La vil·la romana de la llosa. Anàlisi estratigràfica i processos de transformació física

LA VIL·LA ROMANA DELA LLOSA 10 ANYS D'INVESTIGACIÓ ARQUEOLÒGICA

AJUNTAMENT DE CAMBRILS

La vil·la romana de la Llosa. Deu anys d'investigació arqueològica Autors:

Montserrat Garc ia Josep M. Macias Joan Menchon Josep M. Puche Ester Ramón Josep A. Remolà

Col·laboradors: Eva M. Koppel Jaume Massó

11 BECA DE RECERCA VILA DE CAMBRILS ( 1998) CAMBRILS

2001

ICAC~ Institut Català

d'Alquoologl• Ct••sfca Citf'ltre de do

6. La vil·la romana de la Llosa

6.1 Anàlisi estratigràfica i processos de transformació física Josep M. Puche

Actualn1ent, el visitant que s'aproxi1ni a la Llosa podrà observar un conjunt de 1nurs, pavin1cnts i habitacions organitzades, aparcntn1en1. d'una fonria caòtica i inconnexa, sense que se'n pugui fer, a prin1er cop d'ull, una lectura clara i entenedora. Això és un fet nonnal i plena1nent con1prensiblc, sobretot si es considera Ja gran con1plexitat que té aquesta vil·la, con1plexitat que és producte tant d'un actiu i dilatat període de vida con1 de les diverses vicissituds que ha patit el jaci1nent an1b posterioritat al seu abandonan1cnt. A 1nés, s'han de considerar les seves din1ensions, que es fan paleses a1nb el fet que, 1nalgrat portar inés d'onze anys d'excavacions inintcrron1pudes, el que actualn1ent es pot observar a la Llosa és no1nés un petit fragn1ent de la vil·la. En efecte. les restes actualn1ent visibles son non1és part d'un dels edificis que la for1naven, part que -per altra banda- va estar en funcionan1ent durant niés de 500 anys. Una sin1ple i ràpida observació sobre el terreny pern1et confinnar que part de les estructures continuen 1nés enllà de l'àrea actualinent excavada i àdhuc de la zona actualn1ent tancada. Sabe1n perfecta111cnt que l'edifici descobert continua cap a l'est, en direcció al barranc de la Verge del Can1í i que en direcció sud, cap al 1nar, hi ha un gran espai obert que, con1 a 1nínin1, deu d'estar dclinlitat per tres dels seus costats. Cap al nord, tant l'aparició de diversos fragn1ents de 1nurs con1 els resultats de diversos sondejos realitzats en aquesta àrea ens indiquen l'existència de diverses e:-;tructures, algunes de les quals estan relativaincnt allunyades unes de les altres L'altre elen1ent que afegeix con1plexitat és cl llarg període de vida que tenen les restes. Si consideren1 que el solar s'ocupa de fonna inintcrron1puda des de nlitjan segle l aC (con1 a n1ínin1) fins al segle VI dC, teni1n un període de vida aproxin1at de 600 anys. Un període 1nolt prolongat on, a niés, hi ha una constant i activa dinàn1ica constructora que es reflecteix an1b una gran quantitat de refonncs, reparacions i 1nodificacions de diferent intensitat que provocà la variació, construcció o desaparició constant de les estructures 1nuràries. A tot això s'han d'afegir els processos erosius que, con1 tot jaci1nent, ha anat patint aquesta vil·la al llarg de la seva història un cop abandonada. Entre aquests, cal 51

destacar els produïts per diferents riades (que han afectat especialment la meitat est) i les ocasionades durant la urbanització de la zona i la construcció de diferents edificis a partir de mi tjan anys 80, que han afectat en gran mesura la zona més occidental del jaciment. El resultat fina l és que ens trobem, a La Llosa, amb part d' un dels edificis dels que formari a la vil·l a, que prese nta una gran complex itat interna i que ha patit diversos graus d'erosió. D' aquesta manera, malgrat que s' ha pogut establir l'evoluc ió i la lògica intern a d'aquest, hi ha fenòmens que, malgrat haver- los docum entat , resulten de difíc il comprensió perquè s' han d' incloure di ns d'una dinàmica general de la total itat del jaciment. És cert qu e a continuació s' exposarà una visió parcial d' una vil·l a ro mana, però e ls e le ments que s' han anat excava nt i descobri nt a l ll arg d'aquesta anys ens han donat una interessant hi stòria de la evoluc ió de l pob lament antic en aquest punt del Camp cie Tarragona, alhora que s' ha pogut contextualitzar i ente ndre un a de les troball es arqueològiques més significatives que s' han fet a Catalunya en e ls darrers anys: els bronzes de la Llosa. Les restes excavades cie la Llosa se situen dins la pl ana costanera del Camp cie Tarragona, actualment a uns l 00 metres de la línia cie mar i a uns altres tants del barranc de la Verge del Camí. Originalment el terreny presentava un lleuger (encara que marcat) pendent en direcció nord-oest/sud-est, en direcció tant al barranc esmentat com a la platja. La part més elevada estari a situada en l'àrea on hi ha el carrer cie Josep Iglésies i ha estat objecte de grans moviments de terra per tal cie construi r-hi edificis d ' apartaments i urbanitzar la zona, fin s al punt d'alterar tota lment el perfil d' aquest sector. No hi han indicis que ens pug uin indicar la situació exacta del mar e n aquests moments, però si considerem la dinàmica natural d' aquests tipus cie costa, formada en gran part per la colmatació progressiva d' aiguamoll s i sensibl e a les mínimes vari acions del nivell bassal del mar, s' ha de suposar que aquest ha anat variant al llarg de la vida del jaciment, vari acions qu e, ara per ara, no podem precisar. Quelcom simil ar passa amb el recorregut del barranc, que com a bon curs d'aigua de règim mediterran i, està ex posat a l' av inguda puntu al i periòd ica de grans caba ls d ' ai gua que, fàc il ment, poden alte rar el seu recorregut i perfil. De fet , les darreres excavacions arqueològiques han permès demostrar l'ex istència, ja en època romana, d ' un gran canal natural clins de l' àrea tancada, que tant pot ser la fossilització d ' un recorregut anterior del barranc com un de ls seus braços. Sobre aquest es realitza ja en època romana un seguit de treballs de te rraple nament pe r ta l de regularitzar e l terreny. Aquesta proximitat al barranc ha fet que la vil·la de la Llosa fos especialment sensible a les ri uades que, periòdicament, se succeeixen en aq uests tipus de cursos hídrics. Mostra d'això és l' erosió en fo rm a de tascó de ls murs més orienta ls de la vil·l a i l'ex istènc ia de diverses rases natural s, reom plertes de materi als aluvials, que, e n diversa mesura, han erosionat i tallat diversos àmbits. S'ha de considerar, també, el colgament del canal natural existent di ns l' àrea tancada, com a producte d ' una o cie diverses riuades. Pel que fa al submini strament d' a igua, e lement im prescindible en qualsevol assentament humà, a més del possible ús que se' n fes de la que portaria el barra nc de la Verge del Camí, sabem que hi hav ia una aportació externa provinent de l'oest o del

52

nord-oest. Se sap això gràcies a la existència i disposició de les diferents estances i conduccions de l'àrea tennal del segle II dC, que 1narqucn una entrada d'aigua dins cl conjunt, precisan1ent, per un d'aquests dos costats. De fet, el pendent del terreny, que é-s seguit pels diferents ele1r1ents constructius de les tern1cs, no1nés pennet una circulació en natural de J' aigua en direcció est o sud-est. Curiosa1nent, des del nord-oest, actualn1ent, arriba a la L.Josa una petita cava que. fins l'a pocs anys, servia per regar aquesta zona i que recollia l'aigua d'una 1nina rclativan1ent allunyada. No deixa de ser significatiu, encara que no saben1 fins a quin punt, que aquesta cava passi per l'àrea niés elevada del que va ser l'àrea tennal de la vil·la en el segle I1 dC i que tingui un recorregut perfectan1ent paral·lel al n1ur que clelin1ita per l'oest la vil·la. A tot això s'hauria d'afegir la troballa d'un pou en l'interior de l'edifici, just cn1nig del que s'ha definit con1 a àrea tennal, encara que no sapiguen1 si funcionava per extreure aigua dolça o con1 a pou cec. No s'ha d'oblidar tan1poc la possibilitat que cl barranc pogués tenir un curs d'aigua niés o n1enys estable i que aquesta podria ser perfcctan1ent susceptible d'ésser utilitzada per diferents usos. l)urant el procés d'excavació s'han detectat 28 espais o àn1bits i s'han pogut individualitzar un total de cinc grans ü1ses o 1non1ents an1b la següent seqüència cronològica: Fase O (mitjan s. l aC-inicis del l dC) Fase l, subdividit en les fases la i lb (inicis del l dC- lli dC) Fase li (Ill dC-inicis del !V dC) Fase III, subdividit en les fases llla i lllb (inicis del !V-VI dC)

