L\'Abans Arenys de Mar. Recull gràfic, 1857-1980 Capítol I: El caràcter urbà i paisatgístic, matisos d\'una vila costanera

Joan Bellsolell Martínez Ramon Bruguera Riera David Castañeda Massaguer –––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––

Arenys de Mar Recull Gràfic 1857-1980

Hi col·laboren

L’Abans: Recull gràfic d’Arenys de Mar 1857-1980 Col·lecció L’Abans Primera edició: setembre del 2013 © Joan Bellsolell Martínez, pels textos © Neus Ribas San Emeterio, pel pròleg © Diversos autors, per les fotografies © Editorial Efadós, per aquesta edició © Editorial Efadós, per la col·lecció L’Abans Carrer d’Edison, 3 - Nau A Polígon industrial Les Torrenteres 08754 El Papiol (Baix Llobregat) Telèfon: 93 673 12 12 www.efados.cat [email protected] Idea original, disseny, fotocomposició i direcció Editorial Efadós Documentalistes Ramon Bruguera Riera David Castañeda Massaguer Col·laboració Ajuntament d’Arenys de Mar Arxiu Històric Fidel Fita

Consell assessor Joaquim Cassà Barrera Maria de Cervelló Palomer Pons Agustí Espriu Malagelada Joan Miquel Llodrà Nogueras

«Oda a Arenys de Mar»

(fragment)

P. Lluís Maria de valls, PREV.

¡Florida Jovenalla! Segueix les costums velles sens rompre la cadena de tradicions del lloch; guareix les Enramades, refia les Carmelles, escull gentils Macipes devotes de Sant Roch.

Referències fotogràfiques Les fotografies publicades en aquest volum han estat realitzades per diversos autors entre els anys 1857 i 1980. L’autor fotogràfic es detalla en el peu de cada imatge, al costat del fons o col·lecció familiar que n’ha tingut cura. En algunes fotografies que provenen de fons familiars, però, s’afegeix el registre «autor desconegut», ja que l’autoria queda confosa entre diversos membres de la família.

Tota forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, salvant l’excepció prevista per la llei. Si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra, dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics) - www.cedro.org.

ISBN: 978-84-15232-51-3 Dipòsit legal: B. 21731-2013

Per Sant Zenon la festa presum, canta y galeja, esguarda’ls firatayres y’ls fochs ben post lo sol, la venerable Imatge per tos carrers passeja duhent la presentalla del primerench verol. Tres coses no capgires, com fan en cech desvari tants pobles que rodolan furiosos al abím; imita la fermesa ab que lo Mont-Calvari estrella les onades y escup lo seu ruxim. Encar aporp s’apilan tes cases com ovelles del campanar que s’alça com vigilant pastor, y dalt lo cim voleya signante les estrelles l’antiga Bandereta recort del nostre avior. ¡Oh fills d’aquesta Vila! Guardau com santa herencia lo rich tresor de glories que’l vells nos van llegar; siau dignes patricis, y ab noble complascencia podreu dir ab veu ben alta: –¡So fill d’Arenys de Mar!…

ARE-AMA-0075.jpg AUTOR DESCONEGUT / ARXIU MUNICIPAL ARENYS

urbanisme i paisatge / nucli antic

Presentació Estanis Fors Garcia Alcalde d’Arenys de Mar

Sempre mirant al futur, sense perdre mai de vista un horitzó que cada vegada albirem més a prop, no podem mai, ni com a país ni com a poble, oblidar el passat, tant llunyà com pròxim. Mirar cap enrere, més enllà d’una certa nostàlgia per una època passada –qui sap si millor o pitjor que la que ens ha tocat de viure–, ens ha de portar a valorar, a comprendre i a entendre els temps actuals, com hem arribat fins aquí, què som i per què ho som. Heus ací la dura feina dels historiadors, mai prou valorada i compresa. Amb el llibre que de mica en mica anireu tenint a les mans, els tres autors que l’han fet possible i l’Editorial Efadós us conviden a capbussar-vos visualment en el passat més pròxim del nostre poble, des de mitjan vuit-cents, quan la fotografia comença a esdevenir una tècnica cada vegada més popular, fins a la dècada dels vuitanta del segle XX, al començament de la nova democràcia, allò que s’ha anomenat Transició i que ara, d’alguna manera, ens toca de reviure. Són nombroses les virtuts d’aquest conjunt de fascicles col·leccionables. A part dels textos elaborats per Joan Bellsolell, historiador de l’art, que, d’una manera amena però del tot rigorosa, ens il·lustra sobre una infinitat d’aspectes relatius a la nostra població i als seus veïns, cal destacar-ne especialment el vessant gràfic, més de 2.000 instantànies recollides, seleccionades i documentades per l’arqueòleg Ramon Bruguera i el fotògraf David Castañeda. Aquestes imatges, la majoria inèdites, procedents de nombroses col·leccions particulars arenyenques, són el record latent, el testimoni de centenars de vides que, malauradament, mai no seran aplegades en els manuals d’història oficials. Més enllà de l’anècdota captada en cadascuna d’aquestes fotografies (vistes, esdeveniments, retrats...), avui aquestes imatges esdevenen documents històrics de primera categoria, bàsics per anar perfilant i tancant molts dels episodis de la nostra història col· lectiva. Així doncs, moltes gràcies no solament als tres autors arenyencs responsables d’aquesta compilació i estudi –tasca elaborada pacientment al llarg de molts mesos–, sinó també a tots els arenyencs que, conscients del valor i la importància d’aquest projecte, han cedit les fotografies, allò sovint tan íntim i privat, per a gaudi present i futur de la vila i de tot el país. Cal agrair, evidentment, la col·laboració i l’assessorament rebuts en tot moment des de l’Arxiu Històric Fidel Fita, sota la direcció d’Hug Palou, sempre amatent de recollir, inventariar i estudiar tot allò referent a la jove però intensa història de la nostra població. Així mateix, cal fer extensiu l’agraïment a Maria de Cervelló Palomer Pons, Joaquim Cassà Barrera i Agustí Espriu Malagelada per les seves aportacions tan encertades a l’hora de documentar les fotografies i enriquir els textos que les acompanyen; un excel·lent treball en equip, entre els autors, els col·laboradors, l’Editorial Efadós i la Regidoria de Cultura d’Arenys de Mar, que té com a resultat un llibre únic i excepcional en l’extensa bibliografia del nostre poble. La tasca d’un poble és, sens dubte, treballar pel futur de les pròximes generacions, però també ho és vetllar pel llegat patrimonial deixat pels qui ens precedeixen, material o intangible, que és el que, en el fons, ens recorda qui som i d’on venim.

4 AUTOR DESCONEGUT / Fons ANTÒNIA LLORET CRUANYES

ARE-049-0008.JPG

5

urbanisme i paisatge / nucli antic

Pròleg NEUS RIBAS SAN EMETERIO Directora del Museu d’Arenys de Mar

Eprerum apellor atessitiaes mo etur rest, atus ut faccabo restet optiatur am, quid et quias atisqua tiumquasi dolupis molupta ventumquas ut la sequam, quia derferiberit que et quibeaquatis doluptame reicillor rae non pariorio. Itam quidemporum nisintis natemporesto omnia porescime doluptas aped et labo. Fic tota doluptat. Erit, non re sit, cumque natem. Ut ut vellorro que plit essuntem. Et eius aut eum quae eium aut optiur, inctem eos a pora quam nistruptas ent qui iducide stiunt, occuptaquame omnis debis esciae velessequi voluptur? At harum rendis ea sundiorro maximetur, cus, cuptaque voluptas endebita destoratet oditam aut fugitatet et doluptaepta vel in rest autem. Ad ma soluptatis si dolor molor reperitio doloris et lique verum ut mo modit es que nis et et eos debis esenditibus sitecusam sitatur? Quis et laceria nonserchil erspeleseque ex est volo et volum si conecto raecear chitis verererum ipicime ntiasimilia nes at. Upta prenis eatureritae exerferepuda dolorro essitat isinto volorepra ni iuntium qui unt unti blaccatur corero con culparum, uta non expedicate net laccupienda apidusa nditatium ut vel moloriorro conseque sim a dus, officie ntusamendis nobit eum dolupta spienecae vendia etus, cus. Ehene prepere heniant labo. Nemporem fugiti nonsed quos as sust eictur aditaquam quam reped untem consenis mi, totatio rporerum quias del eum nosapel laccupienda sit quatatus rerum ut occaboratum nonet as eosa con reniatur fuga. Ut rercimolor au parunt quunditem qui ut enem rectem quodigendam audae. Hendi doluptas quis rendisciant harcill uptame nam laniandem imus, ommodit dollorest molest quis et et rem quis estias dunt asinciisquae im fugitatatum, simus, quis aliquia conet fuga. Ut rercimolor autem. Et labo. Xerum sae velit

doluptu rehent acepediti inus.Libearunt, ut aut etur, aut dem dis et alibus, od modiste mporiti uscipis ipidebit, tem amenestrum ulparchillam faccabo rporept atatem exceatet acerovidelis explamenim verchillum qui reptate etur maximusam assequat. Cit andit voluptati dolest, ullanda num nonseque comnis ant et mintur re sus pa qui vellorum que aut fugit dem quam reicium fuga. Tiatur? Parupta ssundae occae nulparia sit ex estrum aut offictation cullit, odi doloria cones issus anihicias pernam hilibuscia illaut odicid everiam aria verum, eatiae et duciunt otatur sed magnimperum conseque omnienit excerib usandunt exerrovid et aces dolut que qui aped maiorporum ad molupta temolum fugit eos si cumet perchicium rehene sus maionse quiam, quam re, solut eatiaepe min placitio moluptassin ne od quae nosam ere niam dolorem cusanisi offictio veligni millam re platur, utatius cipsae es ut velent eume consequ idestiosam velis nemodignis ad que ipis deles aliasperi volorerro tem illacimin rescitem facepudit et ant deniscitiae secabor eperfer nature nus molorec taquae et modipid ut esti arior sum autatem ut in ressi dictent quis aliquia conet alit, tem nam dis ut evelectia dusdam qui issiminimi, veliquatio. Neque nes rerro berfero viduciis doluptatqui sitatioriam si alit aut illiquas quatquia sit et ex ea doluptatem fugia voluptio que prae velentiur aut mosandit praeperuntis esti sereped magnisit exceratet qui qui optis sita et pelia desti dolorep tasimpos seque pra natia autatur moluptat. Um, quo vel id quas eius cus.Antemquiat omnit volo qui unt ea auda custia ipienda aciet quis aliquia conet fuga. Ut rercimolor quiae sam in ex esto tenemqui ut remolupti in coribus apidero tem fugit asi beati odios corero con culparum, uta non expedicate net oditaque plat ella simus eosapel endiatur? Erspit mi, se dignimet que velit apit voluptur ariant preicipita quas dolorep erovitat.

3.630 caràcters amb espais

6 JOAQUIM CASTELLS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0060.jpg

7

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

Capítol I

El caràcter urbà i paisatgístic, matisos d’una vila costanera

Introducció

Un dels elements que defineixen i que identifiquen l’Editorial Efadós és, precisament, la seva estreta vinculació amb la difusió del patrimoni cultural de Catalunya i, també, de les Illes Balears. Aquesta iniciativa editorial va idear i concebre, ja fa 17 anys, una col· lecció de llibres gràfics que, centrant-se en el concepte de L’Abans, s’anà especialitzant en la recuperació de les múltiples expressions de la cultura popular de les diferents poblacions de la geografia catalana. Des de bon començament, tant els criteris d’estil que s’establiren com la metodologia emprada permeteren que, volum rere volum, la col· lecció agafés consistència, de manera que en l’actualitat ha esdevingut un referent bibliogràfic important en el seu àmbit d’especialització. Arenys de Mar, municipi de la comarca del Maresme, una població que està estretament lligada a la impertorbable presència de la riera de Sobirans, situada a tocar del mar i no gaire lluny de la muntanya, és el nou objecte d’estudi de la col·lecció de reculls gràfics L’Abans. Així, en el decurs de les pàgines que segueixen, s’ofereix una visió

9

molt completa tant d’aspectes històrics com etnogràfics de la vila arenyenca en una època que va dels darrers decennis del segle xix als darrers decennis del segle xx, un llarg recorregut d’entorn d’un centenar d’anys que permet redescobrir la idiosincràsia d’una vila que ha experimentat canvis i transformacions notables amb el pas del temps. Les més visibles, i que canviaren definitivament la fesomia del poble històric i tradicional, foren a partir de la dècada del 1960. Fins llavors, Arenys de Mar havia estat un nucli poblacional modest, vulnerable a les inclemències derivades de la intensitat i la virulència dels fenòmens meteorològics. Aquest recull gràfic, per tant, deixa constància de l’antiga fesomia de la vila, des d’aspectes urbanístics i arquitectònics fins a un mostrari certament il·lustratiu d’oficis i altres activitats econòmiques lligats a la terra i al territori, passant pels diferents centres escolars, per indrets emblemàtics i sense oblidar, òbviament, la dimensió més festiva i lligada a les tradicions, tant laiques com de caire religiós. Un dels elements que defineixen aquest volum és l’intens treball de recerca que ha comportat. Seguint les directrius ja marcades per la línia editorial a la qual pertany aquesta col·lecció, s’ha establert una doble línia de treball i d’investigació. Així, mentre que, d’una banda, s’han destinat grans esforços a l’hora de documentar-se adequadament per a l’escriptura dels textos, tasca que s’ha fet sobre la base de la recuperació de la memòria col·lectiva a través de testimonis orals, de bibliografia específica de la vila, i també de premsa de l’època i documentació d’arxiu, de l’altra s’ha requerit una recopilació exhaustiva de material fotogràfic, de manera que tant particulars com institucions diverses han col·laborat activament en el projecte. Amb una edició acurada i de qualitat més que òptima, totes aquestes imatges ja han esdevingut un testimoniatge fidel i precís d’un temps definitivament rescatat de l’oblit.

