\"Pendre la possessió del castell de Arçèguel\". La contribució puigcerdanenca als setges d\'Arsèguel (1587-1593)

Lluís Obiols Perearnau*

PENDRE LA POSSESSIÓ DEL CASTELL DE ARÇÈGUEL La contribució puigcerdanenca als setges d’Arsèguel (1587-1593) Resum

Résumé

El segle XVI és un moment d’inestabilitat al nostre país, caracteritzat entre altres per la quantitat i la intensitat d’actes delictius protagonitzats per quadrilles de bandolers. Un dels principals protectors d’aquestes quadrilles, que donarà nom a un dels bàndols que arribaran a dividir el país, va ser Joan Cadell, senyor d’Arsèguel. La seva implicació en els moviments de bandositats van portar les autoritats del país a assetjar el seu castell d’Arsèguel el 1588 i el 1592, que van acabar destruint-lo. Els registres de consells de Puigcerdà ens forneixen un conjunt de dades importants per a l’estudi d’aquests setges, que complementen les fonts utilitzades fins avui i que ens permeten entendre la influència que aquest episodi va tenir per als habitants de la vila.

Le XVIème siècle est une époque d'instabilité dans notre pays, caractérisée entre autres par la quantité et l'intensité d'actes délictueux commis par des groupes de bandits. Un des principaux protecteurs de ces groupes, qui donnera son nom a un des camps qui divisera le pays a été Joan Cadell seigneur d'Arsèguel. Son implication dans les mouvements de banditisme a porté les autorités du pays à assiéger le château d'Arsèguel en 1588 et en 1592 qui ont fini de le détruire. Les régistres des conseils de Puigcerdà nous fournissent un ensemble de données importantes pour l'étude de ces sièges, qui complètent les fonds utilisés jusqu'à aujourd'hui et qui nous permettent de comprendre l'influence que cet épisode a eu sur les habitants de la ville.

* Historiador i arxiver Municipal de la Seu d’Urgell

75

C E R E TA N I A 6 | 2012

PENDRE LA POSSESSIÓ DEL CASTELL DE ARÇÈGUEL: LA CONTRIBUCIÓ PUIGCERDANENCA ALS SETGES D’ARSÈGUEL (1587-1593)

Introducció

cull un conjunt nombrós i detallat d’assentaments referents a la preparació i al desenvolupament dels setges que les forces reials i de la Generalitat, juntament amb els sometents locals, van mantenir al final del segle XVI contra Joan Cadell, senyor d’Arsèguel, encastellat en aquesta població juntament amb nombroses quadrilles de bandolers. Es tracta d’una font excepcional, ja que ens permet resseguir dia a dia l’evolució dels setges des d’un punt de vista molt més directe i immediat que no pas la documentació de la Cancelleria Reial, utilitzada fins a la data actual com a font pràcticament exclusiva per a l’estudi d’aquest episodi5.

L’estudi del bandolerisme dels segles XVI i XVII al nostre país va viure un veritable punt d’inflexió a partir de la publicació, durant la segona meitat del segle XX, dels magnífics treballs de Joan Reglà i de Xavier Torres1. Aquests autors ja presentaven la Cerdanya com un dels principals territoris a estudiar per aprofundir en el coneixement d’aquest fenomen i posaven èmfasi en els setges que es van produir al castell d’Arsèguel els anys 1588 i 1592 com a episodis molt significatius dins de la persecució contra el bandolerisme2. Sens dubte, la documentació de les institucions del govern central del país ens forneix les dades que permeten recrear un context imprescindible per entendre les bandositats al nostre territori. Això no obstant, la gran mancança que es detecta en els estudis sobre aquesta temàtica és l’aprofitament i l’ús sistemàtic i intensiu de les dades que es troben a les fonts locals, unes fonts que ens permeten entendre totes les implicacions que el fenomen bandoler tenia en la vida quotidiana de l’època i les seves repercussions en el dia a dia econòmic, social, institucional i polític de les comunitats locals3.

1. Els Cadell d’Arsèguel, senyors bandolers

La família Cadell, que trobem documentada a final del segle XII a Puigcerdà6, apareix com a senyora jurisdiccional d’Arsèguel i altres localitats del Baridà a partir del segle XIV7. El castell i el poble d’Arsèguel es convertiran en la seva possessió més destacada, i seran els veritables protagonistes del gran moment de bandositats en què es veu involucrat tot el país al llarg del segle XVI. Ja durant la dècada de 1530, un seguit de conflictes i canvis jurisdiccionals sobre el territori del vescomtat de Castellbò van comportar l’aparició destacada i protagonista de la família Cadell en els moviments de bandositats, i sembla que ja es va produir un primer setge o ocupació de la població d’Arsèguel, on es refugiaven els Cadell i els

En aquest article es presenten un seguit de transcripcions referents als setges del castell d’Arsèguel, procedents dels registres de consells de l’Ajuntament de Puigcerdà conservats a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya4. Aquesta documentació, essencial per a l’estudi de qualsevol temàtica d’àmbit local, re-

77

C E R E TA N I A 6 | 2012

PENDRE LA POSSESSIÓ DEL CASTELL DE ARÇÈGUEL: LA CONTRIBUCIÓ PUIGCERDANENCA ALS SETGES D’ARSÈGUEL (1587-1593)

Conflent, i com a tal havia capitanejat la persecució contra els seguidors de Tomàs de Banyuls i l’havia arribat a assetjar a les poblacions d’Oleta i de Nyer, va realitzar una veritable mutació, passant de ser perseguidor de bandolers a ser perseguit com a protector seu. Resumint, podem considerar que la seva vinculació amb algunes quadrilles de bandolers molt actives i amb una mobilitat territorial excepcional, així com l’ús reiterat del seu castell d’Arsèguel com a refugi de delinqüents i com a dipòsit del botí que robaven, va elevar-lo a la categoria de ser considerat una de les principals preocupacions de les institucions de govern.

seus seguidors8. Abans que res, cal fer un aclariment sobre un aspecte que sovint s’ha malinterpretat. Durant la dècada de 1530, en el moment de les alteracions del vescomtat de Castellbò, trobem documentat un Joan o Joanot Cadell. Durant les dues darreres dècades del segle XVI, quan es produeixen els setges d’Arsèguel, trobem documentat un altre Joan o Joanot Cadell. Sovint s’ha pensat que es tractava de la mateixa persona, però, a banda del període de temps massa distant entre les dues cites per considerar que sigui el mateix Joan Cadell, la documentació conservada ens permet afirmar que es tracta respectivament de l’avi i del nét, que duien el mateix nom. El Joanot Cadell que trobem al vescomtat de Castellbò a la dècada de 1530 és el pare de Miquel Cadell, que alhora és el pare del Joanot Cadell que serà assetjat al seu castell d’Arsèguel el 1588 i el 15929.

L’any 1587 la quadrilla del Minyó de Montellà, una de les més nombroses i actives del país, vinculada estretament amb Joanot Cadell, va ser la protagonista d’alguns dels episodis més sonats d’aquells anys. Per una banda, cal destacar especialment el robatori d’un carregament de moneda de l’orde de Sant Joan a Sidamon, al camí ral de Lleida a Barcelona, al principi del febrer11. Aquesta moneda va ser traslladada a Arsèguel i a Querol pels bandolers de la quadrilla del Minyó de Montellà12.

Els Cadell continuaran essent una família conflictiva al llarg de tot el segle. Durant les dècades de 1550 a 1580, els enfrontaments dels Cadell amb algunes famílies urgellenques (molt especialment els Guilla de la Seu, amb els quals ja s’havien enfrontat al vescomtat de Castellbò anys abans) van anar reapareixent periòdicament i constant. La figura de Galceran Cadell, àlies el Bastard Cadell, al capdavant de nombroses quadrilles, és omnipresent en la documentació d’aquell moment fins al seu exili a les guerres d’Itàlia10.

Per altra banda, aquell mateix any es van produir un seguit de revoltes a la Ribagorça. Els habitants del comtat, amb l’ajuda de les quadrilles del Minyó de Montellà, s’havien revoltat contra el seu comte, el duc de Villahermosa, que alhora comptava amb l’ajuda de les quadrilles dels Banyuls, senyors de Nyer. Especialment significatiu va ser el saqueig de la vila de Graus, en plena fira de Sant Miquel de setembre, per part de les quadrilles afins a Joan Cadell13.

2. Els setges del castell d’Arsèguel

Pel que fa pròpiament al tema de l’article, cal que ens situem al final de la dècada de 1580, en un moment en què les quadrilles de bandolers prenen força i es converteixen en un dels objectius prioritaris de les autoritats del país. Joan Cadell, que el 1580 era veguer del

C E R E TA N I A 6 | 2012

Aquests dos fets, que representaven una gran alteració de l’ordre públic i una violació en tota relga de l’ordenament jurídic vigent, van esgotar la paciència de les autoritats,

78

PENDRE LA POSSESSIÓ DEL CASTELL DE ARÇÈGUEL: LA CONTRIBUCIÓ PUIGCERDANENCA ALS SETGES D’ARSÈGUEL (1587-1593)

Signatura de Joan de Cadell, senyor d’Arsèguel i capitost de bandolers. ACAU, Ajuntament de la Seu d’Urgell, Correspondència, 1589.

plicar la mobilització d’una gran quantitat d’efectius militars en diferents indrets del país17. Durant el setge van morir alguns capitostos assenyalats, com el Minyó del Capcir i, sobretot, el mític Minyó de Montellà18. Tot i això, el moment en què es produïa el setge, durant el mes de desembre de 1588, amb les condicions meteorològiques adverses, va impedir-ne la continuació. El Dietari de Puigcerdà és contundent en relatar aquest aspecte: durà lo siti set ho vuyt dies, y alsarenlo per no poder-hi estar, per lo temps tant mal y fret19.

que van decidir-se a actuar amb la màxima contundència14. Ja al final de febrer de 1587, poc després del robatori de Sidamon, el castell d’Arsèguel es trobava assetjat per comissaris reials. Fins a l’estiu van continuar les actuacions encaminades a la captura dels bandolers, i sembla que el castell va ser ocupat i encomanat a Baltasar Riambau, però les llacunes documentals existents ens impedeixen saber què va passar fins al principi de l’any següent15. En tot cas, sabem que al final de 1588 el castell tornava a estar en mans de Joan Cadell. El 1588 va ser un any especialment conflictiu, amb diversos atacs als voltants de la Seu i amb l’amenaça d’una entrada de francesos al mes d’octubre que no es va arribar a materialitzar16.

Un cop finalitzat el primer setge d’Arsèguel, els béns de Joan Cadell van ser confiscats20. Aquesta confiscació, però, sembla que no es va arribar a produir21. A partir d’aquest moment trobarem Joan Cadell i els seus seguidors actuant de forma molt poc coherent, en un doble joc encaminat únicament a la con-

En aquest context, no resulta difícil entendre la importància que les autoritats van donar al setge del castell d’Arsèguel, que va im-

79

C E R E TA N I A 6 | 2012

PENDRE LA POSSESSIÓ DEL CASTELL DE ARÇÈGUEL: LA CONTRIBUCIÓ PUIGCERDANENCA ALS SETGES D’ARSÈGUEL (1587-1593)

tembre del any [1592] 30. Els dies següents, els cònsols de Puigcerdà acorden contribuir amb diferents conceptes als setges, com veurem en l’apartat següent, mentre que el dia 29 de setembre, els cònsols de la Seu tenen constància que l’endemà arribaria el capità Jeroni d’Argensola31. Paral·lelament, els primers dies d’octubre l’estament militar, el Consell de Cent de Barcelona i els diputats de la Generalitat es preocupen pel tema i comencen a prendre mesures al respecte32. Tot això mentre a Puigcerdà es van rebent notícies sobre la possible entrada de bandolers des de França33.

secució dels seus interessos, en el qual tan aviat mostren penediment per la seva actuació i demanen perdó a les autoritats com continuen bandolejant, saquejant i robant de forma sistemàtica22. Al principi de l’any 1592 la situació tornava a resultar insostenible. Les quadrilles de Joan Cadell atacaven de forma especialment intensa el territori del vescomtat de Castellbò, una àrea que, com s’ha vist, era un dels principals “camps de batalla” de la família Cadell ja des de la dècada de 153023. Aquesta enorme inestabilitat, sumada altra vegada a l’amenaça d’invasions des del nord, van fer decidir les autoritats a tirar endavant la preparació del segon setge d’Arsèguel24.

Mentrestant, el virrei continua amb l’organització necessària per pagar els soldats que estaven mantenint el setge, i ordena també que es portin tropes de l’exèrcit d’Aragó per participar-hi i que s’hi enviïn les municions necessàries34. En aquest punt, la Generalitat decideix intervenir davant lo gran error y audàcia de Joan Cadell de Arsèguel y altres, qui fent-se caps de quadrilles han fet anar per lo Principat y Comtats centenars de ladres y homicidas y altra spècie de mals hòmens aquadrillats, elegeix divuitena per tractar aquest assumpte i acorda pagar ni més ni menys que quatre-cents soldats i el seu capità per participar en el setge35. Malgrat tot, sembla que els assetjats s’escapolien prou bé dels seus perseguidors i a les nits anaven i venien del castell de Bar, que també havien ocupat36.

