Primers apunts sobre els materials dels jaciments neolítics de Juberri (Andorra)

47

Primers apunts sobre els materials dels jaciments neolítics de Juberri (Andorra) Pablo Martínez Rodríguez Jean Vaquer

Arqueòleg de CIPAG i membre del Seminari d’Estudis i Recerca Prehistòrica (SERP), Universitat de Barcelona. Director de recerques al CNRS, TRACES, Université de Toulouse, EHESS

Àlex Vidal Sanchez

Àrea de Protecció del Patrimoni Immoble Patrimoni Cultural d’Andorra Codirector dels jaciments del Camp del Colomer i Carrer Llinars 28 a Juberri (Andorra)

Abel Fortó García

Departament de Patrimoni Cultural Àmbit de Recerca Històrica Codirector dels jaciments del Camp del Colomer i Carrer Llinars 28 a Juberri (Andorra)

Xavier Maese Fidalgo

Servei d’Arqueologia de Barcelona (ICUB) Codirector dels jaciments del Camp del Colomer i Carrer Llinars 28 a Juberri (Andorra)

Al municipi de Juberri (Andorra) es coneixia l’important jaciment neolític de la Feixa del Moro, que s’excavà fa quasi 30 anys i que ha estat conegut en diverses publicacions (Llovera 1986a i 1986b, Llovera i Canturri 1988, Llovera i Bertran 1991), on hem pogut gaudir d’uns magnífics materials. En els darrers anys s’han realitzat una sèrie de seguiments d’obres, dos dels quals han estat positius, i que han permès excavar noves restes, recollir nous materials i enriquir considerablement el coneixement del període neolític a la zona. Les dues noves intervencions que s’han realitzat s’anomenen Camp del Colomer i Carrer Llinars núm. 8 (Fortó et al. 2009), situades molt a prop de la Feixa del Moro. Conjuntament amb les estructures i restes aparegudes en aquella primera intervenció, pensem que formarien un únic gran jaciment del que s’han excavat 3 sectors diferents i del que probablement en quedin més restes als voltants. Els estudis en curs dels especialistes referents a totes les restes recuperades en aquest jaciment permetran aprofundir en el coneixement dels períodes prehistòrics d’Andorra i el Pirineu. Si bé al jaciment de la Balma Margineda ja s’havien documentat contextos epicardials (Guilaine i Martzluff 1995), aquest jaci-

ment de Juberri passarà a ser un referent per a aquesta cronologia per la quantitat de material que s’hi ha trobat. L’estudi realitzat sobre els materials dels dos nous sectors (Camp del Colomer i Carrer Llinars’28) ens ha dut també a reestudiar els materials del sector de la Feixa del Moro i a reinterpretar algunes cronologies. En aquestes noves excavacions destaquen el gran nombre de ceràmiques recollides, així com les decoracions que s’hi troben, que resulten molt característiques i del tot significatives per poder proposar un cronologia, a l’espera de tenir les datacions de C-14. Resulta també molt significatiu el gran nombre de destrals recollides, així com els seus fragments i restes de talla, que ens indiquen un taller o centre productor d’aquestes eines, elements del tot insòlits per la quantitat i qualitat de les restes. Encara que ens queda molta feina per fer sobre l’estudi d’aquests materials, hem pogut valorar la dimensió del jaciment i la importància de les restes exhumades com a conjunt per unes cronologies força antigues. Aquest fet ens porta a realitzar aquest primer treball per exposar uns primers apunts sobre aquests magnífics materials perquè altres investigadors puguin valorar la importància de les restes i siguin ja coneixedors

3r COL·LOQUI D’ARQUEOLOGIA

d’algunes de les aportacions que seran del tot significatives. Amb això continuarem treballant a l’espera de poder fer en els propers anys una bona monografia sobre aquest gran jaciment neolític de Juberri.

LES RESTES CERÀMIQUES Per tal de contextualitzar els materials recollits i les estructures excavades hem arribat a ampliar l’àrea d’estudi tot cercant paral·lels a una escala més àmplia. La lògica d’aquesta actuació ve condicionada per l’aïllament dels jaciments que aquí estudiem dins un context pròxim, el que ha fet anar a buscar materials contemporanis a banda i banda del Pirineu, des del sud-est de França arribant a la Gruta IV (Saint-Pierre de la Fage, Hérault), fins al sud, on hem trobat paral·lels a la Cova del Frare (Matadepera, Barcelona), i a l’oest hem arribat fins a la Cova de Chaves (Osca) (Figura 1). En l’estudi d’aquests materials hem definit dos moments cronoculturals. Una primera fase seria un neolític antic epicardial final, que engloba la gran majoria dels materials ceràmics. I un segon moment correspondria a un neolític mitjà representat per algunes restes del sector de la Feixa del Moro,

que correspon a les excavacions dirigides per Xavier Llovera els anys 1983, 1984 i 1985. En aquest sector es trobaren tres cistes solsonianes, la primera de les quals havia estat en part espoliada. Es trobaren també al costat quatre cubetes (que actualment identifiquem com a sitges), tres forats de pal i sis recipients de grans dimensions, que malgrat que estaven fragmentats restaven força complets. No entrarem a descriure i estudiar els materials recollits dins de les cistes solsonianes, ja que no presenten cap problemàtica i ja són extensament coneguts perquè han estat publicats en diversos treballs. La seva atribució cronològica dins del neolític mitjà era evident, si bé altres restes recollides en posició secundària fora de les cistes presentaven inicialment més difícil atribució. Han estat les restes aparegudes als nous sectors, molt a prop de les anteriors restes, les que ens han donat les pistes clau. Així, pel que fa a l’atribució de les ceràmiques classificades dins d’un neolític antic epicardial final, ens basem per una banda en unes decoracions que resulten força significatives, així com en les morfologies dels vasos (Manen 2002, van Willigen 1995). Hi ha també alguns petits fragments que presenten algunes decoracions incises i impreses que podrien atribuir-se també a un moment posterior, però que després de parlar amb especialistes hem vist que també concordarien amb la cronologia inicialment proposada.

