris, fonamentalment la llei de successió estratigràfica :³XQDXQLGDGGHHVWUDWLILFDFLyQRFXSDVXOXJDUH[DFWRHQOD secuencia estratigrafica de un yacimiento, entre la más baja (o más antigua) de las unidades que las cubren y la más alta (o más reciente) de todas las unidades a las que cubre, teniendo contacto físico con ambas, y siendo redundante cualquier otra relación GHVXSHUSRVLFLyQ´(Harris 1991:58), és a dir, que fent una anàlisi acurat de les relacions TXHV¶estableixen entre els diferents blocs, es pot determinar el lloc o llocs per on es comença a construir. Per recollir aquesta informació hem emprat com base fonamental les fitxes G¶XQLWDWVHVWUDWLJUjILTXHVTXHempram en el grup de Recerca Arqueouib de la Universitat de les Illes Balears HQ OHV FDPSDQ\HV G¶H[FDYDFLy GHOV MDFLPHQWV TXH estudiam, però introduint certs canvis (veure fitxa 2).

32

En primer lloc, hi ha un apartat on es recullen les dades generals, nom del jaciment, estructura arquitHFWzQLFD QRP GHO MDFLPHQW Q~PHUR G¶HOHPHQW FRQVWUXFWLX (& ODVHYDFRWDVXSHULRU L O¶LQIHULRUVLWp IRWRV LSOjQROVHVSHFLILFDUHOVHX Q~PHUR G¶LQYHQWDUL En segon terme, recollim les GDGHVGHO¶HOHPHQWFRQVWUXFWLX. Un primer camp seria especificar TXLQWLSXVG¶HOHPHQWFRQVWUXFWLXpVV¶KDGHWULDUVLps mur, parament, reble, sostre, paviment, enllosat, empedrat, columna, pilar, pilastra, estructura de combustió, JUDHOOD OODU (Q HO VHJHQW FDPS KDXUtHP G¶H[SOLFDU GH TXLQ WLSXV GH PDWHULDO constructiu està fet, pedra, argila, tova, tovot, maó, totxo, llosa, rajola. El tercer camp V¶HPSOHQDUj si el material constructiu està fet a base de pedraHQHOOV¶HVSHFLILFDUjTXLQ tipus de roca és

sedimentaries (calcària, dolomia, gres, marès...), ígnies

(basalt,

granit...), metamòrfiques (pissarUD PDUEUH  'HVSUpV V¶KD G¶LQGLFDU el seu estat de conservació: si éVzSWLPERUHJXODUGROHQWRSqVVLP7DPEpV¶KDQGHUHFROOLUOHVVHYHV dimensions (llargària, alçària i gruix), i per concloure aquest apartat, es farà una breu GHVFULSFLy GH OHV VHYHV FDUDFWHUtVWLTXHV JHQHUDOV L VL V¶REVHUYHQ WUDFHV R HPSUHPWHV G¶KDYHUHVWDWWUHEDOODGD El següent apartat analitzem les relacions existents entre les diferents parts que formen un element, remarquem, com ja hem fet amb anterioritat, que ens fonamentarem HQ HOV SULQFLSLV G¶HVWUDWLJUDILD DUTXHROzJLFD SODQWHMDWV SHU (& +DUULV /HV SRVVLEOHV relacions entre les distintes unitats són les següents: -

Es recolza en: la unitat descansa sobre una altra.

-

Se li recolza: és la situació inversa, és a dir, lDXQLWDWIDGHVXSRUWDO¶DOWUD.

-

Cobert per: la unitat és coberta per una.

-

Cobreix a: la unitat cobreix totalment a una altra.

-

Igual a: la unitat té les mateixes característiques que una altra.

-

Talla a: la unitat romp la cRQWLQXwWDWG¶XQDDOWUDXQLWDW

-

Tallat per: és la situació contraria, és a dir, la unitat és tallada per una altra.

-

Es superposa a: lDXQLWDWpVSRVDGDGDPXQWO¶DOWUD

-

Se li superposa: eVSURGXHL[O¶LQYHUVpVDGLUO¶DOWUHHVSRVDDVREUH

-

Reomple a: la unitat omple a una altra.

-

Reomplert per: La unitat és omplerta per una altra.

-

Falca a: lD8QLWDWIDIXQFLyGHWDVFyG¶XQEORF

-

Falcada per: la Unitat és subjectada per una altra que fa funció de Falca.

33

$ PpV G¶DTXHVWD ILW[D HV YD UHDOLW]DU la documentació dels elements estructural, usant una doble estratèJLD SHU XQD EDQGD OD UHDOLW]DFLy G¶DOoDWV PLWMDQoDQW HO GLEXL[ arqueològic, en el cas de Closos de Can Gaià. I, per una altra, la realització de fotos, IURQWDOV GHOV SDUDPHQWV L OHV IDoDQHV GHV G¶XQD GLVtànFLD G¶XQ PHWUH L PLJ DPE OD càmeUD HQ SRVLFLy PDQXDO L O¶REMHFWLX REHUW DO Pj[LP HPSUDQW MDORQV FRP D SXQWV GH referència, per després poder fer fotomuQWDWJHVLSRGHUIHUHOVDOoDWVDSDUWLUG¶DTXHVWV, en el cas del navetiforme Alemany. 4.2.2. TREBALL DE LABORATORI: PROCESSAT I ANÀLISI DE LES DADES. Una vegada recollides les dades, es va realitzar el processament de les dades per la seva anàlisi al laboratori. En primer lloc, es varen processar les dades recollides al camp, mitjançat el programa informàtic Microsoft accés, per tal de tenir les dades informatitzades i facilitar la consulta de les relacions estratigràfiques dels diferents elements constructius. En segon lloc, es varen realitzar la digitalització dels alçats i dels fotomuntatges, amb els programes informàtics Autodesk Autocad YHUVLy  L O¶$GREH ,OOXVWUDWRU CS2. Primer es va fer la digitaOLW]DFLyDPEO¶$XWRFDGLGHVSUps es va exportar amb un format eps per poder retocar-ORDPEO¶,OOXVWUDWRUMDTXHSHOPuntatge de les làmines i la qualLWDWGHUHVROXFLyG¶DTXHVWHVpVPpVDGLHQWO¶~VGHO¶Autocad. En tercer lloc, una vegada informatitzades les dades, es va iniciar el procés G¶LQWHUSUHWDFLyGHles dades. Pel que fa a les IDVHVG¶HOHFFLyGHOORFLWULDGHPDWHULDOV(QHOFDVGHOQDYHWLIRUPe , GH &ORVRV YjUHP FRPELQDU OHV GDGHV UHFROOLGHV VREUH O¶HQWRUQ DPE O¶HVWXGL bibliogràfic dels treballs i estudis arqueofaunístics i arqueobotànics, que ens permetien conèixer millor el medi on vivien les comunitats estudiades, així com els estudis G¶DQjlisi espacial de la zona del Llevant Illenc (Salvà 2001), per saber com interaccionaven i com conceELHQ O¶HQWRUQ TXH HOV HQYROWDYD. Mentre que en el cas del Navetiforme Alemany, FRP TXH QR GLVSRVjYHP G¶HVWXGLV DUTXHRERWjQLFV QL arqueofaunístics, ens vàrem FHQWUDUDPE O¶DQjOLVL GH OHVGDGHVUHFROOLGHV L O¶estudi dels WUHEDOOVG¶DUTXHRORJLDHVSDFLDOGHOD]RQD (Albero et alii, 2011). Pel que fa a la fase G¶H[WUDFFLyGHPDWHULDOVHQVYjUHPFHQWUDUDPEO¶DQjOLsi de les HPSUHPWHV G¶H[WUDFFLy localitzades en les possibles pedreres, per tal de determinar, sempre que fós possible, com i amb quines eines es varen extreure els blocs.

34

Finalment en relació al transport del material, en el cas de Closos de Can Gaià, vàrem avaluDU O¶HVWXGL GH IDXQD GHO QDYHWLIRUPH , Ser tal de determinar si hi havia evidències de què V¶KDJXHVVLQ HPSUDW animals per tasques de transports. En el cas del navetiforme Alemany com que no teníem dades directes, vàrem emprar les dades recollides per O¶apartat teòric per plantejar hipòtesis de com es va poder transportar els materials. (Q TXDUW OORF HV YD SURFHGLU D O¶HVWXGL GH OHV IDVHV FRQVWUXFWLYHV GHOV GRV navetiformes estudiats. Realitzant primer, un estudi del procés constructiu, a partir de la revisió de les dades arqueològiques dels diaULV L PHPzULHV G¶H[FDYDFLy GH OHV LQWHUYHQFLRQV arqueològiques dutes a terme a ambdós jaciments arqueològics, per tal de determinar la seqüencia constructiva dels elements estructurals. Tenint, sempre en compte, els principis de Harris (1991). I es va reflectir aquesta seqüència en una làmina amb una SODQWDGHO¶HVWUXFWXUD Tot seguit, es va dur a terme una anàlisi de la seqüència constructiva dels murs, a partir de les relacions existents entre cada un dels blocs i falques que formaven part dels murs. Vàrem realitzar una doble estratèJLD 3HU XQD EDQGD OD UHDOLW]DFLy G¶XQD Patriu Harris, on es mostraven les relacions directes entre els elements que conformen els PXUV3HUDMXGDUDLGHQWLILFDUHOWLSXVG¶HOHPHQWLHOOORFRQHVORFDOLW]DYDYjUHPHPSUDU una combinació de colors. Així, per una part, els quadres grocs indicaven falques, mentre que els taronja corresponien a blocs3HUO¶DOWUHOHVOtQLHVQHJUHVLQGLFDYHQTXH es trobava a la primera filada, les verdes a la segona, les beix a la tercera, i les vermelles DXQWUDPG¶HQOODo La segona estretèJLD YD FRQVLVWLU HQ OD UHDOLW]DFLy G¶DOoDWV on es mostravea la seqüència constructiva, els punts on es començava i cada una de les passes seguides. En principi es va pensar a emprar una degradació de color, essent la tonalitat més obscura el primer pas i a mesura que anessin avançant passos el color seria més fluix; donat la gran quantitat de passos feia imperceptible la diferència entre passos propers, es va optar per diferenciar les diferents parts del procésHPSUDQWHOQ~PHURG¶HOHPHQWVHJXLW G¶XQD EDUUD L GHO Q~PHUR GH SDV '¶DTXHVWD PDQHUD HV IDFLOLWD OD OHFWXUD GHO SURcés constructiu. Per altra banda, es va mantenir el criteri de les línies de diferent color, emprat a les matrius, per diferenciar filades LWUDPVG¶HQOODo Aquesta darrera estratègia HV YDHPSUDUWDPEpSHUO¶HPSHGUDWH[WHULRU(QFDQvi, SHUO¶HQOORVDWLQWHULRUWDQ VROVHVYDXVDUHOQ~PHURGHSDVSHUTXqGHVSUpVG¶DQDOLW]DUOHV 35

SODQWHV GLEXL[RV L GLDUL G¶H[FDYDFLy HV YD FRQVWDWDU TXH HO número de llosa coincidia amb el número de pas. Per altra banda, en el cas de CORVRVHVYDUHDOLW]DUO¶HVWXGLGHODGLVWULEXFLyGHOV QzGXOVG¶DUJLODSHUWDOde poder plantejar hipòtesis de treball. Aquesta distribució es va plasmar en planta per nombre de fragments i pes total, en cada un dels quadres i UE en què HVYDUHQWUREDUUHVWHVG¶DUJLODA més cal assenyalar que per fer més visual aquesta anàlisi, es va combinar amb una gradació de color, com més obscur major quantitat de nòduls, i major pes. A contiQXDFLy XQD YHJDGD FRQFOzV O¶DQjlisi del procés de bastiment dels QDYHWLIRUPHVHVYDHIHFWXDUHOFjOFXOGHO¶HVSDL~WLOGHOQRPEUHGHSRVVLEOHVKDELWDQWVL O¶HVIRUoFRQVWUXFWLX aplicant les fórmules plantejades en la proposta teòrica de cadena operativa. Cal recordar, que aquests estudis, tan sols tenen la finalitat per establir comparacions entre diferents navetiformes, i amb altres estructures prehistòriques. Tot seguit, de manera de resum, es planteja en cada un dels navetiformes estudiats, una reconstrucció del procés constructiu seguit en la seva elaboració. Una vegada finalitzat amb O¶DQjOLVL GH FDGD XQ GHOV MDFLPHQWV HVWXGLDWV V¶KD realitzat una comparació entre ells, per tal de poder extreure conclusions del procés constructiu, i establir tècniques comunes i difHUHQWVSHUSRGHUGHWHUPLQDUO¶existència o QRG¶XQDWUDGLFLyFRQVWUXFWLYDFRPXQDTXHDQés introduint canvis segons les diferents necessitats de cada estructura arquitectònica, o bé la presència de tradicions diferents.

36

FITXA 1.

FIT;$3(5/¶$1¬/,6,'(/-$&,0(17,'(/6(8(17251 DADES DEL JACIMENT.

Jaciment:________________ nº inventari:___________ Coord. UTM.:______________ Municipi:___________________ Zona:______________ Toponímia Actual:_________________________________________________________ Toponímia Antiga: ________________________________________________________ Fotos:_____________________________ Plànols:_______________________________

DADES DEL MEDI NATURAL I HUMÀ. Medi Natural. Ubicació. Costa: __ Interior:__ Muntanya:__ Albufera:__ Promontori:__ Vall:__ Plana:__ Turó:__ Pujol: __ Cota Màxima:_____ Cota Mínima:_____ Domini Visual: N:____ NE:____ E:____ SE:____ S:____ SO:____ O:____ NO:____ Visibilitat: N:____ NE:____ E:____ SE:____ S:____ SO:____ O:____ NO:____ Clima:____________________________________________________________________ Incidència eòlica:___________________________________________________________ Recursos Forestal:__________________________________________________________ 7LSXVGHVROG¶DVVHQWDPHQWBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBB Tipus de sol de rodalia: _____________________________________________________

37

Distància amb els recursos naturals: Hídrics: Albellons:____ Basses:____ Canals:____ Cisternes:____ Cocons:____ Dipòsits:____ Fonts:____ Llacs:____ Pous:____ Rius:_____ Safareigs:____ Torrents:____ Costa:___________________________________________________________________ Vetes mineres:____________________________________________________________ Afloraments de Roca que podrien ser pedreres: _________________________________ _________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________

Medi humà.

-DFLPHQWVG¶KDELWDWFRHWDQLVSURSHUV Jaciment 1:_______________________________ Distància:________________________ Visibilitat A:_______________________________ Visibilitat B:______________________ Jaciment 2:_______________________________ Distància:________________________ Visibilitat A:_______________________________ Visibilitat B:______________________ Jaciment 3:_______________________________ Distància:________________________ Visibilitat A:_______________________________ Visibilitat B:______________________ -DFLPHQWVG¶HQWHUUDPHQWFRHWDQLVSURSHUV. Jaciment 1:_______________________________ Distància:________________________ Visibilitat A:_______________________________ Visibilitat B:______________________ Jaciment 2:_______________________________ Distància:________________________ Visibilitat A:_______________________________ Visibilitat B:______________________ Jaciment 3:_______________________________ Distància:________________________ Visibilitat A:_______________________________ Visibilitat B:______________________ _

38

ANÀLISI DEL JACIMENT.

Descripció general del jaciment:_________________________________________________ ___________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________ Estructura 3:_______________ Dimensions:_______________________________________ Descripció:__________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________ Estructura 2:_______________ Dimensions:_______________________________________ Descripció:__________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________ Estructura 3:_______________ Dimensions:_______________________________________ Descripció:__________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________ Estructura 4:_______________ Dimensions:_______________________________________ Descripció:__________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________

ESTRUCTURA ESTUDIADA

Estructura:______________________ Dimensions:_________________________________ Banquetes:____ Pilars:____ Altells:____ Parets de compartimentació:____ Graelles:____ Llars:____ Enllosats:____ Aterrats murs:____ Descripció:__________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________

39

FITXA 2. ),7;$3(5/¶$1¬/,6,'¶(/(0(176&216758&7,86 Dades generals Jaciment:____________________ Estructura Arquitectònica:____________________ Àrea:_______________________ Nº EC:_________ Cota Sup.: _____ Cota Inf.:_____ Fotos:_________________________________________________________________ Planols:________________________________________________________________ 'DGHVGHO¶HOHPHQWFRQVWUXFWLX

Elements Constructius:________________ Material Constructiu:_____________ Tipus de Roca:______________________ Estat de Conservació:_____________ Amplària:_________ Llargària:_________ Alçada:_____________ Descripció:_____________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________

Relacions estratigràfiques

Es recolza en:_____________________________________________________________ Se li recalza:______________________________________________________________ Cobert per:_______________________________________________________________ Cobreix a:________________________________________________________________ Igual a:__________________________________________________________________ Talla a:__________________________________________________________________ Tallat per:________________________________________________________________ Es superposa:_____________________________________________________________ Se li superposa:___________________________________________________________ Reomple a:_______________________________________________________________ Reomplert per:____________________________________________________________ Falca a:__________________________ Es falcat per:____________________________ 3 QUÈ ÉS UNA ESTRUCTURA NAVETI

40

5- MODEL TEÒRIC DE LA CADENA OPERATIVA '(&216758&&,Ï'¶811$9(7,)250(. 5.1. INTRODUCCIÓ. En el nostre model teòric de cadena operativa GHFRQVWUXFFLyG¶XQQDYHWLIRUPH hem establert dos grans grups de fases: el primer, inclouria les fases prèvies a la consWUXFFLyGHO¶HVWUXFWXUD. HHPG¶LQGLFDUTXHHQDTXHVWWUHEDOOQRV¶DQDOLW]aran amb detall OHVYDULDEOHVG¶HOHFFLyGHOOORFTXHV¶HVERVVDUan, sinó que ens centrarem amb les fases relacionades directament a la construcció. N¶KHP GLVWLQJLW WUHV GLIHUHQWV O¶Hlecció del material, la seva extracció i, finalment, el seu transport al lloc escollit SHU O¶HGLILFDFLy &al assenyalar que les dues darreres fases esmentades es podrien realitzar simultàniament a les fases constructives. En el segon agrupem les fases constructives pròpiament dites, que inclourien tres grans grups: el primer seria la preparació del terreny per tal que es pugui iniciar la construcció. El segon grup comprendria la construcció dels elements estructurals, com poden ser els murs el sostre, etc. I finalment, el tercer seria el que hem GHQRPLQDWG¶DFDEDWVHQel qual V¶HIHFWXDULHQWDVTXHVFRPHOWUDFWDPHQWGHOWHUUDOHV comparticions internes, etc. 3HUO¶HVWXGLG¶DPEGyV blocs recorrerem DHVWXGLVG¶HWQRORJLDLalguns treballs G¶HWQRDUTXHROogia que ens permetin conèixer diferents tècniques emprades per la FRQVWUXFFLyG¶HGLILFLVHQGLIHUHQWVLQGUHWVDOOODUJGHODKLVWzULDFHQWUDQWPpVDWHQFLy HQHOVTXHV¶KDQIHWDOHVQRVWUHVLOOHV$PpV, repassarem la bibliografia existent de O¶HGDWGHO Bronze Balear. A part del que és pròpiament la cadena operativa, en aquest capítol també inclourem tres apartats més que tractaran altres aspectes directament lligats a la FRQVWUXFFLy GH O¶HGLILFL (Q SULPHU OORF, LQWHQWDUHP FDOFXODU O¶HVIRUo L HO WHPSV LQYHUWLWTXHVXSRVj ODFRQVWUXFFLyG¶XQ QDYHWLIRUPHSHU ODSREODFLyGHO Bronze; en VHJRQWHUPHIDUHPXQFjOFXODSUR[LPDWGHO¶HVSDL~WLOGHOVQDYHWLIRUPHVTXHKDQHVWDW excavats, per determinar quanta gent hi podia viure i al mateix temps quantes persones podien participar en les activitats constructives; i finalment, presentarem un plantejament hipotètic del procés seguit en construcció del navetiforme.

41

5.2 FASES PRÈVIES: Com hem assenyalat amb anterioritat, el primer grup de les fases de construcció l¶KHm anomenat com etapes prèvies. Aquest grup inclou totes aquelles activitats i accions que es realitzen abans que V¶LQLFLw O¶DL[HFDPHQW  GH TXDOVHYRO HVWUXFWXUD Segons el nostrHSXQWGHYLVWDQ¶KLKDXULDquatre. En pULPHU WHUPH V¶HVERVVDUj els possibles condicionants que influïren en O¶elecció del lloc. En segon lloc, es desenvoluparà, la tria del material constructiu. Seria la fase en què els constructors escullen els materials que consideren més òptims per O¶HODERUDFLy GH O¶HVWUXFWXUD $TXHVWV PDWHrials que són emprats per la construcció, poden esdevenir uns GHOV FRQGLFLRQDQWV SHU O¶HOHFFLy GHO OORF on es bastirà el navetiforme. En tercer lloc, es durien a terme O¶REWHQFLy GHO PDWHULDO FRQVWUXFWLX. Aquesta fase a diferèQFLD GH O¶DQWHULRU, se centraria en les tècniques i estris emprats en les diferents subfases que la conformen, com per exemple, O¶H[WUDFFLy GHOV EORFV GH SHGUDDUJLODLO¶HODERUDFLyGHIXVWD Finalment, ens trobem amb el transport del material fins al lloc on es construeix O¶HVWUXFWXUa. Cal assenyalar que les dues darreres fases, com ja hem dit amb anterioritat, es podrien realitzar al mateix temps TXH HV UHDOLW]HQ HOV WUHEDOOV G¶HGLILFDFLy GH O¶HVWUXFWXUD 5.2.1. ELECCIÓ DEL LLOC. La primera cosa que hem de tenir present, són els motius o factors que LQIOXwUHQ HQ O¶HOHFFLy GHO OORF, lògicament, no els podrem conèixer amb certesa, ja que desconeixem la seva manera de pensar, tan sols els podem intuir a partir de les dades materials recuperades en les excavacions de diferents jaciments. 8QSULPHUFRQGLFLRQDQWSHU O¶HOHFFLyG¶XQ OORF VHULD ODGLVSRQLELOLWDWGHFHUWV UHFXUVRV QDWXUDOV TXH O¶DIDYRULULHQ 3HU SRGHU GHWHUPLQDU DTXHVWV FRQGLFLRQDQWV UHFRUUHUHP D HVWXGLV G¶DUTXHRORJLD HVSDFLDO UHDOLW]DWV GHO SHUtRGH SHr veure quins aspectes naturals es tenien en compte o no. En primer lloc, cal conèixer la GLVSRQLELOLWDW GH UHFXUVRV KtGULFV TXH DEDVWHVVLQ GXUDQW WRW O¶DQ\ QR VROV HO FRQVXP

42

KXPjTXHHVSRGULDVDWLVIHUPLWMDQoDQWODUHFROOLGDGHO¶DLJXDGHODSOXMDPLWMDQoDQW cisternes i granV UHFLSLHQWV VLQy WDPEp HO GHOV UDPDWV HVSHFLDOPHQW HQ O¶HVWDFLy estival, Gili, en la seva tesi (Gili,1995), sols analitza la distància existent entre els poblats i els torrents1, indicant que la major part de les estacions es situen a una GLVWjQFLDG¶HQtre 1 i 4 km. En canvi Salvà, en la seva tesina (Salvà,2001), assenyala que en el territori estudiat, la distància entre poblats i torrents no supera els 700 m. A PpVO¶HVPHQWDWDXWRUUHDOLW]DXQa anàlisi dels altres recursos hídrics que podien ser emprats, com són les fonts, que se situen a una distància mitjana dels jaciments de 4 NPIHWTXHHQVIDSHQVDUTXHODSUHVqQFLDGHIRQWVQRLQIOXLULHQHQSULQFLSLDO¶KRUD G¶HVFROOLUHOOORFSHUDOWUDEDQGDOHVEDVVHVLDOEHOORQV 2, majoritàriament situats dins HOV WRUUHQWV R WRUUHQWHUHV  TXH SRGULHQ PDQWHQLU HO FDEDO WRW O¶DQ\ i que VH Q¶KDQ documentat pocs, i se situen entre 100 i 300m dels assentaments (Salvà, 2001: p. 94-96). Per altra banda, un altre factor que analitza Salvà en el seu estXGL GH O¶DQjOLVL territorial del Llevant de Mallorca (Salvà, 2001: 98-100) és el tipus de sòl3. Estableix, per una banda, que la majoria de jaciments estan envoltats per diversos tipus, mentre que sols en dos casos es trobaven envoltats per un tipus de sòl. Tot seguit, analitzà el tipus de sòl que encerclen els jaciment, arribant a la conclusió que el tipus de sòl que més es repetia era el tipus III, que es trobava a les proximitats de quasi un 90% dels nuclis estudiats, mentre que el del tipus VI, es trobava a la rodalia G¶ un poc més del 65 % dels jaciments, el de tipus IV, que es documentaria als terrenys pròxims als poblats en un 55 % dels casos, mentre que el tipus VII i VIII es localitza en la rodalia dels assentaments tan sols en un 11%. Mentre que els tipus II QRV¶KDQGRFXPHQWDWDOD]RQDHVWXGLDGDSHU6DOYjDPpVFDOUHFRUGDUTXHHOVWLSXV, 1

$TXHVWD DXWRUD HOV GHQRPLQD  FRP D ³cursos temporales GH DJXD´ (Gili, 1995). Per altra banda cal assenyalar que no té en compte, en cap moment, altres elements hídrics que abastarien aigua GXUDQWWRWO¶DQ\IRQWVEDVVHVDOEHOORQVHWF 2 Salvà indica que les basses i els albellons són actualment difícils de documentar, ja que a FDXVDGHO¶H[KDXVWLYDH[SORWDFLyGHOHVDLJHVVXEWHUUjQLHVKDSURYRFDWXQGHVFHQVGHOQLYHOOIUHjWLFDO mateix temps que la desaparició de basses i albellons. 3 Basant-se en el mapa de classes de capacitats agrològiques publicat pel Ministeri G¶$JULFXOWXUD 3HU OD UHDOLW]DFLy G¶DTXHVWV PDSHV HV WHQHQ HQ FRPSWH GLYHUVHV YDULDEOHV FRP  OD pluviometria, la temperatura, la profunditat del sòl, la textura, la permeabilitat, si és un terreny poc o molt pedregós, la salinitat i el sistePDDFWXDOGHO¶~V6¶HVWDEOHL[HQJUXSVHOSULPHUJUXSWLSXV,,, III) són els més fèrtils i es poden desenvolupar activitats agrícoles de forma permanent; el segon (tipus ,9  VyQ DSWHV SHU O¶H[SORWDFLy DJUtFROD RFDVLRQDO HO WHUFHU JUXS WLSXV 9 9, VII) són idonis per O¶H[SORWDFLyDPEVLVWHPHVGHSDVWLXSURGXFFLy IRUHVWDOSHUzQRVyQDSWHVSHOFRQUHX(OGDUUHUJUXS engloba els sols tipus VIII, aquests són considerats improductius i només són aptes per reserva natural. Cal indicar que els sols urbans són inclosos en el darrer grup.