El dia 1 de setembre de 1592 trobem la primera notícia de los aplechs de la gent que’s fa en lo lloch de Arcèguel 25. Quatre dies més tard, els cònsols de Puigcerdà acorden avisar el governador a la Torre de mossèn Cadell ho a hont sie, davant la notícia de l’entrada de bandolers a Andorra des de l’Ospitalet26. El dia 7, veient que els preparatius del setge tiraven endavant, i tement (de forma clarivident) els perjudicis que els podria comportar aquesta acció bèl·lica, els cònsols intenten negociar amb el governador i amb Joanot Cadell lo de pendre la possessió del castell de Arçèguel (...) sens effusió de sanc, procurant el bé y quietut dels comarcans d’esta terra 27. A partir del dia 20 de setembre els esdeveniments es precipiten. Aquest mateix dia, els cònsols de Puigcerdà acorden aportar bronze per al setge28. En la mateixa data, el virrei informa del nomenament de Jeroni d’Argensola com a comandant de les tropes enviades a Arsèguel29. Si fem cas del Dietari de Puigcerdà, malgrat que hem vist com ja des del principi de mes es produïen moviments al voltant del castell d’Arsèguel, el setge comensà lo dia de santa Tecla, que és a 22 de se-

C E R E TA N I A 6 | 2012

El 17 d’octubre Jeroni d’Argensola escrivia als diputats de la Generalitat des d’Arsèguel i els feia notar alguns aspectes que calia tenir en compte per al funcionament correcte del setge referents a l’enviament de tropes, l’elecció de càrrecs militars per comandar la tropa o el proveïment d’aliments i de municions37. Com veiem, el segon setge d’Arsèguel va comportar una considerable alteració de la vida quotidiana del seu entorn més

80

PENDRE LA POSSESSIÓ DEL CASTELL DE ARÇÈGUEL: LA CONTRIBUCIÓ PUIGCERDANENCA ALS SETGES D’ARSÈGUEL (1587-1593)

Arsèguel, principal feu de la família Cadell, va ser destruït després del segon setge al seu castell, l’any 1592.

proper, però també va tenir una repercussió destacable en poblacions més allunyades38.

teriorment els assetjants van cremar el castell i van destruir el poble d’Arsèguel42.

Al llarg d’aquestes setmanes continuaven les notícies sobre aplecs de bandolers a França, que es temia que entréssin a Cerdanya per ajudar Joan Cadell39. De totes maneres, però, lo dia de sant Simón a Judes de l’any 1592 lo cavaller Cadell se n’anà del seu castell d’Ersègol que té en Hurgell ab tota sa gent40. El mateix dia (el 27 d’octubre), a les cinc del matí es tenia notícia a Puigcerdà que los bandolers que eran assetiats a Arsèguel eren fugits41. Segons la crònica del Dietari de Puigcerdà, els bandolers assetjats, juntament amb els habitants d’Arsèguel, van escapar-se de nit i van fugir cap al comtat de Foix, i pos-

Aquesta fugida del castell va aixecar les sospites de les autoritats i va obligar Jeroni d’Argensola a defensar-se davant qui me ha volgut calumniar, dient que des de que arribí Arcèguell y en lo alcans de Cadell e fet lo que debia fer un bon soldat43. No sabem exactament què va passar en aquest episodi, però sabem que Joan de Queralt, governador dels comtats, va empresonar Jeroni d’Argensola al castell de Bellver, sembla que per ordre del virrei44, encara que al cap de poc es va anul·lar l’ordre45. Fins i tot el Consell de Barcelona va intercedir davant del virrei per interrogar els soldats que havien estat a Ar-

81

C E R E TA N I A 6 | 2012

PENDRE LA POSSESSIÓ DEL CASTELL DE ARÇÈGUEL: LA CONTRIBUCIÓ PUIGCERDANENCA ALS SETGES D’ARSÈGUEL (1587-1593)

sèguel a fi de disculpar Jeroni d’Argensola46. Finalment, Jeroni d’Argensola va presentar un greuge a les Corts de 1599 per aquest concepte i se li van concedir dues-mil lliures com a indemnització per reparació dels danys y agravis que assereix haver rebuts per rahó de la captura feta de sa persona (...) sens ninguna rahó ni justícia, aprés de haver dit Argençola servit a sa magestat com a tinent de governador en lo siti de Arcèguel47.

El cas és que la documentació de què disposem —malauradament no es conserva el volum dels registres de consells de Puigcerdà corresponent al període del 1587 al 1592, que inclouria l’episodi del primer setge d’Arsèguel— ens reflecteix àmpliament la contribució de la vila de Puigcerdà al segon setge. Es tracta, evidentment, d’unes cites concises i poc extenses, amb una funció administrativa molt clara (deixar constància dels acords presos en els consells de la vila), en les quals qualsevol pretensió literària queda substituïda per l’ús de formulismes i d’expressions utilitzades reiteradament en aquest tipus de documentació.

Tot just dues setmanes després de la fugida del castell, Joan Cadell de Arsèguell se passejave dins la vila de Tarascó ab alguns cavallers francesos, tractant d’entrar a la Cerdanya48. Els seus béns, però, van ser confiscats i no van ser retornats a la família fins a les Corts de 159949. Joan Cadell, que tornarà a demanar perdó al rei en diferents ocasions, deuria morir possiblement exiliat (al comtat de Foix?) en algun moment entre 1598 i 160250.

De totes maneres, cal valorar els registres de consells de Puigcerdà com una font excepcional per a l’estudi d’aquest episodi des de diferents punts de vista. Per una banda, ens permet reconstruir dia a dia el procés de preparació i desenvolupament del setge amb la màxima fidelitat, ja que una font propera al lloc dels fets (com és aquest cas) ofereix molta més fiabilitat en aquest sentit que no pas la documentació de l’administració central situada a Barcelona. Per altra banda, ens permet copsar com aquest episodi va afectar la vida quotidiana de les comunitats humanes properes, aspecte que, evidentment, no recull en cap cas la documentació de la Cancelleria Reial o de la Generalitat de Catalunya. En qualsevol cas la complementarietat entre aquestes fonts (des de les altes institucions de govern del país fins a l’administració del món local, passant pels dietaris personals o institucionals del moment) genera un relat d’una riquesa excepcional que permet entendre la importància dels setges d’Arsèguel en tots els aspectes.

3. La vila de Puigcerdà i la seva contribució als setges

La vila de Puigcerdà conserva entre els seus registres de consells una gran quantitat d’informació referent als setges d’Arsèguel. La inevitable comparació amb les dades que reflecteixen els llibres de consells de la ciutat de la Seu d’Urgell, pràcticament inexistents, ens porta a tenir en compte les diferències jurisdiccionals entre les dues poblacions51. Puigcerdà, com a vila reial, deuria estar obligada de forma més explícita a la contribució als setges d’Arsèguel, ja que el rei n’era directament el senyor. En el cas de la Seu, però, la jurisdicció de la ciutat depenia del bisbe d’Urgell i, per tant, la fidelitat al rei es veuria matisada per l’existència d’un senyor jurisdiccional proper i poderós, amb una influència més directa sobre la població que no pas el poder reial, molt més allunyat52.

C E R E TA N I A 6 | 2012

Bàsicament podem agrupar les informacions que ens forneixen els registres de consells referents al segon setge d’Arsèguel en cinc grups temàtics: moviments de bandolers,

82

PENDRE LA POSSESSIÓ DEL CASTELL DE ARÇÈGUEL: LA CONTRIBUCIÓ PUIGCERDANENCA ALS SETGES D’ARSÈGUEL (1587-1593)

Els registres de consells de Puigcerdà aporten unes dades excepcionals per entendre els setges del castell d’Arsèguel. ACCE, Ajuntament de Puigcerdà, Registre de Consells de 1592 a 1596, fol. 59v.

davant una nova amenaça, s’envia fins i tot una persona a França per comprovar la veracitat d’aquestes informacions (document 17). El 7 d’octubre, amb les notícies cada cop més alarmants, s’acorda avisar tota la terra i avisar, pels passos de la muntanya, el veguer de Vilafranca i el capità de Puigbalador perquè estiguin preparats (document 18).

desenvolupament del setge, efectius militars, proveïments d’aliments i proveïments de municions.

A)

MOVIMENTS

DE BANDOLERS

El 27 de maig se’ns informa de l’entrada d’alguns ugonaus a la Llaguna, on haurien robat l’església i d’on se n’endurien algunes persones (document 4). L’1 de juny els cònsols de Puigcerdà decideixen escriure a Joanot Cadell d’Arsèguel per intentar que intercedeixi per l’alliberament d’aquests presos (document 5). El 5 de setembre, ja en plens preparatius del setge, es rep un avís en el qual s’informa de l’entrada de bandolers a Andorra des de l’Ospitalet (document 6).

Les notícies continuen de forma similar el 13 d’octubre, quan es tem l’entrada de bandolers per donar socorro a Cadell y per derrocar esta terra (document 24), i encara el 26 d’octubre, just abans de la fugida dels bandolers assetjats, es té una nova notícia de la presència de bandolers (document 26). Finalment, quinze dies després de la fugida, el 15 de novembre, arriba notícia que s’aplega gent armada al comtat de Foix, entre els quals s’hi troba Joan Cadell d’Arsèguel (document 28), i encara més tard, el 3 de juliol de 1593, es parla del perill de l’entrada de bandolers vinculats a Joan Cadell (document 31).

El 24 de setembre, davant l’avís de la presència de bandolers a Lausenac i al castell d’Urs, i amb la vila desprotegida perquè el sometent és a Arsèguel, acorden prendre les mesures oportunes. El dia 26 es rep un avís similar (documents 14 i 15). El 3 d’octubre,

83

C E R E TA N I A 6 | 2012

PENDRE LA POSSESSIÓ DEL CASTELL DE ARÇÈGUEL: LA CONTRIBUCIÓ PUIGCERDANENCA ALS SETGES D’ARSÈGUEL (1587-1593)

B)

DESENVOLUPAMENT

de soldats. Tot i que no podem assegurar que es tracti d’un assentament relacionat de forma directa amb el setge d’Arsèguel, la cronologia ens ho fa creure d’una forma bastant fiable (document 29).

DEL SETGE

El 7 de setembre, els cònsols de Puigcerdà acorden oferir-se c om a intermediaris davant Joanot Cadell per aconseguir que el castell d’Arsèguel pugui passar a mans dels oficials reials sens effusió de sanc ni treballs ni gastos ni pèrdues de les vides dels de esta vila y terra (document 7). El 23 de setembre acorden sufragar les despeses del cònsol designat per acompanyar el governador al setge d’Arsèguel, attés lo temps que starà allí serà llarch (document 13). El 21 d’octubre s’acorda enviar vuit rodes de carro a Arsèguel tal com demana el governador, no sabem per a quina finalitat (document 25).

D)

El 21 de setembre, davant la demanda de proveir els assetjants de carn i de bèsties de llana, la vila acorda contribuir en la mesura del possible al sosteniment econòmic del setge, que concreten l’endemà (documents 9, 10 i 11). El 3 d’octubre s’acorda, sense concretar més, enviar vitualles a Arsèguel (document 17). El 9 i 10 d’octubre, davant la demanda del jutge Mur, es va acordar de comprar cent càrregues de blat a particulars de la vila al preu de vint-i-set rals per càrrega (documents 20, 21 i 22). El dia 12 acorden que amb la màxima prestesa es pasti pa i es porti a Arsèguel (document 23).

Finalment, el 27 d’octubre, a les cinc del matí, se té nova com los bandolers que eren assetiats a Arsèguel eren fugits, i s’acorda alçar sometent, armar tota la població i avisar l’alcaid dels castells de Querol, el veguer de Vilafranca i el capità de Puigbalador, així com la gent que està a la muntanya (document 27). Temps després, el 23 de març de 1593, s’acorda obtenir àpoques de totes les despeses que havia suposat el setge d’Arsèguel per tal de poder-les cobrar (document 30).

C)

EFECTIUS

E)

PROVEÏMENTS

DE MUNICIONS

El 20 de setembre, per indicació de Joan de Queralt, governador dels comtats, acorden deixar per al setge cinquanta o seixanta lliures de bronze procedent d’artilleries trencades per fer-ne munició, així com dues peces d’artilleria, que entreguen el 23 de setembre (documents 8 i 12). El 30 de setembre es va lliurar a un pedrenyaler bronze procedent també d’una artilleria trencada per elaborar munició. El bronze es va pesar al pes de la farina de la vila54 (document 16). El 3 d’octubre s’acorda, sense concretar més, enviar municions al setge (document 17). El 8 d’octubre, davant la mancança de metxa per al setge, es recull la metxa que tenien diversos particulars de la vila per enviar-la a Arsèguel (document 19).

