La mort dels més joves en el món greco-romà: la representació de l\'infant a les esteles oxirrinquites, in, Castellano, Mascort, Piedrafita, Vivó (eds.), Homenatge al professor Josep Padró Parcerisa, Ex Aegypto lux et sapientia, Nova Studia Aegyptiaca IX, . BCN 2015, p. 165-180

000 portada homenatge_2_Homenatge 20/01/15 14:54 Página 1

ISBN 978-84-475-4199-7

NOVA STUDIA AEGYPTIACA IX

NOVA STUDIA AEGYPTIACA IX

9 788447 541997

Ex Aegypto lux et sapientia

Ex Aegypto lux et sapientia Homenatge al professor Josep Padró Parcerisa

Homenatge al professor Josep Padró Parcerisa

edició a càrrec de:

Núria Castellano, Maite Mascort, Concepció Piedrafita i Jaume Vivó

Universitat de Barcelona Generalitat de Catalunya Societat Catalana d’Egiptologia

Ex Aegypto lux et sapientia Homenatge al professor Josep Padró Parcerisa

COL·LECCIÓ NOVA STUDIA AEGYPTIACA I.

II. III.

IV. V.

VI.

VII.

VIII.

IX.

NOVA STUDIA AEGYPTIACA IX

Ex Aegypto lux et sapientia Homenatge al professor Josep Padró Parcerisa

edició a càrrec de:

Núria Castellano, Maite Mascort, Concepció Piedrafita i Jaume Vivó

Universitat de Barcelona Generalitat de Catalunya Societat Catalana d’Egiptologia Barcelona 2015

© d’aquesta edició © del textos © de les fotografies i dibuixos Disseny i composició Impressió Dipòsit Legal ISBN

4

Índex

Pròleg dels editors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

9

Prof. Dr. Josep Padró i Parcerisa o la lluita per l’Egiptologia a casa nostra Núria Castellano, Maite Mascort, Concepció Piedrafita i Jaume Vivó . . . . . . . . . . . . . . . . .

11

Publicacions de Josep Padró i Parcerisa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

25

ARTICLES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

47

Abdel-Rahman Ali ABDEL-RAHMAN The inscriptions of Shemanefer at Esna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

49

Bibiana AGUSTí i FARJAS Arqueologia funerària a la Necròpolis Alta d’Oxirrinc: la cripta 1 del Sector 26 . . . .

63

Paulino V. AMAT BARRIO La arquitectura funeraria del predinástico a las primeras dinastías . . . . . . . . . . . . . .

71

Hassan AMER Ptolémée II a Oxyrhynchos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

77

Luís Manuel de ARAúJO Estudo das múmias egípcias do Museu Nacional de Arqueologia: The Lisbon Mummy Project . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

81

Sydney H. AUFRèRE À propos du « Statut » des serpents d’après le Mythe de la Vache céleste, 56-62 . . . .

91

Juan Antonio BELMONTE AVILÉS, M. Carmen PÉREz DIE y Lucía DíAz-IGLESIAS LLANOS Astronomía y paisaje en Heracleópolis Magna (Ehnasya el Medina): un estudio de los templos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

107

Enric BONDIA i DOMPER Estelas funerarias tebanas de madera, de la dinastía XXII, dedicadas a Ra Harakhty

123

Bernat BURGAyA MARTíNEz Objectes de bronze del jaciment d’Oxirrinc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

135

5

ÍNDEX

Jordi CAMPILLO QUINTANA Oxirrinc, una experiència arqueològica extraordinària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

145

Núria CASTELLANO i SOLÉ Una màscara-elm de la tomba 23 d’Oxirrinc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

153

Dolors CODINA REINA La mort dels més joves en el món grecoromà: la representació de l’infant a les esteles oxirrinquites . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

165

Josep COMERMA El mestratge del Dr. Padró . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

181

Irene CORDóN SOLÀ-SAGALÉS Menka , una reina de la Dinastia II . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

183

Benjamí COSTA i Jordi H. FERNáNDEz Nous amulets d’argent amb iconografia egípcia i representant l’ull trobats a l’illa d’Eivissa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

193

Ola EL AGUIzy Une stèle de famille à Saqqara. Reconsidération . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

203

Hesham ELSHAzLy A new vision in the history of Henry Bey’s coinage . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

219

Marguerite ERROUX-MORFIN Souhaits de félicité végétale . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

233

Jordi H. FERNáNDEz, María J. LóPEz-GRANDE, Francisca VELázQUEz y Ana MEzQUIDA Un amuleto de tipología egipcia con inscripción púnica procedente de Ibiza . . . . . .

253

Mercè GAyA MONTSERRAT La substància djaret . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

263

Ona GISBERT PUyO El papel mágico de Isis: una aproximación a los embarazos, los alumbramientos y sus problemas derivados . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

273

Jean-Claude GOyON Nouvelles attestations du titre sacerdotal ZAq znTr n pr Imn (La cuve du cercueil de Nayef-tjaou-roudj du Museum d’Histoire Naturelle de Lyon) . . . . . . . . . . . . . . . . . .

281

Josep M. GÜELL i ROUS La Tomba del visir i Governador de la ciutat Rekhmire a Tebes (TT100) . . . . . . . . . .

289

Nadine GUILHOU Tendre le cordeau et dérouler la corde. Moment et vocabulaire de la première scène du rituel de fondation du temple égyptien . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

297

6

ÍNDEX

Miguel JARAMAGO Un gálata y una clepsidra en sendas colecciones arqueológicas españolas . . . . . . . .