48

49

Primers apunts sobre els materials dels jaciments neolítics de Juberri (Andorra)

LES MORFOLOGIES

LES DECORACIONS

Al sector de la Feixa del Moro hi ha una gran varietat de formes, i s’hi recull des de perfils oberts i formes exvasades fins a perfils tancats, encara que tenim més formes tancades que no pas obertes i cal dir que aquestes formes tancades són majoritàriament de grans dimensions. Al sector del Camp del Colomer hem d’apuntar inicialment que tenim moltes més formes tancades que no pas obertes, i aquestes formes tancades són també majoritàriament grans recipients. Hi ha una gran varietat de formes, des de perfils oberts i formes exvasades fins a perfils tancats, i si bé numèricament són força distribuïts en les formes, com és habitual en jaciments prehistòrics, percentualment són més nombroses les formes tancades amb perfil en ‘S’ i vora exvasada sobre recipients de grans dimensions. Quant a les ceràmiques del Carrer Llinars’28 hem d’apuntar que també hi ha més formes tancades i que són majoritàriament de grans dimensions. Encara que hi ha una gran varietat de formes, podem apuntar que, percentualment, en les formes obertes trobem un elevadíssim nombre de formes hemisfèriques, mentre que en els perfils tancats destacaria també un elevat nombre de formes globulars amb vora recta o tancada. Destaquen, així, les grans gerres que tradicionalment es vénen a identificar com a forma d’ampolla, amb una gran panxa i un coll més estret, i resulten també significatives les bases apuntades que porten a pensar en algun tipus de retall al terra on es puguin col·locar amb cura.

No podem explicar en aquest treball les decoracions de totes les ceràmiques, si bé farem una primera descripció dels motius més interessants. Al sector de la Feixa del Moro hi ha una sèrie d’elements decoratius que resulten molt significatius, com són un seguit de nervis o cordons llisos amb diferent orientació. En primer lloc tenim dos recipients amb perfil complet i un fragment informe amb nansa, que presenten dos nervis que arrenquen des de la part superior de la nansa formant arcs amb forma convexa (Figures 2.1 i 2.3). Tenim també un fragment informe que presenta una nansa des d’on arrenquen 2 nervis cap a la vora, fent arcs amb forma còncava. Finalment tenim un recipient amb perfil complet que presenta dos nervis que arrenquen des de la part superior de la nansa fent arcs amb forma convexa i on trobem que a la part central dels arcs arrenquen nervis verticals que arriben fins a la vora (Figura 2.2). Al sector del Camp del Colomer resulten molt habituals les decoracions amb nervis llisos similars a les de la Feixa del Moro. Trobem que aquests nervis surten des de les nanses sempre en nombre de 2, 4 o 6. Quan es troben en nombre de 2 surten des de la part superior de la nansa i s’orienten obrint-se als dos costats en forma d’arc. Quan es troben en nombre de quatre tots surten des de la part superior de la nansa, de manera que dos s’obren als dos costats, com el motiu anterior, i els altres dos pugen cap a la vora (Figura 2.5), i en algun fragment hi arriben i en d’altres no. Aquesta decoració es troba en tres fragments, encara que cadascun presenta alguna variant. Un fragment presenta l’arrencament dels

1

4 Figura 2.

2

5

3

6

7

3r COL·LOQUI D’ARQUEOLOGIA

quatre nervis des de la pròpia nansa (Figura 2.5). Un segon fragment presenta l’arrencament de dos nervis que de seguida es divideixen en quatre, de forma que dos van cap a la vora i dos s’orienten cap avall (Figura 3.2). I un tercer fragment també presenta l’arrencament de dos nervis a la nansa i que de seguida es divideixen en quatre formant un petit mugró amb una impressió central, a partir del qual uns nervis pugen fins a la vora i els altres es disposen de forma horitzontal envoltant la ceràmica a l’alçada del coll, i s’uneixen entre ells (Figures 2.4 i 3.1). Hi ha també una altra ceràmica on es troben sis nervis llisos o cordons que surten des de cada nansa. A la part superior neixen 4 nervis, dos que pugen cap a la vora sense arribar-hi i dos més que s’obren als costats, i sembla que envoltarien la peça horitzontalment. Es troben també a la part inferior de la nansa dos nervis que surten i es disposen horitzontalment, i que segons hem pogut deduir de la reconstrucció de la peça giren cap avall en forma d’arc (Figura 2.6). Finalment hi ha algun cas en què es troben els nervis o cordons llisos de forma horitzontal, que envoltarien tota la ceràmica per sota del llavi (Figura 2.1), i alguns fragments informes on trobem nervis o cordons llisos que formen arcs, però dels que no podem saber exactament com anirien orientats o com seria el motiu o decoració més complexa que formarien. Al sector del Carrer Llinars’28 també hi ha alguns fragments que presenten nervis que arrenquen des de les nanses o vores, on arriben nervis des de la part inferior. De totes aquestes decoracions de nervis que arrenquen des de les nanses tenim paral·lels en contextos epicardials a la Gruta Lombard (Binder 1991, Fig. 50), Campafraud (Rodríguez 1984, pl. XII, 1 i 2) i Gazel (Guilaine 1970, Fig. 1) al sud-est de França, i Cova de Chaves (Ramon 2006, làm. 11, 1 a 4), Cova del Pasteral (Bosch 1985) i Cova de l’Avellaner (Bosch i Tarrús 1990, Fig. 64, 1) a l’Aragó i Catalunya. Al nord dels Pirineus aquest tipus de decoració és relativament comú en diversos grups que es troben en la transició del neolític antic al neolític mitjà 1. Un dels més típics és el d’una fossa al jaciment d’Arihouat, a Garin (Alta Garona), on tenim una olla el·líptica amb una nansa funicular des d’on es desenvolupen dos nervis que arrenquen cap a la part superior, amb la qual cosa les comparacions havien de ser establertes amb diversos conjunts del neolític epicardical, però també amb altres contextos del neolític mitjà 1 dins la fàcies Montboló o el grup de Chambon (Vaquer i Muller, 1985). A la Balma del Coll de Porta (Alòs, 1990) tenim una ceràmica de coll molt similar al del Camp

