L\'Abans Arenys de Mar. Recull gràfic, 1857-1980. Capítol VII: Oficis i indústria, de la tradició peculiar a la professionalització.

Arenys de mar CAPÍTOL VII

Oficis i indústria SEGONES

oficis i indústria / indústria

Capítol VII

Oficis i indústria, de la tradició peculiar a la professionalització Tota població està marcada i definida per múltiples característiques que, amb el pas dels anys, perfilen els diferents camps en què es desenvolupen els seus habitants. El món laboral és un d’aquests fenòmens que dibuixen no solament l’urbanisme del poble, sinó també la pròpia història de la vila, el record col·lectiu per una activitat tradicional i, naturalment, l’evolució de cada família. Entre el 1857 i el 1980, Arenys ha passat de ser una localitat centrada en activitats i oficis manuals als camps i vinyes dels turons, però sempre mirant de reüll el món marítim, a esdevenir un focus industrial i econòmic de primer ordre.

ARE-108-0004.JPG

E

ls orígens d’Arenys de Mar s’han de buscar entre aquelles velles comunitats de pescadors i treballadors de la terra que, baixant de Sant Martí, iniciaven una aventura diària cap a les contrades més costaneres buscant un espai on guanyar-se la vida a través dels seus oficis respectius. Va ser gràcies al desenvolupament de les activitats econòmiques i laborals que aquests dos col·lectius realitzaven que en el decurs dels segles passats es formaria la seva nova població: primer, barraques i tancats; després, cases, i finalment, carrers, avingudes, places, passeigs, ports, ferrocarrils i carreteres. Arenys sempre quedarà definit per la incessant i constant tasca que els seus veïns desenvoluparen obrint, ampliant i consolidant negocis que encara avui tenen la seva empremta entre els vilatans i que, en alguns casos, donen vida a la població.

CONEGUT AUTOR DES

CISCA / Fons FRAN

RODO BENET FONT

NA

A diferència de les grans ciutats, a Arenys, la quantitat de negocis i oficis que s’hi desenvolupaven estava d’acord amb el volum de la població, és a dir, per norma general era una quantitat més aviat minsa. Tot i això, la mostra d’oficis que han quedat documentats mereix una relació força llarga, especialment pel que fa als oficis relacionats amb les principals fonts d’ingressos, el món marítim i el

3.JPG

ARE-085-003

món de la terra. Paral·lelament, altres activitats quedaven perfectament establertes a la població per al correcte funcionament d’aquesta. Entrant de ple en el món de cada ofici i iniciant l’itinerari pel món relacionat amb el mar, hi ha una llarga llista d’oficis, molts dels quals han passat a formar part de l’imaginari tradicional dels veïns: en primer lloc, el pescador, encarregat de capturar l’aliment de primera necessitat i de més fàcil accés durant segles. Al seu costat, mestres d’aixa, calafatadors, palers, bouers, nansaires i, naturalment, els venedors de peix. Tot sovint coincidien en una mateixa família els diferents encarregats de cada feina, de manera que tots junts eren capaços de realitzar-la i, fins i tot, una mateixa persona era capaç de fer diverses tasques. Les activitats al voltant de la mar es multiplicarien exponencialment des del moment en què Arenys agafà una notorietat important a causa de les seves mestrances i la producció i fabricació de vaixells, destinats tant a la pesca i a l’exèrcit com, sobretot, al comerç. A partir de l’obertura dels mercats americans, a finals del segle xviii, el transport de mercaderies més enllà del Mediterrani significaria no solament un gran èxit econòmic per a la població sinó la creació de noves activitats amb les quals la gent podia guanyar-se la vida.

Al costat, una fusteria de finals del segle xix amb un taller en què treballaven una colla d’homes, preparats cadascun segons la seva especialitat, tant portes i finestres com taules i cadires. Sobre aquestes línies, una instantània del 1953 amb la família Fané a la casa que tenien a la seva horta, espai no solament destinat al treball, sinó també a l’esbargiment familiar. SALVADOR PLANELLS / Fons MIQUEL FANÉ TORRENT

664

665

A terra ferma, les activitats eren unes altres. Aprofitant la situació estratègica de la població, eren nombrosos els que cada dia pujaven per algun dels dos vessants de la vall de Sobirans fins a arribar als horts i vinyes on tenien plantades fruites, verdures, hortalisses, arbres o, fins i tot, en algun cas excepcional, terres de pastura. Molts dels homes i dones dedicats al conreu passaven el dia a l’horta per després carregar els carros i carretes, i anar a mercat. La Riera era l’epicentre d’aquest anar i venir, ja que moltes de les parades del mercat s’instal·laven, com encara avui es fa, als vorals de l’artèria principal del poble. A la meitat alta d’aquesta, a més, en algunes ocasions s’hi podia observar com algun ramader hi feia pasturar les seves cabres o aquells animals de què disposava. Deixant de banda les dues principals activitats econòmiques fins a mitjan segle xx, entre els carrers del poble s’hi teixia tota una xarxa comercial basada en tot un seguit d’activitats, uns oficis, que donaven a cada casa un motiu i una raó de ser. De fet, si es fa una volta pels carrers més antics de la població, encara s’hi poden observar algunes de les típiques antigues rajoles que identificaven quin ofici es feia a cada casa, encara que avui moltes d’aquestes peces ceràmiques puguin ser del tot modernes i només indicatives de què s’hi feia anys enrere. La llista d’aquests oficis és llarga: sabaters, espardenyers, manyans, rellotgers, esmolets, paletes i mestres de cases, tipògrafs i impressors, forners, matalassers, barbers, basters, boters, fusters, ferrers, sastres, carreters, cistellers i un llarg etcètera que omplien tots els carrers, en alguns casos fins i tot literalment, ja que algunes d’aquestes activitats requerien ocupar una part de l’espai públic.

ÁUREO ARAMBURO / Fons CARME LLORET CRUANYES

oficis i indústria

Una peculiaritat de tots aquests oficis és que no s’organitzaven urbanísticament, és a dir, no hi havia un carrer destinat a un ofici concret, com sí que passava a les principals ciutats. Com a màxim, cada ofici s’organitzava segons el seu gremi i el seu patró al voltant d’una confraria o advocació. Això creava un teixit urbà del tot heterogeni, que, combinat amb el fet que Arenys era un poble on tothom coneixia tothom, configurava una població que no s’entenia si no es tenia en compte tot el conjunt. Les activitats tradicionals, però, tindrien una vida més o menys pròspera fins a l’arribada de la industrialització mecànica de la segona meitat del segle xix, moment en què les noves necessitats comercials provocarien un canvi profund i de no-retorn en les vides laborals i quotidianes dels arenyencs. Ben aviat va quedar demostrat que moltes de les activitats tradicionals no podien competir amb la producció i la qualitat de les fàbriques que, de mica en mica, s’anaven obrint en el si de la població, a vegades al costat mateix dels obradors artesanals i manuals, que realitzaven la mateixa activitat a un ritme molt més lent i a uns costs molt més elevats. Tot i la pèrdua gradualment i progressivament imparable de molts negocis, les noves indústries també aportaven la seva pàgina de bonança a la població. Bàsicament significaven que molts veïns es guanyaven un sou (un sou molt baix, això sí) a canvi de la seva mà d’obra, i això a finals del segle xix i principis del segle xx, quan l’augment de població i de pobresa era un fet incontestable. D’aquesta manera, de molt joves, i sota unes condicions de treball força lamentables, podien aportar un estipendi a cada casa que ajudava a superar les adversitats.