43

LGHO9QRHVGRQHQD0DOORUFD&DOUHFRUGDUSHUzTXHDTXHVWHVWXGLV¶KDGHIHUVHUYLr amb molta cura i sols a escala orientativa, ja que esta fet en O¶DFWXalitat, usant variables que considerem importants i hem de pensar que segurament no serien GHWHUPLQDQWVSHUOHVSREODFLRQVGHO¶HGDWGHOBronze. Un altre factor que hem de tenir en consideració és la relació entre assentament i la mar. Els estudis espacials indiquen que hi ha una tendència a situar-se a prop de la costa, segons Gili(1995) un 78,30 % de les estacions es troben entre els 200 m i els 8 km de la costa, Pons (1999) confirma aquesta propensió indicant que un 60 % dels assentaments se situen a una llunyària de la costa de 4,5 km. Salvà (2001) a més G¶REVHUYDU DTXHVWD LQFOLQDFLy SHU OD ]RQD FRVWDQHUD HQ OD VRFLHWDW QDYLIRUPH documenta que com més proper del mar, més petit és el territori que té el poblat, per explicar això Salvà planteja la hipòtesi de què ODSDUWWHUUHVWUHGHOWHUULWRULV¶HVWHQGULD FDS DO PDU VHQW O¶H[SORWDFLy GHOV UHFXUVRV PDULQV XQD IRQW LPSRUWDQW SHU OD subsistència, el que compensaria la manca de terreny. 8Q DOWUH DVSHFWH TXH SRGULD LQIOXLU HQ O¶HOHFFLy GHO lloc seria la presència de pedreres a la rodaliaHQFDUDTXHKHPG¶LQGLFDUTXHVHJRQVHOQRVWUHSXQWGHYLVWDQR seria un factor determinant perquè hi ha una tendència a aprofitar els recursos més propers, com ja desenvoluparem posteriorment en O¶apartat de tria de material. Per altra banda, sembla que O¶H[LVWqQFLD GH YHWHV GH PHWDOOV VXVFHSWLEOHV G¶pVVHU explotades tampoc era un factor determinant, en concret les de coure, ja que la PDMRULD G¶DVVHQWDPHQWV QDYHWLIRUPHV se situen a una distància superior als 30 km (Gili, 1995: p.207-209; Salvà, 2001). En segon terme, ens trobem amb els factors ideològics i religiosos. Com ja hem comentat amb anterioritat, aquests sols els podem conèixer o intuir mitjançant O¶HVWXGLSHUXQDEDQGDGHO¶~VTXHIDQGHOSDLVDWJHFRPV¶XELTXHQLTXLQDFRQFHSFLy GHOWHUULWRULWHQHQLSHUO¶DOWUDDPEO¶HVWXGLGHOUHJLVWUHDUTXHROzJLFWDQt HOG¶KjELWDW FRP HO IXQHUDUL HVSHFLDOPHQW GHO GDUUHU MD TXH D SDUWLU GH O¶HVWXGL GHOV ULWXV IXQHUDULVGHOWUDFWDPHQWGHOVPRUWVLGHO¶DLxovar podem tenir una petita idea de com IXQFLRQDYDODVRFLHWDWVLHUDLJXDOLWjULDVLKLKDYLDGLIHUHQFLDFLyG¶LQGLYLGXVHWF En primer lloc, ens centrarem amb la distribució espacial des de diversos aspectes:

44

Un primer, és la relació amb altres poblats o assentaments estacionals de O¶qSRFD La distància mitjana entre poblats QDYLIRUPHV RVFLOāOD HQWUH HOV ¶ L  NP (Salvà, 2001). Un altre, és la relació existent amb les necròpolis més properes i que podien ser les que varen emprar per enterrar als difunts. Segons HOV HVWXGLV G¶DUTXHRORJLD espacial la distància mitjana entre poblats de navetiformes i necròpolis més properes EjVLFDPHQW KLSRJHXV IXQHUDULV  VH VLWXD HQWUH  P L ¶5 km de distància. Cal recordar, que segons les dades recents, en els jaciments de Closos i Alemany (Fornés et alii, 2009; Albero et alii, 2013) O¶~VGHOVKLSRJHXVIXQHUDULVVHULHQcontemporanis als nivells preconstructius. A més, de moment, no es tenen dades que ens indiqui una continuïtat G¶~VGXUDQWOHVIDVHVG¶RFXSDFLyGHOnavetiforme. 8Q WHUFHU DVSHFWH D DQDOLW]DU pV FRP FRQFHEHQ O¶HVSDL L GH TXLQD PDQHUD interactuen amb el medi que els envolta. Tal com planteja. Calvo al seu article ³5HIOH[LRQHV HQ WRUQR D ORV HVTXHPDV GH UDFLRQDOLGDG HVSDFLDO HQ OD prehistoria de MallorcD´&DOYR   HQV WUREHP  TXH OD FRQFHSFLy TXH WHQHQ GH O¶HVSDL OHV SREODFLRQV GH O¶HGDW GHO BURQ]H pV REHUWD WRW L TXH V¶KD FRPHQoDW XQ SURFpV GH monumentalitzar les estructures domèstiques que passarien a ser un referent visual per les comunitats illenques. Aquest plantejament obert, sembla canviar al Bronze Final, segons les dades que ens aporten jaciments com el navetiforme Alemany, els navetiformes I i II de Closos de can Gaià, el doble de Canyamel i el de Can Julià (Fornés et alii, 2009),on es prRGXHL[XQDUHGXFFLyGHO¶DFFpVG¶HQWUDGD mitjançant la construcció de murs. Per altra banda, SHOTXHIDDO¶DSDUWDWGHIHQVLXKem de dir que aquest sembla TXH QR V¶KDXULD WLQJXW en compte, ja que la majoria dels poblats i assentaments navetiformes se situen en zones planes (Salvà, 2001; Pons, 1999). I per altra, tret de Closos i Son Ferrandell- Son Olesa, no presenten murs que envoltin les estructures. I aquests murs semblen més XQD WDQFD SHU O¶HVWDEXODFLy GHO UDPDW TXH QR UHVWHV GH murades. A més, la situació d¶DTXHVWV poblats DXQD]RQDSODQDHQ OORFG¶XQD]RQD més elevada i més fàcil protegir ens faria descartar que fossin tinguts en consideració aquests criteris defensius. Finalment, un altre aspecte interessant TXH V¶KD GH WHQLU HQ FRPSWH pV OD hipòtesi dels llocs persistents, que ha estat plantejat pel cas del navetiforme Alemany

45

(Albero et alii, 2013). En aquest sentit, a més dels altres factors plantejats en línies precedents, jugarien un paper important, a l'hora d'interpretar els llocs persistents, les dinàmiques socials (aspectes simbòlics, socials, perceptius i mnemònics, etc.) que aquests espais incorporen. Els navetiformes constitueixen espais carregats de significat associats amb històries i entorns específics que van estructurar i van participar activament en les decisions dels habitants que els percebien, usaven i freqüentaven. La continuïtat d'ús d'aquest espai no es deuria tant a una millor adaptació a l'explotació d'entorns econòmicament òptims, sinó que la seva raó de ser hauria estat la configuració d'una sèrie de condicions estructurals específiques i prèvies que haurien permès dotar de significat a les praxis i les eleccions de les persones a través de les seves experiències, records i interaccions socials. Aquest cas es documentaria, almenys, en els casos de Son Ferrandell- Son Olesa, Closos de can Gaià i navetiforme Alemany. 5.2.2. ELECCIÓ DEL MATERIAL CONSTRUCTIU. 3HU OD FRQVWUXFFLy G¶XQ QDYHWLIRUPH V¶HPSUDYHQ GLYHUVRV WLSXV GH PDWHULDOV grans lloses de pedra pels paraments dels murs, pedres petites i mitjanes amb terra pel reble, troncs, branques, joncs i argila pel sostre. &DOLQGLFDUHOVPRWLXVTXHGXJXHUHQDOVFRQVWUXFWRUVDO¶HOHFFLyG¶XQVPDWHULDOV FRQFUHWV /D QRVWUD KLSzWHVL pV TXH OD WULD G¶XQ PDWHULDO vendria determinat per diverses variables. Una primera variable dependria de la distància existent entre la localització del material i el lloc de la construcció. Hi ha una tendència a escollir els materials situats a la rodalia. Aquesta tria tindria com a objectiu minimitzaU O¶HVIRUo ja que un LQFUHPHQW GH OD GLVWjQFLD VXSRVD XQ DXJPHQW GH O¶HVIRUo L GHO WHPSV TXH  V¶KD G¶LQYHUWLUHQHOWUDQVSRUWGHOPDWHULDOLHQO¶HUHFFLyGHO¶HGLILFL 7UDGLFLRQDOPHQWLDOOODUJGHOVWHPSVDO¶KRUDGHFRQVWUXLUV¶KDIHWHPSUDQWHOV recursos materials més accessibles i propers. Podem observar multitud de casos en què es dóna aquest fenomen. Si recorrem als estudis de caràcter etnològic, ens WUREDUHP PXOWLWXG G¶H[HPSOHV FRP HOV QDYDKRV del sud-oest dels Estats Units, realitzen les seves cabanes, anomenades hogans, amb troncs de plantes i terra humida recollida després de la pluja, que es troben a la zona (Schoenauer, 1981). A Àfrica ens trobem casos similars, com són el dels nuers i el dels massais, a ambdós

46

casos les cabanes, com en el cDVGHOVQDYDKRVpVIDQDPEWURQFVG¶DUEUHVLG¶DUEXVWV TXHSRVWHULRUPHQWHVFREUHL[HQDPEWHUUDDTXHVWHVPDWqULHVSULPHUHVV¶REWHQHQGHO lloc disponible més proper (Schoenauer,1981). A Àsia i Oceania ens trobem casos similars als abans esmentats. Però no cal anar tan lluny, a Menorca fins al segle SDVVDWOHVSHGUHUHVQRUPDOPHQWV¶REULHQDOFRVWDWRDOHVSUR[LPLWDWVGHO¶HGLILFLHQ construcció (Marquès, 2002: 84). Per confirmar la nostra hipòtesi, cal conèixer el tipus de material en què està feta la cRQVWUXFFLy$L[tHQHOFDVG¶XQQDYHWLIRUPHFDOFonèixer el tipus de roca amb què està fet el navetifRUPH $L[z V¶DFRQVHJXLUj D WUDYpV G¶XQ HVWXGL JHROzJLF i petrològic. Una vegada que es coneix caldria realitzar prospeccions als voltants a la recerca de SRVVLEOHVSHGUHUHVG¶RQHVSXJXLQKDYHUWUHWODPDWqULDSULPHUD En el període del BURQ]H QDYLIRUPH QRV¶KDQSXEOLFDWHVWXGLVGHSURFHGqQFLD GHOPDWHULDOSHUzVLV¶KDQGRFXPHQWDWOHVSHGUHUHVGHdiversos jaciments. Un primer exemple, és el cas del Corral dels Moros les pedreres se situen en el mateix jaciment. Un segon exemple, a Closos de Can Gaià i els Rossells les pedreres se situen a una distància no superior a 100 m. (Salvà, comunicació personal) Un tercer és el cas de Son Fornés es localitzen a poc més de 200 m (Gasull et alii, 1982). A més a més després de prospectar la rodalia de diferents navetiformes: al voltant del navetiforme Alemany hem trobat el que serien les pedreres, aquestes estan a entre 100 i 200 m de O¶HGLILFL (Q VHJRQ OORF  D OHV Sroximitats del navetiforme doble de Canyamel es varen localitzar diversos afloraments de pedra susceptibles de ser emprades per extreure blocs. (Q WHUFHU OORF OHV GHO QDYHWLIRUPH GREOH GH &D Q¶$PHU HV WUREHQ D uns 75 m. Finalment, al Figueral de Son Real es troben dues pedreres a uns 100 m. També a Menorca es coneixen una sèrie de pedreres prehistòriques, que es troben a les proximitats dels assentaments. És el cas del navetiforme de Cala Blanca (Juan i Plantalamor, 1997). Segons els autors, la cornisa rocallosa, sobre la qual V¶DVVHQWD HO PXU QRUG, presenta evidèQFLHV G¶KDYHU HVWDW UHWDOODGD HQ XQD OODUJjULD G¶XQV WUHQWD PHWUHV L FLWDQW SDUDXOHV WH[WXDOV ³>@ PROW SRVVLEOHPHQW YD VHUYLU GH SHGUHUD SHU D OD FRQVWUXFFLy GH OD QDYHWD´ (Juan i Plantalamor,1997:17). Més endavant reiteren aquesta idea: ³>@pVFODUTXHODURFDPDUHYDpVVHUWDOODGDILQV a PROWVGHPHWUHVPpVHQOOjG¶RQHVWUHQTXHQHOVPXUVLTXHPROWSRVVLEOHPHQWDPE DTXHVWDHVYDEDVWLUODQDYHWD´ (Juan i Plantalamor, 1997: 21). A més tenim el cas

47

del poblat de son Mercer de Baix, on les pedreres se VLWXHQDXQDGLVWjQFLDG¶XQV m. de les estructures navetiformes (Garcia Amengual, 2006). Per altra banda, tenim els casos de les navetes de Rafal Rubí, on les pedreres es troben al costat, a uns 4 m. de la paret que limita el tancat. EVWUDFWDG¶XQJUDQHVWUDW de pedra caliça miocènica, que va paral· lel al tancat i a la carretera. Fa uns 25 metres GH OODUJjULD SHU  P G¶DOoDGD $  P GHV GHO FRVWDW G¶DTXHVW HVWUDW FRUUH HQ paral· lel una altra, que té una alçada de 60 cmG¶DOoDGD$questes pedreres mostren FODUHVHYLGqQFLHVG¶H[WUDFFLyGHSHGUHVFDUDFWHUtVWLTXHVSHUODFRQVWUXFFLyGHQDYHWHV no molt llargues i en canvi amples i ben tallades (Serra Belabre, 1963). Finalment, hem G¶LQGLFDUTXHD 0DOORUFDV¶KDQUHDOLW]DWDOJXQVHVWXGLVSHU OD fase talaiòtica, és el cas de Son Fornés (Gasull et alii, 1982, 1984) on les pedreres es WUREDYHQDXQVPGHO¶DVVHQWDPHQW3HUDOWUDEDQGD&ROODVVHQ\DODVHQVHHQWUDU en detalls, que eOV MDFLPHQWV DUTXHROzJLFV G¶Almallutx, Pleta Gran de Muleta i Son Mas (Coll, 1997: 470), la matèria primera emprada provenia de llocs propers. Una altra mostra de la proximitat entre jaciments i pedreres la podem apreciar al Puig de Sa Morisca, on la distància entre els distints assentaments i les seves corresponents pedreres no supera els 100 m. Així en els casos de les estacions Santa Ponça 20, 6DQWD3RQoDHO FRPSOH[G¶(s Fornets i el poblat de Sa Morisca es troben just al costat, mentre que en el cas del Talaiot de Son Miralles la distància no és superior als 50 m. (Calvo, comunicació personal). Finalment, cal assenyalar el cas de O¶HVWUXFWXUDWXUULIRUPHGH6RQ)HUUHUTXHHVWjVLWXDWVREUHXQDGXQDIzVVLO i que es construí usant blocs extrets dels costers, estalviant-se així el transport del material (Calvo et alii, 2005). A part dels blocs de pedra, en el cas dels navetiformes mallorquins, les cobertures pareix que seria de tipus vegetal. A partir de les evidències arqueològiques, com les trobalOHV GH QzGXOV G¶DUJLOD DPE HPSUHPWHV YHJHWDO DO navetiforme Alemany (Enseñat, 1971) i al navetiforme 1 de Closos de Can Gaià (Salvà et alii, 2002) pensem que es faria fent una estructura de troncs, coberts per una capa vegetal, i recobert per diverses capeVG¶DUJLOD0entre que, per altra banda, en el cas de Menorca tenim dubtes, ja que V¶KDGRFXPHQWDWXQFDVHOGHOQDYHWLIRUPH I de son Mercer de baix (Ferreries) que té una coberta de lloses de pedra, mentre que dels altres no tenim referències de troballes que ens puguin indicar quin tipus de coberta tenien.

48

Pel que fa referència al tipus de plantHVHPSUDGHVSHUO¶elaboració de la coberta GXUDQWODSUHKLVWzULDDOHV,OOHV%DOHDUVKHPG¶LQGLFDUTXHKLKDSRFVHVWXGLVTXHHQV indiquin quin tipus de vegetaOV V¶HPSUDYHQ  8Q SULPHU HVWXGL pV GH fitòlits de diverses PRVWUHVGHVHGLPHQWFHQGUHVLQzGXOVG¶DUJLODGHOV&ORVRVGH&DQ*DLDon es varen documentar la presència de restes de les famílies de les gramínies, concretament del subgrup festucoide, de plantes dicotiledònies i de palmàcies (Albert, inèdit). Un segon estudi, és el realitzat per Ll. Picornell, en la seva tesi doctoral, analitza HO PDWHULDO DQWUDFROzJLF GHO QDYHWLIRUPH ,,, GH O¶+RVSLWDOHW 9HOO (Manacor) i el del navetiforme I de Closos de Can Gaià (Picornell, 2012). 3HOTXHIDDOFDVGHO¶+RVSLWDOHW9HOO en la UE 7, que es correspondria amb el QLYHOO G¶LQFHQGL L FDLJXGD GHO VRVWUH ORFDOLW]D FDUERQV G¶Olea europaea (ullastre), que són interpretats com a UHVWHVGH O¶HPELJDWGHOVRVWUHDPpVHV varen identificar carbons de Pistacia lentiscus i Rhamnus alaternus / Phillyrea sp., que podien servir SHUIHUO¶HQWUDPDWYHJHWDOGHODFREHUWDTXHHVWDULDFREHUWa SHUXQDFDSDG¶DUJLODSHU impermeabilitzar (Picornell, 2012:173). Per altra banda, pel que fa referència al navetiforme I de Closos, a la UE 34, que es correspondria amb la caiguda del sostre, va documentar taxons d¶2OHD HXURSDHD TXH SRGLHQ VHU GH O¶HPELJDW 3LFRUQHOO 2012:150). En referència D O¶REWHQFLyGH O¶argila per la impermeabilització, a O¶igual que HOV EORFV L HOV YHJHWDOV V¶REWHQHQ GH Oa rodalia. 6¶KD UHDOLW]DW XQ HVWXGL GH procedència de les argiles de produccions ceràmiques de la península de Santa Ponça (Albero i Garcia Rosselló, 2009), i de la zona de Closos de Can Gaià HQ O¶Hstudi arqueomèWULF V¶KD GHWHFWDW TXH SULPjULD OD SUR[LPLWDW D OD SODVWLFLWDW GH O¶DUJLOD (Albero i Garcia Amengual, 2009). La segona variable, seria ideològica i cultural, pensem que els constructors escollirien els materials constructius G¶DFord amb la seva tradició cultural i a la seva FRQFHSFLy PHQWDO GH O¶HQWRUQ TXH HOV HQYROWD $TXHVWD YDULDEOH V¶KD HPSUDW SHU explicar el cas de Stonehenge, ja que O¶DIORUDPHQWGHSHGUDG¶RQHVYDUHQextreure els blocs es localitzaria a uns 250 km (Ixer i Bevins, 2010; 2011).

49

5.2.3. EXTRACCIÓ DEL MATERIAL CONSTRUCTIU. 'HVSUpVGHO¶HOHFFLyGHOPDWHULDOSDVVDUHPDDQDOLW]DUODPDQHUD com V¶H[WUHLD el material. Una vegada més cal recórrer a estudis etnogràfics i a memòries G¶H[FDYDFLy$PpVSHUFRQqL[HUOHVWqFQLTXHVVHJXLGHVHVSRWUHFyUUHUDO¶HVWXGLGH OHVPDUTXHVTXHGHL[HQDOHVSHGUHUHVOHVWDVTXHVG¶H[WUDFFLyGHOORVHV 3HU O¶H[WUDFFLy GH OHV SHGUHV  HV SRW UHFyUUHU DO VLVWHPD G¶H[IROLDFLy  TXH actualment continuen emprant alguns pobles àrabs, com han assenyalat alguns autors (Gasull et alii, 1982 i 1984). Aquesta tècnica consisteix a fer o bé una filada de forats o bé un solc a la roca, una vegada fet aquest pas, V¶LQWURGXHL[HQIDOTXHVGHIXVWDTXH posteriorment són banyades. La fusta humida es dilata i fa que el blRFV¶HVTXHL[LGH la roca i així es pot obtenir el bloc (veure làmina 5.1) /¶HTXLS TXH H[FDYDva Son Fornés assenyalà TXHSHUO¶H[WUDFFLyGHOVEORFVGHODSHGUHUDHVSRJXpHPSUDUDTXHVW sistema, també indiquen que el més apropiat pel tipus de roca, era fer solcs, que es IDULHQ HPSUDQW  ³SHGUHV IRJXHUHV´ TXH VyQ DEXQGDQWV SHU OD ]RQD. Per millorar O¶eficàcia de la feina, a un tronc se li podien incrustar fragments de pedra foguera (Gasull et alii, 1982: 217-221), és a dir, si es fes una espècie de xerrac rudimentari. A SHVDU G¶DTXHVWD SURSRVWD V¶KD GH GLU TXH en O¶DFWXDOLWDW QR HV Wp FDS FRQVWjQFLD DUTXHROzJLFDG¶DTXHVWD. Per altra van calcular que per fer una incisió de 3 m de llarg SHUFPG¶DPSOHLFPGHSURIunditat es tardaria 33 hores (Gasull et alii, 1984: 63). També podem recórrer

als estudis etnogràfics fets a Mallorca i Menorca.

Disposem de QRPEURVD GRFXPHQWDFLy VREUH O¶H[WUDFFLy GH PDUqV D Oes pedreres. Aquest sistema és semblant als dels àrabs, amb la diferència que no empren les falques de fusWD QL O¶DLJXD SHU GLODWDU-les (Llabrés i Vallespir, 1985; Sauleau,1985; Marquès, 2002) (veure làmina 5.2)$TXHVWSURFpVV¶LQLFLDYDXQDYHJDGDV¶KDYLDIHW un tracte amb el propietari del terreny. La primera tascD HUD OD G¶HVFRPEUDU OD bancada; FRQVLVWLD HQ OD QHWHMD GH OD VXSHUItFLH G¶RQ V¶H[WUDXULHQ HO PDUqV OOHYDQW O¶KHUED L OD WHUUD 8QD YHJDGD DFDEDGD OD QHWHMD HV SURFHGLD D DSODQDU OD VXSHUItFLH cercant que la roca fos ferma i que no presentés pèls o clivelles. QXDQV¶KDYLDWUREat HO OORF LGHDO V¶DQLYHOODYD 8Q FRS DFDEDWV DTXHVWV WUHEDOOV SUHYLV V¶LQLFLDYHQ OD IDVH G¶H[WUDFFLy SUzSLDPHQW GLWD (V SURFHGLD D UHW[DU L IHU OHV UHJDWHV DTXHVWD IHLQD consistia a REULU GRV VROFV SDUDOāOHOV PLWMDQoDQW O¶~V GH O¶HVFRGD VHSDUDWV SHU XQa GLVWjQFLD DSUR[LPDGD GH  FP OD IRQGjULD HUD G¶XQV  FP (O SHGUHU SHU HYLWDU

50

Làmina 5.1. Sistema d’extracció per exfolació. (dibuixos d’ Antonia Maria Simo Burguera)

51

que la línia es torces, picava en les dues direccions. Una vegada fetes aquestes dues regates es realitzaven els capcers que eren les regates de través i més curtes. Després GHODUHDOLW]DFLyG¶DTXHVWDWDVFDHVSURFHGLDDREULUEDQFDGDTXHHVIHLDVDFULILFDQW un bloc, que era romput amb la picassa i els tascons, i es treien els fragments de PDUqV G¶DTXHVWD PDQHUD V¶DFRQVHJXLD XQ EXLW TXH SHUPHWLD LQLFLDU HO VHJHQW SDV: desferrar el bloc de la seva base; en primer lloc, amb el càvec es retiraven les restes de pedretes, grava i pols, després per la regata esbandida es feien tres canaletes, i GHVSUpVHVFROāORFDYHQOHVWUHVOODXQHVGHIHUURDOHVTXHV¶DIHJLHQHOVWDVFRQV, fentlos penetrar lleugerament amb el picot. Posteriorment, el pedrer es posava sobre el bloc per desferrar-lo. Des de damunt el pedrer picava i entrava els tascons dins les llaunes. Fet aquest pas, PDQFDYD O¶última fase desencaixar el bloc. Feta la fissura, V¶LQWURGXwDYHUWLFDOPHQWHOSHUSDOHQHOVROFOODUJLIHQWSDODQFDVHSDUDYDHOEORFDPE O¶DMXWGHO¶H[WUHPGH ODSLFDVVD'HVSUpVGH O¶H[WUDFFLyHVSURFedia a retocar el bloc de marès, DTXHVWVUHWRFVFRQVLVWLHQHQO¶eliminació de les irregularitats, mitjançant la tècnica del serrat o amb un martell, per aconseguir un bloc regular que pogués ser venut per la construcció (veure làmina 5.2). Els constructors dels navetiformes podrien emprar una tècnica similar per O¶REWHQFLyGHEORFVXWLOLW]DQW unes eines més rudimentàries. Seguint aquesta línia cal GHVWDFDU TXH 5RVVHOOy %RUGR\ GRFXPHQWj O¶H[LVWqQFLD G¶HQIRUPDGRUV L GHVWUDOV GH EURQ]HTXHVHJRQVDTXHVWDXWRUSRGULHQLQGLFDUO¶~VG¶DTXHVWHVWqFQLTXHVRVLPLODUV en la prehistòria illenca (Rosselló Bordoy,1965). A més, HV FRQHL[HQ  SHGUHUHV SUHKLVWzULTXHV RQ V¶REVHUYHQ HOV GLVWLQWV SDVVRV VHJXLWVSHUO¶H[WUDFFLyGHOVEORFV8QDHVWUREDD0DOORUFDpVODSHGUHUDGH6D3XQWD GH 6D 'HQW D /OXFPDMRU 5RVVHOOy %RUGR\   '¶RQ HV treien

peces

semicilíndriques que serien usats com molins de mà. Segons descriu Rosselló %RUGR\ OHV WDVTXHV V¶LQLFLDULHQ WUDoDQW XQD FLUFXPIHUqQFLD HV GHYDVWDYD OD ]RQD exterior que corresponia a la meitat. Es feien uns rebaixos laterals que limitaven la peça, tot seguit es realitzava una ranura horitzontal donant-OL O¶DOoDGD GHVLWMDGD )LQDOPHQWV¶H[WUHLDODSHoDPLWMDQoDQWO¶~VGHIDOTXHV Per altra banda, Serra Belabre, fa referència de les pedreres de diversos jaciments prehistòrics de Menorca (Serra Belabre, 1963), en les que es veuen el procés que es va dur a terme per obtenir els blocs de pedra per la construcció, sempre a les proximitats dels jaciments, serien els casos de Son Carlà, Talatí de dalt,

52

Làmina 5.2. Sistema d’extracció tradicional Balears. (dibuixos d’ Antonia Maria Simo Burguera)

53

7RUUH G¶HQ *DXPpV L OD QDYHWD RULHQWDO GH %LQLDF 3HUz HOV FDVRV que més criden O¶DWHQFLyVyQSHUXQDEDQGDHOFDVGHOHVSHGUHUHVGHOHVQDYHWHVGH5DIDO5XEtTXH SUHVHQWHQ  HPSUHPWHV FODUHV GH OHV SHFHV ILQV L WRW V¶KDQ WUREDW alguns blocs, un WUHEDOODW L TXH HVWDYD OOHVW SHU FROāORFDU L O¶DOWUH VHQVH WUHEDOODU Per altra banda, es WUREDODSHGUHUDGH6DQW9LFHQoGH$OFDLG~VRQHVSRGHQYHXUHODIHLQDG¶H[WUDFFLy del material, en concret de peces de pilastra. Trobem una peça que es va començar a tallar però que encara continua lligada al bancal, a més observem una peça, que està WUHQFDGDDEDQGRQDGDDOFRVWDWGHO¶DOWUD 8QDYHJDGDTXHV¶KDQH[WUHWHOVEORFVGHOHVSHGUHUHVDTXHVWVHVSRGHQUHWRFDU SHUWDOG¶DFRQVHJXLUXQPLOORUDFDEDW. Aquests retocs o bé es poden fer a la pedrera, seria el cas del bloc retocat de Rafal Rubí, i la peça de la pilastra de la pedrera de 6DQW9LFHQoG¶$OFDLG~VRXQDYHJDGDTXHKDDUULEDWDO¶REra. Plantalamor en la seva tesi (Plantalamor, 1991; 17) estableix una distinció del tipus de tractament que reben HOV EORFVTXH V¶HPSUHn per la construcció dels navetiformes menorquins: en primer lloc, ens trobaríem els blocs en brut que no estarien retocats, en segon terme, els blocs devastats, en tercer lloc, les pedres més petites amb la cara exterior treballada utilitzades per la parW VXSHULRU GHOV PXUV L O¶LQWHULRU L, finalment, els elements HVWUXFWXUDOV ³H[FHSFLRQDOV´ llindes, brancals, tambors de columnes, lloses de coberta, etc.) que requereixen un tractament específic, però que majoritàriament el WUHEDOOG¶HODERUDFLyés mínim. Aquest tipus de tractament dels blocs ho podríem fer extensible als navetiformes de Mallorca. Els retocs els podrien fer amb eines metàl· liques o

bé amb estris lítics.

Referent als estris metàl· lics, contem amb les destrals de bronze, que hipotèticament pRGULHQ VHU HPSUDGHV SHU O¶H[WUDFFLy L OD PRGLILFDFLy GHOV EORFV GH SHGUHV IHW TXH V¶KDXULD GH confirmar mitjançant estudis metal· lúrgics, com de funcionalitat, el GHVJDVW GHOV HVWULV ~V GH O¶DUTXHRORJLD H[SHULPHQWDO SHU YHXUH TXLQ WLSXV G¶HPSUHPWHVGHLxen diferents estris metàl· lics. EQTXDQ O¶XWLOODWJH OtWLFXQ H[HPSOH G¶HLQDWRWLQRVHUGHOSHUtRGHTXHWUDFWHPVHULHQOHVPDFHVGHEDVDOWWUREDGHVSHU :DOGUHQGXUDQWO¶H[FDYDFLyGHOVDQWXDULGH6RQ0iVTXHVHULHQHPSUDGHVSHUUHWRFDU les pedres que formaven part del jaciment (Coll Conesa, 1994 citant a Waldren i Van Strydonck, 1993). També caldria realitzar estudis de funcionalitat i G¶arqueologia experimental com en el cas dels metàl· lics.

