La regulació de la categorització dels establiments de turisme rural a Catalunya

La regulació de la categorització dels establiments de turisme ! rural a Catalunya! !

! ! !

! !! !!! !! !! Bases Jurídiques per a la Gestió ! del Turisme Cultural! Màster en Turisme ! Cultural 2013-2014! Universitat!de Girona! ! !1 Oriol Abulí Vergés

Índex!

! ! 1. Introducció!

4!

2. Metodologia!

6!

3. El turisme rural i la seva situació a Catalunya i Espanya!

7!

4. La legislació en turisme rural!

9!

5. Com s’aconsegueix la categorització per espigues!

14!

6. Anàlisi i detalls de les espigues en el territori català!

16!

6.1. La tipologia en les espigues!

16!

6.1.1. El color !

16!

6.1.2. Nombre d’espigues!

16!

6.1.3. Tipus d’establiment de turisme rural!

17!

6.2. Les espigues al territori català!

18!

7. Utilitat, avantatges i inconvenients de l’espiga!

19!

7.1. Utilitat!

19!

7.2. Avantatges i inconvenients de l’espiga!

19!

8. Comparació amb un altre model de categorització: Galícia i arreu! 21! 8.1. Galícia!

21!

8.2. Altres països i el seu sistema!

23!

9. Valoració, conclusions i propostes!

25!

10. Bibliografia!

27!

10.1. Pàgines web!

27!

10.2. Documents !

27! !2

11. Annexos!

29!

11.1. Característiques requerides als establiments de turisme rural segons nombre d’espigues!

29!

!3

1. Introducció

! El turisme rural és sens dubte un element clau en el sector d’allotjament a Catalunya i molts territoris del món. Des de la dècada dels anys 80, Catalunya ja ha disposat d’establiments que oferien aquest servei alternatiu als hotels, apartaments, càmpings i habitatges d’ús turístic. Avui és un dels productes turístics més prometedors, amb més de 2.000 establiments que s’han diversificat en dos grans grups: l’allotjament rural i l’agroturisme. !

! No podem parlar de turisme rural sense pensar en l’entorn. L’oferta complementària a l’allotjament per se s’ha convertit en tant o més important que aquest. Observem, doncs, activitats de convivència amb propietaris de la casa, si és un establiment tipus casa compartida, o serveis d’hípica, senderisme o, en ocasions, una voluntat de desconnexió i relax sense gaire més que demanar per part de la motivació dels turistes.!

! Quan parlem de la gestió turística del turisme, hem de pensar en l’any 2010, quan el consorci Turisme de Catalunya va deixar de ser l’òrgan encarregat d’aquesta funció, i es va crear l’organisme que avui coneixem com l’Agència Catalana de Turisme, també depenent de la Generalitat de Catalunya. En la Llei 15/2007, de 5 de desembre, s’estipula la funció d’aquesta. La principal funció, òbviament, és promoure Catalunya com a destinació turística de referència.!

! !4

En aquest treball es pretén analitzar la situació del turisme rural català, especialment a partir de la legislació i categorització dels establiments que ofereixen aquest servei. Inicialment, es farà una enumeració de normativa respecte el turisme rural, per passar a concretar els passos que implica aconseguir aquesta categoria (espiga/es). Més endavant es realitzarà un anàlisi de les espigues al territori català, la seva utilitat i es compararà amb altres models autonòmics de categorització, just abans d’arribar a les conclusions i propostes per al territori català.


!5

2. Metodologia ! Gràcies a l’aportació a classe de “Bases Jurídiques per a la Gestió del Turisme Cultural” en forma d’exposició oral sobre el tema, el treball compta amb un recorregut de recollida d’informació previ a aquest. En l’exposició, juntament amb un company de màster, vaig poder exposar el cas català abans que s’exposés el cas gallec. És per això que un dels casos comparats amb les espigues catalanes és el d’aquella comunitat autònoma. !