MILITARS

El 22 de setembre, per indicació del veguer, s’acorda convocar sometent i tirar dos trets d’artilleria53 (document 11). El 12 d’octubre, davant la notícia (confusa) d’algun problema a Ansovell, s’acorda enviar-hi efectius per socórrer als homes que hi havia a aquesta localitat (document 23). El 21 d’octubre s’acorda evitar que s’allotgin cavalls lleugers a Alp, ja que el sometent del poble està participant al setge d’Arsèguel (document 25). El 3 de desembre, s’acorda pagar el que es deu a Perot Callar i Perot Còdol com a capitans

C E R E TA N I A 6 | 2012

PROVEÏMENTS D’ALIMENTS

84

PENDRE LA POSSESSIÓ DEL CASTELL DE ARÇÈGUEL: LA CONTRIBUCIÓ PUIGCERDANENCA ALS SETGES D’ARSÈGUEL (1587-1593)

pletesa i la fiabilitat. Tot i que cada vegada es van produint de forma més freqüent, cal insistir encara en l’elaboració de treballs que posin en comú les fonts locals amb les fonts de l’administració general del territori. Aquest ús conjunt de fonts de naturalesa diferent és el que permet copsar la importància real d’alguns episodis que, molt sovint, la historiografia general margina o obvia, i que alhora les monografies locals, mancades d’una visió més general, magnifiquen i presenten com a fets amb una importància més gran de la que van tenir en el seu moment. Sense l’estudi sistemàtic de les fonts locals i la seva posada en comú amb les fonts de caire més general, la historiografia del nostre territori continuarà coixa i mancada de l’amplitud i diversitat de visions que requereixen aquest tipus de treballs.

4. Conclusions

Podem concloure el tema afirmant, per una banda, que els setges d’Arsèguel són un moment important i significatiu per al conjunt del bandolerisme a Catalunya al segle XVI. Sens dubte, el fenomen ja existia abans i continuarà existint posteriorment, però el setge produït contra un castell i un noble revoltat davant l’autoritat reial, amb la posterior destrucció del castell i del poble d’Arsèguel (només comparable al que s’havia produït el 1580 a les localitats d’Oleta i de Nyer contra Tomàs de Banyuls), són un episodi simbòlicament molt contundent en la persecució de les autoritats contra els bandolers i els seus protectors. A banda de la importància social i política que puguin tenir els setges del castell d’Arsèguel i la persecució de Joanot Cadell i dels seus seguidors, sens dubte tenen una gran repercussió en la vida quotidiana. Evidentment les mateixes quadrilles de bandolers generen una inestabilitat enorme i dificulten (o impedeixen directament) el comerç, la circulació de persones i el desenvolupament habitual de les activitats del país. Però no hem d’oblidar que la persecució d’aquestes quadrilles i especialment els setges, que comporten l’establiment d’un elevat nombre de tropes durant un temps relativament llarg en un mateix espai, signifiquen un veritable trasbals per a l’economia de la zona, sobretot en el cas que ens ocupa, en el qual hem vist com la vila de Puigcerdà ha de contribuir amb homes, aliments, municions i suport logístic al manteniment d’aquests setges.

ANNEX: transcripcions dels registres de consells

S’han transcrit únicament els assentaments referents als setges d’Arsèguel o els que tenen una relació directa amb aquest episodi. Per tant, s’han transcrit les proposicions i conclusions que aporten informació sobre aquest tema, obviant la resta d’assumptes tractats en les diverses sessions, així com les llistes d’assistents a les diferents reunions del Consell. De la mateixa manera, no s’han inclòs altres assentaments referents a bandolers i bandolerisme si és que no tenen una relació directa amb els setges d’Arsèguel. S’ha realitzat una transcripció el màxim de fidel a l’original pel que fa a l’ortografia, però s’han normalitzat la puntuació i accentuació segons els criteris actuals per tal de facilitar la comprensió dels textos.

Definitivament, les fonts locals resulten imprescindibles per a l’estudi de qualsevol tipus de fenomen. A causa de la seva dispersió, sovint no se’ls ha prestat l’atenció que mereixerien, sobretot si tenim en compte la com-

85

C E R E TA N I A 6 | 2012

PENDRE LA POSSESSIÓ DEL CASTELL DE ARÇÈGUEL: LA CONTRIBUCIÓ PUIGCERDANENCA ALS SETGES D’ARSÈGUEL (1587-1593)

2

1

1587-02-02

1587-02-23

Joanot Cadell, lloctinent d’alcaid dels castells de Puigcerdà, Querol i Torre Cerdana, es queixa dels incendis de cases i dels assassinats que s’han produït a la vall de Querol55.

El veguer de Cerdanya comunica que els bandolers culpables del robatori de moneda de Sidamon estan assetjats a Arsèguel, i demana ajuda de la vila de Puigcerdà per al manteniment del setge.

ACCE, Ajuntament de Puigcerdà, Registre de Consells de 1582 a 1587, fol 333v-334.

ACCE, Ajuntament de Puigcerdà, Registre de Consells de 1582 a 1587, fol 336-336v.

Estant aiustats y congregats tots los sobredits magnífichs y savis senyors en la aula jusana de la casa del Consolat, feta proposició per dits senyors cònsols com han hoït lo senyor Janot Cadell, loctinent de alcayt dels castells de Puigcerdà, Carol y Torre Cerdana per lo senyor Nuri Joan de Sorribes, dient y explicant que alguns, ab algun assert comisari, aurien cremada la casa de Pere de Franc y mort ha ell y a son fill, y perillan-ne lo mateix no fessen de totes les cases de la Torr, y que fossen servits dar-hi algun remey. E com ells, dits senyors de cònsols, haien respost que, tingut consell, farien lo que lo consell determinarie, per so vostres mercès aconsellaran lo faedor, notificant-los com Bernoy de Callastres, comisari real vuy ha requerit al veguer y cònsols li fessen asistència, per quant tenie alguns ladres asetiats, y lo veguer y lo cònsol mossèn Antony Àngel y són anats, y crehem són ara al loch de la Torr per fer lo que sie al servey del rey, per sò aconsellaran lo faedor. Fonc desliberat que se envie al senyor veguer y cònsol tota la gent possibble, y que la campana toque y la trompeta vaje, que sent lo veguer y cònsol ab gent no permetran coses contra justícia ny cremaments ny altres coses mal fetes, encara que lo comissari fes lo que no deu.

C E R E TA N I A 6 | 2012

Dilluns, entre dotze y una ora de matí, que comptam XXIII de ffebrer de MDLXXXVII, lo senyor Perot Descallar, donzell, per la Sacra Catòlica y Real magestat veguer de Cerdanya, stant constituÿt en la casa del Consolat, en presència dels senyors Ffrancesc Puig y Pere Màrtir Piques, cònsols de la vila de Puigcerdà, stant constituïts en la dita aula del Consolat de dita vila de Puigcerdà, exposà les coses següents. Çò és que en est punt té rebuda una lletra dels comisaris Masaller y Carcassona dient com són en lo lloc de Arcèguel, ha hont tenen assetiat lo Minyó de Montellà, Barbaffina, Bragueta y altres qui són estats en lo robo de la moneda poc ffa robada, y que’ls ffan vàlida resistència, y que’l requiren acuda allí ab la més gent y més ben armada porà, y li ffan vàlida resistència, y que per la mateixa manera requiro a vostres mercès me donen gent, ffavor, socós y aiuda, offerint-me prompte en anar y ffer tot lo que convingue en servey de sa magestat y de sa excel.lència. E los dits senyors de cònsols, responent digueren que axí bé se offerexen promptes en servey de sa magestat, y ffer tot lo a ells posible, y que dit senyor veguer alse lo sometent, axí de la vila com de la terra, y acuda en dit lloc ho haont sie mester en servey de sa magestat, offerint-li axí bé tot lo socós, ffavor y aiuda a ells possible, de quibus et cetera. Testes sunt Antonius Crosa et Bernardus Cortina.

86

PENDRE LA POSSESSIÓ DEL CASTELL DE ARÇÈGUEL: LA CONTRIBUCIÓ PUIGCERDANENCA ALS SETGES D’ARSÈGUEL (1587-1593)

que demane sie declarat sometent. Ffonc determenat que attés lo cas qui’s diu uganaus se n’amenen los de la Lleguna y an robada la iglesia, que sie declarat sometent general, com ab la present lo declaram.

Fforen requests los senyors cònsols per lo comissari [espai en blanc] àlies Squerrà, tirassen la artilleria56, y dits senyors cònsols enviaren a cercar mossèn Quintàs tragués pòlvora per un tir, per quant en la capsa ne havie un altre ho cerca.

5

1592-06-01

3

1587-03-03 Els cònsols preparen l’arribada del jutge Castelló.

Els cònsols acorden demanar la intercessió de Joanot Cadell d’Arsèguel per tal d’aconseguir l’alliberament dels presos de la Llaguna.

ACCE, Ajuntament de Puigcerdà, Registre de Consells de 1582 a 1587, fol 337.

ACCE, Ajuntament de Puigcerdà, Registre de Consells de 1592 a 1596, fol. 24-24v.

E més, attés lo senyor micer Castelló, jutge de cort, diuen va, y ayr reberen una lletra sua dient li proveÿssem una casa erma ab alguns llits, y se li a de fer embaxada; qui y anirà y en tot aconsellaran lo ffaedor. Ffonc determenat lo senyor cònsol Àngel fasa la benvinguda a dit senyor de matí, y que dits senyors cònsols, ab memorials ho de paraula li ffassen entendre la ruÿna de la vila y terra, y lo que convé al reparo de ella.

Stant convocats y congregats tots los predits magnífichs, honorables y savis senyors en la aula jozana de la vila de Puigcerdà, feta primerament preposició per dits magnífichs senyors de cònsols dient que avuy, dia present, que ha cercha de algunes dos o tres hores és comparegut devant de nosaltres Guillem Pau Viader de la Lleguna, y nos ha presentada una supplicació en scrits del tenor següent: Molt magnífichs senyors de cònsols, ja tenen oït vostres mercès lo horrendo y atrós cars et cetera, inseratur, vostres mercès aconsellaran lo faedor. Fonch determenat que los magnífichs senyors de cònsols scrigan per part de la universitat de la vila de Puigcerdà al senyor Jonot Cadell de Arcèguel, y que lo suppliquen que’ls fassa mersé de donar diligència per a veure si poria cobrar los presos de la Lleguna.

4

1592-05-27 Els cònsols acorden aixecar sometent davant la notícia del robatori perpetrat a l’església de la Llaguna. ACCE, Ajuntament de Puigcerdà, Registre de Consells de 1592 a 1596, fol 23-23v.

6

1592-09-05

Stant aiustats et cetera tots los sobredits magnífics, honorables y savis senyors en la aula jusana de la casa del Consolat, feta proposició per dits senyors de cònsols attés lo senyor veger té nova los ugonaus són entrats a la iglesia de la Leguna y se’n menen la gent,

Els cònsols prenen mesures davant la notícia que han entrat bandolers a Andorra. S’acorda, entre altres, avisar el governador, “a la Torre de mossèn Cadell ho a hont sie”57.

87

C E R E TA N I A 6 | 2012

PENDRE LA POSSESSIÓ DEL CASTELL DE ARÇÈGUEL: LA CONTRIBUCIÓ PUIGCERDANENCA ALS SETGES D’ARSÈGUEL (1587-1593)

magestat sens effusió de sanc ni treballs ni gastos ni pèrdues de les vides dels de esta vila y terra. Fonc determenat que vista la proposició és tant sancta y bona, que los senyors de cònsols y los síndics tracten ab lo senyor governador sie servit en moderar estes coses a effecte se fasse lo servey de sa magestat en la millor manera aparexerà, sens effució de sanc, y que’s vulla apiadar d’esta terra, y axí bé si li serà servey se tracte ab dit senyor Cadell obeesca als manaments de sa magestat y done lloc a que’s fasse son real servey, que fent-ho de aquexa manera sa magestat y sa excellència ho tractaran ab la millor benignitat convindrà, offerint-nos nosaltres en intersedir y ffer-y tot lo que a nosaltres sie posible, com a ffaels vassalls de sa magestat y desijosos del bé y quietut dels comarcans d’esta terra, y per est efecte, si serà mester enviar un cònsol ho altra persona, ho scriure a dit senyor Cadell lo que més convingue, com és dit, en servey de sa magestat, bé y quietut de la terra, y sempre sie menester servirem a sa excel.lència, a sa magestat y ha hont més convingue, salvat sempre en tot la fidelitat devem a sa magestat com a faels vassalls de aquell.