54

5.2.4. TRANSPORT DEL MATERIAL. Una vegada tractat el tema dH O¶REWHQFLyGHO PDWHULDO SDVVDUHPD DQDOLW]DUHO WHPD UHIHUHQW DO WUDQVSRUW G¶DTXHVWV PDWHULDOV 3HU O¶HVWXGL G¶DTXHVW DSDUWDW FDO UHFyUUHU D HVWXGLV HWQROzJLFV G¶DUTXHRORJLD H[SHULPHQWDO DL[t FRP D HVWXGLV faunístics i antropològics. Hem decidit establir diversos punts que hem de tenir en consideració. Un primer punt, seria el de tipus de tracció que empraren per portar el material. Un segon punt són les tècniques i els sistemes que utilitzaren pel transport dels diferents PDWHULDOV+HPG¶LQGLFDUTXHdistingirem entre el trasllat dels grans blocs de pedres que constituïen els paraments dels murs, que, segurament, exigirien un major esforç i una necessitat de més força de treball per realitzar el transport; i els materials de menors dimensions i pes que serien més manejables, i per tant requeririen un esforç menor i menys força de treball. (Q OD SUHKLVWzULD HOV GRV WLSXV  GH WUDFFLy TXH V¶HPSUDUHQ SHU al transport de PDWHULDOIRUHQO¶DQLPDOLODKXPDQD3HUGHWHUPLQDUILQVDTXLQSXQWV¶HPSUDYDXQDL O¶DOWUD V¶KDXULD GH UHFyUUHU D HVWXGLV IDXQtVWLFV SHU GHWHUPLQDU D TXLQD HGDW HUHQ sacrificats i si tenien alguna patologia causada pel transport de càrregues pesades GXUDQWXQSHUtRGHOODUJWDPEpFDOODUHDOLW]DFLyG¶HVWXGLVDQWURSROzJLFVSHUHVWDEOLr O¶H[LVWqQFLD GH SDWRORJLHV TXH IRVVLQ SURYRFDGHV SHU DFWLYLWDWV GH Fàrrega de PDWHULDOV 0DODXUDGDPHQW GLVSRVHP GH SRFV HVWXGLV G¶DTXHVWV WLSXV D PpV OD informació que ens donen no és prou significativa per poder establir generalitats del tipus de tracció que empraren en època navetiforme a les illes. En el cas de Mallorca disposem dels estudis de fauna realitzats per M. Noguera en les restes òssies del navetiforme I de Closos de can Gaià (Noguera, inèdit). Aquest estudi, tot i que aporta dades interessants, és poc significatiu perquè es basa amb els PDWHULDOVG¶XQDVRODHVWUXFWXUDG¶XQ MDFLPHQWTXH es continua excavant, i haurà de VHUFRPSOHPHQWDWSHOVUHVXOWDWVGHOHVDOWUHVGHOHVHVWUXFWXUHVGHO¶HVPHQWDWMDFLPHQW L SHU HVWXGLV GH PDWHULDOV G¶DOWUHV assentaments naviformes, per tenir la informació PpV DSUR[LPDGD D OD UHDOLWDW GHO SHUtRGH HVWXGLDW (Q DTXHVW HVWXGL V¶DQDOLW]D OHV GLIHUHQWVIDVHVG¶RFXSDFLyGHOQDYHWLIRUPH,HOTXHPpVHQVLQWHUHVVDVyQHOV nivells més antics. En aquests nivells V¶KDQ documentat restes de bovins, el NMI és de 8, dels quals 2 són senils, 2 adults, un subadult i 3 juvenils. La presència de quatre individus que varen ser sacrificats en edat avançada, ens podria indicar, per un costat, 55

O¶~V GHO UDPDW ERYt FRP D IRUoD GH WUHEDOO L SHU DOWUH FRP D IRQW G¶REWHQFLy G¶DOLPHQWV SULQFLSDOPHQW OOHW $ PpV 1RJXHUD LQGLFD TXH HV SURGXHL[ XQ FDQYL significatiu entre el nivell més antic, ues 95-96 RQ V¶REVHUYD XQD SUHVqQFLD majoritària G¶LQGLYLGXVG¶HGDWDYDQoDGD, en concret un senil i un adult, i els altres on hi ha una major presència G¶LQGLYLGXV MRYHV, que suposarien la meitat de la cabana documentada (Noguera, inèdit). En el cas dels estudis antropològics de la fase naviforme, en el cas de Mallorca no en tenim cap, però si en el cas de Menorca, en el que contem amb la tesi de C. Rihuete que fa sobre les restes humanes de les coves des Càrritx (Rihuete, 2000), on assenyala que bastants dels individus patiren hèrnies, desgastos articulars i una deformació de les vèrtebres, que pRGULHQ HVWDU FDXVDWV SHU  H[FpV G¶HVIRUo HQ GHWHUPLQDWV PRYLPHQWV FRP OD IOH[Ly  L HO FRUEDPHQW GH O¶HVTXHQD FRPELQDWV DPE O¶DL[HFDPHQWGHOVEUDoRVOHVLRQVTXHHVWDULHQvinculades en activitats relacionades a O¶HVFDODGDRa O¶aixecament o transport de grans pesos mitjançant corretges, com per exemple el transport de pedres per la construcció dels navetiformes (Rihuete, 2000: 449). Una vegada analitzat el possible tipus de tracció, passarem a estudiar les tècniques i sistemes de transport de material. En primer lloc ens centrarem en el dels grans blocs de pedra, posteriorment ja descriurem el transport dels de dimensions i pes més manejables. Cal assenyalar, en primer terme, TXH  GLVSRVHP GH O¶LQWHQW WHzULF GH reconstrucció del talaiot 4 1 de Son Fornés, on es presenten diverses tècniques que es pogueren emprar per al transport dels materials des de la pedrera al lloc de la construcció (Gasull et alii, 1982; Gasull et alii, 1984: 66-  O¶HVOODYLVVDPHQW GHOV materials aprofitant el desnivell O¶DUURVVHJDPHQW PLWMDQoDQW WULQHX O¶HVOODYLVVDPHQW GDPXQW WURQFV O¶HVOODYLVVDPHQW L URGDPHQW VREUH WURQFV L, finalment, el giravolt mitjançant palanques (veuré làmina 5.3). Tot seguit les passarem a definir amb més detall. /¶HVOODYLVVDPHQWGHOVPDWHULDls aprofitant el desnivell del terreny és la primera tècnica (veuré làmina 5.3), que exposen; es pot fer directament sobre el terreny o 4

Creiem que els plantejaments de les tècniques i sistemes de transports que pogueren emprar per la construcció del Talaiot 1 de Son Fornés ( Gasull et alii, 1982, 1984) els podem aplicar a la G¶XQQDYHWLIRUPH

56

Làmina 5.3. Possibles formes de transport dels blocs dels murs. (dibuixos d’ Antonia Maria Simo Burguera)

57

preparant el mateix. En cas de fer-ho directament sobre el terreny té alguns handicaps. Per una part, la superfície de fregament és elevada i per una altra la pedra V¶HQIRQVDSHOVHXSURSLSHVPHQWUHTXHPLWMDQoDQWODSUHSDUDFLyGHOWHUUHQ\DPEXQ HQOORVDWRXQDFRPSDFWDFLyIRUWDGHOWHUUHQ\WRWLTXHHOIUHFQRGHL[jG¶pVVHUHOHYDW V¶HYLWDTXHV¶HQIRQVLODSHGUD /¶DUrossegament mitjançant trineu (veuré làmina 5.3) és la segona tècnica. Es fabrica un trineu de fusta sobre el qual es col· loca la pedra. Amb aquest sistema V¶DFRQVHJXHL[UHGXLUODVXSHUItFLHGHIUHJDPHQWLDOKRUDHVPLQYDO¶HVIRUoQHFHVVDUL Però com al cas anterior, el terreny i la seva consistència són condicionants a tenir en FRPSWHSHUWDQWO¶DFRQVHOODEOHpVGHVSODoDU-ho per un terreny compactat o enllosat. La tercera és O¶HVOODYLVVDPHQWGDPXQWWURQFV (veuré làmina 5.3). Consisteix en desplaçar el bloc de pedra sobre troncs, que fan funcions de rails. Amb aquesta tècnica, HVUHGXHL[FRQVLGHUDEOHPHQWO¶HVIRUo LQYHUWLWHQHOGHVSODoDPHQW L, per altra banda, V¶HYLWHQ HOV SUREOHPHV GH OD LUUHJXODULWDW GHO WHUUHQ\ L haver de construir un HPSHGUDWSHUO¶HVOOavissament. La quarta és O¶HVOODYLVVDPHQWLHOURGDPHQWVREUHWURQFV (veuré làmina 5.3). Es basa HQO¶~VGHWURQFVJXLHVSRVDWVHQSDUDOāOHOGDPXQWHOVTXDOVHVFROāORTXHQXQD sèrie de troncs el més cilíndrics possible, que en rodar, permeten traslladar el bloc de SHGUDDPEXQQLYHOOG¶HVIRUoFRQVLGHUDEOHPHQWPHQRUTXHOHVWqFQLTXHVDQWHULRUV Finalment, assenyalen el giravolt mitjançant palanques. En aquest sistema es mou HOEORFPLWMDQoDQWO¶~VGHSDODQTXHVLIDOTXHVV¶DL[HFDYHUWLFDOPHQWLHVGHLxa caure en la direcció desitjada, es torna aixecar i es deixa caure; així successivament fins a DUULEDU DO OORF RQ V¶KD GH FROāORFDU OD SHGUD &DO LQGLFDU TXH O¶~V G¶DTXHVWD tècnica suposa un desgast dels cantons de les lloses. A més hi ha el perill que durant el transport es trenqui, i per altra banda no es pot emprar força animal. Per les quatre primeres tècniques, els abans esmentats autors (Gasull et alii,   LQGLTXHQ TXH WDQ VL V¶HPSUD IRUoD DQLPDO FRP KXPDQD HV UHTXHUHL[ O¶~V GH cordes o corretges, i que aquestes es podrien fixar-se de tres formes diferents. En primer lloc, el que anomenen Tir central, que precisa cordes o corretges PROW JUXL[XGHV L UHVLVWHQWV HO SXQW GHO WLU KD G¶HVWDU EHQ FHQWUDW L OD PDQLREUD pV difícil i delicada, ja que és un sistema bastant insegur i perillós en cas que es trenqui la corda.

58

En segon terme, el doble tir, en què les cordes o corretges emprades poden ser PHQ\VJUXL[DGHVLUHVLVWHQWVV¶HYLWHQHOVSUREOHPHVGHOFHQWUDWLODPDQLREUDpVPpV senzilla. Finalment, el que denominen sistema de trineu, aquest es fonamenta, en la politja mòbil, es claven tres troncs a terra i és col· loquen diverses cordes, que es fermen en els troncs dels costats, es passen pel trineu o la pedra, i després es porten al tronc central LV¶HVWLUDSHUDSURSDU ODSHGUD/¶HVIRUo QHFHVVDULTXHGDUHGXwWD OD meitat en cada un dels costats, a més aquest sistema permet alçar la pedra per la seva col· locació en el mur. Una vegada tractada la qüestió del trasllat dels grans blocs de pedres, ens ocuparem de comentar el transport de la resta dels materials, com pot ser la terra i les pedres petites i mitjanes dimensions del reble, la fusta o troncs, els vegetals (càrritx, garballó, etc.) ,les argiles que conformarien el sostre, en cas que la cobertura fos YHJHWDOOHVOORVHVTXHFRQIRUPHQO¶HQOORVDWHWF $ O¶LJXDO GH O¶exposat amb anterioritat, es podia emprar tracció animal o humana, però creiem que tindria un major pes la humana. Segons el nostre parer mentre es realitzava el transport dels blocs dels paraments, es duria a terme el de les pedres i terra que formava part del reble, per tant el més lògic, en cas que empressin aquest tipus de tracció, seria que un grup de persones transportés els materials del reble, mentre que un altre grup trasllDGpV HOV EORFV DPE O¶KLSRWqWLF DMXW GH WUDFFLy animal. Pensem que aquest tipus de material es podia transportar mitjançant senalles, o amb civeres de fusta, com les documentades en la Cova des Pas (Ferreries, Menorca), tot i que aquestes eren emprades per transportar els difunts a la cova (Fullola et alii, 2007 QRSRGHPGHVFDUWDUTXHHQODYLGDTXRWLGLDQDV¶HPSUHVVLQSHU portar altres tipus de material. Finalment, farem referència al transport dels materials per realitzar la cobertura dels navetiformes. En la majoria dels mallorquins i probablement en la major part dels menorquins5 les cobertes serien vegetals, és a dir, estarien fetes per un esquelet de troncs coberts per una capa vegetal i impermeabilitzat amb argila. Per una banda, el transport dels troncs, que formarien la carcassa, podrien ser

transportats

mitjançant les tècniques GHO¶HVOODYLVVDPHQW LGHO¶DUURVVHJDPHQWLHVSRGULDusar tant 5

&DODVVHQ\DODUTXHD0HQRUFDV¶KDQGRFXPHQWDWQDYHWLIRUPHVTXHFRQVHUYHQODFREHUWXUDGH SHGUDRSDUWG¶HOOD6yQHOQDYHWLIRUPHGHOSREODWGH6RQ0HUFHUGH%DL[3ODQWDODPRU 

59

WUDFFLyKXPDQDFRPO¶DQLPDO. Per altra banda, els altres materials que composarien la FREHUWDV¶XWLOLW]DUien les PDWHL[HVHLQHVH[SRVDGHVSHUO¶explicació del transport del reble, és a dir, mitjançant civeres i senalles (veure làmina 5.4).

5.3 FASES CONSTRUCTIVES. 5.3.1. PREPARACIÓ DEL TERRENY La primera fase que hem considerat com constructiva és la preparació del terreny en el qual hem establert dues etapes diferents: una seria la neteja i la desbrossa del terreny, i si cal, de la vegetació existent, mentre que la segona etapa VHULDG¶DQLYHOODPHQWSHUVDOYDUOHVSRVVLEOHVLUUHJXODULWDWVGHOWHUUHny i donar solidesa DO¶HGLILFL NETEJA I DESBROSSA. Aquesta etapa consisteix a llevar la vegetació de la zona on es construirà el navetiforme. Aquesta fase seria molt difícil de documentar arqueològicment, ja que normalment aquestes pràctiques no deixen empremtes clares en el registre. Les pràctiques de neteja i desbrossa es podrien realitzar mitjançant la tala de la vegetació amb destrals i altres HVWULV GH PHWDOO FRP V¶KD IHW WUDGLFLRQDOPHQW 6. A la prehistòria aquestes eines podien ser lítiques o metàl· liques. 6¶KDQ GRFXPHQWDW GLYHUVRV HVWULV TXH SRGULHQ VHUYLU SHU GHVEURVVDU HO WHUUHQ\ XQ G¶DTXHVWV HVWULV SRGULHQVHUOHVIDOoVDSDUWLUGHSODTXHVGHVtOH[WDEXODUWtSLTXHVG¶qSRFDFDOFROtWLFD 7 TXH VHPEOD TXH GXUDQW O¶HGDW GHO Bronze minven, encara que V¶KDQ documentat alguns exemplars de fulles de falç al navetiforme Alemany. A més, a aquest assentament es va

trobar XQD DL[DGD GH FDOFHGzQLD TXH VHJRQV O¶DUTXHzORJD  TXH

excavà el jaciment va servir per tasques agrícoles (Enseñat, 1971). Aquest fet V¶KDXULD de confirmar mitjançant estudis de traceologia. Per altra banda, trobem les destrals i matxets de metall, majoritàriament de EURQ]HTXHDSDUHL[HQDOOODUJGHO¶HGDWGH%URQ]HHQODPDMRULDGHOHVRFDVLRQVHQ contexts funeraris o en dipòsits que són difícils situar cronològicament. Una de les

6

Un document on es pot veure com es realitzava aquesta activitat és al documental de Buñuel: Las Hurdes. Tierra sin pan, (1932). En ella es veu com un grup de camperols desbrossaven un terreny, amb aixades i destrals, proper a un rierol. Una vegada eliminada la vegetació, construïen un PDUJHLRPSOLHQO¶HVSDLEXLWDPE terra vegetal. 7 $ODIDVHFDOFROtWLFDWUREHPDTXHVWHVHLQHVHQYDULVMDFLPHQWVG¶HVWUXFWXUHVGHIRQVGHFDEDQD circulars, a Son Ferrandell-Olesa, a es Velar de prop, Son Baduia, o Moleta Gran.

60

Làmina 5.4. Possible forma de transport del reble. (dibuix d’ Antonia Maria Simo Burguera)

61

IXQFLRQVG¶DTXHVWVHVWULVSRGULDVHUODGHWDOODUODYHJHWDFLySHUFRQILUPDUDTXHVWIHW V¶KDXULHQGHUHDOLW]DUHVWXGLVG¶~VLGHVJDVW Una altra alternativa, tot i que podria ser complementaria a la tala, seria l¶~VGHl foc. Actualment aquesta pràctica, denominada artiga, està àmpliament documentada en les societats no industrials 6DKOLQV /¶DUWLJDFRQVLVWHL[HQ ODWDOD L OD FUHPDXQDYHJDGDVHFDODYHJHWDFLyGH]RQHVERVFRVHVSHUO¶REWHQFLyGHWHUUHs per O¶DJULFXOWXUD$TXHVWDWqFQLFDWDPEpV¶HPSUDSHUREWHQLUWHUUHQ\VSHUSRGHUFRQVWUXLU habitatges. Pensem que durant la prehistòria es podria usar aquesta tècnica, tant per obtenir camps de conreu o solars SHUFRQVWUXLUHVWUXFWXUHVG¶hàbitat. ANIVELLACIÓ. /D VHJRQD HWDSD LQFORXULD OHV WDVTXHV G¶DQLYHOODFLy GHVWLQDGHV D VDOYDU OHV irregularitats del terreny per poder aixecar el navetiforme en una base solida i estable. Aquesta es pot realitzar a través de tres tècniques: En primer lloc, mitjançant la WqFQLFD GH O¶DIHJLPHQW  GH WHUUD L SHGUHV SHWLWHV mitjanes i en algunes ocasions grosses, per salvar el pendent propi del terreny, i aconseguir una base plana per aixecar-KL O¶HVWUXFWXUD QDYHWLIRUPH 6HULD HO FDV GHO QDYHWLIRUPH  $OHPDQ\ RQ  V¶KD GRFXPHQWDW O¶~V G¶DTXHVWD WqFQLFD  Durant les campanyes de 1997 i 19988, es varen documentar diversos elements, que a més G¶DQLYHOODUHOWHUUHQ\IHLDTXHO¶HGLILFLWLQJXpVPDMRUVROLGHVD$TXHVWVVyQGHVFULWV SHUO¶HTXLSH[FDYDGRUGHODVHJHQWPDQHUD ³>@Cap a la zona de la façana va aparèixer una franja de pedres que anirien SHU GDYDOO GHO SDUDPHQW L TXH VHPEOHQ TXH WHQHQ OD IXQFLy G¶DQLYHOODPHQW GHO WHUUHQ\3HUODSDUWPpVSURSHUDDO¶DEVLVKDQDSDUHJXWWUHVSHGUHVJURVVHVTXHYDQ clarament per davall del parament exterior del navetiforme, mostrant clarament la VHYDIXQFLyG¶DQLYHOODPHQWGHOWHUUHQ\>@ A la zona interior de la naveta el treball es va circumscriure a la zona de O¶DEVLV RQ YjUHP GHL[DU DO GHVFREHUW XQD ]RQD HPSHGUDGD TXH MD DSDUHL[ D les

8

Memòries dels treballs arqueològics desenvolupats en el Navetiforme Alemany durant els HVWLXV GH  L  ,QqGLWV +HP G¶DJUDLU DO &RQVHOO ,QVXODU GH 0DOORUFD &,0  TXH HQV GHL[HV FRQVXOWDUOHVPHPzULHVG¶H[FDYDFLyGXWHVDWHUPHSHULQLFLDWLYDGHODVHFFLyGH3DWULPRQL+LVWzULFGHO CIM durant els estius de 1997 i 1998.

62

excavacions de Catalina Ensenyat i que reforcen més la idea de tot un sistema G¶DQLYHOODPHQWLUHIRUoG¶DTXHVWD]RQDGHO¶DEVLV>@´9. Recentment, durant les tasques dutes a terme per la consolidació i adequació del navetiforme Alemany V¶KD SosaW DO GHVFREHUW HO VLVWHPD G¶anivellació de l¶estructura, s¶han documentat dos marges de pedra a la part davantera GHO¶DEVLV per salvar el desnivell, que analitzarem detalladament al capítol del navetiforme alemany. En segon terme HV SRGULD DFRQVHJXLU O¶anivellació mitjançant la tècnica del retall de la roca mare per tal que estigui pla. A més aquesta tècnica permetria utilitzar OHVSHGUHVTXHV¶H[WUHXHQSHUO¶HVWUXFWXUD Un exemple, malgrat que seria un nucli de transició, sHULD HO FDV GH O¶HVWUXFWXUD DEsidal, també anomenada naveta (Rosselló i Camps, 1972), excavada a la roca natural del complex des Figueral de son Real. 3DUDOāOHODPHQWDTXHVWDWqFQLFDV¶KDGRFXPHQWDWDGLYHUVRVDVVHQWDPHQWVGH0HQRUFD com és el cas navetiforme 2 de Clariana, on la roca ha estat devastada per poder aixecar els murs (Plantalamor, 1991: WDPEpV¶KDQGRFXPHQWDWDOVQDYHWLIRUPHV i 4 de Son Mercer de Baix (Plantalamor, 1991: 29), i al navetiforme 1 del poblat de Sant Jordi (Plantalamor,1991: 40). Finalment, trobaríem la tècnica que hem denominat mixta que combina al PDWHL[ WHPSV HO UHWDOO GH OD URFD PDUH L O¶DIHJLPHQW GH WHUUD  L SHGUHV SHWLWHV   L mitjanes. Aquesta seria una combinació de les dues anteriors. En determinats llocs V¶KL DIHJLULHQ WHUUD L SHGUHV SHWLWHV L HQ DOWUHV HV UHWRFDULD OD URFD DPE O¶REMHFWLX G¶DSODQDUHOWHUUHQ\ (veure làmina 5.5). Aquest seria el cas de O¶assentament de Cala Blanca. Segons la descripció que fan Plantalamor i Juan ( Juan i Plantalamor, 1997: 17 i 21), el parament exterior del mur nord està DIHUUDW D XQD FRUQLVD URFDOORVD G¶XQ PHWUH G¶DOoDGD PHQWUH TXH HO SDUDPHQWLQWHULRUV¶DVVHQWDVREUHXQOOLWGHWHUUDLSHGUHVLJDLUHEpDOILQDOGHVFDQVD sobre la roca mare, que també va ser rebaixada per formar una plataforma. Per una altra banda, el mur VXGHVEDVWHL[VREUHHOOOLWG¶arena de la cala fins a la plataforma rocallosa que hi ha al llevant del monument.

9

0HPzULDGHOVWUHEDOOVDUTXHROzJLFVGHVHQYROXSDWVHQHO1DYHWLIRUPH$OHPDQ\GXUDQWO¶HVWLX de 1998, inèdit. Pàg. 2.

63

Làmina 5.5. Proposta procés d’anivellació mixta del terreny. (dibuixos d’ Antonia Maria Simo Burguera)

64

5.3.2. ELEMENTS ESTRUCTURALS. /D VHJHQW  IDVH FRQVWUXFWLYD GH OD QRVWUD FDGHQD RSHUDWLYD VHULD O¶HODERUDFLy dels elements estructurals. Entenem com elements estructurals el conjunt de parts bàsiques de la construcció, que li aporten estabilitat, equilibri i solidesa. Hem FRQVLGHUDW FRP D  HOHPHQWV HVWUXFWXUDOV HOV PXUV O¶HQWUDGD HO VRVWUH L HQ FDV G¶KDYHU-Q¶KLHOVPXUVGH reforç i els pilars o columnes. ELS MURS. Els murs dels edificis navetiformes estan construïts amb tècnica ciclòpia, és a dir, murs de doble parament amb reble intern. Com ja veurem posteriorment, els blocs del parament interior solen ser més petits a més de presentar una factura tècnica més treballada. Paral· lelament, cal destacar que, de manera majoritària, els grans blocs de la primera filada es troben en disposició ortostàtica mentre que la dels de les filades posteriors és horitzontal. Hi ha una tenGqQFLDG¶DSUR[LPDFLyGHOVPXUV mitjançant un talús. Cal assenyalar que aquests murs tenen una gran solidesa. Tot seguit passarem a analitzar detalladament com es realitzaven. FONAMENTS O BLOCS FALCATS ASSENTATS A TERRA. En primer lloc, un cop que el terreny està anivellat, cal determinar si els murs tenen nivell de fonaments o bé estan assentats directament a terra. En el primer cas, que els murs del navetiforme tinguin un nivell de fonaments VREUHHOTXDOV¶DL[HFDULHQHOVPXUVFDOHVPHQWDUTXHHQHOVQDvetiformes mallorquins H[FDYDWV ILQV DUD QR V¶KDQ WUREDW $L[t SRGHP LQGLFDU HOV H[HPSOHV GHO FDV GHO navetiforme Alemany. DXUDQW OD FDPSDQ\D GH O¶HVWLX  HV YDUHQ UHDOLW]DU dos sondeigs per trobar el nivell de fonaments, però els resultats foren negatius10/¶DOWUH H[HPSOHpVHOFDVGHOQDYHWLIRUPH,GH&ORVRVGHFDQ*DLjRQV¶HIHFWXjXQVRQGHLJ GXUDQWODFDPSDQ\DGHO¶HVWLXGHDODUHFHUFDGHOVQLYHOOVGHIRQDPHQWDFLyTXH tampoc es va trobar. En canvi, FDO GHVWDFDU HO FDV G¶DOJXQV QDYHWLIRrmes menorquins on VL V¶KDQ documentat la presència de nivells de fonamentació. L. Plantalamor (Plantalamor,   HQ OD VHYD WHVL GRFWRUDO DVVHQ\DOj O¶H[LVWqQFLD  GH VzFROV GH SHGUHV VREUH HOV TXHV¶DL[HFDULHQHOVPXUVGHO¶HVWUXFWXUD6HULHQHOVFDVRVGHls navetiformes 1 i 2 de 10

$TXHVWIHWKRGHVHQYROXSDUHPDPEPDMRUGHWDOOHQHOFDStWRORQV¶DQDOLW]DUjHOFDVGHO navetiforme 1 dels Closos de Can Gaia.

65

O¶DVVHQWDPHQW GH &ODULDQD L HO QDYHWLIRUPH GH 6DQWD 0zQLFD 6¶$QWLJRW  (Plantalamor, 1991:20 i 28). /¶DOWUD DOWHUQDWLYD pV FROāORFDU HOV EORFV GLUHFWDment a terra falcant-los amb pedres de petites i mitjanes dimensions en diferents llocs perquè el bloc sigui estable LV¶DVVHQWLEp Aquesta és la tècnica emprada en els casos del navetiforme Alemany i del navetiforme I de Closos. PARAMENTS EXTERIORS. Els paraments exteriors estan formats per grans pedres, de forma irregular, però que tendeixen a ésser rectangulars, normalment estan poc treballats 11, encara que trobem exemplars que estan curosament manufacturats, seria el cas del navetiforme I GH6RQ0HUFHUGH%DL[(OVEORFVHVPDQWHQHQIL[RVPLWMDQoDQWO¶~VGHSHGUHVSHWLWHV que fan funcions de falques. En la majoria dels casos, els grans blocs ortostàtics de la primera filada es col· loquen, horitzontalment, encara que es pot trobar algun bloc en disposició horitzontal. Mentre que la disposició dels blocs de les posteriors, també, sol ésser horitzontal i aquests són de dimensions menors. PARAMENTS INTERIORS. Els paraments interiors estan compostos per pedres de menors dimensions que OHV GH O¶H[WHULRU PDOJUDW TXH FRP MD YHXUHP DPE O¶DSOLFDFLy SUjFWLFD DOV FDVRV GHO navetiforme Alemany i el navetiforme I de Closos, hi ha blocs que tenen dimensions similars als del parament exterior. A més, com en el parament exterior, els blocs es troben predominantment en disposició horitzontal. MUR DE REFORÇ ENTRE ELS PARAMENTS. $TXHVW PXU V¶Ka documentat al navetiforme Alemany; VHJRQV V¶H[Slica als GLDULVG¶H[FDYDFLRQVHV WUDFWDULD³G¶XQPXU´TXHHVWUREDDOPLJGHOVGRVSDUDPHQWV formats per pedres de dimensions mitjanes o grosses, i que, segons els excavadors G¶DTXHVW  MDFLPHQW VHUYLULD per donar una major consistència al mur (Pons et alii, inèdit; Albero et alii, 2013).