Alguns dels oficis tradicionals que van néixer fa molts segles encara continuen vigents avui dia. És el cas del carter, una feina que entraria en la categoria de servei públic ciutadà encara que els que hi treballaven hi dedicaven tota la carrera laboral, alguns amb un gran entusiasme. A la imatge del costat, tres carters uniformats, a punt de repartir la correspondència, just davant de l’oficina de Correus del carrer Ample, a can Trilla, la dècada del 1910.

ARE-048-0003.JPG 666

667

Ben aviat, Arenys es va convertir en focus industrial de dues activitats fabrils bàsiques, el tèxtil i el suro. Pràcticament no hi havia cap carrer on no hi hagués una fàbrica o un taller de confecció tèxtil on desenes de treballadors passaven jornades de més de 12 hores treballant l’art de la filatura. La importància del sector arribaria fins a finals del segle xx, moment en què pràcticament totes les empreses del sector van abaixar la persiana a causa de la competència asiàtica. Abans del fatídic desenllaç hi havia les fàbriques dels Doy, can Ferran, ca l’Antoni Miquel, can Julià, can Garriga o els Vilà, juntament amb els tallers de confecció de les puntaires, entre els quals sobresurt, per damunt de tot, la casa dels Castells. El suro, per la seva part, tot i tenir un component artesanal des del principi, combinava la mecanització amb el treball manual de l’operari de cada taller. Els locals més emblemàtics, sens dubte, eren els tallers dels germans Miquel, de Joan Torrent-Montassell, de Cebrià Blanchart,

ALLEU Fons JOAQUIM TÀPIES BUSS

oficis i indústria

ARE-063-0072.JPG de Joan Feliu, la fàbrica Maynou, can Rosselló i Vilà o el taller dels Rovira. El sector surer no va tenir tanta fortuna com el tèxtil i ja el primer quart del segle xx va veure com la indústria es focalitzava en empreses situades a les comarques gironines, en emplaçaments on l’accés a la seva matèria primera estigués d’acord amb les necessitats de la producció.

com el Bareu, de fet, al carrer dels Capellans, s’hi trobava la fàbrica de terrissa dels Fonrodona, coneguda popularment com cals Nois Grossos a causa de les faccions i proporcions (més aviat rodanxones) d’alguns dels seus membres. La seva situació tenia una explicació: l’accés a la matèria primera que podien aconseguir en els mateixos terrenys de la seva propietat. Aquesta va ser una de les fàbriques de més èxit del poble, ja que molta de la seva producció anava a parar a alta mar fins a arribar a terres americanes. Al costat dels Fonrodona, les primeres necessitats feien que a les cases del poble cada cop calguessin més fonts d’energia constants. Primer van ser els carboners, però, amb el pas del temps, la indústria del gas (a tocar de la Platja Cassà) i els assortidors de combustible, després, van fer acte de presència per tal d’enllumenar i escalfar les cases. Un altre dels negocis més emblemàtics va ser el del Forn del Vidre, a la part alta de la Riera, un negoci que donaria una de les nissagues

més conegudes en el camp de les arts decoratives, la família Sala, els quals portaren les seves aptituds en l’art vidrier fins al centre mundial de l’art a la primera meitat del segle xx, París. Altres establiments emblemàtics s’obriren pas entre la història industrial del poble, com les fàbriques d’adobs de cuir, el tractament de productes químics i farmacèutics o la fabricació de productes de ferro de Muvisa. El pas dels oficis tradicionals a la indústria de mercat ha representat la pèrdua d’una identitat de grup en molts casos i, sobretot, un empobriment cultural que ara per ara només es reviu amb motiu de mercats tradicionals temàtics (els mercats medievals, per exemple) o fires, que recuperen, en el millor dels casos, els ambients comercials que es respiraven fins fa no pas gaires anys. Així doncs, totes les activitats tenen la seva vida útil i, si no, acaben convertint-se en una cosa llunyana, un record difós pel pas del temps, gairebé un exotisme.

El món industrial no s’acaba en els sectors del tèxtil i del suro. Si per una cosa és coneguda la vila d’Arenys, és per la indústria del món de les begudes alcohòliques, i més concretament pel conegudíssim arreu del món licor Calisay. Tot i que originalment no va néixer a Arenys i actualment és molt lluny de ser el licor que era, la seva fama es va escampar després de l’obertura de la fàbrica que encara avui es manté dempeus al centre del poble, tot i que les instal·lacions no funcionen i l’edifici té usos públics pel bé de les activitats culturals dels vilatans. A part, altres indústries han protagonitzat la vida fabril del poble. En un lloc tan emblemàtic AUTOR DESCONEGUT / Fons PILAR MASSAGUER MÚGICA

ARE-005-0019.jpg

En aquesta pàgina, a dalt, un cartell publicitari de la destil·leria Calisay de la dècada del 1950; a baix, un grup de treballadors de la construcció celebren la fi d’unes obres amb la posada a lloc de la coberta de l’edifici els anys quaranta. A la pàgina del costat, una fotografia del 1910 amb treballadors d’una antiga fàbrica dedicada al ferro, les Bàscules, amb les eines a la mà, al pati interior on guardaven algunes màquines.

AUTOR DESCONEGUT / Fons PERE TUXANS CASANOVAS

ARE-096-0009.JPG 668

669

AUTOR DESCONEGUT / Fons FRANCISCA MISSÉ MAJÓ

AUTOR DESCONEGUT / Fons ROSA NICOLAU LLORET

oficis i indústria / oficis

ARE-132-0001.JPG

ARE-054-0149.JPG BARBERS

AUTOR DESCONEGUT / Fons SANTI RIERA CLANCHET

670

ARE-094-0002.JPG

L’ofici de barber ha estat clau per a la correcta higiene de les persones. ÉS MOLT GENÈRIC Temps enrere, la figura del barber era tan important ALS POBLES que combinava aquesta funció la tasca de barber amb la de cirurgià i metge. Per sort, les tècniques i les especialitzacions han millorat molt de llavors ençà i actualment els barbers gairebé només actuen com a perruquers. Al costat, a dalt, can Nicolau els anys vint, situada a l’edifici de can Sura, a la cantonada del carrer Ample; a sota, la barberia de Jordi Graupera al Rial de Sa Clavella el 1960. Sobre aquestes línies, la barberia de Graupera de la Riera l’any 1970. 671

oficis i indústria / oficis

Salvador Torrents Freginals / Fons FRANCISCA MISSÉ MAJÓ

ARE-054-0336.JPG

Els oficis tradicionals de la vila, l’essència de cada casa

JOAQUIM CASTELLS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

Com en tantes altres coses, els oficis tenen el seu origen en les necessitats de cada moment, de cada època, de cada lloc, i, de la mateixa manera que apareixen, també desapareixen. Els oficis tradicionals, aquells que avui són considerats gairebé artesanals, són l’essència de la fundació, la gènesi, el desenvolupament i la consolidació de cada poble, i el cas d’Arenys no és una excepció.