ACCE, Ajuntament de Puigcerdà, Registre de Consells de 1592 a 1596, fol. 50. Stant aiustats et cetera, feta proposició per dits senyors de cònsols, attés és vinguda la spia y porte nova com han passat cinquanta hòmens per l’Ospitalet de Fransa y entrats per la part de la Solana de Andorra, aconsellaran lo faedor. Ffonc determenat que s’avise la terra y se’n don rahó al senyor governador, y li scriguen a la Torre de mossèn Cadell ho a hont sie. 7

1592-09-07 Els cònsols acorden oferir-se per intercedir davant de Joan Cadell a fi que els oficials reials puguin prendre possessió del castell d’Arsèguel causant els mínims perjudicis possibles a la població. ACCE, Ajuntament de Puigcerdà, Registre de Consells de 1592 a 1596, fol. 50v-51v. Stant aiustats tots los sobredits magnífichs, honorables y savis senyors en la aula jusana de la casa del Consolat, ffeta proposició per dits senyors de cònsols, attés ayr los senyors Jonot de Roset y micer Rafel Pere nos cridaren assí en esta casa a nosaltres y als síndics dient-nos que ells esta setmana passada són anats a tractar ab lo senyor governador de que fos servit ab lo manco scàndol se pugués ffer lo de pendre la possessió del castell de Arçèguel a efecte se fes lo servey de sa magestat y bé de la terra, y són anats axí bé ab liçènsia de dit senyor governador a tractar ab dit senyor Cadell done lloc y no vulla contravenir als manaments de sa magestat, que tots tindríem compte a que lo senyor governador ho representàs a sa magestat y a sa excel.lència per a que més benignament se tractassen los negocis y se ffes lo servey de sa

C E R E TA N I A 6 | 2012

8

1592-09-20 Els cònsols acorden deixar bronze i peces d’artilleria a Joan de Queralt. ACCE, Ajuntament de Puigcerdà, Registre de Consells de 1592 a 1596, fol. 53-53v. Stant aiustats tots los sobredits magnífichs, honorables y savis senyors en la aula jusana de la casa del consolat, ffeta primerament proposició per dits senyors de cònsols, attés lo senyor don Joan de Queralt nos ha fet dir que li dexàssem cinquanta ho xexanta lliures

88

PENDRE LA POSSESSIÓ DEL CASTELL DE ARÇÈGUEL: LA CONTRIBUCIÓ PUIGCERDANENCA ALS SETGES D’ARSÈGUEL (1587-1593)

10

de bronzo per a ffer pilotes de artilleria de aquelles artilleries tenim rompudes, y que si no s’smerssen ja restaran a la vila, y si s’smerssen ho tornarà, y axí bé se li dexen dos pesses de artilleria per lo que convé al servey de sa magestat, consellaran lo faedor. Ffonc determenat que li sie dexat dit bronso a pes, com se demane, y també la artilleria en cas sie menester, com tot sien coses en servey de sa magestat, li sie dexada axí bé.

1592-09-21 Els cònsols acorden contribuir en la mesura del possible al manteniment dels soldats que es troben assetjant el castell d’Arsèguel, malgrat la pobresa de la vila. ACCE, Ajuntament de Puigcerdà, Registre de Consells de 1592 a 1596, fol. 57v-58v. Stant aiustats tots los sobredits magnífichs, honorables y savis senyors en la aula jusana de la casa del Consolat, ab veu de púbblica crida ffeta de manament del Il.lustre senyor don Cristòpol [sic] Costa, veger de Cerdanya et cetera, instants los senyors cònsols de dita vila per Pere Tàpies, corredor púbblic, y ab so de campana y sots pena de V sous, com és acostumat, ffeta proposició per dits senyors de cònsols, attés los senyors governador, don Ramon Torrelles y micer Mur nos han enviats a demanar, y allí nos han dit que per la expulsió dels lladres, adalats y acuydats de sa magestat que se retrauen en Arsègol se ffan molts aparatos de gent y armes, y la millor munició és de vitualles, y que volrien la vila com a cap d’esta terra proveýs de carnalatges y bèstias de llana, y que procuraran se pague per sa magestat, y que li am representada la pobresa d’esta vila y avem reservat parer de tractar-ho ab est consell, aconsellaran lo ffaedor. Fonc determenat que attesa la obbligació tenim tots en servey de sa magestat, que’s done rahó a dits senyors governador, don Ramon Torrelles y micer Mur quant està esta vila desijosa del servey de sa magestat y expulsió dels adelats, però com se veu ab tanta pobresa sols no podem abastar a pagar los càrrecs ordinaris, com de ells dexam moltes summes sens poder acudir a pagar-les, però que en tot lo que a esta vila serà possible no faltarem com a faels vassalls de sa magestat, y que un senyor cònsol ho dos ab

9

1592-09-21 Els cònsols, davant la petició de proveir de carn per als encarregats de perseguir els bandolers, acorden convocar consell general (vegeu document següent). ACCE, Ajuntament de Puigcerdà, Registre de Consells de 1592 a 1596, fol. 57-57v. Stant aiustats tots los sobredits magnífichs, honorables y savis senyors en la aula jusana de la casa del Consolat, ffeta proposició per dits senyors de cònsols, attés lo senyor governador de estos comptats los ha enviats a demanar y allí són anats, y se a trobat allí dit senyor governador, los senyors don Ramon Torrelles58 y micer Mur59, y han allí demanat que per lo que sa excel.lència mane se fasse execució per a la expulsió dels lladres acuydats y inimics de sa magestat, tenen fets apercebiments de gent, y aquells no poden fer llur devers sens provisions, y que nosaltres siam contents proveyr-los de carnalatges. Fonc determenat se’n tingue consell general, attesa la pobresa de la vila.

89

C E R E TA N I A 6 | 2012

PENDRE LA POSSESSIÓ DEL CASTELL DE ARÇÈGUEL: LA CONTRIBUCIÓ PUIGCERDANENCA ALS SETGES D’ARSÈGUEL (1587-1593)

comprar blat per los pobres, y que, del poc, s’avorteren61 de alguna cosa. E axí dits senyors y elegits fferen relació com són anats a dit senyor governador y han feta offerta de cinquanta a xexanta ducats al que toque a la part de la present vila.

quatre persones de consell los donen cumplida rahó, y si ab ardits, tall ho altra moneda a manco dany de la universitat en alguna cosa podem valer y aiudar a dita persecució, que’s fasse a coneguda dels senyors de cònsols y elegits, y al que’s farà y sien cridats los síndics acuden per llur part, elegint lo senyor doctor Jerònim Jover o mossèn Juan de Ortodó maior, mossèn Juan Fabre, sobreposats, y Rafel Montellà, notari, lo qual respòs que ell no pot ser en electió com aie de continuar les deliberacions, que n’i posen altre.

12

1592-09-23 Cessió de dues peces d’artilleria a Joan de Queralt. ACCE, Ajuntament de Puigcerdà, Registre de Consells de 1592 a 1596, fol. 59-59v.

11

1592-09-22 Die XXIII mensis septembris MDLXXXXII Admodum illustris dominus don Joanne a Queralt, gerens vices generalis gubernatoris in comitatibus Roselionis et Ceritanie, constitutus in domibus sue solite habitationis, quam fonet in ureo d’en Calva, ad requisitionem magnifichi domini Soldevila, consulis in secundo gradu presentis ville Podii Ceritani, con fuit habuisse et sibi (reder?) tradidisse de sui mandato, insequendo etiam deliberationem consilii super hoc tenti die XX presentu mensu septembrui, duas petias artillerie, bonas et sinceras, cum suis aparatus et rottis autiam quadraginta arcabussos cum suis aparatis et gornitionibus, (?) flasco, flasquillo, (buna?) et ferramentis (munoriis?), prom permam magnificem factum liberati presente ville, de quibus dictus magnificus consul fecit relationem dictis magnificis consulibus locii suis. Et ideo et cetera. Testes illustri don Cristoforus Costa, viccarius Ceritanie, et Joannes Morer de Toses ac Petrus Morer, eius filius, ac alii in multitudine copiosa.

Els cònsols acorden declarar sometent i contribuir en la mesura del possible al manteniment dels soldats encarregats de la persecució dels bandolers. ACCE, Ajuntament de Puigcerdà, Registre de Consells de 1592 a 1596, fol. 58v-59. Stant aiustats tots en la aula jusana de la casa Consolat de la dita vila, ffeta proposició per dits senyors de cònsols attés és stat assí lo senyor veguer demanant que han de anar en persecució dels adelats y inimics de sa magestat, y que demane se li declare sometent, y també que a la partida se destiren dos tirs de artilleria. Ffonc determenat se continue lo sometent declarat per sa excel.lència y lo consell, y que’s tiren dos tirs de artilleria60. E més ffonc determenat per los senyors de cònsols y elegits, en absència de mossèn Juan Morer, que los senyors de cònsols y elegits donen rahó al senyor governador que attesa nostra pobresa podem fer poc, però que attés los síndics y an de contribuÿr, que’ls mane cridar, que nosaltres no tenim sinó ardits y alguns dinés del pallol, que eren per a

C E R E TA N I A 6 | 2012

90

PENDRE LA POSSESSIÓ DEL CASTELL DE ARÇÈGUEL: LA CONTRIBUCIÓ PUIGCERDANENCA ALS SETGES D’ARSÈGUEL (1587-1593)

13

sents hòmens fransesos a la volta de Llusanach y lo castell de Urx62 y per aqueixos llochs sircomvehins, y axí vehent la vila desprovehida de jent per ser ab lo senyor governador a la volta de Arsèguel ab la gent de la vila y terra de Cerdanya, seran servits aconsellar-nos lo faedor. Fonch determenat per dits magnífics, honorables y savis senyors que’s fasse bona custòdia a la muralla de la present vila, y que’s fasse un home al senyor Sorribes a Querol per a veure si sab res de dites coses, y també que’s don avís al senyor governador del que passa perquè proveesque lo que més li aparaxerà convingue.

1592-09-23 Els cònsols acorden pagar les despeses d’un enviat al setge d’Arsèguel, “attés lo temps que starà allí serà llarch”. ACCE, Ajuntament de Puigcerdà, Registre de Consells de 1592 a 1596, fol. 59v. Stant convocats y congregats tots los sobredits senyors dins de la aula jussana de la casa del Consolat, feta proposició per dits magnífics cònsols que lo senyor cònsol Garau Pere los ha proposat, com veuen, que el és elegit per anar al siti de Arsèguel acompanyar lo senyor governador, y demana que attés lo temps que starà allí serà llarch y s’i offeriran gastos, si se li pagaran los gastos, tant de manteniments com monicions, aconsellaran lo fahedor. Fonch determenat que se li paguen los gastos se hofferiran al dit senyor cònsol en dita anada, tant de monicions com de vitualles y altres gastos se li oferiran en dita anada per ell y per la gent de la vila.

15

1592-09-26 Els cònsols acorden prendre mesures davant la notícia de l’entrada de francesos. Entre altres, acorden demanar al governador que retorni gent a la vila en cas que sigui possible. ACCE, Ajuntament de Puigcerdà, Registre de Consells de 1592 a 1596, fol. 60v-61.

14

Stant ajustats tots los sobredits magnífics, honorables y savis senyors en la aula jusana de la casa del Consolat, feta proposició per dits magnífics senyors cònsols, attés que tenen per nova molt serta ab lletra del senyor capità de Puigvalador y del veguer de Vilafranca que haurien entés que sarien entrats 500 francesos y vinrien per fer-nos algun notabble dany, si serà bé que avisen al senyor governador de dites coses, y també que s’scrigue al senyor governador que, si tenie allí prou jent, que’ns ne fes venir per la custòdia de la vila. Fonch determinat que’s fes correu exprés al senyor governador y que se scrigue al senyor capità dels castells de Puigcerdà de dites noves, y que se envie en Fransa un spia per a sa-

1592-09-24 Els cònsols acorden prendre mesures per protegir Puigcerdà davant la notícia que s’apleguen homes a Lausenac i que la gent de la vila és al setge d’Arsèguel. ACCE, Ajuntament de Puigcerdà, Registre de Consells de 1592 a 1596, fol. 60v. Stant ajustats tots los sobredits magnífics honorabbles y savis senyors en la aula jusana de la casa del Consolat, feta proposició per dits magnífics senyors cònsols attés tenien nova per les espies dels senyors cònsols que’n Fransa se haurian aplegats al peu de vuÿt-

91

C E R E TA N I A 6 | 2012

PENDRE LA POSSESSIÓ DEL CASTELL DE ARÇÈGUEL: LA CONTRIBUCIÓ PUIGCERDANENCA ALS SETGES D’ARSÈGUEL (1587-1593)

les noves teniem de Fransa molt de veres, y sent arribat nos ha refferit lo que havie vist y entés, y axí que’ns ha refferit que en Fransa se aplagava molta jent, y lo intent tenen de arribar en aquesta terra per dos parts, per a dampnifficar-nos ho donar-nos altres danys, y asò nos ha dit passa en real veritat, vostres mercès en aqueix particular y també que requeriam al senyor veguer que’ns fassa venir jent per guarda de la muralla, y també que attés la jent de assí han menester monicions y vitualla, si se’ls ne enviarà. Fonch determinat que s’envie en aquestos senyors de Arsèguel per avisar-los de aquestes coses ab la promptitut convé, y també se’ls envie las monicions y vitualles demanan, y també que’s requeresque al senyor veguer nos fassa venir jent per custòdia de la vila.

ber lo que passa, y que se avise al senyor governador que si tenie sobrada jent de la vila, que’ns ne fes tornar per guardar la vila la que li aparegués. 16

1592-09-30 Lliurament de bronze per fabricar municions destinades al setge d’Arsèguel. ACCE, Ajuntament de Puigcerdà, Registre de Consells de 1592 a 1596, fol. 64v. Fonch lliurat a mossèn Antoni Aldroffeu, padrinyaler, per orde dels senyors de cònsols, un quintar y mig vint-y-una lliura de bronso de una artillaria trancada, per a fer pilotes per lo siti de Arsèguel, lo qual bronso fonch pasat en lo pes de la farina de la present vila per mossèn Ramon Àngel, pasador de la farina63. Testes sunt magníficus Juannes Cristòfforus de Salmurri et Juannes Cortina.

18

1592-10-07 Els cònsols acorden prendre mesures davant la notícia que s’apleguen bandolers, dels quals se sospita que vulguin ajudar Joan Cadell. ACCE, Ajuntament de Puigcerdà, Registre de Consells de 1592 a 1596, fol. 68v-69.

