MENCHON, J.: “Gestió del patrimoni històric a Tarragona, comentaris.” 7 trobada de les Egipciaques. Centres Històrics, el valor del context. Patrimoni 2.0 – UB, Barcelona 28-29 novembre de 2013. Barcelona 2014, p. 153-182.

Centres històrics: el valor del context Coordinadors: Pilar Giráldez, Màrius Vendrell

Patrimoni 2.0 Edicions www.fempatrimoni.cat Barcelona, 2014 ISBN 978-84-938711-3-0

Gestió del patrimoni històric a Tarragona, comentaris Joan Menchon Bes La convivència1 d'una ciutat del segle XXI com Tarragona amb el seu passat històric és complexa i a un temps enriquidora. Entren en joc variables i necessitats paral·leles i alhora tangents: el coneixement històric, la seva protecció i conservació en una ciutat en creixement, posada en valor i socialització. Hi ha doncs una complicada i problemàtica dialèctica moltes vegades de difícil solució. La inclusió del Conjunt Arqueològic de Tàrraco a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO (any 2000) ha comportat un compromís tant institucional com ciutadà. A tot això hem de sumar una realitat evident. Pensem que Tarragona és una ciutat viva, amb activitat cultural, amb inquietuds, amb els seus pros i contres, i amb ganes de projectar com a polis del segle XXI. En 2017 serà seu dels Jocs del Mediterrani; la Universitat Rovira i Virgili és un referent en la investigació química i en la prehistòrica amb els instituts d'Investigació Química (ICIQ) i el de Paleoecologia i Evolució Humana (IPHES), als quals hem de sumar el d'Arqueologia Clàssica (ICAC). El port té una intensa activitat i manté encara una important !ota pesquera. El polígon petroquímic és un altre referent. Una àmplia àrea de grans superfícies al costat del comerç tradicional l'estan consolidant com a ciutat de compres. Al costat d'això, el turisme que va canviant el seu per"l de sol i platja al de cap de setmana i cultural / patrimonial. En els últims anys ha incrementat la seva oferta hotelera i gastronòmica, tant en quantitat com en qualitat; a això hem d’agregar l'activitat cultural, amb dos teatres, cinemes i un important associacionisme tan actiu com reivindicatiu. Les festes locals, Sant Magí i Santa Tecla són un referent en la cultura tradicional i popular de Catalunya, a les quals hem d’afegir la Setmana Santa i el que podem de"nir com el festival de reconstrucció històrica més important d'Europa, Tàrraco Viva.

Skyline de la ciutat de Tarragona des de la muntanyeta de l’Oliva

1 Text corresponent a la conferència “Patrimoni històric, urbanisme i municipalisme, el cas de Tarragona”de la 7a Trobada de les Egipcíaques, Centres històrics: el valor del context, celebrades a Barcelona els dies 28i 29de novembre de 2014.

153

Joan Menchon Bes

El panorama és ric i complex, i ha permès resistir una mica millor la important crisi que pateix l'Estat espanyol en els últims anys. Malgrat tot no s'ha lliurat de la situació, que es veu especialment en els sectors de construcció i serveis. Cal augmentar la diversi"cació de les ofertes, i en aquest marc el patrimoni històric és una oportunitat per a la ciutat i el territori. En aquest sentit hi ha els projectes de captació de turisme cultural i de cap de setmana, de creuers i últimament el procedent del món jueu o l’interessat en l’enoturisme. La inclusió del Conjunt Arqueològic de Tàrraco a la Llista del Patrimoni Mundial ha fet augmentar de forma important la conscienciació de la ciutat per entendre el patrimoni històric, ja no com un passiu sinó com un actiu, com una oportunitat, que no l'única, però sí força important i un motiu d’orgull ciutadà. A l'omnipresència de monuments com la Muralla hem de sumar la inseparable visió de la mar des del Balcó del Mediterrani, al costat l'Am"teatre. El Passeig de Sant Antoni mostra un imponent llenç de muralla al costat de la torre de Pilats. A la plaça de l'Ajuntament els edi"cis tenen la mateixa amplada que correspon a les voltes del Circ. Al carrer Major no falten els comerços que han recuperat escalinates romanes, arcs medievals, velles parets i antigues pedres decorades... Al costat dels murs de la plaça del Fòrum continua el mercat dels dimecres i dissabtes, donant continuïtat a un espai comercial existent des de l'edat mitjana. Les processons de Sant Magí, Santa Tecla i de Setmana Santa continuen passant pels espais per on anava la pompadel culte imperial. La plaça de les Cols i el pla de la Catedral són escenari dels castells, que formen part del Patrimoni Immaterial de la UNESCO. En conclusió, el patrimoni històric de Tarragona és tan important com quotidià. I això ho fa a un temps tant omnipresent com invisible. És la contradicció del dia a dia, que et fa valorar el que entens com a teu, i de vegades no caure en el compte que hi formes també part.

Un exemple de forti"cacions d’època moderna integrat en la trama urbana: baluard del Roser i una torre baix medieval del municipi, mas de Cusidor.

154

Gestió del patrimoni històric a Tarragona, comentaris

M arc legal Una sèrie d'edi"cis i conjunts de Tarragona tenen la protecció màxima que ofereix la llei catalana, Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN): Conjunt Històric (inclou el subsòl - Decret 652/1966de 10.03(BOE 22.03.1966) Zona Arqueològica a tot el municipi) Muralles Romanes Reial Decret 24.03.1884 (Gaceta de Madrid 12.04.1884) Aqüeducte de les Ferreres o Pont del Reial Ordre 03.04.1905 (Gaceta de Madrid Diable 12.04.1905) Catedral Am"teatre i església de Santa Maria Reial Ordre 05.08.1924 (Gaceta de Madrid de del Miracle 9.08.1924) Pretori Romà o torre de Pilats Reial Ordre 28.07.1926 (Gaceta de Madrid de 30.07.1926) Torre dels Escipions Necròpolis Paleocristiana Decret 3.06.1931 (Gaceta de Madrid de 04.06.1931) Ruïnes de la plaça del Pallol Pedrera del Mèdol Fòrum Romà o de la Colònia Decret 26.03.1954(BOE 06.04.1956) Voltes del Circ (capçalera oriental) Decret 1299/1963, de 16.05(BOE 01.06.1963) Teatre Romà Resolució de 5.12.1977 (BOE 03.01.1978) resolució CLT 1691/2013de 17.07 en què s’arxiva i s’incoa expedient de BCIN del Teatre i Termes com a Monument Històric i Zona Arqueològica (DOGC 02.08.2013)

Aquests BCINs en la seva totalitat o en part (Conjunt Històric, Catedral) formen part del Conjunt Arqueològic de Tàrraco inclòs a la Llista del Patrimoni Mundial i al qual hem de sumar: Vil·la dels Munts (Altafulla) Arc de Berà (Roda de Berà) Vil·la de Centcelles (Constantí)

Reial Decret 2.02.1979(BOE 21.03.1979) Reial Ordre de 28.07.1926 (Gaceta de Madrid 30.07.1926) Decret 3.06.1931 (Gaceta de Madrid 04.06.1931)

També hem d’afegir les forti"cacions, torres i altres exemples d'arquitectura militar protegits pel Decret de Protecció de Castells (BOE 05.05.1949, recollit en les disposicions corresponents de les lleis 16/1985i 9/1993), els escuts, emblemes, pedres heràldiques, rotlles de justícia, creus de terme i pedres similars d'interès històric (BOE de 1963.03.30), i l'Art Rupestre (d'acord amb l'art. 40 de la Llei 16/1985), els fons del Museu Nacional Arqueològic i Necròpolis Paleocristiana (BOE de 1962.03.09) i l'Arxiu i 155

Joan Menchon Bes

Biblioteca Provincial sotmesos al seu règim jurídic (art. 60 de la Llei 16/1985). Al municipi de Tarragona hi ha un altre bé inscrit com a part integrant del conjunt de l'Art rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (1998): l'abric de l’Apotecari. També ho és, el Reial Monestir de Santa Maria de Poblet (1991). A més els castells i la dieta mediterrània formen part del Patrimoni Cultural Immaterial des de 2010 i 2013 respectivament. Finalment el Delta de l'Ebre forma part de la Llista de Reserva de la Biosfera (2013) i s'ha iniciat l'expedient per a que la comarca vinícola del Priorat sigui inclosa a la Calc d’una de les pintures de l’abric de l’Apotecari, inclosa a la Llista del Patrimoni Mundial d’Unesco. Llista del Patrimoni Mundial com a Paisatge Verges, M; Zaragoza, J (1999) Cultural. Aquesta realitat fa que l'actual província de Tarragona sigui una de les regions europees amb més elements reconeguts per la UNESCO, cosa que sens dubte és un actiu per a la promoció i protecció del territori.

Planejament urbanístic La declaració de Conjunt Històric de 1966marca una important base per a la preservació de la Part Alta. En base al decret, el nucli s'ha de preservar en tot el seu caràcter i ambient. A la zona de respecte, s'han de controlar tant les restes arqueològiques com l'alçada i volum de les edi"cacions, per així salvar la fesomia urbana i la skyline. A la resta de la ciutat i zones d'extensió (que s'interpreta com tot el municipi) s’ha de complir rigorosament la legislació en matèria d'excavacions arqueològiques. El Pla General de 1973és el primer després del decret de 1966. Aquí les proteccions especí"ques eren només pels edi"cis llavors anomenats monument històric (ara BCIN). En els anys del desarrollismo la realitat urbanística va comportar la pèrdua tant d'edi"cis i espais amb valors patrimonials, com de parts importants dels arxius del subsòl, especialment a les zones d'eixample. Un punt d’in!exió va ser l’afer del Teatre Romà, que va provocar una airada resposta de la societat civil i l'acadèmia i va acabar amb la paralització de les obres d'un immoble d’habitatges i la incoació de l'expedient d'utilitat pública. La ciutat creixia de forma molt ràpida, amb la generació de barris al llarg de la N-340 i la N-240, difícilment articulables urbanísticament. Cristal·litzava l’aïllament i el desarrelament d'una nova població d'al·luvió a partir dels anys 50 i 60 del segle XX. El centre urbà creixia en direcció al riu Francolí, afectant seriosament zones amb 156