ARE-AMA-0684.jpg CAMPANERS - matalassers

Un dels trets identitaris de molts pobles és, sens dubte, l’església parroquial, per la singularitat arquitectònica i pels usos i funcions que podia complir més enllà de les qüestions litúrgiques. Un exemple en són les campanes i l’ofici de campaner. Durant molts anys aquest ofici el va desenvolupar el sagristà Fernando Coll (a dalt) el 1930. Al costat, l’ofici de matalasser a can Piany els anys cinquanta. Els matalassos de llana calia adobar-los cada any, rentar la roba i la llana, i també picar-la per esponjar-la. encarregat de fer més confortable el descans de la gent. 672

Els primers a donar vida econòmica al que, al principi, només era el barri de marina de Santa Maria eren els encarregats de portar menjar a les cases respectives, és a dir, pescadors, pagesos i algun ramader. A causa de les peculiaritats de la zona, i un cop definit el nucli poblacional d’Arenys, també serien necessaris els operaris encarregats de la construcció de cases i l’adequació dels carrers (serien els mestres de cases); per això era necessària l’existència de picapedrers i adobers que proporcionessin els materials necessaris per a la construcció. No s’ha d’oblidar els ferrers, probablement l’ofici més important de tots, ja que, sense claus, és impossible construir res. I, natu-

ralment, uns traginers que ho portessin tot plegat cap on fos necessari construir. Un cop construïda la població, cal donar una funció a cada casa. A Arenys, la població sempre ha anat creixent amb el pas del temps i, per tant, la diversificació d’oficis seria exponencial al nombre de gent: els fusters, encarregats d’omplir les cases amb mobles; els vidriers, capaços de donar llum als interiors sense necessitat d’obrir les finestres o tan necessaris per aconseguir un aixovar adequat; els boters, subministradors de les bótes necessàries per tal que cada família tingués un rebost ben proveït; els matalassers, facilitadors de màrfegues on poder dormir; els llenyataires, dispensadors de la matèria primera necessària per escalfar-se i poder cuinar; o els sabaters i espardenyers, protectors dels peus amb els quals es camina. La llista podria ser molt més llarga però, en tot cas, s’aniria a parar allà mateix. El que al principi estava pensat per dur una vida com menys feixuga millor i participar d’una comunitat que es retroalimentava s’acabaria tornant un negoci de mercat encarat a aconseguir el benefici econòmic més gran, i, sempre, acabaria entrant a cada casa tant per un motiu com per un altre.

673

AUTOR DESCONEGUT / Fons CARME VIADER MARTÍ

ÁUREO ARAMBURO / Fons ANTÒNIA LLORET CRUANYES

oficis i indústria / oficis

ARE-114-0003.JPG

CARTERS

Tot i que originalment l’ofici de carter era, en realitat, el de missatger, les noves necessitats socials de mitjan segle xix van instaurar la seva figura per tal que les comunicacions entre la població esdevinguessin del tot regulars. A Arenys molts han estat els que han passat per aquest ofici. Per exemple, a l’esquerra, els tres carters que a principis del segle xx repartien des de l’oficina del carrer Ample. En aquesta pàgina, un carter dels anys cinquanta fa la seva ronda per la Riera.

ARE-049-0001.JPG 674

675

GAIETÀ SOLÀ / Fons ISABEL LAUDO COLOMER

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA - Fons J. Mumbrú

oficis i indústria / oficis

ARE-AMA-177092.jpg

ARE-065-0001.JPG CISTELLERS - BASTERS - FERRERS

A totes les cases els calia aconseguir les matèries primeres necessàries per subsistir i, naturalment, menjar formava part d’aquestes. Una de les millors maneres de poder portar el menjar, recollir-lo o emmagatzemar-lo era a través de caixes i cistells, com els que feien a can Climent Colomer (a dalt), dels anys deu del segle xx. Al costat, a dalt, una família de basters de finals del segle xix, i a baix, el taller de manyà d’Esteve Palomer el 1914, on el treball de la forja permetia als arenyencs aconseguir els materials necessaris per arranjar cases, animals o vaixells.

676

ARE-079-0001.JPG

AUTOR DESCONEGUT / Fons ZENON TOMÀS PALOMER

677

oficis i indústria / oficis

FERRERS

El treball dels ferrers no solament era de vital importància per a molts aspectes de la vida de la gent del poble; a vegades també podia representar un petit espectacle a l’aire lliure. Quan es tractava de ferrar els cavalls, tan necessaris per al treball al camp (a l’hora de llaurar els camps o transportar els fruits), d’emprar els serveis de missatgeria o de carregar mercaderies, es podia observar als carrers una escena força multitudinària. Imatge del ferrer de ca n’AlsinaRosselló, al carrer Ample, els anys deu del segle xx.

ARE-024-0010_1.jpg

678

AUTOR DESCONEGUT / Fons ROSA ALSINA ROSELLÒ

679

AUTOR DESCONEGUT / Fons NÚRIA MORA AZNAR

ARE-121-0001.JPG

FORNERS

Un dels negocis que sempre han tingut molt renom entre els arenyencs és el dels forns de pa, a causa de la necessitat d’alimentar-se d’una cosa tan bàsica en la dieta mediterrània com són els cereals. Anys enrere no hi havia tant cereals com n’hi pot haver ara; és per això que els que hi havia arribaven a tenir una aurèola de comerços emblemàtics. Dos exemples d’aquests locals s’observa en aquestes pàgines. A sobre, el forn DE LLENYA de la ca la Manela l’any 1959 i, a la dreta, Joaquim Viader treballa a la panificadora els anys seixanta.

680

AUTOR DESCONEGUT / Fons M. TERESA MARTÍ RIBAS

oficis i indústria / oficis

ARE-138-0001.JPG

681

oficis i indústria / oficis

GAIETÀ SOLÀ / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-179094.jpg

FOTÒGRAFS

L’art de la fotografia sempre ha tingut molt bons seguidors a Arenys. Alguns d’ells han arribat a ser uns professionals de renom, com, per exemple, els casos de Gaietà Solà o Jaume Codoñés i les famílies Jaumà i Bertran. De fet, Arenys tenia diferents estudis fotogràfics els titulars dels quals s’encarregaven d’immortalitzar escenes familiars, retrats individuals i equips esportius o, fora d’estudi, de deixar constància de la vida quotidiana del poble. Més estrany és trobar imatges dels mateixos estudis i fotògrafs, com les d’aquestes pàgines, de principis del segle xx, al mig de la Riera i a l’estudi.

682

JOAQUIM CASTELLS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

683

oficis i indústria / oficis

FUSTERS

L’ofici de fuster és una d’aquelles feines que sempre han existit. ÉS MASSA GENÈRIC La construcció d’una casa no s’entén, i encara menys el naixement d’un poble, sense les mans dels fusters més experimentats. Els tallers de fusteria podien variar segons l’especialitat a què es dediquessin, encara que el més corrent era tenir diversos membres especialitzats en diferents feines, com a la fotografia del 1890 de la fusteria de ca n’Altès, al carrer de la Torre, amb els germans Altès (Josep i Francesc) en primer terme.

ARE-123-0002.JPG

684

GAIETÀ SOLÀ / Fons PAQUITA ALTÈS FABREGÀ

685

AUTOR DESCONEGUT / Fons MARIA DE CERVELLÓ PALOMER PONS

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

oficis i indústria / oficis

ARE-072-0024.JPG FUSTERS

Un dels centres neuràlgics on es concentrava més operaris dedicats al món de la fusteria es podia trobar al carrer de les Margarides, entre la plaça del Mercat i la Riera. Allà hi havia el taller de Martí Tomàs, que el 1920 es feia retratar amb els seus treballadors, tal com mostra la imatge superior. Al costat, a tocar del mercat, el mateix taller Tomàs la dècada del 1930, en què s’observa com els treballs realitzats al taller ocupaven una part de la via pública i es recolzaven a les façanes de les cases veïnes.

