QUADERNS DELS MUSEUS MUNICIPALS DE VALÈNCIA
actuacions sobre
el patrimoni arqueològic de la Comunitat Valenciana Actes de les I Jornades d’Arqueologia de la Comunitat Valenciana València, 2015
3
IV Jornades d’Arqueologia de València i Castelló (16, 17 i 18 de desembre de 2011) – I Jornades d’Arqueologia de la Comunitat Valenciana (14, 15 i 16 de desembre de 2012). Museu d’Història de València. Ajuntament de València. Alapont Martín, Llorenç; Martí Oltra, Javier; Tendero Fernández, Fernando E.
Editors: Llorenç Alapont Martín, Javier Martí Oltra, Fernando E. Tendero Fernández Coordinador de la serie: Javier Martí Oltra Coordinadora de l’edició: Araceli Guardiola Martínez Maquetació: Pilar Mas Hurtuna Foto de portada: Fragment d’inscripció sobre la divinitat Bellona (Arxiu SIAM) © De l’edició: Ajuntament de València Regidoria de Cultura © Dels textos Els autors ISBN: 978-84-9089-019-6 Depòsit legal: V-921-2015 L’Ajuntament de València no es fa responsable de les opinions manifestades pels autors als seus articles.
Índex
Pròleg................................................
9
Presentació........................................
11
Estudio geoarqueológico de áreas de aprovisionamiento de sílex en el Prebético de Alicante: Los ejemplos de Penella (Alcoi) y La Fenasosa (Onil)...... 13 Francisco Javier Molina Hernández Andoni Tarriño Vinagre Bertila Galván Santos Cristo M. Hernández Gómez Sanxo Llop. Avanç sobre un assentament costaner de finals del Neolític en el País Valencià............................................. 29 Josep Pascual Beneyto Intervención arqueológica en la cuenca media del río Serpis (BeniarjóRafelcofer, Valencia)............................ 45 Miguel J. Sáez Landete Antonio Sáez Landete Silvia Pidal Pérez Paula Bernabeu Sanz José Luis Casabán Banaclocha El yacimiento arqueológico de la Edad del Bronce de Altet de Palau-Arbocer (la Font de la Figuera, Valencia).......... 61 María Jesús de Pedro Michó Pablo García Borja Últimas intervenciones arqueológicas en la Mola d’Agres (Agres, Alicante)..... 75 Elena Grau Almero José Luis Peña Sánchez Teresa Huélamo Doménech José Morejón Mariano El poblado fortificado ibérico de La Celadilla (Ademuz): proyecto de actuación arqueológica, puesta en valor y primeros resultados.................. 85 Daniel Giner Iranzo Laia Creus Gispert
5
Les excavacions arqueològiques en la vil·la romana de Sant Gregori: una porta oberta al coneixement de la badia de Borriana (Castelló) entre els segles I a.C. al IV d.C..................................... 101 José Manuel Melchor Monserrat Juan José Ferrer Maestro Josep Benedito Nuez XII campaña arqueológica en el yacimiento del Palau (Burriana, Castellón)............. 113 José Manuel Melchor Monserrat Josep Benedito Nuez Nuevas propuestas sobre la topografía religiosa de la Valentia romana............ 125 Mirella Machancoses López Recreació de la decoració pictòrica de la vil·la romana del Mas de Baix de Silla.... 135 Llorenç Alapont Martí Pilar Mas Hurtuna Adrià Pitarch Tarramera 6
El vertedero tardorromano de la calle Luis Chorro de Petrer (Alicante). Nuevos datos de la villa Petraria....................... 149 Fernando E. Tendero Fernández El Castellar d’Elx: enigma, proyecto, documento......................................... 159 José Luis Menéndez Fueyo Sonia Gutiérrez Lloret Pierre Guichard La vivienda andalusí en la antigua madinat Unda (Onda, Castellón). Intervenciones arqueológicas 2010-2012. 179 Joaquín Alfonso Llorens Lorenzo Carballo Calabuig Dos nuevas viviendas andalusíes en la antigua madinat Unda (siglos X-XIII): la excavación arqueológica en la plaza de San Cristóbal, 21 (Onda, Castellón)..... 191 Ana Miguélez González Lorenzo Carballo Calabuig Joaquín Alfonso Llorens