6.2 Evolució arquitectònica i funcional 6.2,I Fase O Dins d'aquesta fase s'inclouen les diverses evidències d'ocupació del solar de la Llosa prèvies a la construcció de l'edifici actualn1ent visible. És una fase tnal definida en funció a la seva naturalesa, ja que dins d'ella se situen una sèrie d'evidències de tipologia i cronologia diversa que tenen con a nexe con1ú cl ser producte d'una ocupació del territori en època antiga. De fet, es coneixen escasses estructures arquitectòniques d'aquest n1on1ent i està definit tant per la identificació de diversos nivells tardorepublicans con1 per l'aparició descontextualitzada de n1aterials d'aquesta època en nivells d'èpoques posteriors. És relativan1ent norn1al la troballa de 1naterials residuals d'època tardorepublicana, sobretot en les fases altin1pcrials, 1naterials que pcrfecta1nent es poden situar dins el segle li aC (àmfores Maïíà C2, PE-17 i Dressel l, Campaniana A, etc.), així con1 cerà1niques de clara filiació cultural ibèrica (kcílathos, oxidada pintada, grisa de Ja costa ... ), però sen1pre dins de nivells de cronologies 1nés elevades. No obstant, els nivells 1nés antics docun1entats s'haurien de situar a initjan segle I aC i corresponen a un seguit de retalls realitzats en cl nivell geològic, de planta i secció con1pleta1nent irregulars que estan clistribuYts per tota l'àrea on després es construirà la vil·la ro1nana. Desconeixe1n la cronologia de la seva execució i no1nés sabe1n que es van cohnatar a 53

-mitjan segle I aC. Associat a aquest moment es troben restes mal meses de diverses estructures que, fins ara, no presenten cap connexió entre elles. Es tracten de restes de murs formats per còdols de mitjanes i grans dimensions (sovint de més de 20 cm de llarg) lligats amb fang i que només conserven una ún ica fil ada. Presenten una alineació N-S concordant en gran manera amb els eixos principal s del que serà la vil·la, però sense que es puguin definir àmbits o espais. D 'aquestes ca l destacar una peculiar estructura local itzada a l 'extrem oest'de l 'àrea excavada. Es tracta d' una construcció en pl anta en forma de L feta amb còdols i que estava farcint un retal l de mé de dos metres de fondària. L es excavacions no han permès, encara, definir totalm ent la seva plan ta, però tot sembla indi car que ens trobem davant del que seri a la fonamentació d'a lguna estructu ra cie forta entitat. Un últi m element a destacar d'aquest moment es la troball a, feta en les darreres campanyes d'excavació, d' un forn ceràmic de petite. dimensions excavat en el subsòl geològic, aprofitant el desn ivell natural i que es indicatiu d'una certa activi tat industrial. Cronològicament parlant se sap que deixa de funcionar arran dels treballs cie anivellació del terreny previs a la construcció de l'edi fici corresponent a la fase l (època júlio-clàudia). L'absència de material s de rebuig (que possiblement es llençarien a la riera) i m pos si bi l ita determinar quin tipu s cl ' elements es fa bricari en, però les seves dimensions i característiques fan pressuposar que es tractarien de ceràmiques per a ús propi. Totes aquestes evidències se mblen indicar les restes d' una primera ocupació agrícola romana a l' àrea de la Ll osa i que ha pràcticament desaparegut com a conseqüència de les activitats constructives posteriors, fet que no seri a gens anòmal en una vi l·la romana del Camp de Tarragona.

6.2.2 Fase I És a partir d' èpocajúl io-clàudia quan es comença a detectar, per primera vegada, una intensa acti vitat edil ícia en el solar de la Llosa. De fet, és ara quan es construeix l 'edi fici actualment visible de la Ll osa, ed ifici sobre cl qual s'aniran rea li tzant totes les modificacions posteriors i que servirà cie base a aq uesta part de la vil·la fin s al seu abandó definitiu. Sabem que en aquest moment es regularitza parcialment el terreny conjugant el retall de le parts més elevades amb el rebli ment de les parts més bai xes per així igualar-lo. I gualment sembla que també es sistematitza la riba de la riera, creant així una superfície suficientment àmplia per constru ir-hi. Dins d'aquests nivell s de colmatació han aparegut els suficients materials com per poder precisar la seva cronologia. A ixí, dins la ceràmi ca fina, la presè ncia de TS Itàl ica, en concret les formes Conspectu s 18, 20, 22 i, sobretot 37.4, j unt amb l'absència total cie TS Suclgàl·l ica fa que s' hagin de datar aq uests nivells clins el primer quart del segle I dC. El fet que la regulari tzació del terreny s'estén per tota l 'àrea actual ment excavada demostra que ens trobem davant d' un ampli projecte constructiu, plenament premeditat i que respon a una planificació prèvia. Es construeix un ed ifici de planta rectangular, amb orientació aprox im ada als punts cardin al que delimita un gran espai obert que dóna al mar. Aquest espai, al seu temps, està delimitat per l 'oest per un llarg mur que presenta una

54

alineació anòn1ala respecta a la resta, orientat en sentit NW-SE, quasi paral·lel al traçat antic de Ja riera i que, ainb tota probabilitat, està fossilitzant algun ele1nent anterior (un canií, un lín1it de propietat. .. ). El fet que aquest gran espai s'estengui niés enllà dels !íniits de l'àrea excavada detennina cl desconeixent dels seus líniits est i sud, de la n1ateixa 1nanera que ignoreni si l'edifici era de planta si1r1ple o si hi havia alguna ala en cl seu extren1 oriental. l_...'eXistència de les habitacions 3 i 4, que s'obren cap al sud en l'extreni est de l'àrea excavada, podrien indicar l'existència d'un cos oriental, però el seu deficient estat de conservació (degut, sobretot a causa de diverses inundacions) fa que ens sigui inipossible, per ara, confirn1ar aquest extren1. Aquest edifici de nova construcció presenta una planta rectangular allargada i s'estructura an1b una sèrie d'habitacions que s'obren a un llarg corredor. Així, l'organització interna de l'edifici s'estructura a partir d'un llarg passadís (àtnbits 5-6-7-8-9) an1b una orientació est-oest que dóna accés a un seguit d'estances, de dimensions bastants regulars, obertes al seu costat nord (l 0-11-12-13-14-1 S). En cl seu extrcn1 sud-est, les habitacions 3 i 4 trenquen aquesta dinàn1ica, ja que se situen al sud del corredor, indicant potser -tal i con1 ja s'ha apuntat- l'existència d'un cos oriental que cleliniités per l'est el gran espai obert. Anib aquesta disposició sen1bla dibuixar-se un edifici que s'organitza entorn a un espai obert que fa de transició entre la part construïda i el niar. L'organització interna seria concèntrica a aquest espai, anib un corredor que funcionaria coni a galeria i que seria l'eix priniordial de la circulació de l'edifici. No hi ha evidències d'altres construccions que poguessin dibuixar una planta niés coniplexa i elaborada, tant sols l'existència de les traces d'un 1nur orientat nord-sud i a l'oest de l'àrea excavada, que per la seva situació i longitud podria ser, perfectanient, el lí1nit occidental de la vil·la. De fet, presenta la niateixa alineació del inur de tancanient oest del corredor i s'observa con1 les noves edificacions de la fase Ib se li adossen. No saben1 la seva longitud real, però s'han identificat diversos fragments, sempre en direcció nord, que donen un mínim cie 30 metres lineals. L.es excavacions no han pogut precisar la seva cronologia, però es evident, tal i coni ja s'ha apuntat antcrionncnt, que ja existia en el nionient de fer les refonnes i ampliacions del segle 11 dC. L'interior cie l'edifici presentava una pavinientació sin1ple, de terra batuda, sense haver-hi cap tipus cie diferenciació entre cl corredor i les habitacions. L: excepció la donen els ünibits l O, 11 i 12, on la pavin1entació original ha desaparegut, sigui per les transfonnacions realitzades ja a l'època ron1ana (à111bits l J i J 2) con1 per l'erosió posterior (àn1bit 10). Sigui con1 sigui, no hi ha cap evidència de l'existència d'una pavinientació niés acurada; no s'observa cap eniprcn1ta ni en els 1nurs ni en l'estratigrafia de l'existència d'un possible opus signinun1, ni tant sols les restes de la preparació d'un pavin1ent niés sòlid de l'actual, podent-se així descartar totaln1ent la possibilitat que aquest hagués pogut desaparèixer ja en època roniana. l_...' únic elen1ent a considerar sobre Ja pavi1nentació són les evidències en cl corredor de diverses àrees que han patit l'efecte puntual del foc, sense que en cap cas es puguin considerar con1 restes de llars. Possiblen1ent responen a fets puntuals i casuals que poden estar relacionats tant a1nb la construcció de l'edifici coni a1nb el seu ús. Tal i coni és norn1al en pavin1ents d'aquests tipus, s'han docunicntat tan1bé diverses reparacions puntuals que afecten àrees de superfície diversa. La seva pròpia 55