307

Alejandro JIMÉNEz SERRANO Middle Kingdom Funerary Statues of Governors in Qubbet El-Hawa . . . . . . . . . . . .

321

Manuel JUANEDA MAGDALENA-GABELAS Escenas de fertilidad y maternidad: incentivos de vida en el Más Allá . . . . . . . . . . . .

335

Joaquín G. LIzANA SALAFRANCA Una representación inusual en la fauna nilótica grabada sobre escarabeos: ¿un oxirrinco? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

347

María Luz MANGADO ALONSO Una colección de bronces egipcios del Museo Bíblico y Oriental de León . . . . . . . . .

351

José Javier MARTíNEz GARCíA Características del Inframundo en el Libro de los Muertos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

363

Maite MASCORT La galeria 1A de l’Osireion d’Oxirrinc. Procés constructiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

369

Bernard MATHIEU En ce temps-là… Voyage d’un incipit narratif égyptien des bords du Nil à l’Agora (Platon, Phèdre, 274d) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

381

Marc MAyER i OLIVÉ Una inscripció romana trobada a Oxirrinc (Oxyrhynchus) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

393

Miguel á. MOLINERO POLO El Egipto de Eduard Toda en la prensa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

399

Hassan NASR EL-DINE A propos de Sekhmet à Touna el-Gebel . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

411

youhanna NESSIM yOUSSEF Procession of the Cross according to a rite of Dayr Bayad . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

425

Alberto NODAR DOMíNGUEz ¿Ostracon litúrgico? papirología y arqueología en Oxirrinco . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

435

Josep PADRó PIEDRAFITA L’egiptòleg cineasta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

443

Annie PERRAUD Nécropole d’Oxyrhynchos (Moyenne-Égypte). Le traitement endocrânien des momies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

447

Concepció PIEDRAFITA El prior Menas i una inscripció amb l’era de Dioclecià a Oxirrinc . . . . . . . . . . . . . . . .

455

7

ÍNDEX

Josep Anton POCH La cosmètica en l’antic Egipte comparada amb l’actual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

467

Esther PONS MELLADO Tumba 23 del yacimiento arqueológico de Oxirrinco (El-Bahnasa), Egipto . . . . . . . .

477

Lilian POSTEL Un homme de cour de Sésostris Ier : le préposé au diadème royal Emhat (Louvre C 46 et Leyde AP 67) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

489

Pilar PUJOL Vinculaciones entre el tekenu y el dios Jepri en el ritual funerario del antiguo Egipto . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

501

Irene RIUDAVETS GONzáLEz El auge y la decadencia de los nomarcas del Egipto Medio durante el Imperio Medio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

509

José das Candeias SALES A «religião invisível» nas inscrições tumulares de Petosíris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

515

Myriam SECO áLVAREz y Javier MARTíNEz BABóN La damnatio contra Amón en la capilla de caliza del templo de Millones de Años de Tutmosis III en Luxor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

525

Pere SIMó DOMèNECH Breve nota sobre la evolución en el diseño de los carros ligeros en el antiguo Egipto y su trascendencia en la escritura jeroglífica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

537

Anaïs TILLIER Haroéris de Qous et la XIXe province de Haute Égypte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

553

Javier URIACH Los sacerdotes wnr: breves apuntes a propósito de una estatuilla funeraria de época tardía . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

559

Wim VAN NEER, Wim WOUTERS, Dolors CODINA REINA, Jean-Luc FOURNET et Sidonie PREISS Découverte de deux salaisons de poissons à Oxyrhynchus, el-Bahnasa, Égypte . . . .

567

Jaume VIVó Alguns cons funeraris no vistos per Davies i Macadam (1a part) . . . . . . . . . . . . . . . .

579

TABULA GRATULATORIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

597

8

NoVA STUdIA AeGYPTIACA IX (2015)

La mort dels més joves en el món grecoromà: la representació de l’infant a les esteles oxirrinquites DOLORS CODINA REINA*

«Celui qui écoute mes paroles, son coeur se désolera pour moi, car je suis un petit enfant arraché de force, dont les années ont été abrégées alors qu’il était innocent ...»1

els arqueòlegs tendim a desenvolupar models, a buscar paràmetres que ens permetin establir unes característiques pròpies a cada moment històric i a cada context social. en el cas dels funus acerbum,2 la creació d’un model és pràcticament impossible, xoquem amb la manca d’informació i amb una gran diversitat en les pràctiques rituals a que es sotmetien els infants. Xoquem també amb les interpretacions dels texts antics, que afirmen el poc impacte que tenien els decessos dels més petits en el món clàssic.3 els investigadors admeten, per aquestes cronologies antigues, unes xifres de mortalitat infantil molt elevades. r.P. Saller4 defensa que més o menys la meitat dels infants romans morien entre el naixement i els 10 anys. K. hopkins5 parla d’una mortalitat d’un 30% dels infants no abandonats de menys de 9 anys i d’un 28 % de tots els infants nascuts vius abans de la fi del primer any de vida. Per J. Collis,6 durant un període de fam o d’epidèmies en medi rural, la mortalitat es podia xifrar entre un 30 i un 60% del total dels efectius. Les causes que provoquen aquesta taxa tan alta de mortalitat infantil són de dos tipus: les naturals, vinculades amb les malalties i les grans epidèmies, i per altra banda les causades per la pròpia població, com ara, la manca d’higiene, els infanticidis, els abandonaments i les exposicions.7 * 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.