Projecte Benaxuai – 2010. Excavacions arqueològiques a las Cuevas de Benaxuai. Chelva, València......................................... 211 Agustí Ribera i Gomes Alfred Sanchis Serra Juan V. Morales Pérez Manuel Pérez Ripoll Carmen Tormo Cuñat Joaquim Bolufer i Marqués El Castellet de Carrícola (El Palomar, València). Una fortificació andalusina tardana, segles XII-XIII ........................ 221 Anna Lorena Ruiz Soriano Miquel Rosselló Mesquida Josep Maria Burriel Alberich Evolución arqueológica y marcas de cantería de la torre de Santa Caterina del castillo de Santa Bárbara de Alicante..... 241 Silvia Yus Cecilia La pobla de Ifach (Calp, Alicante): una ciudad medieval bajo el poder de los Llúria a la luz de los descubrimientos arqueológicos (siglos XIII-XIV)............... 251 José Luis Menéndez Fueyo Joaquín Pina Mira José Manuel Torrecillas Segura Roberto Ferrer Carrión El poblado medieval de la Llometa del Castellet (Benaguasil, València). Una primera aproximación cronológica y cultural............................................... 267 Víctor M. Algarra Pardo Tomás Hurtado Mullor Miquel Rosselló Mesquida Intervención en la calle Castillo. Fase III. Castillo del Aljau (Aspe, Alicante)......... 283 José Ramón Ortega Pérez Inmaculada Reina Gómez Marco Aurelio Esquembre Bevia Estefania Escandell Jover
Intervención arqueológica en la iglesia parroquial de San Agustín de Valencia. Estudio de arqueología de la arquitectura en el sistema de bóvedas y cubierta...... 301 Víctor M. Algarra Pardo Nuevas aportaciones al conocimiento del cementerio bajomedieval de Petrer (Alicante)............................................ 317 José David Busquier Corbí Fernando E. Tendero Fernández Arqueología en la recuperación de la ermita de San Felipe Neri de Novelda (Alicante)............................................ 325 Concepción Navarro Poveda Daniel Andrés Díaz ¿A Enguera por Cerdà o l’Alcúdia? Dos proyectos de carretera a mediados del siglo XIX............................................. 341 Francisco José Hernández García Francesc Xavier Duarte Martínez Luis Lozano Pérez Defensa pasiva en la retaguardia republicana: el refugio antiaéreo de la plaça de la Creu (Quart de Poblet, Valencia)............................................ 353 Andrea Moreno Martín Pau Olmos Benlloch Actualización del registro arqueozoológico de La Solana del Castell, Xàtiva (Valencia). 363 M.ª Esther Pérez Roig Utilidad de los análisis isotópicos sobre restos esqueléticos en arqueología: dieta, destete y movilidad territorial...... 369 Domingo Carlos Salazar-García
Reconstrucción y representación de los gestos funerarios a partir del estudio antropológico..................................... 381 Llorenç Alapont Martí Pilar Mas Hurtuna Recuperando el castillo de Biar............ 395 Miguel del Rey Aynat Antonio Gallud Martínez Agres como producto cultural: Ruta histórica............................................. 405 Jorge Contreras Mercader Potencialitat didàctica del patrimoni arqueològic i arquitectònic. El cas del castell/palau-fortalesa de Forna, la Marina Alta. Alacant............................. 411 Emili Moscardó Sabater Nuevas tecnologías para la difusión didáctica del patrimonio........................ 427 José Martínez Usó Alicia Cabrera García La interactividad en los museos arqueológicos locales: el proyecto del Museo de la Villa de Sax (Alicante)....................................... 433 Alberto Ochoa García Petrer se viste de luna. Un paseo por los monumentos y la historia de la mano de los antiguos habitantes de Petrer (Alicante)........................................... 447 Fernando E. Tendero Fernández
7
Projecte Benaxuai - 2010. Excavacions arqueològiques a las Cuevas de Benaxuai. Chelva, València Agustí Ribera i Gomes, Alfred Sanchis Serra, Juan V. Morales Pérez, Manuel Pérez Ripoll, Carmen Tormo Cuñat, Joaquim Bolufer i Marqués
Resum
Abstract
Després d’alguns estudis previs, la primera campanya d’excavacions arqueològiques en el grup de covesfinestra de las Cuevas de Benaxuai ha proporcionat un registre variat de materials, corresponents a l’últim moment de la seua utilització, en època andalusina (almohade), i sobretot a moments posteriors. A destacar el nombrós conjunt d’ossos producte del niament reiterat de rapinyaires, així com l’aparició de xicotets fragments de paper i pergamí, alguns escrits en àrab, que deuen correspondre a alguna ocultació, probablement del segle XVI –Germanies–, o de l’expulsió dels moriscos.
The first archaeological excavation in Benaxuai caves has provided a variety of materials corresponding to the last moment of use (Andalusian period). To highlight the large set of bones product of repeated nesting raptors, and the emergence of small pieces of paper and parchment, some written in Arabic, which must correspond to some occultation, probably in the 16th century (Germanias) or the expulsion of the Moors. Key words: Andalusian medieval period, windowcaves, barns-cliffs shelter, raptor nests, Egyptian vulture.
