Les gasetes de Rafael Figueró: una eina al servei de la informació i la resistència durant la Guerra de Successió

ELS TRACTATS D’UTRECHT CLARORS I FOSCORS DE LA PAU LA RESISTÈNCIA DELS CATALANS

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - Dades CIP Els Tractats d’Utrecht : clarors i foscors de la pau, la resistència dels catalans : 9-12 abril 2014 : actes del congrés Recull de les actes presentades al congrés, celebrat a Barcelona, al Museu d’Història de Catalunya entre els dies 9 i 12 d’abril del 2014. – 5HIHUqQFLHVELEOLRJUj¿TXHV±7H[WRVHQFDWDOjFDVWHOOjIUDQFqVDQJOqVLLWDOLjSUzOHJHQFDWDOjFDVWHOOjLIUDQFqV ISBN 9788439392446 I. Albareda i Salvadó, Joaquim, 1957- dir. II. Alcoberro i Pericay, Agustí, 1958- dir. III. Mollfulleda, Conxita, ed. IV. Sallés, Núria, ed. V. Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives VI. Museu d’Història de Catalunya 1. Tractat d’Utrecht (1713) – Congressos 2. Guerra de Successió, 1702-1714 – Congressos 3. Europa – Història – S. XVIII – Congressos 341.382”1713”(063) 94(460)”17”(063) 94(100)”17”(063)

Barcelona, abril del 2014 Organitzadors Museu d’Història de Catalunya. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives. Universitat Pompeu Fabra &RPLWqFLHQWt¿F Dr. Joaquim Albareda (Universitat Pompeu Fabra) Dr. Agustí Alcoberro (Universitat de Barcelona) Dr. Antonio Álvarez-Ossorio (Universidad Autónoma de Madrid) Dr. Lucien Bély (Université Paris IV – Sorbonne) Dra. Cinzia Cremonini (Università Cattolica del Sacro Cuore – Milano) Dra. Virginia León (Universidad Complutense de Madrid) Dr. Lluís Roura i Aulinas (Universitat Autònoma de Barcelona) Dra. Eva Serra (Universitat de Barcelona) Dr. Josep Maria Torras i Ribé (Universitat de Barcelona) Dr. Xavier Torres (Universitat de Girona) Coordinació del congrés Dr. Joaquim Albareda (Universitat Pompeu Fabra) Dr. Agustí Alcoberro (Universitat de Barcelona) Editores Conxita Mollfulleda Núria Sallés Col·laboradors Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura. Tricentenari BCN Generalitat de Catalunya. Comissariat del Tricentenari Ministerio de Economía y Competitividad. Proyecto «España y los Tratados de Utrecht (1712-1714)» (HAR 2011/26769) Generalitat de Catalunya. Departament d’Economia i Coneixement. Grup d’Estudi de les Institucions i de la Societat a la Catalunya Moderna (s. XVI-XIX) (2009 SGR 00318) Université Paris IV-Sorbonne. Institut de recherche sur les civilisations de l’Occident moderne (IRCOM). Centre Roland Mousnier (UMR 8596) Red. Sucesión. Red de investigación en monarquías y repúblicas europeas (1648-1748) Ajuntament de Cardona Paradores de Turismo de España Secretaria Conxita Mollfulleda i Vinyallonga Núria Sallés Vilaseca Daniel Solé Lladós Edició d’Actes Museu d’Història de Catalunya. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives. Universitat Pompeu Fabra Barcelona, 2015 © dels textos, els autors © d’aquesta edició: Museu d’Història de Catalunya. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya Es reserven tots els drets. Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa per cap mitjà sense permís de l’editor. Imatges coberta: Rijksmuseum, Amsterdam Producció: Llibres a Mida ISBN: 978-84-393-9244-6 Dipòsit legal: B- 28022-2014 Imprès a Catalunya

ACTES DEL CONGRÉS

ELS TRACTATS D’UTRECHT CLARORS I FOSCORS DE LA PAU LA RESISTÈNCIA DELS CATALANS

9-12 ABRIL 2014

ÍNDEX

PRÒLEG Joaquim Albareda (Universitat Pompeu Fabra) Agustí Alcoberro (Universitat de Barcelona)