9

Arenys de Mar és una població costanera emancipada ara fa poc més de 400 anys de la veïna Arenys de Munt. Com a població marítima, la creació de la idiosincràsia urbana no es féu esperar, de manera que, amb el pas del temps, els barris mariners inicials tendiren a evolucionar i a reconvertir-se. Així, la nova fesomia vingué determinada per la localització geogràfica i per les necessitats que tota vila marinera requeria. Des del port i el seu accés per la façana marítima, pujant per la Riera i deixant a banda i banda els turons de la Pietat i del Mal Temps, es conforma una estructura urbana definida per l’emplaçament i pel pas dels anys.

RRATS MASDÉU TO Fons LLÚCIA R. GASSÓ /

El patrimoni cultural de qualsevol societat és, en el seu conjunt, una de les maneres de definir la seva idiosincràsia. Però aquesta idiosincràsia és polièdrica, és a dir, la formen múltiples expressions que, sumades, ofereixen una idea global de les essències constitutives d’una comunitat humana. Aquesta es manifesta, per exemple, des de l’òptica econòmica, des de la política, des de les seves estructures de parentiu, des de l’esfera estètica i recreativa, i també sobre la base del seu univers simbòlic, és a dir, d’un sistema de creences perfectament reconegut i assimilat pels diferents membres de cada conjunt social. Totes aquestes expressions s’acaben modelant i concretant en una forma particular d’identitat, de manera que cada poble o ciutat ha esdevingut, amb el pas dels anys, el marc natural més immediat i proper de qualsevol societat.

urbanisme i paisatge

1

2

10 11

3 1

11

7

4

2

3

4 5

9

6 8

12

13

14

15

A-renys Pri-vi-le-gi-a-da Ga-bri-e-lis-tes PUNTS D’INTERÈS

A la panoràmica s’observa una de les vistes més antigues i completes que es tenen d’Arenys de Mar, presa des del turó de la Pietat l’any 1918. La perspectiva, a més de ser privilegiada pel seu punt de vista, també ofereix la possibilitat d’aturar els seus observadors uns quants anys abans de les grans transformacions constructives i urbanístiques de la vila. Així, a més de redescobrir una població envoltada per un paratge natural quasi inèdit avui dia (amb turons nets d’edificacions), es pot observar un seguit d’elements que poden

fer entendre la vida, la història, la cultura, la societat i el sentiment arenyencs: des de mar s’observen els esculls naturals del Portinyol (11), quasi davant i molt a prop d’un desvestit i incipient Mont Calvari (10). Seguint la línia de la costa pel passeig marítim (12), s’hi aixequen al bell mig les cases monumentals de can Formosa (13) i can Córdoba (14). Sota l’atenta mirada d’un immaculat turó del Mal Temps (7), s’obre pas tota una vila plena de racons i detalls que de mica en mica la

imatge va revelant. Al peu del turó de la Pietat, la casa de can Pons (15), a la plaça del Casino. Pujant per la Riera (9) és fàcil identificar l’església parroquial de Santa Maria (6), just davant del desaparegut i modernista cinema Doré (5). En un primer pla es pot apreciar el col·legi dels Gabrielistes o col·legi Cassà (8). Al mig del Pla dels Frares, la vil·la del Paraíso i la Reial Escola d’Avicultura (4). A la part alta de la Riera, a llevant, les

cases de can Julià (3), just davant per davant de l’antic hospital de l’edifici Xifré (2). Amagat darrere seu, i ja en els límits més allunyats de l’antic nucli poblacional, treu el cap el petit campanar de l’asil Torrent (1). xxxxxxxxxx xxxxxxxxxx xxxxxxxxxx xxxxxxxxxx xxxxxxxxxx xxxxxxxxxx

ROISIN / EDITORIAL EFADÓS - Fons L’ABANS

14

urbanisme i paisatge

ARE-AMA-0071.jpg

Q

uan s’arriba a la vila d’Arenys de Mar, hi ha un seguit d’aspectes que de seguida salten a la vista. D’entrada, que la població està construïda en dos grans blocs unitaris, estructurats –d’est a oest– al voltant d’un eix central que és el que actualment s’anomena la riera de Sobirans, enfilant-se per les faldes dels turons del Mal Temps –o puig de Palom– i de la Pietat –o des Far. D’altra banda –en un eix de nord a sud–, també s’aprecia un contrast prou significatiu entre la contenció que representa el mar Mediterrani i l’incipient mur de turons que comencen a formar les serres del prelitoral català. Entremig hi ha l’extensa xarxa de rials que recullen les aigües dels turons i serres que envolten la població fins a transportar-la a mar. I als voltants, boscos de pi i canyissars combinats amb horts i plantacions diverses. Els límits del municipi són, doncs, allargassats i estrets, però tot el que no es pot guanyar per terra sembla que es pugui recuperar per mar, ja que un dels trets distintius de la vila és, precisament, el port i l’ús que es fa de la zona costanera. En tot cas, cal tenir en compte que s’haurà de distingir entre els límits urbans i els límits físics de la vila. Toponímicament i administrativament, Arenys de Mar forma part de la comarca del Mares-

me i de la costa de Llevant, nomenclatures que semblen accentuar una suposada tendència cap a una primacia barcelonina de la població. Tot i això, hi ha motius geogràfics, geològics, històrics, culturals, socials i econòmics per pensar que Arenys tendeix més cap a una certa idiosincràsia gironina. Val a dir que comparteix característiques amb les poblacions costaneres que arriben fins a Tossa de Mar, fet que indueix a creure en una comarca virtual que alguns han anomenat la Marina de la Selva. Una prova d’aquesta ambivalència és que Arenys ha anat passant del bisbat de Barcelona al de Girona al llarg del temps; la diòcesi titular actual és gironina.

tracta d’un mont sense cap mena de vegetació que hauria servit de guaita en segles passats i de zona de conreu fins que, entrat el segle xx, va ser motiu d’una de les onades d’expansió urbanística més importants que es recorden. Es caracteritza pels seus espadats caiguts sobre la banda de mar i per ser font d’alimentació d’un dels rials més coneguts d’Arenys, el Bareu, per la zona urbana. Pel que fa al segon dels turons, per la banda de ponent, és el turó de la Pietat o des Far (i més actualment, del Cementiri); deu el seu nom a l’ermita construïda en honor de la Mare de Déu de la Pietat. Igual que el del Mal Temps, aquest és un monticle que cau sobtadament en forma d’espadat sobre el mar, i que per la banda del poble es tradueix en forma de pendent més o menys pronunciat. La Pietat era envoltat de vinyes, alguna pineda i alguns horts fins que també va sucumbir a la pressió urbanística dels anys del desarrollismo, entre el 1959 i el 1975. Un punt i a part mereix la riera de Sobirans, una via de comunicació que s’allarga prop de

10 quilòmetres des del mar Mediterrani fins a la serra del Corredor, l’eix central i divisori d’Arenys. Però això no sempre ha estat així. No és fins ben entrat el segle xix que aquesta avinguda agafà el relleu urbanístic que en l’actualitat encara té. Fins llavors era una zona completament abandonada a causa de la funció que representava, és a dir, la de torrent d’aigua per on de tant en tant baixaven les famoses rierades que tant de mal podien fer si no es prenien les precaucions adequades. És a partir de la dècada del 1850 que es començaren a construir algunes cases als seus vorals –i fins i tot se’n pavimentà algun fragment– per tal que la funció de passeig comencés a agafar les seves pròpies arrels al mateix temps que el protagonista de l’avinguda anava fent el mateix, el plàtan. La Riera agafaria una gran volada quan les noves tendències arquitectòniques de finals del segle xix i principis del segle xx en feren una espècie de símbol central associat a un Arenys de Mar benestant, amb l’edifici de l’antic hospital Xifré al capdavant de qualsevol altra construcció.

De la geografia urbana arenyenca cal destacar un seguit de punts d’interès que són essencials per entendre com han evolucionat l’estructura constructiva original i la distribució de l’espai que van arribar fins al 1980 –i que d’alguna manera perviuen encara en l’actualitat. Si es destaquen aquests punts, és perquè tots ells són fronteres naturals de la vila, alhora que determinants urbanístics d’aquesta. Són els ja esmentats turó del Mal Temps, turó de la Pietat i la Riera. El primer dels turons anomenats és el cim més alt per la banda de llevant, i potser ve d’aquest fet el nom que té, és a dir, per ser el primer amfitrió dels temporals de mar. Es

Al costat, una vista d’Arenys de Mar des del turó de la Pietat en una fotografia de la dècada del 1950. Es pot apreciar com la pressió urbanística no ha arribat del tot a Arenys, ja que el Mal Temps i la Pietat no són les zones residencials actuals, i el port encara es troba en una fase prèvia a la seva ampliació. Sobre aquestes línies, el vell pont de la Riera, davant de can Córdoba, en una imatge de l’any 1929.

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

JOAQUIM CASTELLS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

15

16

ARE-AMA-0117.jpg

Si es deixen de banda els fets històrics concrets que explicarien el com i el perquè de la construcció d’Arenys –cal pensar, per exemple, en el gran conjunt de torres de defensa i com aquestes van determinar l’urbanisme de la vila–, i que propiciaren que aquesta nasqués a partir del nucli embrionari del vell Sant Martí d’Arenys, la població de mariners més primigènia va començar a construir les primeres cases al voltant de tres nuclis poblacionals: Sa Boada, Sa Voga i Es Caravar. El nucli de Sa Boada es correspon amb el conjunt de carrers que hi ha a partir de la plaça de Flos i Calcat –o plaça del Casino– fins a la plaça de Sa Boada, passant pels carrers d’Avall, de Sant Joan i d’en Riera, i arribant fins al carrer d’Amunt, l’antic rial que enllaçava fins al cim de la Pietat i que feia de frontera per entrar al segon dels punts assenyalats, Sa Voga. El barri de Sa Voga es correspon amb el que actualment conforma els voltants de l’església parroquial i agafa el Rial de Sa Clavella, Bonaire, carrer de l’Església, Pas de Sota Estudi, carrer de la Revolució i carrer de la Torre. Els dos barris assenyalats es troben situats a la banda oest de la Riera, a la falda del turó de la Pietat. Però a l’altra banda, a l’est, s’hi troba el barri d’Es Caravar, que afecta els carrers Ample, del Rial del Bareu (el tram inicial), del Turó, de les Margarides, de la Perera i de Sant Antoni. Amb aquestes tres zones es configurava el que es coneix com a nucli antic de la vila. Si a això s’hi afegeix que una bona part de l’activitat arenyenca passava per la mar i, per tant, que el perfil urbanístic també incloïa les drassanes, s’obté un primer esbós de l’Arenys de Mar més original, és a dir, aquell que es construí fins a mitjan segle xix. Si es fa una referència estricta a la cronologia, però, cal tenir en compte el fet que diferents zones de la vila es van urbanitzar a finals del segle xix i al llarg del segle xx, especialment

a partir dels anys de la dècada del 1960, i que fan que Arenys de Mar disposi de zones urbanes fora del nucli urbà pròpiament com a tal. Entre aquestes zones, de la banda de llevant, durant la segona meitat del segle xix i principis del segle xx, hi ha tota la urbanització al voltant de la zona industrial del Bareu –amb el carrer de Santa Rita al capdavant–, la construcció d’habitatges del passeig marítim, l’obertura de carrers com els del Bisbe Vila Mateu –o carrer Nou–, de la Font, de la Bomba, de Sant Gabriel, de Santa Maria, de Sant Francesc, de Sant Zenon i de l’Olivar. En definitiva, tota la zona al voltant del pla i del convent dels Caputxins. Per la zona de ponent, i arran de la construcció de l’hospital Xifré, es començaren a habilitar i a construir força habitatges al capdamunt del carrer de la Torre, al camí de les Eres o al tram mitjà de Sa Clavella. Ben entrat el segle xx, i a causa tant de l’esclat demogràfic com de l’arribada de nova població, Arenys experimentà un canvi profund, no solament en les zones urbanitzables sinó també en el mateix nucli antic de la vila, amb la demolició de les velles construccions d’època moderna i la seva substitució per blocs d’habitatges de més altura. Durant els anys seixanta, els arenyencs serien testimonis de l’aparició del nou barri de pescadors de Sant Elm, vora el cementiri, amb l’allargament del carrer de Sant Pere Més Alt, al mateix temps que s’aixecaven les urbanitzacions de blocs de pisos a la Plana del Paraíso i al Pla dels Frares. En aquesta època també apareixien les anomenades cases barates, focalitzades als carrers de Sant Ramon i de Sant Gabriel, i als barris de Sa Voga i Sa Boada, o les urbanitzacions més aïllades que buscaven atraure el turisme residencial.

La plaça de l’Església ha passat per diferents etapes urbanístiques. Al costat, una fotografia de l’any 1955 en què ja es poden veure les balustrades aixecades, com també l’inici del carrer de l’Església, després de l’enderrocament de l’antiga rectoria. Val a dir que al centre de la plaça hi havia el Monument als Caiguts. D’altra banda, la Riera encara tenia la llera sorrenca.

17

urbanisme i paisatge / nucli antic

ISIDRE GUITART / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0325.JPG

LA PLAÇA DE LA VILA, PUNT DE REFERÈNCIA DE PRIMER ORDRE La plaça de la Vila o plaça de l’Ajuntament és el centre neuràlgic, polític, institucional i urbanístic d’Arenys de Mar ja que, tal com indica el seu nom, és l’emplaçament on es troba la Casa de la Vila. A més, històricament és el punt organitzatiu dels carrers més antics de la població. En pocs metres hi conflueixen la Riera i els carrers d’Anselm Clavé i d’Avall, i també permet l’accés a la façana marítima.

ISIDRE GUITART / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0324.JPG

PLAÇA DE L’AJUNTAMENT

Imatge de la plaça de l’Ajuntament de finals del segle xix. S’observa la font al peu de la columna de la deessa Diana, una font que substituïa l’original del 1865. Al costat, anys més tard (cap al 1890), la font tornaria a ser substituïda per una de sòcol quadrangular rematada per un calze amb volutes. La vegetació de la plaça també va patir diferents canvis amb el temps: originalment hi havia plàtans, més tard acàcies i palmeres, i finalment s’eliminà tot rastre vegetal.