Paraules clau: època medieval andalusina, covesfinestra, graners-refugi de cingle, nius de rapinyaires, miloca.
Introducció
E
l Projecte Benaxuai – 2010 neix a partir dels antecedents que teníem sobre el jaciment de las Cuevas de Benaxuai, com a objecte d’actuació i les seues possibilitats, per tal d’avançar en diferents fronts o centres d’interès, dins la recerca arqueològica (Ribera i Bolufer, 1994 i 2008; Ribera, 2010; Sanchis et al., 2010 i 2011). El projecte té dos vessants principals: d’una banda l’estudi arqueològic (morfologia i contextualització) de les coves-finestra de Benaxuai, i d’altra, l’obtenció d’un referencial d’alimentació de rapinyaires diürnes
mitjançant pràctiques actualistes per a l’estudi de materials arqueològics. Així, els objectius bàsics serien: – Contribuir a l’establiment d’un model de referència per a l’estudi de les restes òssies de vertebrats procedents d’acumulacions de rapinyaires diürnes rupícoles, en concret d’un dels quatre voltors ibèrics, la miloca (Neophron percnopterus). La mancança d’aquesta mena de contextos, amb possibilitat de conèixer aquestes acumulacions, singularitzen aquesta actuació, podent-se considerar preeminent aquest objectiu.
211
A. Ribera, A. Sanchis, J. V. Morales, M. Pérez, C. Tormo, J. Bolufer
conserven tres finestres relativament intactes, havent desaparegut la façana o paret frontal en la resta, podent deduir el total per les cambres o restes d’elles obertes, que en diferents graus de conservació, encara es poden veure. El peu accessible del penya-segat es troba a uns 30 m per damunt del nivell del llit del riu, sector en acusada pendent i amb abundant vegetació. Les coves estan orientades al nord, a ombria.
Figura 1. Situació de les coves de Benaxuai en l’entorn de Xelva.
– Avançar en el coneixement morfològic dels sectors de les cavitats on es treballarà, ara ignots, “bruts” i/o coberts de sedimentació, així com del procés produït des del moment de l’abandonament de l’ús de les estructures. Possibilitat d’enriquir l’escàs registre associat a d’aquesta classe d’estructures, amb confirmació, per la probable aparició d’evidències materials, de la hipòtesi crono-cultural pre-establerta per a d’aquestes cavitats: origen i funcionament en època medieval andalusina avançada (Ribera, 2010). 212
– Salvar els registres i contextos conservats davant la seua possible desaparició, degut a l’amenaça d’esfondrament de gran part de la cinglera. Cal tenir en compte que hi ha grans escletxes sobre el que resta en peu actualment, havent ja desaparegut aproximadament els dos terços de les estructures originals.
Intervencions sobre el patrimoni arqueològic
QUADERNS DELS MUSEUS MUNICIPALS DE VALÈNCIA 3
La zona d’intervenció El grup de coves de Benaxuai (o Benaxuay, també dit: de la Central, o Xelva I) es troba a poc més d’1 km al sud-est del nucli urbà de Chelva, en el marge dret, al sud, del riu Chelva (o Tuéjar/Toixa), afluent del Túria (Fig. 1). Encara que el substrat geològic que aflora en la zona és majorment Triàsic (IGME, 1973), en tota l’àrea immediata al riu són materials quaternaris, sent els penya-segats on s’obrin les coves, dipòsits al·luvials compactes, arenes i graves molt soldades, crostes calcàries, etc., amb seriosos problemes de consistència, pel que la conservació del grup és molt precària. En meitat d’un llarg faralló de més de 50 m de llarg per uns 30 d’altura, s’obririen un grup d’unes quinze finestres, que donarien pas a altres tantes cambres interiors, moltes d’elles intercomunicades i algunes a diferent nivell. De totes elles, en l’actualitat només es
Un greu problema estructural, com és l’estrat geològic immediatament infrajacent, format per materials tipus algeps triàsics, molt més fluixos que els del faralló al·luvial, és la causa dels grans despreniments que han destruït la major part d’aquest grup i que amenaça amb l’afonament total del penya-segat. Per a la sistematització dels treballs vam numerar la totalitat dels ambients reconeguts, d’est a oest, tractant de fer coincidir cada número amb una cambra, a la que correspondria almenys una finestra (Vid. plànols i gràfics). En total hem distingit 13 àmbits penjats, C1 a C13, a més d’altres tres en un nivell inferior: C14, semi-accessible; C15 i C16 accessibles (Fig. 2).