Gestió del patrimoni històric a Tarragona, comentaris

importants restes arqueològiques. El cert és que "ns a la Transició Democràtica, l'aplicació del decret de 1966no es va generalitzar. El 1979la Direcció General de Patrimoni Artístic, Arxius i Museus va recordar a l'Ajuntament de Tarragona que tota llicència d'obres havia de ser informada prèviament per l'autoritat competent. Aquell any el consistori va aprovar crear una comissió d'experts per #assessorar l'Ajuntament per a la formulació de propostes en l'ordenació d'edi"cis i ambients urbans#. D'aquí neix el primer catàleg de béns; aquest dividia la ciutat en set zones, i plantejava una primera proposta de protecció legal a quatre nivells: monument nacional de l’Estat espanyol, nacional de Catalunya, local i sense quali"car; i set graus de protecció. Constava de 319"txes, incloent l'epigra"a romana del centre històric. Quedava pendent, malgrat haver-se encarregat, el catàleg del subsòl, posteriorment publicat al Recull dedades Arqueològiques de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. Parallelament, les normes subsidiàries de la Comissió d'Urbanisme de Tarragona (DOGC 04.09.1981) van incorporar una primera llista de béns catalogats en el seu annex V. Des dels primers 70, el llavors Museu Arqueològic Provincial estava portant a terme treballs arqueològics a la capçalera oriental del Circ, descobrint-ne una part essencial. S'actuava en una part molt degradada del centre històric, en procés de descomposició urbana i social. El 1979l'Ajuntament aprovava el Pla Especial Pilats (PEP), en el qual s'abordava el problema urbanístic entre la Rambla Vella i el castell de Pilats o Pretori: la capçalera oriental del Circ. S’actuava en una zona concreta i degradada, amb un ambiciós procés d'expropiació (encara no tancat) que comportava la demolició d'edi"cis obsolets o a punt de col·lapse i la recuperació i adequació de les restes arqueològiques. El 1982 s'iniciava la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) i al mateix temps la redacció del Pla Especial de la Part Alta (PEPA). Tant el PEPA com el PGOU marcaven el procediment especial en la gestió del subsòl. Es va establir que previ a la concessió de la cèdula urbanística, tràmit necessari per sol·licitar llicència d'obres, fos preceptiu l'informe arqueològic. Això comportava per exemple, realitzar prospeccions arqueològiques a compte del propietari. Hi havia un termini d'un mes per emetre informe, i tres si es feien treballs arqueològics. Si era negatiu, es procedia a emetre la cèdula, llicència o autorització d'obres. En cas positiu, calia la realització d'excavacions arqueològiques. Si apareixien restes, es plantejava l'expropiació, trasllat o desmuntatge. En el cas de conservació insitusense expropiació, s'havia de formular un estudi de detall (que en el PGOU de 1995passa a ser un pla especial) que permetés compaginar l'apro"tament urbanístic i la conservació de les restes, la integració en el paisatge urbà i en el possible ús públic, l'ordenació de volums, espais lliures públics i privats, rasants i alineacions. Passats els anys, aquesta formulació, al costat del paper del Servei d'Arqueologia de la Generalitat i de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural, va permetre, no sense 157

Joan Menchon Bes

els lògics problemes, l'estudi arqueològic generalitzat dels solars abans de l'execució d'obres, i la conservació de les restes en la majoria de casos amb la redacció d'una sèrie de plans especials. En un article de M. Miró i qui subscriu, es recollien els més signi"catius: Solars 19i 20 carrer Pere Martell Compensació volumètrica de la "nca 29, illa 9del PERI-2 Jaume I-Tabacalera Compensació volumètrica carrer Caputxins, 23 Solar 22 del PERI 2, Jaume I-Tabacalera carrer Felip Pedrell, núm. 10 Solar A de la parcel·la 13, illa 5 del PERI 2, Jaume I-Tabacalera Parcel·les 31 i 32 i pati interior de l’illa 10 del PERI 2, Jaume I-Tabacalera Solar 22 B del PERI 2, Jaume I-Tabacalera, carrers Felip Pedrell, Smith Solar 21 del PERI número 2, Jaume I-Tabacalera Parcel·les 23i 24b del PERI 2, Jaume I-Tabacalera

DOGC 16.10.1996 DOGC 09.10.1997 DOGC 18.02.1999 DOGC 10.05.1999 DOGC19.04.2000 DOGC 07.08.2000 DOGC 22.02.2001 DOGC 31.07.2003 DOGC 23.05.2005

A aquests hem de sumar el Pla Especial dels carrers Unió-Apodaca, que protegeix les façanes del segle XIX (DOGC 19.02.2010); el de la Mina de l'Arquebisbe, que protegeix l'aqüeducte del segle XVIII (aprovació provisional 02.09.1994) i el de Ca l'Ardiaca (DOGC 20.04.2012) amb l'objectiu de rehabilitar un palau gòtic del Pla de la Seu i equipar-lo com a hotel d’alt nivell. El PEPA, desenvolupava el planejament al centre històric. Era un document ambiciós i de tramitació complexa, ja que si bé es va iniciar la seva redacció el 1982, no es va aprovar "ns al 1990 (DOGC 29.06.1990). Un nodrit equip interdisciplinari va treballar intensament. Però l'aprovació de la Llei 9/1993del Patrimoni Cultural Català va comportar que no pocs aspectes del PEPA quedessin fora de normativa, com l'enderroc de determinats edi"cis i illes de cases en una operació d’sventramento cara a donar una millor salubritat i qualitat al barri; o els plantejaments de canvis d'alineació de carrers. El cert és que va suposar un important avanç i un full de ruta que s'ha seguit amb més o menys fortuna. A més, la ingent tasca de documentació va proporcionar una base cartogrà"ca de gran qualitat i encara vigent. Després d'una complexa redacció, una primera aprovació inicial el 2007 i una segona l'any següent, la 4a revisió i adaptació del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (des d'ara POUM) entra en vigor el mes de juliol de 2013(DOGC 05.07.2013). En la normativa recull (article 35) el procediment especial en relació a la protecció del patrimoni arqueològic (i paleontològic) que és veu ampliat. L'estudi previ no se centra només en 158

Gestió del patrimoni històric a Tarragona, comentaris

el subsòl sinó també en l'edi"ci en el cas de ser un BCIN, BCIL o BCU, si es troben en el conjunt històric o en un espai afectat per un pla de protecció. A més cal l'estudi de patologies i proposta tècnica pel seu tractament. El projecte, amb tota aquesta documentació, ha de ser aprovat per la conselleria de Patrimoni Històric, i en el cas que sigui preceptiu, s'eleva a la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Tarragona. Un altre aspecte és l'obligatorietat d'intervencions arqueològiques prèvies en els projectes que afectin subsòl o en béns immobles estudiables seguint una metodologia arqueològica. Com es plantejava ja en el PGOU de 1982, en el cas de treballs arqueològics positius on s'hagi de compaginar la conservació de les restes arqueològiques i l’edi"cació, és necessària la redacció d'un pla especial. El seu Plànol d’ordenació del Pla Especial dels carrers Unió-Apodaca, àmbit estarà delimitat per l'AjuntaGeneralitat de Catalunya 2003. Gris Fosc =Edi"cis i ambients protegits segons PEPH Tarragona ment, inclourà les "nques confronGris clar = Proposta protecció baranes PE Unió Apodaca tants i s'haurà de considerar l'entorn Gris = Façanes fora d’ordenació. històric originari, espais lliures i equipaments; la proposta de tractament, manteniment i, si escau, la gestió i difusió de les restes i elements objecte de protecció. Finalment contempla la cessió gratuïta i lliure de càrregues dels espais arqueològics, compensada per apro"tament privat en el cas que les restes es mantinguin in situ i s'aconselli la seva adquisició per l'administració. En tot cas, els usos han de ser compatibles amb el manteniment de les restes i s'hauran de justi"car convenientment. Un altre aspecte recollit en la normativa del POUM és una modi"cació puntual aprovada durant la seva tramitació, que es refereix a l'ús del subsòl sota domini públic en el conjunt històric. Sota determinats carrers i places de la Part Alta es conserven voltes antigues que han tingut i tenen usos múltiples, des de les que estan buides, a les que formen part d'establiments d'hostaleria o comercials i les musealitzades. Hi ha un plantejament clar: possibilitar que aquests espais amb valor històric sota sòl públic puguin tenir usos compatibles amb la seva preservació. A excepció del d'aparcament, s'admet 159

Joan Menchon Bes

l'ús comercial, hoteler, industrial (taller artesanal), educatiu, sanitari-assistencial, religiós, recreatiu, administratiu i cultural. Amb això es permet respectar i posar en relleu els valors culturals i la seva integració en el paisatge urbà, el sanejament de determinades àrees del centre històric i millorar les condicions dels edi"cis. Un altre canvi substancial del POUM ha estat l’increment d'elements protegits. Fins el PGOU de 1995el vell catàleg de 1979s'havia incorporat tal qual, amb l'excepció d'algun edi"ci ja enderrocat i l'afegit en plans informatius dels jaciments arqueològics. Ara s’ha passat de 319entrades a 732. També s'han incorporat les 140 "txes de la Carta Arqueològica del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. El nou catàleg estableix tres nivells de protecció: bé cultural d'interès nacional (BCIN =A), bé cultural d'interès local (BCIL = B) i bé catalogat urbanístic (BCU, BC-bé catalogat-o ABIPCC altres béns integrants del patrimoni cultural català = C). Pel que fa als BCIL i Plànol del Centre Històric corresponent al Catàleg de Béns del POUM. Ajuntament de Tarragona 2006-2013. BCU, que són de competència municipal, s'estableixen diferents tipus de protecció: integral (a = B1, C1), estructura tipològica (b = B2, C2), façana (c =B3, C3), elements aïllats (d =B4, C4), protecció ambiental (i =B5, C5), del testimoni del creixement urbà (f =B6, C6) o protecció de la trama urbana i monuments i elements singulars (g = B7, C7). Per tal de signi"car una sèrie de grans monuments del conjunt històric s'han redactat "txes especí"ques pel que hem anomenat Monuments de Gran Extensió. Són BCIN amb protecció parcial o sense protecció especí"ca, cas de les forti"cacions dels segles XVII-XVIII, o el Concili Provincial. Pel que fa a la protecció dels jaciments arqueològics, en el cas que no estiguin delimitats, es marca un radi de 100 m. de perímetre. En l'apartat normatiu es recullen prescripcions de la llei com el dret a accés per a l'estudi dels béns, l'obligació d'intervencions arqueològiques anteriors a la concessió de llicències o de prospeccions arqueològiques prèvies a la redacció de planejament derivat en el cas que es tingui prevista l’ordenació. En termes generals, donada la protecció del subsòl com a BCIN, la seva gestió i protecció queda determinada pel que estableixi 160