18

L’espai que conforma la plaça està format a partir del tancat configurat pels antics edificis del forn de puja i l’hostal, tots dos construïts en ple segle xvii, amb un pati davanter que a la segona meitat del segle xix es convertiria en la coneguda plaça. Des de mitjan dècada del 1860, la plaça tenia una font al centre, però en el transcurs del 1924 es traslladaria a una banda. La nomenclatura de la plaça ha sofert les modificacions pertinents que la convulsa història del segle xx ha anat imposant: durant els anys de la Segona República es denominà plaça de la República, però en temps franquistes passà a anomenar-se plaça de la Vila.

L’ús de l’espai del seu entorn més immediat també ha estat un sinònim del pas del temps i de la seva evolució: a part del forn de puja i l’hostal, també ha acollit l’Ajuntament, les oficines del Jutjat de Primera Instància –l’any 1886–, la presó i la caserna de la guàrdia civil –a causa de l’elecció d’Arenys de Mar com a cap del Partit Judicial des de mitjan segle xix–, i l’Arxiu Històric Fidel Fita –a partir de la seva inauguració el 1934 i on continua essent ubicat en l’actualitat. Just al seu costat hi ha la Biblioteca Popular Pare Fidel Fita, fundada el 1957, i que l’any 1996 es traslladaria a can Juncosa, i més recentment el Centre d’Estudis Josep Baralt i el Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu –aquests dos darrers a partir de les dècades del 1980 i del 1990 respectivament. La plaça és també el lloc on els arenyencs cada any es reuneixen puntualment i amb il·lusió per donar la benvinguda a les festes de la vila en honor de sant Zenon; de fet, es tracta del punt d’inici d’aquestes. Tanmateix, però, no és l’única efemèride celebrada a l’indret: amb motiu d’alguns dels fets històrics més rellevants del segle xx, consta que la plaça també era objecte de commemoracions, com la proclamació de la Segona República el 1931 o l’arribada de la democràcia.

19

urbanisme i paisatge / nucli antic

PLAÇA DE L’AJUNTAMENT

La plaça de la Vila, nom amb el qual també es coneix aquesta plaça, bàsicament es formà gràcies al pati interior de l’antic forn de puja i l’hostal del segle xvii. A la imatge, del 1912, s’aprecia l’antiga font, traslladada després a la banda del carrer Ample. També destaquen les palmeres plantades el 1908 i els detalls arquitectònics classicitzants del balcó central, amb un marc arquitravat i fris, entre columnes dòriques, en l’actualitat substituïdes per adovellats de pedra.

ARE-AMA-0327.JPG

20

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

21

AUTOR DESCONEGUT / Fons PEPITA UBACH TALAMÀS

urbanisme i paisatge / nucli antic

ARE-003-0080.jpg

A. T. V. / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0326.JPG

PLAÇA DE L’AJUNTAMENT

La plaça de l’Ajuntament sempre ha estat sinònim de punt de trobada i lloc de celebració de les principals activitats culturals que s’esdevenien a la vila. Sobre aquestes línies, una imatge del 1914 amb diferents vilatans al davant de la Casa de la Vila, un edifici que encara no havia estat reformat. Al costat, a dalt, actes de la inauguració de la nova reforma de la plaça el 1954, amb la Dansa d’Arenys. A baix, inauguració de la placa de l’Ajuntament el 1980.

22

SALVADOR TORRENTS / Fons FRANCISCA MISSÉ MAJÓ

ARE-054-0128.JPG

23

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

urbanisme i paisatge / nucli antic

J. CASTELLS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0011.jpg

ES CARAVAR I SA BOADA, ICONES URBANÍSTIQUES AMB CARÀCTER HISTÒRIC Els nuclis urbans d’Es Caravar i de Sa Boada són dos dels tres epicentres urbanístics –més tard s’hi afegiria Sa Voga amb la urbanització al voltant de l’església– que conformen l’embrió poblacional d’Arenys de Mar.

ARE-AMA-0013.jpg carrer ample

El carrer Ample, avui conegut com d’Anselm Clavé, rep el nom perquè era l’avinguda principal d’Arenys abans que la Riera li prengués el protagonisme. S’allarga entre la Riera i el Rial del Bareu. En aquesta pàgina, una avinguda ampla amb grans cases el 1885 –hi vivien algunes de les principals famílies arenyenques. Al costat, imatge de l’any 1939. Aquest carrer també era on hi havia les principals associacions, com ara l’Ateneu Arenyenc o el Centre Catalanista Republicà.

24

Es Caravar, amb una nomenclatura toponímica que encara en l’actualitat és de comprensió difícil, era el centre comercial de la vila primigènia. Allí s’hi duia a terme el negoci de la construcció naval des del segle xiv i amb el pas del temps va arribar a agafar una volada important, tant pels resultats obtinguts en la manufactura de vaixells com perquè Arenys de Mar representava un enclavament estratègic per a la mateixa construcció –especialment gràcies a la seva ubicació, directament vinculada a l’arribada de fusta dels boscos propers. Les primeres construccions s’aixecaren al voltant del turó d’en Fornaguera i així es va iniciar un primer plànol urbanístic en què s’apreciaria l’origen dels carrers de les Margarides i del Turó, tot i que també hi havia exemples de poblament més a prop de la costa. El creixement del barri

s’apuntalaria i crearia la Perera i la part alta del carrer Ample. Els veïns de la zona, seguint els models de mesura de l’època, van crear la manera de repartir i establir tot el seguit de propietats de terra, que amb el temps es convertirien en edificis. Amb el temps, Es Caravar incorporaria nous carrers. D’aquests en destaca el carrer Ample –actualment d’Anselm Clavé–, especialment arran de la construcció de l’antiga carretera N-II, i que no es desviaria del seu traçat actual fins a la dècada dels seixanta. El carrer Ample seria, alhora, el punt de connexió amb l’altre nucli urbà original d’Arenys, Sa Boada. Per la banda de la Riera del carrer Ample s’enllaça amb el carrer d’Avall, punt d’inici del barri de Sa Boada, alhora que paral·lel històric i urbanístic del seu homòleg «escaravatenc» pel fet que compartien la carretera, ja que aquesta havia de passar per aquelles terres. Sa Boada s’organitza al voltant del gran eix que formen els carrers d’Avall i de Sant Joan, amb les interseccions dels carrers d’en Riera, la plaça de Flos i Calcat, i, a partir dels anys seixanta del segle xx, amb la plaça de Sa Boada, un espai molt ben trobat que, tot i les mancances urbanístiques dels seus inicis, ha sabut trobar el seu lloc a la vila, a més de ser un recordatori (toponímic) excel·lent de la història d’Arenys.

25

urbanisme i paisatge / nucli antic

Carrer ample

Com a vial principal de la vila, el carrer Ample va presentar sempre un aspecte del tot senyorial per a una població com Arenys de Mar. La fotografia, del 1910, mostra com la pavimentació no va arribar fins entrat el segle xx, tot i que era la via principal per a la circulació. També es pot apreciar un carrer ple de cases benestants de dues o tres plantes, especialment en les cases de la banda de mar, que donaven al passeig marítim, amb espaiosos jardins que actualment han desaparegut.

ARE-063-0001.JPG

26

GERMANS MISSÉ / Fons JOAQUIM TÀPIES BUSSALLEU

27

PILAR MASSAGUER MÚGICA AUTOR DESCONEGUT / Fons

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

urbanisme i paisatge / nucli antic

AUTOR DESCONEGUT / Fons PEPITA UBACH TALAMÀS

ARE-003-0081.jpg

ARE-005-0052.jpg

carrer ample

Al costat, el carrer Ample i la torre de defensa, la torre de la Palla, en una fotografia de la dècada del 1930. El carrer Ample encara no estava pavimentat tot i que la circulació de vehicles ja feia temps que hi era generalitzada. En aquesta pàgina, a l’esquerra, una imatge de les germanes Múgica el 1928 i, a la dreta, Pepita Ubach amb la seva mare el 1951, totes elles davant de les seves cases respectives del carrer Ample, on es pot apreciar l’evolució de les voreres.

ARE-AMA-0010.jpg 28

29

AUTOR / Fons MARIA CLARA SOLER ROCA

urbanisme i paisatge / nucli antic

AUTOR DESCONEGUT / Fons JOSEP MARIA SOLER PORTELL

ARE-038-0006.jpg

carrer ample

El carrer Ample o d’Anselm Clavé va fer les funcions de carretera nacional fins que la N-II es va obrir en el seu emplaçament actual. Al costat es pot apreciar com els cotxes circulaven en els dos sentits de la marxa per un carrer ple de llambordes durant els anys seixanta i convivien amb la circulació de carros de cavalls. En aquesta pàgina, des d’aquest carrer s’iniciava la cursa del segon Aplec del Remei, organitzada per la secció excursionista de l’Ateneu, l’any 1933.

ARE-031-0004.jpg 30

31

urbanisme i paisatge / nucli antic

CARRER D’AVALL

Imatge del carrer d’Avall del 1931, que unia la Riera amb la plaça del Casino –al fons. Era la continuació natural del carrer Ample. De fet, tots dos carrers formaven el camí reial i l’antiga carretera que creuava Arenys des del Mal Temps fins a la Pietat. En la seva entrada des de la Riera, les cases de can València i can Ramis flanquejaven el pas als vianants i viatjants, dos edificis encara conservats, models de l’arquitectura que predominava a la vila fins fa uns quants anys.

ARE-AMA-0082.jpg

32

JOAQUIM CASTELLS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

33

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

urbanisme i paisatge / nucli antic

ARE-AMA-0135.jpg CARRER D’AVALL

Sobre aquestes línies, el carrer d’Avall amb ca n’Emili Baster, can València i el perfil de can Ramis l’any 1940. Al fons s’hi veu clarament la senyorial can Formosa. Al costat, una imatge del mateix carrer del 1930 en què s’aprecia la torre de defensa de can Cabirol i, més enllà, la fàbrica tèxtil de can Garriga. La convivència i el contrast entre les noves i les velles tecnologies fan acte de presència, d’una banda, amb la circulació d’un camió ben carregat i, de l’altra, amb el carro.

ARE-AMA-0136.jpg 34

35

RIC FIDEL FITA J. M. PONS GURI / ARXIU HISTÒ

urbanisme i paisatge / nucli antic

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0342.JPG

SALVADOR TORRENTS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0348.JPG

MOLLFULLEDA / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0092.jpg

CARRER D’AVALL

ARE-AMA-0137.jpg

36

L’activitat econòmica sempre ha estat característica del carrer d’Avall. Al costat, a dalt a l’esquerra, can Pasqual i ca n’Abadal, amb el negoci de les ametlles, el 1950. A la dreta, can Marc Molas el 1948. A baix, el trencall del carrer que passa per davant la torre d’en Llobet i s’enfila cap a la Pietat el 1960. Sobre aquestes línies, una imatge de quan el carrer es deia José Antonio Primo de Rivera el 1952, nom que prenia un especial sentit ja que a la torre de can Cabirol hi havia la seu de Falange.

37

JOAQUIM CASTELLS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

urbanisme i paisatge / nucli antic

JOAQUIM CASTELLS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

AUTOR DESCONEGUT / Fons CINTO MORÉ MONT

ARE-AMA-0158.jpg

ARE-053-0032.JPG

ARE-AMA-0140.jpg

CARRER D’AMUNT

El carrer d’Amunt, actualment d’Andreu Guri, enllaça la Riera amb el camí que porta fins a dalt de la Pietat, al cementiri. Al costat, una imatge del 1931 amb l’arrencada del carrer, on es podien freqüentar alguns dels cafès més populars, com el cafè Espanyol i l’Espanya. Sobre aquestes línies, a l’esquerra, can Nas, amb cantonada amb el carrer de Goday, on es forma una petita placeta que els menuts aprofitaven per jugar a futbol, entorn del 1931. A la dreta, el carrer el mateix any.

38

39

AUTOR DESCONEGUT / Fons MARIA DE CERVELLÓ PALOMER PONS

urbanisme i paisatge / nucli antic

ARE-072-0002.JPG

J. CASTELLS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0003.jpg

CARRER DE LA PERERA

El carrer de la Perera, actualment del Bisbe Català, forma part del nucli embrionari d’Arenys. Uneix la Riera amb el Bareu. Sobre aquestes línies, el nus que conforma el carrer amb la plaça de Josep M. Arnau i el carrer del Turó el 1931. Al costat, a dalt, GRUP AL CARRER DE LA PERERA L’ANY 1935. A baix, una imatge dels anys quaranta, amb l’antiga seu de La Caixa, posteriorment traslladada a la casa del costat, al mateix carrer que feia cantonada amb la Riera.

40

ROSENDO VIVES / Fons FAMÍLIA ROSA VIVES

ARE-040-0027.jpg

41

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

JAUME CODOÑES / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

urbanisme i paisatge / nucli antic

ARE-AMA-0352.JPG PLAÇA DEL CASINO

ARE-AMA-0351.JPG 42

La plaça de Flos i Calcat, la plaça del Casino, es troba en la intersecció del carrer d’Avall amb el carrer d’en Riera. Era on hi havia el Casino, local d’oci i centre neuràlgic de la vida social del poble. Al costat, imatge de la plaça amb la terrassa del mateix local del Casino i la vista de can Pol, amb alguna resta de l’antiga construcció fortificada, el 1949. En aquesta pàgina, l’interior de can Pol, amb una mostra de l’aixovar dels casals arenyencs més benestants, l’any 1954.