Els treballs de la 1ª campanya, 2010 Tot i que en principi es preveia poder actuar tant en la zona oriental (centrats bàsicament en C2) i també en l’extrem occidental (sector C12 – C13), per diversos motius, sobretot temps disponible i per raons pressupostàries, finalment només es va actuar en la zona oriental, i encara sense poder abordar l’excavació d’un dels elements de major interès com és la sitja inferior (estructura C2-C). Per aquestes raons es va tindre que realitzar una 2ª campanya d’excavacions el 2011, a la que no ens referirem ara. Així, els treballs d’excavació en la zona oriental del jaciment de les Coves de Benaxuai, s’han centrat bàsicament en l’àrea vestibular, a l’interior de la covafinestra C2, que era la única que presentava certa potència de sedimentació, estimada entre uns 0,20 i 0,45 m d’espessor, en un espai d’uns 8 m2 en total. Prèviament a emprendre l’excavació d’aquesta àrea principal s’efectuà la neteja de la superfície dels àmbits adjunts C1, C2-B, i C3, tots ells amb una sedimentació irregular, ja que aflorava la roca basal en molts sectors, i molt superficial, amb menys de 0,10 m de potència en tots els casos. A banda de l’interès intrínsec de la neteja d’aquests àmbits, tant per descartar la remota possibilitat d’aparició d’algun nou element estructural al seu davall, com per la recuperació dels elements o fragments
Projecte Benaxuai - 2010. Excavacions arqueològiques a las Cuevas de Benaxuai. Chelva, València
213
Figura 2. Vista general del conjunt de coves de Benaxuai i planimetria.
mobiliaris que pogueren contenir, aquesta actuació vingué determinada també per la necessitat d’utilitzar-los com a espais auxiliars durant tot el procés d’excavació de l’àrea vestibular de C2, per la qual cosa era recomanable que estigueren prèviament nets. A pesar de la seua poca entitat i nul·la consolidació sedimentària, es procedí d’acord amb la metodologia general, prenent-se les dades i mostres pertinents i distingint-se les unitats estratigràfiques positives següents: C1: 1100, 1110, 1120, 1130 i 1150; C2-B: 2100, 2110 i 2120; C3: 3100 i 3200. Respecte de les mesures de reserva, es decidí deixar intacte el dipòsit sedimentari de la subcambra C2-A,
sector d’1,30 m de diàmetre, estimant la seua potència en almenys uns 0,30 m. D’igual manera, tot i tindre previst deixar un testimoni longitudinal adjunt al flanc sud de l’àrea vestibular, avaluada la seua escassa potència es decidí canviar-lo al flanc nord on, tot i ser molt més curt, tindria major potència (Figs. 3 i 4). La superfície de la sala vestibular de C2 es presentava irregular, coberta de pedres i fragments d’obra d’algeps (UE 2200), en poc més de la meitat est, augmentant en altura cap al nord –zona d’accés a C3–. En la meitat oest trobàvem el seu costat nord ocupat per la boca de la sitja (C2-C) i espais adjunts amb la roca nua, sense sedimentació, mentre que el costat sud estava majorment ocupat per gran quantitat de bastons,
A. Ribera, A. Sanchis, J. V. Morales, M. Pérez, C. Tormo, J. Bolufer
214
Intervencions sobre el patrimoni arqueològic
QUADERNS DELS MUSEUS MUNICIPALS DE VALÈNCIA 3
Figura 3. Planta general del sector d’actuació en 2010.
Figura 4. Secció longitudinal parcial de la cova C2.
Projecte Benaxuai - 2010. Excavacions arqueològiques a las Cuevas de Benaxuai. Chelva, València
o brancatge menut i restes d’arbusts secs, ossos i altres restes assimilables al niament reiterat d’aus rapinyaires (UE 2300), i estenent-se cap a l’interior de la sitja. En ambdós casos es procedí a la retirada dels elements substancials (pedres, algepsots, bastons...), deixant-los acumulats i separats, a l’interior de la subcambra veïna 2C-B. Únicament es deixà in situ un gran algepsot (UE 2211) o fragment d’obra –pedres lligades amb morter d’algeps– que pel seu volum i posició central ens serviria de referència al llarg de tota l’excavació. Una vegada a la vista la superfície dels nivells terrers es procedí a l’excavació seqüencial dels mateixos per unitats estratigràfiques, traslladant-ne les terres a l’exterior per al seu garbellat, però deixant sempre la fracció més grossa –normalment pedres i algeps– separadament a l’interior de C2-B.
Figura 5. Vista interior de C2 prèvia als treballs d’excavació.