Gestió del patrimoni històric a Tarragona, comentaris

l'administració autonòmica. També es marca l'obligació d'estudis històrico-arqueològics en projectes de BCIN i BCIL de protecció integral (B1) encara que no estigui prevista l’afectació del subsòl, i el mateix en els casos de béns de gran extensió, al costat de l'informe de la conselleria de Patrimoni Històric. Gràcies a un conveni entre Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Tarragona i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, el 2007 es va publicar la PlanimetriaArqueològicadeTàrraco. L'objectiu era la creació d'una base de dades completa de les troballes arqueològiques de la ciutat romana, des de la Protohistòria a l'Antiguitat Tardana. A això se suma la corresponent cartogra"a en suport informàtic, tot preparat per ser incorporat en un GIS. Aquesta eina no només és de gran interès des del punt de vista documental i arqueològic, sinó que ha de ser la base de la carta de risc del municipi, a vincular amb el Catàleg del POUM. Fora bo continuar aquest projecte incorporant els resultats de les intervencions arqueològiques dels darrers anys, així com les capes corresponents a les restes arqueològiques prehistòriques, medievals, modernes i contemporànies de tot el municipi. Un dels problemes al què actualment ens hem d'enfrontar és l'estat de conservació d'alguns béns catalogats. De tots és sabut que l'omissió de deure de conservació no és excusa per a la descatalogació, i tot seguit procedir al seu enderrocament. La legislació és clara al respecte, com també deixa la porta entreoberta per a que els municipis, en cas que el cost de la reparació superi el 50% del valor de la "nca construïda de nou sigui assumit per l'erari públic o es permeti l’enderrocament. La veritat és que la situació de crisi actual ha comportat que els propietaris de vegades no puguin assumir els costos de manteniment, o que l'administració no compti amb els su"cients fons ordinaris per afrontar els escreixos, executar intervencions subsidiàries o expropiacions. I a això s'ha d'afegir l'espoli de materials, no només coure, sinó ferro, teules etc, que estan deteriorant immobles especialment en zones rústiques, situació que es fa difícil de controlar.

La gestió del patrimoni de Tarragona Des de fa anys, per no dir dècades, està obert el debat sobre el model de gestió del patrimoni arqueològic de la ciutat. Són diverses les propostes que s'han anat estudiant especialment entre la celebració del XIV Congrés Internacional d'Arqueologia Clàssica (1993) i la inclusió del Conjunt Arqueològic de Tàrraco a la Llista del Patrimoni Mundial (2000). El cert és que era un dels compromisos adquirits en la candidatura. Ja el 1994hi va haver una proposició no de llei al Parlament de Catalunya per crear el Consorci d'Arqueologia de Tàrraco (BOPC 1994.09.05). Posteriors propostes, per una causa o una altra, no han arribat a bon port. Malgrat tot, en els últims anys s'ha avançat al respecte. El 2013la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat va encarregar la redacció del Pla de Gestió del Patrimoni de Tarragona; entre els temes a plantejar hi ha la fórmula de la gestió coordinada. Però la situació econòmica que ha comportat 161

Joan Menchon Bes

la crisi, amb les institucions immerses en plans de sanejament, impedeix a nivell legal poder signar acords plurianuals. En l'actualitat la gestió del patrimoni arqueològic és assumida per les diferents administracions. En primer lloc, la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, qui porta la gestió directa d’espais de la seva propietat (Teatre Romà, Necròpolis Paleocristiana, Torre dels Escipions, vil·les dels Munts i Centcelles, Arc de Berà) mitjançant els propis serveis tècnics de la institució i el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. D'acord amb la legislació vigent i el traspàs de competències en matèria cultural a la Generalitat, aquesta té al seu càrrec la tutela de les intervencions en els BCIN i el patrimoni arqueològic. Compta amb dos arqueòlegs i dos arquitectes territorials que s’ocupen de la ciutat i de les comarques del Camp de Tarragona, Conca de Barberà i Priorat. I cal afegir la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Tarragona. Fins a la redacció del POUM de 2013, la institució autonòmica no només assumia el seu rol en els BCIN i en el conjunt històric, sinó que també informava de les actuacions en els BCIL. Això ha canviat substancialment, de manera, que totes les llicències i el planejament urbanístic passen prèviament a ser informades per la conselleria de Patrimoni Històric de l'Ajuntament, i en el cas de ser-ho favorablement es procedeix a atorgar la llicència o tramitar a la Generalitat si afecten el subsòl, els valors del Conjunt Històric o els BCIN. Addicionalment, cal considerar una tasca prèvia de les dues institucions (i no poques vegades de forma coordinada i conjunta) que consisteix en assessorar als promotors abans de la presentació de les corresponents sol·licituds. Aparentment sembla allargar el procés administratiu però aconsegueix just el contrari: els expedients rarament s'informen de manera negativa, doncs el promotor ja presenta la documentació i els estudis necessaris. Però també s'ha de reconèixer que els promotors, tècnics i ciutadania en general tenen un alt nivell de sensibilitat i responsabilitat i ja de motuproprius'assessoren abans de sol·licitar les llicències urbanístiques. L'ajuntament també assumeix la gestió directa d'una sèrie de monuments de la seva propietat: Muralla i Passeig Arqueològic, Am"teatre, Aqüeducte-pont del Diable o de les Ferreres, volta del Pallol, torre del Pretori (que formen part de l’anomenat Fòrum Provincial), Circ (capçalera oriental, voltes de la plaça Sedassos i carrer Enrajolat), Museu-Casa Castellarnau. Gestiona diferents espais públics amb restes arqueològiques rellevants (plaça del Fòrum, plaça d'Agustí Altisent amb elements monumentals d'època imperial, perllongament del carrer Eivissa, amb via romana i necròpolis imperial, Parc de la Ciutat). I també es fa càrrec d'espais de titularitat d'altres institucions com ara el Fòrum de la Colònia o Casa Canals (de la Generalitat de Catalunya), o, "ns a l'inici de les obres d'adequació, la gestió de les visites de la pedrera romana del Mèdol, propietat d'ACESA. Per a la gestió municipal, la conselleria de Patrimoni Històric compta amb un equip encarregat tant del Museu d'Història com de la gestió de monuments, informes..., que està format per un director de museu, tres tècnics, un arqueòleg titular i un d’interí, un 162

Gestió del patrimoni històric a Tarragona, comentaris

cap tècnic de conservació i un tècnic de manteniment; als que cal afegir el corresponent aparell administratiu i un nodrit grup de personal dedicat a la vigilància dels diferents espais. En aquest context, altres institucions i administracions gestionen el seu patrimoni. És el cas de l'Arquebisbat de Tarragona, amb trams de la muralla romana i la Catedral, sobre el Recinte de Culte romà. El centre comercial Parc Central gestiona les restes de la basílica paleocristiana i la vil·la annexa al seu pàrquing subterrani; la Fundació Abertis ha adequat l'àrea de servei del Mèdol a l'AP-7, per allotjar un centre d'interpretació de la pedrera romana, on ha fet una important actuació inaugurada a les portes de l’estiu de 2014. Finalment hem d'esmentar el paper formador i cientí"c de la Universitat Rovira i Virgili i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC), amb projectes com el de l’AgerTarraconensis, Fòrum de la Colònia, etc.

Inversions i actuacions La gestió del patrimoni històric, és a dir el dia a dia, ha permès en la majoria de casos compaginar les necessitats de les obres amb els valors protegits i, quan ha calgut, s'han adaptat els projectes, especialment a l'hora de protegir el patrimoni arqueològic. Quedant per a fases posteriors l'adequació de les restes per a la visita, en el cas que sigui pertinent. Aquest plantejament ha comportat que en una sèrie d'immobles es conservin les restes en planta soterrani o semisoterrani i tard o d'hora s’hagi d'abordar la seva museï tzació, adequació i altres temes com la seva situació legal, o la seva gestió. No han faltat els casos en què s’ha optat per l'expropiació, com el cas d’un solar del carrer Sant Miquel, on es localitzen part de les termes públiques annexes al Teatre, o Ca la Garsa, edi"ci medieval del barri jueu. En altres s'ha optat pel manteniment inloco, amb casos de vegades controvertits com el del Parc Central, i altres reeixits com el del tram d'aqüeducte romà al carrer Fra Antoni i Cardona; o el trasllat del mausoleu romà del carrer Rovira i Virgili, ara instal·lat als jardins del Camp de Mart.

Adequació del tram d'aqüeducte del carrer Fra Antoni Cardona i Grau. Es va reubicar in loco i és visible des del carrer mitjançant un "nestral.