1

2

3 Figura 3.

del Colomer (Figura 2-6). Presenta un nervi horitzontal que envolta el coll estret i dos nervis horitzontals que envolten la panxa esfèrica a l’alçada de les nanses. Un vas també similar va ser trobat a Quercy pels espeleòlegs a la Cova de Mas de la Fineau 3, a Livernon (Lot). Es tracta d’una gerra de coll estret cilindricoesfèric que té un nervi horitzontal a la base del coll i un altre nervi horitzontal que uneix tres nanses de cinta sobre la panxa de la gerra. Estava acompanyada per un altre got amb coll estret més petit i amb una “nansa de cresta” o lleugerament rostiforme (Clottes 1979), fet que ens permet datar aquest tipus de nansa des del final del neolític antic fins al principi del neolític mitjà, i no del calcolític o del bronze antic, com s’havia planejat per una sèrie de troballes antigues dins de coves pirinenques com Bédeilhac (Nougier i Robert, 1953), el petit Caugno, a Niaux (Durand, 1968), o la Cova dels Morts a Bénaix (Arieja), que també subministra els gerros amb nanses.

50

51

Primers apunts sobre els materials dels jaciments neolítics de Juberri (Andorra)

La decoració realitzada en buit es troba al Camp del Colomer en cinc fragments, dos dels quals tenen decoració impresa amb un seguit de petites impressions sobre el llavi i tres fragments amb una decoració incisa de línies verticals. Les impressions digitals sobre el llavi són també habituals en aquestes cronologies, i en tenim paral·lels a Campafraud (Rodríguez 1984, Pl. XX, 1 i XXI, 1) o a Balma Limonesque (Arnal 1976, pl. VII). Les decoracions incises també les trobem en contextos epicardials a la Gruta Lombard (Binder 1991, Fig. 49, 2 i 9), a Dourgne (Guilaine et al. 1993, Fig. 28,4), Balma de Montclus (Van Willigen 1995, làm. 55, 6) o Fontbrégoua (Courtin 1974, Fig. 14, 2). Al Carrer Llinars’28 hi ha un fragment informe que presenta impressions triangulars disposades en franges irregulars, i totes realitzades amb la mateixa orientació (Figura 4.4). També hi trobem un fragment de nansa de cinta que té impressions simples als dos laterals de la nansa (Figura 4.5), documentades també a Camprafaud (Rodríguez 1984, pl. XXVIII, 5). Pel que fa a les incisions tenim un seguit de vores que presenten incisions simples i paral·leles a sobre del llavi, amb paral·lels a l’abric núm. 2 de Dourgne (Guilaine et al. 1993, Fig. 31), Escanin (Montjardin 1969/70, Fig. 6, 3 i 4) o Camprafaud (Rodriguez 1984, pl. XXVI, 1). Tenim també un motiu més complex en un fragment informe format per un triangle invertit reomplert de petites incisions horitzontals que es disposen en franges superposades de forma ordenada (Figura 4.6). Aquesta decoració resulta complexa ja que, encara que recorda motius campaniformes o epicampaniformes, hem trobat paral·lels en contextos epicardials com a la Cova del Frare (Estévez i Martin 1982) o la Cova de la Fou de Bor (Martínez, per publicar). Trobem també un fragment que presenta decoració puntillada formant línies (Figura 4.7) típica de contextos epicampaniformes o bronze inicial, que es troba també en contextos epicardials del sud-est de França com Gruta Lombard (Binder i Courtin 1986, Fig. 3), l’abric núm. 2 del Roc de Bourgne (Guilaine et al. 1993, Fig. 28), Gruta de la Crouzade (Guilaine 1976/1977, Fig. 28) o Gruta de Ratos Panados (van Willigen 1995, làm. 30, 7). Finalment tenim tres fragments en els que es combinen incisions i impressions (Figures 4.1, 4.2 i 4.3). Aquests motius són decoracions epicardials clàssiques documentades també a Font-Juvénal (Manen 2002, Fig. 22, 5), Gazel (Guilaine 1970, Fig. 1; Manen 2002, Fig. 22, 6) o Peiro Signado (Grimal 1982, Fig. 5) a França, o Cova de l’Abeurador (Manen 2002, Fig. 22, 1) a Catalunya.