Les unitats estratigràfiques positives que es distingiren foren les següents: Est: 2200, 2210, 2220, 2230, 2234, 2250, 2252, 2254, 2260, 2270. Oest: 2300, 2310, 2320, 2500. Sense entrar en detall de les UUEE, de manera provisional, ja que moltes de les anàlisis encara estan en curs, sí que hem de dir que, a pesar de la cura en el procés d’excavació, i de la distinció de diferents nivells aparentment corresponents a processos i moments històrics diferenciats, intuïm una mescla o barreja prou generalitzada dels contextos, causada per diversos possibles factors. Esquemàticament, es podria distingir un nivell (III) corresponent al moment d’abandonament de l’ús genuí de les coves (nivell present de forma parcialment inalterada sols en les UUEE 1100, 2100, 2230, 2252, 2254, 2270, 2320 i 3200). Per damunt d’ell es trobaria, limitat únicament al sector immediat a la finestra d’accés, un nivell d’enderrocs de l’enfonsament del dintell interior de la finestra (UE 2250), i en la resta de la cambra un gran nivell (nivell II), en general amb abundant matèria orgànica, corresponent a la barreja de les restes de niament reiterat –amb les consegüents bioturbacions– amb restes de visites antròpiques ocasionals (ocultacions?, posteriors saquejos?) (UUEE 2220, 2310, 2300). Encara sobre bona part –però no en tota– d’aquest darrer nivell, es trobaria el nivell I, corresponent a la desfeta d’una obra de pedres lligades amb algeps (UUEE 2200, 2210, 2211), que podria interpretar-se com a producte de la destrucció d’una paret feta per a tancar l’accés entre C3 i C2, i la seua consegüent dispersió o escampat per l’interior de la cambra.
215
Figura 6. Vista interior de C2 a l’acabar els treballs de 2010.
En definitiva, i a falta d’una més detinguda anàlisi, ens hem trobat amb uns paquets sedimentaris d’escassa potencia, molt recents, totalment solts o poc consolidats i en gran part barrejats. No obstant això, la lectura dels elements materials mobiliars apareguts sembla prou coherent, podent determinar-se una darrera fase d’us original de les coves –i quasi segura creació de les mateixes– cap a la segona meitat del segle XII, o primer terç del XIII, seguida de l’abandonament de l’ús antròpic de les coves fins a un probable moment d’us esporàdic –amagatall– cap a finals del segle XVI, principis del XVII. Amb posterioritat, solament sembla poder-se detectar la presència de les aus rapinyaires, i potser, alguna visita humana molt ocasional (Figs. 5 i 6).
Aportacions estructurals Des del punt de vista de la morfologia general de les cavitats, com era d’esperar, no han hagut novetats d’alguna entitat al que ja es coneixia (Ribera, 2010), car els dipòsits sedimentaris, en general d’escassa po-
A. Ribera, A. Sanchis, J. V. Morales, M. Pérez, C. Tormo, J. Bolufer
del forat de l’eix. S’ubicava, doncs, a l’angle nord –oriental de C2–, a una cota de -115,30, és a dir, 2,30 cm per davall de la polleguera sud (cota -113). Entre ambdues la distància és d’aproximadament 1,50 m, el que significa que aquesta cambra tenia una gran porta a doble ventall, d’almenys 1,40 m d’altura, per 0,75 m d’amplària cadascun dels dos ventalls o fulles de fusta que la tancarien (Figs. 7 i 8).
Troballes mobiliars i diverses Figura 7. Aspecte de les dos pollegueres de la porta d’accés a C2.
Tot i que l’inventari detallat encara no s’ha completat, i menys encara les anàlisis sobre els diferents materials que s’hauran d’efectuar, es poden avançar alguns trets:
tència, solament afectaven a una part del sòl de les cavitats, i el seu desenvolupament era ben previsible.
Ceràmica
L’única estructura que presentava algun interès en aquets aspecte, la sitja C2-C, no ha pogut ser excavada en aquesta campanya, pels imponderables denans explicats. Emperò, a banda de la total certitud del desenvolupament del sòl de los coves dins el sector de treball, en tota la seua extensió, sí que s’han pogut documentar, com a estructures menors, una nova concavitat de planta circular (C2-s8/2234) i dos solcs transversals (C2-s9 i C2-s10/2270), tots tres nous elements excavats a la roca basal del vestíbul de C2, i que es trobaven invisibles al davall de la sedimentació.