163

En els últims mesos han sorgit iniciatives d'autopromoció de gran interès per a la recuperació d'edi"cis històrics. És el cas de Ca l'Abadessa, edi"ci medieval i renaixentista del carrer d'En Comte. Els propietaris de la "nca han arribat a un acord amb un equip de joves arquitectes per a realitzar una operació en la qual la recuperació de

Joan Menchon Bes

l'edi"ci històric n’és part essencial. Així es rehabilita patrimoni històric, els propietaris tenen habitatges al seu gust i el cost m2 és menor que en una promoció estàndard. Més delicats estant sent projectes com el de Ca l'Ardiaca, en el qual es pretén transformar un casal gòtic del Pla de la Catedral en un hotel de luxe. Després de l'aprovació del corresponent pla especial, l'inici de les obres s'ha anat endarrerint per la conjuntura econòmica. L'immoble s'ha anat deteriorant i ha estat necessari apuntalar-lo. El futur és incert. En el cas de Casa Foxà, al carrer Cavallers, la situació ha estat pitjor. L'estiu de 2012 la façana es va ensulsir amb la sort que va ser de matinada i ningú va prendre mal. Es tracta d'un imponent edi"ci de "nals del Gòtic i inicis del Renaixement que al seu moment ja es va plantejar adquirir com a seu de l'administració i no van faltar propostes per convertir-lo en hotel. Actualment els elements de pedra estan custodiats a l'espera de la seva recomposició tal com marca la llei i s'estan estudiant diverses possibilitats per donar una sortida a aquesta "nca del centre històric. Una d'elles torna a ser l'hotelera. L'actual situació de crisi ha suposat un fre a l'hora de l'aplicació de partides econòmiques en el patrimoni històric no només a Tarragona. A la minva dels pressupostos municipals, s'ha d'afegir la de les comunitats autònomes i l'administració de l'Estat. No podem oblidar que una de les fonts d'inversió més importants, els programes de l'1% cultural (ara 1’5%) han disminuïtnotablement. En els últims anys s'ha invertit en la restauració de la Muralla. L'Instituto del Patrimonio Cultural de España (IPCE) ha actuat en el tram del col·legi Lestonnac, mentre que el programa d'1% cultural de la Generalitat en conveni amb l'Ajuntament ha fet el mateix en el llenç del Palau Arquebisbal (tram caigut el 2005) i una primera fase en la Baixada del Roser. Aquesta col·laboració amb els departaments de Cultura i de Territori de la Generalitat ha permès la continuïtat d'intervencions al Circ Romà, com la del carrer Enrajolat, recuperant un complex espai on han de conviure les restes amb un carrer concorregut del centre històric, o l'actuació del Pla Integral de la Part Alta (PIPA, en el marc del Programa de la Llei de Barris) al carrer Trinquet Vell, actualment en execució. També gràcies al PIPA s'ha realitzat una interessant excavació arqueològica a l'antic beateri de Sant Domènec (Ca l'Agapito) i s'està a l'espera de poder-la continuar. Els convenis de l'1% cultural amb el Govern d'Espanya s'han invertit en un ambiciós projecte

Restauració del tram de muralla del col·legi Lestonnac per l’Instituto del Patrimonio Cultural Español. Anys 2012-2013.

164

Gestió del patrimoni històric a Tarragona, comentaris

de restauració del pont-aqüeducte del Diable o les Ferreres, l'Am"teatre romà (drenatges i reparació de voltes etc.) o la recuperació de les restes arqueològiques del carrer del Vapor. A la capçalera oriental del Circ, zona de la PortaTriumphalis s’ha intervingut gràcies a un nou programa d’ajudes als llocs Patrimoni Mundial. A inicis de la crisi, el Fons Estatal d'Inversió Local (conegut com Pla Zapatero) es va aplicar a la zona arqueològica del carrer Eivissa, al portal del Socors de la Muralla i en el conjunt de Tabacalera. Altres obres amb incidència en la Restauració del Pont del Diable, programa de l’1% Cultural del Ministerio de Fomento. Anys 2009-2012. gestió i recuperació del patrimoni han estat la de la Chartreuse on no només s'ha realitzat la corresponent intervenció arqueològica sinó que s'ha convertit una antiga fàbrica de principis del segle XX en la seu de l'Escola O"cial d'Idiomes. De vegades, també s'ha hagut d'actuar mitjançant el procediment d'emergència. Recordem que el patrimoni està imbricat en la mateixa ciutat i moltes vegades un problema de deteriorament implica haver de tancar carrers o crear situacions de perill directe pel ciutadà. És el cas de la Muralla. Entre 2012 i 2014 s'ha hagut d’intervenir a la Via de l'Imperi, la Baixada del Roser i al costat del baluard de Sant Antoni-carrer Puig d’en Sitges. El 1991 la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat i l'AjuntaTreballs d’estintolament d’emergència a la Baixada del Roser-Passeig Arqueològic. Any 2013. ment de Tarragona van posar en marxa una proposta d'intervenció en el nucli antic. Una de les actuacions era la substitució de paviments, donant un pas important cap a la conversió en zones per vianants, amb tipus diferenciats de materials que marcarien al vianant la seva situació respecte a les tres grans terrasses del Concili Provincial (Representació, Recinte de Culte i Circ) o l'espai entre aquest i la Muralla. Tot això va precedit de les corresponents intervencions arqueològiques que marcarien la traça i els eixos dels paviments. D'aquesta manera les rasants i recorreguts sinuosos dels carrers medievals es veuen tallats per línies secants que ens 165

Joan Menchon Bes

marquen les estructures de l'urbanisme imperial. Al projecte s'hi unia el d'esponjament d'algunes de les illes, com planteja el PEPA i la rehabilitació de façanes conservant les característiques del centre històric i naturalment, el parcel·lari. El projecte s'ha desenvolupat de forma intermitent, quedant alguns espais encara per intervenir. La veritat és que la proposta de pavimentació és una important ajuda a l'hora d'explicar al visitant l'estructura romana del centre històric. Però la seva potència està també sobre rasant, amb construccions romanes que arriben als 16metres ($) d'alçada. Cal considerar també que l'esponjament ha convertit antigues mitgeres en façanes, amb una solució estètica pobra. Tot això porta a que el palimpsest urbà, amb una melé de murs, estructures, arcs... de diferents èpoques, es faci difícil de comprendre. Però al mateix temps ens suggereix oportunitats imaginatives. Si els paviments ens permeten explicar la planta de les tres terrasses del Concili Provincial, les façanes han de fer el mateix. És el que hem anomenat #Patrimoni de façana#; idea que consisteix a marcar amb una sèrie de punts la traça dels monuments romans, en contacte visual amb les seves restes i amb la proposta de paviments per a que així el visitant pugui

Projecte de pavimentació de la Part Alta de Tarragona en el qual es marquen les tres terrasses del Concilium Provinciae Hispaniae Citerioris mitjançant diferents tipus de material. Vista de tres punts on s’ha dut a terme aquesta actuació: plaça del Fòrum, plaça del Rei y Baixada Misericòrdia.

166

Gestió del patrimoni històric a Tarragona, comentaris

entendre on és i on estaria en època romana. És una mena d’arti"ci conceptual i un gest de complicitat a la creativitat darrere de la socialització del patrimoni. Una primera experiència a la façana de l'església de la Trinitat està a l’espera de la seva execució, que permetrà entendre com era la façana oriental de la Plaça de Representació del Fòrum Provincial. El reguitzell d'intervencions en el patrimoni edi"cat del centre històric té un balanç positiu, tot i que no podem obviar que n'hi ha hagut que han servit per aprendre el que no s'ha de fer. De com s'actuava en els anys 70 del segle XX a com s'entén ara hi ha un abisme. No només en el concepte, sinó en la seva percepció, en el seu ús i "ns i tot en els materials. En aquest procés d'aprenentatge les administracions, els tècnics, la ciutadania, en particular, o l’associacionisme, hem anat adquirint tant els coneixements com els conceptes; i en aquest moment hem de ser críticament optimistes i a un temps optimísticament crítics. Una de les primeres intervencions públiques amb resultat reeixit va ser la de l'Antic Ajuntament. Aquest edi"ci del carrer Major va ser rehabilitat a principis dels anys 80, i recuperat com a espai cultural, havent-se restaurat un dels patis renaixentistes de més lluminositat del tot el centre històric. Entre els anys 80 i 90 dos edi"cis van ser adquirits per col·legis professionals per convertir-los en les seves seus. El primer va ser el d'Arquitectes, al carrer Sant Llorenç. Es va realitzar una important excavació arqueològica en la qual es van documentar tant les fases d'època medieval i moderna, com el mur sud del temenos del Recinte de Culte en un extraordinari Rehabilitació de la seu del Col·legi d’Arquitectes, projecte de Moneo. estat de conservació. Diverses circumstàncies van portar al fet que el solar fos adquirit per la delegació a Tarragona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. L’excavació arqueològica va poder establir la seqüència cronològica des d'època romana republicana a temps moderns. El projecte arquitectònic va ser assumit per una de les grans "rmes de l'arquitectura contemporània espanyola, Rafael Moneo. Si bé recuperà i valorà les construccions d'època imperial, visigòtica i medieval, sacri"cà l'estructura de l'edi"ci renaixentista, arribant "ns i tot a desmuntar part de la façana. La rehabilitació de la seu del Col·legi d'Enginyers de Catalunya, al xamfrà dels carrers Escrivanies Velles i Claustre, l'antiga casa del Degà és un altre cas que porta a la re!exió. Era un edi"ci amb façana barroca, una escalinata toscana i a la seva façana 167

Joan Menchon Bes

quatre inscripcions romanes i hebraiques. Donat el seu estat va ser aterrat i reconstruït de forma gairebé mimètica, sent un dels falsos històrics a ressenyar en els últims anys. Les inscripcions van ser substituïdes per còpies, quedant els originals a l'interior. Una altra actuació similar es va realitzar a la plaça del Rei, cantonada carrer Portella, on un immoble amb elements renaixentistes, com una interessant "nestra cantonera, va ser enderrocat i reconstruïtcol·locant de nou els elements d'interès. La contundència d'aquestes intervencions ens fa plantejar un altre tema: com actuar en edi"cis històrics catalogats amb problemes més que seriosos referents a la seva estabilitat?Reconstruir o conservar a costelles d'un gran esforç econòmic i tècnic?Quin és el límit? Bona però, és la recuperació de l'antic hospital de Santa Tecla com a seu del Consell Comarcal del Tarragonès. El projecte va contemplar la realització de les corresponents excavacions i estudis. Destaca la recuperació del pòrtic romànic i la integració dels "nestrals renaixentistes de les plantes superiors. Hem de reconèixer que aquesta proposta no obeeix a un criteri històric pur, atès que el pòrtic romànic va ser segellat en construir la façana renaixentista. Però la solució estètica, "lla de les propostes de César Martinell als anys 30 del segle XX, és certament un èxit. Al centre de l'antic barri jueu es troba Ca la Garsa, edi"ci dels segles XII-XIII sobre estructures d'època visigòtica. Una promoció privada va executar l'enderroc dels murs, conservant part de la façana i arcs medievals; la causa o excusa per l’enderroc era el seu estat de conservació. L’operació va generar gran polèmica per aquest fet i per la idea -errònia- que l'edi"ci era un palau reial. La importància de l'immoble va portar a, primer, intentar infructuosament que la Generalitat de Catalunya incoés la declaració de BCIN. I després es va procedir a incloure el que quedava al Catàleg del POUM, llavors en fase de redacció, i que s'iniciés l'expedient d'expropiació. Es van haver de realitzar consolidacions i apuntalaments d'urgència. I com a resultat de tot plegat ara és propietat

Rehabilitació de l’antic Hospital de Santa Tecla, estat inicial (Ajuntament de Tarragona) i estat actual.