! A més d’aquesta informació, s’ha pogut aprofundir en una exposició que exigia una certa concisió i síntesi. La majoria de la informació prové de la proporcionada per la Generalitat de Catalunya al seu web oficial, i també cal destacar-ne d’aquest el Portal Jurídic. A tot això, cal afegir-hi un marc teòric preestablert gràcies al coneixement i estudi anterior al màster de la Llei de Turisme de Catalunya, concretament durant les assignatures Dimensió Jurídica del Turisme i Gestió d’Allotjaments i Restauració del Grau en Turisme 2009-2013 també cursat a la Universitat de Girona.


!6

3. El turisme rural i la seva situació a Catalunya i Espanya

! A Catalunya hi trobem avui en dia uns 2.000 establiments de turisme rural registrats a la Direcció General de Turisme. Si en comparem les pernoctacions amb altres comunitats autònomes espanyoles, ens trobem amb que Catalunya és la segona (dades any 2013), amb un total d’un 11%, just per sota de Castella i Lleó, que en gaudeix d’un 18%, i per sobre d’Andalusia, que té un 9% d’aquestes.!

! Si analitzem les places de turisme rural a Espanya, ens trobem que entre 2001 i 2012 les places han estat sempre creixent, passant dels 43.000 als 142.209, tot i que amb una baixada a les 139.266 el 2013. Les pernoctacions anuals per plaça, tanmateix, han baixat en aquest mateix període, passant de les 84 (2001) a 50 (2013). I finalment, les pernoctacions han tingut una evolució més especial, arribant a un màxim de 7.938.623 l’any 2007, però baixat regularment fins als 6.912.636 l’any 2013 (tot i tenir un mínim de 3.600.000 l’any 2001). Aquestes dades coincideixen amb les elevades dades de turisme receptiu de 2007 al país.!

! Les activitats escollides pels viatgers a Espanya, pel que fa a preferències i consum turístic, són en rural, naturalesa, càmping i costa/platja. Trobem aquí uns !

!7

resultats lògics, tot i que hi ha un especial desinterès en gastronomia, compres i rutes, segons l’estudi realitzat per l’Instituto de Turismo de España. !

! A Catalunya, l’any 2013, les pernoctacions totals en establiments de turisme rural van ser de 734.900. Si analitzem les marques turístiques amb més pernoctacions, ens trobem amb els Pirineus, Costa Brava i Catalunya Central les que n’acumulen més. !

! Amb aquestes dades ens trobem amb una clara evolució del turisme rural cap a l’alça a Espanya. Catalunya, ara bé, també ha evolucionat fins al punt d’establir a partir de l’any 2013, segons la resolució EMO/362/2013 de 18 de febrer, que aprovà el model que establia els criteris per l’atorgament de categoria als establiments de turisme rural, a Catalunya traduïts en espigues. A diferència d’altres comunitats, a Catalunya aquesta categorització és opcional, tot i que al primer any ja s’hi van registrar uns 500 establiments, una quarta part del total.!

! ! ! ! ! ! ! ! !8

4. La legislació en turisme rural

! • En primer lloc, no pot faltar la Llei 13/2002 de 21 de Juny de Turisme de Catalunya. Defineix i classifica els establiments de turisme rural. Tanmateix, no es categoritza, sinó que només es classifica entre cases de pagès o allotjaments rurals. Puntualment, a l’article 39 se citen els allotjaments de turisme rural com una de les 5 modalitats d’allotjament turístic (juntament amb els establiments hotelers, els apartaments turístics, els càmpings i qualsevol altra que s’estableixi per reglament). Vegem els articles principals d’aquesta:!

! Article 49:! Concepte! Els establiments de turisme rural són establiments que presten servei d'allotjament temporal en habitatges rurals, en règim d'habitacions o de cessió de l'habitatge sencer, segons les modalitats i els requisits definits per reglament.!

! Article 50:! Classificació! 1. Els establiments de turisme rural es classifiquen en els dos grups següents:! a) Cases de pagès.! b) Allotjaments rurals.! 2. S'han d'establir per reglament les característiques pròpies de cada un dels grups a què es refereix l'apartat 1 i els requisits que han de complir els establiments que s'hi vulguin incloure. En qualsevol cas, els titulars de les cases de pagès han d'obtenir rendes de l'activitat agrària, ramadera o forestal.! !9

3. Dins cada un dels grups a què es refereix l'apartat 1 es poden establir categories o modalitats, en atenció a característiques com l'emplaçament en zones determinades, la tipologia arquitectònica, l'antiguitat de l'edificació originària, l'obligació de la persona titular de residir a la mateixa explotació agrària o a la comarca, el nombre màxim d'habitants del nucli de població, tenint-ne en compte el caràcter rural, l'activitat agroturística, o altres d'anàlogues.! 4. No poden ésser qualificats en cap cas com a establiments de turisme rural els pisos, considerats com a habitatges independents, en un edifici de diverses plantes en règim de propietat horitzontal, on es presta el servei d'allotjament.!