naturalesa fa que els paviments de terra batuda necessitin un treball constan t de reparació i regularització, sempre fets amb el matei x material , ja que són molt susceptibles a gran quantitat d' alteracions a causa del seu ús. Per contra, s' obser va que hi ha una major consideració pel que fa al tractament de la superfície vista dels murs. En la majoria d 'ells s' han conservat restes d' un recobriment d'estuc de calç sobre el qual queden restes puntuals, molt malmeses, de decoració pictòri ca. L' únic punt on aquesta decoració mural s' ha conser vat ha estat en l ' habitació 11 , gràci es, segurament, al fet que en la fase posterior ha estat l'ú nic punt on es va realitzar un rebai x significatiu del nivell cie circulació28, evitant així el contacte directe amb l 'activitat que al lí es va desenvolupar durant la fase II i que deuria ser el responsable primer de la desaparició cie les pintures. Les pintures conservades corresponen al roclapeus, on s' intenta imitar una aplicació cie marbre i la part inferior cie di versos panell s rectangulars29. A i xí, clones, ens trobem amb un edifici que presenta, al mateix temps, una pavimentació simple de terra batuda junt amb parets decorades amb pintures. I és precisament aquest darrer element el que ens determina que, en aquesta fase, les restes descobertes de la Llosa corresponen a la parts urbana cie la vil·la, i que aquesta, aparentment, tindria unes característiques més aviat modestes. Pel que fa a la circulació interna és obvi, tal i com ja s' ha explicat anteri orment, que aquesta s'articul a a partir del corredor perimetral que donaria accés a les diverses estances cie la vil·la. Quedari a per resoldre la comunicació entre l 'edifici i l'espa i obert ( i per tant la solució que hi hauria entre la vi l·la i el mar) . El fet que el mur meridional del corredor patís una reconstrucció parcial durant la tercera fase fa que no es pugui con firm ar la sospita de l 'ex istència cl' una entrada directa en aquest punt. El fet que, en la fase Ib es construís una escala en l ' habitac ió 12 per salvar el desnivell amb l ' àrea termal dóna peu a pensar que aquest seri a el pun t ax ial i que seria d'esperar trobar aquí l ' ingrés a la vil·l a, cies del gra n espa i obert. S' ha documen tat, també, l 'exi stència d ' una porta en l 'àmbit 3 que permetri a la ci rculació entre la vi l·la i la seva àrea meri dional. Queda també per resoldre el problema d' accés a l 'àmbit 10. Aquest àmbit està a una cota superi or a la de la resta cie la vil·la, amb una superfície que pràcticament dobla la mitjana cie la resta d'estances. No s' ha d'oblidar que, precisament a causa de la seva major alçàri a, aquest és un àmbi t que ha patit una major erosió i per aquesta causa han desaparegut quasi la totali tat dels murs que el delimitaven, haventse d' interpolar els seus límits, amb excepció del mur sud. Aquest presenta, a més, la peculiari tat d'estar reforçat en els angles per carreus i d ' haver-se construït recolzantse en un retal l artificial del nivell geològic , presentant una sol idesa bastant més elevada que la resta. Això estari a motivat pel fet cie ser un mur que tindria una alçada d'uns 4 metres. Aquesta s' ha pogut calcular a partir d ' un segment sencer caigut del mur que permet comprovar que la seva alçada mínima seri a d' uns 2,2 metres. El fe t que la part superi or del mur tingui un acaba ment pla per tal cie suportar un alçat de tàp ia i que les revores del seu costat nord indiquen q ue el nivell de circul ació de 28. Aquest mateix rebaix ha impossibilitat definir Ja pavimentació d'aquesta estança. No obstant, l'absència de revores en els murs fa n descartar. a priori. una pavimentació d'opus sig11i1111111 o similar. 29. Dins el capítol de decoració pictòrica es pot trobar Ja descripció en detall i l'estudi de Ja decoració de l'habitació 11.

56

l'à111bit JO estaria uns 1,8 nietres per daniunt del passadís indica que encara s'hauría d'alçar uns 2 nietres niés. aproxi1nadan1ent, per tal que l'ànibit 10 tingués una l!u111 interna nonnal. Això fa que l'alçada teòrica d'aquest niur fos d'uns 4 n1etres. Això tan1bé ens pcnnet fer-nos una idea de coni podrien ser els volunis originals de la vil·la durant Ja seva priniera fase. La diferència d'alçades existents predetennina que aquesta es devia d'estructurar en fornia de terrasses o platafonnes, que anirien descendent cap a la riera i cap al niar, obligant així a elevar i reforçar els niurs de les ürees on es niatcrialitzen els desnivells. El fet que cl n1ur n1eridional de J'àn1bit 10 tingui niés de 4 nictrcs planteja quina solució es va aplicar per cobrir cl corredor. Les característiques físiques del n1ur que se li enfronta. que té una escassa consistència i no presenta cap tipus de fona1nentació, lRn prll.ctica1nent in1possiblc l'existència d'un segon pis per sobre d'ell, de la 1nateixa fonna que s'hauria de descartar l'existència d'un pòrtic elevat. l_...' organització esglaonada de l'edifici resultarà niés evident durant !a fase Ib, quan es construeixi el suposat conjunt tennal. Pel que fa a les altres habitacions, nialgrat la seva aparent unifonnitat. es poden apuntar diverses característiques individuals. Així, les habitacions 12 i 11 són les úniques que tenen una porta centrada, d'unes di1nensions que pràcticanient ocupen tota la paret de separació anib cl passadís, tot el contrari que en la resta, on la porta senipre està en un dels angles i són de diniensions niolt 1nés reduïdes. L.'à1nbit J l presenta una planta quasi quadrangular, anib la peculiaritat que l'obertura cap al corredor és de dinicnsions desproporcionades, atès que ocupa prücticanient tot l'espai on hauria d'haver-hi e! niur. F~s fa difícil cie pensar en una veritable porta, si s'entén cotn a porta una estructura que perniet o inipcdeix a voluntat l'accés d'un espai a un altre, podent-se quasi considerar l'ànibit J J coni un espai obert al passadís. Per contra, poca cosa es pot dir de l'ànibit 12, ja que aquest pateix una seriosa ref'ornia durant la següent fase. en la qual es substitueix Ja porta per una escala i es colniata l'estança. Les altres habitacions a destacar són cis à1nbits 14 i 15, tots dos de planta quadrada i anib l'ingrés en l'angle sud-oriental, anib una pavinicntació idèntica a la de la resta d'ünibits, un sòl de terra batuda. Tenen en coniú que presenten en el seu interior evidències de diverses estructures que donen peu a pensar en el fet que són dos ànibits de treball. I::n concret, ens referini a l'existència de dos bancs adossats i d'un petit dipòsit. L'ànibit 14 presenta a niés la peculiaritat de tenir una segona porta, aquest cop en l'angle nord-occidental que pcn11etria l'accés a l'àrea situada al nord de la vil·la. El banc existent en aquest ànibit estava fet a1nb argila i es recolzava en el niur que el separa de l 'habitació 15. 'fé una aniplada d'uns 65 cni i una llargada d'uns J 50 cn1 sense que s'hagi conservat la seva alçada total. Per aquesta raó desconeixeni coni seria la seva superfície superior. J::n canvi, l'ü1nbit 15 té una niajor con1plcxitat interna. Non1és ingressar en cl seu interior ens trobeni anib una estructura de planta rectangulàr que s'inicia a nivell de pavin1entació. Conserva el seu fons, fonnat per rajoles de ceril.niica i que presentava un petit forat circular en la seva part central. Aquest fons estava deli1nitat per parets fetes an1b niorter de calç i pedres, parets de les que desconeixe1n la seva alçada. Presentava la peculiaritat de 1nostrar restes cie co111bustió, ja que presentava part de les rajoles rubefactades. El forat centra] donava inici al que sc1nblava una conducció de la