216
Intervencions sobre el patrimoni arqueològic
QUADERNS DELS MUSEUS MUNICIPALS DE VALÈNCIA 3
Amb tot, la troballa immoble de major rellevància ha estat sens dubte l’aparició in situ de les dues pollegueres inferiors del sistema de tancament de la covafinestra C2. La primera en aparèixer, la polleguera sud (C2-s11), ubicada a l’angle sud-est de la cavitat, es composava d’un element de fusta rectangular encastat en una base de morter d’algeps. Tanmateix, el forat circular on s’ubicaria l’eix de la porta, es trobava inutilitzat per un massís de fusta col·locat al seu interior, i subjectat per un clau de ferro estacat; sembla que, per tal de reajustar-ho, es va haver de desplaçar l’eix uns pocs centímetres més al nord, on es veu el nou clotet que faria de polleguera. L’interès de l’aparició d’aquest dispositiu, ens motivà a localitzar l’altra polleguera que s’ubicaria al cantó oposat, per a la qual cosa tinguérem que desmuntar bona part del testimoni deixat al flanc nord, que quedà així molt reduït en longitud, que no en altura. Aquesta polleguera nord (C2-s12) era similar en tot a la ja descrita, però sense cap retoc o desplaçament
S’han recuperat prou més d’un centenar llarg de fragments ceràmics, el que representa un conjunt notable, tenint en compte l’habitual escassetat de materials en aquesta mena de cavitats. A tall d’exemple: abans de la intervenció, en les exploracions de 1993, en aquesta àrea solament s’havia arreplegat en superfície 6 fragments ceràmics, tots ells de la C1, i cap de la C2. En general són fragments menuts, alguns mitjans, que corresponen a molts diferents vasos, tant d’emmagatzematge (gerra gran/alfàbia..), o de taula (taifa/safa, safeta, gerreta...) com de cuina (olla/marmita, tapadora o trespeus...), o redistribució (cànter/ gerra mitjana...), entre d’altres. Pràcticament tots semblen correspondre a un horitzó cronològic ben determinat, com és l’època andalusina ben avançada o terminal (finals del segle XII, segle XIII). Alguns presenten decoració pintada en manganès o òxid fèrric, altres tenen coberta vidrada en verd (turquesa, oliva), o melat, àdhuc hi ha dos fragments en reflex metàl·lic. Fusta Hi ha un bon conjunt de fragments de fusta treballada, en general “utilitària”, és a dir, corresponents als tancaments o complements estructurals; si bé està molt trossejada, el seu grau de conservació és relativament bo. Semblen majorment de pi o potser d’om (es preveu la seua anàlisi detallada per especialistes). Pinyols, corfes i llavors S’ha arreplegat un conjunt relativament nombrós d’aquesta mena de materials, distingint, entre altres que s’hauran d’analitzar, corfes de nou, pinyols d’oliva, de raïm, d’alguna espècie de pruna, etc. Establir la procedència d’aquests elements (antròpica o natural –aus, etc.–), ens resulta problemàtica a hores d’ara.
Projecte Benaxuai - 2010. Excavacions arqueològiques a las Cuevas de Benaxuai. Chelva, València
217
Figura 8. Diferents aspectes dels treballs.
A. Ribera, A. Sanchis, J. V. Morales, M. Pérez, C. Tormo, J. Bolufer
218
Figura 9. Mostra de materials ceràmics.
Figura 10. Mostra de materials de fusta i diversos.
Tèxtils
llana –probablement una butlla o pragmàtica de finals del segle XVI, a falta d’estudi–, ens fa pensar en una (o diverses) reutilitzacions del lloc com a amagatall de documents –si més no–, en moments molt posteriors (Germanies?, expulsió dels moriscos?).