INSITU SCP. Arqueologia Funerària i Antropologia, . Inscripció funerària de Thotrekh, fill de Petosiris, Tuna el Gebel, finals del segle IV – principis del segle III aC. Traducció: M. LIChTheIM, Ancient Egyptian Literature, III, Berkeley, L.A., London, 1980, p. 52-54. enterraments infantils. J. P. NérAUdAU, «La loi, la coutume et le chagrin, réflexions sur la mort des enfants», a F. hINArd (éd.), La mort, les morts et l’au-delà dans le monde romain, Actes du colloque de Caen, 20-22 novembre 1985, Caen, 1987, p. 195-208. r.P. SALLer, Patriarchy and Death in the Roman Family, Cambridge, 1994, p. 25. K. hoPKINS, «death and renewal. Sociological Studies» a Ancient History, Cambridge, 1983, p.225. J. CoLLIS, «owlesbury (hants) and the problem of burials on rural settlements», a r. reeCe, (éd.), Burial in the roman world, London, 1977, 1-12. L’exposició dels infants té lloc a totes les províncies de l’imperi romà. Segons la legislació romana, el pare té la patria potestas, per tant el dret de vida i de mort sobre els seus infants (dig. I,6,3, Gaius, Institutes I). No obstant, al llarg dels anys hi ha un intent per disminuir aquesta potestat absoluta i a principis del segle III d.C., matar i exposar un nen reconegut sense causa és considerat un crim (dig. XXV,3,4, Paul, Sentences 2) Malgrat que la llei i la filosofia cristiana combaten

165

DOLORS CODINA REINA

en el cas d’egipte tenim força informació iconogràfica i documental relacionada amb la maternitat i la infantesa, moltes escenes de dones i deesses alletant els seus infants. en canvi, ja són més escasses les escenes que mostren naixements i solen ser d’època tardana.8 La mort de les dones en el moment del part i la mort dels nou-nats està molt poc representada/documentada.9 en l’Antic egipte, les representacions són excepcionals; un dels pocs exemples és el baix relleu d’Amarna, a on apareixen el rei i la reina avocats sobre el cos de la seva filla morta.10 en el món ptolemaic i romà les dades sobre la mortalitat infantil són més nombroses, gràcies, en gran mesura, als papirs, a les esteles funeràries, les inscripcions i les darreres intervencions arqueològiques. No obstant, F. dunand,11 observa que, si bé hi ha un augment de la informació respecte als nens morts entre 3 i 10 anys, hi ha encara un gran buit sobre la mort dels nou-nats. els papirs ens han aportat molta informació sobre una de les causes importants de mortalitat infantil en tot el món romà: les exposicions dels infants. Autors clàssics com diodor i estrabó12 afirmaven que a egipte no es practicava l’exposició ja que era molt barat mantenir els nens i que per tant totes les famílies es podien permetre la manutenció de tots els seus fills. No obstant, en els papirs P.oxy 744 i BGU 1104, ens queda clar el contrari. 13 Molt sovint els nens exposats eren recollits per famílies adinerades que els convertien en esclaus i eren designats com a apo koprias (trobats en el femer). Aquests nens, eren alletats per mainaderes de pagament i molts d’ells morien al cap de poc temps. els papirs també ens parlen de naixements prematurs i d’ avortaments; en tenim dos exemples a oxirrinc. el primer: SB 10239, a on, a l’any 37 dC., un home presenta una queixa al strategos del nomos contra la seva exdona per haver atacat la seva esposa actual que estava embarassada, provocant-li un avortament.14 el segon, situa l’acció a l’any 64 dC, quan una dona anomenada Thaubas, escriu al seu pare explicant-li que la seva germana ha tingut un fill mort en el moment del part i que 4 dies després la mare també ha mort.15

8. 9.

10. 11. 12. 13.

14. 15.

aquesta pràctica, el cert és que l’existència d’hospicis ja des del baix imperi i cap a l’edat mitjana, atestava que aquesta pràctica encara estava en ús. (Marguerite hIrT, «La législation romaine et les droits de l’enfant», a V. dASeN (éd.), Naissance et petite enfance dans l’Antiquité, Actes du Colloque de Fribourg, 28 nov - 1 dés, 2001, Academic Press Fribourg & ruprecht Göttigen, 2001, p. 290). Aquestes escenes les trobem representades en les parets dels mammisis o cases de naixement. (F. dAUMAS, Les Mammisis des Temples égyptiens, Paris, 1958). Un exemple el trobem en una estela funerària sense inscripció, ubicada en el museu del Caire, datada de l’Imperi Nou, a on apareix una dona asseguda, alletant un infant, a la qual dues noies joves li fan una ofrena, un lotus i aigua, davant, assegut, hi ha un home observant l’escena. (F. dUNANd, «Les enfants et la mort en egypte», a V. dASeN (éd.), Naissance et petite enfance dans l’Antiquité, Actes du Colloque de Fribourg, 28 nov - 1 dés, 2001, Academic Press Fribourg & ruprecht Göttigen, 2001, p. 15). dUNANd, op. cit. nota 9, p.16. dUNANd, op. cit. nota 9, p.17. dIodor, I, 80 i eSTrABó, XVII, 2.5. P. oXY 744: és una carta d’hilarion a la seva esposa Alis (17 de juny de l’any 2 a.C.) a on li diu que, en el cas que estigui embarassada i sigui una nena que faci l’exposició de l’infant. BGU 1104: datat de l’any 8 a.C., és un document a on una dona, dionysarion, que es queda vídua durant el seu embaràs, renúncia a demanar a la família del seu marit que li paguin les despeses del part, i fa constar que serà lliure d’exposar el seu infant i de tornar-se a casar. SB 10239: document que forma part del conjunt de papirs anomenat «Arxius de Tryphon», que pertanyen a una família de teixidors d’oxirrinc. dUNANd, op. cit. nota 9, p.18. L’infant mort havia nascut als vuit mesos, hi havia una creença estesa en el món grec que deia que si un infant naixia als 7 mesos tenia més possibilitats de sobreviure que si naixia als 8 (A.e. hANSoN, «The eight months’ child and the etiquette of birth», BHM 61, 1987, p. 589-602).