57

J 'únibit l O estaria uns 1,8 nietrcs per daniunt del passadís indica que encara s'hauria d'alçar uns 2 n1ctres 1nés, aproxi111adanicnt, per tal que l'ànibit 10 tingués una lluni interna nornia!. Això fa que l'alçada teòrica d'aquest 1nur fos d'uns 4 nictrcs. Això tanibé ens pcnnet fer-nos una idea de con1 podrien ser cis volun1s originals de la vil·la durant la seva prinicra f~tsc. La diferència d'alçades existents prcdetcrniina que aquesta es devia d'estructurar en fornia de terrasses o platafonnes, que anirien descendent cap a la riera i cap al niar, obligant així a elevar i reforçar els niurs de les àrees on es niateria!itzen els desnivells. El fet que el 111ur 1neridional de l'à1nbit JO tingui niés de 4 nietres planteja quina solució es va aplicar per cobrir el corredor. Les característiques físiques del niur que se li enfronta, que té una escassa consistència i no presenta cap tipus cie fona1ncntació, fan pràctican1ent in1possible l'existència d'un segon pis per sobre d'ell, cie la 1nateixa forn1a que s'hauria de descartar l'existència d'un pòrtic elevat. I~' organització esglaonada de l'edifici resultarà niés evident durant la fase Ib, quan es construeixi el suposat conjunt tennal. Pel que fa a les altres habitacions, nialgrat la seva aparent unifonnitat. es poden apuntar diverses característiques individuals. Així, les habitacions 12 i 11 són Ics úniques que tenen una porta centrada, d'unes diniensions que pràcticanient ocupen tota la paret de separació an1b el passadís. tot el contrari que en la resta, on la porta senipre està en un dels angles i són de din1ensions niolt niés reduYcles. L'àn1bit 11 presenta una planta quasi quadrangular, anib la peculiaritat que l 'obe11ura cap al corredor és de clinicnsions desproporcionades, atès que ocupa pràctica1nent tot l'espai on hauria d'haver-hi el n1ur. Es fa difícil de pensar en una veritable porta, si s'entén coni a porta una estructura que perniet o i1npedeix a voluntat l'accés d'un espai a un altre, podent-se quasi considerar l'ànibit 11 coni un espai obert al passadís. Per contra. poca cosa es pot dir de l'àn1bit 12.ja que aquest pateix una seriosa rcfonna durant la següent 1¿1se, en la qual es substitueix la porta per una escala i es col nia ta l'estança. L.es altres habitacions a destacar són els à1nbits 14 i 15, tots dos cie planta quadrada i a1nb l'ingrés en l'angle sud-oriental, an1b una pavinientació idèntica a la de la resta d'àn1bits, un sòl de terra batuda. 'fenen en coniú que presenten en cl seu interior evidències de diverses estructures que clonen peu a pensar en cl fet que són dos àn1bits de treball. f~n concret, ens referin1 a \'existència de dos bancs adossats i d'un petit dipòsit. I~'ànibit 14 presenta a n1és la peculiaritat de tenir una segona porta, aquest cop en l'angle nord-occidental que pennetria l'accés a l'àrea situada al nord de la vil·la. El banc existent en aquest à1nbit estava fet a111b argila i es recolzava en cl niur que el separa de !'habitació 15. Té una an1placla d'uns 65 cni i una llargada d'uns 150 cn1 sense que s'hagi conservat la seva alçada total. Per aquesta raó dcsconeixeni coni seria la seva superfície superior. En canvi, l'àn1bit 15 té una n1ajor co1nplexitat interna. No1nés ingressar en cl seu interior ens trobc1n a1nb una estructura de planta rectangular que s'inicia a nivell de pavin1entació. Conserva el seu fons. fonnat per rajoles cie ccràn1ica i que presentava un petit forat circular en la seva part central. Aquest fons estava deliniitat per parets fetes anib niorter de calç i pedres, parets de les que desconeixen1 la seva alçada. Presentava la peculiaritat de 111ostrar restes de conibustió, ja que presentava part de Ics rajoles rubefactacles. El forat central donava inici al que seniblava una conducció de Ja

57

qual en desconei xem el recorreg ut. A quest darrer element va ser determi nant per definir aquesta estructura com a un dipòsit o contenidor de líquids. E l fet que mostrés ev idències d ' haver-s' hi realitzat algun foc podria ser indi catiu d' un ús altern atiu o secundari d'aquest element. L' altre element se situa en l' angle nord-occidental cie l ' habitaci ó i es tracta d' una estructura feta amb argila i pedres, de pl anta rectan gular, d' uns 65 cm d'am plada i 1,20 m cie ll arg, i adossada a l'angle. L a seva superfície superi or ha desaparegut, però és evident que ens trobem davant d' un altre banc. És evident que ens trobem davant de dos àmbits peculiars, tant per la seva planta com per l'existència dels diversos elements interiors. El s dos bancs, donades les seves dimensions, corresponen, quasi amb tota seguretat, a sengles superfícies de treballs i per tant es poden considerar com dos àmbits on es realitzaven algun tipus d'acti vitat laboral. Una altre cosa és intentar deduir la natural esa d 'aquesta acti vitat, j a que la so la presència de dos bancs de treball i d ' un dipòsit no pot pressuposar cap activitat en concret. No obstant, si considerem que ens trobem davant de la part urbana de la vil·la, s' ha d'arribar a la conclusió que l' activitat que allí es desenvolupava hauria d'ésser de caire domèstic. Això, i la conjunci ó dins d' una mateixa estança d' un banc de treball adossat en un angle junt amb un dipòsit d'aigua, dóna peu a pensar que possiblement, almenys en l'àmbit 15, ens trobaríem davant d' una cutina. Evidentment no hi ha cap element determinatiu per suposar que de veritat aquest darrer sigui un espai destinat a la preparació i cocció d 'aliments, però clins d' un espai domèstic és potser l ' única activitat que necessita d' un banc, d' aigua i de foc. Un altre qüesti ó seri a suposar que coexistei xen la part urbana i la part rústica cie la vil·la clins el mateix edifici. La cuina és un d'aquells elements d ' innegable importàn cia en tot tipus d' habitatge, i el món romà no es pas l ' excepció. És un dels espais més importants que compleix una finalitat substanci al i que perdura a través de totes les èpoques: preparar els aliments. Es pot di r, sense caure en eufemi smes, que pràcti cament no hi ha cap casa sense cuina. No obstant, i segurament degut al seu suposat caràcter extremament «trivial», la cuina en època romana no ha estat pràctica ment mai obj ecta d' un acurat estudi arquitectònic en parti cular. D e les cases rom anes s' ha estudiat pràcticament tot i des de tots els punts de vi sta: només cal observar l ' abundant bibliografia que hi ha al respecte. Però dins d' aquest estudi s destaca, per la seva absència, qualsevo l que faci referència concreta a la cuina, com a element arquitectòni c individual. l això malgrat la forta representació simbòlica que té dins el mon romà que fa que el seu pes específic dins la casa vagi més enllà de la purament fu ncional. Originalment, en una casa roman a, la cuina se situava dins l'atri , entorn del qual s'organitzava tot l' habitatge, així com tota l ' acti vitat que allí es realitzava. Era l'espai central de la casa, tant arquitectònic a com simbòlicament, i era on es di sposava la llar fa mi liar, foc que - a més de ser vir per cuin ar i preparar els aliment - escal fava i il·luminava la casa i era el punt on residia l'essència dels esperits dels avantpassats, els déus L ars. Aq uestes di vinitats tenen una espec ial importància din s la reli gió romana, sent el centre dels cultes privats, d'aquells que es realitzaven en l' interi or de les cases i en els quals només parti cipaven els habitants de la casa. Se' ls rendia cu lte per tal d'aconseguir protecció i consell i representava Ja continuïtat cronològica de la famíli a. E l culte als L ars era present en tot moment; es conser vava sempre un foc

58

encès (cl foc con1 a essència dels esperits), se'ls oferia part dels àpats diaris i se'ls invocava en qualsevol fet i1nportant per a la fl1n1ília. E;Is Lars anaven indissolublen1ent lligats a la llar de foc, a1nb un espai propi (el lalari), per això quan la casa ron1ana evoluciona i la cuina, per nieres raons funcionals, es trasllada a un espai individual. la cu!ina, eLs l_.:trs l'acon1panyen. Així, n1algrat ser un à1nbit puran1cnt funcional. va n1antenir i heretar la funció d'allotjar les divinitats l'an1iliars. I és aquest fet el que dóna a la cuina ron1ana el seu caràcter peculiar. L'estructura arquitectònica d'una cïtlina·'u, i per tant la seva identificació a partir de les restes arqueològiques. ve definida bàsican1cnt pel fet d'allotjar el larari i per Ja fornia de cuinar. L.a cuina ron1ana. entenent-se con1 a tal la fonna de cuinar originaln1ent centro itàlica, es basava fonan1cntaln1cnt an1b la cocció deLs alin1ents dins un an1bicnt líquid (aigua. oli ... ). Per això es necessitava una font de calor constant i regular que s'aconseguia cuinant sobre brases o cendres calentes. 'I'an1bé es cuinava, òbvian1ent, sobre fian1a, però es feia en una n1enor proporció. Les brases i cendres es col·locaven sobre una superfície de treball plana situada a certa alçada gràcies a un banc fet d'obra. Norn1alinent se situava en un dels angles, tant per n1iniinitzar Ja pèrdua de calor con1 per evitar en el possible la caiguda de les cendres i brases. Aquestes s'aconseguien d'alguna llar de foc que devia d'estar a prop, encara que no necessària1ncnt dins de la n1ateixa habitació i es disposaven sobre aquesta superfície. Per cuinar es col·locaven les olles i cassoles parciahncnt colgades dins d'elles, explicant-se així la peculiar fonna còncava dels fons de la n1ajoria de cerà1niques de cuina ro111ana. Els bancs bàsica111ent són de planta rectangular, encnra que a vegades poden agafar f'orn1a de L en seguir part de les dues parets de l'angle. Són estructures si111ples fetes an1b n1orter o argila i poden presentar en la seva part inferior una. ducs o tres arcuacions, deixant un espai buit sota la superfície de treball que pennet en1n1agatze1nar tant els estris cie cuina con1 alin1cnts o fusta. No és estrany veure'ls adossats a una proefitrnia associada, norn1aln1ent, a un conjunt tern1al, ja que així s'aprofita cl calor que dóna, a niés de ser una i1nn1illorablc font de subn1inistn:unent de brases. Les cu/inoe poden tenir 111és d'un banc o, en el seu defecte, taules de fusta, que tindrien una funció auxiliar, tal con1 preparar els a1in1ents. Un altre elen1ent i111prescindible i que tan1bé defineix a una cu!ino és l'existència d'un dipòsit d'aigua. l~s innegable Ja i111portància que té l'aigua en una cuina. No en va és un dels principals ingredients en la in1111ensa niajoria de plats, però és que a 1nés serveix per netejar tant els alin1ents con1 la cuina en si, sense oblidar la seva funció per tal de controlar possibles incendis. Malgrat que ja es coneixia l'aigua corrent cl seu ús estava lin1itat a un rcduYt non1bre d'habitatges i, quasi sen1prc, dins les ciutats. Així, doncs, era un requisit pràctican1ent in1prescindible que en tota cuina hi hagués algun tipus de dipòsit d'aigua. Aquest podria ser de diferents tipus, des d'una tina (il: grans din1ensions fins a un autèntic dipòsit d'obra. Així. clones, a l'habitació nú1nero 15 ens troben1 an1b dos dels tres ele1nents deli nic\ors d'una c1.ilina ron1ana: cl dipòsit d'aigua i cl banc cie treball. Mancaria el l:iroll'í,