43

urbanisme i paisatge / nucli antic

SALVADOR TORRENTS / Fons FRANCISCA MISSÉ MAJÓ

SALVADOR TORRENTS / Fons FRANCISCA MISSÉ MAJÓ

ARE-054-0104.JPG

ARE-054-0107.JPG

PLAÇA DEL CASINO

La plaça del Casino en dos moments diferents, però tots dos il·lustratius. D’una banda, al costat, es mostra com la massificació també va arribar a una plaça que actualment és zona de pas l’any 1972. A la plaça s’hi concentraven diferents negocis, com, per exemple, a la banda nord, un estanc i el taller de can Busquets, mentre a l’altre cantó encara hi havia l’antiga seu de Correus. En aquesta pàgina, la celebració de la recuperació del nom de plaça de Flos i Calcat l’any 1979.

44

45

HISTÒRIC FIDEL FITA JOAQUIM CASTELLS / ARXIU

JOAQUIM CASTELLS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

urbanisme i paisatge / nucli antic

JOAQUIM CASTELLS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0007.jpg

ARE-AMA-0008.jpg

CARRER DEL TURÓ - CARRER D’EN Riera

Sobre aquestes línies, el carrer del Turó, que uneix el carrer de les Margarides amb el carrer del Bareu aprofitant els desnivells que l’orografia de la zona planteja. Les imatges, dels anys trenta, mostren un carrer tan estret com ha estat sempre, fet que en facilita la funció de pas de vianants. Al costat, una imatge del carrer d’en Riera, que uneix el passeig marítim, passant per la plaça del Casino i el carrer d’Avall fins a arribar al carrer d’Amunt, l’any 1931.

ARE-AMA-0139.jpg 46

47

urbanisme i paisatge / nucli antic

CARRER DE SANT JOAN

El carrer de Sant Joan és l’extensió del carrer d’Avall, que forma l’eix de l’antic camí reial. A la fotografia s’aprecia l’inici del carrer, el tram que actualment és la unió amb la carretera general, en ple any 1930. La imatge testimonia la paret que anys més tard s’enderrocaria per fer-hi l’accés a la plaça de Sa Boada, al mateix temps que algunes de les cases més antigues del poble foren inevitablement aterrades per fer-hi les construccions característiques dels anys seixanta.

ARE-AMA-0079.jpg

48

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

49

ARE-054-0121.JPG

CLOFENT-FERRER-ALSINA / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

AUTOR DESCONEGUT / Fons JOSEP RIERA BASELA

SALVADOR TORRENTS / Fons FRANCISCA MISSÉ MAJÓ

urbanisme i paisatge / nucli antic

ARE-062-0003.JPG

ARE-AMA-0086.jpg CARRER DE SANT JOAN

SALVADOR TORRENTS / Fons FRANCISCA MISSÉ MAJÓ

ARE-054-0120.JPG

50

Al costat, a dalt, a l’esquerra, el carrer mirant cap a la Pietat, amb el carreró d’en Galvany en primer pla, el 1980. A la dreta, el mateix carrer mirant cap al carrer de Jaume Borrell, on les velles i grans lloses ocupaven una gran part de l’ample de la via, el 1953. A baix s’aprecia com la pressió urbanística dels anys setanta va repercutir en l’enderrocament d’algunes de les velles cases per fer-hi nous blocs de pisos. En aquesta pàgina, construcció de les voreres el 1980.

51

SALVADOR TORRENTS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

JOAQUIM CASTELLS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

urbanisme i paisatge / nucli antic

ARE-AMA-0046.jpg

ARE-AMA-0088.jpg CARRER DE SANTA RITA - PAS DE SOTA ESTUDI

SALVADOR TORRENTS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0033.jpg

52

Al costat, el carrer de Santa Rita: el 1929, a dalt, i el 1980, a baix, un dels carrers més antics, que encara manté el seu nom i les seves dimensions. Evolucionat arquitectònicament amb el pas dels anys, conserva la filera de cases modernistes de la banda de ponent, que s’allarga des del Rial del Bareu fins al carrer del Bareu. En aquesta pàgina, el Pas de Sota Estudi el 1980, nexe del Rial de Sa Clavella amb la plaça de l’Església, amb la vista d’una part del nucli antic de Sa Voga.

53

JOAQUIM CASTELLS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

SALVADOR TORRENTS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

urbanisme i paisatge / nucli antic

ARE-AMA-0047.jpg CARRER DEL BAREU

El carrer del Bareu, que no s’ha de confondre amb el Rial del Bareu, és un dels carrers més pronunciats de la vila ja que porta des del carrer de la Perera fins a dalt del Pla dels Frares salvant un gran desnivell. En aquesta pàgina, una imatge del 1931 de la confluència del Bareu amb el carrer de Santa Rita quan el carrer encara es trobava sense urbanitzar a la part alta. Al costat, el Bareu el 1980, quan encara hi havia l’antiga fàbrica tèxtil de la família Cassà, Helios.

ARE-AMA-0043.jpg 54

55

urbanisme i paisatge / nucli antic

rial DE sa clavella

Conegut popularment com el Rial, Sa Clavella és el carrer més llarg de la vila, que fa cantonada amb la Riera per la part sud i arriba fins al Remei, a la partió amb Arenys de Munt. És dels carrers més ben conservats arquitectònicament, amb cases construïdes sobre un gran pedestal que fa de vorera, que salva el desnivell que es forma i, alhora, protegeix les cases de l’aigua que baixa en dies de pluja. Per això es construïen les passeres que es veuen en aquesta imatge dels anys trenta.

ARE-AMA-0095.jpg

56

JOAQUIM CASTELLS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

57

SALVADOR TORRENTS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

urbanisme i paisatge / nucli antic

J. CASTELLS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0098.jpg

rial DE sa clavella

ARE-AMA-0093.jpg 58

A Arenys de Mar no solament es conserven grans casals a la Riera. Al Rial de Sa Clavella existeix una mostra de cases de principis del segle xx molt i molt significativa –hi destaca can Juncosa, edifici d’equipaments municipals com ara l’escola de música o la biblioteca. Al costat, can Juncosa el 1980. Sobre aquestes línies, una de les postals més famoses de la vila costanera, l’entrada al Rial, cantonada amb la Riera, el 1931, amb can Maymí en primer terme, per la banda de mar.

59

JOAQUIM CASTELLS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

SALVADOR TORRENTS / ARXIU MUNICIPAL ARENYS

urbanisme i paisatge / nucli antic

ARE-AMA-0099.jpg

ARE-AMA-0404.JPG rial DE sa clavella

J. CASTELLS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0094.jpg

60

Al costat, a dalt, una imatge de les passeres per creuar el Rial en dies de pluja i els treballs que comportava el seu manteniment a causa del terreny sorrenc sobre el qual se sostenien l’any 1930. A baix, el punt conegut com els Cinc Cantons, la confluència entre el Rial, la baixada de Sant Rafael, el carrer de la Revolució i el del Tossol o d’Antoni Torrent, l’any 1931. Sobre aquestes línies, el Rial després de la nevada de l’any 1962 que afectà la vila.

61

SALVADOR TORRENTS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

urbanisme i paisatge / nucli antic

SALVADOR TORRENTS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0044.jpg

rial DEL bareu

El Rial del Bareu, carrer de Pau Costa, és l’equivalent al Rial de Sa Clavella però per la banda del turó del Mal Temps. Va des del passeig marítim fins al capdamunt de la vila. En aquesta pàgina, l’antic arc de can Marquès, una canalització per portar aigua cap als càmpings de turistes, l’any 1980. Al costat, el Bareu, també l’any 1980, quan encara era un camí d’accés a les hortes i cases de pagès concentrades entre el Mal Temps i el Pla dels Frares.

ARE-AMA-0045.jpg 62

63

urbanisme i paisatge / nucli antic

RIAL DEL BAREU

El Rial del Bareu, oficialment carrer de Pau Costa, enllaça la façana marítima amb el capdamunt de la vila, seguint la vora del Mal Temps. La instantània que s’aprecia és d’una representació dels Exploradores Españoles, que fan exercicis de resistència amb cordes penjants aprofitant les condicions que oferia la manca d’urbanisme de l’espai. Aquests exercicis tingueren lloc en el transcurs de les jornades que l’associació dels Boy Scouts va realitzar l’any 1916 a Arenys de Mar.

ARE-032-0001.jpg

64

AUTOR DESCONEGUT / Fons JOAN BELLSOLELL MARTÍNEZ

65

urbanisme i paisatge / nucli antic

PLAÇA DE L’ESGLÉSIA

Una de les zones més afectades per la Guerra Civil (1936-39) va ser la plaça de l’Església. En aquesta instantània, del 1931, encara es pot veure l’antiga rectoria, enderrocada el 1936, un edifici destacat per tot el seu conjunt d’esgrafiats. La plaça tenia diferents arbres, i també un pas per a cotxes que portava fins al carrer de l’Església. També destaca el monument al bisbe Jaume Català, en la seva segona ubicació a la plaça, per bé que posteriorment es desmuntaria.

ARE-AMA-0118.jpg

66

JOAQUIM CASTELLS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

67

JOAQUIM CASTELLS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0120.jpg

PLAÇA DE L’ESGLÉSIA

A dalt, sortida de l’ofici religiós el 1923. La plaça encara no tenia la balustrada que emmarca tota la seva superfície, però, en canvi, sí que disposava d’una escalinata. S’aprecia que el monument al bisbe Català és al seu lloc original i com la rectoria ocupava una bona part del que actualment és la plaça. Al costat, un grup d’amics immortalitzen el seu moment davant de la plaça, ja sense la rectoria i les balustrades aixecades, concretament l’any 1947.

AUTOR DESCONEGUT / Fons RAMON FLORIS GRAU

urbanisme i paisatge / nucli antic

ARE-008-0028.jpg 68

69

urbanisme i paisatge / nucli antic

CAYETÀ SOLÀ o CAIETÀ SOLÀ, AMB I? ARE-015-0033.jpg

70

PLAÇA DE L’ESGLÉSIA

L’evolució dels espais que envolten la parròquia de Santa Maria no va quedar ben definida fins ben arribats a la dècada del 1940. Val a dir, però, que la postal de l’església amb la plaça s’immortalitzava d’aquesta manera entorn del 1910 –de fet, el templet on estan instal·lades les campanes que coronen la torre encara no s’havia aixecat. La panoràmica també mostra com la plaça quedava més amagada que l’aspecte que aquest entorn arquitectònic ofereix en l’actualitat.

CAYETÀ SOLÀ / Fons NÚRIA SERRA DE GRÀCIA

71

urbanisme i paisatge / nucli antic

3

2

1

5

4

7 6

8

11 14 10

12

9

13

ARE-015-0033.jpg PUNTS D’INTERÈS

La perspectiva de l’Arenys de Mar de principis del segle xx pot resultar confusa per a segons quins ulls, especialment per als més joves. Heus ací una imatge que recorda alguns aspectes que l’urbanisme i l’arquitectura actuals han alterat ostensiblement: aquesta instantània, presa des del carrer de les Margarides, mostra de fons el turó de la Pietat (3) amb el cementiri (1), on es poden veure els monuments i panteons (2) dels Vinardell i l’escultor Llimona. Baixant del turó es pot observar el col·legi dels Gabrielistes (6). A través del Pas

de Sota Estudi (11) i més a prop, la plaça de l’Església i la parròquia de Santa Maria (4), amb el campanar (5) encara per acabar i l’antiga rectoria (14) que ocupa mitja placeta. Davant de l’església, el monument al bisbe Català (13) i, ben a prop, l’antiga botiga de can Nogueras (12), on es podien comprar les famoses ametlles d’Arenys. A través de la Riera (10) es travessava cap a la Sala Mercè (9). Més allunyat, el col·legi de les Escolàpies (8), des d’on es pot pujar a la Pietat i gaudir de les vistes des de la pineda de can Quintana (7).

TRABAJOS AÉREOS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0197.JPG

PLAÇA DE L’ESGLÉSIA

El nucli de Sa Voga, amb la plaça de l’Església que centralitza tota la seva organització, es forma a través de la construcció dels habitatges al carrer de l’Església, al Rial de Sa Clavella i al carrer de la Torre. Sobre aquestes línies, la urbanització finalitzada de la plaça durant la dècada dels quaranta, per bé que més tard encara s’hauria de treure el Monument als Caiguts, que finalment es traslladaria al cementiri.

72

73

CAYETÀ SOLÀ / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

urbanisme i paisatge / nucli antic

ARE-AMA-0121.jpg

R. GASSÓ / Fons LLÚCIA MASDÉU TORRATS

ARE-023-0006.jpg

PLAÇA DE L’ESGLÉSIA

JOAQUIM CASTELLS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0122.jpg

74

Al costat, a dalt, la plaça de l’Església amb la processó de la Santa Missió, en què prengué part tot un conjunt de noies, el 1912. El monument al bisbe Català ja s’havia mogut del seu emplaçament original. A baix, una celebració a la mateixa plaça, el 1920, just al davant de can Nogueras. Sobre aquestes línies, una imatge que ja mostra la zona plenament urbanitzada. A més, des de la placeta, s’aprecia una Riera on el nou Mercat Municipal havia estrenat edifici feia molt poc en una imatge del 1943.

75

JOAQUIM CASTELLS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

JOAQUIM CASTELLS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

urbanisme i paisatge / nucli antic

ARE-AMA-0002.jpg CARRER DELS CAPELLANS - CARRER DEL CORRAL

ARE-AMA-0041.jpg 76

Al peu del turó del Mal Temps hi havia la zona residencial d’una part de la comunitat pesquera arenyenca. Abans de la gran arribada de pescadors de la Ràpita, els antics masos eren l’única construcció que s’hi trobava, que creaven carrers com el dels Capellans (AL COSTAT) o el del Corral (A SOBRE), que, tal com mostren les fotografies d’aquestes pàgines, de l’any 1931, permetien activitats tan pròpies com la pràctica de les puntes de coixí per part de les dones i una multitud de jocs per part de la canalla. 77

JOAQUIM CASTELLS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

JOAQUIM CASTELLS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

urbanisme i paisatge / nucli antic

ARE-AMA-0112.jpg CARRER DE L’ESGLÉSIA

El carrer de l’Església es forma a partir de la plaça del mateix temple parroquial de Santa Maria i desemboca a mitja Riera. Com que forma part del nucli de Sa Voga, molts dels serveis bàsics de la població es concentraven en aquesta via. Sobre aquestes línies, a l’esquerra, la seu dels bombers el 1931. A la pàgina del costat, la hissada de banderes al convent de les germanes vetlladores per Corpus, a l’edifici del que es coneix com el teatre Principal, el 1931.