11

&DODVVHQ\DODUTXHHOVEORFVHVWLJXLQDSDUHQWPHQWSRFWUHEDOODWVSRGULDVHUIUXwWGHO¶HURVLy SDWLGDSHUO¶HVWUXFWXUDDOOODUJGHOWHPSVLTXHLQLFLDOPHQWHVWLJXHVVLQEHQODERUDWV

66

Un cas similar ens el trobaríem en els sepulcres de triple parament, recentment excavats de Son Olivaret i el de Ses Arenes de Baix (Ciutadella, Menorca). En el primer, O¶HTXLS H[FDYDGRU LQWHUSUHWj HO ³doble parament exterior´ 3ODQWDODPRU et alii, 2007) que tindria funció de contenció de forces, i donaria major solidesa a O¶HVWUXFWXUD. Cal assenyalar que es tenen diverses datacions absolutes fetes sobre os. La primera, KIA-28284, que una cronologia de 1290-970 B.C. La segona, KIA 28307, calibrada amb dues sigmes, dona una forca cronologia entre 1260-1010 B.C. La tercera, KIA 30333, calibrada amb dues sigmes, C Així que aquestes datacions, O¶estructura es dataria als voltants de la segona meitat del III mil· lenni b.P. En el segon cas, els excavadors varen documentar un mur intermedi en forma de ferradura i que presentava la seva part frontal lleugerament còncava. Ho varen interpretar com un element original, ja que la seqüència estratigràfica mostrava que IRUPDULD SDUW G¶XQ PDWHL[ PRPHQW FRQVWUXFWLX WDPEp DVVHQ\DOHQ TXH WLQGULD una estratègia concreta, però no especifiquen quina podria ser (Gili et alii, 2011). A més es tenen diverses datacions radiocarbòniques: la primera, KIA 23402, calibrada amb dues sigmes dona una forca 1630-1300 B.C. La segona, KIA 23404, calibrada amb dues sigmes dona una forca 1430-1290 B.C. La tercera, , KIA 23405, calibrada amb dues sigmes dona una forca 1500-1410 B.C (Micó, 2005), és a dir, durant el Bronze Antic i els primers moments del Bronze Final. Pensem que aquest triple parament dels murs tindria una funció constructiva RULHQWDGDDGRQDUXQDPDMRUVROLGHVDLHVWDELOLWDWDO¶HVWUXFWXUD REBLE. El buit que queda entre els dos paraments és omplert per pedres mitjanes i petites juntament amb terra, el que dona als murs una gran solidesa. Com ja veurem en més detall posteriorment, en el cas del navetiforme I dels Closos de can Gaià, en un sondeig realitzat al mur es va documentar que a la part inferior amb correspondència a la primera filada, les pedres eren més grosses i estaven encaixades entre si, al mateix temps que hi havia

poc sediment en

comparació a cotes superiors. Aquesta tècnica serviria per donar una major consistència a la primera filada que havia de suportar el pes de les filades successives.

67

/¶ $&&e6'¶ENTRADA. 3HOTXHIDDO¶HQWUDGD, hem establert tres apartats diferents: en primer lloc, hem G¶DVVHQ\DODUFRPV¶DFRQVHJXHL[O¶HQWUDGDHQVHJRQWHUPH, HOWLSXVG¶DFFpVG¶HQWUDGD i finalment, el tractament que es fa per la diferenciació entre O¶H[WHULRUDPEO¶LQWHULRU Respecte al primer punt cal dir TXHV¶KDQGRFXPHQWDWGueVPDQHUHVG¶DFRQVHJXLU O¶HQWUDGD Per una banda, HQVWUREHPO¶HQWUDGDGLIHUHQFLada. Aquest cas es caracteritzaria SHOVPXUVODWHUDOVUHFWHVLSHUODSUHVqQFLDG¶XQDIDoDQDUHFWLOtQLDDPEXQDHQWUDGD situada al mig. Aquesta sol tenir una llargària aproximada de 2 m. per una amplària G¶1 m. El passadís, que pot estar enllosat, dona a la cambra . Cal assenyalar que aquesta solució tècnica es donaria en els casos dels navetiforPHV   L O¶HVWUXFWXUD doble de Son Bellver Nou (Manacor), els navetifRUPHVLG¶Es Burotell (Calvià) (Rosselló, 1964). I a Menorca es donaria al navetiforme 2 del poblat de Sant Jordi (Es Mercadal).

A més,

també seria

el

cas del navetiforme Alemany

(QVHQ\DW  RQ OD IDoDQD HVWj IRUPDGD SHU XQD SDUHW UHFWLOtQLD O¶HQWUDGD G¶DTXHVWDYHQGULDPDUFDGDSHUXQSDVVDGtVDPEXQDDPSOjULDHQWUHLP per XQDORQJLWXGPHQHOPXUGHODGUHWDLGHPHQHOGHO¶HVTXHUUDDPE una DOWXUDFRQVHUYDGD Pj[LPDG¶ P(O VzOHVWjUHFREHUWSHUXQD FDSDG¶DUJLOD LGH lloses de pedres incrustades, que donaria a la sala. Però en la campanya de consolidació i restauració realitzades durant 2010- V¶KDSRVDWDOGHVFREHUWTXH O¶HQWUDGD G¶DTXHVWD HVWUXFWXUD V¶KDXULD UHDOLW]DW HQ XQ PRPHQW SRVWHULRU D OD construcció original, concretament en el Bronze Final. Aquest fet ens pot indicar, que aquest tipus de façana podria ser fruit de reformes realitzades en el Bronze Final (Alberó et alii, 2013). La segona opció, pVO¶HQWUDGDSHUDSUR[LPDFLyGHOVPXUV(QDTXHVWFDVQRKLKD entrada diferenciada, sinó que simplement els murs del navetiforme tendeixen apropar-VH  GRQDQW OORF D O¶HQWUDGD  $TXHVWD VHULD O¶RSFLy PDjoritària, i es donaria entre altres casos als navetiformes 1 i 2 dels Closos dHFDQ*DLjHQHOVH[HPSODUVG¶ Hospitalet Vell, i en el de Canyamel. La tercera opció, és la realització amb un DFFpV G¶HQWUDGD format per brancal i llindaQ¶hem documentat dos tipus:

68

Per una banda, a Mallorca hem trobat un exemplar excepcional que conserva O¶DFFpV G¶HQWUDGD pV HO FDV GHO QDYHWLIRUPH GH 6D 0RUD GH 9DOO  6HV 6DOLQHV  TXH conserva els brancals i la llinda. Per altra banda, contem amb el cas de les navetes de Menorca que tenen com accés una entrada, G¶DSUR[LPDGDPHQWPG¶DPSODGDSHUPG¶DOoDGDHOEUDQFDOL llinda presenten un treball molt acurat, cal recordar que aquestes estructures són funeràries i per tant la seva funcionalitat és diversa. /¶HQWUDGa dóna accés a un corredor per pujar al pis superior, i a una entrada a la cambra inferior, aquesta té unes dimensions similars a la primera. Un altre aspecte que cal tractar, són les difHUHQWVPDQHUHVGHVHSDUDUO¶H[WHULRUGH O¶LQWHULRUPLWMDQoDQWHQOOosats, graons o les dues alhora. Aquests tractaments es dóna WDQVLO¶HQWUDGDHVIDSHUDSUR[LPDFLyGHOVPXUVFRPVLHVIDXQDIDoDQD La primera opció per difereQFLDUO¶H[WHULRUGHO¶LQWHULRUps mitjançant un enllosat o empedrat. Aquesta podria tenir una doble funcionalitat per una banda evitar la ILOWUDFLy GH O¶DLJXD HOV GLHV GH SOXMD L O¶DOWUD OD VHSDUDFLy GH O¶jPELW GRPqVWLF GHO comunal. Aquest cas es donaria al navetiforme I dels Closos de Can Gaià. La segona alternativa es faria mitjançant un graó de pedra que tindria la mateixa IXQFLy TXH O¶DQWHULRU pV D GLU HYLWDU O¶HQWUDGD GH O¶DLJXD TXDQ IHLD PDO WHPSV L  OD VHSDUDFLy GH O¶HVSDL GRPqVWLF GHO FRPXQDO $TXHVW VHULD el cas del navetiforme 3RQHQWGH/¶+RVSLWDOHW9HOO3RQV  La tercera alternativa és una combinació de les dues anterior, és a dir, ens WUREDUtHPDOKRUDXQHQOORVDWLXQJUDyG¶HQWUDGDDTXHVWa opció V¶KDGRFXPHQWDWHQHO navetiforme de Canyamel, on es va trobar un enllosat de blocs plans que precedeix a un graó que dóna accés a la cambra. Finalment, cal assenyalar que durant el Bronze FLQDOHQDOJXQVH[HPSODUVV¶KD PRGLILFDW O¶DFFpV G¶HQWUDGD (Q DOJXQ FDV V¶KD GRFXPHQWDW XQ PXr tripartit, format SHU GREOH SDUDPHQW L DPE UHEOH HQWUH DTXHVWV TXH UHGXwD O¶DFFpV G¶HQWUDGD $TXHVW IHQRPHQ V¶KD GRFXPHQWDW HQ HO QDYHWLIRUPH , (Calvo i Salva, 1999) i en el navetiforme II de Closos de Can Gaià (Salvà, Fornés, Javaloyas i Oliver, comunicació personal 8QDOWUHFDVVHULDHOPXUTXHUHGXwDO¶DFFpVDODFDPEUDRHVW del navetiforme doble de Canyamel (Rosselló i Camps, 1972; Pons, 1999). I un GDUUHU FDV TXH V¶KD FRQVWDWDW UHFHQWPHQt és el del navetiforme Alemany. Durant la

69

campanya de consolLGDFLy L FRQGLFLRQDPHQW GH O¶HVWUXFWXUD GXUDQW HOV DQ\V  L  D OHV FDWHV TXH V¶KDQ IHW DOV PXUV han posat al descobert que la façana que coneixem seria un afegit en un moment posterior, a més al mur nord-oest de la façana V¶KDORFDOLW]DWXQSHWLWjmbit. ELEMENTS DE SUSTENTACIÓ: PILARS. Un altre element estructural són els pilars. Aquests tindrien una funció de VXVWHQWDFLyGH ODFREHUWDRG¶XQSLVVXSHULRU$TXHVWVSLODUVRFROXPQHV serien de tipus mediterrani, és a dir, la base seria

més petita que el fust, a més serien

polilítiques, formades per tres o quatre blocs. $TXHVWHVV¶KDQGRFXPHQWDWHQDOJXQHVHVWUXctures navetiformes menorquines, com per exemple el cas del navetiforme I de Son Mercer de Baix, on es conserven tres pilars polilítics que sostenen les lloses horitzontals que formen part de la coberta (Plantalamor, 1991: 29).

EO SULPHU SLODU HO PpV SURSHU D O¶DEVLV HVWà

comSRVW SHU FLQF EORFV OD EDVH V¶DVVHQWD GLUHFWDPHQW D terra i es falca amb dues falques; la segona peça; té unes dimensions majors que la base, i està travada per un tascó, el tercer bloc, augmenta el del segon, i se sosté mitjançant una pedra que actua de falca; el quart i el cinquè bloc seguirien la mateixa dinàmica que les peces anteriors, és a dir, com més amunt està un bloc major és la seva dimensió, i tots els blocs se sostenen per la presència de falques que eviten el moviment. El segon pilar, estaria compost per quatre blocs (la base i tres peces) i seguiria la mateixa tècnica constructiva que el primer. Mentre que el tercer pilar estaria format per cinc peces, una base i quatre blocs, seguiria el mateix sistema constructiu que els dos pilars anteriors. Cal dir que tenim referències biblLRJUjILTXHVTXHHQVLQGLTXHQO¶existència G¶XQ TXDUW SLODU TXH VHULD HO PpV SURSHU D O¶HQWrada, que es trobava enfonsat (Cartailhac, 1892)12. 8QDOWUHFDVpVHOG¶XQDHVWUXFWXUDGHSODQWDDEVLGDODOODUJDGDGHOSREODWGH6RQ Mercer de Baix 2, on, també, es conserven dues columnes polilítiques, la més SURSHUD D O¶DEVLV HQFDUD VXSRUWD XQD OORVD TXH IRUPDULD SDUW GHO VRVWUH (Plantalamor,1991: 39).

12

&DODVVHQ\DODUTXHODSRVVLEOHH[LVWqQFLDG¶DTXHVWTXart pilar, ha estat passada per alt pels autors que excavaren i estudiaren aquest jaciment amb anterioritat.

70

En el cas de les estructures navetiformes mallorquines, els esmentats elements VROV  V¶KDQ GRFXPHQWDW DO QDYHWLIRUPH , GH &ORVRV GH &DQ *DLj L HQ O¶HVWructura DEVLGDOH[FDYDGDHQODURFDG¶(V)LJXHUDOGH6RQ5HDO3HOTXHIDDOSULPHUFDVDOD SDUWSRVWHULRUGHO¶HVWUXFWXUDHVYDQGRFXPHQWDUTXDWUHEDVHVGHSLODUV. L¶HTXLSTXH UHDOLW]DOHVWDVTXHVG¶LQYHVWLJDFLyG¶DTXHVWMDFLPHQWKDQSUHVHQWDWdues hipòtesis per determinar la funció que podrien tenir, per una banda apunten la possibilitat que servís per sustentar el sostre, però el fet que es concentrin a la part anterior seria un argument per descartar-la. L¶DOWUD KLSzWHVL TXH SODQWHJHQ pV que servissin com a VXSRUWG¶XQDOWHOOHernández et alii, 2004). Pel que fa al segon cas, es varen documentar dos tambors de columnes ben al PLJGHO¶HL[ORQJLWXGLQDOGHO¶HVWUXFWXUDTXHIRUHQFRQVLGHUDWVSHU5RVVHOOyFRPOHV columnes que sustentaven la cobertura de pedra (Rosselló i Camps, 1972: 119). EL SOSTRE. 8QD YHJDGD TXH V¶KDQ YLVW HOV GLIHUHQWV HOHPHQWV HVWUXFWXUDOV SDVVDUHP analitzar, finalment, el sistema de cobertura dels navetiformes. En el cas de Mallorca la cobertura dels navetiformes està PDOGRFXPHQWDWLDPpVQRV¶KDHVWXGLDWHOWHPDD IRQV (Q YDULV G¶DTXHVWHV HVWUXFWXUHV V¶KDQ WUREDW UHVWHV G¶DUJLOD DPE PDUFD GH EUDQTXHV L WURQFV TXH JHQHUDOPHQW V¶KDQ DWULEXwW DO VRVWUH &DO GHVWDFDU HO FDV navetiforme Alemany (C. Enseñat, 1971), on el gruix i les dimensions dels fragments així com les marques de les empremtes pareixen confirmar que estaria fet amb una base vegetal, recoberta per una capa de fang o argila per impermeabilitzar. Però per una altra banda, encara que a Mallorca 13 QR V¶KD documentat cap cas, no es pot descartar que la coberta fos feta de pedres, com éV HO FDV G¶DOJXQV QDYHWLIRUPHV menorquins i el de les navetes. Com hem indicat hi hauria dos tipus de cobertura, que ara passarem a analitzar en més detall. COBERTURA VEGETAL. Sembla que aquest seria el tipus de cobertura típic de Mallorca, i també seria el PDMRULWDUL GH 0HQRUFD HQFDUD TXH KHP G¶DQDU DPE FXUD D O¶KRUD GH IHU Dquesta DILUPDFLySHUODIDOWDG¶evidències arqueològiques. Per una banda, cal destacar que la 13

$H[FHSFLyFRPMDKHPDVVHQ\DODWDQWHULRUPHQWGHO¶HVWUXFWXUDDEVLGDOH[FDYDGDHQODURFD excavada en la roca de Es Figueral de Son Real, segons la hipòtesis de Rosselló Bordoy ( Rosselló i Camps 1972: 119).

71

majoria dels navetiformes mallorquins estan molt degradats i normalment sols conserva una filada de pedres perquè OHVSHGUHVV¶HPSUDUHQSHUEDVWLUFRQVWUuccions edificacions posteriors.

Un clar exemple seria el cas dels edificis naviformes

G¶+RVSLWDOHW 9HOO TXH es varen desmuntar per construir el complex arquitectònic G¶qSRFDWDODLzWLFD3HUDOWUDEDQGD, ens trobem amb el problema de la conservació en el registre arqueològic dels materials amb què es feien aquesta cobertura pel seu caràcter perible; sols en escDVVHV RFDVLRQV V¶KDQ FRQVHUYDW QzGXOV G¶DUJLOD de la coberta TXH VHUYLULD SHU HYLWDU OD ILOWUDFLy G¶DLJXD, serien els casos del navetiforme Alemany (Enseñat, 1971), i el navetiforme I de Closos de Can Gaià (Salvà et alii,   L HO QDYHWLIRUPH ,,, G¶+RVSitalet Vell, on a més es varen trobar restes de bigues carbonitzades (Picornell, 2012). $SDUWLUG¶HVWXGLVHWQRDUTXHROzJLFV%RGROHF HWQROzJLFV&DOYLxRL&ODU  LG¶DUTXHRORJLDH[SHULPHQWDO%HODUWH SHQVHPTXH Oa coberta

estaria

constituidDSHUXQHVTXHOHWGHWURQFVTXHSRGULHQVHUG¶XOODVWUHDVVHQWDWVHQHOVPXUV i en els pilars, en el cas que ni haguí, cobert per un entramat vegetal, que seria LPSHUPHDELOLW]DW SHU XQD FDSD G¶DUJLOD 14,

per

aconseguir

una

perfecta

impermeabilització, aquesta capa ha de tenir uns 8- 10 cm (Belarte, 2000). Per altra banda, cal indicar que aquest tipus de coberta requereix un mantHQLPHQW SHULzGLF D FDXVD GH O¶essència

perible dels materials que la

constitueixen, que convé reparar o canviar cada cert temps. 8QD THVWLy LQWHUHVVDQW pV HVWDEOLU TXLQD IRUPD WHQLD HO VRVWUH G¶DTXHVWHV HVWUXFWXUHV HUD  G¶XQ o

de dos aiguavessos?

Plana? Per respondre aquests

LQWHUURJDQWVHVSRGULDSRUWDUDWHUPHGLIHUHQWVWLSXVG¶HVWXGLVSHUXQDEDQGDHVWXGLV de distriEXFLy HVSDFLDO GHOV QzGXOV G¶DUJLOD R IDQJ D O¶LQWHULRU GHO QDYHWLIRUPH DQDOLW]DQWOHVGLQjPLTXHVH[LVWHQWVLDSDUWLUG¶DTXHVWHVLQWHQWDUHVEULQDUTXLQDIRUPD tenia la coberta. Una

altra

alternativa,

per

contestar

els

esmentats

interrogants,

que

FRPSOHPHQWDULDDO¶DQWHULRUVHULDUHFyUUHUDO¶DUTXHRORJLDH[SHULPHQWDOV¶KDXULHQGH fer diverses reconstruccions de diferents tipus de sostres i després fer una anàlisi 14

(OVQzGXOVG¶DUJLODRIDQJTXHLPSHUPHDELOLW]DYHQHOVRVWUHVyQHQHOFDVGHODFREHUWXUD vegetal, les úniques restes materials que es conserven, ja que són els únics elements no peribles. Cal assenyalar que aquests nòduls, excepcionalment, si es donen unes circumstàncies adequades, FRQVHUYHQHOVQHJDWLXVGHO¶HQWUDPDWYHJHWDOVLHVSRWGHWHUPLQDUTXLQVHUHQHOVTXHV¶HPSUDYHQSHUOD seva construcció.

72

acurada de diversos aspectes, com quina seria la incidència dels fenòmens meteoroOzJLFV HO PDQWHQLPHQW TXH SUHFLVD O¶HVWXGL GH OHV GLQjPLTXHV G¶HQGHUURFDPHQWHWF$TXHVWWLSXVG¶HVWXGLV¶KDDSOLFDWDOPyQLEqULFFRQFUHWDPHQW HQ HO FDV GH OHV FDVHV G¶ $ORUGD¶V 3DUN &DODIHOO RQ HV YD GXU D WHUPH OD UHFRQVWUXFFLyG¶XQDFDVD LEqULFD, experimentant amb diferents tipus de coberta. Cal DVVHQ\DODU TXH OD TXH V¶DGDSWj PLOORU D OHV FRQGLFLRQV FOLPjWLTXHV IRX OD SODQD (Belarte, 2000; Belarte et alii, 2001). COBERTURA DE PEDRES. /¶DOWUHWLSXVGHFREHUWDseria la feta a base de pedres. Aquest tipus de cobertura V¶KD GRFXPHQWDW  D 0HQRUFD HQ algunes estructures navetiformes, a més de les QDYHWHV6¶KDQGRFXPHQWDWGRVVLVWHPHVGLIHUHQWV El primer model, es conformaria a partir de grans lloses disposades horitzontalment que se sustentarien sobre el parament interior i un eix longitudinal de blocs, suportats per pilars o columnes de tipus mediterrània. Aquesta coberta està UHFREHUWSHUXQDFDSDG¶DUJLODTXHODLPSHUPHDELOLW]DULD Un cas el tenim en el navetiforme I de Son Mercer de Baix (Garcia Amengual, 2006), el seu sistema de cobertura se sustenta sobre els tres pilars i sobre els murs de O¶estructura. En primer lloc, es col· loquen uns blocs eQGLUHFFLyDO¶HL[ORQJLWXGLQDO ens trobaríem tres lloses, la primera V¶DVVHQWDULDVREUHHOSDUDPHQWLQWHULRUGH O¶absis L HO SULPHU SLODU GH O¶LQWHULRU  SHU GRQDU-les-hi major estabiOLWDW V¶DVVHJXUDUHQ DPE falques; el segon se sostindria entre el primer i el segon pilar, finalment, el tercer entre el segon i el tercer pilar. Posteriorment, se situarien leVOORVHVHQVHQWLWWUDQVYHUVDOTXHV¶DJXDQWDULHQ, per un costat, VREUHHOVPXUVGHOSDUDPHQWLQWHULRULSHUO¶DOWUH, sobre les longitudinals i els pilars; HOV EORFV V¶DVVHJXUHQ DPE WDVFRQV: en primer lloc, sobre el primer bloc longitudinal15 es col· locarien quatre lloses, dues per costat, damunt del primer pilar es posarien tres, una en el costat esquerre, les altres dues ho farien en el dret. En segon lloc, sREUH HO VHJRQ EORF ORQJLWXGLQDO V¶DVVHQWHQ VLV EORFV Wres per costat; mentre que sobre el segon pilar es recolza un bloc en el costat esquerre i un en el dret. En tercer lloc, en HO ~OWLP EORF ORQJLWXGLQDO V¶DJXDQWHQ VLV EORFV WUHV D

15

Començant per la zona de l¶DEVLV

73

O¶HVTXHUUD L WUHVHQHOGUHW)LQDOPHQW, sobre el tercer pilar se sustenten un bloc en cada costat. Un altre exemple seria el de ³ODFRQVWUXFFLyHQIRUPDGHIHUUDGXUDDOODUJDGD´ de Son Mercer de Baix 2, on també es conserva part de la coberta, concretament una llosa horitzontal que es recolza al pilar i al parament intern (Plantalamor, 1991: 39). /¶DOWUH VLVWHPD VHULD O¶HPSUDW SHU OD FRQVWUXFFLy GH OHV QDYHWHV PHQRUTXLQHV 16, LJXDOTXHHQHOFDVGHOV QDYHWLIRUPHVHVSURFHGHL[D O¶DFRVWDPHQWGH OHV ILODGHV 17, PLWMDQoDQW XQ WDO~V SHUz D GLIHUqQFLD GH O¶DQWHULRU OHV grans lloses horitzontals només descansen sobre els murs. Finalment, per una banda, cal referir-nos breument el cas de la naveta 2 del poblat de Sant Jordi, que va ser utilitzada de bell nou com XQ ³SRQW GH EHVWLDU´ (estable), que va provocar diverses modificacions. L¶H[WHULRU DGRSWD XQ SHUILO HVFDORQDW PHQWUH TXH D O¶LQWHULRU V¶DFRQVHJXHL[ DPE XQD IDOVD YROWD 3ODQWDODPRU treu dues conclusions: en primer lloc, la demostració que els fonaments amb tècniques rudimentàries suportin una coberta solida de pedra. En segon terme, que aquesta permet la impermeabilitat interior i la seva ventilació i finalment, indica la SRVVLELOLWDWTXHO¶HL[GHODFREHUWDIRVORQJLWXGLQDO3ODQWDODPRU  Per altra banda, cal indicar que Rosselló basant-se en la presència de dos tambors irregulars de columnes, trobats in situ, junt amb la gran concentració de SHGUHV WUREDGHV D O¶LQWHULRU GH OD FDPEUD DVVHQ\DOD TXH  O¶HVWUXFWXUD DEVLGDO excavada en la roca, d¶(V Figueral de Son Real, podria estar coberta per una falsa YROWD DFRQVHJXLGD SHU O¶DSUR[LPDFLy GH ILODGHV L VXVWHQWDGD HQ GXHV FROXPQHV centrals (Rosselló i Camps, 1972: 119). ACABATS. Una vegada construïts els elements estructurals, YHQGULHQ OHVWDVTXHVG¶DFDEDWV Hem establert tres grups: un seria el tractament del terra, el segon, divisions i FRPSDUWLFLRQVLQWHUQHVLHOGDUUHUO¶DWHUUDFDWGHOVPXUV

16

Cal recordar que les navetes tenien un pis superior, i per tant ens trobaríem per una banda el sostre GHODSODQWDEDL[DTXHDOPDWHL[WHPSVVHULDHOWUHVSROGHOSLVVXSHULRULSHUO¶DOWUDHVWDULDODFREHUWXUD 17 Lluís Plantalamor assenyala quHHQHOFDVGHOHVQDYHWHVOHVWqFQLTXHVG¶DSUR[LPDFLyGHOHVILODGHV és tècnicament més evolucionada que les dels navetiformes, tot i que encara es documenten alguns ³DUFDLVPHV´3ODQWDODPRU 

74

TRACTAMENT DEL TERRA. 8QD YHJDGD ILQDOLW]DWV HOV HOHPHQWV HVWUXFWXUDOV V¶HIHFWXDULD HO WUDFWDPHQW GHO WHUUD GH O¶HVSDL LQterior del navetiforme, per tal que sigui pla i es puguin desenvolupar les diverses activitats domèstiques. Hem establert tres tipus diferents de tractament del trespol: per una banda DPE WHUUD EDWXGD SHU O¶DOWUH DPE enllosats, i finalment una combinació G¶DPEGXHV La primera opció, el tractament del sòl amb terra batuda, consistiria en una o diverses capes de terra, o argila compactada dipositades sobre el terreny per DFRQVHJXLU XQ WUHVSRO SOD L IHUP $TXHVW  V¶KD GRFXPHQWDW D OD FDPEUD GHO navetiforme Alemany (Ensenyat, 1971). La segona opció, éVHOWUDFWDPHQWGHOWHUUDPLWMDQoDQWHQOORVDWV(VWUDFWDG¶XQD pavimentació mitjançant lloses de pedra treballades, encaixades les unes amb les altres o LQVHULGHV D XQD  FDSD G¶DUJLOD És el cas de O¶exemplar doble de Canyamel (Rosselló i Camps, 1972). Tindria com a objectius aconseguir una superfície plana i protegida de la humitat. En tercer lloc, com passa al navetiforme I de Closos de can Gaia, es podria donar una combinació de les dues, i segurament seria per diferenciar funcionalment dos espais. DIVISIONS I COMPARTICIONS INTERNES: /¶HVSDL LQWHULRU G¶XQ QDYHWLIRUPH SRGLD GLVSRVDU GH GLYLVLRQV L FRPSDUWLFLRQV internes, que separarien distints àmbits que tindrien una o diverses funcions especíILTXHV DO PDWHL[ WHPSV TXH RUGHQHQ  O¶HVSDL LQWHUQ GLVSRQLEOH 7RW VHJXLW esmentem els elements que podrien tenir aquesta funció: Altells. En primer lloc, KHP G¶DVVHQ\DODU OD presència G¶DOWHOOV. (V WUDFWDULD G¶XQD plataforma que estaria a distinta alçada de la resta del trespol. Podria tractar-VHG¶XQD estructura vegetal, que es recolzaria en els murs i en pilars que podrien ésser de pedra RWURQFV&DODVVHQ\DODUTXHQRV¶KDQGRFXPHQWDWpresència G¶DTXHVWVHOHPHQWVSHUz malgrat que aquest fet hi ha indicis que podrien indicar la presència G¶DTXHVWV elements.