17

1592-10-03

Stant aiustats tots los sobredits magnífics, honorables y savis senyors en la aula jusana de la casa del Consolat, feta proposició per dits senyors de cònsols, attés tenim rebuda una lletra dels senyors micer Mur, doctor del Real Consell, y don Ramon de Torrelles, junctament ab còpia de uns avisos remesos al senyor Sorribes en què lo bescompte de la Cort y senyor de Castellnou tenen aplegats 600 hòmens arcabussés, altres en altra part vuyt cents hòmens ab sis morterets, y venen per soccòrrer a mossèn Cadell ho derrocar alguns llocs de Cerdanya, hoÿdes les lletres, aconsellaran lo faedor. Ffonc determenat se inseguesque la lletra

Els cònsols acorden prendre mesures davant la notícia de la possible entrada de francesos. ACCE, Ajuntament de Puigcerdà, Registre de Consells de 1592 a 1596, fol. 65v-66. Stant ajustats tots los sobredits magníffichs, honorabbles y savis senyors en la aula jusana de la casa del Consolat, feta proposició per dits magnífics senyors cònsols, attés per las novas teníem enteses ja dies ha de Fransa, de que teníem entés se aplegava molta jent en Fransa per unas parts y per altras, y per star la vila més assaneada de dites coses, féu home propri per anar en Fransa y entengués

C E R E TA N I A 6 | 2012

92

PENDRE LA POSSESSIÓ DEL CASTELL DE ARÇÈGUEL: LA CONTRIBUCIÓ PUIGCERDANENCA ALS SETGES D’ARSÈGUEL (1587-1593)

com encara en lo que convingue en servey de sa magestat. Fonc-li enviada la metia següent al senyor governador al siti de Arsèguel, la qual s’és presa de botigues particulars. Primo, de la viuda Pairona, botiguera, vynty-dues lliures de metja. De la senyora Montaguda, set lliures metja. De Lleonart Robí una lliura manco mig quarto metja. De la senyora Prats, viuda, tretze lliures metja. De Badaula, sis lliures un quarto metja, la qual té de pagar lo senyor governador. Més, de la metja de la vila, li fonc prestat un quintar metja.

dels senyors micer Mur y don Ramon Torrelles ab totes les diligències possibles replegant la terra, repicant campanes, enviant als passos, axí de Maranges, del cap de la montanya, com altres, donant avisos al capità de Puigvaledor, veguer de Vilafranca y ha hont més convingue, tenint compte axí bé ab la guarda de la vila y al que més convé en servey de sa magestat y quietut de la terra, procurant axí bé gastadors los que manco falta fassen, y lo bestiar que vaie conforme al memorial, y de totes estes coses sie requerit lo senyor veguer, com ab la present lo’n requerexen. 19

1592-10-08 20

1592-10-09

Els cònsols acorden enviar metxa al setge d’Arsèguel, tal com demana el governador. Inclou la llista de metxa que se li envia i les persones que n’eren propietàries.

Els cònsols acorden remetre al Consell General la demanda per aportar blat per als soldats del setge d’Arsèguel. Inclou la carta enviada pel jutge Josep Mur (vegeu els dos documents següents).

ACCE, Ajuntament de Puigcerdà, Registre de Consells de 1592 a 1596, fol. 69-69v.

ACCE, Ajuntament de Puigcerdà, Registre de Consells de 1592 a 1596, fol. 70v-71v.

Stant ajustats tots los sobredits magnífics, honorables y savis senyors en la aula jusana de la casa del Consolat, feta proposició per dits magnífichs senyors cònsols, attés lo senyor governador ha scrita una carta ab la qual demana als senyors de cònsols de que li envien la metja se trobarà en la vila de Puigcerdà, per què la metja se li acaba dels soldats té al siti de Arsèguel, ho si en la vila no se’n troba, que los senyors cònsols li deixen de la que tenen de la vila, que després ell la pagarà ho’n farà tornar altra tanta a la vila, ho la qui trobaran per a venre, que la prenguen, que ell la pagarà, en aqueix cap nos aconsellaran los faedor. (...) Fonch determinat que en la metja demana lo senyor governador se li envie y se li done tot favor y ajuda, axí en aqueix particular

Stant ajustats dins la aula jussana de la casa del Consolat, feta proposició per dits magnífics senyors que ara matex lo comissari Casademunt los és anat a casa de dits senyors cònsols y los ha dit de part del senyor micer Mur, jutge del Consell Real, que tenie que tractar-los cosas de importància, y per adaçò que’s congregassen en la present casa, y axí stam ací congregats per lo que sa magnificència manarà. E encontinent, stant sobredit ajust, sobrevingué lo sobredit magnífic micer Joseph Mur, doctor del Real Consell, y exposà als dits magnífics cònsols y consell les cosas següents, les quals com per dit magnífic micer

93

C E R E TA N I A 6 | 2012

PENDRE LA POSSESSIÓ DEL CASTELL DE ARÇÈGUEL: LA CONTRIBUCIÓ PUIGCERDANENCA ALS SETGES D’ARSÈGUEL (1587-1593)

21

Josep Mur se (protunegaven?)64 foren posades per mi, notari desús scrit, en lo modo següent. Molts magnífichs senyors cònsols y savi consell, ja entenen vostres mercès lo siti que per orde de sa magestat y per a bé y utilitat d’esta terra y extirpació de inimichs de sa magestat, y encara de nostra santa fe, se té en Arsèguel per spay de més de quinse dies, ahont s’i gasta lo que poden pensar ab tant número de gent allí stà de contínuo. Y ja saben y enten[en] vostres mercès quant convindrà a sa magestat [y] a tota esta terra que dit siti vingués a degut effecte que preterissen65 aquexos lladres inimichs de Déu y del rey nostre senyor. Y ja saben també com fins ací lo dit siti se és entretengut de bastiments de blat, que per ordre de sa magestat lo senyor don Juan de Queralt, governador de Rosselló, prengué a dit mossèn Cadell en la torra del Mas de la Ribera, del qual ara de present no restan sinó algunes trenta-dues càrregues, que crec yo n’i haurà per dos dies. Per çò, yo, en nom y per part de sa magestat, y per lo bé y sel d’esta terra, desijant que una obra tant sancta com esta vinga a total effecte, de manera que esta terra restàs del tot neta de tants grans treballs com fins ací havem tenguts, só vengut en esta vila de Puigcerdà a effecte de dir-los a vostres mercès y significar-los que seria bé que se fes una subvenció per tots los habitants de esta vila y terra, segons la collita de cada qual, offerint-los que tot lo que tallaran y donaran, ademés del servey representat y del beneffici públic, lo senyor virrey ho pagarà fins a una malla. E encontinent, los dits senyors cònsols, oÿda dita proposició per dit senyor micer Mur, li responguerem que hagut consell y vot de tots los sobredits li tornarem la resposta. Fonc determenat per tots los sobredits que la demanda per lo dit senyor micer Mur feta requerex mayor consell, e que ho remeten a consell general.

C E R E TA N I A 6 | 2012

1592-10-10 Els cònsols acorden comprar blat als particulars de la vila per enviar-lo al setge d’Arsèguel (vegeu els documents anterior i posterior). ACCE, Ajuntament de Puigcerdà, Registre de Consells de 1592 a 1596, fol. 71v-72. Stant aiustats y congregats tots los sobredits honorables y savis señors dins la aula jussana de la casa del Consolat per tenir consell general ab veu de pública crida feta de manament del il.lustre senyor veguer a instància dels magnífics senyors cònsols ab so de campana, sots pena de vet, com és acostumat, feta proposició per dits senyors cònsols com ahir lo senyor micer Josep Mur nos ha pregats féssem subvenció de algunas cargas de blat per lo siti de Arsèguel, demanant-les emprestades per los particulars de la present vila, que lo Rey los pagarà y en dit consell fonc remès al consell general que ací és aplegat, y ara lo dit senyor micer Mur, doctor del Real Consell, ha dita la matexa necessitat com han hoÿt. Per çò vostres mercès aconsellaran lo fahedor. Fonch desliberat concordablement, attés la vila no té blat, que’n compre dels particulars de la present vila una quantitat pagadora ab ardits, dexant lo càrrec de fer lo scandall de les personas han de vendre a la present vila lo blat y també la quantiat se ha de suvenir lo senyor governador a sinc personas, çò és Joan Onofre de Ortodó, Juan Robí, Juan Morer menor, Pere Montellà i Alexx [sic] Montans, junctament ab los senyors cònsols, a tota la utilitat de la vila y dels particulars de aquella.

94

PENDRE LA POSSESSIÓ DEL CASTELL DE ARÇÈGUEL: LA CONTRIBUCIÓ PUIGCERDANENCA ALS SETGES D’ARSÈGUEL (1587-1593)

22

convingue, y ha donat una lletra de sa excel.lència per al senyor governador don Ramon Torrelles, micer Ubac y dit micer Mur, hoÿda aquella ab quant calor mane sa excel.lència se fasse la execució del siti de mossèn Cadell, aconsellaran lo faedor. Ffonc determenat que, vista la lletra de sa excel.lència y la relació de dit senyor micer Mur, que’s don tot socós, ffavor y aiuda als dits senyors micer Ubac, micer Mur, don Juan de Queralt, governador, y don Ramon Torrelles, y que ab molta prestesa se paste lo pa y vagen bèsties a portar aquell, requerint als officials reals fassen ses diligències en lo que a ells toque dels bestiars. Y més, que al soccorro dels hòmens que stan a Ensovell, que ab diligència s’i envie gent.

1592-10-10 Els cònsols acorden comprar cent càrregues de blat al preu de vint-i-set rals per càrrega (vegeu els dos documents anteriors). ACCE, Ajuntament de Puigcerdà, Registre de Consells de 1592 a 1596, fol. 72v. Stant convocats en la aula jussana de la casa del Consolat per donar conclusió a la comissió a ells donada per lo consell general vuy celebrat, determinaren que la vila de Puigcerdà, ab ardits picats de la present vila que té lo clavari, se compren dels particulars de la present vila que tenen blats, segons més o menys, cent càrregues de blat a preu de vinty-set reals càrrega, y que per ara se sotvinga lo camp e o lo il·lustre senyor governador y lo magnífic micer Josep Mur, en nom de sa magestat, de las sinquanta càrregues cobrant clarícia per a que la present vila las puga cobrar e o lo preu que ne haurà pagar, y que’s fassa memorial y taxa de las personas de qui se haurà de comprar lo dit blat.

24

1592-10-13 Els cònsols acorden prendre mesures davant la notícia que s’apleguen forces a França per ajudar Joan Cadell. ACCE, Ajuntament de Puigcerdà, Registre de Consells de 1592 a 1596, fol. 73v-74.

23

1592-10-12 Stant aiustats tots los sobredits magnífics, honorables y savis senyors en la aula jusana de la casa del Consolat, feta proposició per dits senyors cònsols attés, com vostres mercès han vist, vuy havem tingudes noves de una spia de Franssa y dels balles y cònsols de les valls de Andorra, com set ho vuyt-cens hòmens entren de Franssa en Spanya per donar socorro a Cadell y per derrocar esta terra, y ara, esta ora que és en la nit, tenim lletra del capità de Puigvalador qui diu lo mateix, vista la lletra aconsellaran lo faedor. Fonc determenat que, vistes les lletres y les noves, sie avisada la terra y se aiunten tots los que puguen, y se desarme la artilleria al por-

Els cònsols acorden pastar pa i portar-lo a Arsèguel, així com enviar gent a Ansovell en socors d’alguns homes. ACCE, Ajuntament de Puigcerdà, Registre de Consells de 1592 a 1596, fol. 72v-73. Stant aiustats tots los sobredits magnífics, honorables y savis senyors en la aula jusana de la casa del Consolat, feta proposició per dits senyors cònsols attés lo senyor micer Mur ha enviat a sercar al senyor cònsol Soldevila apretant que’s paste y lo pa vage al camp, en Arsègol, y que’s fassa tot lo que

95

C E R E TA N I A 6 | 2012

PENDRE LA POSSESSIÓ DEL CASTELL DE ARÇÈGUEL: LA CONTRIBUCIÓ PUIGCERDANENCA ALS SETGES D’ARSÈGUEL (1587-1593)

ACCE, Ajuntament de Puigcerdà, Registre de Consells de 1592 a 1596, fol. 75v-76

tal de Llívia, y també vaie un senyor cònsol ho altra persona de confiansa a donar rahó al senyor governador, y vaie la campana del sometent y se fassen focs y lo que convingue a semblant temporada.

Stant ajustats tots los sobredits magníffichs y savis senyors en la aula jusana de la casa del Consulat, feta proposició per dits magnífics senyors de cònsols, que attés han rebuda una lletra del senyor don Ramon Torrelles ab la qual avisa com esta nit més prop pasada hauria pasada una quadrilla de bandolers dues hores habans de die, hoïda la lletra consellaran lo faedor. Fonc determinat que’s fassen les diligències possibles en acudir als passos, y que s’avisen los síndichs, y també que y acuda lo sotballe ab la jent de la vila si n’i aurà.