ARE-AMA-0111.jpg 78

79

HISTÒRIC FIDEL FITA SALVADOR TORRENTS / ARXIU

JOAQUIM CASTELLS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

urbanisme i paisatge / nucli antic

ARE-AMA-0114.jpg

SALVADOR TORRENTS / Fons FRANCISCA MISSÉ MAJÓ

ARE-054-0060.JPG

CARRER DE L’ESGLÉSIA - CARRER DE LA DAVALLADA

Al carrer de l’Església encara es poden observar alguns dels pocs exemples de l’arquitectura amb què es fundà la vila, unes cases i un carrer que conjuguen a la perfecció amb l’orografia d’Arenys seguint l’eix de la Riera d’una manera paral·lela. A més, permeten perspectives com la del dia de Corpus, amb unes catifes de flors llarguíssimes, dels anys 1960 i 1973. Al costat, la Davallada, el carrer que connecta el carrer d’Amunt amb el d’Avall a través d’una llarga escalinata, el 1930.

ARE-AMA-0138.jpg 80

81

JOAQUIM CASTELLS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

SALVADOR TORRENTS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

urbanisme i paisatge / nucli antic

ARE-AMA-0159.jpg CARRER DE SANT ANTONI - CARRER DE LA REVOLUCIÓ

ARE-AMA-0034.jpg

82

Al costat, el carrer de Sant Antoni l’any 1980, ja perfectament urbanitzat. Sobre aquestes línies, una imatge del carrer de la Revolució, en honor de la Revolució del 1868, la Gloriosa, encara que oficialment sigui conegut com el carrer del Bisbe Pasqual. Aquest carrer permet enllaçar el carrer de l’Església, el carrer de la Torre i el Rial de Sa Clavella. A la fotografia, datada l’any 1930, s’aprecia un primer pla de la casa modernista de can Xicu de l’Òpera.

83

ROISIN / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

urbanisme i paisatge / nucli antic

JOAQUIM CASTELLS / ARXIU MUNICIPAL ARENYS

ARE-AMA-0373.JPG

LES TORRES DE DEFENSA, VESTIGIS D’ÈPOQUES MÉS CONFLICTIVES Arenys de Mar gaudeix d’un patrimoni històric molt ric. Entre els monuments que més destaquen hi ha un petit grup de torres de defensa, desplegades al llarg d’un eix tranversal, de llevant a ponent, a tocar de la costa, aixecades entre els segles v abans de Crist i xvii. Són un seguit de construccions que, com el seu nom indica, complien funcions defensives dels atacs de pirateria o de guaita davant les possibles invasions militars en els diferents conflictes bèl·lics que afectaren la vila, fet que explica, en part, que Arenys s’assentés a Sant Martí.

mateix edifici del consistori municipal quan la situació ho va requerir.

Actualment es conserva una reduïda mostra d’aquestes construccions, ja que la pressió urbanística ha fet estralls entre alguns dels punts emblemàtics de la vila, de manera que només es poden observar les torres i estructures defensives d’en Llobet, la torre del carrer Ample, can Cabirol, la torre dels Encantats o el

Les torres de defensa, doncs, predominaven en els primers nuclis urbans d’Arenys, lògicament per la proximitat al mar, però també és destacat que el creixement urbà anés lligat a la seguretat que donaven els enclavaments defensius, ja que des dels carrers d’Avall i Ample es comença a definir el traçat dels primers carrers arenyencs, especialment cap al Bareu, Margarides, la Perera, Amunt i el conjunt de Sa Voga.

Temps enrere, però, també existien aquest tipus d’estructures a la casa de Marc Antoni Ferrer del carrer d’Avall –conegut com a can Pol i fins i tot com la torre de n’Umbert, a la plaça del Casino–; la torre de Joan Salvador i la dels Pascual i Serinyana –ambdues al carrer Ample–; la torre de Mar, coneguda també com la Fortalesa, al nucli de Sa Boada –just al davant de can Córdoba–; la torre d’en Cabirol i la torre de n’Arquer, novament al carrer d’Avall; i al carrer de la Perera, la torre de la Pietat, el Castellet, la torre del Pobrehome i el Corral o el baluard de Sant Elm.

ARE-AMA-0374.JPG torres de defensa

Arenys de Mar, com a bona vila marinera, havia de procurar-se una bona defensa contra els atacs pirates i les bandositats pròpies de segles anteriors. Un exemple de les construccions defensives és la torre d’en Llobet, al carrer d’Avall, punt a partir del qual el carrer comença a enfilar-se cap a la Pietat. Model per excel·lència de torre, amb una estructura circular dividida en tres nivells interiors, és coronada per un seguit de mènsules, espitlleres i troneres. Les fotografies són dels anys vint.

84

85

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU MUNICIPAL ARENYS

urbanisme i paisatge / nucli antic

ARE-AMA-0349.JPG torres de defensa

Al carrer Ample s’hi conserven les restes urbanes més importants de torres de defensa de la vila, com ara les torres de la Palla i de ca l’Arquer, absorbides per les propietats veïnes que n’han desnaturalitzat les fesomies i funcions. Al costat, una imatge de la torre de ca l’Arquer, que recorda molt la torre d’en Llobet pel seu perfil circular; es tracta d’una instantània del 1932. Sobre aquestes línies, la de la Palla, d’estil constructiu ben diferent, el 1948.

ARE-AMA-0369.JPG 86

87

J. CASTELLS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

JOAQUIM CASTELLS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

urbanisme i paisatge / nucli antic

ARE-AMA-0027.jpg CARRER DE LES MARGARIDES

El carrer de les Margarides discorre paral·lel a la Riera pràcticament en tota la seva llargada i queda interromput en un dels seus extrems per l’edifici de la plaça del Mercat. Al costat, l’antic carrer, un dels més originals de la vila, amb el paviment encara de sorra però ple de cases fins al mercat, aprofitant qualsevol espai que hi hagués, durant la dècada dels trenta. En aquesta pàgina, el tram inicial del carrer, vist des de la Riera, amb les escales en direcció al turó el 1931.

ARE-AMA-0028.jpg 88

89

F. FLORIS / Fons RAMON FLORIS GRAU

urbanisme i paisatge / nucli antic

SALVADOR TORRENTS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0039.jpg

CARRER DE L’OLIVAR

Com a la zona al voltant de la Pietat, un dels nuclis a urbanitzar fou la zona al peu del turó del Pla dels Frares. Al costat, el carrer de l’Olivar, l’encarregat d’obrir el camí fins a dalt, des de la Riera el 1920. El formaven cases de dues plantes que només arribaven fins al trencall amb el carrer de Sant Zenon. Sobre aquestes línies, totes les cases anirien a terra i s’hi farien nous blocs de pisos que donarien un nou perfil a la zona. Es tracta d’una imatge del 1980.

ARE-008-0039.jpg 90

91

JOAQUIM CASTELLS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

AUTOR DESCONEGUT / Fons ROSA ALSINA ROSELLÒ

urbanisme i paisatge / nucli antic

ARE-024-0002.jpg

ARE-AMA-0031.jpg CARRER DEL TOSSOL - CARRER DE SANT FRANCESC

AUTOR DESCONEGUT / Fons ROSA ALSINA ROSELLÒ

ARE-024-0012.jpg

92

Des d’un dels Cinc Cantons, al Rial de Sa Clavella, neix el Tossol o carrer d’Antoni Torrent, que s’allarga fins a la pujada a la Pietat. Al costat, a dalt, una vista de la vila des del pati de les mares escolàpies el 1930. A baix, d’esquerra a dreta, Teresa Olivé, Jaume Olivé, Rosa Alsina i Jaume Alsina asseguts al carrer del Tossol el 1937. Sobre aquestes línies, a l’altra banda de la Riera, s’urbanitzava el carrer de Sant Francesc, des de la Riera fins a Sant Zenon, entorn del 1930.

93

JOAQUIM CASTELLS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

SALVADOR TORRENTS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

urbanisme i paisatge / nucli antic

ARE-AMA-0143.jpg CARRER DE BONAIRE - CARRER DE LA FONT

En aquesta pàgina, a tocar del Rial s’obria el carrer de Bonaire entorn del 1931, que comunicava el mateix Rial amb el carrer d’Amunt, és a dir, obria pas entre Sa Voga i Sa Boada, cosa que també facilitava la circulació de les aigües que baixaven pel rial. Al costat, a llevant de la Riera, el carrer de la Font obria una nova escletxa cap al carrer de Sant Zenon l’any 1980 i fins a la Riera, i deixava enrere el record de la petita pineda que tancava el carrer en el seu extrem més amagat.

ARE-AMA-0037.jpg 94

95

AUTOR DESCONEGUT / Fons JOAQUIM TÀPIES BUSSALLEU

JOAQUIM CASTELLS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

urbanisme i paisatge / nucli antic

ARE-AMA-0062.jpg

ARE-063-0003.JPG carrer DE sant rafael

AUTOR DESCONEGUT / Fons FAMÍLIA BRUGUERA-RIERA

ARE-004-0003.jpg

96

A continuació del carrer de Sant Pere, i seguint la línia regular que oferia el turó de la Pietat, el carrer de Sant Rafael traça una línia recta fins a tocar els terrenys del camp de futbol. Al costat, a dalt, treballs de pavimentació del carrer el 1931. A baix, Montserrat Riera, Joan i Rafael Fabregà, Antonio i Diego Marín, Carme, Manolo i Luis Garcia, amb estudiants residents a Vil·la Betània, els anys cinquanta. Sobre aquestes línies, una vista de Vil·la Betània els anys vint del segle passat.

97

ROSENDO VIVES / Fons FAMÍLIA ROSA VIVES

urbanisme i paisatge / nucli antic

AUTOR DESCONEGUT / Fons NÚRIA ALEGRE CRUANYES

ARE-030-0006.JPG

ARE-040-0012.jpg

LES CASES BARATES, ELS HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL

JOAQUIM CASTELLS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0150.jpg

CARRER DE SANTA MARIA - CARRER DE SANT RAMON - CARRER DE SANT GABRIEL

Sobre aquestes línies, a dalt, una imatge dels treballs al convent dels frares caputxins amb el carrer de Santa Maria al fons, baixant les escales del convent i arribant fins a la Riera, el 1910. A baix, el carrer de Sant Ramon, salvant el desnivell per pujar fins als antics horts del Xifré, l’any 1931. Al costat, el llarg carrer de Sant Gabriel, que va paral·lel a la Riera fins a enllaçar amb Pompeu Fabra. A la fotografia, l’encreuament amb el carrer de Santa Maria l’any 1930.

98

Arenys de Mar, com és habitual en totes les poblacions i ciutats de les zones marítimes del Maresme, presenta una de les seves particularitats urbanístiques amb les anomenades i conegudíssimes cases barates. El motiu no és un altre que el gran creixement demogràfic de la dècada dels seixanta i dels setanta.

tació, i del carrer de Sant Ramon, en el límit del barri de Sa Voga. Els habitatges sempre presenten un aspecte semblant. Primordialment solien ser blocs d’habitatges de quatre pisos que contrastaven amb l’antiga arquitectura del poble, una arquitectura local que continuava essent evident i palesa en els diferents carrers del seu voltant, i, per tant, trencaven la línia visual arquitectònica.

Les cases barates foren una modalitat de construcció pensada per afavorir l’accés a l’habitatge a sectors significatius de les classes treballadores més desafavorides de la societat. Es tractava d’un habitatge social o de protecció oficial sota l’empara de les autoritats, en aquest cas de l’Ajuntament del municipi i de les autoritats eclesiàstiques.

Es troben més edificis de cases barates cap al capdamunt de la Riera (de la banda de llevant), on es va urbanitzar un dels vorals del carrer de Pompeu Fabra, amb la zona anomenada Santa Maria, un conjunt de blocs de pisos construïts el 1962 i que tres anys més tard s’acabaria expandint amb els nous blocs que formarien el conjunt de Joan XXIII i la Sagrada Família. Altres punts d’interès són, clarament, el Pla dels Frares o el Grup de Sa Boada, construccions dels anys setanta. Però, si un grup destaca per damunt dels altres, és el barri de Sant Elm, un conjunt de blocs de pisos aixecats l’any 1964 i construïts a tocar del cementiri –fet que contribuí a modificar, substancialment, la silueta panoràmica d’Arenys de Mar, i també el mític imaginari espriuà de Sinera.

A la vila es poden trobar diferents grups d’aquest tipus d’habitatges. En un primer moment, i sota un primerenc projecte constructiu del 1949, es troben els conjunts d’habitatges del carrer de Sant Gabriel, a tocar del col·legi de la Presen-

99

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

AUTOR DESCONEGUT / Fons MARIA DE CERVELLÓ PALOMER PONS

urbanisme i paisatge / NUCLI ANTIC

ARE-072-0001.JPG

ARE-AMA-0109.jpg CARRER DE LA TORRE - plaça de la mina

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0108.jpg

100

Al costat, a dalt, el grup de cosidores de Pepita Figuera al carrer de la Torre en una imatge del 1941. A sota, imatge de la plaça de la Mina el 1916. Aquesta és un recurs urbanístic que permet la connexió, salvant el desnivell, entre el carrer de Sant Narcís, la travessera de la Mina i el carrer de Josep Baralt. La petita plaça i les escales (a sobre, el 1925) s’organitzaven al voltant d’un petit safareig que subministrava l’aigua a l’antiga fàbrica Calisay. Aprofitant el desnivell, algunes cases es van fer amb portal a baix i a dalt a través de zones enjardinades.