ARE-AMA-0026.jpg 686

687

AUTOR DESCONEGUT / Fons MAITE SOLÉ GOMEZ

oficis i indústria / oficis

ARE-127-0019.JPG

AUTOR DESCONEGUT / Fons MARIA MASSUET VILA

ARE-055-0007.JPG

FUSTERS

Tres exemples del treball desenvolupat pels fusters als diferents indrets del poble. A sobre, els treballs de construcció de l’esquelet estructural del Mont Calvari, en les reformes que s’hi dugueren a terme els anys quaranta, amb tota una bona quadrilla de treballadors. A la dreta, a dalt, un taller de fusteria ocupa l’espai del mig del carrer els anys vint. A sota, la fusteria Garcia, l’any 1953, realitza els acabats d’una porta amb finestrals.

688

ARE-137-0001.JPG

AUTOR DESCONEGUT / Fons ANNA VALLBONA COLLET

689

AUTOR DESCONEGUT / Fons SALVADOR GRAUPERA ALSINA

oficis i indústria / oficis

ARE-133-0003.JPG

AUTOR DESCONEGUT / Fons ANNA ROSA PIANY ROVIRA

ARE-052-0004.JPG

GUARNICIONERS - PALETES

Si els esdeveniments ho requerien, alguns oficis adoptaven una importància inesperada que feia necessaris alguns treballs del tot inhabituals. És el cas del guarnicioner Lluís Piany, que amb la nevada del 1962 va haver d’habilitar les roderes per tal que carros i cotxes poguessin passar per la Riera. Al costat, dues instantànies del 1948 amb els paletes que treballaren en les obres d’una de les fases d’ampliació del port, concretament a l’escullera de llevant, just on hi ha el Portinyol.

690

ARE-133-0004.JPG

AUTOR DESCONEGUT / Fons SALVADOR GRAUPERA ALSINA

691

AUTOR DESCONEGUT / Fons MANEL AVILÉS DUEÑAS

AUTOR DESCONEGUT / Fons FRANCESC PRAT GONZÁLEZ

oficis i indústria / oficis

ARE-073-0011.JPG

AUTOR DESCONEGUT / Fons MANEL AVILÉS DUEÑAS

ARE-045-0003.jpg

ARE-045-0006.jpg

PALETES

L’ofici de paleta té per finalitat la construcció de pràcticament qualsevol tipus d’estructura o edifici. ÉS MASSA GENÈRIC El sector de la construcció, amb una llarga tradició a Arenys, els paletes han estat requerits per a l’acabament de molts dels edificis més emblemàtics que es pot observar a la vila. Alguns, però, han acabat sucumbint al pas del temps, com el de la fàbrica Muvisa, l’estructura de bigues i pilars de la qual en les dues imatges superiors, del 1948, tot just veia la llum. A la dreta, a dalt, uns paletes treballen a l’antiga estació els anys quaranta. A sota, els treballs d’arranjament del carrer de la Perera el 1950. 692

ARE-AMA-0240.JPG

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

693

AUTOR DESCONEGUT / Fons ÀNGELS NUALART GUAL

oficis i indústria / OFICIS

ARE-098-0016.JPG

AUTOR DESCONEGUT / Fons ÀNGELS NUALART GUAL

ARE-098-0018.JPG

TRANSPORTISTA

AUTOR DESCONEGUT / Fons ÀNGELS NUALART GUAL

694

ARE-098-0009.JPG

El transportista, en anys passats, era la figura clau quan algú necessitava alguna cosa d’una altra població o volia portar alguna cosa des d’Arenys fins a un altre indret. La vila tenia l’avantatge de disposar d’un port que facilitava molt les coses a l’hora de fer enviaments, però, quan això no era possible, l’opció de triar Juan Nualart –a la pàgina del costat, a baix, els anys quaranta– era la més sensata, ja que s’encarregava d’anar fins a Mataró i tornar. Al costat, a sobre, una carreta un carro de trabuc al mig de la Riera els anys trenta. En aquesta pàgina, una tartana.

695

AUTOR DESCONEGUT / Fons FRANCISCA MISSÉ MAJÓ

AUTOR DESCONEGUT / Fons MONTSERRAT MAS LLORET

oficis i indústria / OFICIS

ARE-001-0003.jpg

AUTOR DESCONEGUT / Fons FAMÍLIA SALBAÑÀ-BARÓ

ARE-064-0028.JPG ENLLUSTRADOR - BARRINAIRE

ARE-054-0338.JPG

696

Tot i la fama que pugui tenir l’ofici, en un poble com Arenys, on, des de mitjan segle xix hi havia un cert estatus social i una fama gràcies als prohoms que hi vivien i a les obres que s’hi feien, L’enllustrador de sabates era un personatge indispensable, no solament per a les classes adinerades, sinó també per al dia a dia de molta gent que acudia a esdeveniments socials, fos quin fos el seu origen; un exemple, el de la imatge del costat, del 1978. En aquesta pàgina, un taller de barrinaires, dels Salbanyà, el 1944, encarregats de perforar tot allò que fes falta en una casa (una bóta, una biga, un moble, etc.).

697

AUTOR DESCONEGUT / Fons FAMÍLIA MASSUET-XANDRI

JOAN CASELLAS TUTÓ / Fons FAMÍLIA CASELLAS-ESTRADA

oficis i indústria / treball al camp

ARE-128-0002.JPG

ARE-116-0008.JPG MASOVERS

La feina de masover, tan habitual en èpoques no gaire llunyanes, consistia a treballar i cuidar les terres i propietats d’un amo per tal d’obtenir-ne un benefici. Solia ser habitual que el masover i la seva família visquessin en una casa de la mateixa propietat. A Arenys se’n trobava alguns exemples repartits entre les nombroses vinyes i hortes que envoltaven el poble. Una mostra n’és A la imatge superior, el masover del Paraíso TRINXA MENJAR PER A LES GALLINES els anys trenta. Al costat, dues imatges de la família Casellas, masovers de can Mils, els anys quaranta; a dalt, venten mongetes en una màquina compartida pels veïns. 698

ARE-128-0001.JPG

AUTOR DESCONEGUT / Fons FAMÍLIA CASELLAS-ESTRADA

699

AUTOR DESCONEGUT / Fons FRANCISCA MISSÉ MAJÓ

oficis i indústria / treball al camp

ARE-054-0096.JPG

AUTOR DESCONEGUT / Fons FRANCISCA MISSÉ MAJÓ

ARE-054-0095.JPG

horta

Imatges del primer terç del segle xx amb escenes de la vida al camp. Les circumstàncies podien fer que els pagesos haguessin d’estar de sol a sol, i més i tot, a disposició del que la seva feina requerís; així, només els calia sortir dels seus masos respectius per entrar als horts, on, amb eines més aviat rudimentàries, s’havia de llaurar, sembrar, plantar, recollir i transportar tot allò que la terra podia oferir, i en alguns casos, després d’una dura jornada a la qual assistia tota la família, es podia descansar sota els arbres.