166

LA MORT DELS MéS jOvES EN EL MóN gRECOROMà: LA REPRESENTACIó DE L’INFANT A LES ESTELES

Així mateix, és també molt important la informació que ens aporten les esteles funeràries i les inscripcions. en efecte, les representacions que s’hi realitzen ens parlen de la ideologia i de les creences de la família del nen desaparegut. M.d. Nenna, ens diu que la iconografia i el simbolisme que apareixen en aquests marcadors funeraris són el reflex de tres voluntats:16 en primer terme, inscriuen a l’infant en les creences religioses de la família, ja siguin de tradició egípcia, grega, romana o mixta. en segon terme hi ha la intenció de projectar a l’infant en el seu futur d’adult, representat per les joies, el penjoll de la mitja lluna, símbol de la fertilitat i proveïts amb la vaixella necessària pel banquet. en tercer lloc la família representa a l’infant com a infant, acompanyats d’animalons i portadors de receptacles amb fórmules màgiques o amulets, com ara la bulla o els cilindres penjats al coll. Per dunand,17 les senyalitzacions de les tombes amb una estela és un signe de benestar econòmic, sobre tot en el cas de les tombes infantils. dins d’aquest apartat de les senyalitzacions d’infants volem fer un esment particular a aquelles localitzades en el jaciment d’oxirrinc, trobades majoritàriament en les campanyes de F. Petrie i e. Breccia de principis del segle XX.18 es tracta d’una sèrie de 30 peces, 28 d’elles ubicades, actualment, en diferents museus i en col·leccions particulars. Les dues restants han estat localitzades per l’actual missió d’oxirrinc al llarg de les campanyes de 2009 i 2013. La recopilació d’aquests peces ha estat possible gràcies a la tasca engegada pel projecte eMA.19 L’estudi que fem a continuació utilitza els mateixos números d’inventari d’aquesta base de dades, a fi de facilitar la seva localització. Tant sols en les esteles trobades per la missió emprem una nomenclatura diferent. Cronològicament, es tracta de peces situades a cavall entre els segles III i V dC., excepte per l’estela oXI21403, que se situaria entre els segles I i III dC.,20 i l’estela oXI22921-12 que,

16. M. d. NeNNA, «remarques sur le mobilier des tombes d’enfants dans l’égypte gréco-romaine: mobilier associé et mobilier représenté» a A. herMArY, C. dUBoIS (éds.), L’Enfant et la Mort dans l’Antiquité III. Le matériel associé aux tombes d’enfants, Actes de la table ronde internationale organisée à la Maison Méditerranéenne des Sciences de l’Homme (MMSH) d’Aixen-Provence, 20-22 janvier 2011, Bibliothèque d’Archéologie Méditerranéenne et Africaine-12, 2012, p. 290. 17. dUNANd, op cit nota 9, p.20. 18. en els anys 1950, van aparèixer en el mercat de l’art, un bon nombre de monuments amb les mateixes característiques que els oxirrinquites, inicialment se’ls hi va atribuir com a provinença Antinòpolis, però segons els autors s’han d’atribuir a oxirrinc. 19. Projecte que es posa en marxa l’any 2008 i que finalitza l’any 2011, amb el títol «L’enfant et la mort dans l’Antiquité» (eMA), té com a objectiu l’estudi de les tombes infantils localitzades en l’àmbit de la Mediterrània, des del primer mil·lenni aC. fins a les darreries de l’Antiguitat. el grup de recerca eMA està format per tres equips: el Centre Camille Jullian d’Aixen-Provence, l’Unité Archéologie et Sciences de l’Antiquité de Nanterre i el Centre d’études Alexandrines. Una de les tasques iniciades dins d’aquest projecte de recerca ha set la construcció d’una base de dades, accessible a tothom, a on es poden consultar les fitxes de totes aquelles tombes infantils, repertoriades pels investigadors dels diferents grups. Aquesta és consultable a (V. FroMAGeoT-LANIèPCe, «La base de données du groupe de recherche sur l’enfant et la Mort dans l’Antiquité», a M. d. NeNNA (éd.), L’enfant et la Mort dans l’Antiquité II. Types de tombes et traitement du corps des enfants dans l’Antiquité gréco-romaine, Centre d’études Alexandrines, Alexandrie, 2012, p. 551-560). 20. J. CAMPILLo, C. PIedrAFITA, «L’estela del nen oxirrinquita Teó», Nilus, n. 20, 2011, p. 18-22.

167

DOLORS CODINA REINA

al haver-se trobat fora de context, i al estar tant malmesa, no podem datar; només podem dir que es tracta d’una peça de tradició romana.21 Únicament en tres casos coneixem la seva situació exacta dins de la necròpolis: oXY004S, localitzada a la Tomba 20, de la necròpolis nord (excavació Petrie 1922). L’estela oXI 2009, trobada a la cambra 4 de la tomba 12 de la Necròpolis Alta i la oXI 2013, localitzada en el mur 22921 del sector 2d de la Necròpolis Alta, com a material de reaprofitament.