101

AUTOR DESCONEGUT / Fons JOAQUIM GENÍS FREIXAS

urbanisme i paisatge / nucli antic

AUTOR DESCONEGUT / Fons ENRIC CASTELLÓ VIVES

ARE-035-0013.jpg

CARRER DEL PROFESSOR CASTELLÓ

Al costat, tot i que encara hi ha qui el coneix com a carrer de la Bomba, ja que en aquest carrer s’hi va instal·lar la primera bomba hidràulica, el carrer del Professor Castelló és el punt d’accés, juntament amb l’Olivar, al Pla dels Frares, on es troba la residència modernista dels Castelló. En aquesta pàgina, la residència, coneguda com a Paraíso, és en un emplaçament privilegiat i un edifici clau de certs episodis històrics. Les imatges són, respectivament, dels anys 1929 i 1950.

ARE-057-0004.JPG 102

103

JOAQUIM CASTELLS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

SALVADOR TORRENTS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

urbanisme i paisatge / nucli antic

ARE-AMA-0157.jpg CARRER D’EN GODAY - CARRER DE SANT JOSEP

En aquesta pàgina, el carrer d’en Goday, el carrer dels Pixaners, el 1930; és un petit pas entre el carrer d’Amunt i el Rial de Sa Clavella que permet estalviar fer una considerable volta als vianants per la Riera. Al costat, el carrer de Sant Josep el 1980. També és un pas entre el carrer de Frederic Marès i el carrer de la Torre. Són zones secundàries de la població i les cases, en molts casos, eren els darreres de les que es trobaven en els carrers principals que les envoltaven.

104

ARE-AMA-0063.jpg 105

SALVADOR TORRENTS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

JOAQUIM CASTELLS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

urbanisme i paisatge / nucli antic

ARE-AMA-0162.jpg CARRER DE SANT JAUME - CARRER DE L’HOSPITAL

El carrer de Sant Jaume, actualment reduït al seu tram final entre el Rial de Sa Clavella i el carrer de Sant Rafael, tenia el seu origen al carrer de l’Església creuant els carrers de Sant Ramon, de la Torre i de Sant Josep. Al costat, els carters a punt de repartir la correspondència per la zona el 1931. Sobre aquestes línies, el carrer de l’Hospital amb la seva pronunciada pujada el 1950, punt final del carrer, ja que allà comença el carrer conegut com d’Anna Maria Ravell.

ARE-AMA-0060.jpg 106

107

urbanisme i paisatge / façana marítima

AVINGUDA DE LA platja Cassà

La Platja Cassà és l’avinguda que dóna al mar, corresponent a l’entrada a Arenys des de la Riera i fins a la cantonada amb el sortint del carrer de Sant Joan –al davant de l’estació del ferrocarril. És el tram de ponent de la façana marítima. A la panoràmica, del 1915, la carretera N-II no existia i amb prou feines hi havia espai per a un carro de cavalls; durant anys la carretera passaria pel carrer d’Avall. Les vies del ferrocarril ocupaven l’espai entre les cases i la platja.

ARE-AMA-0206.JPG

108

CAYETÀ SOLÀ / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

109

urbanisme i paisatge / façana marítima

1

4 5 2

3

6 7

10

8 9

11

12

15

13 14

CAYETÀ SOLÀ / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0206.JPG

PUNTS D’INTERÈS

Les vistes de la façana marítima arenyenca tenen dos punts bàsics des d’on agafarse, el Mal Temps o la Pietat. Des del turó de la Pietat es té una panoràmica de la platja del Cavaió (12), la platja Cassà (15), l’antiga estació dels ferrocarrils (14) i, al seu davant, l’edifici de l’hotel Floris (13). Just al darrere de l’hotel hi ha la torre d’en Llobet (2) i, al davant de l’estació, una de les antigues drassanes (11). Si s’avança cap a llevant pel carrer d’Avall, es troba la fàbrica de can Garriga (3) i més endavant

can Ramis (4) apareix imponent per entrar a la Riera. Creuant per l’antic pont de formigó (9) s’arriba a ponent i, abans d’entrar al passeig de Xifré (7), es veu la Casa de la Vila (5). Caminant per davant de can Formosa (6) s’arriba fins al balneari Lloveras (8) i més tard a la fàbrica de can Catarineu (10). Finalment, convé destacar el turó del Mal Temps (1), completament llis, amb un únic arbre per combatre les terribles i intenses assolellades de llevant. AUTOR DESCONEGUT / Fons ROSA ALSINA ROSELLÒ

ARE-024-0003.jpg

AVINGUDA DE LA platja Cassà

A la Platja Cassà, aprofitant que el trànsit de vehicles passava per l’interior de la població, s’hi podien instal·lar alguns negocis, com ara els dels fabricants de les famoses ametlles d’Arenys. Els que treballaven al carrer d’Avall es queixaven de les nombroses estirades des dels cotxes de les ametlles que els diferents establiments tenien penjades al carrer. Això era més difícil a can Vilanova, el negoci del qual es trobava a la cantonada amb el carrer d’en Galvany, en una imatge dels anys cinquanta.

110

111

urbanisme i paisatge / façana marítima

AVINGUDA DE LA platja Cassà

Lluny dels blocs de pisos construïts els anys seixanta, l’avinguda de la Platja Cassà havia estat un passeig distingit, amb cases de principis del segle xx que formaven un perfil arquitectònic únic, atesa la llargada de l’avinguda. A la imatge, dels anys cinquanta, es veu els primers cotxes, que circulen per una incipient carretera separada per un tancat de l’estació del ferrocarril, on encara hi havia els típics dipòsits d’aigua que alimentaven els trens. A l’esquerra, l’antic hotel Floris.

ARE-019-0001.jpg

112

R. GASSÓ / Fons ARMAND ESTENGRE BUCH

113

J. TORRUS PLA / Fons FRANCISCA MISSÉ MAJÓ

urbanisme i paisatge / façana marítima

ARE-054-0127.JPG

SALVADOR TORRENTS / Fons FRANCISCA MISSÉ MAJÓ

ARE-054-0109.JPG

AVINGUDA DE LA platja Cassà

AUTOR DESCONEGUT / Fons JOAN LLOPIS RIBAS

ARE-028-0029.jpg

114

L’augment demogràfic i les noves necessitats feren obligatòria la construcció de la nova carretera N-II, que arribava fins a l’entrada de la Riera. Al costat, a dalt, els treballs per ajuntar els trams de Platja Cassà amb el tram de davant del passeig de Xifré el 1962. A baix, una de les conseqüències del desarrollismo, els embussos de trànsit a la sortida d’Arenys el 1973. Sobre aquestes línies, les noves construccions que substituïen les antigues cases, amb el nou hotel Floris, el 1980.

115

urbanisme i paisatge / façana marítima

PASSEIG XIFRÉ

La façana marítima es dividia en dues parts, la Platja Cassà a ponent i el passeig Xifré a llevant. Aquest passeig rep el nom en honor de l’arenyenc més conegut de l’època, Josep Xifré. Concentrava un seguit de cases conegudes com a cases d’indians, amb entrades i sortides pel carrer Ample i al mateix Passeig. Flanquejat pels mateixos plàtans de la Riera, amb l’arribada del ferrocarril una part del Passeig va quedar mutilada. Aquesta panoràmica dels anys vint del segle passat s’erigeix en testimoni de l’època.

ARE-AMA-0021.jpg

116

JOAQUIM CASTELLS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

117

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

urbanisme i paisatge / façana marítima

ISIDRE GUITART / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0023.jpg

PASSEIG DE XIFRÉ

ARE-AMA-0017.jpg 118

Al costat, imatge de les obres de canalització del clavegueram del 1923, que durant un quant temps van tallar l’espai d’esbargiment de les famílies. Sobre aquestes línies, el passeig de Xifré el 1930 en una perspectiva que permet veure tot el conjunt de jardins de les cases, que, amb la seva vegetació i els plàtans del mateix Passeig, creaven un espai idíl·lic per anar a caminar. S’ha de tenir en compte que al Passeig hi tenia la seu, ja llavors, l’Ateneu, lloc de reunió i local social.

119

SALVADOR TORRENTS / Fons FRANCISCA MISSÉ MAJÓ

AUTOR DESCONEGUT / Fons PEPITA UBACH TALAMÀS

urbanisme i paisatge / façana marítima

ARE-003-0090.jpg

ARE-054-0103.JPG PASSEIG XIFRÉ

AUTOR DESCONEGUT / Fons MONTSERRAT FITA SALICRU

ARE-007-0012.jpg

120

Al costat, a dalt, una mostra familiar de l’ús que es feia del passeig Xifré, però també una fotografia dels anys quaranta que permet veure l’antic balneari Lloveras en segon pla i, més al fons, l’antiga fàbrica de can Catarineu, edificis modernistes que augmentaven el prestigi d’aquest passeig. A baix Montserrat Fita i les seves amigues hi passegen els anys cinquanta. En aquesta pàgina una perspectiva de com el nou concepte urbanístic dels anys seixanta afectà aquesta via.

121

AUTOR

/ Fons FRANCISCA MISSÉ MAJÓ

urbanisme i paisatge / façana marítima

ARE-054-0125.JPG

AUTOR DESCONEGUT / Fons GERMANES REIXACH

ARE-044-0001.jpg

CARRETERA N-II

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0244.JPG

122

Al costat, les obres de condicionament de l’asfalt davant la platja Cassà i l’obertura del nou tram de carretera, a l’altura del Mont Calvari, els anys 1967 (A DALT) i 1950 (A SOTA). Sobre aquestes línies, l’antiga benzinera de l’Hispània, al peu de la torre dels Encantats, els anys cinquanta –allà els conductors hi podien fer fonda, carregar combustible i menjar un bon àpat. La carretera llavors era pensada com un passeig, amb plàtans en ambdues bandes d’un vial que cada vegada era més transitat. 123

urbanisme i paisatge / façana marítima

CARRETERA N-II

El fet excepcional d’una nevada a Arenys de Mar permet deixar estampes com la d’aquestes pàgines, magníficament captada des del turó de la Pietat. El 1962 caigué el temporal de neu més important que es recorda en aquesta vila, cosa que va permetre captar –gràcies a les roderes dels cotxes– com la carretera N-II acabava al peu de la Riera. Es tracta d’una panoràmica inusual d’una vila costanera poc habituada als temporals de neu, propis de latituds més elevades.

ARE-AMA-0408.JPG

124

JAUME CODOÑES / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

125

VENANCI GONZÀLEZ LAMAS / Fons VENANCI GONZÁLEZ LAMAS

urbanisme i paisatge / façana marítima

SALVADOR TORRENTS / Fons FRANCISCA MISSÉ MAJÓ

ARE-054-0017.JPG

CARRETERA N-II

ARE-041-0005.jpg

126

Al costat, la carretera N-II plenament acabada i en funcionament, a l’altura del balneari Lloveras, en una imatge dels anys seixanta que permet veure com les platges serien les grans afectades de la construcció de la carretera i es faria necessària la construcció d’un gran talús de roques per aguantar l’estructura, i amb la via del tren al costat. En aquesta pàgina, una imatge de com els temporals podien afectar la carretera el 1967, pel fet que el Rial del Bareu acabava el seu torrent al mar.

127

AUTOR DESCONEGUT / Fons CINTO MORÉ MONT

urbanisme i paisatge / la Riera

ARE-053-0040.JPG

LA Riera, ARTÈRIA D’UN NUCLI POBLACIONAL La Riera d’Arenys de Mar és l’eix al voltant del qual s’organitza la vila. Divideix la població en els dos vessants de la vall que conformen els turons de la Pietat i del Mal Temps. El seu eix uneix Arenys de Mar amb Arenys de Munt en forma d’un passeig agençat de plàtans que foren trasplantats directament del parc de la Devesa de Girona, concretament l’any 1865. És precisament per aquestes dates que la Riera esdevingué una avinguda important, de manera que ha perdurat fins a l’actualitat. A més, la carretera comarcal C-61 passa ben bé pel mig, una via que uneix Arenys de Mar i la població de Sant Celoni.

de mica en mica es va anar atrevint a construir les cases a la vora del seu llit, i també arran dels rials que hi desembocaven.

Fins al segle xix, la Riera només era un torrent sorrenc, sinònim de perills diversos i a la vora del qual miraven els horts de les cases dels carrers de les Margarides, del Rial o de l’Església. La seva pavimentació en el tram inicial, i també l’aparició de les primeres voreres, va fer canviar la mentalitat d’una població que

Amb la preponderància que agafà la Riera, bàsicament des de mitjan segle xx, pràcticament tots els actes de la vila, tant festius –com les cercaviles de Sant Zenon i Sant Roc–, litúrgics –amb les diferents processons– o institucionals –esdeveniments polítics importants i transcendents– tingueren una part del seu desenvolupament al llarg dels metres de l’avinguda referida.

128

Del llarg de la Riera en destaquen alguns espais significatius. Entrant des de mar, a mà dreta, la plaça de la Vila, amb l’edifici de l’Ajuntament presidint-la. Per la mateixa banda de llevant, i més amunt, la plaça del Mercat, un edifici modernista present en totes les postals de la Riera. Per la banda de ponent en destaca l’església parroquial amb la placeta, justament on hi havia hagut l’antiga rectoria. Més amunt hi ha l’edifici de l’antic hospital Xifré i encara, uns quants metres més enllà, s’hi troba l’asil Torrent, dos dels edificis més representatius de les èpoques de l’Arenys més benestant. AUTOR DESCONEGUT / Fons CINTO MORÉ MONT

ARE-053-0039.JPG

LA Riera

Al costat, la fotografia que es considera més antiga d’Arenys de Mar, entorn de l’any 1857, en què es pot comprovar que els plàtans encara no han estat plantats. A part de la singularitat cronològica, la imatge permet veure les cases a mitjan segle xix en una Riera completament sorrenca. Fins i tot es pot apreciar alguns dels vaixells del port (AL FONS DE LA IMATGE). En aquesta pàgina, la capçalera de la Riera, amb can Ramis a l’esquerra i can Sura a la dreta, i un breu enllosat per poder creuar el torrent EN UNA IMATGE DE L’ANY 1908. 129

urbanisme i paisatge / la Riera

LA Riera

A mesura que la Riera anà agafant la preponderància urbanística que s’hi conferí, molts dels actes centrals de la vila es realitzaven al seu llit. Un exemple és aquesta vista de la celebració del mercat setmanal, de mitjan dècada del 1910, en què sembla ben bé que mercaders i consumidors estiguin pendents del moment de fer la fotografia que els acabaria immortalitzant, tant des del mig de la Riera com des de sota dels senzills tendals que servien per muntar les diverses parades de l’època.