11

CONFERÈNCIA INAUGURAL Ombres et lumières dans l’Europe de la paix d’Utrecht (1713-1714) Lucien Bély (Université Paris IV – Sorbonne)

17

1. CONTEXT INTERNACIONAL Ponències Utrecht, Sardenya i l’espai italià: vells territoris, noves dreceres Lluís J. Guia Marin (Universitat de València)

29

Proyectos, aspiraciones y vínculos internacionales de las élites italianas entre 1700 y 1714 durante la Guerra de Sucesión al trono de España Cinzia Cremonini (Università Cattolica del Sacro Cuore – Milano)

41

La paix d’Utrecht vue de Venise : l’avènement d’un monde nouveau Géraud Poumarède (Université Michel de Montaigne – Bordeaux 3)

51

La paz de Utrecht y su impacto en el Río de la Plata María Luz González Mezquita (Universidad Nacional de Mar del Plata – Buenos Aires)

59

De Barcelona a Belgrad. La Tercera Guerra Turca (1714-1718) i els exèrcits hispànics Agustí Alcoberro (Universitat de Barcelona)

69

Le prince François II Rákóczi et la paix d’Utrecht Ferenc Tóth (Magyar Tudományos Akademia – Budapest)

81

/D*UDQGH*XHUUHGX1RUGHWOD*XHUUHGH6XFFHVVLRQG¶(VSDJQHLQÀXHQFHVFURLVpHV Éric Schnakenbourg (Université de Nantes – Institut Universitaire de France)

91

Du secret des négociations aux bals des plénipotentiaires. Informations et interactions entre diplomates et journalistes francophones des Provinces-Unies, du Luxembourg et de France pendant le congrès d’Utrecht Marion Bréteché (Université Paris IV – Sorbonne)

101

'H0DGULGj%DUFHORQHOHVYDULDWLRQVGHO¶LQÀXHQFHIUDQoDLVH Catherine Désos (Université de Strasbourg)

109

Comunicacions Relator: Xavier Gil (Universitat de Barcelona) ,WUDWWDWLGL8WUHFKWHLWHUULWRULLWDOLDQLGL1DSROLH3DUPD9LVLRQHGDOODSHULIHULDJHRJUD¿FDHSROLWLFD Neus Ballbé (Universitat Pompeu Fabra) – Gaetano Damiano (Archivio di Stato di Napoli)

119

Jan Van Brouchoven, comte de Bergeyck i mestre d’economia política de la Guerra de Successió (1709-1710) Josep Catà i Tur – Antoni Muñoz González

125

The global dimensions of Catalan resistance: The case of the Recollect mission to the Philippines (1711-1712) Aaron Alejandro Olivas (University of California, Los Angeles)

133

Un soñador de Utrecht. El abad de Saint-Pierre y la idea de la paz paneuropea Aleksandra Porada

139

Tra Roma e Madrid: l’opera del cardinale Francesco Acquaviva Roberto Ricci

145

/DGHIHQVDGHOHVOOLEHUWDWVFRPDLQVWUXPHQWFRQWUDHOVPRQDUTXHVHQHPLFV&DWDOXQ\DL%UHWDQ\DL Núria Sallés Vilaseca (Universitat Pompeu Fabra) 151 Sicilia ante los acuerdos de Utrecht. Del desasosiego a la tranquila cesión del reino Marina Torres Arce (Universidad de Cantabria)

159

2. CONTEXT HISPÀNIC Ponències Els tractats de pau i Espanya: la negociació de Rastatt Joaquim Albareda (Universitat Pompeu Fabra)

167

Asiento de Negros con Inglaterra. Marzo 1713. Una sociedad buscadora de rentas Reyes Fernández Durán

177

Razón de interés y equilibrio de poderes: la ‘Verdad política’ de Miguel Francisco de Salvador José María Iñurritegui Rodríguez (Universidad Nacional de Educación a Distancia)