L’ESTUDI FORMAL DE LES PECES Per a realitzar l’estudi dels 30 elements de senyalització localitzats, ens hem basat, en primer lloc, en la seva aparença formal, realitzant una descripció global de la peça a partir de la tècnica i des materials emprats. en segon lloc, hem realitzat una valoració iconogràfica, basada en els marcadors funeraris presents en les representacions. Val a dir, que només en 24 dels casos hem trobat la imatge de la peça i que per tant, de les altres 7 només en tenim una descripció somera, extreta de la base eMA. es tracta de 30 esteles a on el difunt apareix esculpit, dret o assegut, seguint la tècnica de l’alt relleu, i ocupant tot l’espai d’un naiskos.22 Aquests naiskos presenten dues tipologies molt ben diferenciades. Per una banda, els de marc rectangular i per altra banda els de marc amb arquet superior. Finalment, i tan sols en tres casos (oXY010S, oXY023S i oXY028S), trobaríem representacions completament exemptes.

1.

Marc rectangular

Conjunt format per 9 peces en total (oXY002S, oXY011S, 0XY013S, oXY014S, oXY019S, oXY024S, oXY025S, oXY029S i oXI21403). dins d’aquesta categoria trobem dos subgrups • Senzills: que no presenten cap tipus de decoració arquitectònica. és a dir, aquells en que el marc és completament llis (oXY002S, oXY011S, oXY014S, oXY024S, oXY025S, oXY029S i oXI21403) (Fig. 2). • Amb decoració arquitectònica: Només en dos casos hem observat decoracions arquitectòniques en els marcs rectangulars, es tracta dels individus 0XY013S i oXY019S. el primer, oXY013S, presenta un marc molt profund, molt ben tallat i delimitat. A la base manté un encaix, tallat en el mateix bloc monolític, que li permetia encaixar-se en una base i mantenir-se dret i exempt. La decoració es troba a la part superior, a on es representa un fris de cobres, símbol de la deessa Uadjet. en el segon cas, oXY019S, veiem un

21. d. CodINA, Informe dels sectors 2d, 28 i 35, Campanya 2013, Inèdit. 22. Naiskos: és un templet de petites dimensions, amb columnes, pilars i frontó. estan relacionats amb el culte funerari grec.

168

LA MORT DELS MéS jOvES EN EL MóN gRECOROMà: LA REPRESENTACIó DE L’INFANT A LES ESTELES

marc que presenta, a la part superior, un frontó corbat, decorat amb un disc solar, flanquejat per dos ureus (Fig. 3).

2.

Marc amb arquet superior

Conjunt format per 9 individus (oXY003S, oXY004S, oXY008S, oXY009S, oXY012S, oXY018S, oXY022S, oXY026S i oXI22921-12). • Senzills: Són aquelles peces que presenten el marc intern acabat en arc, com si es tractés d’una petita capelleta. No presenten cap decoració en els laterals. (oXY003S, oXY009S, oXY012S, oXY022S, oXY026S i oXI22921-12) (Fig. 4) • Amb columnes: es tracta de tres peces (oXY004S, oXY008S, oXY018S), de molt bona factura, que amb la seva decoració arquitectònica evoquen una porta, un pas o potser l’interior d’una capella. Cadascun d’ells presenten certes diferències entre si. Així, oXY004S, és el més senzill, amb un arc diferenciat, que es recolza sobre un capitell molt somer i amb uns laterals que simbolitzen unes columnes però que estan molt poc treballades. en canvi, oXY008S, ja presenta un arc de mig punt, diferenciat i molt estilitzat que es recolza damunt d’uns capitells, que reposen sobre el fust circular d’unes columnes. Finalment, oXY018S, presenta un arc de mig punt, sobrevolat per una cornisa, ben diferenciat, que reposa sobre uns capitells sòlidament disposats damunt d’unes columnes amb el fust quadrangular (Fig. 5).

3.

Exemptes

es tracta de 3 peces (oXY010S, oXY023S i oXI028S), que no presenten cap tipus de marc, si bé oXY023S i oXI028S mantenen una base de pedra. en el cas de oXY010S només es conserva la part superior del cos. Val a dir que Nenna, en la base de dades eMA les inclou dins de les peces amb marc (Fig. 6).

4.

Indeterminades

Són un conjunt de 9 individus. en dos casos oXY001S i oXY005S, estan fragmentades i no podem determinar a quin tipus pertanyen; i en els 7 restants, la poca descripció que hem trobat i la manca de fotografies no ens permet atribuir-les a cap grup. (Fig. 7)

LA REPRESENTACIÓ DE L’INFANT del conjunt de les 30 peces estudiades, tant sols en dos casos els infants apareixen acompanyats. A la estela oXY023S, a on el nen, representat dret, està acompanyat, segons Nenna,23 del seu germà gran; i a l’estela oXY021S,24 a on el nen està assegut al costat de la seva mare. 23. eMA 2008-2011, op. cit. nota 19. 24. Aquesta peça es troba actualment al museu de Malawi, n. inv. 592. No disposem de cap imatge.