ARE-015-0038.jpg

130

AUTOR DESCONEGUT / Fons NÚRIA SERRA DE GRÀCIA

131

urbanisme i paisatge / la Riera

CAYETÀ SOLÀ / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0255.JPG

ARE-AMA-0291.JPG

LA Riera

Al costat, la Riera en un dia de mercat amb tots els carros que servien per transportar les mercaderies amunt i avall, per damunt de les sorres que sempre arrossegava el torrent, la dècada del 1920. En aquesta pàgina, una imatge en què ja es pot apreciar el talús que serviria per construir la carretera comarcal C-61, que uneix Arenys de Mar amb Sant Celoni, però que, mentre no hi circulaven cotxes, servia perfectament com a camp de jocs per a la canalla, entorn del 1922.

132

133

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

urbanisme i paisatge / la Riera

ARE-AMA-0403.JPG

JAUME CODOÑES / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0413.JPG

LA Riera

SALVADOR TORRENTS / Fons FRANCISCA MISSÉ MAJÓ

ARE-054-0032.JPG

134

La Riera no solament deixa postals famoses per les rierades que baixen quan hi ha una tempesta de pluja, també per les nevades. Al costat, a dalt, una instantània del 1928. A baix, la nevada de l’any 1962, aprofitada per fer una de les poques guerres de boles de neu que Arenys ha viscut. Sobre aquestes línies, una altra fotografia de la nevada del 1962. Es tracta de panoràmiques molt poc habituals, no solament per la neu sinó també per la perspectiva d’una Riera perfectament definida.

135

ANTONIO MARTÍ / Fons BLANCA MARTÍ DEL CASTILLO

urbanisme i paisatge / la Riera

ARE-006-0005.jpg

R. GASSÓ / Fons NÚRIA SERRA DE GRÀCIA

ARE-015-0031.jpg

LA Riera

SALVADOR TORRENTS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0279.JPG

136

Al costat, a dalt, vista de la Riera amb un primer pla de can Riera i del carrer de Santa Maria amb el convent dels frares al fons, tot emblanquinat a causa de la nevada del 1962. A baix, la Riera des del seu inici a la carretera nacional, amb un dels primers desguassos que es van fer, el 1962. Es pot constatar la plena convivència entre vianants i vehicles. Sobre aquestes línies, vista general de la Riera amb una dominant can Formosa al seu inici i tota l’avinguda els anys cinquanta.

137

urbanisme i paisatge / la Riera

LA Riera

Entrada de la vila els anys vint del segle passat, que tingué un aspecte senyorial fins als anys seixanta. Amb la carretera encara per fer, la Riera era coronada, a l’inici, per un pont penjant de ciment que formava una arcada per on els vianants creuaven en cas de necessitat i que deixava a sota els desguassos cap al mar. El pont se substituí per la plaça de la Puntaire. Al costat del pont, can Formosa, residència monumental que s’enderrocà per urbanitzar de nou la zona amb un hotel.

ARE-015-0019.jpg

138

ROISIN / Fons NÚRIA SERRA DE GRÀCIA

139

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

urbanisme i paisatge / la Riera

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0347.JPG

LES CASES DE LA Riera, EXPRESSIÓ ARQUITECTÒNICA I SÍMBOL DE L’ALTA SOCIETAT Si hi ha un eix urbà destacat de la vila d’Arenys, aquest és la Riera. Ara bé, la singularitat constructiva d’aquesta via és autènticament paradoxal, ja que va passar de ser l’abocador del poble –fins i tot un símbol de mals auguris– a ser una autèntica renglera marcada i definida per la civilització i el senyoriu, tot un paradigma de les classes socials benestants de la vila, a través de la construcció de grans casals familiars, molts dels quals encara es conserven. La transformació immobiliària de la Riera s’explica pel mateix creixement urbà d’Arenys, especialment durant el segle xix, moment en què es decidí convertir-la en un passeig pavimentat i enjardinat de plàtans. D’aquesta manera, des d’una punta a l’altra hi ha tot tipus d’exemples d’arquitectura monumental, tant pública com privada. Iniciant un recorregut des de l’extrem sud de la Riera del Bisbe Pol, entrant per la banda de llevant, s’hi trobava can Formosa, enderrocada el 1966 i substituïda per l’antic hotel Raymond, seguit de la Casa de la Vila. A ponent hi ha can Córdoba, seguint una mica més amunt de can

140

Ramis. Aquestes quatre finques són les que donaven la benvinguda a la població i no n’hi ha cap que respongui a un únic model constructiu. Seguint Riera amunt, i fins als anys seixanta, es percebia una línia de cases que seguien les modes premodernistes, a mig camí de la casa d’indià amb alguns detalls d’art déco. S’ha de destacar l’edifici modernista del Mercat Municipal, construït entre el 1925 i el 1926, que va substituir una de les joies arquitectòniques d’Arenys, el cinema Doré, aixecat el 1912 i enderrocat el 1925. Uns quants metres més amunt de la plaça de l’Església s’han conservat les cases de l’historiador Fidel Fita i de can Montalt, aquesta segona una autèntica obra modernista del 1921, cases que marquen l’inici del canvi de nom de la Riera, que passa de Riera del Bisbe Pol a Riera del Pare Fita. A partir d’aquest punt destaquen can Riera, dues cases d’estil neogòtic de la dècada del 1920, i l’antiga fàbrica Calisay, un conjunt d’edificis reformats seguint el mateix estil, que contrasten amb el conjunt de cases modernistes de més amunt, entre les quals cal destacar can Julià. Cal fer referència, també, als edificis Xifré i l’asil Torrent, que conjuntament amb l’antic Forn del Vidre han proporcionat uns equipaments públics de rellevància artística. Tanca l’itinerari can Salinas, al peu del Montalt.

ARE-AMA-0254.JPG CAN VALÈNCIA - CAN CÓRDOBA

La Riera té, al llarg del seu recorregut, nombroses cases d’arquitectures diferenciades i molt destacades la major part d’elles. Al costat, a dalt, una imatge de la casa següent a can Córdoba, can València, una masia amb teulada de doble vessant, habitualment lloc de parada de taxis i, de vegades, fins i tot peixateria, l’any 1950. Sobre aquestes línies, a la seva entrada per ponent, can Córdoba, casa modernista amb un apreciable jardí a l’entrada, entorn de la dècada dels cinquanta.

141

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

urbanisme i paisatge / la Riera

ARE-AMA-0364.JPG

AUTOR DESCONEGUT / Fons JAUME MASSUET VILA

ARE-056-0003.JPG

CAN Riera - CAN RAMIS - CAN SALINAS

J. M. PONS GURI / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0350.JPG

142

Al costat, a dalt, can Riera, edifici amb dues residències d’estil neogòtic, davant per davant de la fàbrica Calisay, repartides en tres plantes, amb una destacada tribuna d’arcades a dalt de tot, entorn de l’any 1955. A baix, can Ramis, un dels pocs edificis que es conserven de la seva època, en plena dècada dels quaranta. Sobre aquestes línies, can Salinas vist des del seu pati lateral, amb la balustrada al fons, des d’on es podia tenir tota una perspectiva de la Riera, els anys trenta.

143

urbanisme i paisatge / la Riera

ponts i passeres

Abans de la construcció del gran pont de ciment, amb baranes de ferro i pilastres als quatre extrems, el pont de l’entrada de la Riera era una simple passera de bigues i baranes de fusta. La funció del pont era simple: creuar la Riera al seu pas per la desembocadura, paral·lelament a la via del tren, des de can Córdoba fins a can Formosa, i seguia fins al passeig Xifré. A la imatge, del 1915, a més s’aprecia les antigues casetes de banyistes i un Mont Calvari en fase constructiva.

ARE-AMA-0072.jpg

144

CAYETÀ SOLÀ / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

145

urbanisme i paisatge / la Riera

ponts i passeres

El nou pont de la Riera es construiria entre el 1920 i el 1921; ho palesen els manobres que apareixen a la instantània. Perduraria al seu lloc fins al 1960, moment en què s’enderrocà per poder obrir la nova carretera N-II. La postal de l’entrada d’Arenys ha quedat immortalitzada en les retines de molta gent. El cas és que, al cap de poc temps d’enderrocar el pont, també cauria can Formosa, la casa que feia parella amb el pont a pocs metres, dues icones memorables de la vila.

ARE-AMA-0069.jpg

146

ORIOL BORRÀS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

147

urbanisme i paisatge / la Riera

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARAMBURO / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0064.jpg

ARE-AMA-0073.jpg

ponts i passeres

El nou pont de la Riera era tot un orgull per a la població; tant era així que la gent no dubtava a fer-se fotografiar davant la seva estructura un cop acabades les obres. Al costat, un exemple d’aquest tipus de retrat tan propi dels habitants de la vila i que es pot situar, cronològicament, en la dècada dels vint del segle passat. En aquesta pàgina, fotografia de la benedicció del nou pont per part de les autoritats eclesiàstiques i civils del moment, per la banda de can Formosa, el 1922.

148

149

SALVADOR TORRENTS / Fons FRANCISCA MISSÉ MAJÓ

urbanisme i paisatge / la Riera

ARE-054-0087.JPG

AUTOR DESCONEGUT / Fons ROSA ALSINA ROSELLÒ

ARE-024-0005.jpg

ponts i passeres

Imatge de l’enderroc de l’orgull constructiu de la vila, a principis dels anys seixanta, tot preparant la zona per a una nova infraestructura. Al costat, a dalt, el cartell de les obres de reorganització de la part baixa de la Riera, entre l’agost i el desembre del 1963, que acabarien amb la construcció de la plaça de la Puntaire i la nova entrada des de la carretera. A baix, la nova plaça quadrada el 1965. Quedaria alçada sobre una base amb accessos a través d’escales.

150

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0176.jpg

151

AUTOR DESCONEGUT / Fons RAMON FLORIS GRAU

urbanisme i paisatge / la Riera

ARE-008-0001.jpg

JOAQUIM CASTELLS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0258.JPG

ponts i passeres

A causa de la llargada de la Riera, era habitual trobar-se amb la necessitat de creuar d’un costat a l’altre; per aquest motiu es construïren algunes passeres de formigó. En aquesta pàgina, la passera just davant de can Nadal i can Ferrer de Navas el 1920. Al costat, a dalt, algunes veïnes com Francisca Floris Serra i Maria Rossell s’hi feien retratar els anys quaranta. A baix, el 1963; amb la nova pavimentació es procedí a eliminar sense miraments aquestes estructures clarament simples.

152

J. TORRUS PLA / Fons FRANCISCA MISSÉ MAJÓ

ARE-054-0130.JPG

153

urbanisme i paisatge / la Riera

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0308.JPG

LES RieraDES, CONSEQÜÈNCIA DIRECTA D’UNA METEOROLOGIA IMPARABLE Una rierada, per definició, és un fenomen que primordialment es concreta en la baixada d’aigua per una riera i que en l’imaginari arenyenc forma part de la més absoluta quotidianitat –tot i que es produeixi en comptades ocasions i els seus efectes acostumin a ser negatius, si no catastròfics. Arenys de Mar, fins fa ben poc, tenia una de les rieres més conegudes de la zona del Maresme precisament per la seva capacitat de desbordament en moments de pluges torrencials, de manera que l’aigua desbocada baixava Riera avall. Per si no fos prou, a la Riera s’hi afegien un conjunt de rials que hi posaven de la seva part, un afegitó potser innecessari que, indefugiblement, acabaria comportant una trencadissa d’arbres, d’immobles i de cotxes. El públic, atret per l’espectacle, contemplava com la naturalesa creava la seva simfonia amb l’esperança que els arranjaments fossin suficients per aguantar un nou recital. Gràcies a la memòria documental es té constància de les rierades arenyenques

154

des del segle xvii, quan una d’elles inundà la parròquia. Però és a partir de la urbanització del segle xix quan sembla prendre més ressò el catastrofisme. Són especialment recordades les rierades del 1931 i del 1932, les que s’emportaren diversos negocis emblemàtics, com ara els cavallets. Significativa i destacada és la rierada del setembre del 1946, que s’emportà un dels primers cotxes del poble, una tendència que a partir d’aquest moment seria habitual –i que de vegades acabava amb els vehicles aparcats a la platja o directament a dins del mar. Pel que fa a les infraestructures, una rierada solia arribar a representar, en alguns casos, el col·lapse de la carretera N-II i fins i tot la interrupció de la línia ferroviària. L’any 1975, per exemple, 12 cotxes acabaren creant un embús d’aigua al final de la Riera molt considerable. El cas és que, finalment, la riera d’Arenys de Mar va ser coberta els anys noranta del segle xx. Així, en conseqüència, el fenomen seria superat definitivament, fet que ha comportat l’oblit d’alguns dels fets més destructius que ha viscut la població.

JAUME CODOÑES / Fons FAMÍLIA SÁNCHEZ-SALBANYÀ

ARE-037-0001.jpg

Rierades

El gran perill d’urbanitzar la Riera era la possibilitat de veure com una tempesta podia fer baixar aigua per una via que, de mica en mica, s’havia massificat. La gent mai no s’havia imaginat les escenes de devastació que podien arribar a presenciar ni hi estava preparada. Al costat, els famosos cavallets, que van acabar fets un munt de ferralla en plena dècada dels trenta. Sobre aquestes línies, una rierada s’emporta un cotxe Riera avall, fins a la platja, entorn del 1950.