10. Tal i corn es considera una culi110 itl·lica 1ípic:1.

però la seva matei xa naturalesa fa que sigui molt difíci l la seva conservació. El fet que el dipòsit mostri restes de combustió vindria a confirmar aquest ús, en un moment en què el dipòsit ori ginal perd la seva funció i és substituït per un element que no s' ha conservat. Faltaria poder determ inar la seva posició respecte a la resta d'estances cie la casa, però s' ha de recordar que encara fal ta per excavar una part indeterminada d'aquest edifici, i per tant desconeixem la totalitat cie la seva organització interna. Evidentment, l 'ex i tència d 'aquest clo s elements no determin en necessàri amen t que aquesta habitació sigui per força una cuina. El que sí és evident és que estem davant d' un àmbit de treball , a l' interior d' un habitatge, on es treballa amb el foc i l 'aigua, sent la cuina l'explicació més possibi li sta i creïbl e per a aquests elements.

6.2.3 Fase l b En un moment que s' hauria de situar en època antoniniana (finals del segle I dC, mitjan segle 11 dC) , es documenta una ampl ia tran sformac ió de l 'espai construït que es materi alitza, bàsicament, en la construcció d' un nou cos al nord de l' edi fici existent i en algunes reformes internes. El nou cos es va real itzar sobre el terreny ja existent, sense que es documentin treballs de terrassament simil ars als executats durant la fase la. Com que el terreny natural estava en una cota més elevada que l'edi fici ex istenfl I i presentava un suau pendent cap a l 'est, l'ampl iac ió cie la vil·la dev ia d 'accentuar encara més el seu aspecte esg laonat que ja s' apuntava anteriorm ent. Aquesta mateix fet, no obstant, ha estat el responsable que la major part d'aquesta ampliació fos víctima de diferents agressions erosives, provocant la pèrdua de gran part del seu volum i dificultant la seva correcta lectura i interpretació. Malgrat tot, s' ha pogut fer una detallada anàli si cie les restes arquitectòniques conservades fin s al punt cie poder assegurar que ens trobem amb les restes d' un conjunt termal. En concret es documenten, entre altres i d 'oest a est, un dipòsit caigut fora cie la seva posició original, un hipocaustu111n (àmbit 17), dues estances pavimentades amb opus sig11i11u111 (àmbits 22 i 23) i un canal cie desguàs que ve d' una àrea on s' han documentat altres estances (àmbits 24 i 25). El primer element a destacar és un dipòsit, fet amb opus caeme11ticium, situat en els límits de l'àrea excavada i que, actualment, es troba basculat uns 90º. S'obser va en un dels seus laterals un forat de desguàs i no hi ha evidències de la seva pavimentació. Està en el lateral d' una antic canal de rec3\ i aquesta podria ser la causa del seu moviment. L a coi nciclència d' aquest canal en el punt més elevat conegut de la vi l·l a cie la Ll osa i precisament on s' inicien un seguit d' infrastructure hidràuliques que impliquen una aportació constant i regular d'aigua, dóna peu a pensar que aquest està fossilitzant una aportació d'aigua d'època romana. No hem d'oblidar que l' existència d ' un conjunt termal necessita d'aquesta aportació hídrica i que, per la configuració del ter-

31. Recordem que per Ja construcció de Jºcdifici de la fase la es van realitzar diversos rebaixos per iai de regularitzar el terreny. 32. Habitació calefactada amb doble paviment. 33. Curiosament aquest carini de rec segueix Ja mateixa alineació que el mur de tancament occidenial de Ja gran àrea oberta.

60

reny, l'aigua ha de provenir d'aquesta àrea. En aquest cas es podria especular que aquest dipòsit actués con1 a punt de recollida o captació d'aigua. A poca distància cap a l'est es va localitzar. ja durant cis prirners treballs arqueològics i pràctica1nent a la cota de l'actual nivell de circulació, Ics restes d'un hipocaust (habitació 17), del qual encara es conservava la part inferior d'algunes pi/ne. Un hipocaust és una habitació que presenta un pavi1nent flotant, nonna!incnt cl' opus signinu111, que està sustentat per petites colun1nes fetes an1b rajoles. Aquesta disposició respon a Ja voluntat de calefactar aquest à1nbit, aplicant un forn en un dels seus laterals cie tal 1nanera que aquest escalfi l'aire existent sota el sòl -que al seu tcn1ps, i per convecció, escalfa l'habitació. No s'ha d'oblidar que Ics tennes ro1nanes son un conjunt de construccions (de din1ensions n1olt variables) on s'alternen sales de banys calents an1b altres de banys freds, juntan1cnt a1nb sales tèbies i de sudació. Actualinent l' à1nbit 17 se1nbla trobar-se cxen1pt de la resta de l'edifici, però les excavacions realitzades al darrers anys an1b pennès docun1entar l'existència de diverses habitacions al seu voltant. No s'ha d'oblidar que l'hipocaust, per la seva pròpia naturalesa, és una estructura que se situa per sota del nivell de circulació al qual va associat, i per tant si en el nostre cas el trobc1n pràctican1ent arrasat és fàcil ilnaginar que hagin desaparegut quasi totalinent les construccions veú1es, de les quals non1és s'han conservat part de les seves fonan1entacions. Així s'intueix un espai construït a l'est de l'hipocaust (àn1bit 18) i tres habitacions situades al nord (àn1bits 24a, 24b i 26). Els àmbits 17. 24a, 24b i 26 quedarien delimitats a l'oest per un mur actualn1cnt desaparegut i que tnantindria la niateixa alineació que el Jín1it oest de l'habitació 5. El fet que frag1nents d'aquest n1ur es continuïn localitzant en direcció nord. ens fa pensar que aquest seria un dels lí1nits de la vila. A l'est, tret de J'à1nbit 18, es dibuixa un an1pli espai (àn1bit 25) que se'ns 1nostra total1nent lliure d'estructures, a excepció d'una petita canalització que sortiria d'una estança encara no excavada situada justa al nord de l'à1nbit 26. Aquesta canalització, que aparentn1ent tindria una funció de desguàs, s'uneix a una altra que prové dels à1nbits 22 i 23 i que es dirigeix cap al barranc. Precisa1nent, aquest canal ens indica l'existència de dipòsits o piscines en l'àrea on es troben els à1nbits 24 i 25. just al costat de l'hipocaust. Aquesta és una zona on encara no s'han realitzat excavacions i que per tant dcsconeixe1n el seu lín1it nord. Els àn1bits 22 i 23 son un dels n1és peculiars dels que s'han docun1entat fins ara a la Llosa. Conserven, an1bdós, una pavin1entació en opus signi11u111 que presenten Ja característica de tenir la seva superfície inclinada de tal 1nanera que canalitzaria qualsevol líquid cap a la canalització ja csn1entada. l~' habitació 22, de planta pràctican1ent quadrada, niostra en cl seu extren1 nord dues estructures rectangulars de rudus, fets an1b còdols de nlitjanes din1ensions i que es poden interpretar con1 cl basan1ent a dos petits dipòsits. De fet, en el situat en l'angle nord-oriental s'ha conservat part de la seva pavin1entació al n1ateix te1nps que s'han docun1entat les restes d'una canalització que, d'aquest dipòsit, aniria cap a l'àn1bit 23 travessant el n1ur de separació entre les dues habitacions. Aquí, la conducció a1nplia la seva ,';ecció que es presenta de fonna rectangular a1nb una sèrie d'encaixos que fan pensar que, de fet, es tractaria d'una banqueta que recobriria aquest canal, dibuixant-nos cl que se1nbla ser una latrina. L,cs latrines d'època ro1nana acostun1en a ser sin1plcs bancs, on s'han realitzat els corresponents orificis, per sota dels q un Is hi ha una canalització d'aigua que s'encarrega de transportar els excren1ents fora de (11