169

DOLORS CODINA REINA

de les 28 esteles restants, 17 infants són representats drets, 10 asseguts, i 1, que al estar fragmentat, no podem determinar. • Infants representats drets: oXY001S, oXY004S, oXY005S, oXY008S, oXY009S, oXY010S, oXY012S, 0XY013S, oXY014S, oXY019S, oXY020S, oXY022S, oXY026S, oXY028S, oXY029S, oXI21403 i oXI22921-12. Apareixen representats indistintament, tant en marc quadrangular com en marc arquejat. Aquests nens ocupen tot l’espai que els hi permet el marc, és a dir, els peus es recolzen en la part inferior del quadre, mentre que el cap toca al marge superior. La seva posició és frontal, amb la mirada recta, els braços presenten varies posicions, depenent de l’objecte que els acompanya, però normalment estan estirats o bé flexionats cap a l’interior del cos. Tant sols en 4 casos apareixen amb la ma dreta alçada a nivell del cap (oXY012S, oXY014S, 0XY022S i oXI22921-12). els infants van vestits amb una túnica llarga, que els hi arriba fins als talons, tant sols en tres casos (oXY009S, oXYo10S i oXI21403), porten una toga per sobre de la túnica. els individus sempre van descalços, excepte oXI21403 que porta unes sandàlies. Tant la roba com les sandàlies són típicament romanes. • Infants representats asseguts: oXY003S, oXY006S, oXY007S, oXY011S, oXY015S, oXY016S, oXY017S, oXY018S, oXY024 i oXY025S. Apareixen representats indistintament, tant en marc quadrangular com en marc arquejat. La seva posició és sempre la mateixa: representats frontalment, asseguts damunt d’un coixí (excepte en el cas de oXY011S que no en porta), amb la cama dreta plegada horitzontalment sobre el coixí i la cama esquerra replegada, verticalment, sobre si mateixa. Segons Nenna,25 aquesta posició es vincula amb els seguidors del déu harpòcrates. en tots els casos, els infants van vestits, únicament, amb túniques. I tan sols l’individu oXY025S porta unes sabates vermelles, la resta van peus nus.26 és molt interessant remarcar, que tant els infants representats drets com els representats asseguts, presenten pentinats a la moda romana de l’època. destaquem els individus oXY003S, oXY009S i oXY010S, que porten el cap afaitat amb el floc de la infància darrera l’orella. Pels dos darrers casos, els individus estan en una franja d’edat, al voltant dels 14 anys, en què tenia lloc l’oblació dels cabells en el transcurs de la cerimònia dels mallocouretes, moment en què els nois accedien a l’estatus d’efebus, que comportava un nou rang social i fiscal. Aquesta cerimònia tenia lloc en el si de les famílies gregues benestants.27

25. eMA 2008-2011, op. cit. nota 19. 26. Volem recordar que per aquells individus dels quals no tenim cap imatge, ens basem només en les descripcions de la base de dades eMA, en certs casos poc precises pel què fa a la vestimenta dels infants. 27. G. NAChTerGAeL, «Portraits de momies et terres cuites. La boucle de l’enfance et les deux touffes», Papyrologica Lupiensia, 13, 2004, p. 63-72.

170

LA MORT DELS MéS jOvES EN EL MóN gRECOROMà: LA REPRESENTACIó DE L’INFANT A LES ESTELES

LA DECORACIÓ PICTÒRICA els colors més representatius són el blanc, utilitzat per les túniques i les togues, el vermell amb el que es decoren sabates, coixins i ocells, el verd per les decoracions arquitectòniques dels marcs de les esteles i el negre, amb el que es ressalten els detalls més importants, tant de la vestimenta (franges de les túniques, sandàlies...), com dels trets de la cara (ulls, boca, cabells...), també s’emprava per distingir els brots de raïm. en almenys un cas, oXY019S, les restes de pintura que presenta han estat realitzades a posteriori.28

ELS MARCADORS FUNERARIS els marcadors funeraris són aquells elements que apareixen acompanyant al difunt, són el reflex de la voluntat de la família, que volen dotar al seu infant de tot allò necessari per afrontar amb garanties la seva nova vida en el més enllà. Trobem dos tipus de marcadors: els receptacles i els objectes de la vida quotidiana amb una simbologia especial. els receptacles: Trobem, en les representacions de les esteles oxirrinquites, un element característic de la infantesa: la Bulla, petit contenidor que tots els nens portaven penjada al coll i que contenia fórmules màgiques o amulets, destinats a la protecció de l’infant. el veiem representat a oXY003S, 0XY005S, oXY008S, oXY011S, oXY025S i oXY026S (Fig. 9). en el cas de oXY022S, el nen porta un cilindre penjat al coll, que té la mateixa funció profilàctica que la bulla. els elements quotidians: els elements més representats són l’ocell i el brot de raïm localitzats en una mateixa estela, acompanyen a 17 infants, i apareixen indistintament en tots els tipus repertoriats. La seva ubicació en la ma dreta o esquerra també varia, sense que haguem pogut observar cap constant. (oXY001S, oXY006S, oXY007S, oXY008S, oXY011S, oXY015S, oXY016S, oXY017S, oXY018S, oXY019S, oXY020S, oXY023S, oXY024S, oXY025S, oXY026S, oXY028S i oXY029S). L’ocell, en el món hel·lenístic, és l’animal propi de la infantesa, associat a Afrodita en la mitologia grega i a Venus en la romana, deheses, ambdues, de l’amor. el raïm té moltes connotacions simbòliques, en la tradició grega i romana, el brot de raïm està associat a l’abundància, al plaer dels sentits, vinculat al món dionisíac, a l’amor...; en canvi, en la tradició egípcia, el raïm està vinculat amb osiris, garant de la resurrecció humana en el més enllà, el seu color vermell evoca la sang i la vida eterna. en dos casos oXY004S i oXY013S, l’ocell està associat amb la corona de la justificació d’osiris, símbol típicament egipci. en canvi, el raïm apareix exclusivament associat amb l’ocell, excepte en dos casos: oXY014S, en què el brot està associat amb la ma dreta alçada i oXY003S, en què el raïm està vinculat amb una granota.