168

Gestió del patrimoni històric a Tarragona, comentaris

municipal. En aquests moments (estiu de 2014) gràcies al PIPA i un pla d’ocupació, s’estan realitzant treballs d’adequació de cara a una segona fase de musealització i obertura com espai públic. Com a sèrie d'actuacions a tenir en compte, tant per la seva envergadura econòmica com pel seu abast patrimonial, tenim les del Pla Director de la Catedral. No tan sols s'ha actuat al temple, des de les cobertes a la nau central o diverses capelles, sinó que s'ha intervingut a les Cases dels Canonges. Entre les actuacions hi havia la necessitat de solucionar les humitats del Claustre. Aquest està construït sobre l'angle nord del temenos del Recinte de Culte, on es conserva "ns a l'altura de 9metres de mur de carreus, amb diferents fenestraei una porta monumental associada a una exedra. El resultat va ser la recuperació de més de 50 metres de mur romà, l’estudi de l'evolució del sector "ns al segle XX i la creació d’un espai patrimonial "ns llavors ignot, amb una solució arquitectònica més que interessant. A l’altre extrem, intervencions que si bé estan tècnicament raonades també són discutibles. Els canvis de criteri a l’actuació del tram de muralla del col·legi Lestonnac ha portat a la controvèrsia i al fet que les institucions plantegin l’establiment de marcs legals d’obligat compliment en restauracions en monuments complexos com aquest, o el Circ, o l’Am"teatre... Plans directors, ordenances, plans especials... són eines a aplicar. El lògic desenvolupament i recuperació del centre històric, l'aplicació de la legislació, i també una gradual conscienciació tant ciutadana com institucional han donat els seus resultats. S'ha anat passant de veure l'existència de restes arqueològiques com una càrrega, com un problema a suportar, a convertir-se ara en un actiu i un valor afegit. Les intervencions arqueològiques permeten recuperar el passat que s'integra cada vegada amb major o menor fortuna. Un exemple certament eloqüent és la recuperació de les voltes del Circ a la plaça de Sedassos i plaça de la Font precisament en botigues i restaurants.... en un estat de conservació excepcional que s'han integrat els darrers anys. S'ha de reconèixer que ha estat una tasca lenta, discreta i "ns i tot abnegada, però l'acció de l'administració, al costat de la conscienciació ciutadana i dels professionals han estat molt importants. Tampoc falten exemples més discutibles, com el pintat amb purpurina de certs arcs en un restaurant. O solucions amb problemes de manteniment (és a dir de sostenibilitat). És el cas d'un comerç del carrer Major, on va aparèixer el 1993l'arrencada de l'escalinata monumental del Recinte de Culte. La seva visualització va ser solucionada amb un paviment transparent, que es ratlla al trepitjar. Cal reconèixer que aquesta pràctica sovint el que crea són problemes de manteniment i condensacions i a la llarga perjudiquen les restes. En altres casos observem com s'integren amb més o menys fortuna elements i peces en murs i façanes. Ja fa temps es va dir que a Tarragona les parets parlen llatí: hi ha una 169

Joan Menchon Bes

important col·lecció d'inscripcions en façanes del centre històric, que seria interessant substituir per rèpliques com s'ha fet a la Casa del Degà o a la ciutat de Tortosa. L’hivern de 2014una persona, sembla ser que amb les facultats pertorbades, va empastifar-ne tres. A això hem de sumar els gra"tti que de vegades apareixen en els monuments. L'aparició d'elements antics durant treballs de restauració ha portat a deixar-los al descobert, cas d'un roleu de capitell en un immoble del carrer de la Mercè, per exemple. Neix llavors un altre dilema: desar-lo en un museu, on estarà conservat, però potser no exposat, o deixar-lo insituper a que sigui visible, o ignorat, i amb el temps es degradi?. El que és cert és que, poc a poc, en el centre històric ens anem trobant amb sorpreses quan en entrar en un bar, una llibreria, una casa, un lavabo, hi ha conservat, mimat o "ns i tot venerat, un fragment de mur, una arrencada d'arc, una làpida o qualsevol altre element. Tampoc falten desastres, com el cas de l'obertura inopinada de "nestres en una torre medieval per a l'audàcia del propietari que pretenia fer una reforma en profunditat sota l'excusa d'una llicència d'obres menors. La inspecció tècnica va obrir l’oportú expedient, però el mal ja estava fet. Un dels problemes amb què es troba Tarragona a partir dels anys 80 del segle XX és el d'aparcaments públics. Fins llavors la construcció d'habitatges rarament anava acompanyada d’aparcaments. El primer, Saavedra, es va construir entre 1982 i 1984. Les seves excavacions van localitzar un tram d'aqüeducte romà i un dels accessos es va practicar sota un dels baluards de les forti"cacions del segle XVII. Entre 1991 i 1993es va acariciar la idea de construir un altre a la Rambla Vella; però les cales arqueològiques van fer abandonar el projecte. En canvi els aparcaments de la Rambla Nova (tram entre Rovira i Virgili i plaça Imperial Tàrraco, fora de la ciutat romana, i entre August i Balcó del Mediterrani, en una zona rebaixada per l'eixample entre els segles XIX-XX) no van provocar excessius problemes entre arqueologia i obra, igual que el pàrquing de la plaça Corsini, zona també desmuntada a principis del segle XX. Molt més complex va ser el cas de la plaça de la Font (1995), antiga plaça medieval del Corral, i anteriorment arena del Circ. L'excavació arqueològica, realitzada a marxes forçades, va documentar una important seqüència entre època romana republicana i medieval. El projecte de pàrquing i reforma del Mercat Central ha comportat una extensa i complexa excavació arqueològica que ha permès documentar part del suburbium occidental de Tàrraco i amb un nimfeu subterrani, al costat d'elements de les forti"cacions del segle XVII. La natural controvèrsia a favor de la conservació o no de les restes comporta una re!exió: bona part de les estructures estaven ja arrasades o trinxades pel pas de serveis públics de clavegueram, cablejat, gas, aigua, il·luminació. Val la pena conservar aquestes restes tan deteriorades si han estat documentades correctament?. Però sens dubte el projecte que més controvèrsia va crear va ser el de Parc Central (1994-1997). Al costat de la Necròpolis de Tabacalera es va iniciar la construcció 170

Gestió del patrimoni històric a Tarragona, comentaris

d'una gran superfície comercial. Les excavacions arqueològiques van localitzar unes estructures molt arrasades: un important grup funerari i una vil·la suburbana amb termes i mosaics, totalment lligats a la Necròpolis Paleocristiana. No oblidem que el conjunt funerari és bàsicament dins l’espai format per una basílica amb contraabsis i atri, interpretable com un monestir. En altres paraules, una troballa excepcional. Es va proposar el seu trasllat a la terrassa de l'edi"ci. La idea en principi sembla forassenyada, però tenia la seva raó de ser: la seva conservació in situ la feia molt difícil de compaginar amb el projecte. Situar les restes, o millor dit la reconstrucció de les seves traces amb elements originals en alçada, permetia visualitzar la relació amb Excavacions arqueològiques de la zona del Mercat Cenla Necròpolis, i tenir un accés independent tral. Any 2008. al del centre comercial. Aprovat el projecte per la Generalitat (Urbanisme i Cultura) no va ser acceptat pel consistori del moment, i després d'una crua campanya es va executar un altre ben diferent: fer el mateix però al pàrquing del soterrani, i sense accés independent. La veritat és que actualment el conjunt és visitable, això després de sol·licitar-ho a la recepció del centre comercial... En el rerefons hi ha un tema que sempre planeja: les restes haguessin hagut de conservar-se insitu. Altres obres, sense l'envergadura de la del Parc Central, han permès documentar diferents peces del trencaclosques de Tàrraco. El 1987 es descobreixen unes estructures associables a una mansio o mutatio al Parc de la Ciutat, al costat d'una necròpolis suburbana. Després de la corresponent excavació arqueològica, són integrades als jardins; els murs es troben en una zona verda... que es converteixen en un espai maltractat per alguns usuaris, "ns que el parc els protegeix amb una tanca baixa. El dilema està servit: cobriment de les restes o conservació a l'aire lliure? El ràpid creixement de la ciutat entre "nals dels anys 80 i "ns a la crisi de 2008ha comportat també l'augment exponencial de les excavacions, la majoria "nançades pels promotors. De les cales i sondejos només en les parts del solar afectades, s'ha passat a l'excavació en extensió, amb resultats espectaculars a la zona dels carrers EivissaManuel de Falla. El planejament urbanístic vigent, el ja comentat procediment especial del POUM, preveu la compensació de la pèrdua de soterranis. Però provoca un altre problema: una sèrie de baixos d'immobles que contenen restes arqueològiques conve171

Joan Menchon Bes

nientment protegides per làmina geotèxtil i capa d'àrids, però que no se sap ben bé què fer amb ells. Són tots ells musealitzables o integrables les seves restes en espais com a equipaments culturals o administratius i "ns i tot comercials?A càrrec de qui ha d'anar la inversió?L’erari públic és capaç de suportar aquesta despesa?. Una de certament costosa és l'expropiació en nom d'una futura musealització, com en el cas de les termes del carrer Sant Miquel a l'entorn del Teatre Romà. Ara les restes estan protegides i el solar tancat. Hauria estat millor permetre construir a canvi de crear un espai musealitzable en planta baixa o semisubterrània?És millor esperar que tota la zona sigui expropiada i crear un gran parc arqueològic en un futur? Al costat de tot això hi ha el dia a dia. Al centre històric hi viuen persones, que tenen les seves necessitats, les seves inquietuds, els seus drets i obligacions. A això sumem que hi ha equipaments amb capacitat d'absorció d'important nombre d'usuaris, com la Catedral, o col·legis professionals, espais culturals i "ns i tot un centre escolar. Els establiments necessiten àrees i horaris de càrrega i descàrrega, els veïns tenen cotxes, i part de la població és d'edat avançada, cosa que comporta problemes al desplaçar-se. Aquesta realitat ha portat a la redacció del corresponent pla de mobilitat del centre històric, amb un intens i fructífer debat amb els seus veïns. Finalment s'ha optat per una solució que consisteix en la restricció d'una sèrie de carrers pels veïns i uns circuits pel públic en general. Gens fàcil tot plegat, però a poc a poc es va avançant. La recollida d'escombraries, les sordes urbis, és un altre tema delicat. Entre 2006i 2012 la ciutat ha realitzat una important actuació de soterrament de contenidors, mitjançant illetes on s'implantaven els compartiments de la recollida selectiva. No podem amagar que la presència de restes arqueològiques ha estat un problema seriós en determinades zones. A la Part Alta es va optar "nalment per la instal·lació d'estructures lleugeres en punts concrets. En horari preestablert, els serveis de neteja municipal planten una mena de papereres on els veï ns deixen la brossa i es recullen les unes i les altres unes hores després. Però no falta algun incívic que deixa les escombraries fora d'horari... El decòrum i ornament públic es veu també afectat per altres factors, com la proliferació de plagues aèries. Des de 1992 s’ha anat instal·lant xarxes per evitar que els coloms facin els seus nius en els monuments. Això ha comportat una denúncia l’estiu de 2014doncs sembla ser no permeten fer niu a una espècie protegida, el falciot. Al seu costat, però de manera més amable, un altre grup ciutadà demana protegir les tapereres de la muralla, precisament on l’estiu de 2014 s’actua d’emergència. És cert que les tapereres tenen el seu valor, però en aquest cas, una d’elles tenia unes dimensions de 8 m2 penjats a la muralla i amagava un segment en un estat més que preocupant. Estem perdent el nord?Què cal protegir?El cert és que els monuments són BCIN i formen part de la Llista del Patrimoni Mundial... Els gats, de vegades alimentats inopinadament sobre els monuments, els deixen en unes condicions de neteja diogèniques i que no desitjarien per casa. I ai d'aquell que 172