l'edifici. És molt normal la simbiosi entre conjunt termal i latrines, j a que així s'aprofiten les infrastructures hidràu liques, tant les d'aportació d ' aigües com les d'evacuació d'aigües. En el nostre cas, el petit dipòsit situat dins l'àmbit 22 tindria les mateixes funcions que les nostre. cisternes i ' alimentaria de les aigües sobreres de les piscines de 1' ~1rea term al. De la mateixa fo rma, s' aprofita una única conducció per evacuar tant les aigües fecals de les latrines com les sobreres provinents dels àmbits 24 i 26. L ' única reform a documentada en aquest moment en la part sud de l 'edifici ja ex istent se situa dins l ' habitació 12. En aquesta se li afegeix una escala de tres graons feta amb pedra sorrenca en el lloc on, originalment, hi havia la porta al matei x temps que s'eleva el seu nivell de circulació fins assolir la mateixa cota que la de l'àrea on hi ha la latrina. Això segurament es deu a la intenció de donar un accés a l ' àrea term al des de l'edifici. No s' ha d ' obl idar que la diferència de cota de circulació que hi ha entre aquesta i el corredor és d'u ns 90 cm i ai xò implica buscar una so lució adient per poder salvar-la amb eficàcia i comoditat. Pel que fa a la qüestió cronològica, es pot assegurar que l ' àrea term al funciona fi ns a mitjan del segle II dC. És en aquest moment que es documenta l 'amortització de la canalització que ve dels àmbits 24 i 26 i l ' existència de diversos abocadors ceràmics de reduïdes dimensions en el que s' anomena àmbit 25. Queda encara per determinar si les reformes documentades d' i nicis del segle 11 dC es redueixen només a la con strucció del conj unt termal o si hi ha una reforma més aprofundida de la totalitat cie la vi l·la. Sobta que malgrat la capacitat cie portar a terme una millora com aquesta no es reflecteixi també en una millora substancial del condicionament intern de l 'àrea habitada. Això obre les por tes a l 'especul ació cie l ' existència d' un altre edifici , o ala, propers al j a conegut que presentés unes condicions de comfort més adients al que es podria esperar en una vil·l a romana dotada d'un conj unt termal. Això ve reforçat per la troball a del conjunt cie bronzesJ4 que impli ca un grau cie sumptuositat, que de cap manera es pol api ica r a les restes conegudes. Est i lísticament, aquest conjunt s' hauri a de datar a mitjan segle 11 dC i seria, per tant, coetani al moment documentat cie funcionament del conjunt termal. Que aquest hi potètic edifici35 s' hagués construït en aquest moment o durant la fase li és un fet que, ara per ara, no es pot determinar.

6.2.4 Fase II Cap a in icis o mitjan del segle Ill dC, la vil·l a romana de la Llosa pateix una gran i profunda transformació arquitectònica que ha de correspondre a un evident canvi en l ' ús de l' espai edi ficat. Evidentment es tracta d'un canvi substancial que afecta i a totalitat de la vi l·la, i no només a la part excavada, ja que va més enll à d' una mill ora o ampliació de l' àrea ja edificada. Efectivament, la inten sitat cl' aquestes reformes modifiquen no només la forma, sinó també l ' ús de les construccions ja ex istents, implicant alhora la necessitat cie l'existència d'altres construccions.

34. Que anava acompanyat , no oblidem. de restes de decoració parietal i d' un opus sec1i/e. 35. L' aparició de restes constructi ves alienes a la part excavada cie la vil·la. així com la troballa de 1esse/lae (petites peces uti litzades per construir mosaics), pràcticament asseguren la seva existè ncia.

62

El prin1cr fet a destacar consisteix, tal i con1 ja s'ha apuntat, en la pèrdua de l'Lís original de l'àrea tenrial, que ve aco1npanyada de canvis estructurals en la part original de la vil·la. Així, s'ha pogut docu111entar la reconstrucció total d'un tra1n del n1ur que dclin1ita pel sud cl corredor, reconstrucció que iinplica un cnderrocan1ent (casual o voluntari) previ de part d'aquest. Associat a aquesta reconstrucció hi ha la conipartin1entació del passadís, en tres àrees, anib la construcció de dos nous niurs de tal 1nanera que es subdivideix l'edifici original en dos clars sectors. En cl rnés oriental (el forniat per Ics habitacions 9, 14, 15 i 16) pràctica111ent no es docu111enten canvis estructurals d'importància, a excepció del paredat de la porta nord de l'àmbit 14, En l'altra part, per contra, els canvis són 111olt niés profunds i intensos. Es pareden Ics portes de les habitacions 12 i 13, anul·lant-se així l'accés al que havia estat l'àrea tcnnal i convertint aquestes dues habitacions en sengles espais tancats. Paral·lelan1ent es rebaixa en quasi dos n1etres el sòl de l'habitació 11, que roinan oberta a la n1eitat oest del corredor. La darrera de les transfonnacions docun1entades és la construcció d'un rodapeus o junta de secció convexa, feta an1b opus coe111e11ticiun1, en la base externa dels 1nurs que deliinitcn el gran pati. Aquest rodapeus podria respondre a la voluntat de reforçar i i111pcrnieabilitzar la part inferior del niur nieridional de la vil·la, seguran1cnt per afrontar algun prob1e111a ocasionat per la seva situació i proxin1itat a Ja línia de costa. La funcionalitat concreta d'aquests canvis se'ns escapa, però scn1bla evident que aquests i111pliquen que en l'àrea actual1nent excavada es realitzava una funció de tipus industrial o d'e111111agatzen1atgc, an1b Ja conversió de part dels espais en el que scn1blen ser dipòsits. De totes nianeres, aquests, difícil1nent podien estar destinats a líquids, a causa de la penncabilitat dels pavin1ents (fets anib terra batuda) i del substrat geològic existent. Els únics indicis de l'activitat que aquí es realitzava era una ho1nogènia capa de sorres de platja, d'uns 25 cn1. de gruix. que s'estenia per tot el corredor a l'oest de l'àn1bit 7. Associat a aquestes sorres havien aglon1eracions de paquets d'argila crua que varen resultar ser, en gran part, tegulae sense coure, algunes de les quals estaven arrepenjades verticalinent als 111urs. Tan1bé, però ja dins els nivells de farcin1ent del forat de l'habitació l l, es van localitzar diversos ele1nents latericis crus. Pel que fa al que havia estat l'àrea tennal en la fase anterior, tots els indicis apunten a que estava abandonada, o ahncnys que havia perdut la seva funció original. La colrnatació de la conducció d'aigua ja és prou significativa pel que fa a la fi d'ús de la latrina i de la eli111inació de l'aigua sobrera, al niateix te111ps que el tancainent de l'accés a l'habitació 12 elin1ina el sentit original de la circulació dins d'aquesta ürea. No es pot descartar de cap n1anera un ús divers de Ics estructures, però sigui quin sigui no se'ns ha conservat cap niena d'indici al respecte.

6.2.5 Fase Ill En cl prinicr quart del segle IV dC, tota aquesta àrea pateix una altra transfor1nació arquitectònica, aquest cop, però, 1nolt niés extensa que l'anterior i que coniporta un altre canvi substancial en l'aspecte general de la vil·la. La cronologia ve inarcada, sobretot, per l'aparició dins el sedi1nent de ceràiniques fines d'iniportació