1

3

2

5

4

6 Figura 4.

Especialment interessant resulta el motiu solar (Figura 4.3) perquè, encara que es troba habitualment realitzat amb incisió en contextos epicampaniformes del grup del nord-est (Maya i Petit, 1986), l’hem pogut documentar en contextos de neolític antic epicardials a Peiro Signado (Grimal 1982, Fig. 6), o amb tècnica impresa a la Cova Colomera en context de neolític antic cardial final (Oms 2008, Fig. 5-13). També es troba en geografies més llunyanes com els contextos del neolític antic a la Cueva de la Mujer (Alhama-Granada) (Navarrete 1976, làm. CCLXXXVII, 4) i contextos de neolític mitjà-final de les Cuevas del Muerto i dels Murciélagos (Zuheros, Córdoba) (Gavilán y Vera 1993), aquí dins de motius més complexos que formen decoracions simbòliques.

LES NANSES

Al sector de la Feixa del Moro són simples nanses de cinta i alguns mamellons sense cap element significatiu o interessant. És als sectors del Camp del Colomer i del Carrer Llinars’28 on tenim tota una sèrie de nanses amb unes característiques molt peculiars que resulten molt interessants i que li donen a aquest conjunt de materials una entitat pròpia molt particular. Si bé tenim també els típics mamellons i les típiques nanses de cinta amb altres de secció cilíndrica, l’element del tot inusual i significatiu és que moltes nanses presenten una prolongació a la part superior (Figures 2.4 a 2.7), en la línia del que els

7

3r COL·LOQUI D’ARQUEOLOGIA

especialistes anomenen “nanses d’apèndix de botó”, o en francès “anses à poucier”. Amb tot, no diem que aquestes nanses de Juberri pertanyerien a aquest tipus de nanses o es podrien qualificar com a tals, perquè entenem que aquest nom porta al darrere una connexió directa amb les ceràmiques de la cultura de la Polada italiana, i és un element que després s’estén cap a l’oest en cronologies d’un bronze antic i bronze mitjà (Barril i Ruiz Zapatero 1980, Espejo 2000-2001). Pensem que respon a una mateixa solució tècnica, una aportació tecnològica per tal de millorar les formes de suspensió dels vasos amb les mans, tot afegint aquest element que facilita la incorporació del dit polze per fer més força de suport. Hem pogut trobar en bibliografia tota una sèrie de jaciments en cronologies anteriors al bronze antic i en geografies molt dispars del sud d’Europa, on són presents nanses similars. Centrant-nos en els més propers i només en contextos epicardials tindríem al sud-est de França la Gruta de Saint-Gervais (Bonnieux) (Sauzade 1983, Fig. 3,1), Gruta de l’Aigle (Méjannes-le-Clap) (Roudil et al. 1979, Fig. 28,6) o la Balma de Ronze (Orgnac) (Beeching 1987, Fig. 1,22). Al nord de Catalunya en tindríem algun exemple com la Cova de la Fou de Bor (Martínez, per publicar), a la que també li atorguem una fàcies epicardial, i al nord d’Aragó a l’Espluga de la Puyascada (Baldellou 1987, Fig. 7, D i H) o a la Cova de Chaves (Ramon 2006, pàg. 126-3), però aquests en contextos cardials. Amb tot, les dades semblen assenyalar que a diverses comunitats de diverses regions, en cronologies molt dispars, se’ls va ocórrer la mateixa solució tècnica per aplicar al mateix problema. Caldrà, doncs, que els especialistes que han treballat les anomenades “nanses d’apèndix de botó” a Catalunya i sud-est de França revisin novament tots els seus materials, perquè segurament poden haver fitxat com a tals alguns fragments que podrien correspondre a cronologies més antigues, com les aquí exposades. Aquest podria ser el cas específic d’un vas de coll estret equipat amb nanses similars i impressions a la vora, que s’associa a un vas amb una decoració de dos nervis verticals amb impressions del jaciment de Llo 2 (Pirineus Orientals), que P. Campmajó (1990) va atribuir al neolític mitjà 2 per una datació radiocarbònica però que bé podria ser més antiga, ja que la mateixa capa ha donat una datació de 5.700 ± 80 BP (Gif 6749) (4.885-4405 cal. BC), que sembla estar dins un marge compatible amb la transició neolític antic - neolític mitjà 1 (Campmajó, Crabol 1990).

LES DESTRALS, PICS I CISELLS Als dos sectors nous del jaciment neolític de Juberri s’ha recollit i estem començant a estudiar un elevat nombre d’utillatge lític polit, majoritàriament destrals, algunes de les quals són senceres i d’altres es troben fragmentades. En una primera classificació tipològica del conjunt podem valorar que tenim destraletes petites possiblement de caràcter votiu, destrals trapezoïdals, cisells allargats o grans destrals de tipus Chelles (Figura 5). En un primer estudi petrogràfic realitzat en col·laboració amb els geòlegs Aina Margalef i Pere Esteban, del CENMA (Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra), sobre el conjunt de restes del Camp del Colomer i Carrer Llinars’28, vam determinar dues petrografies força utilitzades percentualment més que la resta, com són les cornianes andalusites (41%) i els esquistos pigallats (33%), per sobre d’altres matèries menys utilitzades

Figura 5.