Gestió del patrimoni històric a Tarragona, comentaris

els cridi l'atenció i els denunciï$El tema és delicat i l'actuació punitiva és "ns i tot contraproduent. La mediació és l'altra opció, però és lenta. En aquest sentit es planteja fer reserves d’espais, parcs, perquè els amants dels animals puguin donar menjar als gats i altres animals domèstics. L'article 35.2 de la Llei 9/1993del Patrimoni Cultural Català diu textualment: "Són prohibides les instal· lacions urbanes,elèctriques,telefòniques i qualssevol altres,tantaèries com adossades alafaçana,ques' handecanalitzar soterrades.Les antenes detelevisió,les pantalles derecepciód' ones i els dispositius similars s' han desituaren llocs en quèno perjudiquin laimatgeurbanadepartdel conjunt.És prohibitdecol· locar-hi anuncis i rètols publicitaris. Els rètols queanuncien serveis públics,els de senyalització i els comercials han d' ésserharmònics ambel conjunt". Però la realitat és una altra. Línies de trenat, caixes de protecció general, comptadors, escomeses, palometes s'encasten, s'adossen, es Proliferació de cablejats diversos en façanes. grapen en façanes. No poques vegades negociar amb determinades companyies esdevé un diàleg de sords. Per a postres, els projectes de pavimentació dels carrers i de reforma d'edi"cis van acompanyats, a compte de l'erari públic o del promotor, de la preinstal·lació necessària per soterrar cables, i massa sovint encara no s’han utilitzat. Malgrat tot la intervenció al carrer Enrajolat ha permès eliminar una part important d’aquests cablejats. Quant als senyals de trànsit, la conversió en zona de vianants del centre històric permetrà a mig termini suprimir les col·leccions de pals, discos i plaques, que a més tenen unes dimensions normatives que no s'han pensat per carrerons estrets. Algunes experiències de ciutats Patrimoni Mundial són interessants: no s’aplica la llei general sinó una ordenança municipal amb senyals de mida més petita. Però quan s’entra a aplicar sancions, es pot entendre que els municipis no són competents i els senyals no tenen valor legal. Les terrasses i l'exposició de marxandatge en espais de concurrència pública és un altre tema delicat. En els últims anys l'increment d'establiments d'hostaleria a la Part Alta ha estat una realitat positiva: creació de llocs de treball, activitat comercial, turisme, reactivació... No obstant, això pot ocasionar situacions com l'expansió de terrasses fora dels espais de concessió, la permanència o no de para-sols i tendals, o la convivència amb mercats tradicionals com el de verdures de la plaça del Fòrum. I de vegades també provoca agressions estètiques com alguns elements de mobiliari més propis d'un parc 173

Joan Menchon Bes

temàtic o una guingueta de platja que d'un centre històric. És una altra tasca complexa en què el consistori està treballant, i els resultats són a mig termini. La interlocució, el diàleg, la negociació han de ser la base. Entre d'altres, s'ha plantejat una moratòria que permeti l'amortització dels tendals "xos, abans de la seva retirada de"nitiva. Però al mateix temps necessita d’una normativa que es començarà a estudiar en breu.

La socialització del patrimoni:del museua la participació ciutadana Hi ha un aspecte que de vegades queda en un segon pla, que és la socialització. Recordem com l'IPHES de"neix aquest concepte: "Entenem persocialitzacióaquell procés pel qual unindividuaprèn,incorporai fa seus els elements delaculturadel seuentornsocial.Lasocialitzaciódel coneixement cientí!cno és només ladivulgaciódels resultats,sinóquetambétractad’establirles estratègies necessàries peraquèels resultats i les metodologies emprades enciència siguinassumides perlaciutadania,demaneraqueaquestapugui interpretarmillorels conceptes,esforços,èxits i tambéels fracassos queprodueixlarecercacientí!ca. La socialització del coneixementresulta cada cop més necessària pera viureen equilibri amb el nostreentorn social i només esdevindrà adequada amb un plantejamenttransdisciplinar.Unapersonaquecreuenlain#uènciamàgicadels planetes no técultura cientí!ca,permoltquesigui capaçdedescriureel model heliocèntricdel sistema solar,demanera queels seus raonaments i presa dedecisions potsertinguin unapartimportantd’irracionalitat. ” El concepte va més enllà de la divulgació, de la difusió; comporta que el receptor de la informació, convenientment presentada, no només adquireix uns coneixements, unes dades, sinó que els incorpora com a valors i enforteix l'esperit crític. La socialització provoca la participació, la complicitat i la incorporació dels coneixements en l'ADN cultural de la persona, del grup, de la societat. Així doncs, la socialització del patrimoni històric, del patrimoni cultural l'ha de convertir en part integrant i indissoluble de l'individu, de la societat, els impregna no de forma tòpica, sinó que penetra en el seu interior, en la seva intimitat, en la seva vida. De vegades ens queixem que la inversió en patrimoni és poca, i la societat al seu temps es queixa del contrari: molts fons gastats i retorn escàs. Exemples: el cost d'una excavació arqueològica preventiva i la poca socialització dels resultats, amb manca de publicacions cientí"ques, de divulgació, tanques, prohibició d'entrada de personal aliè a l'obra, aparent falta de transparència en la gestió de les restes, més quan acaben sent desmuntades o cobertes... Una altra: intervencions de restauració amb costoses bastides muntades diversos mesos, amb anar i venir de tècnics, i en ser visible el treball només es veu alguna reintegració volumètrica i això sí, pedres o escultures més netes, el que fa pensar al profà que simplement s'ha passat el drap de la pols. 174

Gestió del patrimoni històric a Tarragona, comentaris

En el cas de Tarragona, les característiques del seu patrimoni històric, i especialment de la Part Alta compliquen com socialitzar... o ens dóna peu a plantejar propostes més atrevides. Explicar la Plaça de Representació del Concilium Provinciae, posem per cas, és complicat: és cert que conserva trams espectaculars, com el Pretori, o el llenç de mur de Ca l'Agapito; també és cert que la seva planta se segueix sobre el parcel·lari, gairebé a cop de regle, i que els nous paviments marquen el seu recorregut, però recordem que és una plaça de dimensions espectaculars, gairebé 320 x 140 metres. En el seu interior es troba bona part de la trama urbana medieval, amb els seus carrerons, places i racons; els murs romans estan dins de les cases, en els seus soterranis, o han estat desmuntats fa segles, res queda dels seus pòrtics, i dels jardins només coneixem part del sistema hidràulic. El conjunt es modi"ca en l'antiguitat tardana i en època medieval, en el Renaixement, en el Barroc o en època neoclàssica "ns i tot actual. Un veritable trencaclosques que costa de ser entès. La iniciativa de la maqueta de Tàrraco al segle II, inaugurada el 2005 ha estat una "ta important per donar a conèixer la "sonomia de l’urbs. Es tracta d'una impressionant peça a escala 1:1000 que recrea detalls i aspectes com el Fòrum de la Colònia o una casa Maqueta de Tàrraco al segle II (Ajuntament de Tarragona). incendiada. La seva ubicació a la volta de Ca l'Agapito i després a l'Antiga Audiència, han contribuïta relacionar espacialment amb la part més monumental de Tarragona, precisament la plaça del Concilium Provinciae. A aquesta s’han de sumar les dels altres monuments de la Llista del Patrimoni Mundial i la d’època medieval a la sala gòtica del Pretori. El visitant després de veure la maqueta té la possibilitat de conèixer la ciutat amb l'acompanyament de guies o"cials o seguint la senyalística, amb una sèrie de tòtems i rètols on es marca la ubicació sobre el plànol i una breu explicació. Les noves tecnologies entren també en joc amb l’actuació. Una interessant experiència del Museu d’Història de Tarragona amb l’Institut de Bonavista ha permès una primera sèrie de codis QR en edi"cis històrics, treballats per alumnes d’un centre educacional de barri, de manera que ens acosten a la realitat històrica del centre. I una experiència en sentit contrari, una exposició itinerant sobre l’am"teatre romà pels diferents centres cívics. A això hem de sumar l’aplicació de la realitat augmentada en la interpretació dels diferents monuments, amb la col·laboració amb empreses privades. Cal recordar que el 175

Joan Menchon Bes

1996Tarragona va ser pionera amb el vídeo Tàrraco, amb les primeres experiències de restitució virtual, gràcies al patrocini de l’Autoritat Portuària. El cert és que els treballs iniciats llavors van ser la base de la publicació de dues reeixides carpetes de làmines de la ciutat romana i l’edició de Tàrraco.GuiaArqueològicaVisual, en diferents idiomes. En aquests moments s’està treballant en projectes ambiciosos com la realitat virtual en tablets, smartphones o a la xarxa, en el marc del projecte de Tarragona com a ciutat intel·ligent. No en va la fundació Tarraco Smart Mediterranean City té com un dels objectius estratègics el Patrimoni Històric. Al costat d’això la inauguració l’estiu de 2014de la musealització de la capçalera i voltes del Circ del carrer Trinquet Vell i plaça Sedassos, i la propera del Passeig Arqueològic i Am"teatre contribueixen a la socialització del patrimoni històric. Ja el 2011 es va obrir el centre d’interpretació de les forti"cacions modernes, en el polvorí o cos de guàrdia del Passeig Arqueològic, amb una interessant col·laboració amb la ONCE per a que la museïtzació sigui llegible pels invidents. Si a aquest plantejament afegim la passejada pels racons amagats en patis de cases, places, carrerons, les inscripcions romanes que decoren les façanes, alguns elements romans poc coneguts, els murs dins d'establiments etc, tenim una gimcana del patrimoni de Tarragona, que no és més que una ruta de descoberta, gairebé de seducció. Iniciatives com #Tarragona de Tapes#no només serveixen per activar l'activitat de restauració i una oferta gastronòmica creativa; seguir el recorregut per tavernes, restaurants i bars permet a un temps combinar les tapes amb la visita d'espais del centre històric on no falta el mur romà, l'arc, o el detall que evoca el passat.