63

africana, en concret les formes H ayes 58b i H ayes 61 en TSA D , que es daten cli ns la primera meitat del segle IV dC. D ' aquest moment es documenta un a intensa aportació cie sediments antròpics, i cie form a totalment intenc ionada, que co lm aten la totalitat dels àmbits ex isten ts, així co m l 'es pai ober t al sud cie l 'edifici . E videntm ent el que es buscava amb aquesta aportació cie materials era elevar el nivell cie circulació en general fi ns a una cota qu e ens és desconeguda. Per realitzar- ho es van utilitzar un seguit cie restes constructives provinets, almenys parc ialment, d'a lgun edifici derruït di fe rent de l que fins ara hem estat parlant. Dins d ' aquests rebliments es local itzen fragments cie decoració pic tòrica, ci e paviments, murs tipològi cament diversos al s actualment visibles, tegulae i imbices, etc. L'estudi d'aquests elements han permès documentar l 'exi stència durant la fase anterior d' un triclinium, ai xí com la seva decorac ió mural i parietal. Junt amb aquest material s es va trobar el conegut conjunt cie bronzes, que possiblement formava part dels elements mob les d 'aquest triclinium. Aquest conjunt el configuraven diversos elements d' il·luminació, entre els que s'ha cie destacar una estàtua, un lampadari i una ll ànti a, una pàtera decorada, diversos contenidors, una espasa cie ferro i altres. L a pròpia exi stència i composició heterogènia d'aquest farciment ens indica que en aquest moment s'estan realitzant intensos treballs constructi us i cie clesenrunament a tota l ' àrea cie la Llosa i que aquests es fan sota un proj ecte general. L 'alçament del nivell cie ci rculació respon, en últim terme, a una replanificació cie l 'espai que implica la construcció d' un nou edifici sobre les restes cie l 'anterior que òbviament s' ha hagut cie desmuntar en major o menor grau. Així, s' ha pogut documentar la realització de noves estructures i el realçat cie part dels murs, configurant una construcció d ' unes dimen sions segurament més reduïdes i amb una pl anta parcial ment definida. Es dibuixa ai xí un ed ifici de planta rectangular, amb clos cossos, form ada per les habitacions 6, 7, 8, 11 , 12 i 13. D 'aquestes destaca la número 8, que segurament funcionaria unitàriament amb la número 7, ja que presenta una planta absidal. E l mur cie delim itació nord del gran espai obert continua func ionant, amb l 'afegit d ' una estructura rectangular d 'opus caementicium que hauria estat revestida de carreus i cie la qual desconeixem totalment la seva funció. L a construcció d ' un nou mur a l 'est d'aquest espai ens indicaria la continuació de l'edifici en aquesta direcció. La resta cie l'espai quedaria lliure cie construccions noves, encara que no es pot descartar la seva reutilització. Aquest fet es pot comprovar en l'espai situat al nord-est del nou edifici, on apareix una petita àrea sepulcral amb quatre enterraments documentats, un dels quals estari a enmig cie l ' antiga cutina. En l ' interi or cie l 'hipocaust es va localitzar un retall que tant per la seva planta com per les seves dimensions podrien correspondre perfectament a una fossa d' inhumació infantil, extrem aquest que no es pot confirmar ja que en el seu interi or només van aparèi xer escassos fragments molt alterats d'ossos. Pel que fa a la seva tipologia, les tombes localitzades s'adscriuen a tres categori es: cai xa d'obra, contenidor amfòric (cie procedència afri cana i tarraconensa tardana) i fossa simple, sense que en cap cas s' hagi conser vat la coberta original. L es inhumacions presentaven una orientació diferent (tant en sentit nord-sud, com est-oest) . En el seu interior es constata la presència, en tres dels quatre enterraments local itzats, cie deposicions individuals. E n l 'altre, que seri a la tomba feta amb cai xa

64

d'obra, varen aparèixer ducs inhu111acions, trobant-se la que ocupava una posiciú ¡)rí n1ària con1pleta111ent arraconada respecte a la que fou dipositada an1b posterioritat. Pel que fa a evidències assin1ilables a la indun1entària o abillan1ent personal, sols s'ha pogut docu111entar Ja seva existència en un enterrainent, en l'interior del qual es van recuperar algunes peces de bronze (una sivella de cinturó an1b ornainentació orbicular, tres braçalets an1b decoració incisa de tipus geon1ètric, un anell, una possible arracada i restes indetern1inats que podrien fonnar part d'una caixa de petites di111ensions, així con1 diverses denes de collar de pasta vítria). Pel que fa a la seva adscripció cronològica, tant l'estratigrafia con1 els niaterials localitzats ens indicarien que aquesta àrea sepulcral estaria en funcionan1ent entre finals del segle V dC i el segle VI dC sent aquesta darrera cronologia l'últin1 període docu1nentat de funcionan1ent de la vil·la de la l....Josa.

6.2.6 Fase Illb Aquesta fase ve definida per la docun1entació de diverses activitats extractives docun1entades en els sedin1ents forn1atius de la ü1se lila. Les excavacions arqueològiques han pogut constatar l'existència la extracció i recuperació de diverses restes arquitectòniques durant la darrera f-~tse de vida del jaci111ent. Així, s'ha pogut docun1entar Ja realització de diversos forats per tal de recuperar els carreus existents en diversos punts de la vil·la. Això es fa palès en el 111ur 111eridional de l'à111bit 10, que presenta diversos talls de secció còncava, dels quals 1101nés se n'han conservat dos, un en cada extren1. Aquest seccionan1ent va ser tan intens que va fer que una part del n1ur caigués de costat. 'fan1bé s'observa un fenon1en sin1ilar en l'estructura de cae111entici11111 existent a l'oest de l'à111bit l, que presenta les en1pren1tes de diversos carreus que el recobririen per la seva cara occidental. Es fa difícil situar cronològican1ent aquest 1non1ent que, en tot cas, sen1pre s'ha de situar dins l'Antiguitat 1~ardana. Els n1aterials recuperats dins els farci111ents d'aquests retalls són pràctican1ent idèntics als localitzats dins els nivells de la fase Illa, fet que ens indica que varen ser coln1atats an1b la 111ateixa terra que es va extreure en fer-los. Estratigràfican1ent ha de ser, per força, posterior a aquest 111on1ent, però l'absència de cap ele1nent cronològic posterior al segle VI dC ens n1arcaria el lín1it unte quen1. No es pot descartar que sigui coetània al funcionan1ent de l'edifici de la darrera fase, ja que l'activitat espoliadora se centra, encara que no cxclusivan1ent, fora de la nova àrea construïda. Si fos així, podria correspondre a alguna activitat edilícia de la qual no ens n'ha quedat cap vestigi. No cn1 d'oblidar que entre inicis del segle !V dC (moment de construcció de l'edifici de la fase Illa) i el segle VI dC (moment a partir del qual ja no es docun1enta cap tipus d'ocupació hu1nana) hi ha un període de niés de 200 anys, dels quals en desconeixen1 la dinàn1ica. A111b aquestes evidències s'acaba la docun1cntació de l'ocupació hun1ana cie l'àrea de la Llosa. A partir d'un 1no1nent indetenninat que s'hauria de situar entre els segles VI i VII dC, la Llosa queda con1pletan1cnt abandonada fins a època n1oderna, n1on1ent en què es docu111enta l'ús agrícola d'aquest espai an1b el seu terrassan1ent. Els treballs arqueològics tan1bé han pogut con1provar l'existència d'una o niés grans riuades provocades pel desbordan1ent del barranc de Ja Verge del Ca1ní i que han 65

afectat en gran manera la part més oriental del j aciment. Destaca, en concret, la documentació d ' un a d'aquestes riu ades, que s' hauri a de situar entre el segle XlX i el començament del XX, que va colm atar el que sembla que seria l ' antic traçat de la riera, situat més a prop de les restes del que ho fa actualment. De fet, tan t les excavac ions arqueològ iques com els diferents sondej os realitzats han permès identi ficar la llera d' un barranc que creua en sentit nord-oest sud-est l 'àrea tancada i que actualment està totalment col matada de sediments al·l uvial.. L'efecte erosiu d'aquestes riu ades es pot comprovar, obretot, en l 'extrem oriental del jaciment, on les estructures apareixen tallades en forma cie tascó i on s' han documentat diversos paquets de graves i sorres d'aportació hidràuli ca. És significati va l 'ex istència d'un canal que retall a el s sediments i estructures arqu eològiq ues que es dirigeix cap al mar en direcció sud-oest, ent el responsab le de la desapari ció de Ics estructures cie l'àmbit 2. Un cop superada aquesta gran inu ndació es torna a regul aritzar el terreny per posar-lo altre cop en conreu. i roman ai xí fins a la dècada dels 80 del seg le XX, moment en el qual s' inicia en profunditat l ' ús turístic i lúdic de la zona cie la Llosa i. de manera paral·lela, els treballs d' investi gació arqueològica.