75

En primer lloc ens trobem amb el cas de Closos18, es varen documentar quatre EDVHV GH SLODUV HO IHW TXH HVWLJXHVVLQ FRQFHQWUDWV D O¶HL[ ORQJLWXGLQDO GH OD SDUW DQWHULRU GH O¶HVWUXFWXUD TXH DO FRVWDW GUHW HVWUREpV XQ HQOORVDW L OD SUHVqQFLD G¶XQD JUDQTXDQWLWDWGHQzGXOVG¶DUJLODVHQVHHPSUHPWHVFODUHVHQVIDSHQVDUFRP una de les hipòtesis possible, TXH HQV SRGUtHP WUREDU GDYDQW XQ DOWHOO IHW D EDVH G¶XQD armadura de fusta, cREHUW SHU XQ FDQ\tV TXH HVWDULD UHFREHUW G¶XQD FDSD G¶Drgila (Hernández et alii, 2002) . En segon terme ens trobem el cas de Can Roig Nou, en els murs de la naveta FHQWUDO GH FRQMXQW WULSOH V¶REVHUYD XQ HVFDORQDPHQW DPE OD SRVVLELOLWDW TXH VHUYtV com a suSRUW G¶XQ HQOORVDW TXH SHUPHWULD OD presència G¶XQ SLV VXSHULRU R DOWHOO DOPHQ\V HQ HOV GRV WHUoRV DQWHULRUV GH O¶HVWUXFWXUD DTXHVW DVSHFWH  HV YHXULD FRQILUPDW DPE OD SUHVqQFLD G¶XQ SRUWDO TXH HV WUREDYD D PLWMDna alçada del reforç intern de l¶absis i qXHVHUYLULDG¶DFFpVDDTXHVWSXQW6DOYDet alii, 2002: 197-198). Parets de compartició. Una altra alternativa per fer divisions internes seria construir parets mitgeres, tant de pedres, que serien de mitjanes i petites dimensions, en fusta o en terra (els dos darrers si no es donen les condicions naturals necessàries, no queda en el registre). La construcció de parets amb terra és ben coneguda al món ibèric (Belarte, 1993; Belarte et alii, 2000). $TXHVWVPXUVVHULHQXQDHVSqFLHG¶HQYDQV i es documenten en moments finals GHO¶HGDWGHOBURQ]H(QDOJXQVQDYHWLIRUPHVV¶KDQGRFXPHQWDWODpresència de murs simples fets amb lloses de mitjanes dimensions, seULD HO FDV GHOV QDYHWLIRUPHV G¶es Rafal (Palma, Mallorca), on apareixen quatre murs transversals que divideixen les cambres

en cinc compartiments (Crespí et alii, 1928)19, un altre exemple seria el

de la cambra central del navetiforme triple de Can Roig Nou on es va documentar dos PXUV WUDQVYHUVDOV G¶qSRFD URPDQD TXH OD GLYLGLD HQ WUHV HVWDQFHV 5RVVHOOó, 1966) i un darrer exemple seria el navetiforme de Cala Pi (Llucmajor, Mallorca) on hi ha un muUWUDQVYHUVDOTXHGLYLGHL[DO¶estructura en dues habitacions ( FernándezMiranda, 1978). 18

$TXHVWFDVO¶DQDOLW]DUHPDPEPpVGHWDOOHQHO FDStWROG¶DQjOLVLGHO¶HVWUXFWXUDQDYHWLIRUPH, G¶DTXHVWSREODW 19 Cal indicar que no es pot determinar en quin moment se realitzaren els murets, ja que Crespí VHEDVDDPEODGHVFULSFLyTXHOLIDQHOVREUHUVTXHEXLGDUHQO¶LQWHULRUGHOQDYHWLIRUPH3Hls materials recuperats es varen identificar GRV QLYHOOV G¶RFXSDFLy XQ GH O¶HGDW GHO %URQ]H L XQ DOWUH G¶qSRFD romana (Crespí et alii, 1928).

76

Bancs en funció de prestatgeria. (VWUDFWDG¶XQDEDQTXHWDRSHGUtVTue aniria adossat als murs, que podria tenir una funció de prestatgeria per ordenar els diferents estris domèstics. 6¶KDQ GRFXPHQWDW DTXHVWV HOHPHQWV HQ diverses estructures, en primer lloc WHQLPHO FDVGH O¶HVWUXFWXUD$Gel navetiforme doble de Son Oms; adossat al mur esquerre es trobà un pedrís de pedres planes, que segons la planimetria, faria, DSUR[LPDGDPHQW XQV WUHV PHWUHV GH OODUJjULD SHU XQ G¶DPSODGD  5RVVHOOy   3RQV    &DO DVVHQ\DODU TXH HQ HO FDV GH O¶HVWUXFWXUD FHQWUDO GHO navetiforme triple de Can Roig Nou, D PpVGH ODSRVVLELOLWDWTXH VHUYLVG¶DFFpV DO probable pis superior o altell tal com hem comentat anteriorment, també podria tenir XQDIXQFLyG¶DOWHOOGarcia Amengual, 2006). Per altra banda, cal assenyalar que al vROWDQWGH OD OODUGH IRFGHO QDYHWLIRUPH,,,G¶+RVSLWDOHW9HOOHV YDUHQGRFXPHQWDU GXHVEDQFDGHVG¶DUJLODTXH KDQHVWDWLQWHUSUHWDGHVFRPDSHGULVVRVSHUSRVDUHVWULV (Picornell, 2012). Finalment, tDPEp V¶KD GH WHQLU HQ FRPSWH OHV QDYHWHV PHQRUTXLQHV 20, V¶KDQ GRFXPHQWDW EDQFV D OD ]RQHV GH O¶DEVLV D GXHV HO SULPHU D OD 1DYHWD 'HV 7XGRQV (Ciutadella) (Plantalamor, 1991: 210-211) el segon seria a la naveta de Binimaimut (Maó) oQKLKDXQEDQFDXQDDOoDGDG¶¶PLTXHSUHVHQWDLUUHJXODULWDWVOOHYDWGHO costat esquerre (Plantalamor, 1991: 204-211). Pilars. Els pilars, a més de la funció estructural que hem indicat amb anterioritat, WDPEpVHUYHL[HQSHUO¶RUGHQDFLyLODGLYLVLyGHO¶HVSDLLQWHUQpVDGLUSRVVLELOLWDULHQ una separació de diferents àmbits domèstics. En tots HOVFDVRVRQV¶KDQGRFXPHQWDW HVWDQGLVSRVDGHVHQO¶HL[FHQWUDOORQJLWXGLQDOGHO¶HVWUXFWXUD$quest permet establir una línia imaginaria que dividiria la cambra en dos, com a mínim. Aquest seria el cas del navetiforme I de Son Mercer de Baix, en el que les columnes podrien marcar una GLYLVLy GH O¶HVSDL HQWUH FRVWDW GUHW L HVTXHUUD HO PDWHL[ VXFFHLULD HQ HO FDV GH O¶HVWUXFWXUDH[FDYDGDHQODURFDG¶(V)LJXHUDOGH6RQ5HDO)LQDOPHQWWLQGUtHPHO cas dels Closos, que posteriorment comentarem amb major profunditat, on succeiria 20

7RW L TXH V¶KD GH WHQLU HQ FRPSWH TXH HVWHP GDYDQW HVWUXFWXUHV IXQHUjULHV HQ OHV TXH HV practicaven diferents rituals i cerimònies funeràries, i per tant aquests bancs estarien relacionats amb aquestes practiques, eVSRGULHQFRQVLGHUDUHQHOUHIOH[GHO¶DUTXLWHFWXUDG¶KDELWDWLSHUWDQWHOVEDQFVR pedrissos podien ésser una influencia agafada de la domestica, és a dir, les navetes serien les cases dels morts

77

el mateix que els dos casos anteriors però vindria remarcat per la presència G¶XQ HQOORVDWDODSDUWGUHWDPHQWUHTXHDO¶HVTXHUUDQRHVGRFXPHQWD Enllosats. Els empedrats a més de la funció de tractament de la superfície i

la de

VHSDUDFLyGHO¶HVSDLLQWHULRUGHO¶H[WHULRUFRPKHPYLVWDQWHULRUPHQWWDPEpVHUYLULHQ SHU O¶RUGHQDFLy GH O¶HVSDL LQWHULRU pV D GLU  HOV HQOORVDWV V¶HPSUDULHQ SHU GLVWLQJLU àrees que tindrien una funció determinada. És difícil precisar quina, per falta de registre arqueològic FDO DVVHQ\DODU TXH FRQWHP DPE O¶HQOORVDW LQWHULRU GHO navetiforme I Closos de Can Gaià que desenvoluparem en el capítol següent. Llars de foc i graelles. (QUHIHUqQFLDDOHVHVWUXFWXUHVGHFRPEXVWLyKHPG¶DVsenyalar que contem, per una banda, el que serien pròpiament llars i SHU O¶DOWUD amb unes estructures FRPSOH[HV GHQRPLQDGHV SHU OD WUDGLFLy FLHQWtILFD LOOHQFD FRP ³Hogar-3DUULOOD´ (Rosselló Bordoy, 1973; 1979; 1989). En un primer grup agruparíem el que serien les llars o estructures de combustió. Aquestes han aparegut en diversos exemplars navetiformes, tant de Mallorca com de Menorca. (QHOFDVPDOORUTXtV¶KDQGRFXPHQWDWGLYHUVRVFDVRVDL[tSHUXQDEDQGDWHQLP el navetiforme Alemany, on Ensenyat documentà dues estructures de combustió una, la del sector A, WLQGULDXQDORQJLWXGPj[LPDG¶1,20 m. i una potència de 4 cm., O¶DOWUD DO  FHQWUH GH O¶KDELWDFLó (sector B), la seva longitud és de 2,90 m. i una potència G¶XQVFPDOs costats i uns 50 cm en la part central (Enseñat, 1971: 43). 7DPEpVH¶QGRFXPHQWjXQDDODFDPEUDFHQWUDOGHOFRQMXQWWULSOHGH&DQ5RLJ1RX DOFRVWDWRHVWG¶XQPXUWUDQVYHUVDOTXHGLYLGHL[HQGRVO¶DEVLV La llar aparegué amb cendres mesclades en terra ceràmica i abundants restes de fauna21. Al navetiforme 2 de Closos de Can Gaià, que està HQSURFpVG¶H[FDYDFLyDODFDPSDQ\DGHV¶KD GRFXPHQWDW XQD OODU DO FRVWDW G¶XQ mur transversal que es troba més o menys a la PHLWDWGHO¶HVWUXFWXUD (Javaloyas et alii, inèdit). Finalment, a O¶HVWUXFWXUDDEVLGDOGHO FRQMXQW G¶(V )LJXHUDO  GH 6RQ 5HDO HV YDUHQ GRFXPHQWDU WUHV HVWUXFWXUes de combustió excavades en la roca en el monument central, dues de les quals es varen 21

Lamentablement no tenim més dades ja que els resultDWVGHO¶H[FDYDFLyQRHVSXEOLF i sols WHQLPOHVWUDQVFULSFLRQVTXHID3RQVGHOVGLDULVG¶H[FDYDFLRQVIHWVSHU5RVVHOOy%RUGR\3RQV 147-150).

78

GDWDU D SDUWLU GH FDUERQV O¶HVWUXFWXUD GH OD SDUW (VW Góna una datació Y-1857, calibrada a dues sigmes dona una forca entre 1340-910 B&LO¶DOWUD, Y-1857, a la de la part oest, també calibrada a dues sigmes se situaria entre 1400-970 BC ( Waldren et alii, 1969). (QHOFDVGH0HQRUFDV¶KDQGRFXPHQWDWHVWUXFWXUHVGHFRPEXVWLy en diverses construccions navetiformes, en primer lloc cal assenyalar el cas del navetiforme I de Clariana en el centre de la nau, aquesta està feta a base de terra trepitjada i pedres petites (Plantalamor, 1991: 20); un altre cas es dóQDDODQDXGHO¶HVtructura de Cala Blanca on es va documentar una llar en mal estat de conservació (Plantalamor, 1991:  WDPEpV¶KDGRFXPHQWDWXQDOODUHQHOQDYHWLIRUPHPpVJURVGHOFRQMXQWGHV3RS Mosquer22 (Ciutadella) es va documentar una llar de planta oval, feta amb una base de lloses, i delimitada per lloses col· locades verticalment (Guerrero et alii, 2006: 226). 8Q VHJRQ WLSXV G¶HOHPHQWV VHULHQ XQHV HVWUXFWXUHV FRPSOH[HV FRQHJXGHV tradicionalment com a ³OODUV JUDHOOHV´ aquestes han estat documentades a diversos navetiformes mallorquins, sempre en nivells del Bronze Final, i mai en contexts del Bronze Antic, aquestes estructures estan formades per una llar de foc circular, feta DPESHGUHVSODQHVXQLGHVSHUDUJLODPROWFRPSDFWDDODTXDOV¶XQHL[XQDJUDHOODHQ forma oval (Rosselló Bordoy, 1989), aquestes estructures també condicionarien O¶RUGHQDFLy GH O¶HVSDL LQWHULRU MD TXH DO VHX YROWDQW HV UHDOLW]DULHQ XQHV DFWLYLWDWV concretes, no podem precisar quin tipus, ja que ens trobem amb els problemes endèmics que afecten la prehistòria balear. Aquestes estructures, solVV¶KDQGRFXPHQWDWGHPRPHQWen cinc navetiformes, HOVG¶Hospitalet Vell sud i oest, el de Canyamel, el de Son Oms Sur i el de Sa punta de Son Carrió. La llar de foc trobada a la naveta sud de Son Oms estava feta a base de tres OORVHVG¶DUHQLVFDFROāORFDGHVYHUWLFDOPent, mentre que la graella oval presentava una capa de terra en contacte amb la roca que servia de base de les lloses planes travades DPE DUJLOD (Q OD SHULIqULD G¶DTXHVWD HV WUREDYD XQ FHrcle de pedres més o menys UHJXODUV FROāORFDGHV YHUWLFDOPHQW WRW DL[z UHYHVWLW SHU XQD JUXL[XGD FDSD G¶DUJLOD

22

Cal assenyalar que aquesta estructura va ser excavada clandestinament i els seu materials espoliats, el que ens ha fet perdre una valuosa informació.

79

compacta. Les seves dimensions eren: la llar feia 0,70 per 0,60 m. i la plataforma feia 1,50 per 1,20 m. (Rosselló, 1973a; 1989). La llar del Navetiforme de Canyamel segueix el mateix sistema que el de son Oms: Llar de quatre pedres verticals i graella de lloses planes travades amb fang i UHYHVWLGHV G¶XQD FDSD G¶DUJLOD PROW FRPSDFWD D FDXVD GHO IRF $OV YROWDQWV aparegueren abundants restes dHPROāOXVFVPDULQVLSXQ[RQVG¶RV Per altra banda, cal destacar que GXUDQW OHV WDVTXHV G¶H[FDYDFLy GHOV QDYHWLIRUPHV VXG L RHVW G¶+RVSLWDOHW HV YDUHQ GRFXPHQWDU OODUV JUDHOOHV TXH segueixen el model abans esmentats. Les dimensions de la llar graella del navetiforme oest són: llar 0,70 per 0,70 m i la graella 1,40 m. de llargària per 1,20 G¶DPSOjULDPj[LPDDOYROWDQWDSDUHJXHUHQIUDJPHQWVGHPRWOOHVGHIRVD0HQWUHTXH les de la sud són 0.72 per 0.70 m. llar, mentre que la graella fa 1 m. de longitud per PG¶DPSOjULDPj[LPDper als seus voltants no es trobaren materials (Rosselló Bordoy, 1989). Finalment el del navetiforme B de sa Marina de sa Punta, sols tenim les fotos i HOVSOjQROVGH/OXtV$PRUyVGLUHFWRUGHOHVWDVTXHVG¶H[FDYDFLyG¶DTXHVt jaciment, publicades per Rosselló Bordoy dècades després (Rosselló, 1989). Segueix el mateix model de les altres, però no tenim les seves mesures. ATERRACATS DELS MURS: TERRA O ARGILA. 8QD YHJDGD TXH O¶HVWUXFWXUD QDYHWLIRUPH HVWà finalitzada, es podrien aterracar HOV PXUV /¶DWHUUDFDW FRQVLVWHL[  D DSOLFDU XQD FDSD G¶DUJLOD R WHUUD DOV PXUV TXH WLQGULD XQD GREOH IXQFLy SHU XQD EDQGD XQD HVWqWLFD V¶REWLQGULD XQD VXSHUItFLH KRPRJqQLDVHQVHLUUHJXODULWDWVLSHUDOWUDEDQGDVHUYLULDSHUSURWHJLUO¶LQWHrior de la humitat. (OVDWHUUDFDWVQRV¶KDQGRFXPHQWDWGHPRPHQWDFDSQDYHWLIRUPH(QFDQYLVL V¶KDHYLGHQFLDWHOVHX~VHQHOWDODLRWGH6DSXQWDGH6RQ&DUULy5RVVHOOy  L possiblement en el talaiot de Son Serralta (Puigpunyent, Mallorca). En aquest MDFLPHQW WDPEp HV YDUHQ ORFDOLW]DU QzGXOV G¶DUJLOHV DPE HPSUHPWHV YHJHWDOV TXH SURFHGLULHQ GH OD FREHUWD 1R HV SRW GHVFDUWDU TXH DTXHVWD SUjFWLFD V¶HIHFWXpV DO període naviforme, però el treball més acurat de les pedres del parament interior podria indicar el contrari.

80

5.4. ESFORÇ CONSTRUCTIU. (Q DTXHVW DSDUWDW LQWHQWDUHP FDOFXODU O¶HVIRUo L HO WHPSV QHFHVVDUL SHU OD FRQVWUXFFLyG¶XQHGLILFLQDYHWLIRUPH3HUzFDOGLUDEDQVGHFRPHQoDUDGHVHQYROXSDU el nostre discurs, que aquest càlcul sols és aproximat, per què desconeixem moltes YDULDEOHVTXHFRQGLFLRQDULHQHOSURFpVFRQVWUXFWLXSHUWDQWHOWHPSVLO¶HVIRUoLQYHUWLW en la construcció tindrà un caràcter orientatiu. Tal com assenyalen Calvo (Calvo et alii,   O¶LQWHUqV G¶DTXHVWs càlculs és tenir uns criteris orientatius que permetin donar-nos un cert coneixement. Per una banda, ens interessa saber quina és O¶HYROXFLyGHO¶HVIRUoFRQVWUXFWLXHQOHVGLIHUHQWVHWDSHVGHODSUHKLVWzULDLQVXODUSHU altra, conèixer la repercussió que té en la societat aquesta evolució i, finalment, YHXUH O¶HVIRUo LQYHUWLW HQ GLIHUHQWV FRQVWUXFFLRQV QDYHWLIRUPHV SHU SRGHU HVWDEOLU unes característiques comunes. En primer lloc, IDUHP XQD UHYLVLy ELEOLRJUjILFD VREUH HOV FjOFXOV G¶HVIRUo FRQVWUXFWLXV TXH V¶KDQ UHDOLW]at a la literatura científica de la prehistòria balear. El SULPHU D SODQWHMDU XQ HVWXGL G¶DTXHVWHV FDUDFWHUtVWLTXHV IRX 5RVVHOOy 5RVVHOOy Bordoy, 1973) que es basà en el càlcul que va fer Petrie, en estudiar la piràmide de Keops, que mesura 230 m. de costDWLPG¶DOoDGDTXHHVWDULDIRUPDGDSHUXQV  EORFV DPE XQ SHV PLWMj G¶XQHV  WRQHV 3HWULH (Petrie,1883) accepta la WUDGLFLyWUDPHVDSHUO¶KLVWRULDGRUJUHF+HUHGRWRTXHLQIRUPDTXHHQODFRQVWUXFFLyGH la piràmide participaren 100.000 homes GXUDQWDQ\V3DUWLQWG¶DTXHVWHVSUHPLVVHV 5RVVHOOy FDOFXOD TXH O¶Hsforç home/any seria de 2875 kg per any. I procedí a O¶aplicació de la construcció de les PXUDOOHVGHGLIHUHQWVSREODWVGHO¶edat del Ferro, en el cas de Ses Païses, 162 individus trigDULHQ  DQ\V HQ O¶DL[HFDPHQW GH OHV murades, mentre que en el cas de Es Rossells 118 persones trigarien a aixecar-les en 31 anys; finalment, el cas de Can Daniel Gran on 203 homes estarien 26 anys a bastir les murades. En segon lloc, WHQLPO¶HVWXGLVREUe els processos de construcció del talaiot 1 de Son Fornés, realitzat peUO¶HTXLSTXHO¶H[FDYD6egons aquests investigadors (Gasull et alii, 1982 i 1984), la pedra major pesa 9471 kg., la distància entre la pedrera i el talaiot

és de 100 m. i el pendent 10%, la potència necessària 947,1 kg./m.,

consideraren que la força de trDFFLy G¶XQ LQGLYLGX ps de 100 kg., es precisarien 10 individus per moure la pedra. A més van calcular que la massa de pedres del talaiot eren 7300 Tm., ja que el sistema de trineu pot aguantar 10 T., es realitzaren un 81

mínim de 730 viatges. Que en una jornada, de 12 hores, transportarien unes 120 Tm., és a dir que un individu transportaria 12000 kg. al dia. En total es necessitarien 60 dies pel transport de les pedres. Mentre que per la construcció del talaiot assenyalen que deu homes tardarien un període similar al temps invertit pel transport del material (Gasull et alii, 1984: 69-72). Uns anys més tard Coll en un article sobre arquitectura ritual enfront de la domèstica (Coll Conesa, 1994), fa una revisió dels estudis G¶HVIRUo UHDOLW]DWV DQWHULRUPHQWSHUXQDEDQGDUHEXWMDHOVUHVXOWDWVGH5RVVHOOyMDTXHHOQLYHOOG¶HVIRUo DOGLDHVOLPLWDULDD¶NJLSHUDOWUDEDQGDGRQDSHUERDOSODQWHMDWSHUO¶HTXLSGH Son Fornés23. Després fD HO FjOFXO GH O¶HVIRUo QHFHVVDUL GH GLYHUVHV HVWUXFWXUHV prehistòriques (Coll Conesa, 1994: 483)24. En primer lloc, IDXQDUHYLVLyDO¶DOWDGHO WDODLRWGH6RQ)RUQpVVHJRQV&ROOHVWULJDULD¶GLHVHQWUDQVSRUWDUHOPDWHULDO L XQVDOWUHV¶SHUO¶aixecament de l¶edifici, el que faria 323 dies en total, és a dir casi 11 mesos. En segon terme, analitza el túmul escalonat de Son Oms, on el WUDQVSRUWGHOPDWHULDOLO¶HVWUXFWXUDHVIDULDHQGLHVés a dir al voltant de 2 anys i 4 mesos. Després reDOLW]DHOFjOFXOG¶XQGHOVQDYHWLIRUPHVGH&ORVRVGH&DQ*DLDi el de Sa Punta. Pel que fa al primer es trigaria un total de 74 dies, és a dir dos mesos i mig, en el transport del PDWHULDOLODUHDOLW]DFLyGHO¶estructura, mentre que en canvi la segona es faria en 34 dies. Posteriorment, analitza les murades dels poblats de Ses Païses i Es Rossells. La primera es realitzaria en poc més de 6 anys, mentre que la segona es feren en poc més de 5 anys. Recentment, O¶HTXLS TXH KD H[FDYDW HO WXUULIRUPH HVFDORQat de Son Ferrer (Calvo et alii, 2005), ha fet el càlcul del temps necessari per la construcció; acceptant ODSURSRVWDGHO¶HTXLSGH6RQ)RUQpVLODGH&ROODPpVDVVHQ\DOHQTXHO¶interessant G¶DTXHVWV WLSXV GH FjOFXOV FRP HOV Iets per els anteriors autors, és que indiquen WHQGqQFLHV VREUH HO QLYHOO G¶HVIRUo pV D GLU D SDUWLU GHO FRQHL[HPHQW GHO WHPSV L O¶HVIRUo LQYHUWLW HQ  GLIHUHQWV FRQVWUXFFLRQV G¶qSRTXHV GLIHUents podem conèixer o LQWXLU O¶evolució patida per la societat i la implicació de la comunitat en la seva FRQVWUXFFLy $L[t DVVHQ\DOHQ SHU H[HPSOH TXH OD FRQVWUXFFLy G¶XQ QDYHWLIRUPH 23

Tot i que Coll assenyala que se equivoquen quan diuen que la densitat de la roca dolomita es de 2,87 quan rarament aquesta no supera la de 2,6, i també considera desmesurada la quantitat que donen de la massa del talaiot (Coll Conesa, 1994: 472). 24 Coll (Coll Conesa, 1994: 483) a la taula on presenta els resultats té en compte el pes total de O¶HVWUXFWXUD HO YROXP HQ PHWUHV F~ELFV HO WHPSV HQ GLHV HO UHQGLPHQW HQ NJ GLD G¶XQ LQGLYLGX HO temps de la construcció i el temps invertit en el transport en mesos, i el total en mesos.

82

LPSOLFDXQHVIRUoPDMRUTXHODG¶XQDFDEDQDFDOFROtWLFDRXQKDELWDWJHWDODLzWLFSHUz PHQRUDO¶KRUDGHUHDOLW]DUXQWDODLRWRXQW~PXO$PpVDTXHVWVDXWRUVindiquen que en la fase talDLzWLFDHVGyQDXQIHQRPHQHQO¶LQFUHPHQWGHO¶HVIRUoHQO¶DUTXLWHFWXUD VLPEzOLFD TXH WULSOLFD HO GH O¶HGDW GHO %URQ]H. Aquest augment repercuteix en O¶DUTXLWHFWXUDGRPHVWLFDTXHSDWHL[XQDPLQYDGHO¶HVIRUoUHVSHFWH a la fase anterior (Calvo et alii, 2005), és a dir, GXUDQW OD IDVHWDODLzWLFD V¶H[SHULPHQWDXQ LQFUHPHQW G¶HVIRUo L WHPSV LQYHUWLW HQ OD FRQVWUXFFLy L TXH DTXHVWD SXMDGD se centra en les estructures de caràcter simbòlic-religiós. Per altra banda, aquests autors fan el càlcul GH O¶HVIRUo TXH VXSRVDULD OD FRQVWUXFFLy GHO 7~PXO GH 6RQ )HUUHU HO  YROXP aproximat del turriforme seria de 586,17 m. la densitat aparent de la roca sorrenca de TXqHVWjIHWD O¶HVWUXFWXUDpVGHHOSHVWRWDOpVG¶1172000 kg, i el temps invertit seria de 97,66 dies, és a dir, poc més de tres mesos. Una vegada fet aquest repàs de la bibliografia, passarem a plantejar com podem FDOFXODU O¶HVIRUo FRQVWUXFWLX $EDQV GH WRW cal tenir present que ens trobem davant limitacions. Per una banda el diferent estat de les estructures navetiformes, hi ha DOJXQHV TXH VROV HV FRQVHUYHQ  FP G¶DOoDGD GHOV PXUV i altres més de dos metres25; per altra banda la localització de les pedreres de les diferents estructures navetiformes, finalment desconeixem les tècniques, eines emprades i el nombre G¶LQGLYLGXV SDUWLFLSDQWV HQ FDGD XQD GH OHV IDVHV GHO SURFpV FRQVWUXFWLX TXH FRQGLFLRQDULHQHOWHPSVLO¶HVIRUoLQYHUWLW 3HU FDOFXODU HO WHPSV L HVIRUo QHFHVVDUL SHU OD UHDOLW]DFLy G¶XQD FRQVWUXFFLy V¶KDQ GH WHQLU en compte el temps invertit en cada una de les diferents fases del procés de construcció. És a dir, el temps total de la construcció (TTC) seria igual a la suma del temps invertit en l¶obtenció del material constructiu (TOM), del temps invertit en el transport del material (TTM) i del temps invertit en la construcció de O¶HVWUXFWXUD7&(  TTC= TOM + TTM + TCE Cal tenir presents una sèrie de variables per poder fer el càlcul anteriorment esmentat:

25

Hem optat per donar una alçada virtual de 3 m. per poder fer els càlculs dels volums de les estructures, per conèixer la quantitat de material necessari per la construcció.