Projecte d’adequació dels jardins de l’Am"teatre (O"cina de Projectes, Ajuntament de Tarragona).

176

La recuperació dels jardins de l'Am"teatre ha permès replantejar una zona verda al costat del monument. S'ordena una sèrie d'espais amb plantes usades en època romana agrupades temàticament: la trilogia mediterrània, els horts i jardins de les cases senyorials, les plantes medicinals i monumentals, la vegetació dels espais sagrats... tot acompanyat per la corresponent senyalització. Aquesta diferenciació dels usos de la vegetació pot ser aplicada en la jardineria dels espais monumentals. Així, en un futur, en la museïtzació d'espais fune-

Gestió del patrimoni històric a Tarragona, comentaris

raris es poden emprar les plantes que hi havia en època antiga, que són les que es poden veure a l'Am"teatre, etc. El mostrari permet també la generació d'activitats educatives. L'oferta museogrà"ca si bé no és unitària, és rica i abasta un espectre cronològic ampli. En primer lloc, i donada la seva importància el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, que custodia les col·leccions arqueològiques més importants i és l'ens que també gestiona el Teatre Romà, la Necròpolis i les vil·les romanes de Centcelles i dels Munts. És doncs peça indispensable a l'hora de socialitzar el Patrimoni Mundial. A més ofereix un ampli catàleg d'activitats, des de tallers per a grups escolars, visites guiades i activitats per a famílies. El Museu d'Art Modern mostra una important col·lecció en un casal del carrer Santa Anna. El Museu Diocesà ens ofereix no només les sèries d'art sacre de la diòcesi, sinó que les allotja en antigues dependències de la canònica medieval, amb murs del t emenos del Recinte de Culte. El Museu Bíblic proporciona una altra interessant oferta de divulgació al costat d’activitats escolars. I al moll de Costa, el Museu del Port ens acosta a les activitats marítimes des d'època antiga "ns a l'actualitat. La inversió de l'1% cultural de l'AP-7 a la recuperació de la Pedrera del Mèdol, iniciativa del grup concessionari Abertis també ha permès la creació del corresponent centre d'interpretació a l'àrea de servei. Una actuació que ha merescut el premi Hispania Nostra en la seva primera edició (2012) ha estat el Parc Ecohistòric del Pont del Diable. El 1996l'Ajuntament de Tarragona va expropiar part de l'antiga "nca del Mas dels Arcs, en la qual es troba l'aqüeducte romà. Des de llavors "ns a la primera fase de restauració del monument s'han dut a terme actuacions que en el seu conjunt permeten salvaguardar aquest espai tan singular. Al llarg d’aquests anys s’ha treballat tant en el patrimoni històric (pont-aqüeducte, specus, pedreres i forn de calç usats en la seva edi"cació), com en l'entorn natural (bosc mediterrani) o la adequació romàntica de principis del segle XX (casa del guarda, jardins romàntics, accés i monument de l'arquitecte modernista Juli Fossas...). Gràcies a aquestes actuacions, el Parc Ecohistòric està en una fase avançada de recuperació; es realitzen amb les lògiques garanties de conservació tenint clar que la seva utilització i explotació requereix un constant manteniment. S'ha treballat doncs, de forma sostenible, realitzant les actuacions necessàries i imprescindibles, sense ànim de fer inversions especialment oneroses. Es genera una oferta de temps lliure que crea a mig termini llocs de treball autosostenibles pels serveis del Parc Ecohistòric. I "nalment, que no menys important, la conservació-restauració del Pont del Diable. Recentment, i després d'un concurs públic, la gestió del Parc ha estat concedida a una empresa la qual, a canvi de les tasques de manteniment, realitza la corresponent oferta d'activitats i serveis, des de les visites guiades a l'espai de pícnic o la gestió d’un centre d’interpretació del lloc. No podem oblidar el festival de reconstrucció històrica Tàrraco Viva. Aquest neix el 1999i s'ha convertit en un referent internacional de la reconstrucció històrica, que no 177

Joan Menchon Bes

queda en el clàssic re-enactmentanglosaxó, sinó que planteja un nou model: “recreem el passat per divulgar.”Es basa en l'elaboració de models didàctics de cada activitat, èmfasi a les explicacions en viu, potenciació de la visualització del coneixement històric i patrimonial comparant els elements antics amb les reconstruccions, la contextualització històrica de tota activitat, la inclusió d'elements tradicionals de la comunicació museogrà"ca i activitats de reconstrucció acotades a un horari i un espai. El 2014 Tàrraco Viva celebra la seva 15a edició, justament el 2000 aniversari de l'apoteosi d'August. És un model a seguir i "ns i tot a imitar, i una altra cosa no menys important, ha aconseguit implicar de manera extraordinària a la societat de Tarragona. No solament la ciutadania es bolca en els dos caps de setmana d'activitats, i assisteix a la llarga sèrie de propostes del programa; a més han nascut grups de recreació històrica de gran serietat on no només participen professionals, a"cionats, persones interessades, sinó que impliquen les institucions, des del propi Ajuntament, la universitat Rovira Virgili, la seva aula de Teatre, l'ICAC, o els restaurants amb l'oferta #Tàrraco a taula# recreant receptes d'època romana. A l'estiu, part de les activitats tornen a ocupar els espais de la ciutat amb el programa Tarragona Història Viva. Finalment s'ha de parlar d'un projecte que no per ambiciós ha de ser inabastable. Des de 2007 l'antiga Tabacalera és propietat de l'Ajuntament de Tarragona. Es tracta d'un complex de més de 35.000 m2 que permet allotjar el que ha de ser el hubdel patrimoni històric de la ciutat, amb la nova seu del Museu Nacional Arqueològic, just al costat de la Necròpolis Paleocristiana. Però es vol anar més enllà, ha de ser l'espai museogrà"c on s'expliqui Tàrraco com a capital imperial, on s'expliqui la HispaniaCiterioris. L'espai també pot allotjar els diferents agents dedicats a la gestió, investigació i socialització del patrimoni de la ciutat. La proximitat d'una sèrie de punts amb important càrrega patrimonial, Casa del Mar, restes del carrer Eivissa, Font dels Lleons, estructures de la plaça Agustí Altisent, antiga Chartreuse, Termes, Teatre, Fòrum de la Colònia etc. permeten proposar un nou rosari arqueològic a la zona portuària que acaba a l'Am"teatre. Des d'allà s'enllaça amb la ruta monumental de la Part Alta. La situació de crisi no ha impedit que part dels magatzems de l'antiga fàbrica de tabacs ja tinguin un ús cultural, com és la seu del nou Arxiu i la Biblioteca-Hemeroteca municipals. En aquests moments s'està treballant juntament amb Generalitat de Catalunya a les bases de la plani"cació d'aquesta zona.

Consideracions !nals:la inclusió del conjunt arqueòlogic de Tàrraco a la llista del patrimoni mundial Intencionadament s'ha deixat aquest tema pel "nal. La inclusió del conjunt en la Llista de la UNESCO l'any 2000 ha estat sense cap dubte un revulsiu i ha marcat una nova fase per entendre el patrimoni de la ciutat, no només per les institucions, sinó 178

Gestió del patrimoni històric a Tarragona, comentaris

també per la societat civil. Es pren consciència de la seva importància, del seu valor, i s'entén no només com un patrimoni exclusiu d'elits, intel·lectuals o turistes, sinó com una realitat i un compromís ciutadà. L'èxit de Tàrraco Viva és un exemple eloqüent. Tarragona com a societat urbana del segle XXI és complexa i es caracteritza, entre altres, per una massa crítica important, de vegades difícil d'acontentar, però que té clar que el patrimoni històric és un dels seus actius i que no s'entén o s'ha d'entendre com una rèmora o un fòssil. S'ha de veure Tarragona com una ciutat viva, però amb un important actiu patrimonial i cultural, del qual el passat romà és el seu nucli. Tàrraco es transforma i genera Terracona, i alhora Tarraquna, i després la Tarragona medieval, moderna, del segle XIX, contemporània i actual. La socialització del patrimoni, amb eix central a Tàrraco és un dels reptes més importants. L'aplicació de noves tecnologies, dels conceptes smartheritagei smartcity entren en joc. Com també ho fan activitats de tall més clàssic com el programa de Tarragona Ràdio, “Tarragona Història”, o la recent iniciativa d'exposicions temporals sobre els monuments en els diferents centres cívics. Es vol així apropar el patrimoni històric als barris, que moltes vegades se senten aliens a la realitat de la ciutat, apropantlos al centre històric. Una altra activitat altament positiva ha estat “L'escola adopta un monument”en la qual els centres educatius centren un seguit d'activitats al voltant del coneixement i posada en valor d'un monument determinat, si és possible en el seu radi d'acció. La participació activa en el Grupo de Ciudades Patrimonio de la Humanidad i en projectes europeus permet l'intercanvi d'alumnes entre les ciutats (“Conèixer les Ciutats Patrimoni”), o en els programes “Comenius Regio”de la Unió Europea. En aquest context l'acció del departament d'Educació de l'Ajuntament, al costat de l'extraordinària oferta docent del Camp d'Aprenentatge de la Generalitat de Catalunya, són primordials. El municipalisme ha permès també poder afrontar amb altres ciutats amb un patrimoni històric important els diferents aspectes i problemes. El 2012 es va realitzar un taller sobre la gestió municipal del patrimoni arqueològic a nivell català, en col·laboració amb el Servei d’Arqueologia i l’Associació d’Arqueòlegs de Catalunya. Actualment s’està preparant una nova edició dedicada a la problemàtica de les catalogacions. Amb el Grupo Ciudades s’ha treballat temes com la mobilitat, la integració del patrimoni històric i l’arquitectura contemporània, i s’ha redactat el Llibre Blanc de la gestió del patrimoni històric i arqueològic. Es genera així tant la base crítica com els plantejaments generals per a la futura intervenció en el patrimoni històric i arqueològic. Una consideració "nal. De vegades fa l'efecte que la intervenció en el patrimoni històric de Tarragona, que la inversió, l'actuació és baixa, que no hi ha interès públic. Però en el fons és tot el contrari, és un tema de percepció o de comunicació. Actuar per exemple en l'ordenació de terrasses del centre històric és actuar en el patrimoni, com 179