28. eMA 2008-2011, op. cit. nota 19; A.V. KrUGLoV, «Late Antique Sculpture» a Egypt: Originals and Forgeries, AJA online publications: Museum reviews, 114.2, 2010

171

DOLORS CODINA REINA

La granota té una simbologia molt semblant en el món egipci i en el món grec, és, gràcies a les metamorfosis que pateix, el símbol de la resurrecció. Animal vinculat a la deessa egípcia heket, símbol de la vida i de la renaixença. Aquesta dehesa era la responsable del bon desenvolupament del fetus i del part. en el món grec, la granota, és el símbol de la vida, de la fecunditat i de la creació, lligada a les divinitats femenines. Seguidament, l’element més representat és la corona de la justificació d’osiris, que apareix en 7 individus (oXY004S, oXY005S, oXY010S, oXY013S, oXY014S, oXY022S i oXI21403). en 2 casos apareix sola: oXY005S i oXI21403, dos amb l’ocell: oXY004S i oXY013S, 1 vinculada amb un rul·lo de papirs: oXY010S i 2 amb la mà dreta del difunt alçada en la posició de l’orant oXY014S i oXY022S. destaquem el fet que oXY022S i oXI21403 presenten una inscripció. Aquest marcador funerari apareix indistintament en totes les tipologies arquitectòniques representades. Uns altres elements que apareixen com a marcadors són el díptic (oXY009S), el volumen (oXY010S), i el vas (oXI22921-12), objectes que segons Nenna,29 evoquen l’esdevenir de l’infant. Tots tres objectes estan associats a infants masculins, que porten la túnica i la toga i que ja estarien en una franja d’edat propera als 14 anys.

LES INSCRIPCIONS Tan sols en tres casos s’ha trobat una inscripció funerària: oXY012S, oXY022S i oXI21403. Les dues primeres peces són molt similars tipològicament, pertanyen al grup de les esteles amb marc arquejat i presenten una base de grans dimensions a on s’inscriu el text funerari.30 en canvi la oXI21403, és una estela de marc rectangular i la inscripció la trobem en els laterals de la peça. Val a dir, que els tres noms que apareixen en les inscripcions són d’origen grec. oXY012S: està localitzada a la base de l’estela, per sota dels peus de l’individu. és una inscripció en grec que diu: «Timagenes, fill de Theó, sis mesos d’edat»

29. NeNNA, op. cit. nota 19, p. 290. Assevera que la presència d’aquests objectes podrien indicar el futur dels infants, així, el volumen podria indicar que el nen hauria set orador, el vas que hauria participat en banquets... 30. eMA 2008-2011, op. cit. nota 19.

172

LA MORT DELS MéS jOvES EN EL MóN gRECOROMà: LA REPRESENTACIó DE L’INFANT A LES ESTELES

oXY022S: està localitzada a la base de l’estela, per sota dels peus del difunt. és una inscripció en grec que diu: «Zoilos, fill de Pasis, a l’edat de 2 anys»

oXI21403: és, fins al moment, l’única estela que presenta una doble inscripció, en grec i en copte. es localitza en els dos laterals de la peça.31 Text en grec: «De set anys, que encara no estava en saó» Text en copte: «Teó, de set anys, que encara no estava en saó»

CONCLUSIONS Les senyalitzacions de les tombes infantils en la necròpolis oxirrinquita presenten una sèrie de característiques que els hi confereixen una unitat i que les distingeixen de les esteles infantils trobades en d’altres jaciments d’aquesta mateixa cronologia. Aquesta unitat es reflexa en la tipologia formal de les peces: en la utilització del bloc monolític com a marc i en la representació de l’infant en alt relleu. També en la presència de marcadors funeraris de marcada tradició grega i egípcia, com l’ocell, el raïm i la corona de la justificació. No obstant, hi ha preguntes a les quals encara no podem respondre: en primer lloc, desconeixem la ubicació de les senyalitzacions, és a dir, no sabem si es tracta d’elements exempts, o si bé anaven encaixats o recolzats en el mur de la tomba, si es trobaven en el seu interior o en les zones de distribució. Tant sols en dos casos oXY013S i oXY014S les esteles presenten un encaix en la seva part inferior que ens permet inferir la presència d’una base a on s’encaixaven les esteles (bases que trobem reutilitzades en murs de cronologia posterior de la necròpolis). 31. CAMPILLo, PIedrAFITA, op. cit. nota 20, p. 18-22.

173

DOLORS CODINA REINA

Per altra banda, les peces oXY012S i oXY022S, iguales tipològicament, presenten un espai per sota de la inscripció, que permetria que aquestes anessin clavades a terra. en els altres casos sembla que les esteles podrien haver-se trobat dretes, recolzades contra les parets de les tombes. No obstant caldrà esperar la troballa in situ d’una d’elles per poder afirmar o desmentir aquestes hipòtesis. Val a dir que les dues úniques peces trobades en el transcurs de les darreres campanyes, oXI21403 i oXI22921-12, han estat trobades fora de context, és a dir, utilitzada com a tapiat d’una porta de cambra funerària en el cas de la oXI21403 (Fig. 1), i utilitzada com a material constructiu de reaprofitament en el cas de la oXI22921-12. Un altre problema és la cronologia de les peces. M.d. Nenna, les situa a cavall entre els segles III i IV dC., i el Museu de Brooklyn data les dues peces de la seva col·lecció entre el segle III i el segle V dC. Malgrat aquestes datacions tant tardanes, la bibliografia ens diu que aquestes esteles estan vinculades amb una població de creences grecoromanes i egípcies ja que no presenten marcadors cristians. No obstant, a nivell arquitectònic, la presència de l’arc que cobreix al difunt, tant el trobem el món grecoromà com en el món cristià; i a nivell iconogràfic, sabem que l’ocell (colom), el raïm i la granota formen part també dels marcadors funeraris cristians, a on el colom representa la pau, el raïm la sang i per tant el renaixement i la immortalitat; i la granota, repudiada pels cristians d’occident, era molt valorada pels cristians d’orient pels que simbolitzava els diferents estadis del destí humà fins a arribar a la resurrecció el dia de Pasqua. Caldrà doncs, esperar la troballa de noves esteles funeràries in situ per poder determinar la seva adscripció cronològica i la seva ubicació dins dels espais funeraris.