189

Conseiller le prince : ambassadeurs, ministres et experts autour de Philippe V Guillaume Hanotin (Université Michel de Montaigne – Bordeaux 3)

199

&ODURVFXURVKLVWRULRJUi¿FRVGHOD1XHYD3ODQWD Pablo Fernández Albaladejo (Universidad Autónoma de Madrid)

207

Una alternativa política durante el reinado de Luis I. El proyecto político de Luis de Miraval Anne Dubet (Université Blaise Pascal – Clermont Ferrand)

217

De la militarización de Cataluña a los ‘espacios de integración’ de los catalanes en el ejército borbónico tras 1714 Francisco Andújar Castillo (Universidad de Almería)

227

La resistencia de los catalanes según la correspondencia de 1713 y 1714 entre Luis XIV y Felipe V José Manuel de Bernardo Ares (Universidad de Córdoba)

237

5H\&DWyOLFRYHUVXV3DGUH&RP~QPiVDOOiGHOFRQÀLFWRHQWUH)HOLSH9\&OHPHQWH;, David Martín Marcos (Universidad Nacional de Educación a Distancia)

247

La élite austracista en la Corte de Viena: la formación de un nuevo grupo de poder Virginia León Sanz (Universidad Complutense de Madrid)

257

Comunicacions Relator: Jaume Dantí (Universitat de Barcelona) Gibraltar i Menorca, les ‘illes britàniques’ a la Mediterrània Martí Crespo

267

Instrumentos para la reversión de los tratados de Utrecht: la recluta del 13 de diciembre de 1717 en la Gobernación de Valencia José Ramón Cumplido Muñoz

273

De La Mancha al Real Sitio de Aranjuez: promoción social en los albores de la Monarquía Borbónica. Víctor Alberto García Heras (Universidad de Castilla-La Mancha)

281

La lealtad del Apóstol. El arzobispo de Santiago contra Felipe V Fernando Suárez Golán (Universidade de Santiago de Compostela)

289

3. CATALUNYA I LA CORONA D’ARAGÓ Ponències (OSULQFLSLGHOD¿GHOD*XHUUDGH6XFFHVVLyD&DWDOXQ\D de les negociacions d’Utrecht al conveni de l’Hospitalet (1711-1713) Josep Maria Torras i Ribé (Universitat de Barcelona)

297

Les relacions informatives i l’opinió política a la Guerra de Successió Rosa M. Alabrús (Universitat Abat Oliba CEU)

307

Barcelona atacada: de les bombes a la Ciutadella Albert García Espuche

317

L’organització política de la resistència de Barcelona Eduard Martí (Universitat Internacional de Catalunya)

327

0LOLWDULW]DFLyLPHPzULDPLOLWDUGHODOD&DWDOXQ\DGH¿QDOVGHOVHJOHXVIII Lluís Roura i Aulinas (Universitat Autònoma de Barcelona)

341

El poder local català: d’Universitats (1706) a Ajuntaments (1718) Eva Serra i Puig (Universitat de Barcelona)

351

La inserción de Cataluña en la Real Hacienda de la monarquía española tras el tratado de Utrecht. (OFDVRGHOPRQRSROLR¿VFDOGHOWDEDFR Rafael Torres Sánchez (Universidad de Navarra)

361

Después de Utrecht. (OLPSDFWRGHODQXHYD¿VFDOLGDGERUEyQLFDVREUHODHFRQRPtD\ODVRFLHGDGFDWDODQDVGHOVLJORXVIII Josep Maria Delgado Ribas (Universitat Pompeu Fabra)

373

El País Valencià sota domini borbònic (1707-1714) Carme Pérez Aparicio (Universitat de València)

385

El aprendizaje de la Nueva Planta: de las Leyes del Nuevo Gobierno de Aragón a las normas de 1714-1716 Jesús Morales Arrizabalaga (Universidad de Zaragoza)

395

La fragmentació de les Illes Balears a les negociacions internacionals prèvies a Utrecht Josep Juan Vidal (Universitat de les Illes Balears)