25

1592-10-21 Els cònsols acorden proporcionar vuit rodes de carro necessàries per al setge d’Arsèguel i evitar que s’allotgin soldats a Alp, ja que la gent del poble és al setge, a instància del governador. ACCE, Ajuntament de Puigcerdà, Registre de Consells de 1592 a 1596, fol. 75-75v. Estant aiustats en la aula josana de la casa del Consulat, feta proposició per dits magnífichs senyors cònsols, y special per lo senyor metge Verdeny, que té rebuda una carta del senyor governador des del siti, ab que demana sia provehit de vuyt rodes de carro, offerint pagar lo just preu, y que no sian aposentats cavalls lleugers en lo lloch de Alp, attès són la gent ab lo dit senyor governador en lo siti. Fonc determinat que sia provehit lo senyor governador de las rodas de nostra mà, de hont los senyors cònsols trobaran, pagant lo just preu conforme lo senyor governador scriu y comet. E que en lo del [sic] soldats, se dexen de aposentar a Alp, pus los de Alp són en lo siti, y se seguesca la voluntat del senyor governador.

27

1592-10-27 Els cònsols acorden aixecar sometent, posar guàrdia a la muralla i avisar l’alcaid dels castells de Puigcerdà i de Querol i de la torre Cerdana, el capità de Puigbalador, el veguer de Vilafranca i la gent que hi ha a la muntanya, ja que el jutge Josep Mur ha avisat de la fugida dels bandolers assetjats al castell d’Arsèguel. ACCE, Ajuntament de Puigcerdà, Registre de Consells de 1592 a 1596, fol. 76-76v. Stant aiustats dins la aula jussana de la casa del Consolat, feta proposició per dits magnífichs cònsols com en est punt lo senyor micer Mur nos ha fet dir que alsàssem somatent, y que totom que sie for (sic) per a portar armes, que vayen (a hont?) convinga, per lo que se té nova com los bandolers que eren assetiats a Arsèguel eren fugits. Lo matex havem entès ara matex, que són a les sinch oras de nit, per hòmans d’esta vila que són venguts del somatent. Fonc determenat que los que han a portar armas, que vayan, y que los senyors cònsols

26

1592-10-26 Els cònsols acorden prendre les mesures necessàries davant l’avís de la presència de bandolers.

C E R E TA N I A 6 | 2012

96

PENDRE LA POSSESSIÓ DEL CASTELL DE ARÇÈGUEL: LA CONTRIBUCIÓ PUIGCERDANENCA ALS SETGES D’ARSÈGUEL (1587-1593)

29

allesten la gent, y que ne guarden per la muralla, y, guardada la vila, que totom vaya, y que vaya un senyor cònsol al senyor Sorribes, qu·és ací en lo castell de Puigcerdà avisant-lo que guarde (son pus?)66, y que y vaya lo senyor cònsol al somatent, y que s’avisen los senyors veguer de Vilafranca y lo capità de Puigvaledor, y los que són a la montanya. Y encontinent foren despedidas ditas lletras a quiscú.

1592-12-03 Els cònsols acorden pagar el que es deu a Perot Callar i a Perot Còdol com a capitans de soldats67. ACCE, Ajuntament de Puigcerdà, Registre de Consells de 1592 a 1596, fol. 82-83 E més, mossèn Perot Callar y mossèn Perot Còdol han fet citar als dits cònsols sobre de alguns dinés pretenen los deuen de la soldadesca de la qual són stada capitans. Fonc determenat que veyan lo que se li deu, y que pague lo just estipendi se li deu.

28

1592-11-15 Els cònsols acorden prendre mesures davant la notícia que s’aplega gent armada al comtat de Foix, entre els quals hi ha Joan Cadell d’Arsèguel, amb el temor que ataquin Puigcerdà.

30

1593-03-25 ACCE, Ajuntament de Puigcerdà, Registre de Consells de 1592 a 1596, fol. 78v.

Els cònsols acorden obtenir àpoques de tot el que s’ha gastat per al setge d’Arsèguel, per tal de poder-ho cobrar.

Stant ajustats tots los sobredits magnífics, honorables y savis senyors en la aula jusana de la casa del Consulat, feta proposició per dits magnífics seniors cònsols, attés que per nostres spies tenim entes que en molts llochs de Fransa, per lo comptat de Foix, és a saber, a Maseres, a Llusanac y en molts de altres llochs, se aplagava gran número de jent de armes, y que Joan Cadell de Arsèguell se passejave dins la vila de Tarascó ab alguns cavallers francesos, y que cominaven de venir per aquesta terra ho en la vila de Puigcerdà, seran servits de aconsellar-nos lo faedor. Fonch determinat per dits magnífics senyors que de aquestes noves se done prompte avís a sa excel.lència, al senyor governador don Ramon Torrelles y als capitans de las fortaleses, y que sie redoblada la guarda de la muralla.

ACCE, Ajuntament de Puigcerdà, Registre de Consells de 1592 a 1596, fol. 100-101. E més, attés lo senyor cònsol Ricalent ha pagat, per coses del siti de Arsèguel, de trenta a quoranta ducats, conforme a la oferta s’era feta al senyor governador, an-li feta la pòlissa y mossèn Sala no la y vol registrar, aconsellaran lo ffaedor. Fonc determenat que diguen a mossèn Sala registro la pòlissa, sinó que la fasse registrar al notari, que dit senyor cònsols, que cobre àpoces [sic] y clarícies de tot lo que s’és pagat, axí de axò com lo demés s’és gastat per lo siti, perquè a la fi de sos comptes ho altrament li’n demanarem lo recobro a sa excel.lència, se’n pugue haver deguda rahó.

97

C E R E TA N I A 6 | 2012

PENDRE LA POSSESSIÓ DEL CASTELL DE ARÇÈGUEL: LA CONTRIBUCIÓ PUIGCERDANENCA ALS SETGES D’ARSÈGUEL (1587-1593)

31

1593-07-03 Els cònsols acorden prendre mesures davant l’avís de la presència de bandolers de Cadell68. 3.

ACCE, Ajuntament de Puigcerdà, Registre de Consells de 1592 a 1596, fol. 110v-111. Stant aiustats tots los sobredits magnífichs y savis senyors en la aula jusana de la casa del Consolat, ffeta proposició per dits senyors de cònsols que a vinguda una spia a senyor cònsol, que a Llusenac y a xexanta ho setanta bandolés de Cadell aplegats, y que havie entés se feyen alguns dos-cents hòmens dels de Fransa per entrar en esta terra, y se diu havien tirat devés Palleres y Donasà, y que los andorrans han triat llurs bèstias de les montanyes de Lles ab molta pressa, aconsellaran lo faedor. Fonc determenat que se’n don rahó al senyor governador, que fasse posar la terra a punt, y també los soldats, y sien avisats los del cap de montanya y tots los síndics, y a qui convingue, y també les fortaleses y lo senyor governador de Catalunya també.

4.

5.

6.

7.

Notes 1. Es tracta de les següents obres, que, cadascuna en el seu moment, van revolucionar l’enfocament i la importància que la historiografia atorgava al bandolerisme: REGLÀ, Joan: El bandolerisme català del barroc. Barcelona: Edicions 62, 1966 (segona edició); TORRES, Xavier: Nyerros i Cadells: bàndols i bandolerisme a la Catalunya moderna (1590-1640). Barcelona: Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Quaderns Crema, 1993. 2. Joan Reglà aporta algunes apreciacions especialment aplicables en el territori que ens ocupa: El bandolerisme es localitza, preferentment, a les zones dèbils dels Estats: les muntanyes –on els exèrcits no poden maniobrar i l’Estat perdia els seus drets- i les fronteres. En el cas pirinenc, i cerdà especialment, trobem una combinació d’aquests dos aspectes que resultarà explosiva per a la proliferació de les quadrilles de bandolers. REGLÀ, Joan: Op. Cit. p. 12. Per entendre el paper

C E R E TA N I A 6 | 2012

98

que jugava la frontera, molt especialment a Cerdanya, vegeu: OBIOLS, Lluís: “Relacions entre el comtat de Foix i el bandolerisme a l’Alt Urgell i la Cerdanya durant el segle XVI”. Ibix: annals del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, vol. 6. Ripoll: Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, 2010, p. 111132. Necessitat que ja reivindicava Xavier Torres el 1993. TORRES, Xavier: Nyerros i Cadells..., p. 19. Vegeu alguns exemples de l’ús de fonts locals per a l’estudi d’aquest tema en l’àmbit territorial que ens ocupa a OBIOLS, Lluís: “Relacions...”, i sobretot a OBIOLS, Lluís: “El bandolerisme a l’Urgellet i la Cerdanya al llarg del segle XVI”. Primeres Jornades Internacionals sobre violència social, bàndols i territori. Bellver de Cerdanya, 6 i 7 de novembre de 2010. En premsa. Cal fer explícit l’agraïment a l’Ajuntament d’Arsèguel per l’interès mostrat en l’estudi d’aquest episodi, i molt especialment a l’Erola Simon Lleixà, directora de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya, per les hores compartides, la idea d’elaborar aquest article, i les facilitats en la consulta de la documentació. En aquest article s’inclouen únicament els assentaments referents de forma directa als setges d’Arsèguel i la seva preparació i desenvolupament. Els Registres de Consells inclouen un nombre molt major d’apreciacions sobre el fenomen bandoler des d’un punt de vista més genèric, que no es publiquen en aquest estudi. MARTÍ SANJAUME, Jaume: Dietari de Puigcerdà amb sa vegueria de Cerdanya y sotsvegueria de vall de Ribes. Ripoll: Impremta i llibreria de Llorenç Bonet i Batlle, 1926, p. 184-185. Resultaria molt interessant poder elaborar una evolució cronològica de la dependència jurisdiccional d’algunes poblacions del Baridà. Els canvis en les senyories ajudarien a entendre les relacions entre famílies i territoris que, molt sovint, són factors clau per interpretar les bandositats a les que es vinculen certs sectors. De totes maneres, aquest objectiu excediria l’abast d’aquest article, i resultaria especialment costós, ja que es tracta d’un aspecte encara inèdit pel què fa a la major part de les nostres contrades. En tot cas, sabem que en el fogatjament de 1365-1370, Arsèguel i Arànser apareixen, entre altres, com a possessions de Berenguer d’Oms, espòs de Beatriu de Saga. CATALÀ, Pere: Els Castells Catalans. Volum VI, segona part. Barcelona: Rafel Dalmau, 1967-1979, p.11271128. No obstant, en el fogatjament de 1378, Arsèguel, Vilanova de Banat, Prullans i la Bastida [de Prullans] se citen com a possessions de Jaume Cadell, mentre que Arànser apareix com a possessió de Ramon de Juià. REDONDO GARCÍA, Esther: El fogatjament general de Catalunya de 1378. Barcelona: Consell Superior d’Investigacions Científiques, Institució Milà i Fontanals, Departament d’Estudis Me-

PENDRE LA POSSESSIÓ DEL CASTELL DE ARÇÈGUEL: LA CONTRIBUCIÓ PUIGCERDANENCA ALS SETGES D’ARSÈGUEL (1587-1593)

dievals, 2002, p. 36, 38, 42. Entre aquestes dues dates la senyoria d’Arsèguel deuria passar de Berenguer d’Oms a mans dels Cadell. No deixa de ser significatiu que es documenti un Bernat Cadell com a procurador de Berenguer d’Oms, que també trobarem citat com a senyor d’Arsèguel, potser el primer Cadell que va ser senyor de la població? ALART, M: Inventaire-sommaire des Archives Départementales antérieures a 1790. Pyrénées-Orientales. Archives CivilesSérie B. París: Imprimerie et Librairie Administratives de Paul Dupont, 1886, p. 177, 183. Pel que fa a Arànser, sembla que Ramon de Juià hauria comprat la senyoria d’aquesta i altres poblacions del Baridà l’any 1371 a Beatriu, filla d’Arnau de Saga i esposa de Berenguer d’Oms. CAPEILLE, Jean: Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Marseille: Laffite Reprints, 1978, p. 287, mentre que l’any 1404, Violant, filla de Ramon de Juià, atorgava en dot a Joan Cadell (senyor d’Arsèguel i Vilanova de Banat, fill de Joan Cadell, difunt) els pobles d’Arànser i Músser, juntament amb altres possessions. ACCE, Fons Notarial de Puigcerdà, Ramon Mauri I, Firmitatis et extraneorum 1403, f. 99; notícia que dec a l’amabilitat habitual de Sofia Garçon Peyrí. A partir d’aquest moment, la branca dels Cadell d’Arsèguel seria senyora d’aquesta població i també d’Arànser i Vilanova de Banat. Al segle XVII, però, els Cadell es van veure obligats a vendre aquesta darrera senyoria, en un procés prou llarg i complex. Vegeu-ho a OBIOLS, Lluís: “Els Cadell en crisi: problemes econòmics d’una família de bandolers als segles XVI i XVII”. Les crisis al Pirineu: passat, present i futur. Sisenes Trobades Culturals Pirinenques. Societat Andorrana de Ciències, et cetera, 2010, p. 27-35. Una segona branca de la família va posseir la senyoria de Prullans i una tercera va ser titular de la senyoria d’Espirà de Conflent, ambdues des de principis de segle XIV. Catalunya Romànica. Vol. VII: La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1984-1998, p. 39-41. 8. Per seguir l’episodi, que allargaria innecessàriament aquest article, podeu consultar OBIOLS, Lluís: “Relacions...”. Tot i que la notícia no és del tot clara, després de l’assassinat del veguer del bisbe d’Urgell a mans de Joan Cadell l’any 1539, el rei declara la seva voluntat de tomar a nuestra mano y poner por tierra el castillo de Arseguell, que es del dicho Joanot Cadell. Íbidem, p. 118. 9. Sense pretendre fer un buidat de la documentació que ens permet confirmar aquestes relacions familiars, podeu veure’n algun exemple (juntament amb altres aspectes sobre els Cadell i els setges d’Arsèguel) a OBIOLS, Lluís: “Els Cadell en crisi...”. 10. Vegeu OBIOLS, Lluís: “Relacions...”, p. 119-120. 11. Ja el 1954 Joan Reglà va publicar un article on destacava aquest robatori. REGLÀ, Joan: “Los envíos de