83

En primer lloc, cal saber el volum dels murs per conèixer la quantitat de material necessaUL SHU IHU OD FRQVWUXFFLy GH O¶estructura. Per calcular el volum dels murs, es pot fer mitjançant diversos sistemes: per una banda calcular el volum total GH O¶HGLILFL L HO GH O¶LQWHULRU GLYLGLQW O¶HVWUXFWXUD HQ ILJXUHV JHomètriques UHFWDQJOHV VHPLHVIHUHV RWULDQJOHV  GHVSUpV DO YROXP WRWDO OL UHVWDUHP O¶LQWHULRU. El resultat obtingut serà el volum que fan HOVPXUVO¶DOWUDDOWHUQDWLYDps fer el càlcul del volum dels murs, a partir de la divisió en figures geomètriques, a més caldria calcular el volum per separat dels paraments, del reble i del bloc més gros per determinar el número mínim de blocs necessaris per la construcció del conjunt. En segon lloc, cal determinar el tipus de roca al que pertanyen els blocs i les sevHVFDUDFWHUtVWLTXHV PLWMDQoDQW O¶DQjOLVLJHROzJLFGH IUDJPHQWVGH OHVURTXHVGHOV PXUVGHO¶HVWUXFWXUDQDYHWLIRUPHHVWXGLDGD En tercer, V¶KD GH SURVSHFWDU OD ]RQD RQ V¶XELFD HO QDYHWLIRUPH SHUWUREDU OD SHGUHUDG¶RQV¶REWLQJXHren els materials per bastir-la. Una vegada localitzades, cal HVWDEOLUDTXLQDGLVWjQFLDHVWUREDGHO¶HVWUXFWXUDL el pendent existent entre els dos punts. Finalment, WDPEpKHPHVWDEOHUWFRPDPLWMDODIRUoDGHWUDFFLyG¶XQLQGLYLGX és de 100 kg26. Per conèixer el temps total inYHUWLWHQO¶HVWUXFWXUDKHPGHVDEHUTXLQpVHOTXH V¶KDHPSUDWHQFDGDXQDGHOHVIDVHV$L[tGRQFVHQSULPHUOORFKHPGHFDOFXODUHO WHPSV LQYHUWLWHQ O¶REWHQFLyGHO PDWHULDO720 TXHpVHOUHVXOWDWGH la suma del WHPSV LQYHUWLW HQ O¶extracció dels blocs de pedra (TE) i el temps invertit en la recollida del material (TR), que formaria part del reble, del sostre i dels acabats. TOM= TE + TR. Per poder calcular aquesta darrera fórmula V¶KDGHFRQqL[HUSHUXQa banda, el WHPSVLQYHUWLWHQO¶extracció, que es calcula mitjançant la divisió del volum total de PDWHULDO D H[WUHXUH 97(  SHU OD XQLWDW GH WUHEDOO G¶H[WUDFFLy 87(  TXH VHULD OD quantitat de blocs que pot extreure un home en un temps determinat. TE= VTE / UTE.

26

Seguim la mitja proposta per Gasull, Lull i Sanahuja en el seu estudi dels processos de treball del Talaiot 1 de Son Fornés, en el que fixaven que un individu tenia una força de tracció de 100 kg (Gasull et alii, 1982 i 1984)

84

Cal tenir present que hi ha una sèrie de variables que repercutiran directament VREUH HO WHPSV LQYHUWLW HQ O¶H[WUDFFLy 8QD VHULD OD WqFQLFD XVDGD pV D GLU TXH HO temps en què V¶REWpXQEORFVHUjPDMRURPHQRUXVDQWXQDWqFQLFDGHWHUPLQDGDRXQD altra. Un altre condicionant seria les eiQHVHPSUDGHVSHUO¶H[WUDFFLyQRpVHOPDWHL[ emprar un estri lític que un de metàl· lic, emprar una aixada que una serra. Per altra banda, cal calcular el temps que es dedica en la recollida de material (TR), mitjançant la divisió del pes total de material a recollir (PTR) per la Unitat de Treball de recollida (UTR), que seria la quantitat de material que un home pot recollir en una hora. TR= PTR / UTR 7DPEpFRPKHPIHWDPEHOFjOFXOGHOWHPSVG¶H[WUDFFLyV¶KDQGHFRQVLGHUDU diverses variables que condicionaran aquesta activitat de recollida: En primer lloc, el tipus de material que es recull o V¶REWpVLEpps fusta, terra o pedres. En segon lloc, les eines usades per aquesta activitat. En segon terme, V¶KDGHFDOFXODUHOWHPSV LQYHUWLWHQHOWUDnsport del material (TTM), que és igual a la divisió del pes total de material a transportar (PTT) per la unitat de treball de transport (UTT). Entenem com UTT el pes que pot transportar un home en una hora. TTM= PTT / UTT 6¶KDQGHWHQLUHQFRPSWHTXHDTXest càlcul pot ser afectat per diverses causes: SHUXQDEDQGDSHOWLSXVGHWUDFFLyXVDGDQRHVWULJDHOPDWHL[WHPSVVLV¶HPSUDOD KXPDQD  TXH VL V¶HPSUD O¶DQLPDO SHU DOWUD EDQGD OHV WqFQLTXHV GH WUDQVSRUW HPSUDW IDUDQYDULDUO¶HVIRUoLQYHUWLWVLV¶HPpra una en el que el nivell de fregament sigui alt, implicarà un major esforç i més temps que una en eOTXHO¶tQGH[VLJXLPpVUHGXwW Finalment, per calcular el temps inYHUWLW HQ  OD FRQVWUXFFLy GH O¶estructura (TCE). Que és igual a la divisió del volum total de la construcció (VTC) de la construcció per la unitat de treball de construcció (UTC). Entenem com a UTC el volum que pot construir en una hora un individu. TCE = VTC/UTC. En resum, en aquest apartat hem plantejat una formulaFLySHUFDOFXODUO¶HVforç L HOWHPSV LQYHUWLWDSUR[LPDWG¶XQDHVWUXFWXUD(OWRWDOpVHOUHVXOWDWGHODVXPDGHO

85

temps de totes les fases del procés constructius. Aquests resultats són simplement orientatius ja que no coneixem totes les variables que condicionen les fases constructives, el que podem fer és establir comparacions amb altres estructures, per veure: per una banda, dinàmiques de comportament entre les diferents estructures navetiformes. PHU O¶DOWUD, FRPSDUDQW DPE HVWUXFWXUHV G¶DOWUHV qSRTXHV SHU SRGHU establir una HYROXFLyGHO¶HVIRUo

5.5. ESPAI ÚTIL. Una vegada que hem desenvolupat el nostre model de cadena operativa i hem SODQWHMDWXQDSURSRVWDSHUFDOFXODUO¶HVIRUoLQYHUWLWHQODFRQVWUXFFLyG¶XQDHVWUXFWXUD QDYHWLIRUPH SDVVDUHP D DQDOLW]DU O¶HVSDL ~WLO  GHO qual disposaven aquestes estructures. (QWHQHP SHU HVSDL ~WLO (8  OD ]RQD LQWHULRU TXH TXHGD OOLXUH G¶HOHPHQWV arquitectònics que compartimenten i o divideixen la cambra en diferents àmbits, en el qual es desenvolupen les

diferents activitats domèstiques, com poden ser la

preparació dels aliments, realització de certes activitats artesanals i de descans. 3HUFDOFXODUO¶HVSDL~WLOKHPSODQWHMDWODVHJHQWfórmula: Espai útil és igual a la UHVWD GH O¶HVSDL WRWDO GH O¶LQWHULRU (7  L GH O¶HVSDL TXH RFXSHQ els elements arquitectònics (EE)27. EU = ET ± EE. Un aspecte interessant éV  VDEHU TXLQD HUD O¶RUJDQLW]DFLy TXH IHLHQ GH O¶HVSDL útil. Segurament hi hauria diferents àmbits o dependències que estarien destinades a una activitat determinada 28. Així una proposta de com podrien organitzar seria la següent: en primer lloc hi hauria una zona on es prepararien i cuinarien els aliments, DTXHVWDHVWDULDDO¶HQWUDGDSHUDSURILWDUODOOXPVRODUDPpVDDTXHVWDjUHDtrobaríem, en alguns casos, llars de foc; una altra àrea seria la destinada a emmagatzemar distints productes com poden ser aliments (farines, salats, etc.) i els excedents pels 27

$TXHVWV HOHPHQWV DUTXLWHFWzQLFV VyQ HOV TXH GLYLGHL[HQ O¶LQWHULRU GH O¶HVWUXFWXUD $TXHVWV serien les parets, les pilastres o columnes, les banquetes en funció de prestatgeries, els altells, tot i que aquests dos darrers elements se podrien considerar espai útil, ja que servirien per guardar o emmagatzemar certs productes, però també podrien tenir altres funcions. 28 De moment sols podem plantejar a nivell de hipòtesis quina es la distribució que feien de O¶HVSDLMDTXHFRPYHQLPDVVHQ\DODQWHQVWUREHPDPEHOSUREOHPDTXHVROVV¶KDH[FDYDWXQQRPEUH SHWLW G¶HVWDFLRQV QDYHWLIRUPHV OD PDMRULD G¶DTXHVWHV H[FDYDFLRQV  VyQ DQWLJXHV L  HQ OD PDMRULD G¶RFDVLRQV QR V¶KDn publicat els resultats. En el capítol següent intentarem aplicar aquest anàlisi al cas de Closos de can Gaià.

86

LQWHUFDQYLV DPE O¶H[WHULRU D XQD DOWUD es realitzarien diverses activitats artesanals (fabricació ceràmica, cistelleria, indústria òssia, etc.); i finalment, una zona per GHVFDQVDU $ DTXHVWD SURSRVWD G¶RUGHQDFLy GH O¶HVSDL Fal fer una sèrie G¶REVHUYDFLRQV(n primer lloc, recordar que no deixa de ser una proposta, que com a tal es podria donar o no; en segon terme, cal recordar TXHHOFRQFHSWHG¶ordenació GHO¶HVSDLLQWHULRUTXHWHQLPDODFXOWXUDRFFLGHQWDODPEHOTXHWHQHQHOVLQGtJHQHVGH O¶HGDW  GHO Bronze pot diferir radicalment i per tant cal evitar, en la mesura del possible, O¶H[WUDSRODFLy DOKRUDG¶LQWHUSUHWDUHOUHJLVWUe arqueològic. A més cal fer diverses matisacions a la nostra proposta: la primera és que un PDWHL[jPELWHVSRWGHVHQYROXSDUGLYHUVHVDFWLYLWDWVDL[tSHUH[HPSOHO¶jUHDSURSHUD D O¶HQWUDGD R DO YROWDQW G¶DOJXQD HVWUXFWXUD GH FRPEXVWLy D PpV GH UHDOLW]DU-se les tasques de preparació i cuinat dels aliments també es podrien realitzar diverses tasques artesanals. La segona és que entorn de les estructures de combusWLyV¶KDXULD de deixar una distàQFLDGHVHJXUHWDWDSUR[LPDGDG¶XQPHWUHSHUHYLWDULQFHQGLV Pel que fa a la bibliografia existent cal assenyalar, en primer lloc el càlcul que fa Aramburu del nombre aproximat de gent que podria viure en lHVFDEDQHVG¶qSRFD talaiòtica. Aquest autor, seguint a Le Blanc (Le Blanc,1971) que diu que una persona preciVD G¶XQD PLWMD GH  D  P HVWDEOHL[ XQD PLWMD GH  P SHU persona29. CDOFXODTXH O¶HVSDL~WLOGHOV KDELWDWVWDODLzWLFV VHQVHWHQLUHQFRPSWe els murs éVGH P L ODGLYLVLyG¶DPEGyVGRQDULDTXHHQXQDFDEDQD KL YLXULHQXQV  individus (Aramburu, 1998: 111). Per altra banda, B. Salvà i J. Hernàndez (Salvà i Hernàndez, 2009), a una ponència presentada al congréV GH &DODIHOO  FDOFXOHQ O¶HVSDL ~WLO GH OHV HVWUXFWXUHV navetiformes i quantes persones hi podien viure, basant-se en diferents dades G¶HVWudis etnològics, com el de Narroll que fixava 10 m2 per habitant (Narroll, 1962), el de Sumner (1979) de 5m2 SHUFDSHOGH+LOO ¶P2 SHUSHUVRQDHOV¶P2 per habitant de Langrance  L ILQDOPHQW HO FjOFXO G¶¶ P2 per habitant segons els càlculs de Castro (Castro et alii 2003) que es basava en les dades de FDUDFWHUtVWLTXHV ItVLTXHV GH O¶HVWXGL DQWURSROzJLF GH O¶LOOD GH 0HQRUFD UHDOLW]DW SHU Rihuete. Segons el càlcul de Salvà i Hernàndez, per exemple al navetiforme

29

Cal indicar que Aramburu assenyala en aquest mateix apartat que hi ha autors que consideren que la xifra que necessita una persona és menor.

87

Alemany habitarien entre 7 i 17 persones, al doble de Canyamel entre 8-19, al doble G¶es Rafal entre 9-22, i al 1 de Closos de Can Gaià entre 3-8 persones.

5.6. SISTEMA HIPOTÈTIC. Una vegada

que hem establert la nostra proposta

de cadena operativa.

5HDOLW]DUHP XQD SURSRVWD G¶XQ hipotètic sistema constructiu que se seguiria per O¶HODERUDFLyG¶XQQDYHWLIRUPH (QSULPHUOORFHVSURFHGLULDDO¶HOHFFLyGHOOORFGHFRQVWUXFFLyHQDTXHVWDWULD es tindrien en compte les variables que hem desenvolupat en la introducció, molt per damunt, com són la disponibilitat de recursos naturals als voltants, el tipus de terra V¶DGDSWpVDO¶economia practicada pel grup. En segon lloc, una vegada elegit el lloc de construcció, es procediria a la tria del material, emprarien els materials que disposaven als voltants, ja que estalviarien temps i esforç en el procés de transport de material. Seguidament, es procediria a O¶H[WUDFFLy GHO PDWHULDO HV  WUDXULHQ HOV EORFV GH OHV SHGUHUHV  HV SRGULD emprar el sistema tradicional, és a dir, una vegada netejada i anivellada la roca, es procedeix a IHUVROFVORQJLWXGLQDOPHQWXQFRSTXHV¶KDQUHDOLW]DWDTXHVWVHVIDQHOVWUDQVYHUVDOV es procedeix o obrir bancada, sacrificant un bloc, per poder introduir les falques que SHUPHWUDQO¶extracció dels altres. Una YHJDGDTXHHVWpHOPDWHULDOV¶KDGHWUDQVSRUWDUHOPDWHULDOHOWUDQVSRUWHV pot fer mitjançant tracció humana, animal o bé combinant ambdues. Per transportar els grans blocs que conformen els murs es podria emprar una de les tècniques o sistemes que hePFLWDWDO¶DSDUWDW5.2.4. Segons la nostra visió pensem que la tècnica escollida podria ser el de rodament i esllavissament sobre troncs, ja que aquesta tècnica, sempre des de la nostra perspectiva, suposaria un esforç menor. Paral· lelament, es procediria a les tasques de neteja del terreny mitjançant la tala i crema de la vegetació de la zona. UQD YHJDGD TXH V¶KD HIHFWXDW DTXHVWD, es SURFHGLUj VL FDO D O¶DQLYHOODFLy GHO WHUUHQ\ PLWMDQoDQW HO UHWDOO GH OD URFD PDUH O¶DIHJLPHQW GH SHGUHV L WHUUa, o una combinació de les dues. Si el pendent és molt pronunciat, es farien marges per evitar que la terra i les pedrHV GH O¶DQLYHOODFLy HV

88

moguin (seria el cas de la naveta Alemany i dels poblats de navetiformes de Bóquer i el de Formentor), a més aquests marges podrien servir de fonaments. 8QD YHJDGD TXH V¶KD DQLYHOODW HO WHUUHQ\ V¶LQLFLHQ OHV IDVHV FRQVWUXFWLYHV GH O¶HGLILFL(QSULPHUOORFHVSURFHGLULDDODFRQVWUXFFLyGHOPXU2EpHVSRGULDIHUHOV fonaments, amb una filada de pedres que actuaria com a sòcol, sobre el qual V¶DVVHQWDULDODSULPHUDILODGD (veure làmina 5.6.), o bé es col· locarien directament a WHUUD D DPEGyV FDVRV V¶HVWDELOLW]DULHQ PLWMDQoDQW IDOTXHV HOV PXUV HV  SRGULHQ FRPHQoDURSHUO¶DEVLVRSHUO¶H[WUHPG¶XQGHOVPXUV8QDYHJDGDSRVada la primera filada, tant del parament inWHUQFRPGHO¶H[WHULRUV¶RPSOLULDHOEXLWTXHTXHGDHQWUH els dos amb reble de pedres mitjanes i petites i terra, seria en aquest moment en què es podria construir un mur entre paraments, en pedres de mitja, i ocasionalment de grans dimensions, seria el cas del navetiforme Alemany, aquest mur podria tenir una funció de reforç. Per pujar les pedres que formarien les filades posteriors es poden emprardiversos sistemes: O¶~VG¶XQDUDPSDo sistema de politges. Segurament, per OD  VHJRQD L  OD WHUFHUD  ILODGHV V¶HPSUDULD  OD SULPHUD RSFLy (veure làmina 5.6.), aquesta podria estar feta o bé a base de troncs o bé de terra i pedres, pel pendent es pujaria el bloc, una vegada a dalt es rodaria, emprant el sistema de palanques, fins a arribar al lloc on li pertocaria, es col· locaria i es falcaria per deixar-lo estàtic, una YHJDGDFROāORFDGDODILODGDV¶RPSOLULDGHUHEOH3HUOHValtres filades, probablement V¶KDXULD G¶RSWDU SHU O¶~V G¶XQ VLVWHPD GH SROLWJHV SHU SXMDr les lloses, ja que el sistema de rampa requeriria un pendent massa pronunciat que dificultaria elevar les SHFHVLDXJPHQWDULDHOULVFG¶DFFLGHQWV8QDDOWUDRSFLy, seria la reducció del pendent mitjançant un sistema de ziga-]DJDGHODUDPSD6¶HOHYDULHQels blocs i es tornaria a repetir el procés. Una vegada construïts els murs es procediria a la construcció del sostre30. La cobertura podria o bé ser plana (veure làmina 5.6.), bé a dues aigües o lleugerament inclinada a un dels costats. En primer lloc es construiria una armadura de troncs G¶DUEUHVVHJXUDPHQWG¶XOODVWUH$ODSULPHUDopció, OHVELJXHVV¶DVVHQWDULHQVREUHHOV murs, mentre que a la segona els troncs ho farien sobre els murs i pilars de pedres i

30

En la nostra reconstrucció hipotètica del navetiforme hem optat per la cobertura vegetal, ja TXHHQHOFDVGHOVQDYHWLIRUPHVPDOORUTXLQVH[FDYDWVILQVDUDQRV¶KDQGRFXPHQWDWODFREHUWXUDGH SHGUHVFRPVLV¶KDIHWD0HQRUFDFDVGH6RQ0HUFHUGH Baix.

89

Làmina 5.6. Proposta procés de construcció d’un navetiforme (dibuixos d’ Antonia Maria Simo Burguera)

90

fusta que se situarien al centre de la cambra, fent dos pendents. Finalment a la tercera RSFLyV¶HOHYDULDXQGHOVFRVWDWVPLWMDQoDQWWURQFVFODYDWVDOPXUDILG¶DFRQVHJXLUHO GHVQLYHOO QHFHVVDUL8QD YHJDGD IHWDO¶DUPDGXUDHVFREULULDDPEXQDFDSDYHJHWDO de joncs, garballó, càrritx, palla i branquHV 'DPXQW G¶DTXHVW HQWUDPDW YHJHWDO HV posaria una capa de fang o argila per impermeabilitzar el sostre. És probable que hi hagués diverses FDSHVDOWHUQHVGHYHJHWDOVLG¶DUJLODSHUWDOG¶DFRQVHJXLUXQDzSWLPD impermeabilització. Un cop acabat el sostre es realitzarien els acabats del navetiforme: Els enllosats RJUDRQVGHO¶HQWUDGDSHUHYLWDUTXHTXDQSORJXLHQWULDLJXDHOVHQOORVDWVLQWHULRUVSHU evitar la humitat de la terra i separar diferents àmbits; les banquetes laterals construïdes a la zona de O¶DEVLV TXH WLQGULHQ IXQFLy GH SUHVWDWJHULHV HOV PXUV mitjaners per separar distints espais interiors; altells, assentats a pilars de pedra i al PXUIHWVGHWURQFVLEUDQTXHVLFREHUWVDPEXQDFDSDG¶DUJLODDTXHVWVDOWHOOVDPpV de separar àrees podrien servir per guardar-hi determinats productes, o bé com lloc on podrien dormir; les llars graelles de foc de forma oval que servirien per escalfar O¶HVWUXFWXUDLFXLQDUDOLPHQWVHQWUHDOWUHVFRVHV

91

6. APLICACIÓ AL CAS DEL NAVETIFORME I DE CLOSOS DE CAN GAIÀ1. 6.1. INTRODUCCIÓ. 6.1.1. EL JACIMENT ARQUEOLÒGIC DELS CLOSOS DE CAN GAIÀ. El poblat de Closos de can Gaià es trobà a Portocolom (veure làmina 6.1), al terme municipal de Felanitx, a una distància aproximada de 1.200 m de la costa en línia recta i a una alçada de 34 metres sobre el nivell del mar. Aquest jaciment fou descrit i planigrafiat a mitjans dels anys 60 del segle passat per Rosselló Bordoy i O. H. Frey (Frey i Rosselló Bordoy, 1967) amb motiu de les REUHVGHODFDUUHWHUDGH6¶+RUWDD3RUWRcolom, que provocaren ODGHVWUXFFLyG¶DOJXQHV de les estructures que formaven part del conjunt arqueològic. Es distingien vuit HVWUXFWXUHVFODUHVLGXHVTXHV¶LQWXwHQHVWUXFWXUHV,;-X) perquè la vegetació de la zona era més seca. Les estructures que formen part del poblat són les següents (veure làmina 6.2): El conjunt arquitectònic I de Closos. EV WUDFWD G¶XQ QDYHWLIRUPH que es caracteritza per una planta amb forma de ferradura allargada. Les seves dimensions són GHPGHOODUJjULDSHUPG¶DPSODGDPj[ima. Pel que fa DO¶DOoDGD actualment sols HVFRQVHUYHQ¶5 P(OVPXUVWHQHQHQWUHHOVLPG¶DPSOjULD El conjunt arquitectònic II HVWj FRPSRVW SHU XQD VqULH G¶HVWUXFWXres incloses en aquest conjunt: En primer lloc, G¶XQ QDYHWLIRUPH GH GLPHQVLRQV PpV UHGXwGHV TXH OD PLWMDQDGHOSREODWG¶DTXHVWDHVWUXFWXUDVXUWXQPXUG¶XQVPGHOODUJjULDHQGLUHFFLy sud, al mateix tHPSV G¶DTXHVW PXU V¶DGRVVHQ GLYHUVHV HVWUXFWXUHV UHFWDQJXODUV Finalment el mur es remata amb un àmbit rectangular construït amb grans lloses ortostàtiques col· locades en disposició vertical. El conjunt arquitectònic III. EVWUDFWDG¶XQQDYHWLIRUPHGHWUiple cambra, la seva OODUJjULDHVGH¶PLXQDDPSOjULDGH¶70 m. El conjunt arquitectònic IV. És un QDYHWLIRUPH  DwOODWG¶DEVLV DSXQWDW/HV VHYHV mesureV VyQ ¶ P GH OODUJDGD SHU ¶ P G¶DPSODGD D OD ]RQD GH OD IDoDQD /D 1

&DOGLUTXHDTXHVWDHVWUXFWXUDHQFDUDHVWjHQSURFpVG¶HVWXGLLTXHOHVGDGHVTXHRIHULPDDTXHVW capítol són provisionals, així que poden patir modificacions.

92

Làmina 6.1. Situació del poblat de Closos de Can Gaià (Portocolom, Felanitx) .

93

Poblat de Closos de Can Gaià

Portocolom

Làmina 6.2. Estructures del poblat de Closos de Can Gaià (Planol Fornés et alii, 2009).

94

cambra té una longitud GH ¶ P SHU  P G¶DPSODGD FRQVHUYD PpV G¶XQ PHWUH G¶DOoDGD El conjunt arquitectònic V. NDYHWLIRUPHGREOHGH¶50 m de longitud total i 14 m G¶DPSODGD(QDOJXQVLQGUHWVHOVPXUVFRQVHUYHQILQVDPG¶DOoDGD El conjunt arquitectònic VI. RHVWHVG¶un navetiforme que feien unes mesures de PGHORQJLWXGSHUG¶DPSODGD(OVRIUtXQDGHVWUXFFLySDUFLDOGHOFRVWDW est. El conjunt arquitectònic VII. Conjunt pràcticament derruït, restes de murs que HYLGHQFLHQO¶H[LVWqQFLDG¶DOWUHVQDYHWHV El conjunt arquitectònic VIII. EV WUDFWD G¶XQD QDYHWD GREOH TXH YD VHU GHVWUXwda SHUODFRQVWUXFFLyGHODFDUUHWHUDGHV¶+RUWDD3RUWRFRORP El conjunt arquitectònic IX. S¶KDQ GRFXPHQWDW GLYHUVHV WDTXHV GH YHJHWDFLy GH color diferent ala resta de vegetació qXHIDSHQVDUO¶H[LVWqQFLDG¶DOWUHVHVWUXFWXUHVHQHO subsòl (Javaloyas et alii, 2007). (O FRQMXQW DUTXLWHFWzQLF ; VHULD VLPLODU D O¶DQWHULRU FRQMXQW -DYDOR\DV et alii, 2007). El conjunt arquitectònic XI. Està IRUPDWSHUUHVWHVG¶XQPXUPROWUHGXwWKLKDun tall artificial amb restes de ceràmica indígena (Javaloyas et alii, 2007). El conjunt arquitectònic XII. Restes de construccions sense identificar, se situen al N (Javaloyas et alii, 2007). Finalment trobem el conjunt arquitectònic XIII, que està format per restes de construccions sense identificar (Javaloyas et alii, 2007). 6.1.2 INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES. NAVETIFORME I. /¶DQ\ V¶LQLFLDUHQHOVWUHEDOOVG¶H[FDYDFLyG¶DTXHVWMDFLPHQWVRWDODGLUHFFLy de M. Calvo i B. Salvà, amb el suport de la UIB, especialment del Dr. V. M. Guerrero. El Navetiforme I fou excavat durant els anys 1996 i 2000 (veure làmina 6.3) V¶H[FDYDUHQO¶LQWHULRULSDUWGHO¶H[WHULRU'XUDQWOHVFDPSDQ\HVDHVYDUHQ H[FDYDU OD UHVWD GH O¶H[WHULRU GH O¶HVWUXFWXUD L HV YD UHDOitzar la restauració dels murs.

95

1

2

3

4

5

6

Làmina 6.3. Próces d’excavació del navetiforme I. Foto 1: Vista general navetiforme I abans de començar a excavar (equip Closos). Foto 2: Vista general del navetiforme I desde l’absis, campanya 1997 (equip Closos). Foto 3: Vista general del navetiforme I , campanya 1998 (equip Closos). Foto 4: Vista general del navetiforme I , campanya 1998 (equip Closos) Foto 5: Vista general del navetiforme I , campanya 1999 (equip Closos). Foto 6: Vista general del navetiforme I , campanya 2006 (equip Closos).

96

Simultàniament a aquesta darrera actuació es varen efectuar sondejos a O¶interior dels murs i es va localitzar un petit nínxol a la meitat del mur occidental. $ O¶H[FDYDFLy GH O¶LQWHULRU GHO 1DYHWLIRUPH , s`han documentat diferents fases G¶RFXSDFLyTXHVHULHQOHVVHJHQWV: - )DVH DQWHULRU D O¶RFXSDFLy KXPDQD, (veure planta 6.1) es va documentar la UE sedimentària 37, que eVWUDFWDG¶XQHVWUDWGHFRORUYHUPHOlós compost per argiles i llims. És el nivell natural, materialment éV SUjFWLFDPHQW HVWqULO VROV V¶KD GRFXPHQWDW GH PDQHUD HVSRUjGLFD DOJXQV FDUERQV L UHVWHV G¶RV SRVVLEOHPHQW D FDXVD GH O¶DFWLYLWDW biològica natural (Hernàndez et alii   /¶HVWXGL DQWURFROzJLF G¶DTXHVWD 8( KD documentat 6 taxons diferents (Picornell, 2012) El taxó millor representat és Pistacia lentiscus (mata), seguit amb una diferència superior al 10% per Rhamnus alaternus (aladern) / Phillyrea sp. (aladern de fulla ample) i Olea europaea (ullastre). Entre els taxons minoritaris cal destacar Pistacia cf. Terebinthus (llampuga), i que a Closos només ha HVWDW LGHQWL¿FDW en aquesta UE. Finalment, apareixen de forma testimonial, representats per un només fragment, Pinus cf. Halepensis (pi blanc) i Rosmarinus RI¿cinalis (romaní) (Picornell, 2012:142). - )DVH G¶RFXSDFLy SUH-navetiforme:

(veure planta 6.2) Durant el procés

G¶H[FDYDFLyGHOQDYHWLIRUPH,HVYDUHQGRFXPHQWDr diversos estrats que serien anteriors DODFRQVWUXFFLyG¶DTXHVWD estructura: Per una banda, tenim les UES 95, 96 i 130, que es correspondrien amb el paleosòl TXH RFXSD WRW O¶LQWHULRU GHO QDYHWLIRUPH. Són estrats sedimentaris de color taronja formats SHUDUJLOHVLOOLPV(OPDWHULDODUTXHROzJLFTXHV¶KDWUREDWHQSRVLFLySULPjULD es concentra al costat dels murs, la ceràmica apareix molt rodada i amb nombroses FRQFUHFLRQV2OLYHU '¶DTXHVWs estrats es tenen diverses datacions, en concret 5 de la UE 95 i 1 de la UE 96, totes fetes sobre oVG¶KHUEtYRU Pel que fa a les de la UE 95 disposem de les datacions: KIA-33810, que calibrada a dues sigmes ens donaria uns límits entre 1690 i 1520 AC; la CNA 288, que també calibrada a dues sigmes V¶HQTXadraria entre 1687 i 1322 AC; la CNA062 entre 1605 i 1225 AC; la KIAREWLQJXGDHQXQVRQGHLJUHDOLW]DWDO PXUGH O¶HVWUXFWXUD8( HQWUH L 1320 AC; i finalment, la KIA 33823 que dona 540-380 AC2 (Javaloyas et alii, 2013).