405

(QWUHODJXHUUDLHOGLDDGLD0DOORUFDGHMXOLROGHDMXOLROGH Miquel J. Deyà Bauzà (Universitat de les Illes Balears)

415

Comunicacions Relator: Oscar Jané (Universitat Autònoma de Barcelona) Les gasetes de Rafael Figueró: una eina al servei de la informació i la resistència durant la Guerra de Successió Xevi Camprubí

427

La reactivació del Tribunal de Contrafaccions de Catalunya durant la guerra (1713) Josep Capdeferro (Universitat Pompeu Fabra) – Eva Serra (Universitat de Barcelona)

437

/DJXDUQLFLyERUEzQLFDGH5RVHVGXUDQWOD*XHUUDGH6XFFHVVLy Adrià Cases Ibáñez

445

%DOWDVDU+XJXHWL)LWRU/DGHFHSFLyG¶XQOOHWUDWFDWDOj¿GHODOV%RUERQV Rafael Cerro Nargánez

451

Un tresor d’ardits del setge de 1714 trobat al portal de Sant Daniel de Barcelona María Clua i Mercadal (Gabinet Numismàtic de Catalunya. MNAC) Montserrat Berdún i Colom (investigadora numismàtica) Miquel Gea i Bullich (Actium patrimoni cultural)

457

Ibiza y su Real Fuerza. De la Guerra de Sucesión al dominio borbónico (1701-1724) Eduardo Pascual Ramos (Universitat de les Illes Balears)

465

Reconstruyendo el ceremonial. Diplomacia y audiencias públicas en la corte carolina de Barcelona Roberto Quirós Rosado (Universidad Autónoma de Madrid)

473

Mataró borbònic (1713-1714) Enric Subiñà i Coll

479

El cas de Castellbell i el Vilar, un reducte estratègic a l’empara d’Antoni Desvalls Joan Valls i Pueyo – Genís Frontera i Vila

487

CONFERÈNCIA DE CLOENDA Notes addicionals a un estat de la qüestió Joaquim Nadal i Farreras (Universitat de Girona)

497

LES GASETES DE RAFAEL FIGUERÓ... Xevi Camprubí

427

COMUNICACIONS Oscar Jané Universitat Autònoma de Barcelona Relator

LES GASETES DE RAFAEL FIGUERÓ: UNA EINA AL SERVEI DE LA INFORMACIÓ I LA RESISTÈNCIA DURANT LA GUERRA DE SUCCESSIÓ1 Xevi Camprubí

Resum La premsa fou un important instrument d’informació i de propaganda durant la Guerra de Successió, utilitzada a EDVWDPHQWSHOVGRVEjQGROVWDQWD(XURSDFRPDODSHQtQVXODDPEO¶REMHFWLXG¶LQÀXLUHQO¶RSLQLyS~EOLFD$&DWDOXQ\D la producció de notícies fou explotada en règim de monopoli per l’impressor Rafael Figueró, gràcies a un privilegi que l’arxiduc Carles d’Àustria li va concedir el 1706. Posteriorment, en iniciar-se el setge de Barcelona, el juliol de 1713, el JRYHUQYDFRQVLGHUDUTXHHUDXQDTHVWLyGHYLWDOLPSRUWjQFLDTXHHOPyQFRQHJXpVODVLWXDFLyTXHHVYLYLDD&DWDOXQ\D D’aquesta manera, en la mesura que el bloqueig ho permetia, les gasetes impreses per Figueró, juntament amb altres SDPÀHWVG¶RSLQLyHUHQHQYLDGHVUHJXODUPHQWDOVDPEDL[DGRUVTXHOHVLQVWLWXFLRQVFDWDODQHVWHQLHQDOHVFDSLWDOVGHOHV potències aliades, els quals procuraven utilitzar la informació rebuda en favor de la resistència.