52

53

Primers apunts sobre els materials dels jaciments neolítics de Juberri (Andorra)

com ara esquistos (14%), cornianes (11%) i amfibolites càlciques (1%). Cal apuntar que la destral d’amfibolita càlcica és, sens dubte, una peça importada, probablement de l’Arieja superior, mentre que les altres són roques locals i la gran majoria dels còdols es troben al proper riu Valira. En una primera valoració del conjunt veiem que tenim 26 destrals acabades de fer, 11 destrals que estan en procés de fabricació i que per alguna raó han estat refusades o abandonades, i 29 restes de talla. Aquestes dades resulten del tot inusuals i ens porten a pensar que en aquest jaciment tenim un taller de destrals amb diferents individus que es troben en diferents punts de cada cadena operativa de producció. Aquestes cadenes operatives de fabricació de destrals sobre pedres o fragments de pedres no són gaire diferents de les que es documenten en les mateixes roques de molts jaciments de la vall del Garona (Vaquer, 1990) o la vall del Segre (Risch, Martínez Fernández 2008). Així, hi ha algun fragment on veiem que tenim la selecció del suport per començar a realitzar la cadena operativa, on apreciem l’inici de la talla del suport amb extraccions fetes per aconseguir la forma ideada, i on constatem l’abandonament del suport perquè no s’ha considerat bo, possiblement perquè alguna extracció ha modificat la forma ideada. Un segon exemple seria el d’alguns altres fragments on veiem com s’ha fet algun pas més de la cadena operativa, tot iniciant el procés de repicament per aconseguir el perfil ideal, encara que posteriorment s’ha abandonat el suport perquè no s’ha considerat bo, possiblement també perquè algun cop del repicament ha modificat la forma ideada. Un tercer exemple, més evolucionat, seria el d’alguns fragments on s’ha realitzat tot el procés de repicament per aconseguir el perfil ideal i posteriorment s’ha abandonat el suport per alguna raó que desconeixem, just quan era a punt per començar el procés de poliment de fil. La cadena operativa que s’ha dut a terme per a la fabricació d’aquestes eines comporta tota una sèrie de passos a seguir, passos que han estat descrits amb detall en el cas dels cisells (Figura 6), de les destrals trapezoïdals (Figura 7) i de les destrals tipus Chelles (Figura 8).

Figura 6.

Figura 7.

3r COL·LOQUI D’ARQUEOLOGIA

Figura 8.

ELS PUNXONS Juntament amb aquestes destrals també s’ha recollit tot un seguit de punxons petits realitzats sobre os, pissarra i esquist, alguns dels quals estan perfectament acabats i altres semblen trobar-se també en procés de fabricació. Amb aquest conjunt d’elements estaria associada una petita pedra de gres que presenta al centre una erosió o solc en negatiu, que pensem que pertany de forma clara al procés de fabricació dels punxons trobats a prop. De fet, les dimensions del solc concorden perfectament amb el diàmetre i amplada dels punxons.

CONCLUSIONS La documentació de materials ceràmics i lítics relacionats amb estructures d’emmagatzematge ens posa de manifest l’existència d’una zona d’hàbitat que se situaria en una cota lleugerament superior o podria estar relacionada amb algunes de les estructures localitzades a la propera Feixa del Moro (Llovera i Bertrán, 1991).

L’estudi de tots aquest materials ens porta a dir que ens situem en unes cronologies dins del 5è mil·lenni aC, a l’espera de tenir les datacions radiocarbòniques. Resulta interessant perquè som en un moment de canvis, ja que les dates 5000-4500 aC es considerarien com la fi del neolític antic, i les dates 4500-4100 aC serien un neolític mitjà 1 o un neolític mitjà inicial1. Així, tots aquests materials reflecteixen un context que resulta una mica anterior a les cistes solsonianes localitzades a la Feixa del Moro i datades en 5310±310 BP (I15025) (Martín 1998: 786), ja dins la cultura dels sepulcres de fossa. En aquests moments, i encara que estem en una fase inicial de l’estudi d’aquestes restes, podem fer una primera valoració del conjunt. Considerem que es tracta d’un gran jaciment neolític de vital importància per a l’estudi de les darreres fases del neolític antic en el pas cap a les fases inicials del neolític mitjà a la pròpia Andorra, Catalunya i el sud-est de França. Les restes documentades fins ara suggereixen una major fixació sobre el terreny de les comunitats neolítiques en el territori pirinenc, fet que canviaria les hipòtesis exposades fins ara i que suggerien ocupacions de caire més estacional, com els propis directors de l’excavació ja havien apuntat (Fortó et al. 2009). La constatació arqueològica de nombroses estructures d’emmagatzematge estretament relacionades amb retalls pròxims que podrien acollir els grans contenidors ceràmics, així com els possibles fons de cabanes, apunten a un model estable basat, segons les dades recollides, en l’activitat agrícola. És possible que aquests establiments agrícoles d’altura s’haguessin vist afavorits per la millora climàtica que caracteritza l’òptim climàtic de l’Atlàntic, incloent un episodi temperat que va haver-hi entre 4800 i 4100 aC (Magny 2004). L’absència de restes de fauna resulta un enigma per resoldre, i pot respondre a la seva inexistència, fet que aniria en contra de les tradicionals teories d’ocupació de muntanya. O es pot deure al fet que encara no s’han trobat simplement perquè, com s’ha testimoniat en altres jaciments, les restes de fauna poden haver estat agrupades i llençades en algun contenidor més llunyà que la resta d’estructures que formen part de l’hàbitat. En aquesta línia l’existència de l’elevat nombre de destrals també podria refermar aquesta estratègia productiva més de caràcter agrícola en relació a un procés de desforestació, com també s’ha apuntat anteriorment (Fortó et al. 2009).

1

Aquesta denominació podria variar depenent de l’origen geogràfic dels prehistoriadors, així com de la formació que han tingut i la bibliografia de referència que utilitzin.