2

$TXHVWDGDWDFLyKDHVWDWLQWHUSUHWDGDFRPXQDSRVVLEOHILOWUDFLyG¶XQDXQLWDWHVWUDWLJUjILFD posterior, fruit GHO¶DFFLySRVWGHSRVLFLRQDO-DYDOR\DVet alii 2013).

97

Mentre que pel que fa a la datació de la UE 96, calibrada a dues sigmes, ens dóna un PDUJHG¶HQWUHL$& (Javaloyas et alii, 2013). Per altra banda, ens trobem amb les UES sedimentaries 83 i 87, que es varen ORFDOLW]DU VRWD HOV PXUV L D O¶H[WHULRU GHO QDYHWLIRUPH , G¶DTXHVWHV HV disposD G¶XQD datació de radiocarboni GHOD8(OD.,$IHWDDSDUWLUG¶XQRVG¶KHUEtYRUTXH calibrada a dos sigmas dona un marge cronològic entre 1680 i 1510 AC (Javaloyas et alii, 2013). Finalment, ens trobem amb les UES 63 i 121, ambdues són taques de cendres, la SULPHUDWUREDGDVRWDO¶HQOORVDWG¶HQWUDGD8( , mentre que la segona sota la primera FROXPQD8( '¶DTXHVWVHVWUDWVWDQVROVHVWHQHQGues datacions de la UE 63,fetes sobre carbons. Una (KIA 11221),calibrada a dues sigmes, ens dóna uns límits entre 1770- 153$&LO¶DOWUH.,$3) els marges oscil· len entre 1690- 1520 AC (Oliver, 2005; Javaloyas et alii, 2013). A parWLUGHOHVDQjOLVLVGHOVPDWHULDOVWUREDWVDDTXHVWVQLYHOOVV¶KDQSRJXWREWenir diverses informacions: A nivell zooarqueològic (Noguera, inèdit)3 s'ha documentat una cabanya ramadera típica, FRPSRVWD G¶RYLFDSULQV, suids i bòvids, amb una importància destacable d'aquests últims. L'explotació dels bòvids s'orientaria cap a l'obtenció de llet i, principalment, força de treball, mentre que els ovicaprins es destinen a la producció de carn i de productes secundaris. Per a aquesta fase s'ha plantejat un repartiment supradomèstic de grans porcions de carcassa que van a parar en els diversos àmbits domèstics del poblat, on seran trossejats i processats per al seu consum. Així mateix, l'estudi malacològic ha detectat la presència de 47 restes de malacofauna en la UE 95, entre les quals cal destacar la presència de Trunculariopsis trunculus (corn blanc) (Vicens, 2012). Quant al material ceràmic, es documenten vuit vores, entre els quals predominen les formes obertes que es combinen amb vores rectes i exvasades. També van aparèixer dos fragments d'atuells-forn de ceràmica amb adherències de metall en la part interna. Es tracta de ceràmica llisa amb incrustacions de bronze en la part interior. Pel que IDDO¶DQjOLVLDQWUDFROzJLF, a la UE 95 es varen documentar 9 taxons diferents, entre els taxons majoritaris trobem Olea europaea i Pistacia lentiscus, en menor mesura Rhamnus alaternus / Phillyrea sp. I entre els taxons minoritaris cal destacar Rhamnus lycioides/oleoides (espí negre o arçot), que no s'ha documentat en cap altra UE del 3

Actualment la Sra. Lua Valenzuela està realitzant un nou estudi de la fauna de Closos de can Gaià, que DPSOLDUjO¶HVWXGLUHDOLW]DWSHU01RJXHUD

98

jaciment, Pinus cf. Halepensis i 5RVPDULQXV RI¿FLQDOLV, i finalment en els taxons residuals trobem la representació de taxons de la família Ericaceae (Arbutus Unedo (arbocera) i Erica cf. Arborea (bruc)), acompanyades de Cistus sp. (estepa) (Picornell, 2012:146). Mentre que a la UE 96 es varen identificar 4 taxons: de manera predominant Olea europaea, seguit Pistacia lentiscus, en menor mesura Pinus cf. Halepensis i Rhamnus alaternus / Phillyrea sp. Fase de construcció del navetiforme: (veure planta 6.3) als voltants del 1400D&HVSURFHGLULDDODFRQVWUXFFLyGHOQDYHWLIRUPH,(QDTXHVWPRPHQWV¶DL[HFDULHQ el mur (UE 28), les columnes: lD8(ODPpVSURSHUDDO¶DEVLs; la UE 11, la segona GHVGHO¶DEVLVOD8( ODWHUFHUDGHVGHO¶DEVLVLOD8(ODFROXPQDPpVSURSHUDD O¶HQWUDGD$PpVHVYDUHQDL[HFDUGRVHQOORVDWVXQ8( DODPLWDWORQJLWXGLQDOQRUG GH O¶LQWHULRU L HO VHJRQ 8(   D  O¶HQWUDGD, separant O¶LQWHULRU GH O¶H[WHULRU GH O¶HVWUXFWXUD. Es té una datació de C14 de la UE 28, KIA-45372, realitzada sobre os G¶KHUEtYRUTXHFDOLEUDGDDGXHVVLJPHVGRQDXQLQWHUYDOHQWUHL$&/¶HTXLS director de Closos treballa amb la hipotesi que aquesta datació documenti el moment de UHPRGHODFLyGHO¶HVWUXFWXUD-DYDOR\DVet alii, 2013), ja que el lloc on es va WUREDUO¶RVDO costat G¶XQ QtQ[RO GLQV GHO PXU HQ XQD ]RQD RQ V¶KDYLD SURGXLW XQ HVIRQGUDPHQW GHO mur, i en què es va documentar una filada de pedres mitjanes paralel· la al mur que tendria funció de reforçar aquesta part del mur (Fornés, Javaloyas, Oliver i Salvá, comunicació personal). 3ULPHUD )DVH G¶2FXSDFLy GHO QDYHWLIRUPH: (veure planta 6.4) Aquesta fase GRFXPHQWDULD HO SULPHU PRPHQW G¶RFXSDFLy GH O¶HVWUXFWXUD 6¶KDQ GRFXPHQWDW GXHV XQLWDWVHVWUDWLJUjILTXHVXQDDO¶LQWHULRU8( LXQDDO¶H[WHULRU8(  3HOTXHIDDOD8(pVXQDXQLWDWVHGLPHQWDULDTXHV¶HVWHQSHUWRWO¶LQWHULRUWp una potència de 50 cm, és de color taronja i està composta bàsicament per argiles i llims, es caracteritza per la escassa presència de material arqueològic. Es tenen tres GDWDFLRQV OD SULPHUD .,$   REWLQJXGD D SDUWLU G¶XQ RV  KHUEtYRU FDOLEUDGD D dues sigmas ens dona una oscil· lació entre 1220 i 930 AC, la segona (UTC 8145), feta sobre carbó, dona un marge cronològic entre 1220 i 920 AC, i la tercera (UTC 8146), també sobre carbó, es situa entre 1300 i 1000 AC (Oliver, 2005; Javaloyas et alii, 2013). En quant a la UE 125, és una unitat sedimentariaORFDOLW]DGDDO¶iUHDH[WHULRUGH O¶HQWUDGD GHO 1DYHWLIRUPH , D O¶LJXDO TXH OD 8(  es caracteritza per la escassa

99

presència de material arqueològic. Es tenen tres datacions, WRWHVDSDUWLUG¶RVG¶KHUEtYRU la primera (KIA 33836), calibrada a dues sigmas ens dona una oscil· lació entre 1500 i 1390 AC, la segona (KIA-33835), dona un marge cronològic entre 1430 i 1270 AC, i la tercera (KIA- 33824), es situa entre 1310 i 1050 AC (Javaloyas et alii, 2013). $QLYHOOG¶HVWXGLVUHDOLW]DWV contam per una banda, amb l'estudi micromorfològic, que ha detectat una abundància de restes vegetals amb traces de combustió, tret propi de nivells en els quals s'han realitzat activitats domèstiques. En concret, s'ha plantejat que existiria en aquest moment una àrea de combustió amb una activitat de tipus culinària, una llar que hauria aconseguit una temperatura superior als 500ºC (Bergadà inèdit). En canvi, no s'ha documentat cap estructura de combustió ni cap tret d'alteració tèrmica en el sediment a l¶LQWHULRUGHOQDYHWLIRUPHdurant l'excavació, per tant podria ser que les HVPHQWDGHV DFWLYLWDWV HV IHVVLQ D O¶H[WHULRU. Pel que fa a la ceràmica no és abundant i presenta uns graus de fragmentació i desgast elevats. Predominen les formes tancades amb vora exvasades, encara que també apareixen vores rectes. No apareixen grans recipients de magatzematge, només petits contenidors (Hernández et alii, 2004). A QLYHOOGHO¶HVWXGL]RRDUTXHROzJLFO'espectre taxonòmic documentat en les anàlisis mostra les espècies documentades en la fase anterior a la construcció del navetiforme (ovicaprins, suids i bòvids), però amb una disminució molt acusada de bòvids a favor dels ovicaprins. En canvi, en aquesta fase no es documenta el processament dels bòvids, indicant que aquesta activitat passaria a realitzar-se fora de l'espai domèstic de l'interior del navetiforme (Noguera, inèdit). D'altra banda, l'estudi malacològic ha permès LGHQWL¿FDU ODSUHVqQFLDGHUHVWHVGH malacofauna, amb les mateixes característiques que en la UE 95 (destaca el Trunculariopsis trunculus) (Vicens, 2012). Finalment, a nivell antrocològic se han documentat 5 taxons diferents, amb un clar pedromini de Olea europaea, sobrepassant clarament més de la meitat del total de fragments de la mostra. La resta de taxons presenten un valor relatiu inferior al 10%, destacant per aquest ordre Pistacia Lentiscus, Pinus cf. halepensis, Rhamnus alaternus /Phillyrea sp., i Cistus sp. (Picornell, 2012) Fases de remodelacions del Navetiforme I: (veure planta 6.5) Durant el procés G¶H[FDYDFLy GHO QDYHWLIRUPH HV YD GRFXPHQWDU TXH KDYLHQ KDJXW DOPHQ\V GXHV UHPRGHODFLRQVGHO¶HVWUXFWXUD que es realitzarien entorn al 1000 ± 800 aC (Salvà et alii, 2002; Hernández et alii, 2004; Fornes et alii, 2009). Una va consistir, per una banda, en OD UHGXFFLy GH O¶DFFpV G¶HQWUDGD PLWMDQoDQW OD FRQVWUXFFLy G¶XQ PXUHW GH GREOH

100

parament i reble de pedres petites, adossat al costat est del parament intern (UE8), i per DOWUDODFROāORFDFLyG¶XQD llosa, amb funció de taula pel procesat de materials i aliments (Hernández et alii, 2004). /¶DOWUH YD FRQVLVWLU HQ OD FRQVWUXFFLy GH XQD OtQHD GH contenció feta amb pedres de mitjanes dimensions, paral· lel al mur sur de la naveta, just a la zona on es va documentar el nínxol en el mur (Javaloyas et alii, 2013). 6HJRQD )DVH G¶RFXSDFLy GHO 1DYHWLIRUPH ,: (veure planta 6.6) Aquest seria el GDUUHU SHULRGH G¶RFXSDFLy L ~V GHO QDYHWLIRUPH 6¶KDQ GRFXPHQWDW WUHV XQLWDWV HVWUDWLJUjILTXHV VHGLPHQWDULHV GLIHUHQWV GXHV D O¶LQWHULRU 8(6  L  L XQD D O¶H[WHULRU UE 30. A més a més es varen documentar 12 unitats negatives de postes situats a la zona exterior del frontal del Navetiforme I. Pel que fa a les UES sedimentèries:la UE 9, és un estrat sedimentari de color marró clarFRPSRVWG¶DUJLOHVLOOLPVTXHHVORFDOLW]DHQODSDUWDQWHULRUSHOTXHIDDOV materials trobats a cal destacar varis morters, molins de mà i de nòduOV G¶DUJLOD (O material ceràmic apareix molt fragmentat i rodat, i momentàniament sols apareix un morfotipus clar, un tonellet de cos hemisfèric, base plana i vora exvasada (Hernández et alii, 2004). Es tenen cinc datacions, una primera (UTC-8141), feta sobre carbons, calibrada a dues sigmes entre 1020 i 830 AC, la segona (KIA-11231), feta sobre os G¶KHUEtYRU presenta una cronologia divergent respecte a la primera, calibrada a dues sigmes es situa entre 1390-1090 AC, una tercera (KIA-33837), realitzada sobre un os G¶KHUEtYRUcalibrada a dues sigmes V¶HQTXDGUDULDHQWUHHOLHO$&+HUQjQGH]et alii, 2002; Oliver, 2005; Javaloyas et alii, 2013). Les altres dues KIA-34171, feta sobre RVG¶KHUEtYRUL87&-8142, sembla que son fruit de filtracions post deposicionals, ja que la primera donà una cronologia 70+ 25 BP que calibrada a dues sigmas es situaria entorn 1920-1970 BC, mentre que la segona el marge calibrat a dues sigmes entre el 430 i el 630 DC (Javaloyas et alii, 2013). Mentre que UE 35 és un HVWUDWG¶XQVFPGHSRWqQFLDGHFRORUWDURQMDFODU VHGLPHQW PROW IL FRPSRVW G¶DUgiles i llims, documentat a la part posterior del navetiforme. Materialment és gairebé estèril(VWHQHQWUHVGDWDFLRQVG¶DTXHVWD UE, totes realitzades sobre, la primera UTC 8144, que a dues sigmes ens dona un marge que es situa entre 1220-920 AC. La segona CNA061 entre el 997 i el 768 AC, i la tercera, CNA060, ens trobariem en la mateixa problemàtica que les dues darreres de la UE 9, és a dir, sembla que es fruit de una filtració, ja que calibrada a dos sigmas dona una forca cronològica entre el 576 i el 859 DC (Javaloyas et alii, 2013).

101

)LQDOPHQW SHO TXH ID UHIHUHQFLD D OD 8(  HV WUDFWD G¶XQ HVWUDW VHGLPHQWDUL similar a la UES 9 i 35, situat al frontal exterior de la naveta i estaria delimitat pels IRUDWVGHSDOV'¶DTXHVWHVWUDWQRHVWpFDSGDWDFLy Per altra banda, Les dotze unitats estratigàfiques negatives localitzades davant O¶HQWUDGDes traballa amb les hipòtesis de treballs, que servirien per introduir postes de fustes SHU UHDOLW]DU R Ep XQD SRU[DGD R Ep XQ WDQFDW D O¶HQWRUQ 6DOYD et alii, 2002; Hernàndez et alii, 2004; Fornés et alii, 2009). Finalment, DQLYHOOG¶estudis de mDWHULDOVG¶DTXHVWDIDVHWHQLP per una banda, l'estudi micromorfològic de la UE 9, que ha permés documentar traces de combustió pròpies d'una llar domèstica que, en aquest cas, no hauria aconseguit temperatures superiors als 500ºC (Bergadà, inèdit). Però en aquesta fase d'ocupació del navetiforme tampoc s'ha documentat cap tipus d'estructura de combustió. Pel que fa als materials arqueològics apareixen en posició primària. Les restes de ceràmica de la UE 9 són abundants i estan molt fragmentades, la qual cosa pot estar relacionat amb la caiguda del sostre del navetiforme sobre ell. Del total de fragments recuperats, un 92% són informes. Així, entre el 8% de formes ceràmiques trobem vores (68%), bases (16%), carenes (10%) i elements de prensió circulars (mugrons, 6%) (Hernández et alii al 2004). Les vores són majoritàriament exvasades girades i amb el llavi arrodonit, encara TXH WDPEp V KD LGHQWL¿FDW una vora girada plana i una recta decorada amb digitacions (Hernández et alii 2004: 155). Ambdues peces han estat interpretades com a formes arcaiques similars a les del Bronze Naviforme II. Totes les bases són planes i la majoria d'elles presenten arestes (Hernández et alii 2004: 156). En general, es tracta d'un nivell amb un nombre mínim de peces reduït i de grandària relativament petita, semblant indicar que no es van realitzar grans acumulacions d'aliments sòlids o líquids. L'únic morfotipus TXH V KD SRJXW LGHQWL¿FDU FODUDPHQW pV XQ SHWLW tonel hemisfèric de base plana (Hernández et alii 2004: 157). Mentre que l'anàlisi zooarqueològic ha permès LGHQWL¿car les mateixes espècies que en les fases anteriors, ovicaprins, que representen el major nombre de restes (especialment mandíbules i banyes) seguits de suíds i bòvids (Noguera, inèdit). Cal assenyalar que tant les restes de fauna com de ceràmica i els nòduls d'argila es concentren a la zona anterior, coincidint amb els límits de la UE 9, i s'organitzen entorn a la llosa de treball i al morter falcat (Hernández et alii, 2004). A nivell antrocològiF V¶KDQ LGHQWLILFDW WUHV WD[RQV GLIHUHQWV HVVHQW GRPLQDQW HO Olea

102

Europea, després trobem Pistacia Lentiscus, i en menor mesura, Pinus cf. Halepensis, a més es documentaren angiospermes indeterminables (Picornell, 2012:148-149). 3HO TXH ID D OD 8(  HV FDUDFWHULW]D SHU O¶HVFDVD SUHVència de materials arqueològics. L¶HVWXGL zooarqueològic ha documentat restes de ovicaprins, que serien dominants, suíds i bòvids (Noguera, inèdit), mentre que a nivell de estudis de PDODFRIDXQDWDQVROVV¶KDQSRJXWLGHQWLILFDUUHVWHV9LFHQV2012). Finalment, a nivell antrocològic es varen documentar tans sols dos taxons: Olea europea, que seria el dominant, i pinus cf. Halepensis (Picornell, 2012: 149). Fase de colapse del navetiforme i freqüentacions històriques: cap el 800 AC es SURGXLULD O¶DEDQGRQDPHQW GH O¶HVWUXFWXUD GHILQLWLX GH O¶HVWUXFWXUD L HV SURGXLria O¶HVIRQGUDPHQW GHO VRVWUH TXH HV FRUUHVSRQGULD DPE OD 8(  (veure planta 6.7), i es SURGXLULHQXVRVHVSRUDGLFVGHO¶HVWUXFWXUDHQqSRTXHVKLVWzULTXHV, UES 33 (veure planta 6.8) i 2 (veure planta 6.9). La UE 34 és un estrat sedimentari G¶XQVFPGe potència, de color marró amb un alt contingut orgànic, es documenten la presència molt abunGDQWGHQzGXOVG¶DUJLOD taronja irregulars que oscil· len entre els 3 i 10 cm de diàmetre, aTXHVWVV¶KDQLQWHUSUHWDW com a restes de la caiguda del sostre, ja que 34 dels nòduls trobats presentaven restes de empremtes vegetal (Calvo et alii, 1999; Hernández et alii, 2004). S¶KD ORFDOLW]DW PDWHULDO FHUjPLF G¶qSRFD QDYLIRUPH (V WHQHQ quatre datacions absolutes, la primera, UHDOLW]DGD VREUH XQ RV G¶KHUEtYRU (KIA-11229) calibrada a dues sigmes ens dona un interval entre 990-820 AC, la segona (KIA-11232), també realitzada amb un os G¶KHUEtYRU entre 1040-840 AC (Oliver, 2005). Mentre que la tercera (UTC-8186) i la cuarta (UTC-8140) es varen obtenir a partir de carbó, i calibrades a dues sigmes, ens donen un interval de 550-660 DC i 390-600 DC, respectivament (Javaloyas et alii, 2013). La UE 33 és un estrat de 20 cm. de potència, de color marró amb un alt contingut orgànic, es segueixen documentant les graves i intrusions vegetals encara que van minvant, i el material ceràmic segueix les mateixa dinàmica que la UE 2, però cal destacar la major presència de restes ossis. '¶DTXHVWD 8QLWDW HV Wp una datació radiocarbònica (UTC-8143) realitzada sobre carbó, que ens dona una forca cronològica entre el 420 i 600 DC (Javaloyas et alii, 2013).

103

Pel que fa referencia a la UE 2, és un estrat de 50 cm de potència, molt alterat per la gran intrusió de vegetals, té una alta presència de graves. Es localitzen blocs caiguts de la naveta, material ceràmic, en posició secundaria, de distintes èpoques, de O¶(GDWGHO%URQ]HGHO)HUURDOPRKDGHPHGLHYDOFULVWLjLPRGHUQ CONJUNT ARQUITECTÒNIC II. &RP MD KHP DVVHQ\DODW DQWHULRUPHQW GHV GH O¶DQ\  V¶KDQ GXW D WHUPH OHV excavacions del conjunt arquitectònic II (veure làmina 6.4) , els materials trobats HQFDUDHVWDQHQSURFpVG¶HVWXGL(OVLQYHVWLJDGRUVFUHXHQTXHHVWDUtHPGDYDQWXQjUHDGH treball comunal, on es tractarien els aliments, les pells i altres productes, a més apunten que també podria tenir funcions de magatzem (Salvà et alii 'HO¶HVWUXFWXUD,,-A G¶DTXHVWFRQMXQWV¶KDQGDWDWWUHV8(6 - La UE 18, és un reble de pedres petites i mitjanes, terra, i amb la presencia de material arqueològic, sols tenim una datació (KIA-11329) feta sobre os, a dos sigmes ens dona una cronologia entre el 850-795 AC (Oliver, 2005). - /D 8(  HV WUDFWD G¶XQ HQOORVDW GH SHGUHV SHWLWHV L PLWMDQHV HQ OD TXH HO material arqueològic és escàs, tenim una datació feta sobre os, que calibrada a dos sigmes ens dona una cronologia entre 1405-1310 AC. - /D8(G¶XQVFPGHSRWqQFLDpVXQHVWUDWG¶DUJLOHVLOOLPVPROWILGHFRORU WDURQMDG¶DTXHVWD8(VROVWHQLPXQDGDWDFLy.,$-11241) que, calibrada a dos sigmes, presenta una cronologia de1410-1260 AC. NAVETIFORME II. Finalment, FDO DVVHQ\DODU TXH HQ HO  V¶LQLFLDUHQ HOV WUHEDOOV G¶H[FDYDFLy GHO navetiforme II (veure làmina 6.5)DFWXDOPHQWHVFRQWLQXjH[FDYDQW/¶HVWUXFWXUDWpXQHV dimensions totals de 13,60 m de llarg per un 7,50 m, mentre que la cambra fa 10 m de OODUJ SHU  P G¶DPSODGD D O¶HQWUDGD SHU P  DO FHQWUH SHU  P D OD ]RQD GH O¶DEVLV HOV PXUV IDQ DSUR[LPDGDPHQW  P L  P G¶DPSODGD /¶HQWUDGD HVWj RULHQWDGDDO62'HPRPHQWV¶KDQWUREDWGRVPXUVGHFRPSDUWLPHQWDFLyXQG¶XQDFDUD i un segon en dos cares, aferrat a la part LQWHULRUG¶DTXHVWGDUUHUPXU6¶KDGRFXPHQWDW una llar de foc ( Fornés et alii $OPDWHL[WHPSVO¶DQ\YDVRUWLUXQPXUGH pedres de doble parament, que sols conserva una filada de grans blocs de pedra poc treballats que podrien tenir funció de tanca pel ramat.

104

1

2

3

Làmina 6.4. Conjunt arquitèctonic II Foto 1: Vista general conjunt arquitectònic II, any 2003 (equip Closos) Foto 2: Vista general conjunt arquitectònic II, any 2003 (equip Closos) Foto 3:Vista general conjunt arquitectònic II, any 2003 (equip Closos)

105

1

2

3 4

5

Làmina 6.5. Fotos del navetiforme II. Foto 1: Foto general navetiformes I i II (equip Closos). Foto 2: Foto general navetiforme II i estructura adossada(equip Closos). Foto 3: Foto general navetiformes II (equip Closos). Foto 4: Foto del procés d’excavació a la zona de l’absis (equip Closos) Foto 5: Vista del navetiforme II desde l’entrada durant el procés d’excavació (equip Closos).