! • Decret 159/2012 de 20 de novembre d’establiments d’allotjament turístic i d’habitatges d’us turístic. Classifica, defineix i estableix requisits i limitacions pel que fa a aquests establiments. En haver-hi una gran informació sobre l’allotjament rural, s’han escollit a continuació els que es creuen articles més importants. El contingut ocupa tota la secció IV del decret.!

! Article 53:! Definició i classificació: Són establiments de turisme rural els que defineix l’article 49 de la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya.!

! Aquests establiments estan situats en el medi rural, dins de nuclis de població de menys de 2.000 habitants o bé aïllats (fora de nucli), integrats en edificacions preexistents anteriors a 1950, respecten la tipologia arquitectònica de la zona i compleixen amb l’exigència de tranquil·litat i integració en el paisatge, en els termes i les condicions que prevegi a aquest efecte l’ordenació urbanística.!

! !10

No poden ser considerats en cap cas establiments de turisme rural els ubicats en pisos, considerats com a habitatges independents en un edifici de diverses plantes, en règim de propietat horitzontal.!

! Els establiments de turisme rural es classifiquen en els dos grups següents:!

! a) Cases de pagès1.!  

b) Allotjaments rurals2.!  

! Article 58:! Identificació: a efectes d’informació per a les persones usuàries, els establiments de turisme rural han d’estar convenientment senyalitzats amb el distintiu “TR”, les característiques del qual estan publicades al web del departament competent en matèria de turisme.!

1 !

Les cases de pagès o establiments d’agroturisme són aquells en els quals la persona titular, pagès o pagesa professional, obté rendes d’activitats agràries, ramaderes o forestals, d’acord amb els criteris normatius del departament competent en matèria d’agricultura, ramaderia i explotacions forestals, i on les persones usuàries poden conèixer les tasques i activitats pròpies de l’explotació agrària a la qual estan vinculades. ! 2

Els allotjaments rurals són aquells establiments en què la persona titular no està obligada a obtenir rendes d’activitats agràries, ramaderes o forestals, però ha de residir efectivament o bé a la mateixa comarca, als municipis limítrofs de la comarca, o bé a l’habitatge, depenent de la modalitat. !11

A continuació, trobem una sèrie d’especificacions sobre la modificació d'aspectes de l’establiment (art. 59), requisits tècnics de les masies i les cases de poble compartides (art. 60), requisits tècnics de les cases de poble independents i les masoveries (art. 61), capacitat (art. 62), limitacions (art. 63), serveis (art. 64) i terminologia (art. 65).!

! Cal dir que aquest Decret modifica el Decret 183/2010 en els següents termes pel que fa a establiments de turisme rural:!

! També s’introdueixen diverses modificacions en la regulació dels establiments de turisme rural, les quals tenen per objectiu eliminar barreres d’accés a l’activitat mantenint alhora les característiques intrínseques d’aquesta modalitat d’allotjament turístic. Cal recordar, tal com esmentava el preàmbul del Decret 183/2010, de 23 de novembre, que les característiques i els requisits d’aquesta tipologia d’allotjament responen a una oferta turística basada en la proximitat i autenticitat de l’oferta, la qual cosa obliga a garantir una atenció personalitzada i una relació directa i propera entre la persona titular i les persones usuàries. Per això, a més dels requisits de tranquil·litat i integració en el paisatge que cal exigir a aquest tipus d’establiments, també cal limitar l’explotació a un nombre màxim de places entre totes les modalitats, atès que aquesta mesura és necessària per garantir una relació pròxima i directa amb la persona titular de l’establiment. Les novetats introduïdes en la regulació que incideixen en l’objectiu de facilitar l’accés i el desenvolupament d’aquesta activitat són la reducció dels requisits de capacitat mínima, la possibilitat que les persones jurídiques puguin ser titulars d’allotjaments rurals, que pugui haver establiments de turisme rural dins nuclis de població de menys de 2.000 habitants, i, en les modalitats de masoveria i casa de poble independent, l’eliminació de l’exigència que la persona titular hagi d’estar empadronada com a mínim tres anys per poder accedir a l’activitat.! !12