54

55

Primers apunts sobre els materials dels jaciments neolítics de Juberri (Andorra)

El taller de destrals que hem pogut documentar també podria seguir les teories d’alguns investigadors que proposen una xarxa d’intercanvi de béns de prestigi durant el neolític mitjà, on les destrals i pics dels miners que extreuen la sal en formarien part (Weller i Fíguls 2007). Aquestes restes de Juberri vénen a reforçar les teories que els tallers de fabricació d’aquestes eines eren a la vall del riu Segre, que és on fins ara s’havien trobat altres tallers de destrals, a més d’exposar que és aquí també on són les matèries primeres utilitzades per a la fabricació de les destrals i els pics. Esperem que els futurs treballs dels especialistes amb els que s’ha contactat per tal que estudiïn amb detall aquestes destrals puguin aprofundir en el coneixement d’aquests materials

AGRAÏMENTS Voldríem agraïr als geòlegs Aina Margalef i Pere Esteban del CENMA (Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra) la col·laboració que han fet amb nosaltres per estudiar els elements lítics. També agraïr als directors del jaciment, que com a tècnics i responsables de Patrimoni Cultural d’Andorra, han donat totes les facilitats per a poder realitzar aquests estudis. Finalment agraïr també a Isabel de la Parte la seva amabilitat i el seu interès perquè, com a Cap de l’Àrea de Protecció del Patrimoni Immoble i Etnològic d’Andorra, sempre ha volgut oferir la possibilitat de fer col·laboracions amb especialistes de fora del país i ha buscat així les millors oportunitats per fer-ho.

BIBLIOGRAFIA •฀ ALÓS,฀C.฀(1990):฀“Revisió฀dels฀materials฀arqueològics฀del฀Museu฀Comarcal฀de฀la฀Noguera:฀el฀vas฀neolític฀del฀coll฀de฀Porta”.฀La Noguera Estudis,฀4,฀Balaguer,฀p.฀5-9. •฀ ARNAL,฀G.B.฀(1976):฀“La céramique néolithique dans le HautLanguedoc”. •฀ BALDELLOU,฀V.฀(1987):฀“Avance฀al฀estudio฀de฀la฀Espluga฀de฀la฀ Puyascada”.฀Bolskan,฀4,฀Huesca,฀p.฀3-42. •฀ BARRIL฀ VICENTE,฀ M.฀ i฀ RUIZ฀ ZAPATERO,฀ G.฀ (1980):฀ “Las฀ cerámicas฀con฀asas฀de฀apéndice฀de฀botón฀del฀NE.฀de฀la฀Península฀Ibérica”,฀Trabajos de Prehistoria,฀37,฀Madrid,฀p.฀181-219. •฀ BEECHING,฀A.฀(1987):฀“Les฀gisements฀de฀la฀baume฀de฀Ronze฀ et฀de฀Rochas:฀contribution฀à฀l’étude฀d’un฀groupe฀cardial฀CèzeArdèche฀ et฀ de฀ ses฀ prolongements฀ septentrionaux”.฀ Premières communautés paysannes en Méditerranée occidentale, Actes du Colloque international du C.N.R.S.,฀Montpellier฀1983฀(1987),฀ Paris,฀p.฀513-522. •฀ BINDER,฀D.฀i฀COURTIN,฀J.฀(1986):฀“Les฀styles฀cerámiques฀du฀ Néolithique฀ ancien฀ provençal.฀ Nouvelles฀ migraines฀ taxinomiques?”.฀Dins:฀DEMOULE,฀J.P.฀i฀GUILAINE,฀J.฀(dirs.),฀Le Néolithique de la France.฀Hommage฀à฀G.฀Bailloud,฀p.฀83-93.฀ •฀ BINDER,฀D.฀(1991):฀“Une฀économie฀de฀chasse฀au฀Néolithique฀ ancien฀–la฀grotte฀Lombard฀à฀Saint-Vallier-de-Thiey฀(Alpes฀Maritimes)”,฀Monographies du CRA 5,฀Ed.฀CNRS,฀Paris฀243฀p. •฀ BOSCH฀A.฀(1985):฀“La฀cova฀del฀Pasteral:฀un฀jaciment฀neolític฀ a฀la฀vall฀mitjana฀del฀Ter,฀Homenatge฀al฀Dr.฀J.M.฀Corominas”,฀Quaderns del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles,฀II,฀p.฀29-56. •฀ BOSCH,฀A.฀i฀TARRÚS,฀J.฀(1990):฀“La฀cova฀sepulcral฀del฀neolític฀ antic฀de฀l’Avellaner.฀Cogolls฀-฀Les฀Planes฀d’Hostoles฀(La฀Garrotxa)”.฀Sèrie monogràfica฀núm.฀11.฀Centre฀d’Investigacions฀Arqueològiques,฀Girona. •฀ CAMPMAJÓ,฀ P.฀ i฀ CRABOL,฀ D.฀ (1990):฀ “Le฀ Néolithique฀ et฀ les฀ débuts฀de฀l’Age฀du฀Bronze฀en฀Cerdagne.฀Travaux de préhistoire catalane”,฀CEPC,฀Perpignan฀t.฀VI,฀p.฀81-101. •฀ CLOTTES฀J.฀(1979):฀“Informations฀archéologiques฀de฀la฀région฀ Midi-Pyrénées”.฀Gallia฀Préhistoire,฀vol.฀22,฀fasc.฀2,฀p.฀629-671. •฀ COURTIN,฀J.฀(1974):฀“Le Néolithique de la Provence”,฀Mémoires฀ de฀ la฀ Société฀ préhistorique฀ française,฀ éditions฀ Klincksiek,฀ tome฀ 11.฀Paris.฀ •฀ DURAND฀J.M.฀(1968)฀“La Préhistoire de l’ariège du Néolithique I à la période de la Tène”.฀Société฀ariégeoise฀Sciencess,฀lettres฀ et฀arts.฀T.฀XXIV,฀1968.฀ •฀ ESPEJO฀ BLANCO,฀ J.M.฀ (2000-2001):฀ “La฀ cerámica฀ con฀ asas฀ de฀apéndice฀de฀botón:฀Un฀estado฀de฀la฀cuestión”,฀Pyrenae,฀núms.฀ 31-32,฀Barcelona,฀p.฀29-55. •฀ ESTEVEZ,฀J.฀i฀MARTIN,฀A.฀(1982):฀“El฀nivel฀epicardial฀de฀la฀cova฀ del฀Frare฀(Matadepera,฀Barcelona)”,฀dins:฀Le néolithique ancien méditerranéen,฀Montpellier,฀1981:฀129-133. •฀ FORTÓ,฀A.;฀VIDAL,฀A.฀i฀MAESE,฀X.฀(2009):฀“Darreres฀troballes฀ del฀neolític฀a฀Juberri฀(Andorra)”.฀Cota Zero฀24,฀p.฀14-16.฀Vic. •฀ GAVILÁN,฀B.฀i฀VERA,฀J.C.฀(1993):฀“Cerámicas฀con฀decoración฀ simbólica฀y฀cordón฀interior฀perforado฀procedentes฀de฀varias฀cuevas฀situadas฀en฀la฀subbética฀cordobesa.”฀Spal฀2,฀p.฀81-108. •฀ GRIMAL,฀ J.฀ (1982):฀ “Le฀ Néolithique฀ ancien฀ de฀ la฀ plaine฀ de฀ l’Hérault”.฀ Dins:฀ Le Néolithique Ancien Méditerranéen, Actes du Colloque International de Préhistoire.฀Montpellier฀1981,฀p.฀ 253-259.

