L\'hospital de pobres de la vila de Sóller: els primers anys d\'existència (1322-1450)

BSAL, 52 (1996), 21- 44.

L'hospital de pobres de la vila de Sóller: els primers anys d'existència (1322-1450) PLÀCID P É R E Z P A S T O R

Introducció A l'estat actual dels estudis realitzats al voltant d e la p o b r e s a i la beneficència, es fa força difícil d e c o n è i x e r cl n o m b r e i p e r c e n t a t g e de pobres q u e e x i s t e i x e n a les c o m u n i t a t s urbanes mallorquines de la Baixa Edat Mitjana. La m a n c a n ç a de d o c u m e n t a c i ó específica sobre el lema i la sobrietat de les dades que es poden extreure, ç à i lla, d'altres d o c u m e n t s t a n g e n c i a l s a la q ü e s t i ó , unit tot a i x ò a les dificultats d ' i n t e r p r e t a c i ó d e les pròpies d a d e s , obstaculitzen e n o r m e m e n t l'obtenció de conclusions fiables. D'altra b a n d a , els investigadors han d'afrontar el c o m p r o m í s de desxifrar la mateixa n o c i ó d e pobres a l'Edat Mitjana. Un c o n c e p t e que és molt distint s e g o n s q u e s'interpreti sota els p u n t s de vista e c o n ò m i c i fiscal, s o t m e s o s a la conjuntura de c a d a m o m e n t -los que carecían de bienes ( S a n t a m a r í a , 1983: 3 8 2 ) - ; o bé sota una p e r s p e c t i v a social l'extrema misèria, tant física com intel·lectual ( B a r c e l ó , 1985: 133)- q u e és una n o c i ó e s t r u c t u r a l m o l t m é s a m p l a q u e e n g l o b a els v e l l s , o r f e s , v í d u e s , e x i l a t s , c a p t i u s , b a n d e j a t s , m i n u s v à l i d s , malalts, etc. T o t p l e g a t , els r e s u l t a t s q u e s'obtenen són ben d i v e r s o s . A l v a r o S a n t a m a r í a , i n t e r p r e t a n t una p e t i c i ó formulada al G r a n i G e n e r a l C o n s e l l l'any 1 4 9 5 , afirma q u e parece muy problemático (...) que los clasificadosfiscalmenle pobres (en el bajomedievo) sobrepasaran el 15 por 100 de la población insular ( S a n t a m a r í a , 1 9 8 3 : 3 8 3 ) . M a r i a B a r c e l ó en c a n v i , d e s p r é s d'analitzar d u e s talles de Ciutat dc M a l l o r c a , c o n c l o u q u e el p e r c e n t a t g e d e miserables exclosos de contribuir a les d e s p e s e s generals s'eleva al 28,9 % l'any 1478 i al 4 1 , 7 % l'any 1512 ( B a r c e l ó , 1985: 138), en una t e n d è n c i a a l'alça dc difícil avaluació. S i g u i quin sigui el seu n o m b r e , tots els e s t u d i o s o s c o i n c i d e i x e n en afirmar q u e l'estat d e p o b r e s a social és un motiu dc p r e o c u p a c i ó constant per a les classes d o m i n a n t s de l'època, i m b u ï d e s en la doctrina dc l'església sobre la caritat cristiana ( R u l l a n , 1876: 525) i en la c r e e n ç a q u e las prácticas caritativas realizadas por amor a Dios ayudaban a salvar el alma del testador (Santamaría, 1983: 388). A la realitat, a q u e s t e s p r a c t i q u e s es c o n f o n e n , a la B a i x a Edat Mitjana, en una mescla indiferenciada d'assistència espiritual, b e n e f i c è n c i a i a t e n c i ó s a n i t à r i a , q u e es m a t e r i a l i t z a en e l s h o s p i t a l s d e p o b r e s , les a l m o i n e s i o b r e s pics testamentàries, i les confraries dels gremis.

22

PLÀCID PÚRIiZ PASTOR

D e i x a n t d e b a n d a la p r o b l e m à t i c a de les a l m o i n e s i les confraries, l'objectiu del present treball es cl d'analitzar la d o t a c i ó i el sistema d ' a d m i n i s t r a c i ó i finançament d'un hospital d e p o b r e s , cl de Sóller, des del m o m e n t de la fundació, l'any 1322, fins a l'entorn de la revolta forana del 1450.