• ORDRE EMO/418/2012, de 5 de desembre, d’estructuració del sistema català de qualitat turística. En aquesta ordre s’aproven els passos per a la categorització dels establiments. Vegeu apartat 4 del treball per conèixer-ne els detalls d’aquests passos.!

! • Resolució EMO/362/2013 de 18 de febrer, aprovant el model que estableix criteris per atorgar la categoria als establiments de turisme rural, en forma d’espigues. Cal destacar el següents documents citats a la resolució que estableixen els criteris per l’atorgament de categoria als establiments de turisme rural (en el primer dels cinc punts de la resolució):!

! I.

Manual de consulta d'establiments de turisme rural: masies i cases de poble independents.!

II. Qüestionari d'avaluació d'establiments de turisme rural: masies i cases de poble independents.! III. Manual de consulta d'establiments de turisme rural: masies i cases de poble compartides.! IV. Qüestionari d'avaluació d'establiments de turisme rural: masies i cases de poble compartides.!

! !

!13

5. Com s’aconsegueix la categorització per espigues

! Segons s’aprova en l’ORDRE EMO/418/2012, de 5 de desembre, d’estructuració del sistema català de qualitat turística, i tal i com cita la Guia d’establiments de Turisme Rural de l’Agència Catalana de Turisme i la web de la Generalitat de Catalunya en matèria turística, aquests són els paràmetres considerats per a l’obtenció de la categorització en forma d’espiga, d’una a cinc: !

! - Entorn de la casa rural i del propi habitatge.! - Estances interiors.! - Espai exterior.! - Mobiliari i dotació de la casa per a la prestació dels serveis que anuncia.! - Condicions de comercialització.! - Serveis (restauració, acollida, salut…) que ofereix al client.! - Activitats d’agroturisme, familiars, en el medi natural o culturals que s’ofereixen a les persones allotjades.!

! Per a obtenir l’espiga, això sí, s’ha de disposar d’una edificació (masia, masoveria o casa de poble), construïda abans de 1950, tot respectant la tipologia arquitectònica de la zona en la que es troba i oferir habitacions dins les diferents tipologies d’allotjament rural.!

!14

Amb la categorització, la intenció de l’Agència Catalana de Turisme és facilitar al viatger la tasca de trobar l’allotjament més adequat i ajustat a les seves necessitats. Per això també existeix la guia on-line creada per l’ACT, on es poden veure tots els establiments de turisme rural. !

! No obstant, si busquem allotjament rural de tot Catalunya, no el trobarem aquí. Posem pel cas que volem allotjar-nos a Besalú en un allotjament rural. A la mateixa guia citada no ho trobarem. Observem, doncs, com no tota la informació és proporcionada en aquesta web. Això sí, la guia d’establiments de turisme rural de la mateixa ACT potser ens proporcionarà més informació, ja que allà sí que hi apareixen tots els establiments amb espiga/es. En el cas de Besalú, malauradament tampoc hi apareix. Un altre gap pel municipi de la Garrotxa.


!15

6. Anàlisi i detalls de les espigues en el territori català

! 6.1. La tipologia en les espigues

! Per entendre les espigues repartides pel territori català, cal primer conèixer-ne la classificació. En primer lloc cal saber que les espigues es distingeixen per colors, nombre i tipus d’establiment de turisme rural. Aquesta tipificació encara les fa més categoritzadores, tot i que, segurament, aquests primers anys faltarà aclarir una mica què significa, sobretot, el color i la tipologia afegida a aquest.!

! 6.1.1. El color

! Les espigues poden ser de color verd o groc. Les verdes són per establiments d’allotjament rural, mentre que les grogues són per cases de pagès o establiments d’agroturisme. !