6.3 Tècniques constructives i materials Joan Me11cho11

6.3.1 Aspectes generals Quan es parl a d' hi stòria de l 'arqu itectura hi ha un referent que no podem ni hem d'obviar: l' arqu itectura romana. A utomàticament ens venen al cap les grans construccions, els amfi teatres, els circs, les termes, les murall e , els aqüeductes, les obres d'enginyeria, els ordres constructiu s, els mosaics, etc. Una mun ió d'exemples que ens fan aixecar el cap quan els tenim al davant o ens fan córrer la imaginació en pensar en la seva monumental itat, en el seu luxe quan empraven els marbres i pedres de diferentes qualitats i colors. L a tècni ca en l'arquitectura i l 'enginyeria romane han estat sovint explicades per la capacitat d 'adaptar i perfeccionar els conei xements que Roma va anar adquirint al ll arg cie les seves conquestes. El ll egat grec, l 'etru sc, púni c, els sistemes cons tructiu s dels pobles conquerits, les influènc ies ori entals, i òbviament la perícia i intel·ligència dels constructors romans van permetre aplicar unes solucions constructives i unes tècniques eclilície que en bona part han estat vigents fins le noves tendències arquitectòniques d'època contemporània i en especial la utilizació de nous materi als com el ferro, el ciment o el vidre. Però al cos tat d 'aquesta arquitectura monumental , d'aq uests grans edi ficis públi cs, dels aqüeductes, vies, termes i mural les, hi ha una arqu itectura romana mo lt més quotidiana, molt més abasti ble, és la que ens trobem en les construccions cloméstiques, en força vil·les rural s i els habitatges urbans i suburbans. Aquesta arquitectura ha estat massa sovint menystinguda davant Ja magnificència dels grans edificis, cie manera que no se li ha donat l' atenció que es merei x. Però és la

66

niés abundosa i a un tenips ens ofereix una sèric de dades que ens n1ostrcn. collVL'lli cntnient estudiades. el dia a dia, la saviesa dels n1cstrcs d'obres ron1ans, d'aquells que van construir els habitatges de la gent del seu te1nps. de Ja seva època. l...,cs excavacions dels darrers anys han pern1ès d'estudiar una part significativa del jacinient arqueológic de la Llosa, i encara queda niolta feina a fer. L'estudi del conjunt ens perniet definir una sèrie de fases constructives, cadascuna anib les seves característiques tècniques. Passcn1 ara a fer un tast de coni construïen els habitants de les nostres contrades a l'antiguitat. l-len1 de fer, però, algunes observacions prèvies. En prin1cr lloc. i con1 ja s'ha anat conicntant, concixcni una part del jacin1cnt i de vegades le,.., restes q uc ens han arribat es troben en un estat precari, de n1anera que la infonnació no és co1npleta. Per altra banda la diferenciació i J'üs d'una tècnica constructiva detern1inada pot ver donada per diferents factors. Priniera1nent la diferencia cronològica pot ser un elcn1ent detcrniinant, però tanibé els n1aterials a l'abast i la funcionalitat de cada estructura, no serà cl niateix un 1nur de ü1çana que un n1ur de cúrrega o un envà: no tindrú el niateix trancanient una porta que un pas o una sèquia per dur aigua que un desguàs d'aigües negres. Així doncs, per entendre els canvis de tipus constructiu, haureni de tenir en con1ptc fr1ctors con1 Ja cronologia, la funció de l'estructura, les seves característiques tècniques de \'estructura (111aterial, aparell constructiu. fonanientació. etc.) i les de les obertures.

6.3.2 Perioditzacions 6.3.2. J Fnse O Més aniunt s'ha conientat que la fase O és el prinier 1non1ent d'ocupació conegut fins ara del lloc on tcnini la vil·la de la l~losa, que es data entre n1itjan del segle I aC i època d'August. Tan1bé hcn1 dit que es tracta d'un nion1ent del qual ens han arribat unes restes n1olt escadusseres. Constructivanient hi ha dos clenients a con1entar: cis pocs niurs que han arribat, cap evidència de pavin1ents o altres estructures, i l'existència d'una sèrie de retalls en el nivell geològic, la funció dels quals no s'ha pogut establir. l,cs restes de niurs què ens han arribat són tra111s d'uns cinquanta centínietres d'ainplada fonnats per còdols lligats an1b fang. Es tracta doncs d'uns n1urs senzills que aprofiten els 1naterials a l'abast: l'argila de l'entorn i la pedra procedent del barranc de la Verge del Can1í. Aquests niurs s'assenten clirectan1cnt sobre cl terreny. Sobre el sòl prèvian1ent aplanat. Es disposaven els còdols de riu i pedres an1b una cara plana, sigui natural o feta a cop de 1naceta, al paranicnt del niur, i en alguns casos pedres calcàries de fonna niés o nicnys poligonal an1b una cara plana al paranient. Si restava un petit espai entre els dos para1nents del niu1~ aquest s'oniplia an1b reble i argila. Les característiques de l'estructura, anib pedra sense desbastar f~1n que restin espais niés o nienys an1plis entre les peces, que tan1bé s' 01nplin a1nb reble o anib fang. Les característiques d'aquests niurs i cl seu estat de conservació no ens penneten saber si les cares estaven arrebossades, sigui a1nb niorter de calç o fang, i si la resta 67

del mur es con formava amb pedra fins l'alçada de coberta -en cas d'ex istir- o si tenia un segon còs de tàpia o tova. A l 'oest de la vi l·l a les darreres ca mpanyes van l ocal it zar una estructura de còdols, aquesta vegada dins una potent rasa de fon amentació. E s tracta d 'una construcció en ela, documentada parcialment, la funció de la qual hauria de pendre's en un principi com un fonament d'una edi ficació aparentment d' una certa entitat. Per la seva obra es van utilitzar pedres de tarnany mitj à sense una disposició específica, unides per fang. Veiem corn les característiques constructives d' aquesta fase es corresponen a un establi ment senzi ll, sense gaires ambicions arquitectòniques, l' incipit d ' un assentament humà que neix amb uns recursos lim itats i es dedica a aprofitar el que l'entorn li ofereix. Quant als retall s als quals hem al·ludit, ara per ara no els hi podem donar una exp licació sati sfactòri a. Tal vegada podriem par lar de petits punts per extracció de terra o fang per les construccions, sigui per unir les pedres, sigui per estructures de tàpia, poster són clots produïts en arrancar alguns arbres abans de constru ir. Aquests retalls de planta no definib le i de funció no aclarida s' han detectat en altres vi l·les romanes, com la de l' Hospital, al M orell o la dels Tolegassos, a Girona, sense que hi hagi una expli cació sati sfactòri a a la seva funcionalitat (Codex 1997, Casas 1988).

6.3.2.2 Fase JA H em anomenat fase JA el pri mer gran moment construc ti u que coneixem a la vil·la de la Llosa. Es forma per un seguit d'estances al voltant d' un espai obert a la banda de migjorn. El primer que hem de tenir en compte és l 'especial orografia del lloc, amb un cert desnivel l que obl igari a a rea litzar un conju nt d'actuacions prèv ies com el rebai x d'alguns punts del terreny i el terraplenat d 'altres a fi i efecte de regularitzar la zona en nivells o terrasses . Ai xò es palesa especial ment en els sectors 1800 i 600- 16001200 on es veu el fort desnivell existent. El següent pas a fer seri a el replanteig d'obra a fi i efecte de començar a traçar les grans líni es de la construcció i planificar la planta de l'edi fici. En el nostre cas, la permanència de les al iniacions, j a des de la fase O, i en especial de les l a, l b i 2 ens mostren un clar sentit unitari en cadascuna de les fases constructives, ta l i com es veu en les orientacions dels murs en cada fase. A ixí caldria un pri mer treball topogràfic util itzant aparells com la g roma i el corobate, que permitrien, junt al cordill i j alons, establir el replanteig d'obra, a l 'esti l del que encara es veu en les obres quan es fan amb camilles, tipus de treball que es va perdent davant la potència de la topografia làser. És possible que bona part del repl anteig de l' obra es realitzés a base d'escaires i pl omades i potser els ll eugers probl emes d 'exactitud portéssin què algunes de les estances no siguin per fectament ortogonals (sectors 1300, 1700, 400, 1400, 900). Dins Ja construcció dels murs de la fase !A observem la uti li tzaci ó preponderant del morter de calç mitjançant la tècnica de l'encofrat, que hem conegut genèricament com opus caem enticium. Per a la construcció romana mi tj ançant l ' ús de l'opus caementicium cal comptar amb àrids -arena, grava- pedra (caementa) i calç. L a fabricació de la calç (catx en

68

llatí) es realitza 1nitjançant la calcinació de la pedra calissa a una te1nperatura de 1000º C, operació 1nitjan~·ant Ja qual es perd el gas carbònic. El producte sortint és l' ano111enacla calç viva, que es presenta en fonna de pedres polvoritzables en superfície que una vegada hidratades s'aconseguiex l'aglo1nerant que coneixern con1 calç apagada o calç a111arada, n1itjançant la dissolució en aigua. Per la seva producció es cre111ava la pedra calcària dins de forns, de característiques similars als de terrissa (Adam 1996, 69-76). Una vegada obtinguda la calç, i un cop a1narda, es n1escla an1b un desgreixant, l'àrid, i aigua forn1ant-se una 1nassa hon1ogènia que es coneix con1111ortoriurn, n1orter. En aquesta barreja la funció de !a calç és fer d'aglon1erant i la de l'àrid evitar que an1b l'assecatge de la pasta s'esquerdi o s'alenteixi 1nolt cspecial!ncnt en condicions d'altra huniitat o poca circulació d'aire. La calç sense desgreixant, que es coneix coni a calç grassa s'utilitza en casos n1olt concrets, con1 la vorada dels junts entre carreus, on es necessita poca pasta però anib gran poder de lligada. El percentatge entre la calç i l'àrid donarà