Les armes no foren l’únic instrument utilitzat pels catalans per fer front a l’ofensiva de l’exèrcit borbònic. El 30 de juliol de 1713, una setmana després de l’inici del setge de Barcelona, la Junta de Política, un dels cinc organismes que integraven la trenta-sisena, instància representativa de la Junta de Braços, va ordenar la publicació d’una gaseta, que la Generalitat encarregà immediatament a l’impressor Rafael Figueró. [Els diputats], attenent al concell donat per la Excel·lentíssima y Fidelíssima Junta de Política, (…) deliberan ésser concedida llicència a Rafel Figueró, impressor, per imprimir la gaseta ideada, manada y formada per dita Junta lo die present.2 D’aquesta manera, l’endemà mateix, dia 31 de juliol, sortia el primer número de la gaseta que Figueró va imprimir durant el setge, una publicació que inicialment portava el títol de Gazeta de Barcelona, però que ben aviat fou substituït pel de Diario del sitio y defensa de Barcelona.3 L’objectiu d’aquesta comunicació és, per tant, mostrar el paper que va desenvolupar la premsa al llarg de la Guerra de Successió i, sobretot, durant el setge de Barcelona de 1713-1714, quan les gasetes impreses per Rafael Figueró van esdevenir un instrument propagandístic al servei dels defensors. En aquell moment, l’impressor ja gaudia d’una llarga experiència en la publicació de notícies, no debades el consum de premsa periòdica era un fenomen del tot arrelat a Barcelona des de feia 30 anys.

1 Aquesta comunicació s’emmarca en la recerca que ha donat lloc a la tesi doctoral titulada L’impressor Rafael Figueró (1642-1726) i la premsa a la Catalunya del seu temps, dirigida pel professor Agustí Alcoberro, que fou llegida el gener del 2014. La investigació té com a objectiu l’estudi del funcionament de la indústria editorial catalana i de la publicació de notícies durant el període comprès entre les guerres dels Segadors i de Successió. 2. Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA), Generalitat, Esborrany de Deliberacions, 1710-1713, Sèrie General (N), 386, f.533, 30 de juliol de 1713. Agraeixo la referència a aquest document a l’historiador Francesc Riart. Rafael Figueró fou l’impressor de la Generalitat de Catalunya des del 1674 ¿QVDO(OSULPHUGHOVQRPHQDPHQWVTXHHOVGLSXWDWVOLUHQRYDYHQFDGDWULHQQLHVWUREDD'LHWDULVGHOD*HQHUDOLWDWGH&DWDOXQ\DYROXP9,,, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2003, p. 3. 3. Una edició facsímil de la gaseta impresa per Rafael Figueró durant el setge de Barcelona es troba a: A. ALCOBERRO, M. CAMPABADAL i X. CAMPRUBÍ, El setge de Barcelona, 1713-1714. Diario del sitio y defensa de Barcelona, Tres i Quatre, València, 2008.