700

ARE-054-0092.JPG

AUTOR DESCONEGUT / Fons FRANCISCA MISSÉ MAJÓ

701

oficis i indústria / treball al camp

AUTOR DESCONEGUT / Fons MIQUEL FANÉ TORRENT

ARE-108-0007.JPG

El camp i la vinya, la desaparició del paisatge arenyenc Fins a la dècada del 1950, Arenys de Mar era una població essencialment rural. Existia un nucli urbà, el nucli històric format pels tres barris fundacionals (Es Caravar, Sa Voga i Sa Boada), més els carrers que començaven a quedar més o menys apartats del centre, que avui serien els que corren paral·lels i perpendiculars al turó i la plana dels Frares, i al turó de la Pietat. A part, existien un seguit de propietats més allunyades, però d’un gran renom, on algunes de les famílies més benestants tenien residència, per exemple les cases Julià, l’edifici Xifré o l’asil Torrent. Més enllà d’això, tota la resta eren terres d’hortes, vinyes i bosc o, simplement, terres on no hi havia absolutament res. Molts veïns, fins a mitjan segle xix, tenien a casa seva una petita parcel·la de terra on plantaven alguns dels aliments més bàsics per tal d’alleugerir el cost de la vida i no haver de dependre de les vicissituds del mercat. Alguns de més afortunats podien regentar algun terreny on cultivar els productes de temporada d’una manera més extensiva, ja als afo-

702

res del nucli urbà. Així, si s’observa una perspectiva aèria del poble anterior al 1950, es pot deduir com des dels límits més occidentals, a tocar de Caldes, fins a arribar al carrer de Sant Joan només hi havia horts. I el mateix passava a la banda de llevant, des de Canet fins al Bareu. A la part més septentrional s’hi podia veure algunes de les poques vinyes. Amb l’expansió urbana, fruit del creixement natural del poble i de la seva població, Arenys va veure com els seus límits urbans de mica en mica s’eixamplaven fins a arribar a tocar i saltar els cims de la Pietat i del Mal Temps, que només quedaven tallats pels mateixos límits del municipi. L’activitat pagesa es veuria relegada a una proporció de sòl molt minsa, fet que adreçaria els pagesos cap a altres activitats o bé a reformular el mateix concepte de la pagesia introduint conreus molt més intensius en superfícies molt reduïdes. Tot i que molts problemes de la pagesia poden haverse resolt pel que fa a les qüestions tècniques, hi ha un aspecte que és irreversible, la pèrdua patrimonial del territori i la seva riquesa natural en benefici d’un altre model de població centrat en els serveis. Per sort, la perspectiva d’una vila envoltada de bosc, hortes i vinyes, i naturalment del mar, sembla haver recobrat interès.

AUTOR DESCONEGUT / Fons MIQUEL FANÉ TORRENT

ARE-108-0012.JPG

horta

En aquestes pàgines, dues imatges de la vida al camp. A la pàgina del costat, una instantània dels anys vint de l’horta de can Torrent, coneguda també com a can Farra i encara més antigament com a can Bomba, amb els membres de la família Torrent que recullen els fruits de l’hort gràcies a amb cistelles DE VÍMET O CANYA. A sobre, la imatge és dels anys trenta, amb membres de la família Fané al davant del tancat de les eines i del magatzem, juntament amb el cavall que els ajudava en les tasques físiques més dures. DAVANT D’UNA SÍNIA, D’ESQUERRA A DRETA, Joan Fané Briera, Pepeta i Rosa Fané Briera, els nens Joanet, Pepeta i Benet Fané Vehils, Josep Fané Alsina i l’oncle Vehils, 703 entre d’altres.

JOAQUIM CASTELLS SIMON / Fons BENET MAIMÍ POU

oficis i indústria / treball al camp

ARE-091-0026.JPG

AUTOR DESCONEGUT / Fons JOAN LLOPIS RIBAS

ARE-028-0016.jpg

HORTA

Sobre aquestes línies, una perspectiva general dels anys trenta amb l’horta de Villa Carmita, als afores del poble. Com s’observa, el paisatge actual ja no té res a veure amb el que s’apreciava llavors. A la pàgina següent, dues imatges del 1932. A dalt, l’horta de ca l’Oliba, anteriorment de Víctor Barrera, al Rial de la Serp. A sota, el mas i l’horta de can Coll, al Rial Llarg, tots dos fora del nucli urbà aprofitant les terrasses dels turons de llevant i de ponent.

704

ARE-091-0027.JPG

JOAQUIM CASTELLS SIMON / Fons BENET MAIMÍ POU

705

AUTOR DESCONEGUT / Fons TERESA MACIÀ BIGORRA

JOAN TORRENT GRAU / Fons ENRIC TORRENT VILA

oficis i indústria / treball al camp

JOAN CASELLAS TUTÓ / Fons FAMÍLIA CASELLAS-ESTRADA

ARE-095-0004.JPG

ARE-128-0005.JPG

HORTA

Quatre escenes ben il·lustratives de què significava la vida a pagès a Arenys. A sobre, a l’esquerra, l’horta de can Bigorra, dedicada al cultiu de clavells, abans que el mercat ornamental es traslladés a poblacions veïnes, el 1963. A la dreta, pesada de patates amb una balança ben antiga ROMANA el 1953. A la pàgina següent, a dalt, una horta a tocar del Rial de les Canalies, just al costat de l’antiga carretera nacional, el mateix 1953. A sota, una arada arrossegada per una bèstia de càrrega llaura els camps de can Campeny els anys quaranta. 706

AUTOR DESCONEGUT / Fons TERESA CAMPENY VELLVEHY

ARE-061-0041.JPG

ARE-088-0009.JPG

707

AUTOR DESCONEGUT / Fons JOAN RIBAS AGUT

oficis i indústria / treball al camp

ARE-112-0007.JPG

AUTOR DESCONEGUT / Fons JOAN RIBAS AGUT

ARE-112-0005.JPG

VINYA

La feina a la vinya no era pas millor que el treball d’horta i més aviat molts dels que feien una cosa també practicaven l’altra. Era una feina que, com mostren les tres imatges d’aquestes pàgines, implicava passar-hi el dia sencer i en molts casos afectava tota la família i diferents generacions. Les imatges, dels anys quaranta i cinquanta, són de can Cargol, en els terrenys on actualment hi ha una urbanització, entre el pavelló esportiu i la comissaria dels mossos d’esquadra.

708

ARE-112-0008.JPG

AUTOR DESCONEGUT / Fons JOAN RIBAS AGUT

709

AUTOR DESCONEGUT / Fons CARME LLORET CRUANYES

oficis i indústria / treball al camp

ARE-048-0004.JPG

AUTOR DESCONEGUT / Fons FranciscA Benet Fontrodona

ARE-085-0034.JPG

vinya

AUTOR DESCONEGUT / Fons ANTÒNIA LLORET CRUANYES

710

ARE-049-0005.JPG

Al costat, dues imatges de la verema de can Massuet dels anys trenta, on s’observa com, a diferència d’ara, la collita es feia manualment i no pas amb màquines, amb els cistells a la mà i quilòmetres amunt i avall. A sobre, una perspectiva de l’Arenys de finals del segle xix en què s’aprecia els descampats que envoltaven el nucli urbà, amb camps de cultiu, hortes i vinyes on els veïns anaven a treballar de bon matí, A LA SORTIDA DEL SOL, per portar els seus productes al mercat.

711

oficis i indústria / treball al camp

RAMADERIA

Imatge d’un un jove Domingo Cruañes, més tard conegut com l’Avi Domingo, amb la seva muller, l’Antònia, juntament amb la seva filla i el seu ramat de cabres passejant pel mig de la Riera del 1890. La imatge està presa a l’altura del que després serà la fàbrica Calisay, amb motiu de la venda ambulant de llet fresca per a tots aquells veïns que s’acostaven a la zona; les cabres es munyien a l’instant de la demanda de llet del client.