Joan Menchon Bes

també ho és un planejament sostenible de la il·luminació nocturna, o retirar senyals de trànsit obsoletes. Restaurar un tram de muralla o rehabilitar un edi"ci històric aporta qualitat ambiental a la ciutat, dóna seguretat, embelleix i genera treball. En el fons, parlar de Tarragona és parlar del seu passat, del seu patrimoni, de la seva gent. Però parlar dels tarragonins és parlar del seu patrimoni i de la seva ciutat. I parlar del patrimoni de Tarragona és parlar dels tarragonins i de la ciutat. No es poden separar, no les volem separar

Bibliogra!a Aquilué, X.; Dupré, X.; Massó, J.; Ruiz De Arbulo, J. (2008). Tàrraco. Guies del Museu d’ArqueologiadeCatalunya, Tarragona. Arbeloa, J. V. (1989). #Marc i desenvolupament de l'activitat arqueològica de Tarragona#, Acta ArqueològicadeTarragonaII(1988-89), Tarragona, p. 7-11. Bertrán, D. (1982). TarragonaysufábricadeTabacos.Unsueño hecho realidad.Cincuentenario delapuestaenmarchadelafábricadeTabacos deTarragona. Tarragona. Bruno, A.; Cerri, M.; Pia, L. (1992). “Il restauro archittettonico in Tarragona il recupero del Circo e dell’ An"teatro di Tarragona”, Act aArqueològicadeTarragonaV (1991-92). Tarragona, p. 87-94. Cantallops, Ll.; Romaní, X. (1990). LaPartAltadel centrehistòricdeTarragona.Unaixecamentdeplànols deles construccions civils (1981-82,1986-88), Barcelona, p. 15-30. Carreras, J.; Garriga, E. (1992). El Mèdol,actageneral d’unespai peculiar.Tarragona AAVV (1993). Construirdamuntles Restes.Darreres propostes i intervencions alaPartAlta, Catàlegdel’exposició(Tarragona1993). Tarragona. Cerqueiro, D., Estévez, J.A., Gurrea, R., Macarro, C. Menchón, J., Musat, M.T., Murillo, J., Rascón, S., Ruiz, R., Valero, M.A. Y Vargas, J. (2013). “La Comisión de Arqueología del Grupo Ciudades Patrimonio de la Humanidad de España. Planteamientos y objetivos/ Archaeology Group Committee of World Heritage Cities of Spain. Approaches and objectives”., Castillo, A. (ed.). Act as del PrimerCongreso int ernacional deBuenas Práct icas enPat rimonio Mundial:Arqueologí a.Mahón,Menorca,Islas Baleares,España9-13deabril de2012, Madrid, p. 554-562. Cortés, R.; Gabriel, R. (1996). “Tàrraco.Recull dedades arqueològiques”. Barcelona. Costa, J.; Cabestany, J. F.; Companys, I.; Virgili, Mª . J.; Arroyo, P.; Menchon, J. (1995). Saxum. El Consell Comarcal al' AnticHospital. Tarragona. Dupré, X. (1985). L’arqueologiaaTarragonacontexti problemàtica,Cota Zero. Revista d’Arqueologia i Ciència 1, p. 29-32. Dupré, X. (1983). “Problemática de la conservación del patrimonio arqueológico en la ciudad de Tarragona”., Primeras Jornadas dearqueologíaenlas ciudades actuales. Zaragoza, p. 55-58. 180

Gestió del patrimoni històric a Tarragona, comentaris Ferrer, M.A.; Dasca. A.; Rovira, J. CL “Anys de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense”, Tarragona 1994. Hernández, G.; Miret, M. (1999).“La protecció del patrimoni arqueològic des de l’administració local a Catalunya”, Revistad’ArqueologiadePonent9, p. 340-341. Jiménez, R (2011). “El parque del an"teatro romano de Tarragona.”Proyectos urbanos y arqueología en las ciudades Patrimonio de la Humanidad de España, Actas del tallerdeProyectos Urbanos yArqueologíaenlas Ciudades Patrimonio delaHumanidad.AlcaládeHenares 5-7 dejulio de2010.GCPHE, León, p. 187-194. Junyent, E. (1995).Eroski.Arqueologíaurbanayuniversidad, El País 20.11. Macias; J. M.; Menchon, J.; Piñol; Ll. (2003). Tàrraco-Tarragona:dues ciutats,una realitat. Col· lecciódelàmines dereconstruccióhistòrica, Reus. Macias; J. M.; Menchon, J.; Muñoz, A.(2004). Tàrraco-Tarragona:reconstruccions delaciutat romana.Col· leccionabledel Diari deTarragona, setembre-desembre de 2004. Macias, J.M.; Fiz, I.; Piñol, LL.; Miró, M. T.; Guitart, J. (2006). “Planimetriaarqueològicade Tàrraco”.Tarragona. Macias, J.M; Menchon, J.; Muñoz, A. (2005). Tàrraco.Guíaarqueológicavisual. Reus. Mar, R.; Ruiz De Arbulo, J. (1999). “Veinte años de Arqueología Urbana en Tarragona”, XXV Congreso Nacional deArqueología. Valencia, p. 240-248. Martorell, J. (1920). Tarragonai els seus antics monuments, Barcelona. Menchon, J. (2010). “Arqueologia, patrimonio histórico y planeamiento urbanístico en la ciudad de Tarragona. Algunos Apuntes”, Arqueología, patrimonio histórico y urbanismo en las ciudades Patrimonio de la Humanidad de España. Actas delas Jornadas Técnicas sobreArqueología, patrimonio histórico yurbanismo.Tarragona,1y2dediciembrede2009. León, p. 217-244. Menchon, J. (2011). “Tarragona o la difícil “convivencia”entre el patrimonio histórico y crecimiento urbano”, Proyectos urbanos y arqueología en las ciudades Patrimonio de la Humanidad de España, Actas del tallerdeProyectos Urbanos yArqueologíaenlas Ciudades Patrimonio de laHumanidad.AlcaládeHenares 5-7dejulio de2010. GCPHE, León, p. 143-185. Menchon, J. (2012). “Arqueología y ciudades patrimonio mundial. El Grupo Ciudades Patrimonio de la Humanidad de España.”Ciudades históricas patrimonio mundial. Actas del IIcongreso internacional ciudades históricas patrimonio mundial,Córdoba23al 26deabril de2012.Córdoba, p. 622-631. Menchon, J. (2012). “Difusión, divulgación, socialización y patrimonio mundial. Ideas, divagaciones e impresiones.”Ciudades históricas patrimonio mundial. Actas del IIcongreso internacional ciudades históricas patrimonio mundial,Córdoba 23 al 26 deabril de2012. Córdoba, p. 696-701.

181

Joan Menchon Bes Menchon, J.; Miró, M.T. (2013). “Arqueología urbana y patrimonio mundial en Tarragona. Una visión desde la gestión municipal y autonómica/Urban Archaeology and World Heritage in Tarragona. A view from municipal and autonomic management.”, Castillo, A. (ed.). Actas del PrimerCongreso internacional debuenas prácticas enpatrimonio mundial:arqueología.Mahón, Menorca,Islas Baleares,España9-13deabril de2012. Madrid, p. 920-933. Miró, M. T. (1997). “Arqueología urbana en Tarragona. Problemas de investigación y gestión del patrimonio arqueológico”, Ciudades modernas superpuestas a las antiguas.Diezaños de investigación(Mérida1996), Mérida, pp. 71-96. Miró, M. T. (1999). “La implicació municipal en la conservació del patrimoni arqueòlogic el cas de Tarragona”, Revistad’ArqueologiadePonent9, p.347-349. Normes Subsidiàries i complementàries de Planejament de l’àmbit de competència de la Comissió d’Urbanisme de Tarragona. Barcelona 1983. Ortueta, E. de. (1998). #El tratamiento de las ruinas romanas en Mérida y en Tarragona en los albores de nuestro siglo.#Mérida.Ciudadypatrimonio Revistadearqueología,arteyurbanismo II, p. 67-74. Ortueta, E. de. (2006). #Conservar o destruir. La frágil convivencia entre los intereses privados y la protección de la muralla en Tarragona.#Norba-ArteXXVI, p. 149-165. Ruiz De Arbulo, J.; Mar, R. (1993). “Arqueología y plani"cación urbana en Tarragona. Tradición historiográ"ca y realidad actual”, Recuperarla memòria urbana.L’arqueologia en la rehabilitaciódeles ciutats històriques,Tarragona, p. 131-157. Sada, P. (1992). “Aspectes de la utilització del patrimoni en la difusió de la Història i de l’Arqueologia el cas de Tarragona”, Miscel· làniaArqueològicaaJ. M.Recasens. Tarragona, pp. 131-143. Sans, S.; Seritjol, M.; López-Monné, R. “Tàrraco Viva. Jornades internacionals de divulgació històrica romana”. Tarragona. Tarragó, S. (1993). “A la recerca d’una identitat perduda. El circ romà de Tàrraco”, Mar, R. (ed.) Els monuments provincials deTàrraco.Noves aportacions al seu coneixement.Tarragona, , p. 269-295. Tarrats, F. (1986). “Tarragona, museus i territori”, Fórum 2, Tarragona. Verges, M; Zaragoza, J (1999). “Quan el Catllar no hi era”, En: Fuentes, M; El castell,vila i termedel catllar.Segles XII-XVIII. Ajuntament del catllar, p 25-50

182