3r COL·LOQUI D’ARQUEOLOGIA

•฀ GUILAINE,฀J.฀(1970):฀“Sur฀l’Épicardial฀languedocien”.฀Dins:฀Les civilisations néolithiques du Midi de la France,฀Colloque฀de฀Narbonne฀1970,฀p.฀13-16.

•฀ RODRÍGUEZ,฀G.฀(1984):฀“La Grotte de Camprafaud: contribution à l’étude du néolithique en Languedoc central”.฀ Ofice฀de฀ Culture฀du฀Languedoc-Roussillon,฀Montpellier.

•฀ GUILAINE,฀J.฀(1976/1977):฀“Matériaux฀Héléna.฀Le฀Néolithique,฀le฀ Chalcolithique฀et฀l’age฀du฀Bronze”.฀Cahiers ligures de Préhistoire et d’Archéologie,฀t.฀25-26,฀p.฀109-350.฀

•฀ ROUDIL,฀ J.L.;฀ ROUDIL,฀ O.฀ i฀ SOULIER,฀ M.฀ (1979):฀ “La฀ grotte฀ de฀l’Aigle฀à฀Méjannes-le-Clap฀(Gard)฀et฀le฀Néolithique฀ancien฀du฀ Languedoc฀oriental”,฀Mémoires de la Société languedocienne de Préhistoire,฀1,฀Montpellier,฀84฀p.