ARE-030-0010.JPG

712

AUTOR DESCONEGUT / Fons NÚRIA ALEGRE CRUAÑAS

713

AUTOR DESCONEGUT / Fons TERESA CAMPENY VELLVEHY

JOAQUIM CASTELLS SIMON / Fons BENET MAIMÍ POU

oficis i indústria / treball al camp

ARE-091-0006.JPG

AUTOR DESCONEGUT / Fons MARIA CLORIA MARTÍ PONS

ARE-088-0003.JPG

ARE-142-0001.JPG

RAMADERIA

AUTOR DESCONEGUT / Fons TERESA CAMPENY VELLVEHY

714

ARE-088-0006.JPG

El món de la ramaderia implicava la feina de cuidar els animals per tal d’extreure’n un benefici econòmic, que, en la majoria dels casos, implicava el sacrifici dels animals. És un exemple d’això la imatge de la pàgina del costat, a dalt, amb el trasllat cap a l’escorxador del toro de ca n’Aiguaviva els anys deu del segle xx. A sota els Campeny reparteixen la llet durant la nevada del 1962. En aquesta pàgina, a l’esquerra, les germanes Campeny amb un vedell els anys setanta. A la dreta, Josep Martí muny una vaca a la vaqueria de can Vila a la mateixa època.

715

FREDERIC SOLÉ ARNÓ / Fons GERMANES SOLÉ-LÓPEZ

oficis i indústria / indústria

ARE-050-0002.JPG

JUBAN / Fons RAMON SOLÉ MAS

ARE-131-0003.JPG

ADOBERIA CAN CATARINEU

La fàbrica adobera de can Catarineu, al passeig marítim de la vila, al peu del Mal Temps i just davant de l’entrada del port, era un dels símbols industrials d’Arenys. De la seva planta en sortien cuirs tractats cap arreu del món i molts dels vilatans passaven un moment o altre de la seva vida laboral treballant-hi. Sobre aquestes línies, una perspectiva general de la fàbrica el 1957. Al costat, imatge dels anys quaranta (a dalt) i del 1929 (a baix), de l’interior de l’adoberia i els seus treballadors a la feina.

716

ARE-143-0001.JPG

AUTOR DESCONEGUT / Fons JOSEP SOLER NOGUERA

717

AUTOR DESCONEGUT / Fons M. ROSA TORRENT SERAROLS

oficis i indústria / indústria

ARE-012-0003.jpg

AUTOR DESCONEGUT / Fons M. ROSA TORRENT SERAROLS

ARE-012-0002.jpg

BÒBILES

Les bòbiles també van tenir el seu moment d’esplendor al llarg dels segles xix i xx. Per exemple, al Rial s’hi trobava la bòbila de Joan Torrent Vergés, ben a prop del terral d’on extreia la seva matèria primera, tal com es veu a la imatge del costat, a dalt, de l’any 1907. A sota, la bòbila d’en Taxonera, una extensa infraestructura industrial situada al Rial del Sepi, en una imatge del 1929. 718

ARE-AMA-0683.jpg

JOAQUIM CASTELLS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

719

oficis i indústria / indústria

DESTIL·LERIES CALISAY

Les destil·leries Calisay, creades en una fàbrica de licors a Malgrat de Mar i més tard comprades per Magí Mollfulleda, originari d’Arbúcies, es van instal·lar a Arenys a finals del segle xix, tot i que l’activitat en sèrie del licor no agafà l’embranzida definitiva fins entrat el nou segle xx. Per la seva part, el majestuós i neogòtic edifici de la fàbrica no agafaria les seves proporcions actuals fins a mitjan anys quaranta, gràcies als treballs de l’arquitecte Cèsar Martinell.

ARE-AMA-0229.JPG

720

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

721

AUTOR DESCONEGUT / Fons JORDI PUJADES D’OSSÓ

AUTOR DESCONEGUT / Fons JORDI PUJADES D’OSSÓ

oficis i indústria / indústria

ARE-130-0005.JPG

ARE-130-0002.JPG DESTIL·LERIES CALISAY

ARE-130-0001.JPG

722

AUTOR DESCONEGUT / Fons JORDI PUJADES D’OSSÓ

La modernització de la fàbrica Calisay anava a corrent de les noves necessitats de cada època. En tot cas, el licor que fabricaven es va fer mundialment famós i això s’explicava pel funcionament de la destil·leria com a empresa de mercat juntament amb la percepció familiar QUÈ VOLS DIR que hi havia entre els treballadors. Imatges del funcionament de l’empresa, amb la sala dels alambins, on es destil·lava la mescla, el 1950; la sala de bótes el 1930, on s’emmagatzemava el licor, i els operaris que carreguen un camió, a punt per distribuir les caixes del licor.

723

AUTOR DESCONEGUT / Fons JORDI PUJADES D’OSSÓ

oficis i indústria / indústria

ARE-130-0003.JPG

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-102017.jpg

DESTIL·LERIES CALISAY - FÀBRICA DE GASOSES BERTRAN

AUTOR DESCONEGUT / Fons FRANCISCA BENET FONTRODONA

724

ARE-085-0027.JPG

Dues instantànies més de la fàbrica Calisay que mostren el dia a dia de l’empresa. Al costat, a dalt, el magatzem, que actualment és la sala polivalent del Centre Cultural Calisay. A sota, una imatge de família amb tota la plantilla de treballadors, tècnics i operaris dalt del terrat de la fàbrica, just davant de la Riera. Totes dues imatges són dels anys cinquanta. En aquesta pàgina, la família Bertran, propietaris i gerents de la fàbrica de gasoses, l’any 1949.

725

AUTOR DESCONEGUT / Fons CINTO MORÉ MONT

oficis i indústria / indústria

ARE-053-0002.JPG

AUTOR DESCONEGUT / Fons JOAN RIBAS AGUT

ARE-112-0011.JPG

DESTIL·LERIES - BÀSCULES DELS LLETJÓS - PRODUCTES FARMACÈUTICS

No solament de Calisay va viure la indústria de productes alcohòlics d’Arenys. Al carrer del Professor Castelló hi havia la destil·leria de can Vives, on es feia el popular i molt estimat licor d’Arenys, la competència directa del Calisay. A la imatge superior, dels anys cinquanta, s’hi observa l’entrada, que en aquells moments construïen els paletes. A la dreta, una mostra de dues de les empreses més importants del moment. A dalt, les bàscules de can Lletjós el 1939 i, a sota, els treballadors de l’empresa farmacèutica de «les drogues», al carrer de les Margarides, el 1918.

726

ARE-053-0004.JPG

AUTOR DESCONEGUT / Fons CINTO MORÉ MONT

727

AUTOR DESCONEGUT / Fons M. ROSA TORRENT SERAROLS

oficis i indústria / indústria

AUTOR DESCONEGUT / Fons M. ROSA TORRENT SERAROLS

Joan Sellés Espasa / Fons M. ASSUMPCIÓ SELLÈS ROSSELL

ARE-012-0005.jpg

ARE-089-0039.JPG FÀBRICA D’AMETLLES

El producte estrella de la gastronomia arenyenca és l’ametlla d’Arenys. La seva tradició té alguns segles d’antiguitat i, gràcies a aquest confit, han succeït alguns dels episodis més curiosos d’Arenys, com, per exemple, que el rei Alfons XIII, en passar per Arenys amb el ferrocarril, rebés com a regal una caixa de plata amb els populars llamins, molt del seu gust. Van ser nombrosos els establiments que s’hi van dedicar i aquí se’n pot veure un parell de mostres. A l’esquerra i en aquesta pàgina, a dalt, la botiga i fàbrica de Miquel Torrent els anys cinquanta. A sota, el popular el Joan de les Ametlles els anys seixanta.

ARE-012-0004.jpg 728

729

CINTO MORÉ MONT / Fons Soraya Real Iglesias

oficis i indústria / indústria

ARE-148-0001.JPG

AUTOR DESCONEGUT / Fons CARLES UBACH NUALART

ARE-146-0002.JPG

TALLER DE LAMPISTERIA UBACH - FÀBRICA DE MOLES MUVISA

L’ofici de lampista des de finals del segle xix quedava molt ben representat gràcies al taller que tenia la família Ubach al carrer d’Avall, encarregada de donar llum a moltes cases però també, com s’aprecia a la imatge superior, del 1890, de construir els llums dels ferrocarrils. Al costat, dues imatges dels anys seixanta de les feines que es feien a Muvisa, empresa situada a la sortida del poble, tant en la investigació de laboratori com amb la maquinària pesant.