! Entenem per allotjaments rurals com a masies o masoveries destinades exclusivament a rebre viatgers. Aquestes ofereixen tot tipus de comoditats i una àmplia oferta de serveis. En definitiva, són espais limitats a l’allotjament des d’una perspectiva rural. D’altra banda, les cases de pagès pertanyen a pagesos professionals que duen a terme activitats agràries, ramaderes o forestals, i que combinen aquesta feina amb la recepció i l’acolliment d’hostes. !

! 6.1.2. Nombre d’espigues

! Segons el nombre d’espigues, els establiments tenen un

nom de categoria

diferent: bàsica, comfort, gran comfort, superior i superior premium. Aquesta !16

nomenclatura és, com es pot preveure, de més a menys espigues. Hi ha hagut el debat sobre la categoria més alta, la superior premium, ja que aquesta pot semblar més aviat un hotel de luxe que no pas un establiment “rural”, tot i requerir una edificació de valor arquitectònic exclusiu, catalogat com a bé d’interès cultural. !

!

Entre les principals diferències de les dues primeres categories, l’establiment confort inclou un piscina propera i zona exterior, un set de neteja més complet que la bàsica (a la casa independent), una barbacoa i un esmorzar més variat (dolç i salat, en casa compartida). Pel que fa a la casa gran confort, respecte la casa confort, té un aparcament proper, servei d’acollida, oferta d’activitats i esmorzar amb fruita fresca (en casa compartida). Si seguim pujant de categoria, en la casa superior, respecte la gran confort, té més activitats, aparcament propi, xemeneia, un bon equipament, una piscina pròpia, més activitats i mitja pensió (en casa compartida). Finalment, la més luxosa de totes, superior premium, té un valor arquitectònic exclusiu, aparcament cobert, piscina climatitzada i pensió completa (en casa compartida).!

! 6.1.3. Tipus d’establiment de turisme rural

! Independentment del color, els establiments amb espiga poden ser de dues tipologies: cases individuals, que ofereixen als hostes un ús exclusiu de tots els espais de l’habitatge, i cases compartides, en les quals les estances comunes es comparteixen amb els propietaris i altres hostes. !

! Si analitzem aquesta tipificació combinada amb el color, ens podem trobar amb 4 tipus d’establiments de turisme rural, segons la funció o tipus d’oferta, i 5 tipus !17

d’establiments segons el nombre de comoditats i amenities proporcionades segons la seva quantitat d’espigues.!

! 6.2. Les espigues al territori català

! El turisme rural que tots coneixem avui en dia va néixer la dècada dels anys 80. Durant aquests més de 30 anys, aquest tipus de turisme ha crescut i evolucionat, gràcies a l’autenticitat, el vincle amb el territori, la proximitat amb el client i la qualitat, basada en turisme sostenible, en un sentit econòmic i ambiental, i tot mantenint la identitat cultural i la voluntat de servei a la comunitat.!

! Com a element ben característic, cal remarcar com fins el novembre de l’any 2013 no hi va haver cap establiment que complís les característiques per ser valorat amb cinc espigues. Aquest establiment és situat a la comarca de la Garrotxa. La majoria d’establiments es situen a les dues i, sobretot, les tres espigues.!

! En l’any d’aparició de l’espiga, els més de 2.000 establiments de turisme rural ja registrats a la Direcció General de Turisme es van veure interessats en gran part per la nova categorització: més d’una quarta part d’ells la van acabar obtenint.!

! Aquest nombre d’establiments, molt gran per un territori com Catalunya, és segurament la raó per la qual ha portat a tenir aquesta necessitat de categoritzarlos mitjançant el que ha acabat essent l’espiga. !

! !

!18

7. Utilitat, avantatges i inconvenients de l’espiga

! 7.1. Utilitat

! A diferència d’altres tipus d’allotjaments, i establiments de turisme rural d’altres territoris, l’espiga és opcional, i els que escullen disposar d’aquesta ho fan per motius de millora, promoció i penetració en nous mercats. Tanmateix, no podem oblidar com el turista agraeix els detalls. El turista contemporani és aquell que disposa de molta informació, que l’analitza i utilitza per a escollir amb molt més coneixement que abans, quan els viatges es contractaven a través d’agències de viatge. El fet de tenir aquesta nova informació no deixa de ser una adaptació al nou mercat i més amb el nombre d’establiments dels que disposa el territori català.!