428

CATALUNYA I LA CORONA D’ARAGÓ

La consolidació de la periodicitat La premsa periòdica –les anomenades gasetes– va aparèixer a Europa al llarg de les primeres dècades del segle XVII$&DWDOXQ\DWDQPDWHL[QRHVYDFRQVROLGDU¿QVDODGqFDGDGHFRLQFLGLQWDPEO¶LQWHUqVTXHOD*UDQ*XHUUD 7XUFDYDVXVFLWDUDUUHXG¶(XURSDVREUHWRWDUUDQGHOVVHWJHVGH9LHQDHOLGH%XGDHO$OHVKRUHVDSUR¿WDQW un moment de recuperació econòmica, una nova generació d’impressors, encapçalats per Rafael Figueró, va optar per ODSXEOLFDFLyGHQRWtFLHVFRPXQDIRUPDPpVGHGLYHUVL¿FDUHOVHXQHJRFL4 D’aquesta manera, a Barcelona es reproduïen setmanalment les gasetes que arribaven de Madrid, Saragossa o Sant Sebastià, i que acostumaven a recollir informacions que tenien el seu origen a Brussel·les o a Amsterdam. Precisament, una de les gasetes publicades a la capital catalana es titulava Noticias Generales de Europa, venidas a Barcelona por el correo de Flandes. De la mateixa manera, en aquells anys la Gazette parisenca era reeditada per Rafael Figueró, amb el títol de Noticias Generales de Europa, venidas a Barcelona por el correo de Francia.5 De fet, l’existència de la premsa periòdica fou possible gràcies a una gran xarxa de correu –el principal mitjà per transmetre informació a distància a l’època Moderna– que unia les principals ciutats europees. Així, Madrid, com a cort de la monarquia hispànica, estava connectada amb París, Viena o Roma a través de la frontera d’Irún, gràcies als correus de Flandes i d’Itàlia. Al seu torn, Barcelona estava unida amb la capital francesa pel correu de França i amb Itàlia per la ruta que es dirigia a Milà passant per Montpeller, però sobretot per via marítima, principalment a través dels ports de Gènova i de Finale Ligure. A més, les capitals catalana i castellana estaven connectades per un servei de correu ordinari –l’anomenada estafeta– que cobria la distància entre les dues ciutats en set dies, un cop per setmana.6 Un altre dels factors importants que va propiciar el desenvolupament de la premsa a l’època Moderna fou l’existència d’un vast i complex entramat d’ambaixadors i d’espies que s’estenia per tot el continent i que, fet i fet, era la font d’on provenia la major part del material que es publicava. A partir de la segona meitat del segle XVI, segons ha assenyalat Mario Infelise, la informació de caràcter polític i militar, reservada inicialment als àmbits diplomàtics i cortesans, es va convertir en objecte de l’interès general, sovint sense cap altre més motivació que la curiositat.7 Agents i confidents A pesar que Barcelona no era la seu d’una cort, la Generalitat i el Consell de Cent se servien també d’uns agents –bàsicament a Madrid i a Roma– que portaven a terme una tasca de representació equiparable a la diplomàtica. La principal ocupació dels agents a la Cort era la de fer arribar al rei o als seus ministres les cartes de súplica o els memorials de greuges –en moltes ocasions impresos– que enviaven els diputats o els consellers de Barcelona. Paral·lelament, els agents catalans tenien la missió d’informar de les novetats que circulaven per la capital castellana, sobretot relacionaGHVDPEHOVFRQÀLFWHVTXHHVGHVHQYROXSDYHQDUUHXG¶(XURSD El juliol de 1673, per exemple, Joan Francesc Pujol, agent del Consell de Cent a Madrid, va enviar una carta als consellers per informar-los de l’estat del setge que el rei Lluís XIV de França havia posat a la ciutat de Maastricht. Entre les novetats hi havia la mort del comte d’Artagnan, el popular mosqueter: En carta de 30 del passado que ha traydo el correo de Flandes dicen que (…) el Rey Christianíssimo continua en el sitio de Mastrich y ha doce dias que empezó a abrir los ataques, y el de San Juan a la noche mandó dar asalto general en que perdió mucha gente y entre ellos al conde Artañán, capitán de VXVJXDUGLDV\RWURVRI¿FLDOHV\SHUVRQDVGHVXSRVLFLyQ.8