730

ARE-148-0004.JPG

AUTOR DESCONEGUT / Fons Soraya Real Iglesias

731

oficis i indústria / indústria

FÀBRICA DE SURO

La indústria del suro també va ser molt popular entre els carrers de la població i les famílies arenyenques. El fàcil accés a la matèria primera de l’alzina surera (Arenys és el límit natural des del nord-est català en què es troba aquesta varietat d’arbre amb la facilitat i la quantitat adequades per instal·lar aquests tipus de negocis) permetia que moltes famílies dediquessin gairebé tots els seus membres, des d’edats ben matineres, al negoci, tant en tallers particulars com en empreses més grans, com aquesta del Rial la dècada del 1880.

ARE-026-0032.jpg

732

AUTOR DESCONEGUT / Fons ANTONI PARDO BUCH

733

oficis i indústria / indústria

AUTOR DESCONEGUT / Fons ENRIC TORRENT VILA

ARE-061-0035.JPG

La indústria surera, un exemple de treball més enllà de les màquines

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0682.jpg

FÀBRICA DE SURO

El negoci del suro va viure els seus anys més àlgids entre el llarg del segle xix i els primers anys del segle xx, moment en què els tallers es van tancar o traslladar cap a les comarques gironines. Fins llavors els tallers eren bàsicament empreses familiars. Sobre aquestes línies, un taller del 1907 amb diferents generacions d’una mateixa família i alguns treballadors. Al costat, la fàbrica de Manuel Torrent, els anys quaranta, al descampat on apilaven les pannes de suro.

734

Arenys de Mar forma part del que tradicionalment se n’ha dit geografia industrial del suro, és a dir, de la zona que abraça les comarques de l’Alt i Baix Empordà, el Gironès, la Selva i el Maresme fins, precisament, a Arenys. De fet, la població és el límit meridional més extrem de la regió on es pot localitzar i extreure suro amb prou quantitat per dedicar-hi l’esforç de crear una indústria del sector. Malauradament, Arenys és l’extrem d’una geografia que tenia la seva focalització en les poblacions de Llagostera, Cassà de la Selva, Sant Feliu de Guíxols i, sobretot, Palafrugell (on encara queda algun vestigi de la pròspera indústria de principis del segle xx. De fet, hi ha fins i tot un museu temàtic). Fins a finals del segle xix, la indústria surera d’Arenys tenia dues dotzenes de tallers i fàbriques, i uns quants centenars de treballadors que dedicaven els seus esforços a aquesta matèria i a la manufactura dels diferents productes que en derivaven. La mecanització del sector, però, va fer que la indústria s’enfonsés i traslladés la seva producció cap als

pobles gironins assenyalats. A més a més, la crisi del sector va coincidir amb la pujada de molts dels aranzels que havien de pagar els tallers, i els treballadors, que normalment vivien a la colònia de la fàbrica, es van veure obligats a marxar per la manca de condicionament per part dels amos de les empreses. El període de vida de la indústria surera a Arenys abraça del 1808 al 1958 i els principals tallers existents eren els dels Lloveras, Feliu, Borrell, Rovira, Rosselló, Maynou, els germans Miquel i molts tallers familiars, i, en alguns casos, clandestins. El suro tenia moltes aplicacions, especialment per a un poble amb una comunitat pescadora important. La flotació de les xarxes, algunes les nanses o els flotadors per aprendre a nedar depenien de la producció del suro. Però els taps de les bótes i de les ampolles (importants per a les empreses licoreres), les sabates, les gerres, els ruscs per a la recol·lecció de mel i moltes altres aplicacions també tenien en el suro un element de primera necessitat. Les vicissituds econòmiques i històriques, però, van destruir un entramat industrial que mai més no va tornar a la població.

735

AUTOR DESCONEGUT / Fons PERE MATABOSCH FONRODONA

AUTOR DESCONEGUT / Fons PERE MATABOSCH FONRODONA

oficis i indústria / indústria

ARE-104-0001.JPG

ARE-104-0009.JPG FÀBRICA DE TERRISSA FONRODONA

Tres imatges dels popularment coneguts com a cals Nois Grossos, a la fàbrica dels Fonrodona, al Bareu. Sobre aquestes línies, Joan Fonrodona Massuet, al voltant del 1900, retratat solemnement al pati de casa seva. Al costat, dues imatges de la dècada del 1910: a dalt, la façana de la fàbrica, que es trobava entre el Rial del Bareu i el carrer dels Capellans, i a sota, els membres de la plantilla de treballadors mostren alguns dels productes que feien a la fàbrica.

736

ARE-073-0002.JPG

TINER-LUMAX / Fons FRANCESC PRAT GONZÁLEZ

737

AUTOR DESCONEGUT / Fons JOAQUIM TÀPIES BUSSALLEU

oficis i indústria / indústria

ARE-063-0022.JPG

JOAQUIM CASTELLS SIMON / Fons PERE MATABOSCH FONRODONA

ARE-104-0008.JPG

FÀBRICA DE TERRISSA FONRODONA

JOAQUIM CASTELLS SIMON / Fons BENET MAIMÍ POU

738

ARE-091-0025.JPG

Sens dubte, la fàbrica dels Fonrodona va ser la més important en la seva faceta que va poder actuar a Arenys. La fàbrica, coneguda com les Olles, va acabar donant el renom també de les Olles al Rial del Bareu. En aquestes pàgines, tres imatges de la dècada del 1920: una perspectiva de la fàbrica, envoltada de vinyes; detalls del pati interior, amb materials per encendre els focs de cocció, i tot un assortiment de cassoles, olles i plats, que potser acabarien viatjant en vaixell fins a Amèrica.

739

oficis i indústria / indústria

GAIETÀ SOLÀ / Fons JORDI JULIÀ SALA-BELLSOLELL

ARE-075-0019.JPG

La indústria tèxtil, auge i declivi d’una tradició centenària La indústria tèxtil, i més concretament la del gènere de punt, ha estat, històricament i des de fa segles, molt present a les contrades arenyenques i tingué com a màxim exponent el taller de la família Castells.

GAIETÀ SOLÀ / Fons JORDI JULIÀ SALA-BELLSOLELL

ARE-075-0018.JPG

FÀBRIQUES I TALLERS TÈXTILS

El ram del tèxtil va agafar una dimensió sorprenentment gran en un poble com Arenys i va diversificar l’activitat industrial fins a nivells d’un progrés econòmic substancial. Tot i conviure amb l’activitat més artesanal de les puntaires, el tèxtil va tenir algunes fàbriques emblemàtiques fins a la dècada dels noranta del segle xx. Un exemple és la fàbrica de Rosendo Julià, a la Riera, cantonada amb el carrer de Sant Roc, il·lustrada amb les imatges d’aquestes pàgines, de principis del segle xx.