Intervencions sobre el patrimoni arqueològic
QUADERNS DELS MUSEUS MUNICIPALS DE VALÈNCIA 3
Hi ha nombrosos fragments de teixits, en lli, en llana, i altres per determinar, junt a uns quants segments de vencills d’espart, cordells de cànem i altres. Tots semblen d’aspecte tradicional, sense detectar materials recents, a pesar de la seua relativament bona conservació. S’hauran d’analitzar per especialistes, abans d’entrar a tractar la seua forta problemàtica, en relació a la seua contextualització. Paper i pergamí Sorprenentment aquesta intervenció arqueològica ens ha aportat uns materials gens habituals com són alguns fragments de paper i nombrosos de pergamí, uns quants dels quals presenten restes d’escriptura en àrab. El seu grau de conservació, com en general tots els materials orgànics trobats a la cova, tal com s’ha vist, és bo, però enormement fragmentari, amb trossets diminuts, que semblen haver estat afectats per l’acció de rosegadors. Tot i que en un principi pensàvem, a falta d’estudiarse el contingut, que encara podrien correspondre al darrer moment d’ús genuí de les coves, l’aparició també d’un fragment de paper imprès i en llengua caste-
Restes de fauna L’excavació ha deparat un conjunt bastant nombrós d’ossos, corresponents tots ells a restes d’alimentació d’aus rapinyaires a partir de diversos moments d’acumulació (biofàcies) que no es poden diferenciar des d’un punt de vista sedimentari. El conjunt pot assolir més dels 2.000 efectius i, a través de la seua neteja, han estat identificades les següents espècies: bou-vaca-vedella (Bos taurus), cavall-ase (Equus sp.), ovella (Ovis aries), cabra (Capra hircus), porc (Sus domesticus) i pollastres (Gallus gallus); totes aquestes restes corresponen a deixalles, procedents de femers humans, que han estat arreplegades per les aus i introduïdes al niu. També hi son habituals les restes de gats (Felis catus) i gossos (Canis familiaris), que molt possiblement han mort de forma natural o accidental. A més, hi ha elements corresponents a petits carnívors silvestres com la fagina (Martes foina), el teixó (Meles meles) i la rabosa (Vulpes vulpes). Finalment hi apareix un conjunt més heterogeni de restes de conill (Orycto-
Projecte Benaxuai - 2010. Excavacions arqueològiques a las Cuevas de Benaxuai. Chelva, València
Figura 11. Mostra de restes de pergamí i paper.
lagus cuniculus), llebre (Lepus cf. granatensis), miloca (Neophron percnopterus), l’agent acumulador dels ossos, fardatxo (Lacerta lepida), gripau (Bufo sp.), tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i restes de diverses espècies de micromamífers, rèptils, gasteròpodes i insectes, així com nombrosos excrements de mamífer, característics de l’alimentació de la miloca. Els agents forestals de la zona ens van confirmar l’ocupació de les coves per part de les miloques a finals del segle XX. L’estudi tafonòmic complet d’aquest referent ha conformat una publicació especialitzada on també es donen dades sobre les llavors i fruits trobats a C2, així com de les branques de fusta que formarien part de la construcció dels nius d’aquestes aus (Sanchis et al., 2014) (Figs. 9 a 11).
blerta, però ens permetrà avançar segurament, o discutir, en la qüestió funcional sobretot. Es prematur valorar la resta dels grups de materials recuperats, car tots ells necessiten d’anàlisis detingudes, i en la majoria dels casos per especialistes en cada matèria; més encara tenint en compte la problemàtica de la possibilitat d’aportacions no antròpiques als lleus i fràgils dipòsits sedimentaris sobre els que s’ha treballat. Per fi, la novetat de l’aparició d’uns materials tan poc habituals com les restes de paper i pergamí, majorment amb escriptura en àrab, obrin no poques incògnites i camins. Tanmateix caldrà esperar els estudis específics en curs per poder estimar més ajustadament el seu interès (Fig. 12).
Valoració preliminar Tenint en compte que la majoria de cavitats artificials conegudes d’aquesta cronologia i característiques es presenten pràcticament buides i sense cap possibilitat d’avançar en l’estudi de les seues vicissituds, el relativament ampli i variadíssim registre material aconseguit en aquesta campanya s’ha de valorar sens dubte com a de gran interès. Com s’ha dit ja en la pròpia descripció de les troballes, des del punt de vista de les estructures destaca l’aparició in situ de les dues pollegueres inferiors de la porta d’accés, que alhora que ens referma en la idea d’un sistema de tancament a doble ventall prou generalitzat, almenys en les coves-finestra valencianes, ens obri la possibilitat d’una reconstrucció prou segura d’algunes de les seues característiques. Pel que fa a les restes mobiliaries, el conjunt ceràmic, encara per avaluar detingudament, és a priori prou coherent amb la hipòtesi cronocultural preesta-
Figura 12. Restes de paper escrit en àrab.
219
A. Ribera, A. Sanchis, J. V. Morales, M. Pérez, C. Tormo, J. Bolufer
Equip tècnic; col·laboradors; agraïments
Bibliografia
Aquest projecte d’investigació ha estat promogut i finançat pel Museu de Prehistòria de València – Servei d’Investigació Prehistòrica (MPV-SIP), dins el seu programa ordinari d’excavacions. Ha comptat amb la col·laboració del Museu Arqueològic d’Ontinyent i la Vall d’Albaida (MAOVA).
IGME (1973): Mapa Geológico de España. E. 1:50.000. Hoja núm. 666 (Chelva). Madrid.