4. Sobre els orígens de la premsa periòdica a Catalunya, vegeu principalment: J. TORRENT i R. TASIS, Història de la premsa catalana, Bruguera, Barcelona, 1966; H. ETTINGHAUSEN, La guerra dels Segadors a través de la premsa de l’època, Curial, Barcelona, 1993; i J. GUILLAMET, Els orígens de la premsa a Catalunya. Catàleg de periòdics antics (1641-1883), Arxiu Municipal de Barcelona, Barcelona, 2003. 5. Una de primeres gasetes conservades aparegudes amb aquesta fórmula fou, per exemple, la que l’impressor Vicenç Surià va publicar l’any 1685 amb el títol de 1RWLFLDVJHQHUDOHVGH(XURSDYHQLGDVD%DUFHORQDSRUHOFRUUHRGH)ODQGHVHOYLHUQHVDOGHMXQLRGH. Biblioteca de Catalunya (BC), F. Bon. 2226. La reedició de la Gazette per part de Rafael Figueró es constata, per exemple, en la gaseta titulada Noticias generales de Europa, venidas a Barcelona por el correo de Francia a 18 de julio de 1687 (BC, F.Bon. 2273), que era una reproducció parcial de la Gazette, du MXLOOHW. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB), Pre-premsa 3/9. 6. Sobre el sistema de correu a Espanya i Catalunya a l’època Moderna vegeu, per exemple: C. ALCÁZAR, «Los orígenes del correo moderno en España». Revista de la Biblioteca, Archivo y Museo, XVIII, (1928), p. 169-187; J. CAMPINS DE CODINA, El correo en Cataluña, Porter, Barcelona, 1951; M. MONTÁÑEZ MATILLA, El correo en la España de los Áustrias, CSIC, Madrid, 1953; i F. ALONSO GARCÍA, El correo en HO5HQDFLPLHQWRHXURSHR(VWXGLRSRVWDOGHODUFKLYR6LPyQ5XL] )XQGDFLyQ$OEHUWLQRGH)LJXHLUHGRSDUDOD¿ODWHOLD0DGULG 7. M. INFELISE, «Disimulo e información en los orígenes del periodismo». A R. CHARTIER i C. ESPEJO (eds.), La aparición del periodismo en Europa. Comunicación y propaganda en el Barroco, Marcial Pons, Madrid, 2012, p. 159. Sobre les xarxes diplomàtiques a l’Europa moderna vegeu també: L. BÉLY, Espions et ambassadeurs au temps de Louis XIV, Fayard, Paris, 1990, p. 87. 8. AHCB, Consell de Cent, Lletres comunes, 1673-1674, 1B-X-98, n.63, 15 de juliol de 1673.