metales preciosos de España a Italia a través de la Corona de Aragón y sus relaciones con el bandolerismo pirenaico”. Estudios de Historia Moderna, tom. IV. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas-Universitat de Barcelona, 1954, p. 191203. 12. Segurament no és casual que aquesta moneda es traslladi cap a Querol, una vall tradicionalment vinculada a les quadrilles afins als Cadell. A més, en aquest moment el lloctinent d’alcaid dels castells de Puigcerdà, Querol i Torre Cerdana és ni més ni menys que el propi Joanot Cadell (vegeu el document 1 de l’annex). Tal com exposaven els síndics de Cerdanya al Consell d’Aragó el 1591, quant los lladres de la moneda de Sidamont agueren fet lo robo de dita moneda y foren arribats en lo lloc de Arsèguel, alguns hòmens de dita vall [de Querol] (...) anaren en dit lloc de Arsèguel a recebir-los, y dits lladres (...) los comanaren la moneda, y aquells la prengueren y carregaren en dues o tres egues y se la n’aportaren a Carol, y dits lladres arribaren també en dita vall, y allí foren recullits y molt benvinguts. Arxiu de la Corona d’Aragó (en endavant, ACA), Consell d’Aragó (en endavant, CA), 342, s.n. 13. Per a l’estudi d’aquest episodi, vegeu: TORRES, Xavier: “Alteracions aragoneses i bandolerisme català. Nyerros i Cadells a les terres de Ponent (1579-99). Recerques, núm. 22. Barcelona: Curial, 1989, p. 137154. Vegeu també: COLÁS LATORRE, Antonio; SALAS AUSÉNS, José Antonio: Aragón en el siglo XVI: alteraciones sociales y conflictos políticos. Zaragoza: Departamento de Historia Moderna, Universidad de Zaragoza, 1982, especialment les pàgines 142-144. 14. Realment l’ambient d’agitació era generalitzat. L’abril de 1587 també es produeixen profundes diferències entre parcialitats a la vila d’Oliana. PUJOL, Pere: “Sant Josep de Calassanç: oficial del Capítol d’Urgell”. Obra Completa. Ed. a cura de Joan Riera. Valls d’Andorra: Editorial Andorra, 1984, p. 304. 15. A primers de març de 1587 es documenta l’arribada del jutge Joan Castelló, de la Reial Audiència, per posar pau a les qüestions y parcelitats de la present vila [de Puigcerdà]. GALCERAN VIGUÉ, Salvador: Dietari de la fidelíssima vila de Puigcerdà. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, 1977, p. 76. Vegeu-ho també al document 3 de l’annex. Les cartes del virrei referents a la persecució de bandolers són freqüents. Vegeu, per exemple, ACA, Reial Cancelleria (en endavant, RC), 4757, fol. 224v-226 (7 de març, el virrei es queixa de la passivitat de les vegueries i poblacions en la persecució dels lladres de la moneda robada a Sidamon); fol. 257v (13 de maig, el virrei demana la col·laboració del veguer Boquet de la Seu d’Urgell, malgrat el seu parentiu amb Joan Cadell); 4755, fol. 258-259v (13 de maig, instruccions per a l’algutzir Pau Fluvià, encarregat del segresta-

99

C E R E TA N I A 6 | 2012

PENDRE LA POSSESSIÓ DEL CASTELL DE ARÇÈGUEL: LA CONTRIBUCIÓ PUIGCERDANENCA ALS SETGES D’ARSÈGUEL (1587-1593)

ment de la jurisdicció d’Arsèguel entre altres llocs); 4757, fol. 269v-270v (9 de juny, el virrei es queixa que els oficials reials hagin deixat el castell d’Arsèguel en mans de Baltasar Riembau de Víllec, atesa la seva relació amb Joan Cadell). 16. Sobre aquesta possible entrada de francesos a través de la portella d’Orlu, vegeu GALCERAN VIGUÉ, Salvador: Op. Cit., p. 76-77. A la Seu es va produir l’assassinat de dos ciutadans la vigília de Reis al portal de Tredós, i el consell de la ciutat va acordar anar a Arsèguel per demanar a Joanot Cadell que els fes entrega dels bandolers responsables del delicte. Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell (en endavant, ACAU), Fons de l’Ajuntament de la Seu, Llibre de Consells de 1578 a 1616, fol. 190-190v. L’1 d’abril es va produir una brega entre els ciutadans de la Seu i un tal Plometa, acompanyat de quaranta francesos. Pel que fa pròpiament a la Seu, no hem d’oblidar que el bisbe fra Hug Ambròs de Montcada havia mort el desembre de 1586, i el nou bisbe fra Andreu Capella no va arribar a la ciutat fins al desembre de 1588. El bisbe, com a senyor jurisdiccional de la Seu, era una figura important des del punt de vista del manteniment de l’ordre públic, i era, a més, una figura generalment externa, sense els condicionants que alguns canonges podien tenir a favor o en contra de les bandositats del territori, sigui per relacions familiars o simplement per interessos coincidents. PUJOL, Pere: Op. Cit., p. 302, 306-308. 17. El 22 de desembre el virrei escriu cartes a les autoritats de Ribes, Agramunt, Vic, Manresa, Cardona, Pallars, Ripoll, Berga i altres indrets, així com al governador del Rosselló, demanant-los efectius militars per al setge del castell d’Arsèguel. ACA, RC 4758, fol. 267v-268v. 18. GALCERAN VIGUÉ, Salvador: Op. Cit., p. 77. ACA, RC 4758, fol. 269-269v. 19. GALCERAN VIGUÉ, Salvador: Op. Cit., p. 77. 20. Vegeu els diferents documents emesos per la Cancelleria reial amb aquest objectiu el 13 de gener de 1589 a ACA, RC 4759, fol. 225v-238v, i l’11 de febrer a 4759, fol. 240-240v i a 4760, fol. 69-69v. 21. Si més no, a final de juliol de 1589, Joan Cadell escrivia una carta dirigida als cònsols de la Seu d’Urgell, i la signava en Arsèguel. ACAU, Fons de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, Correspondència, 1589; i el desembre de 1591 aquesta confiscació encara no s’havia produït. ACA, RC, 4760, fol. 227-229. 22. Per una banda, Joan Cadell demana perdó per les seves actuacions delictives. A la carta dirigida als cònsols de la Seu que acabem de citar assegura la seva col·laboració per poder fer mon descàrec l’any 1589, i el 1590 el Consell d’Aragó debat la possibilitat que Joan Cadell serveixi al rei defensant la frontera amb França o enviant-lo a lluitar a Oran (possibilitat que tampoc es materialitza). ACA, CA, 266, núm. 16. A

C E R E TA N I A 6 | 2012

finals de 1591 encara es valora la offerta que havien feta los bandolers de la voluntat de Cadell de exir d’esta terra y anar a servir a sa Magestad en la guerra. ACA, RC, 4761, fol. 65. Per altra banda, però, les seves quadrilles continuaven actuant impunement en alguns episodis prou significatius, com el setge de la població de Cubells, o l’expulsió de l’abat i monjos del monestir de les Avellanes per part dels Averó de Cubells (vinculats a Joan Cadell), monestir en el qual pussieron allí por abbad a un amigo suyo que se llama T. Abella de la Seu de Urgel, diziendo que Joan Cadell se lo havía escripto. Vegeu TORRES, Xavier: Nyerros i Cadells..., p. 109-120. També el març de 1589, bandolers afins a Joan Cadell (entre els quals hi havia els mítics germans Garreta d’Oliana), entraren en casa de Francesc Vilana, collidor dels drets de les entrades y exides del General en la vila de Oliana, y de allí robaren y se’n portaren los libres y diners. Vegeu-ho a Biblioteca de Catalunya, Fullets Bonsoms, núm. 2376. Vegeu també el memorial que els paers de Lleida van enviar l’estiu de 1589 al Consell d’Aragó, en el qual denuncien que el poder dels bandolers es porque tienen su fuente en la montaña, en un lugar llamado Arsègol, que es señor d’el Joan Cadell, el qual los mantiene y tiene allí los más principales d’ellos casados en el dicho lugar, y de allí salen para hazer todas las maldades, y allí suben los cautivos y robos. ACA, CA, 265, núm. 26. El propi oncle de Joanot Cadell, Joanot Cadell i Ribó, casat a Artedó, escriu l’any 1590 als cònsols de la Seu d’Urgell especificant que desitg en gran manera se pose algun orde y remey en aquella casa de mon nebot Cadell de Arcèguel, que’m par s’i mire molt poch, y seria de rahó mirar-hi molt, que de aquí nos ha de venir lo millor medi per a traure la mala gent de la terra. ACAU, Fons de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, Correspondència, 1590. 23. El 22 de febrer els cònsols de Castellbò escrivien a Alemany de Tragó exposant-li la preocupació per les quadrilles de bandolers que fan tans homicidis y robatoris, incendis, insestos y altres maleficis que saben més a heretgia que a crestiandat, i que, utilitzant una expressió prou contundent, per allí hont passen ho dexen tant net com lo foc. ACA, CA, 344, s.n. El 23 de març, Alemany de Tragó, que havia arribat com a governador del vescomtat, escriu al rei que en mitad del biscondado stavan alojados dozientos bandoleros, y son ellos Cadel, Phelipe de Queralt y Averó, con otros caudillos y capitanes (...) y tras d’esso, en el robar y vellaquerías, después que’l mundo anda no se ha oído maiores desvergüensas. ACA, CA, 344, s.n. Els cònsols, síndics i consellers del Consell General del Vescomtat de Castellbò, amb la mateixa data, exposen al rei que los bandolers se aposenten en nostres cases, de les quals no ixen fins a tant que han acabat les provisions que en elles tenim, i agraeixen l’enviament d’Alemany de Tragó com a governador, especificant que a

100

PENDRE LA POSSESSIÓ DEL CASTELL DE ARÇÈGUEL: LA CONTRIBUCIÓ PUIGCERDANENCA ALS SETGES D’ARSÈGUEL (1587-1593)

la sua entrada [els bandolers] se’n són anats dels llochs de aquest vescomdat a la part de Baridà y Arsèguel. ACA, CA, 343, s.n. L’endemà, Alemany de Tragó envia una carta a Gerònim Gassol, en la qual especifica que anda Phelipe de Queralt entre ellos echo un loco sin honra ni juhizio, Cadel que pretende que con esta furia hará el rey lo que él querrá, por los lugares del Cabildo y del Obispo se andan matando las gentes y haziendo cosas de herejes. ACA, CA, 344, s.n. I encara el 24 de maig, els cònsols, síndics i consellers envien una carta al rei defensant Alemany de Tragó i demanant-li que continui en el càrrec de governador, davant les pretensions de Lluís de Gravalosa, que havia ocupat aquest càrrec, i que es negava a abandonar-lo. ACA, CA, 344, s.n. 24. Vegeu els documents 4 i 5 de l’annex (robatori perpetrat a la Llaguna a finals de maig, en el qual sembla clar que hi tindria alguna influència Joanot Cadell d’Arsèguel), 25. Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, fons de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, Llibre de Consells de 1578 a 1616, fol. 343-343v. 26. Vegeu el document número 6 de l’annex. 27. Vegeu el document número 7 de l’annex. 28. Vegeu el document número 8 de l’annex. 29. ACA, RC, 4763, fol. 7v-8. 30. GALCERAN VIGUÉ, Salvador: Op. Cit., p. 60. Malgrat que al text hi figura la data de 1593, tenim clar que el setge es produeix el 1592. El text del dietari, a més, està escrit anys després, motiu pel qual és fàcil d’entendre que el cronista hagi comès aquest petit error en la cronologia. 31. ACAU, Fons de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, Llibre de Consells de 1578 a 1616, fol. 344. 32. Vegeu el Dietari de l’Antic Consell Barceloní, vol. VI, pàg. 436-438. 33. Vegeu els documents número 14 (24 de setembre), 15 (26 de setembre), 17 (3 d’octubre) i 18 (7 d’octubre). 34. ACA, RC, 4761, fol. 235v-237 (4 d’octubre); fol. 237v-238 (5 d’octubre); 4762, fol. 225-226 (8 d’octubre); 4763, fol. 9v-10 (14 d’octubre). 35. ACA, Generalitat (en endavant, GEN), Deliberacions, N-157, f. 1080-1086v (7-8 d’octubre). Trobem moltes altres dades sobre la gestió d’aquest assumpte (d’una importància menor per al relat dels fets) als folis següents. La decisió de pagar quatrecents soldats va meréixer fins i tot una carta d’agraïment signada pel rei. Vegeu-la a Ibídem., fol. 1107v1110v. 36. ACA, RC, 4763, fol. 8. 37. ACA, GEN, sèrie V, 243, doc. 53. La resposta dels diputats del General i altres aspectes sobre l’organització d’aquest contingent, a ACA, GEN, Lletres trameses, N-809, fol. 58 i següents. 38. Per exemple, el jurista Jeroni Saconominas, establert