Són responsables del projecte, en co-direcció: Agustí Ribera (direcció arqueològica) i Alfred Sanchis (direcció arqueozoològica i analítica complementària). Formen part de l’equip tècnic d’investigació: Manuel Pérez, Juan Vicente Morales, Joaquim Bolufer i Carmen Tormo. Col·laboren de prop en alguna de les vessants del projecte: Yolanda Carrión Marco, Guillem Pérez Jordà, Cristina Real Margalef, Valentín Villaverde Bonilla i Carme Barceló. Fer constar que per als treballs de camp també es va comptar amb l’ajut de Vanesa Monreal, Jordi Tortosa, Àngel Cambra, i els estudiants: Esteve Ribera, Josep A. Ribera Torró i Miquel Úbeda. A tots ells el nostre agraïment. Reconeixement especial deguem al propietari dels terrenys on s’ubiquen les coves, Sr. J. Fornés Fornés, per totes les facilitats donades. També agraïm al forestal de Xelva, Sr. J. V. Reyes, les diverses gestions realitzades.
220
Agustí Ribera i Gomes Museu Arqueològic d’Ontinyent i la Vall d’Albaida (MAOVA) Ajuntament d’Ontinyent
[email protected]
Intervencions sobre el patrimoni arqueològic
QUADERNS DELS MUSEUS MUNICIPALS DE VALÈNCIA 3
Alfred Sanchis Serra
[email protected] Carmen Tormo Cuñat
[email protected] Museu de Prehistòria de València Servei d’Investigació Prehistòrica Diputació de València Juan V. Morales Pérez
[email protected] Manuel Pérez Ripoll
[email protected] Departament de Prehistòria i Arqueologia. Universitat de València Joaquim Bolufer i Marqués Museu Arqueològic i Etnogràfic Municipal, Xàbia
[email protected]
RIBERA, A. i BOLUFER, J. (1994): “Coves-finestra de cingle al País Valencià. Un avanç”. En AZUAR, R. i MARTÍ, J. (coords.): Societats en transició, III, 625643. Alacant: Asociación Española de Arqueología Medieval y Diputación de Alicante. RIBERA, A. i BOLUFER, J. (2008): “Les covetes dels Moros. Coves-finestra de cingle al País Valencià”. En GONZÁLEZ, M.: Les Casetes dels Moros del alto Clariano. Reed. de l’original de 1918. Estudis Locals 1, 9-51. Bocairent. RIBERA, A. (2010): “Las cuevas de Benaxuay. Un grupo de cuevas-ventana andalusíes en el río Chelva (Valencia)”. Cuadernos de Madinat al-Zahra, 7, 343367. Córdoba. SANCHIS, A.; MORALES, J. V.; PÉREZ, M.; RIBERA, A. i BOLUFER, J. (2010): “A la recerca de dades referencials per a l’estudi de restes òssies procedents d’acumulacions de rapinyaires diürnes rupícoles: primeres valoracions sobre els conjunts de Benaxuai-I (Xelva, València)”. Archivo de Prehistoria Levantina, XXVIII, 403-410. Valencia. SANCHIS, A.; MORALES, J. V.; PÉREZ, M. i RIBERA, A. (2011): “À la recherche d’un référentiel pour l’étude des restes de petits vertébrés provenant d’accumulations de rapaces diurnes rupicoles: les ensembles des grottes-fenêtres de la rivière Tuéjar (Chelva, Valencia, Espagne)”. En LAROULANDIE, V., DENYS, Ch. y MALLYE, J.-B. (eds.): Taphonomie des Petits Vertébrés: Référentiels et Transferts aux Fossiles. BAR International Series, 2269, 57-63. Oxford. SANCHIS, A.; REAL, C.; MORALES, J. V.; PÉREZ, M.; TORMO, C.; CARRIÓN, Y.; PÉREZ, G.; RIBERA, A.; BOLUFER, J. i VILLAVERDE, V. (2014): “Towards the identification of a new taphonomic agent: An analysis of bone accumulations obtained from modern Egyptian vulture (Neophron percnopterus) nests”. Quaternary International, 330, 136-149.
QUADERNS DELS MUSEUS MUNICIPALS DE VALÈNCIA
3
actuacions sobre
el patrimoni
arqueològic de la Comunitat Valenciana Actes de les I Jornades d’Arqueologia de la Comunitat Valenciana València, 2015
SECCIÓN DE ARQUEOLOGÍA
COLEGIO OFICIAL DE DOCTORES Y LICENCIADOS EN FILOSOFÍA Y LETRAS Y EN CIENCIAS DE ALICANTE
AJUNTAMENT DE VALÈNCIA REGIDORIA DE CULTURA
SECCIÓ D’ARQUEOLOGIA
COL·LEGI OFICIAL DE DOCTORS I LLICENCIATS EN LLETRES I CIÈNCIES DE VALÈNCIA I CASTELLÓ