LES GASETES DE RAFAEL FIGUERÓ... Xevi Camprubí

429

De la mateixa manera, els agents acostumaven a enviar la premsa que circulava per Madrid, com ho mostra una gaseta d’Amsterdam que els consellers van rebre el 1678 de part del seu home a la Cort. 0X\,OXVWUHVVHxRUHVUHFLYRODFDUWDGH96GHGHOFRUULHQWHHQTXHQRPHPDQGD96FRVVDSDUWLFXODU y no teniéndola yo tocante a negocios que poder participar a V.S. solo servirá esta para poner en manos de V.S. essa Gaceta de Abstardam que ha venido con el correo de Flandes.9 D’altra banda, per tal d’aconseguir novetats de la situació a l’interior del país, les autoritats, sobretot en temps de JXHUUDVHVHUYLHQGHOVDQRPHQDWVFRQ¿GHQWV(VWUDFWDYDGHIHWGHYHULWDEOHVHVSLHVTXHV¶LQ¿OWUDYHQHQOHVOtQLHV enemigues, on, gràcies als seus contactes, aconseguien informació sobre els moviments de l’exèrcit contrari. L’any 1695, per exemple, en el marc de la Guerra dels Nou Anys, la Generalitat va pagar 115 lliures i 10 sous al sergent Josep %HOOYHUSHOTXHKDYLDJDVWDWHQFRQ¿GHQWV 3HUDOEDUjGHOVVHQ\RUVGHSXWDWVGHGHMXOLROIRUHQGLWHVHQOR%DQFKGHODSUHVHQWFLXWDW«  OOLXUHVVRXVSHUFRQVHPEODQWVTXHGHRUGHGHVHVVHQ\RULHVQHKDSDJDGDVDOVDUJHQWRPDMRUGHO WHUFLRGHODSUHVHQWFDVD-RVHSK%HOOYHUSHUWDQWHVQHKDJDVWDGHVDGLIIHUHQWVFRQ¿GHQWVWHQLDQRVROV en la ciutat de Gerona y part del Empurdà, però també en lo exèrcit enemich, en lo any proppassat, a effecte de saber los designes del enemich.10 A vegades, però, els informadors eren les autoritats locals. L’any 1696 els jurats de Begur donaven detalls als consellers de Barcelona sobre els moviments de l’armada francesa. Excel·lentíssim senyor, essent vingut lo senyor Macià Ros dexa ciutat a esta vila per saber lo camí havien pres las galeras de Fransa, y havent-se’n tornat dit senyor est matí de assí ab notícias que ditas galeras havian tombat lo cap de Creus, com en effecte lo tombaren, esta tarda són arribats assí dos hòmens de Cadaquès, coneguts, y nos han dit que después que hagueren tombat dit cap de Creus, trobant-se lo vent contrari, se’n tornaren y a la nit se reculliren dins lo port de Cadaquès, ahont se troban vuy, fent aiguas. La veu que diu corra allí que se’n tornan a Marcella. (…) Si altra notícia se offereix, asseguram ab tota diligència participar-la a V.E.11 Una cosa semblant va succeir durant la Guerra de Successió. El 20 d’agost de 1705 els cònsols de Tarragona van escriure als consellers de Barcelona per informar-los que tres dies abans la ciutat de Dènia havia caigut a mans de l’exèrcit de la Gran Aliança. Es tractava, de fet, de la primera notícia que el Consell de Cent va rebre sobre el desemEDUFDPHQWDOLDWTXHVXSRVDYDO¶LQLFLGHOFRQÀLFWHDODSHQtQVXOD Excel·lentíssim senyor, en obtemperació del que tenim offert a V.E., participam com vuy ha arribat al port de esta ciutat ab sa barca lo patró Anthoni Llach, natural de Sitges, qui declara que ayr die 19 >G¶DJRVWGH@SDUWtGHODSODWMDGH9LQDUyVUHJQHGH9DOqQFLD\TXHDQVGHSDUWLUHOODUULEjDOD mateixa platja lo patró Marcos Beleciano, natural de dita vila, qui junt ab los mariners de sa barca deyan que la armada enemiga lo die dilluns passat als 17 del corrent havia sotsprès lo castell y ciutat de Dènia y que dempués havia pres dita armada lo rumbo assí a estas costas de Catalunya.12 Un altre exemple de la col·laboració en tasques informatives entre les autoritats locals l’aporta Josep Ramis, jurat de Sant Celoni, que l’any 1711 feia arribar notícies de l’avanç de l’exèrcit borbònic cap a Girona al mercader Gabriel Font, conseller quart de Barcelona. Il·lustre senyor Gabriel Font, tinch rebut las dos cartas de V.I. en resposta y avís de haver V.I. rebut las mias, y continuant ma incumbència passo a donar avís a V.I. que tinch lo [correu] propi de la part de Gerona, lo qual me ha arribat ara que són cerca las nou horas de la nit. Y las notícias són que lo

9. AHCB, Consell de Cent, Lletres comunes, 1678, 1B-X-102, f.52, 12 de març de 1678. Es tractava, molt probablement, de la Gazeta de Amsterdam, que imprimia en aquesta ciutat, en castellà, el sefardita David de Castro Tartás. Sobre aquesta gaseta vegeu: J. DÍAZ NOCI, «Gacetas españolas de los Países Bajos en el siglo XVII: La Gazeta de Amsterdam y Noticias Principales y Verdaderas». Ámbitos, 7-8 (2001-2002), p. 215-237. 10. ACA, Generalitat, Registre de dates extraordinàries, trienni de 1692, Sèrie G, 46/41, f.14, 30 de juliol de 1695. 11. AHCB, Consell de Cent, Lletres comunes, 1696, 1B-X-116, f.160, 25 d’agost de 1696. 12. AHCB, Consell de Cent, Lletres comunes, 1705-1706, 1B-X-122, f.56, 20 d’agost de 1705.

430

CATALUNYA I LA CORONA D’ARAGÓ

divendras a la matinada lo enemich donà un gran avans a la plassa y després cessà lo tirar, tant de una SDUWFRPGHDOWUD\¿QVYX\DOPLW[GLDQRVHKDSRJXWDYHULJXDUHQTXqKDSDUDWVLHQEpRHQPDO