•฀ GUILAINE,฀J.;฀BARBAZA,฀M.;฀GASCÓ,฀J.;฀GEDDÈS,฀D.;฀COULAROU,฀ J.;฀ VAQUER,฀ J.;฀ BROCHIER,฀ J.E.;฀ BRIOIS,฀ F.;฀ ANDRÉ,฀J.;฀JALUT,฀G.฀i฀VERNET,฀J.L.฀(1993):฀“Dourgne. Derniers chasseurs-collecteurs et premiers éleveurs de la Haute-Vallée de l’Aude”.฀Archives฀d’Écologie฀Préhistorique,฀Centre฀d’Anthropologie฀des฀Sociétés฀Rurales.฀Carcassonne. •฀ GUILAINE฀ J.;฀ MARTZLUFF฀ M.฀ (dir.)฀ (1995):฀ “Les excavacions de la balma de la Margineda”,฀monographie฀du฀site.฀5฀tomes,฀Ministeri฀d’Afers฀Socials฀i฀Cultura.฀Principat฀d’Andorra,฀1995,฀1034฀ p.฀ •฀ LLOVERA,฀X.฀(1986a):฀“La฀Feixa฀del฀Moro฀(Juberri)฀i฀el฀neolític฀migrecent฀a฀Andorra”.฀Tribuna d’Arqueologia฀1985-1986,฀p.฀15-24. •฀ LLOVERA,฀X.฀(1986b):฀“Els฀primers฀pobladors฀de฀les฀valls฀d’Andorra”.฀Empúries฀฀48-50,฀1986-1989,฀p.฀40-49. •฀ LLOVERA,฀ X.฀ i฀ CANTURRI,฀ P.฀ (1988):฀ “La฀ Feixa฀ del฀ Moro฀ (Juberri-Andorra)฀ et฀ le฀ Néolithique฀ moyen-recent฀ à฀ Andorra”.฀ Dins:฀ AA.VV,฀ “Du฀ néolithique฀ moyen฀ II฀ au฀ néolithique฀ inal฀ au฀ nordouest฀ des฀ Alpes”.฀ Actes du 12e colloque interregional sur le Néolithique de l’est de la France,฀Lors-le-Saunier.฀11-13฀octobre฀ 1985,฀p.฀243-250. •฀ LLOVERA,฀ X.฀ i฀ BERTRAN,฀ R.฀ (1991):฀ “Juberri฀ (Andorra):฀ un฀ exemple฀ de฀ centre฀ receptor฀ i฀ de฀ comerç฀ de฀ joies฀ cap฀ a฀ l’any฀ 3000฀aC.”,฀dins:฀AA.VV฀(1991)฀“Les฀joies฀de฀la฀prehistòria”,฀Catàleg฀de฀l’exposició฀itinerant฀Andorra-Gavà-Barcelona,฀p.฀20-24. •฀ MAGNY,฀M.฀(2004):฀“Fluctuation฀du฀niveau฀des฀lacs฀dans฀le฀Jura,฀ Les฀Préalpes฀françaises฀du฀nord฀et฀le฀Plateau฀suisse฀et฀la฀variabilité฀du฀climat฀pendant฀l’Holocène”.฀Méditerranée,฀2004,฀n.฀1-2,฀p.฀ 61-70฀(disponible฀a฀Internet). •฀ MANEN,฀C.฀(2002):฀“Structure฀et฀identité฀des฀styles฀céramiques฀ du฀Néolithique฀ancien฀entre฀Rhône฀et฀Èbre”.฀Gallia Préhistorique฀ T.44,฀CNRS฀Editions,฀Paris,฀p.฀121-165. •฀ MARTÍNEZ,฀P.฀(per฀publicar):฀“Materials฀de฀la฀cova฀de฀la฀Fou฀de฀ Bor฀ (Cerdanya):฀ notes฀ per฀ l’estudi฀ de฀ la฀ prehistòria฀ recent฀ del฀ Pirineu”. •฀ MAYA,฀J.L.฀i฀PETIT,฀M.A.฀(1986):฀“El฀grupo฀del฀nordeste.฀Un฀nuevo฀conjunto฀de฀cerámicas฀con฀boquique฀en฀la฀Península฀Ibérica”.฀ Anales de prehistoria y arqueología฀2,฀p.49-71. •฀ MONTJARDIN,฀R.฀(1969/1970):฀“Le฀gisement฀néolithique฀d’Escanin฀ aux฀ Baux-de-Provence฀ (Bouches-du-Rhône)”.฀ Cahiers Rhodaniens฀15,฀p.฀5-152. •฀ NAVARRETE,฀ M.S.฀ (1976):฀ “La Cultura de las cuevas con cerámica decorada en Andalucía Oriental”.฀2฀vols,฀413฀+฀188฀p.,฀ CDIV฀làms.฀Granada. •฀ NOUGIER,฀R.L.฀i฀ROBERT,฀R.฀(1953):฀“La฀céramique฀de฀la฀grotte฀ de฀ Bédeilhac฀ (Ariège)”,฀ Congrès préhistorique de France, XIVe session Strasbourg-Metz,฀éd.฀SPF,฀Paris,฀p.฀494-538,฀23฀ig. •฀ OMS,฀ F.X.฀ (2008):฀ “Caracterització฀ tècnica,฀ tipològica฀ i฀ cronològica฀de฀les฀ceràmiques฀del฀neolític฀antic฀a฀la฀Cova฀Colomera฀ (Prepirineu฀ de฀ Lleida)”,฀ dins:฀ Archivo de Prehistoria Levantina฀ XXVII,฀Servei฀d’Investigacions฀Prehistòriques,฀València:฀51-80. •฀ RAMÓN฀ FERNÁNDEZ,฀ N.฀ (2006):฀ “La฀ cerámica฀ del฀ Neolítico฀ Antiguo฀en฀Aragón”.฀Caesaraugusta฀77.฀Institución฀Fernando฀el฀ Católico.฀Zaragoza. •฀ RISCH,฀R.฀i฀MARTÍNEZ฀FERNÁNDEZ,฀P.฀(2008):฀“Dimensiones฀ naturales฀y฀sociales฀de฀la฀producción฀de฀hachas฀de฀piedra฀en฀el฀ noreste฀de฀la฀Península฀Ibérica”.฀Trabajos de Prehistoria,฀vol฀65,฀ n.฀1฀(2008),฀vol.฀65,฀p.฀47-71.

•฀ SAUZADE,฀G.฀(1983):฀“Les฀sépultures฀de฀Vaucluse฀du฀Néolithique฀à฀l’Age฀du฀bronze”.฀Études quaternaires,฀6.฀Paris,฀253฀p. •฀ VAN฀WILLIGEN,฀S.฀(1995):฀“Zur Stellung des Epicardial innerhalb des Néolithique ancien im mediterranean Frankreich”.฀Magisterarbeit,฀Albert-Ludwigs฀Univ.฀Freiburg.฀257฀p.,฀112฀làm. •฀ VAQUER,฀J.฀(1990):฀“Le Néolithique en Languedoc occidental”.฀ Éditions฀du฀CNRS,฀Paris฀1990,฀412฀p.,฀202฀ig.,฀14฀fotos.฀ •฀ VAQUER,฀J.฀i฀MULLER,฀A.฀(1985):฀“La฀structure฀171฀de฀Arihouat฀ à฀Garin฀(Haute-Garonne)”.฀Dins:฀MULLER,฀A.฀(dir.),฀La nécropole en cercles de pierres d’Arihouat à Garin,฀éditions฀Vesuna,฀Périgueux฀1985.฀p.฀205-211,฀5฀ig. •฀ WELLER,฀O.฀i฀FÍGULS,฀A.฀(2007):฀“L’intercanvi฀com฀a฀dinamitzador฀econòmic฀del฀neolític฀mitjà฀a฀Catalunya฀i฀la฀primera฀explotació฀ minera฀de฀sal฀gemma฀d’Europa:฀la฀vall฀Salina฀de฀Cardona฀(Barcelona).”฀Cota Zero฀n.฀22,฀Vic.

56