106

(/3$75Ï'¶$66(17$0(17'(&/2626 La primera cosa, com ja hem comentat amb anterioritat, els motius o factors que LQIOXwUHQHQO¶HOHFFLyGHOOORF no els podrem conèixer amb certesa, ja que desconeixem la seva manera de pensar, tan sols el podem intuir a partir de les dades materials UHFXSHUDGHV HQ OHV GLIHUHQWV FDPSDQ\HV G¶H[FDYDFLRQV GHO MDFLPHQW, així com dels HVWXGLVG¶DQDOLVLHVSDFLDOUHDOL]DWVDOD]RQD. En primer lloc, cal remarcar que uns dels aspectes que hem de tenir present és quines condicions ambientals influïren en el cas de Closos. Així doncs creiem que va ser determinant la proximitat del poblat a la costa, HO WUREHP DO YROWDQW GH ¶ NP Aquesta ubicació costanera respon, segons la nostra opinió, al mateix temps a una qüestió estratègica i una econòmica (veure làmina 6.1). Pel que fa a la qüestió econòmicaV¶ubicaria proper a la mar, per poder aprofitar els recursos del litoral, mitjançant la recol· lecció de mol· luscs, la pesca i la caça G¶DOJXQHV HVSqFLHV G¶DXV TXH KDELWDULHQ HQ HOV DLJXDPROOV TXH VHJXUDPHQW RFXSDULHQ XQDVXSHUItFLHPDMRUTXHHQO¶DFWXDOLWDWi que suposarien un complement important per a la supervivència de la comunitat, junt a la ramaderia i a la agricultura. De fet tan en els GLIHUHQWVQLYHOOVG¶RFXSDFLyGHOQDYHWLIRUPH,LDOFRQMXQWDUTXLWHFWzQLF,,KDQDSDUegut abundants restes de malacofauna (Vicens, 2012); a més a la darrera estructura han aparegut restes ictiològics4. +HPG¶DVVHQ\DODUTXHDTXHVWVPDWHULDOVSURYHQHQGHQLYHOOV posteriors a la fase de la construcció del navetiforme I, pel que la dieta del moment en que se construí podria ser diferent. Tot i això el nostre parer es que la explotació dels recursos del litorDOIRXLPSRUWDQWGHVGHOSULPHUPRPHQWGHO¶RFXSDFLyILQVDOPRPHQW TXHV¶DEDQGRQDGHILQLWLYDPHQWHOSREODW 8QDOWUHHOHPHQWLPSRUWDQWpVO¶H[SORWDFLyGHODVDODTXHVWSURGXFWHHUDYLWDOSHUD la conservació dels aliments. Segons Salvà (Salvà, 2001) la ]RQD G¶H[SORWDFLy GH VDO més propera es troba al voltant de 1,3 km. de distància. Per altra banda, KL KD XQ DVSHFWH HVWUDWqJLF G¶DTXHVWD XELFDFLy WDQ SURSHUD D OD costa, ja que XQDSRVLFLyGHSULYLOHJLSHUPDQWHQLUHOVFRQWDFWHVDPEO¶H[WHULRU(OSREODW de Closos es troba a un lloc envejable, està al costat de Portocolom, port natural ideal a més de aixoplugar-se els dies de temporal per poder desembarcar i embarcar 4

Cal assenyalar que aquests PDWHULDOV HVWDQ HQ SURFpV G¶HVWXGL L QR VH SRGHQ GRQDU GDGHV concretes i exactes de les espècies que es consumirien ni del pes que representaria en la dieta, en cada XQDGHOHVIDVHVG¶RFXSDFLy

107

mercaderies, és a dir per poder realitzar contactes; de fet tenim dades del seu ús al llarg de la història. RHFHQWPHQWV¶KDHIHFWXDWXQDGUDJDDOSRUWLV¶KDQGRFXPHQWDWPDWHULDOV arqueològics de diferents èpoques, des de la prehistòria als nostres dies. Cal destacar que durant les tasques del dragat es varen localitzar diversos fragments de ceràmiques prehistòriques. De les formes que es varen poder identificar, totes eren del Bronze NDYLIRUPH ,, OOHYDW G¶XQD SHoD GHO %URQ]H Naviforme I, i una altra de fase talaiòtica, DTXHVWIHWSRGULDLQGLFDUODUHDOLW]DFLyG¶LQWHUFDQYLVGXUDQWODSUHKLVWzria a Portocolom. A més el fet de que la majoria de formes identificades com del Bronze Naviforme II FRUUHVSRQHQDSHFHVGHPLWJHVLJUDQVGLPHQVLRQV G¶DTXHVWHVIRUPHVHOTXH representaria un 40 %, són de tonells pensats pel transport marítim (Salvà, 2007). Un altre aspecte important, TXH GHJXp LQIOXLU HQ O¶HOHFFLy, és la disponibilitat G¶DLJXD6HJRQVO¶HVWXGLGH%6DOYjHOSREODWHVWUREDDPGHGLVWjQFLDGHOWRUUHQW GHO &RUVR DTXHVW GXUDQW OD PDMRU SDUW GH O¶DQ\ QR SRUWDULD FDEGDO G¶aigua pel que KDXULHQGHFHUFDUXQDOWUDIRUPDG¶REWHQLUDLJXD/¶HVPHQWDWDXWRUQRWUREDFDSEDVVDD OHVURGDOLHVO¶DOEHOOyPpVSURSHUHVWjDXQDGLVWjQFLDNPPHQWUHTXHODIRQWPpV propera està a 5,50 km (Salvà, 2001). En tercer lloc, suposem que O¶HOHFFLyGHOOORFWDPEpSRGULDYHQLUFRQGLFLRQDUjSHO tipus de sol. El cas de Closos es situa geològicament sobre un terreny de formació en el miocè superior, abunden els materials margosos, calissos escullosos i calcoarenites. Segons el mapa de Cultivos y Aprovechamientos de la Provincia de Baleares ens trobem davant uns terrenys de matollar. Per altra banda, en el plànol de Clases de Capacidad Agrológica al voltant dels Closos es trobarien en quatre tipus de sòl diferents, III, IV, VI, VIII (veure làmina 6.6). Com ja hem vist amb anterioritat, els terrenys del primer tipus són els més aptes per conrear de forma permanent, és a dir per O¶DJULFXOWXUDPHQWUHTXHHOVGHOV,9LHOVGHOV9,SRGHQVHUGHVWLQDWVDWDVTXHVIRUHVWDOV i ramaderes i esporàdicament a activitats agrícoles5, i finalment cal esmentar el fet que estigui proper del darrer tipus de sòl, el VIII, és deu a que es troba just al costat de Portocolom, i com ja hem comentat amb anterioritat els sols urbans és consideren improductius. En realitat la població GH3RUWRFRORPV¶XELFDULD sobre terrenys del tipus IV i VI.

5

Cal recordar que no necessàriament els sols més fèrtils foren usats per la agricultura si no que SRJXHUHQVHUXVDWVFRPSUDWVSHOUDPDWQRPpVO¶HVWXGLGHOUHJLVWUHDUTXHROzJLFSRGUjDSRUWDUXQDPLFD de llum.

108

Làmina 6.6. Plànol agrològic del poblat de Closos (Servei de SIG i Teledetecció, UIB).

TIPUS DE SÒL 109

Tipus II Tipus III Tipus IV Tipus VI Closos de can Gaià

Tipus VII Tipus VIII

8Q TXDUW IDFWRU LPSRUWDQW SHU O¶HOHFFLy GHO OORF pV OD SUHVqQFLD GH PDWqULHV SULPHUHV SHU O¶HODERUDFLy WDQ GH OHV HVWUXFWXUHV G¶KDELWDW L WDQTXHV HQ OHV TXH V¶HPSUDULHQEORFVGH SHGUDLIXVWDFRPSHUODIDEULFDFLyG¶HVWULVQHFHVVDULVSHUODYLGD quotidiana. Cal assenyalar que a les proximitats del poblat hem trobat, a uns 150 m. del QDYHWLIRUPH,XQDIORUDPHQWGHSHGUDFDOFDULDHQHOTXHV¶HYLGHQFLHQWUDFHVG¶H[WUDFFLy de blocs. A més, a uns 500 m, hem documentat un aflorament de roca molt similar als EORFVGHSHGUDSHUIHUODWDQFDTXHVXUWGHVGHO¶HVWUXFWXUD,,SHUzHOPDOHVWDWGHOVRODU SOHGHYHJHWDFLyLGHGHL[DOOHVQRHQVKDSHUPqVDSUHFLDUFDSWLSXVGHVHQ\DOG¶H[WUDcció de blocs. Per altra banda, tot pareix confirmar que pel fa a la vegetació no ha variat gaire UHVSHFWH D O¶DFWXDOLWDW 'LVSRVHP G¶HVWXGLV GH ILWzOLWV L antracològic del navetiforme I. Pel que fa O¶HVWXGL DQWURFROzJLF HQV WUREDULHP GDYDQW OD  YHJHWDFLó típica de O¶XOODVWUDUon trobem les plantes típiques Olea europaea, Pistacia Lentiscus, Pinus cf. halepensis, Rhamnus alaternus /Phillyrea sp., Cistus sp. I Rosmarinus officinalis. A més s¶KDQ GRFXPHQWDW DOV QLYHOOV SUHconstructius del navetiforme I de Closos la presència de Erica cf. Arborea, propia dels alzinars i pinars, i de Arbutus Unedos, propi dels alzinars (Picornell, 2012: 153-154) que podia indicar una explotació més amplia del territori. Mentre que el dels fitòlits de diverses mostres de diferents UES tan de O¶LQWHULRUFRPGHO¶H[WHULRUV¶KD documentat presència de gramínies i de dicotiledònies (Albert, inèdit), encara que no es pot precisar la espècie vegetal concreta. A més hem G¶DVVHQ\DODUTXHDTXHVWVHVWXGLVV¶KDXUDQGHFRPSOHPHQWDUDPb les mostres obtingudes GXUDQW O¶H[FDYDFLy GH O¶HVWUXFWXUD DUTXLWHFWzQLFD ,, i el navetiforme II, junt amb els HVWXGLVGHSROāOHQTXHHQO¶DFWXDOLWDWV¶HVWDQSRUWDQWDWHUPH 6. 3HOTXHIDDODIDXQDO¶HVWXGLSUHOLPLQDUGHOQDYHWLIRUPH,1RJXHUDLQqGLW  ens LQGLFDTXH ODVLOYHVWUHVHULDVLPLODUDODFWXDOV¶KDQ LGHQWLILFDWD ODXHUHVWHVG¶XQD òliba, de mèrlera i de cRORPTXHVHULHQIUXLWGHPRUWVDFFLGHQWDOVMDTXHV¶KDQWUREDWHQ XQ QLYHOO G¶HVIRQGUDPHQW GHO VRVWUH D PpV G¶DYLIDXQD V¶KDQ WUREDW restes de perdiu, 3 individus a la ue 95, i un a la ue 34. També cal assenyalar la presencia de lagomorfs i de rèptils, però el fet que no tinguin senyals de carnisseria, i la facilitat que tenen aquests WLSXVG¶DQLPDOVper fer llodrigueres i remoure el sediment, fa pensar que són aportacions posteriors a la formació de les ues. Per altra banda, respecte al ramats, el que té un 6

Els estudis de pol·len els realitza el Sr. G. Servera, el dels carbons el Sr. Ll. Picornell i finalment els fitòlits la Dra R. Mª. Albert.

110

major pes és el representat per cabres i ovelles, a més es troben representats el boví i el porcí. En segon terme, ens trobem amb els factors ideològics i religiosos, com ja hem comentat amb anterioritat, aquests sols els podem conèixer RLQWXLUPLWMDQoDQWO¶HVWXGL SHUXQDEDQGDGHO¶~VTXHIDQGHOSDLVDWJHFRPV¶XELTXHQLTXLQDFRQFHSFLyGHOWHUULWRUL WHQHQLSHUO¶DOWUDDPEO¶HVWXGLGHOUHJLVWUHDUTXHROzJLFWDQHOG¶KjELWDWFRPHOIXQHUDUL HVSHFLDOPHQW GHO GDUUHU MD TXH D SDUWLU GH O¶HVWXGL GHOV ULWXV IXQHUDULV GHO WUDFWDPHQW GHOV PRUWVLGH O¶DL[RYDUSRGHPWHQLUXQDSHWLWD LGHDGHFRP IXQFLRQDYD ODVRFLHWDWVL era igualitàULDVLKLKDYLDGLIHUHQFLDFLyG¶LQGLYLGXVHWF3DVVHPDDQDOLW]DUTXLQVVyQHOV IDFWRUVLGHROzJLFVTXHFRQGLFLRQHQO¶HOHFFLyGH&ORVRV En primer lloc, ens centrarem amb la distribució espacial dels Closos de Can Gaià des de varis aspectes: Un primer, éVODUHODFLyDPEDOWUHVSREODWVRDVVHQWDPHQWVHVWDFLRQDOVGHO¶qSRFD (OVSREODWVGHQDYHWLIRUPHVPpVSURSHUVVyQHQSULPHUOORF6D3XQWDD¶NPDXQD PLWMDGLVWjQFLDHQVWUREDUtHPSHUXQDEDQGD(V&RUUDOGHV0RURVD¶NPLSHUO¶DOWUD V¶+RVSLWDOHW 9HOO ¶ NP ILQDOPHQW D XQD PDMRU GLVWjQFLD WUREHP HQ SULPHU OORF (V 5RVVHOOV,D¶NPLHQVHJRQWHUPH&DQ5RLJ1RXDNP (Salvà, 2001). Pel que fa com assentament estacional ens trobem les coves de Santueri, a 5 km. Una altra és la relació existent amb les necròpolis més properes i que podien ser les que varen emprar per enterrar als difunts. 6HJRQVO¶HVWXGLGH%6DOYjOHVQHFUzSROLV més propera a Closos serien: PHUXQDEDQGD&DOD6D1DXTXHHVWUREDULDDXQV¶NP de distància. En segon WHUPHHQVWUREHP(V)DQJDUD¶NPHQWHUFHUOORFHQVWUREHP &DOD0XUDGDDXQV¶NPLXQDPLFDPpVDOOXQ\DGHVHQVWUREHPOHVGH&DOD%RWD1D 6RFRUUDGD L V¶$OMXE G¶HQ 0HO (Salvà, 2001). Però cal

recordar que les dades

cronològiques que tenim ens inGLFDULD TXH O¶~V GHOV hipogeus funeraris serien contemporanis als nivells preconstructius del navetiforme I. A més, de moment, no es tenen dades que ens indiqui una continuïWDW G¶~V GXUDQW OHV IDVHV G¶RFXSDFLy GHO navetiforme. Un tercer aspecte a analitzar pV FRP FRQFHEHQ O¶HVSDL L GH TXLQD PDQHUD interactuen amb el medi que els envolta. El cas del navetiforme I de Closos segueix el SDWUyG¶DVVHQWDPHQWGHO¶(GDWGHO%URQ]H7DOFRPSODQWHMDHO'U&DOYRDOVHXDUWLFOH ³5HIOH[LRQHV HQ WRUQR D ORV HVTXHPDV Ge racionalidad espacial en la prehistoria de

111

0DOORUFD´&DOYR   HQV WUREHP  TXH OD FRQFHSFLy TXH WHQHQ GH O¶HVSDL OHV SREODFLRQV GH O¶HGDW GHO BURQ]H pV REHUWD WRW L TXH V¶KD FRPHQoDW XQ SURFpV GH monumentalitzar les estructures domèstiques que passarien a ser un referent visual per les comunitats illenques. En aquest sentit, pensam que el navetiforme I de closos va ser concebut per esser vist des de lluny. La raó principal que apunta a aquesta hipotèsi seria la monumentalitat dels seus murs i les diPHQVLRQVGHO¶estructura. Per altra banda, GRFXPHQWHQ GXHV IDVHV G¶RFXSDFLy /D SULPHUD IDVH GHO %URQ]H NDYLIRUPHHQTXqODFRQFHSFLyGHO¶HVSDLpVREHUWDWDQWHQO¶jPELWGRPqVWLFFRPHQHO UHIHUHQWDPEHOPHGLTXHO¶HQYROWD$PpVDPpVGHVGHO¶HVWUXFtura es té un control visual de curta i mitjana distancia. Un altre aspecte, a tenir en compte és que des de O¶H[WHULRUHVWpXQDYLVWDGHWRWO¶LQWHULRUGHO¶HVWUXFWXUD $TXHVW SODQWHMDPHQW REHUW VHPEOD FDQYLDU DO %URQ]H )LQDO D O¶LJXDO TXH DOWUHV jaciments com el navetiforme Alemany, el doble de Canyamel i el de Can Julià (Fornés et alii   HV SURGXHL[ XQD UHGXFFLy GH O¶DFFpV G¶HQWUDGD mitjançant la construcció G¶XQPXUWULSDUWLW Per altra banda, SHOTXH IDD O¶DSDUWDWGHIHQVLX+HPGHGLUTXH aquest no es va tenir en compte, malgrat la presència dels restes de mur que van aparèixer durant la FDPSDQ\D G¶H[FDYDFLy GHO  TXH O¶HTXLS LQYHVWLJDGRU KD SODQWHMDW OD KLSzWHVLV inicial, ja que falta acabar de delimitar-OR TXH HV WUDFWpV PpV G¶XQD tanca per O¶HVWDEXODFLyGHOUDPDWTXHQRUHVWHVGH PXUDGHV$ PpV, la situació del poblat a una ]RQDSODQDHQOORFG¶XQD]RQDPpVHOHYDGDLPpVIjFLOSURWHJLUHQVIDULDSHQVDUTXHHOV criteris defensius no IRUHQWLQJXWVHQFRQVLGHUDFLy(OTXHVLV¶HYLGencia que hi hauria factors estratègics en la ubicació de Closos, propera a un port natural com el de Portocolom ens fa pensar, que no va ser casual, ja que GHV G¶DTXHVW OORF  VH YHXULD perfectament la costa i per tant seria un lloc escaient per realitzar intercanvis. )LQDOPHQWXQDOWUHDVSHFWHTXHV¶KDGHWHQLUHQFRPSWHen el cas del navetiforme I de Closos és la hipòtesi dels llocs persistents, que ha estat plantejat pel cas del navetiforme Alemany (Albero et alii, 2013). En aquest sentit, a més dels altres factors plantejats en línies precedents, jugarien un paper important, a l'hora d'interpretar els llocs persistents, les dinàmiques socials (aspectes simbòlics, socials, perceptius i mnemònics, etc.) que aquests espais incorporen. En aquest sentit, constitueixen espais carregats de significat associats amb històries i entorns específics que van estructurar i

112

van participar activament en les decisions dels habitants que, com en el navetiforme I de Closos, els percebien, usaven i freqüentaven. La continuïtat d'ús d'aquest espai no es deuria tant a una millor adaptació a l'explotació d'entorns econòmicament òptims, sinó que la seva raó de ser hauria estat la configuració d'una sèrie de condicions estructurals específiques i prèvies que haurien permès dotar de significat a les praxis i les eleccions de les persones a través de les seves experiències, records i interaccions socials. En aquest sentit, és la presència d'una ocupació prèvia associada al Bronze Antic (Javaloyas et alii, 2013) i els vincles que s'estableixen amb els ancestres i la seva ocupació de l'espai la que va poder determinar la construcció del navetiforme I de Closos i motivar, FRO‡ODWHUDOPHQW HO GHVHQYROXSDPHQW GH WRWD OD FRPSOH[D VHTqQFLD DUTXLWHFWzQLFD constatada, que analitzarem en profunditat en les planes properes.

6.2. EL PROCÉS CONSTRUCTIU DEL NAVETIFORME I. 6.2.1 LES FASES PRÈVIES. LA TRIA DEL MATERIAL. $ O¶KRUD GH OD WULD GHO PDWHULDO FRQVWUXFWLX SHQVHP TXH HO FULWHUL VHJXLW HUD HO G¶XWLOLW]DU OHV PDWqULHV primeres que tenien més properes. Aquest fet creiem que seria SHUHVWDOYLDUHOPj[LPSRVVLEOHHOWHPSVLO¶HVIRUoHQHOWUDQVSRUWGHOPDWHULDO Com ja hem assenyalat amb anterioritat, la principal matèria primera era la pedra. (OVEORFVG¶DTXHVWPDWHULDOV¶H[WUHLHQDOHVSUR[LPLWDWVGHOSREODW(QHOFDVGHOV&ORVRV de Can Gaià hem localitzat una pedrera a uns 200 m del navetiforme I, en ella es veuen HPSUHPWHVGHOVWUHEDOOVSHUO¶H[WUDFFLyGHOPDWHULDO3HUDOWUDEDQGD, a uns 450 m cap a O¶RHVW  HQV YjUHm trobar restes del que podria ser una pedrera però estava coberta per deixalles i per una capa de vegetació, que feien pràcticament impossible la identificació GHWUDFHVTXHHYLGHQFLHVVLQDFWLYLWDWG¶H[WUDFFLyGHPDWHULDO (veure làmina 6.7). A més de pedres, SHU OD FRQVWUXFFLy GH FHUWV HOHPHQWV GH O¶HVWUXFWXUD FRP SHU exemple el sostre o els altells, es varen usar altres tipus de materials, com són els troncs L HQWUDPDWV YHJHWDOV TXH QR V¶KDQ FRQVHUYDW SHO VHX FDUjFWHU SHULEle. El màxim que trobem són rHVWHVG¶HPSUHPWHVYHJHWDOVDOVQzGXOVG¶DUJLODdocumentats en alguns dels jaciments. (QHOFDVGH&ORVRVV¶KDQWUREDWXQDJUDQTXDQWLWDWGHIUDJPHQWVG¶DUJLOD, alguns G¶HOOV DPE HPSUHPWHV TXH PDODXUDGDPHQW GH PRPHQW QR SRGHP SUHFLVDU TXLQ WLSXV

113

Làmina 6.7. Situació de les possibles pedreres de Closos de Can Gaià.

Navetiforme I del poblat de Closos de Can Gaià 114

Possibles Pedreres prehistòriques. Afloraments de roca natural amb retocs d’extracció.

G¶HVSqFLH VyQ SHUTXq HO VHX HVWDW GH FRQVHUYDFLy pV GROHQW &DO DVVHQ\DODU TXH V¶KDQ UHDOLW]DWHVWXGLVGHILWzOLWVG¶DOJXQVG¶DTXHVWVIUDJPHQWVHQHOTXHHVYDUHQWUREDUUHVWHV GH WDOOV L IXOOHV GH JUDPtQLHV L HQ XQ G¶HOOV TXH FRUUHVSRQ D OD XH  GH SDOPjFLHs (Albert, inèdit). Mentre que els estudis antracològics realitzats per les UES interiors de O¶HVWUXFWXUD, KDQ GHWHUPLQDW TXH GXUDQW OHV IDVHV G¶RFXSDFLy GH O¶HVWUXFWXUD HV JHVWLRQDUHQ GLIHUHQWV WLSXV GH SODQWHV WtSLTXHV GH O¶XOODVWUDU FRP Olea europea, Pistacia lentiscus, Pinus halepensis, Cistus sp. Rhamnus alaternus/ Phillyrea sp (Picornell, 2012). Aquest fet ens podria indicar que aquestes plantes V¶haurien pogut emprar WLSXVSHUODFRQVWUXFFLyGHOVRVWUHRG¶DOJXQDOWHOO+HUQjQGH]et alii, 2004). Probablement V¶XWLOLW]DULD argila per impermeabilitzar la cobertura. Segurament, V¶DFRQVHJXLULDGH OHV]RQHV PpVSURSHUHVKHPSURVSHFWDWHOV YROWDQWVGHOSREODWSHUz no hem localitzat cap, però cal recordar TXHV¶KDXUEDQLW]DW la zona . /¶(;75$&&,Ï'(/MATERIAL. 8QD YHJDGD TXH V¶KD HIHFWXDW O¶HOHFFLy GHO Paterial amb que es construirà, és el PRPHQW G¶DQDOLW]DU FRP HV IHLD SHU REWHQLU HO material, i més concretament, els blocs que formarien els paraments dels murs. En el cas de Closos, com ja hem assenyalat en OHV OtQLHV DQWHULRUV V¶KDQ ORFDOLW]DW GXHV SHGUHUHV D OHV URGDOLHV DTXHVWHV SUHVHQWHQ HPSUHPWHVTXHYDUHQGHL[DUOHVWDVTXHVG¶H[WUDFFLy La primera pedrera es situa a uns 150 m del navetiforme I. En quant a la tècnica G¶H[WUDFFLyFUHLHPTXHV¶HPSUaria el sistema per exfoliació. Per fer aquesta afirmació, ens basem en els següents indicis: en primer lloc, la presència de blocs, que es van extreure però que no es varen transportar, amb formes irregulars. Aquesta irregularitat LQGLFDULD O¶~VG¶XQDWqFnica en que hom no controlava del tot la ruptura del bloc de la roca natural; en segon lloc la roca natural, que en determinades zones, es documenta una espècie de graó, que presenta majoritàriament, un aspecte irregular, com si la roca V¶KDJXpVHVTXHUGDW, però cal dir que hi ha algunes zones on és totalment regular (veure làmina 6.8). En la prospecció de la zona, vàrem trobar una sèrie de forats a la roca natural. UQDREVHUYDFLyPpVGHWDOODGDG¶DTXHVWVHQVKDIHWFRQVWDWDUTXHVyQQDWXUDOVLQRKLKD intervenció humana. A més, V¶KDQREVHUYDWGRVWLSXVGHDEUDVLRQVWDQDODURFDQDWXUDO com alguns dels blocs que hi ha a la zona. El primer tipus son traces irregulars en GLVSRVLFLy KRULW]RQWDOGLDJRQDOGH DFPG¶DPSODGD LXQD OODUJjULDYDULDEOHTXH QR

115

1

2

4 3

6

5

Làmina 6.8. Fotos possible Pedrera I de Closos. Foto 1: Vista general de la pedrera de Closos de can Gaià. Foto 2: Vista de blocs extrets i a mig extreure, en la pedrera de Closos. Foto 3: Aflorament de roca natural amb evidencies d’extracció). Foto 4: Detall de les abrassions d’extracció en un bloc localitzat zona pedrera. Foto 5: Detall de les abrassions d’extracció en un bloc localitzat zona pedrera. Foto 6: Aflorament de la roca mare amb forats circulars d’origen natural.

116

sol superar als FPLXQDSURIXQGLWDWG¶FP VHPEOHQPDUTXHVG¶H[WUDFFLyGHOEORF GH ODURFD QDWXUDO PLWMDQoDQW O¶~VG¶XQD IDOFDR G¶XQDHVFDUSUD L XQD PDVVD(O VHJRQ tipus, en canvi, els trobem només en disposició horitzontal, són més regulars, les dimensions són semblants a les anteriors, excepte en la profunditat, uns 0,5 cm. El que PpV FULGD O¶DWHQFLy G¶DTXHVWHV HV TXH HV WUREHQ VLWXDGHV HQ HO TXH VHULD HO IURQWDO GHO JUDy IUXLW GH O¶H[WUDFFLy GHO EORF pV D GLU, ens trobaríem, probablement, davant les HPSUHPWHVGHL[DGHVDOUHDOLW]DUOHVUHJDWHVODWHUDOVQHFHVVjULHVSHUO¶REWHQFLyGHOEORF Per altra banda, KHP G¶DVVHQ\DODU TXH QL HQ OD SHGUHUD QL DOV VHXV YROWDQWV PpV LPPHGLDWV KHP ORFDOLW]DW FDS HVWUL TXH V¶HPSUpV SHU OD WDVFD G¶H[WUDFFLy QL SHl retoc dels blocs una vegada trets. PHQVHPTXHO¶DFFLyGHUHWRFDUHOVEORFVHQFDVG¶HIHFWXDUse, es realitzaria al lloc de la construcció, perquè durant el trasllat hi ha el perill que accidentalment la peça es rompi. La possible segona pedrera es locaOLW]DDPFDSHO6(VROVV¶KDGRFXPHQWDW GLYHUVRVEORFVDPEHPSUHPWHVG¶DEUDVLRQVGHOVHJRQWLSXV&DODVVHQ\DODUTXHQRKHP trobat més evidències degut a la densa vegetació i a les deixalles acumulades per la zona (veure làmina 6.9). TRANSPORT DEL MATERIAL. (OVLVWHPDRWqFQLTXHVGHWUDQVSRUWGHOPDWHULDOHQHOFDVGH&ORVRVQRV¶KDSRJXW determinar per la falta de dades en el registre arqueològic, per tant es podria haver usat una de les diverses propostes que hem efectuat en el capítol teòric. (OPDWHL[HQVSDVVDDPEHOWLSXVGHWUDFFLyTXHHVYDXVDU1RV¶KDH[FDYDWFDSGH OHVSRVVLEOHVQHFUzSROLVRQV¶HQWHUUDULDODSREODFLyGHO3REODWGH&ORVRVSHUODTXDOFRVD QRHVSRVVLEOHFRQILUPDU O¶~VGH ODWUDFFLyKXPDQD LHO VHXSHV3HOTXH IDD OD tracció DQLPDO O¶HVWXGL SUHOLPLQDU GH OD IDXQD GHO QDYHWLIRUPH , FRP MD KHP LQGLFDW DPE anterioritat7, ha evidenciat la presència de ramat boví. En els nivells més antics (ues 95, L HVGRQDULDPpVSHVDOYDORUGHSURGXFFLyTXHDOGHFRQVXP6¶KDdocumentat el FRQVXPG¶LQGLYLGXVG¶HGDWDYDQoDGDpVDGLUTXHHVGHJXHUHQPHQMDUXQDYHJDGDTXHOD vida productiva dels individus, com a productors de lactis o com a força de tracció, havia conclòs. En canvi, en els nivells més moderns (ues 34,35 i 9) es produeix un canvi significatiu, ja que adquireix més pes el valor de consum que el de producció, en el UHJLVWUHV¶KDGRFXPHQWDWTXHODPDMRULDG¶LQGLYLGXVHUHQMRYHV (Noguera, inèdit). 7

(QO¶DSDUWDWGHIRUPXODFLyWHzULFDGHOWUDQVSRUWGHOPDWHULDOSjJLQD42.

117

1

2

3

4

5

6

Làmina 6.9. Fotos possible pedrera II de Closos. Foto 1: Vista general de la zona. Foto 2: Vista de blocs extrets i a mig extreure. Foto 3: Vista detall de blocs extrets i a mig extreure. Foto 4: Vista detall de blocs extrets i a mig extreure. Foto 5: Vista detall de blocs extrets i a mig extreure. Foto 6: Aflorament de la roca mare amb bloc a mig extreure.

118

Aquest fenomen fa pensar a Noguera en la hipòtesis, en el cas del navetiforme I de Closos, que durant una fase inicial, que coincidiria amb la construcció de les HVWUXFWXUHV HV SUHFLVDYD G¶XQD IRUoD GH WUDFFLy DQLPDO SHU DL[z HOV EzYLGV HV sacrificarien en una edat avançada, una vegada que la seva vida útil havia finalitzat. Mentre posteriorment quan ja no es precisava els animals com a força de treball, aquests passaven a convertir-se en un valor de consum, per la qual cosa es sacrificarien els animals quan eren joves (Noguera, inèdit) 3HUz  D PpV O¶DEDQV HVPHQWDW DXWRU LQGLFD TXH V¶KDQ G¶DJDIDU OHV GDGHV DPE FDXWHOD MD TXH OHV GDGHV TXH WHQLP VyQ G¶XQD HVWUXFWXUDLTXHDTXHVWDKLSzWHVLVV¶KDG¶DQDUFRQILUPDQWDPHVXUDTXHHVYDJLH[FDYDQW les altres estructures.

6.2.2. LES FASES CONSTRUCTIVES. Una vegada analitzades les fases prèvies a les construccions passarem a analitzar OHVIDVHVVHJXLGHVGXUDQWO¶HGLILFDFLyGHOQDYHWLIRUPH,GH&ORVRV )$6(6'(35(3$5$&,Ï'¶$1,9(//$&,Ï'(/7(55(1