La f u n d a c i ó : B e r e n g u e r Vidal i R a m o n de Palauet L'hospital de p o b r e s de Sóller es un dels primers que es fundaren a la part forana de M a l l o r c a , d e s p r é s del d'Inca ( 1 2 7 3 ?) i cl de sant Elm de la P a l o m e r a , a A n d r a t x ( 1 3 0 3 ) ( C a t c u r a . 1980: 117; i X a m e n a / R i c r a , 1986: 141). La p r i m e r a notícia q u e en tenim procedeix del testament de B o n a v e n t u r a Vadell, a t o r g a t cl 15 de g e n e r del 1283. en el qual cedeix sis d i n e r s hospitali de Soyller. En q u a l s e v o l c a s , crcim q u e es tracta d'un testimoni poc significatiu i sense c o n t i n u ï t a t , i c o i n c i d i m a m b Pau C a t c u r a ( 1 9 8 0 : 1 1 7 ) q u e este legado y olros presumiblemente similares no debieron alcanzar afhiaiwiar las obras del hospital de la villa. L ' i m p u l s definitiu per a la d o t a c i ó i c o n s t r u c c i ó de l'edifici n o arriba fins el 1322. de la m à d e B e r e n g u e r Vidal. Aquest a n y . volent i desitjant construir un h o s p i t a l . Vidal ofereix 6 0 lliures per e s m e r ç a r en o b r e s , m é s tres llits fornits per m o b i l i a r i , tan aviat c o m e s trobi un solar p e r bastir-hi l'edifici. L'oferta b e n prest o b t é r e s p o s t a : el 12 de j u l i o l del m a t e i x a n y , R a m o n d c P a l a c i o l o fa d o n a c i ó medietatem illitts pati terre cptod habeo in villa de Soyler, proitl ipsam tibi assignavi; és a dir, de la milal d'un pati que té a la vila, tal c o m l'ha assignat i fitat, franc de c e n s , ad diclum hospitalera consti itendum ad honorem Dei et beati sondi Johannis Baptiste, sota la c o n d i c i ó q u e B e r e n g u e r Vidal hi inverteixi vint lliures en o b r e s el p r i m e r a n y , i les altres q u a r a n t a lliures i els tres llits el s e g o n a n y . La d o n a c i ó és vàlida n o m é s en cl cas q u e el rei Sanç atorgui el consentiment per fer l'hospital en aquest pati. 2

T r e s s e t m a n e s d e s p r é s , el C o n s e l l de la vila ja ha d o n a t el vist i plau a la iniciativa i a c o r d a dirigir-se al rei per sol.licitar-li que en cedeixi els drets al.lodials. El rei S a n ç r e p a m b molt b o n a d i s p o s i c i ó la p r o p o s t a , i e n c o m a n a a l s s e u s p r o c u r a d o r s a M a l l o r c a q u e facin e s t i m a r el pati i a v a l u a r la quantitat q u e li c o r r e s p o n en c o n c e p t e d ' a m o r t i t z a c i ó del dret al.lodial. Els procuradors Miquel Rotlan i Pere B u r g u é s , c o m p l i n t el m a n a m e n t , fan c a n a r e l pati i c o m u n i q u e n al rei que li pertoca c o b r a r vint-i-sis lliures, tretze s o u s i q u a t r e d i n e r s . A la vista d'aquesta a v a l u a c i ó el rei, en carta del 24 de juliol del 1324, c o n c e d e i x l'autorització per construir l'hospital ad honorem Dei et in refugiant pauperum eius, in c/uo admittantttr et recolligantur Cliristi pauperes et egeni, a c a n v i d'ingressar q u i n z e lliures al patrimoni reial. A la vegada q u e renuncia a la resta del diner, cl rei cedeix t a m b é el d o m i n i útil del solar, que passa a ser alou franc de la v i l a . 1

L'administració

i direcció:

l'hospitaler

D e s del m o m e n t q u e R a m o n de P a l a c i o l o c e d e i x el solar, a t o r g a p e r m í s al

I.'analisi duna mostra dc 82 leslanients atorgals entre l'agost del 1289 i l'agost del I2')2 per persones de Sóller revcl.la que 58 deis testadors/es (el 70 '/