! 7.2. Avantatges i inconvenients de l’espiga

! Com en el cas d’altres categoritzacions d’allotjaments, la categoria exigeix el manteniment de les condicions de cada nivell d’establiment, segons el nombre d’espigues que reuneix. !

! Un dels avantatges principals és el fet de permetre identificar més ràpidament el nivell de serveis de l’establiment, cosa que al mateix temps familiaritza amb la categorització dels establiments turístics. Quan diem això, pensem en les estrelles dels hotels, i els restaurants amb les forquilles. A més, pel fet de tenir una altra “etiqueta”, a més de ja ser establiment de turisme rural, l’espiga implica avantatges promocionals per formar part d’aquesta xarxa. Estem parlant, per exemple, de la citada Guia d’Establiments de Turisme Rural de l’ACT. !

! Un dels principals inconvenients és que per mantenir aquesta categoria s’ha de pagar una quota per a una primera auditoria, a més de les futures revisions

!19

periòdiques. La primera auditoria costa al voltant de 200€, mentre que les revisions periòdiques, tenen un cost de 100€, aproximadament.


!20

8. Comparació amb un altre model de categorització: Galícia i arreu

! 8.1. Galícia

! Segons la Llei 14/2008 de Turisme de Galícia, cal destacar com la classificació dels allotjaments rurals és obligatòria. Una altra diferència és que les cases necessiten ser situades en nuclis rurals de menys de 500 habitants, a diferència dels 1.000 a Catalunya. Cal recordar que també poden ser situats en ubicacions aïllades de la població, però amb els altres requisits. Si observem el capítol 4.2, es classifica els establiments de turisme rural de la següent manera: !

! a) Hotels rurals.! b) Cases grans i cases pairals! c) Cases rurals! d) Altres fixats reglamentàriament!

! En les tipologies b) i c), l’allotjament pot ser de tres tipologies: per contractació individualitzada d’habitacions dins del propi habitatge unifamiliar, amb esmorzar inclòs; contractant un grup independent d’habitacions o apartaments; finalment, contractant de manera integrada l’immoble per ús exclusiu del contractant, en condicions, equip, instal·lacions i serveis que permetin la seva immediata utilització.!

! La legislació gallega també contempla els requisits d’instal·lació, funcionament i condicions mínimes exigides a cada grup, en el Decret 191/2004 de la Xunta. La classificació i modalitats d’explotació també estan incloses en el Decret, concretament en el capítol segon. Hi ha 4 grups: A, B, C i D: el primer referent a edificacions grans com cases pairals o “castelos” ja reconeguts per se per la Comunitat de Galícia; les cases de poble situades en un medi rural, com a casa rústica gallega; cases “labranza”, situades en medi rural i que a més d’allotjament !21

ofereixen agroturisme; finalment, pobles de turisme rural (entenent un mínim de 3 cases situades en el mateix nucli rural explotades de forma integrada i que pertanyin al mateix titular).!

! Ara bé, més endavant va aparèixer la Llei 7/2011, amb un canvi en la nomenclatura i el que incloïa cada grup: es divideix des de llavors en els grups I, II, III, IV i altres fixats reglamentàriament. Respectivament, es refereix a hostatgeries rurals (quan el titular i els familiars comparteixen l’ús de l’habitatge amb una zona dedicada als hostes i la seva oferta de serveis comprèn almenys la mitja pensió alimentària), cases pairals i altres edificacions singulars, cases rurals, llogarets de turisme rural i altres.!

! Al capítol quart, s’especifica com el distintiu dels establiments ha d’ésser de ceràmica amb unes mides concretes i el dibuix d’una petxina. En aquesta hi ha d’aparèixer el grup i tipus de casa: Pazo, Castelo, Mosteiro, Casa Grande, Casa Reitoral, Casa de Aldea, Casa de Labranza o Aldea Rural.!