155

SALVADOR TORRENTS / Fons FRANCISCA MISSÉ MAJÓ

urbanisme i paisatge / la Riera

ARE-054-0010.JPG

JAUME CODOÑES / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0416.JPG

Rierades

Un exemple del 1959 de com quedava la desembocadura de la Riera després d’una rierada, és a dir, plena de sorra i fang, de vegades amb l’aigua del mar que entrava passat el pont. Al costat, imatges dels anys 1959 i 1951, respectivament. Després de la tragèdia venia l’espectacle i molta gent aprofitava l’altura del pont per veure com els pescadors utilitzaven les barques per treure els cotxes de dins del mar, que més tard remolcaven amb els carros per recuperar-los.

156

JAUME CODOÑES / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0310.JPG

157

JAUME CODOÑES / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

JAUME CODOÑES / Fons ROSER BADOSA COMAS

urbanisme i paisatge / la Riera

ARE-002-0020.jpg

ARE-AMA-0419.JPG Rierades

JAUME CODOÑES / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0422.JPG

158

Al costat, a dalt, una rierada del 1959 s’emporta cotxes just al davant de l’Ajuntament sota la mirada del nombrós públic a dalt del pont. A baix, els treballs de recuperació de la ferralla després de la mateixa rierada. Sobre aquestes línies, estat en què va quedar un cotxe després de ser recuperat pels veïns a la platja, moment immortalitzat pels «pescadors espontanis», que ensenyen la seva captura com si d’un trofeu es tractés, durant l’any 1959.

159

SALVADOR TORRENTS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

urbanisme i paisatge / creixement urbà

ARE-AMA-0030.jpg

SALVADOR TORRENTS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0164.jpg

ARE-AMA-0129.jpg

CARRER DE SANT ZENON - TRAVESSERA DE LA MINA - CARRER DE JOSEP BARALT - CARRER DE FREDERIC MARÈS

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0110.jpg

160

Al costat, a dalt, vista dels desnivells que va salvant el carrer de Sant Zenon, des de l’Olivar fins a Professor Castelló, el 1930. A baix, la travessera de la Mina, que va des del carrer de l’Hospital fins a Josep Baralt, entorn del 1955. Sobre aquestes línies, a l’esquerra, el carrer de Josep Baralt en la seva perspectiva fins al carrer de Sant Rafael el 1980. A la dreta, el carrer de Frederic Marès, a l’altura del Museu Frederic Marès i el bar del Coro o del teatre Principal, el 1980.

161

SALVADOR TORRENTS / Fons FRANCISCA MISSÉ MAJÓ

urbanisme i paisatge / creixement urbà

CAYETÀ SOLÀ / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0204.JPG

pujada del cementiri

La pujada del Cementiri o el camí de la Pietat és l’avinguda que permet pujar tot el turó de la Pietat, des del carrer d’Amunt o el carrer d’Avall, és a dir, des de la Riera. La urbanització es devia a la necessitat de donar accés a la nova zona residencial de pescadors del barri de Sant Elm, construït els anys seixanta, que tapava la recta silueta del turó. Al costat, la nevada del 1962. En aquesta pàgina, una vista de la vila del 1915 en què s’aprecia com l’urbanisme encara no havia afectat l’altre turó.

ARE-054-0146.JPG 162

163

AUTOR DESCONEGUT / Fons JOAN MIQUEL LLODRÀ

urbanisme i paisatge / creixement urbà

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0151.jpg

CARRER DE SANT PERE - PLAÇA DE SA BOADA

Un cop Arenys veié la necessitat de créixer urbanísticament, s’escollirien les zones més perifèriques per fer els nous edificis. Davant les possibilitats que oferia la zona al voltant del turó de la Pietat, s’urbanitzà el carrer de Sant Pere (A SOBRE), al costat del col·legi Cassà, i també en el punt d’unió amb el carrer d’Amunt i el camí de la Pietat, el 1955. Per sota d’aquest carrer i tocant el de Sant Joan, quedava la nova plaça de Sa Boada (AL COSTAT), construïda a través de pisos d’obra social els anys setanta. 164

ARE-047-0001.jpg 165

SALVADOR TORRENTS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

urbanisme i paisatge / creixement urbà

J. CASTELLS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0004.jpg

CARRER DE SANT NARCÍS - CARRER D’ANNA MARIA RAVELL

Sobre aquestes línies, el carrer de Sant Narcís el 1932, paral·lel a la Riera, trencant pel carrer de l’Hospital i que dóna a la plaça de la Mina. Era un carrer de cases de dues plantes de les quals se n’ha conservat alguna. Al costat, el carrer d’Anna Maria Ravell el 1980, en honor de la pedagoga, via on té la seu el col·legi Joan Maragall –a l’esquerra de la imatge, el tancat de la seva zona d’esbarjo. El carrer es va obrir sobre els terrenys que Josep Xifré va deixar per a horts del seu hospital. 166

ARE-AMA-0163.jpg 167

urbanisme i paisatge / creixement urbà

AUTOR DESCONEGUT / Fons LLÚCIA MASDÉU TORRATS

SALVADOR TORRENTS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-023-0003.jpg

ARE-AMA-0154.jpg

CARRER DE L’ARXIPREST RIGAU - CARRER DE MONTSERRAT

Una de les zones verdes d’Arenys és la que emmarca el parc de Lourdes. El principal carrer per accedir-hi és el de l’Arxiprest Rigau (al costat, els anys cinquanta), que va a parar a la Riera, i més concretament a l’únic pont que encara té la via principal de la vila. És un carrer que queda tallat pel de les Doedes i des d’aquest s’accedeix als últims carrers oberts, entre ells el de Montserrat (a sobre, el 1980), a la part alta de la vila, un carrer obert sobre els antics descampats i camps de conreu. 168

169

JOAQUIM CASTELLS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

urbanisme i paisatge / creixement urbà

ARE-AMA-0171.jpg

JAUME CODOÑES / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0405.JPG

PARC DE LOURDES

És un espai organitzat en diferents nivells on destaquen, a la part baixa, la masia del Mas Taixonera (fotografies superiors, del 1962 i del 1920). A nivell intermedi, el santuari de la Mare de Déu. Finalment, a dalt de tot, la plaça de la Sardana (fotografia inferior, del 1951). S’hi accedeix des del Rial i els carrers de les Clarisses, de les Doedes i de l’Arxiprest Rigau. Lloc de pelegrinatge i esbargiment, ha deixat algunes de les postals més recordades amb motiu de les nevades.

170

CARLOS BADIA / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0168.jpg

171

JOAQUIM CASTELLS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

urbanisme i paisatge / creixement urbà

ARE-AMA-0172.jpg

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0167.jpg

PARC DE LOURDES

J. CASTELLS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0169.jpg

172

Al costat, a dalt, imatge de la font del parc de Lourdes el 1932, espai sempre útil per a la dimensió recreativa del jovent, que sol anar al parc per tal de deixar-se l’ànima en incomptables jocs. A baix, imatge de la cova amb un conjunt de feligresos i devots agenollats davant de la imatge de la Verge la dècada dels trenta. Sobre aquestes línies, la zona infantil, on els més menuts poden deixar-se anar i jugar amb els gronxadors, entorn de l’any 1950.

173

AUTOR DESCONEGUT / Fons JOAN FERRER

SALVADOR TORRENTS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

urbanisme i paisatge / creixement urbà

ARE-AMA-0050.jpg

ARE-011-0029.jpg HABITATGES DE SANTA MARIA - CARRER DE LES DOEDES

SALVADOR TORRENTS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0365.JPG

174

Al costat, a dalt, i sobre aquestes línies, els habitatges Santa Maria, un grup de blocs de pisos de protecció social pensats per a la gent humil, especialment nouvinguts i immigrants, a qui el mateix bisbe Modrego i l’alcalde Joaquim Doy lliuraren les claus. Són imatges, respectivament, dels anys vuitanta i dels seixanta. Al costat, a baix, un altre exemple d’aquestes construccions del 1962 del carrer de les Doedes, que donaren peu a la urbanització de les zones més perifèriques.

175

urbanisme i paisatge / creixement urbà

A. MAURI / Fons FRANCESC VILA

ARE-043-0013.jpg

LA TORRE DELS ENCANTATS I SANTEMA, ENTRE ANTECEDENTS IBÈRICS I FIGURES ESPECTRALS El nucli original d’Arenys de Mar no era ben bé com es pot delimitar actualment. Per la banda oest de la població, camí de Barcelona, encara actualment hi ha qui es confon i situa el restaurant Hispània o la torre dels Encantats en territori caldetenc. Doncs bé, aquests, no solament són territori arenyenc sinó que el carrer de Santema –actualment a la vila de Caldes d’Estrac– també formava part d’Arenys, almenys fins a finals del segle xix. Actualment pertanyen al municipi l’emplaçament arqueològic i també l’antic assortidor de benzina. El jaciment de la torre dels Encantats custodia tot un conjunt patrimonial protagonitzat, com el seu nom indica, per una torre de defensa circular construïda al segle xiii sobre les antigues restes d’un poblat ibèric datat al segle v abans de Crist. Arquitectònicament, destaca el mur circular i emmerletat que envolta la mateixa torre, una estructura militar pensada per repel·lir els atacs dels pirates i corsaris, tan característics de la zona al llarg dels segles de l’època moderna. La

176

història del lloc ha estat documentada durant els segles xix i xx amb diferents excavacions que posaven de manifest la seva importància material i que es traduïren, així, en centre de l’activitat cultural arenyenca –per bé que era obligatori accedir-hi via territori de Caldes d’Estrac. La nomenclatura del lloc mereix un comentari: la tradició oral i local explica que el nom Encantats es refereix a la llegenda segons la qual a la torre s’hi podien observar diverses figures espectrals. Aquestes figures però, no serien altra cosa que les siluetes d’un conjunt de soldats sarraïns que acompanyaven una princesa que, malalta, accedia als banys termals per tal de pal· liar els efectes de la seva afectació. Ho feia acompanyada d’una jove caldetenca segrestada pels mateixos sarraïns i tots plegats es tapaven amb llençols, cosa que creava una falsa il·lusió fantasmagòrica amb el reflex de la llum dels seus propis fanals. El barri de Santema, per la seva banda, es correspon amb el carrer del mateix nom de Caldes d’Estrac, just on en l’actualitat es troba la Fundació Palau i Fabre, al peu del turó de la torre dels Encantats. Amb la divisió i distribució dels dos municipis afectats, Santema va acabar essent territori de Caldes d’Estrac. Tot i això, el record el continua lligant amb Arenys.

EUDALD CORTINA PALTRE / Fons EUDALD CORTINA PALTRE

ARE-067-0001.JPG

Torre dels encantats

Tot i que no és un espai urbanitzat pròpiament dit, a causa de les restriccions culturals que requereix, la torre dels Encantats abraça una zona urbana molt poc coneguda i que per qüestions històriques i administratives acabà integrada a la vila de Caldes d’Estrac. Tot i això, s’ha d’indicar que el turó on es troba la torre encara avui és terreny arenyenc, des del mar fins a la falda del Montalt. La fotografia del costat és de principis del segle xx i la d’aquesta pàgina, del 1942.

177

J. M. PONS GURI / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

AUTOR DESCONEGUT / Fons FRANCESC VILA

urbanisme i paisatge / creixement urbà

ARE-043-0014.jpg

ARE-AMA-0378.JPG TORRE DELS ENCANTATS

Històricament, la torre dels Encantats és una torre de defensa encarregada de la guaita del mar i de la protecció dels atacs de pirates i corsaris, de possibles invasions, d’un incendi o d’un naufragi. Periòdicament s’hi ha fet alguna excavació arqueològica que treu a la llum algun dels orígens de l’Arenys més primitiu (com en les fotografies de sobre i de la dreta, a baix, del 1940 i del 1957), fet que desperta la curiositat de la gent, que va a passejar-hi. Això dóna al jaciment una funció social com a lloc de visita (fotografia de la dreta, a dalt, dels anys cinquanta).

178

PONS GURI / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0183.jpg

179

urbanisme i paisatge / creixement urbà

SANTEMA

Tot i que actualment és terme municipal de la vila de Caldes d’Estrac, el barri de Santema és originalment territori d’Arenys de Mar. Abraça l’actual carrer de la Santema, és a dir, la filera de cases que apareixen a la fotografia, del 1910, però només aquelles que es troben a la falda del turó, a l’empara de la torre dels Encantats. Les cases de la zona continuaven amb l’estil de finals del segle xix i principis del segle xx, amb edificis de dues o tres plantes amb jardí a la part del darrere.

ARE-043-0003.jpg

180

THOMAS / Fons FRANCESC VILA

181

urbanisme i paisatge / creixement urbà

TURÓ DEL MAL TEMPS

Perspectiva d’Arenys de Mar del 1960, just abans de les grans transformacions urbanístiques que portarien els grans edificis, els blocs de pisos massius, i també la urbanització i la separació en parcel·les del turó del Mal Temps. En aquells moments, tot just s’havien obert els camins per a les futures construccions, que deixaven veure una zona completament verge que vigilava un port en fase expansiva i sense la carretera general que pertorbés el seu perfil més inferior.

ARE-AMA-0198.JPG

182

TRABAJOS AÉREOS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

183

T. A. F. / Fons JOAQUIM TÀPIES BUSSALLEU

urbanisme i paisatge / creixement urbà

ARE-063-0002.JPG

VALETA / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

ARE-AMA-0218.JPG

TURÓ DEL MAL TEMPS

En aquesta pàgina, una perspectiva d’Arenys des del Mal Temps del 1890, quan encara es podia apreciar l’edifici del balneari Lloveras, el passeig marítim original, la Pietat, nua de qualsevol edificació de Sant Elm, i, fins i tot, les cases del nucli antic. Al costat, a dalt, els primers terrenys que es parcel·laren per fer-hi les residències privades entorn del 1960. A baix, la zona del Montmar acabada d’aixecar amb tot de cases turó amunt en una fotografia del 1964.

184

PRAT-RIPOLL / Fons ENRIC TORRENT VILA

ARE-061-0005.JPG

185