a Barcelona, recull en un llibre de memòries el moment en què lo cavaller Cadell se n’anà del seu castell d’Ersègol que té en Hurgell ab tota sa gent, en al qual estigueren retirats y fets forts dos mesos y mitx, per lo que lo rei Falip los volia pendre, per ser dit Cadell lo capità y dit castell lo niu dels bandolés de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, ms. B-29, fol. 39v. Vegeu un estudi sobre aquestes memòries a SIMON I TARRÉS, Antoni: Cavallers i ciutadans a la Catalunya del cinc-cents. Barcelona: Curial, 1991, p. 179 i següents. Per al setge del castell, a banda de les tropes enviades pel virrei, la Generalitat o alguns nobles, es van demanar sometents a poblacions força allunyades, com per exemple Ripoll o Balaguer (ACA, RC, 4761, fol. 258-258v, 261v-262). Igualment, els cònsols de Bagà, en una carta escrita a Enric de Cardona el 12 de novembre de 1592, justifiquen el retard en la resposta per havery aguts tants impediments que la gent stava molt desasosegada, perquè, ab esta perturbació del citi d’Arcègol, cada dia y avia somatents y la un dia avian de anar uns y altre dia altres, en fi que may se podia trobar en la vila los qui eren mester per a fer la resposta. SERRA I VILARÓ, Joan: Baronies de Pinós i Mataplana: investigació als seus arxius. Bagà: Centre d’Estudis Baganesos, 1989 (reproducció facsímil), vol. I, p. 281-282. En una carta de Jeroni d’Argensola als diputats del General s’especifiquen les següents quantitats: 50 soldats que havien vingut amb ell, 200 per part d’Alemany de Tragó, 100 soldats castellans i 50 soldats del baró d’Erill. ACA, GEN, sèrie V, 243, doc. 92. A banda, ja hem vist com s’havien enviat més tropes per part d’altres indrets i institucions. 39. Vegeu els documents 24 (13 d’octubre) i 26 (26 d’octubre) de l’annex. 40. AHCB, Ms. B-29, fol. 39v. Dietari de Jeroni Saconominas. 41. Vegeu document 27 de l’annex. 42. GALCERAN VIGUÉ, Salvador: Oc. Cit. pàg. 61. Posteriorment es van anar fent diligències per capturar alguns dels bandolers fugits, que es tenia constància que s’havien empresonat a Andorra. ACA, RC 4762, fol. 233v-236 (6 de novembre). Disposem d’un document excepcional, la crida del virrei on es declaren enemics del rei els bandolers encastellats a Arsèguel, una llista amb 126 noms o malnoms que ens permeten acotar en la major part dels casos la seva procedència geogràfica. Vegeu-la a ACA, RC, 4863, fol. 82v-84v (30 de juny de 1593). 43. ACA, GEN, sèrie V, 243, doc. 92 (2 de novembre). 44. ACA, GEN, sèrie V, 243, doc. 93 (3 de novembre). 45. ACA, GEN, Deliberacions, N-157, f. 1106-1107v (9 de novembre). 46. Dietari de l’Antic Consell Barceloní, vol. VI, pàg. 439-440. El Consell reclamava que aquest interrogatori es fes de pressa, perquè els soldats estaven a

101

C E R E TA N I A 6 | 2012

PENDRE LA POSSESSIÓ DEL CASTELL DE ARÇÈGUEL: LA CONTRIBUCIÓ PUIGCERDANENCA ALS SETGES D’ARSÈGUEL (1587-1593)

punt per embarchar-se a la galera de Sicília que està en lo moll, per passar-se en Itàlia o Flandes. Encara el 20 de novembre, el germà de Jeroni d’Argensola insistia en aquest sentit als diputats del General. ACA, GEN, Deliberacions, N-157, f. 1120-1120v. 47. ACA, RC, Varia, 18, fol. 24. Es tracta d’un volum que recull les sentències dels greuges presentats a les Corts de 1599. 48. Vegeu document número 30 de l’annex. Vegeu les cartes d’agraïment per les accions preventives que s’havien dut a terme a Puigcerdà en motiu d’aquesta notícia, dirigides als cònsols i al veguer de part del virrei el dia 20 de novembre, a ACA, RC, 4761, fol. 258v-259v. Encara el juliol de 1593 es tem l’entrada de bandolés de Cadell. Vegeu document número 33 de l’annex. I encara el 1600 se cita una quadrilla de bandolers de las reliquias de Arsègal y otros de la voluntad de Cadel. ACA, CA, 345, s.n. Podríem trobar molts altres exemples de bandolerisme vinculat als Cadell en dates posteriors, però la seva vinculació amb els setges i destrucció del castell d’Arsèguel ja seria molt menor, per la qual cosa els obviem en aquest article. Podeu veure’n algun cas en els estudis ja citats de Joan Reglà, Xavier Torres i Lluís Obiols. 49. ACA, RC, 4761, fol. 256v-257 (17 de novembre). GALCERAN VIGUÉ, Salvador: Op. Cit., p. 61. 50. El 1595 demana perdó juntament amb diversos cavallers a canvi d’anar a lluitar amb les forces reials a l’estranger. ACA, CA, 265, núm. 72. El 1598 torna a demanar-lo, especificant que no ha perdido la devoción que siempre tuvo al servicio de vuestra magestad, i oferint-se a servir a la frontera en las partidas de Puigcerdán y Seu de Urgel, donde su persona podrá ser de algún servicio, por quanto con el favor de sus pariente y amigos puede con mucha prestesa juntar hasta quinientos hombres, todos jente plática y bellicosa. ACA, CA, 477, s.n. Més endavant, el 16 de març de 1602 ja es documenta Susanna de Cadell, vidua relicta illustris domini Joannos de Cadell, quondam, domini de Arsèguel et de Vilanova de Banat. Arxiu Capitular d’Urgell, Cartulari Modern, volum 1, fol. 410. 51. Les úniques referències explícites sobre els setges d’Arsèguel que podem localitzar als Llibres de Consells de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell són dues conclusions, una d’elles datada el dia 1 de setembre de 1592: fonch conclòs que’s fasse alguna sentinella y guarda en les muralles de la present ciutat per la gent aplegada que y ha en lo lloch de Arcèguel y altres parts, y també que’s tingue guarda en lo portal per lo recel de la pesta y que en aquella assistesque un prom y dos jurats, y que s’i tingue millor compte que no fins assí, pux se té males noves y és cosa tant perillosa; i la segona datada el 29 del mateix mes, en què es deixa constància de l’arribada del capità Jeroni d’Argensola. ACAU, Fons de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, Llibre de Consells de 1579 a 1616, fol. 343-344.

C E R E TA N I A 6 | 2012

52. Apreciació que agraeixo a l’Erola Simon Lleixà. 53. Sobre aquest aspecte, vegeu l’acord pres el 23 d’octubre de 1569 pels cònsols de Puigcerdà: com sie menester aplegar los síndics y jurats de la terra que’s fes senyal de destirar una pessa de artilleria, y com y agués mester ningú negoçi de necessitat que se’n tirassen dues de pesses de artilleria, y en axò que la gent que s’armàs y se posàssen a punt, y a les tres pesses de artilleria, que totom acudís a Puigcerdà. Arxiu Comarcal de la Cerdanya (en endavant, ACCE), Registre de Consells de 1566 a 1572, fol. 164-164v. 54. El “pes de la farina”, juntament amb el “pes del rei” i la carnisseria de la vila, es trobava a l’anomenada “Casa dels quinze pilars”, al mig de la plaça Major de Puigcerdà. GALCERAN VIGUÉ, Salvador: La indústria i el comerç a Cerdanya: estudi sòcio-econòmic segons les “ordinacions mustassaph”. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, 1978, pàg. 42, nota 71. 55. Aquest assentament no està directament relacionat amb els setges d’Arsèguel, però s’inclou en l’estudi, ja que és la única font coneguda fins al moment on se cita Joanot Cadell com a lloctinent d’alcaid dels castells de Puigcerdà, Querol i Torre Cerdana. Que ell ocupi aquest càrrec és significatiu si tenim en compte la importància de la vall de Querol com a via d’entrada i d’evasió de quadrilles bandoleres, i també ens ajuda a entendre que la moneda robada el febrer de 1587 a Sidamon tingués com a destinacions Arsèguel i la vall de Querol. Ja Xavier Torres especificava que el càrrec d’alcaid era, doncs, una peça clau en la vigilància del passadís querolà. TORRES, Xavier: Nyerros i Cadells..., p. 155-156. Igualment, els cònsols de Puigcerdà especifiquen, en una carta d’aquest moment sense datar, que les fortaleses de la vall de Querol són la clau d’esta terra, i que se pot dir que lo mal o lo bé de esta terra nos té de venir per la vigilànçia o descuit que serà en ditas fortalesas. ACCE, Ajuntament de Puigcerdà, Correspondència, segle XVI. Per compendre la importància del sistema de defensa de la vall de Querol, consulteu DELCOR, Maties: “Una descripció de la vall de Querol del jurisconsult Antoni Oliba (s. XVI)”. Urgellia: anuari d’estudis històrics dels antics comtats de Cerdanya, Urgell i Pallars, d’Andorra i la Vall d’Aran. Vol. VIII. La Seu d’Urgell: Societat Cultural Urgel·litana, 19861987, p. 431-457. Sobre la destinació de la moneda del robatori de Sidamon, vegeu la versió que els síndics de Cerdanya van enviar al Consell d’Aragó a la nota 12. 56. Vegeu la nota 53. 57. Si tenim en compte que el dia 1 de setembre els Llibres de Consells de la Seu ja fan referència a la gent aplegada que y ha en lo lloch de Arcèguel (vegeu nota 51), aquest assentament ens pot fer suposar que la “Torre de mossèn Cadell” (cal suposar que l’actual

102

PENDRE LA POSSESSIÓ DEL CASTELL DE ARÇÈGUEL: LA CONTRIBUCIÓ PUIGCERDANENCA ALS SETGES D’ARSÈGUEL (1587-1593)

Torre de Cadell?) podria haver estat confiscada, o com a mínim ocupada, en aquest moment, en el procés de preparació del setge d’Arsèguel. 58. Ramon de Torrelles, alcait del castell de Bellver. Vegeu: BLASI SOLSONA, Joan: El castell de Bellver de Cerdanya: Una fortalesa de frontera entre França i Espanya. Bellver de Cerdanya, Sant Vicenç de Castellet: Ajuntament de Bellver de Cerdanya, Farell, 2002, p. 63. 59. Josep Mur, jutge de la Reial Audiència. 60. Vegeu nota 53. 61. Paraula dubtosa, potser procedent del verb abroquerar: valer-se d’algun mitjà de defensa (Diccionari Català-Valencià-Balear Alcover Moll). 62. Es refereix al castell de Lordat, magnífica fortificació situada a la vall de l’Arieja, a tocar de les poblacions d’Urs i Lausenac, entre Acs i Tarascó. 63. Vegeu nota 54. 64. Potser provinent del verb pronunciar? 65. Preterir: morir, deixar d’existir (DCVB). 66. Transcripció dubtosa. Potser utilitza la partícula “pus” com a pronom equivalent a “res més” (tal com s’especifica al DCVB), per indicar que l’alcaid Sorribes guardi únicament el castell, sense ocupar-se d’altres assumptes. L’alcaid Nuri Joan Sorribes havia estat acusat de protegir la bandositat de Joanot Ca-

dell. Els síndics del comtat de Cerdanya ho exposaven de forma clara el 1591 al Consell d’Aragó: Antes que Nuri Joan Sorribes fos alcait dels castells de Puigcerdà, Carol y Torr Cerdana (...) en dit castell se feye molt bé sempre lo servey del senyor rey (...). Despruix a esta part de dit Sorribes és alcait de dits castells, són estats aquells cau de lladres de pas y de bandolers y altra mala gent (...). Finalment és dit Sorribes capità y emparo dels bandolers de la parcialitat de Arsèguel y Carol y altra mala gent en lo comptat de Cerdanya. ACA, CA, 342, s.n. Potser no resultaria estrany pensar que, en aquesta situació, es demani a l’alcaid Sorribes que no es mogui del castell mentre els cònsols de Puigcerdà van amb el sometent per a perseguir els bandolers que havien fugit del setge del castell d’Arsèguel. 67. S’inclou aquest assentament ja que, tot i no quedar del tot clar, pot referir-se a la participació als setges d’Arsèguel o, almenys, a la persecució de quadrilles de bandolers en el moment del segon setge. 68. Tot i no fer referència estrictament als setges d’Arsèguel, s’ha transcrit aquest assentament, ja que ens informa del manteniment de quadrilles de bandolers vinculades d’alguna manera a Joanot Cadell encara el juliol de 1593.

103

C E R E TA N I A 6 | 2012