! Ens trobem, doncs, amb una força diferent manera de categoritzar i regular els establiments de turisme rural, tot i que amb un major recorregut i una evolució de les categories que el fa probablement, un model més adaptat a les necessitats i requeriments d’aquest tipus de turisme. ! !22

! En el cas de Catalunya, cal tenir en compte com des de Galícia mateix s’ha observat com aquest model és interessant per a un territori com el gallec, i també com des d’altres territoris hi ha un interès en homogeneïtzar els territoris amb aquesta categorització. No cal dir que això seria un avantatge per al propi turista, ja que probablement té una certa desorientació a l’hora de canviar de territori i trobarse un model totalment diferent: espigues, grups, estrelles verdes… !

! Personalment, valoro positivament aquesta iniciativa que tot just comença a sonar i caldria fer-la més potent, establint una categoria comuna, però que pugui especialitzar-se lleugerament en cada territori segons les condicions com la demografia (per exemple, per establir un màxim d’habitants per nucli rural).!

! 8.2. Altres països i el seu sistema

! Si sortim del cas català i espanyol, a nivell europeu ens trobem amb una categorització entre 3 i 4 nivells. Ara bé, és força complicat comparar els sistemes entre els diferents països, tot i tenir el mateix o molt semblant nombre de nivells. Això es deu a la diferència en els estàndards de valoració. La majoria dels sistemes de valoració de qualitat o categoria utilitzen símbols relacionats amb la vida al nucli rural o la natura. Com hem citat abans, en alguns casos s’utilitzen estrelles, tot i que és una opció massa semblant a la indústria hotelera. A més, una gran part d’aquests són voluntaris, cosa que fa que els categoritzats no siguin tant representatius.!

! Si analitzem concretament països amb ja més tradició de turisme rural, ens trobem, per exemple amb Àustria, que té dos criteris per certificar la qualitat de cada establiment: la qualitat i productes de l’establiment, i la qualitat dels serveis. Es valoren amb un total de 120 criteris detallats que es valoren amb una puntuació de l’1 al 5. El símbol utilitzat en aquest cas són flors (margarites). És obligatòria !23

aquesta categoria, tot i que ser membre de l’organització que la proporciona és una opció voluntària. Si mirem el preu, costa 55€ la inspecció i assessorament.!

! En canvi, a Eslovènia, estableixen més criteris, un total de 17, entre els quals hi trobem calefacció i aire condicionat, possibilitat de caixa forta o aparença exterior de la masia/casa rural. No tots són obligatoris i, com a Àustria, la duració d’aquesta certificació té un màxim de 4 anys. Aquest cas, però, és més fàcil de confondre al turista, ja que es categoritza amb estrelles, d’1 a 4. S’estableix una mitjana de 150€ per a aquesta categorització.


!24

9. Valoració, conclusions i propostes

! Per resumir el que ens trobem a Catalunya és un molt recent (des de 2012) model de categorització d’establiments de turisme rural, amb una semblança al sistema hoteler. Per una banda està bé la familiarització que té el turista amb aquest sistema, tot i que amb el canvi en el símbol per l’espiga. Ara bé, hi ha dues maneres més de tipificar aquesta categorització, amb el color de l’espiga i si la casa és compartida o individual. En aquest sentit, pot ser que les 3 classificacions puguin confondre a l’hora de conèixer els detalls de cada establiment i potser aniria bé trobar una manera de fer-ho més fàcil tot plegat.!

! Tal i com s’ha esmentat abans, sí la valoració es basa només en el sistema català, no costa gaire de valorar positivament aquesta espiga. Ara bé, quan es tracta de valorar un conjunt de territoris, pot ser aconsellable tirar endavant aquesta homogeneïtzació de la categoria, que resulta ser l’espiga la més sonada.!

! En definitiva, el model català és encara molt jove i no es pot ser massa crític, però el que és inevitable és la dificultat de crear una guia amb totes les cases de turisme rural, ja que només una quarta part d’elles disposa de l’espiga, però d’altres que no en disposen tampoc estan íntegrament recollides en la guia de la Generalitat. Llavors ens trobem amb un gap que s’hauria de solucionar, ja que en ser registrades com a establiment de turisme rural, aniria bé classificar, com es fa en el cas de Galícia, aquests almenys en una categoria (anomenada “altres establiments reglamentàriament classificables”).!