740

El segle xix, amb la Revolució Industrial, la tecnologia va alterar considerablement la producció de teixits i va donar la possibilitat que moltes famílies poguessin dedicar una part dels seus esforços diaris a la confecció, especialment les dones, que eren les persones que més temps dedicaven a les activitats domèstiques. Paral· lelament s’aixecaren moltes fàbriques – pràcticament cada carrer del poble tenia la seva– i no hi havia família que no tingués un dels seus membres treballant-hi. Sens dubte, la família amb més renom en aquest capítol és la dels Castells, concretament Joaquim i Marià, els quals a l’últim terç del segle xix donaren una embranzida quasi definitiva al seu negoci confeccionant algunes peces d’una gran fama per a les famílies burgeses catala-

nes i la societat cortesana espanyola, fins que el negoci decaigué a mitjan segle xx. Una de les empreses més consolidades en el sector, i que encara avui funciona a ple rendiment, era la fàbrica de mitjons Còndor. Fundada el 1898 per Josep Riera Comas al local que tenia al Tossol, s’aprofitava de la xarxa de tallers casolans per tal de millorar la producció. El 1903 incorporava per primera vegada el treball femení a la seva plantilla i de mica en mica anava augmentant i millorant la seva producció. Fins al 1922 no es començaria la construcció de la nova seu al Rial de Sa Clavella, 89, edifici inaugurat, finalment, el 1930. La desgràcia va fer que el 1970 s’incendiés una part de la fàbrica, fet que va provocar curiositat, ja que alguns dels veïns van oferir-se a ajudar la fàbrica cedint els seus terrats respectius perquè l’empresa pogués estendre la producció de mitjons. Finalment, els anys setanta l’empresa es va vendre al grup empresarial Valls. Actualment, repartits entre carrers, cases i soterranis, encara queden alguns tallers familiars que es dediquen a treballar per a empreses més grans del sector, però la vida i la producció del gènere de punt es troben en un atzucac del qual serà molt difícil sortir.

741

AUTOR DESCONEGUT / Fons JORDI JULIÀ SALA-BELLSOLELL

AUTOR DESCONEGUT / Fons JORDI JULIÀ SALA-BELLSOLELL

oficis i indústria / indústria

ARE-075-0016.JPG

ARE-075-0002.JPG

AUTOR DESCONEGUT / Fons FAMÍLIA BRUGUERA-RIERA

ARE-004-0004.jpg FÀBRIQUES I TALLERS TÈXTILS

VALLS / Fons JORDI JULIÀ SALA-BELLSOLELL

742

ARE-075-0010.JPG

La modernització del sector, amb la mecanització de la fàbrica, va ser clau perquè el tèxtil industrial mantingués el nivell de producció desitjat per tal que el negoci fos pròsper i beneficiós. Amb els anys, a can Julià no van dubtar a l’hora d’adquirir màquines i fer un nou edifici. Amb motiu de les noves instal·lacions, es va produir la visita del governador civil, Eduardo Baeza, a la fàbrica el 1947 (al costat). A més a més, a la imatge de sobre es pot observar una diada de germanor entre treballadors i empresaris, per tal que les jornades de treball resultessin més agradables, els anys seixanta.

743

AUTOR DESCONEGUT / Fons ORIOL FERRAN RIERA

oficis i indústria / indústria

ARE-126-0004.JPG

AUTOR DESCONEGUT / Fons ORIOL FERRAN RIERA

ARE-126-0002.JPG

FÀBRIQUES I TALLERS TÈXTILS

Altres fàbriques dedicades al gènere de punt van obrir les portes al poble a finals del segle xix. És el cas de la Fábrica de Géneros de Punto de José Ferran, al passeig de Mar, passat can Córdoba i abans d’arribar al carrer d’en Riera. De nou, la mecanització va ser clau, a més d’incorporar ja des de ben aviat entre la plantilla un grup de dones. En aquesta pàgina, la fàbrica davant la platja en una imatge dels anys vint. Al costat, a dalt, l’interior de la fàbrica el 1920, i a baix, les treballadores de la fàbrica Adonis del carrer de Sant Ramon, els anys trenta.

744

ARE-103-0003.JPG

AUTOR DESCONEGUT / Fons MARINA FAJARNÈS JOSE

745

oficis i indústria / indústria

FÀBRIQUES I TALLERS TÈXTILS

La nau almirall de la fabricació tèxtil i probablement de la industrialització d’Arenys és, sense cap mena de dubte, la fàbrica Còndor, una indústria encara avui activa en la seva seu del Rial de Sa Clavella. Fundada el 1898 per Josep Riera Comas i originalment al carrer d’Antoni Torrent, basava la seva producció en el suport que molts tallers familiars oferien a canvi d’una remuneració econòmica. Tot i que alternaven el treball d’homes i dones a la mateixa planta, la imatge de la dècada dels trenta, mostra com en els retrats de família encara es mantenien les diferències.

ARE-102-0003.JPG

746

AUTOR DESCONEGUT / Fons ANTONI BADOSA CAÑELLAS

747

AUTOR DESCONEGUT / Fons PERE TUXANS CASANOVAS

oficis i indústria / indústria

AUTOR DESCONEGUT / Fons FAMÍLIA MASSUET-XANDRI

ARE-096-0005.JPG

ARE-116-0009.JPG FÀBRIQUES I TALLERS TÈXTILS - RANDERS

Encara que les circumstàncies actuals puguin indicar el contrari, al carrer d’Avall, cantonada amb el carrer d’en Riera, hi havia l’antiga fàbrica de can Garriga, un taller tèxtil amb una gran nau mecanitzada d’on sortien tot tipus de mitjons. A la imatge superior, algunes treballadores el 1924. Al carrer de Sant Gabriel, com en molts altres carrers, alguns particulars hi tenien els seus tallers, com el de la imatge superior, dels anys seixanta. A baix, una imatge del taller de la família Castells, els randers més coneguts de la vila, a finals del segle xix.

748

ARE-MAS-0001.tif

MAS / Institut Amatller d’Art Hispànic

749

JOAQUIM CASTELLS SIMON / Fons BENET MAIMÍ POU

oficis i indústria / indústria

ARE-091-0058.JPG

AUTOR DESCONEGUT / Fons CINTO MORÉ MONT

ARE-053-0044.JPG

FORN DEL VIDRE

Un dels paradigmes de la combinació de treball industrial i mà d’obra artesanal va ser el Forn del Vidre, l’empresa instal·lada a la meitat alta de la Riera, de la banda de ponent, d’on va sorgir la il·lustre nissaga dels Sala, mestres vidriers que triomfarien amb el seu art a la mateixa ciutat de París. En aquesta pàgina, l’empresa el 1920, llavors anomenada Nabarra y Barrera. Al costat, a dalt, el pati interior amb tota la producció i el seu amo, Miquel Vidal, al centre, el 1919. A baix, els operaris realitzen una partida de bombetes per a la casa holandesa Philips els anys seixanta.

750

ARE-109-0003.JPG

JAUME CODOÑÉS / Fons NÚRIA COLL GISBERT

751

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

SALVADOR TORRENTS FREGINALS / Fons JOSEP SOLER NOGUERA

oficis i indústria / indústria

ARE-143-0002.JPG

ARE-AMA-0077.jpg

ARE-021-0032.JPG

SALVADOR TORRENTS FREGINALS / Fons JOAN FABREGÀ BOSCH

MOLINS - IMPREMTA

J. CASTELLS / Fons JOAQUIM TÀPIES BUSSALLEU

752

ARE-063-0023.JPG

Al costat, imatges dels dos molins que tenia Arenys a la zona de la costa. A dalt, el molí fariner de ca la Remei, davant de l’antiga estació de ferrocarril, construït el segle xviii però destruït pels bombardeigs de la Guerra Civil. A baix, el molí de Joaquim Missé Masjoan, situat a la riera de Caldes. En aquesta pàgina, imatges del 1980 de la impremta de Josep Tatjé Rossell (a dalt), on treballava Josep Soler Noguera, i de la impremta Santa Maria (a baix), amb el senyor Fabregà.

753