! El que també és necessari citar és el fet que, encara que pugui semblar contrari a l’argument exposat anteriorment, moltes categories al final també ajuden a entendre més cada tipus d’establiment i la seva oferta turística.!

! !25

Les propostes són, en definitiva, una homogeneïtzació de la categoria, tot respectant aquesta clara realitat territorial més concreta, una manera de recollir més bé tots els establiments de turisme rural (amb espiga o no) en un web preferentment, i una constant relació institucional amb altres comunitats espanyoles i països com Àustria o Eslovènia, amb experiència en aquest camp, sobretot degut a la realitat de la seva societat. Fins i tot, per acabar, estaria bé fer enquestes especialitzades des dels mateixos establiments (cosa que podria facilitar la mateixa ACT) als seus usuaris per mirar de millorar cada establiment i el model en general.!

! Es podria dir que el sistema català és jove, però que per ser jove, té uns gaps que en el futur de ben segur es podran anar omplint.!

!

!26

10. Bibliografia

!

10.1. Pàgines web • Comunicatur. (2010). Espigues daurades i verdes per al turisme rural. Recuperat 10 febrer 2014, des de http://alturl.com/r4bey • Generalitat de Catalunya. (2013). RESOLUCIÓ EMO/362/2013, de 18 de febrer, per la qual s’aprova el model que estableix els criteris per a l’atorgament de categoria als establiments de turisme rural. Recuperat 10 febrer 2014, des de http://alturl.com/xe2yr • Agència Catalana de Turisme. Turisme rural. Recuperat 11 febrer 2014, des de http://www.act.cat/programes/turisme-rural/ • Generalitat de Catalunya. (2002). Portal Jurídic de Catalunya: LLEI 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya. Recuperat 11 febrer 2014, des de http:// alturl.com/seg3f • Generalitat de Catalunya. (2012). DECRET 159/2012, de 20 de novembre, d'establiments d'allotjament turístic i d'habitatges d'ús turístic. Recuperat 12 febrer 2014, des de http://alturl.com/zr7m6! • Institut d’Estadística de Catalunya. (2014). Turisme. Recuperat 20 març 2014, des de http://www.idescat.cat/economia/inec?tc=2&id=10! • derecho.com. (2013). RESOLUCIÓ EMO/362/2013, de 18 de febrer, per la qual s'aprova el model que estableix els criteris per a l'atorgament de categoria als establiments de turisme rural. Recuperat 26 març 2014, des de http://alturl.com/ qw96f! • Agència Catalana de Turisme. (2014). Coneix l’Agència Catalana de Turisme. Recuperat 31 març 2014, des de http://www.act.cat/qui-som/coneix-act/!

! 10.2. Documents • Agència Catalana de Turisme. (2012). Guia d’establiments de Turisme Rural / Guía de establecimientos de Turismo Rural 2012. Recuperat 12 febrer 2014, des de http://www.act.cat/wp-content/uploads/2012/06/GuiaTurismeRural.pdf • Instituto de Turismo de España. (2014). Plan Integral de Turismo Rural. Recuperat 20 març 2014, des de http://bit.ly/1lTMszK !27

• Solsona Monzones, J. (2009). Turisme rural: un model sostenible. Anuari de l’Agrupació Borrianenca de Cultura: revista de recerca humanística i científica, 20, 59-76. Recuperat 20 març 2014, des de http://alturl.com/espgh • Diario Oficial de Galicia. (2004). DOG Núm. 154. Martes 10 de agosto de 2004. Pág. 11.442. Recuperat 30 març 2014, des de http://alturl.com/zemgs • Diario Oficial de Galicia. (2011). DOG Núm. 216. Viernes, 11 de noviembre de 2011. Pág. 32964. Recuperat 30 març 2014, des de http://alturl.com/3kmb5 • Lauku ceļotäjs. (2008). Rural tourism quality (RTQ) State of Art. Recuperat 31 març 2014, des de http://alturl.com/oh7oy

! !

!28

11. Annexos

! 11.1. Característiques requerides als establiments de turisme rural segons nombre d’espigues

! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !29

! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !30

!31