Fig. 1. oXI21403. estela reutilitzada per tapiar una porta. Imatge: Missió Arqueològica d’oxirrinc.

174

LA MORT DELS MéS jOvES EN EL MóN gRECOROMà: LA REPRESENTACIó DE L’INFANT A LES ESTELES

N. inv. oXY011S

N. inv. oXY025S

N. inv. oXY029S

N. inv. oXI21403

N. inv. oXY024S

N. inv. oXY014S

N. inv. oXY002S

Fig. 2. esteles amb marc rectangular senzill. Imatges extretes de la Base de dades eMA: ; excepte oXI21403: clixé Missió Arqueològica d’oxirrinc.

175

DOLORS CODINA REINA

N. inv. oXY013S

N. inv. oXY019S

Fig. 3. esteles amb marc rectangular, amb decoració arquitectònica. Imatge oXY013S, extreta de a Base de dades eMA: http://www.mae.u-paris10.fr/ema ; Imatge oXY019S extreta de: .

176

LA MORT DELS MéS jOvES EN EL MóN gRECOROMà: LA REPRESENTACIó DE L’INFANT A LES ESTELES

N. inv. oXY003S

N. inv. oXY009S

N. inv. oXY026S

N. inv. oXY22921-12

N. inv. oXY012S

N. inv. oXY022S

Fig. 4. esteles amb marc en arc superior senzill. Imatges extretes de la Base de dades eMA: ; excepte oXI22921-12: clixé : Missió Arqueològica d’oxirrinc.

177

DOLORS CODINA REINA

N. inv. oXY008S

N. inv. oXY018S

N. inv. oXY0045S

Fig. 5. esteles amb marc en arc superior amb columnes. Imatges extretes de la Base de dades eMA: http://www. mae.u-paris10.fr/ema ; excepte la estela oXY018S extreta de: .

N. inv. oXY010S

N. inv. oXY023S

N. inv. oXY0028S

Fig. 6. esteles exemptes. Imatges extretes de la Base de dades eMA: .

178

LA MORT DELS MéS jOvES EN EL MóN gRECOROMà: LA REPRESENTACIó DE L’INFANT A LES ESTELES

N. inv. oXY001S

N. inv. oXY005S

Fig. 7. esteles de tipologia indeterminada. Imatges extretes de la Base de dades eMA: .

Fig. 8. detall de dues esteles amb utilització de pigments.

Fig. 9. detall de dues Bulla, una pintada i l’altra esculpida.

179

DOLORS CODINA REINA

BIBIOGRAFIA RECOMANADA Allard Pierson Archaeological Museum of the University of Amsterdam, Alkmaar, 1976. Ancient Art experience, BAAF 2009, The Brussels Ancient Art Fair VII. Amsterdam, Thieme Amsterdam. n. p. dASeN, V., «Archéologie funéraire et histoire de l’enfance dans l’Antiquité: nouveaux enjeux, nouvelles perspectives», a GUIMIer-SorBeTS A.-M. et MorIzoT Y., (éd.), L’enfant et la mort dans l’Antiquité I. Nouvelles recherches dans les nécropoles grecques. Le signalement des tombes d’enfants, actes de la table ronde internationale organisée à Athènes, école française d’Athènes, 29-30 mai 2008, 2010 (Travaux de la Maison rené-Ginouvès, 12), p. 19-41. doNNAY, G., Cahiers de Mariemont 4, 1973, p. 60, n°9. Egypte romaine, l’autre Egypte, cat. expo., Marseille 1997, Marseille 1997. VoN FALCK, M., Schätze aus dem Wüstensand, cat. expo hamm, Wiesbaden 1998. KrUMeICh, K., «der Knabe mit Goldener Bulla», jAC 48/49, 2005/2006, p. 128-153. LAUBeNheIMer, F., «La mort des tous petits dans l’occident romain», a V. dASeN (ed.), Naissance et petite enfance dans l’Antiquité, Actes du Colloque de Fribourg, 28 nov-1 dés, 2001, Academic Press Fribourg & ruprecht Göttigen, p. 293-315. MAYSTre, Ch., Egypte antique: (salles 18-19), Genève 1963. PArLASCA, K., Mumienporträts und werwandte Denkmäler, Wiesbaden 1966. ––– «die Übergang von der spätrömischen zur frühkoptischen Kunst in Lichte der Grabreliefs von oxyrhynchos», Enchoria 8, 1978, p. 115*-120* ––– «Grave-reliefs and Architectural Sculpture», a Oxyrhinchus: A City and its Texts, Londres 2007, p. 91-103. PArLASCA, K., & h. SeeMANN, Augenblicke. Mumienporträts und ägyptische grabkunst aus römischer Zeit, cat. expo. Francfort 1999, Munich 1999. PeTrIe, W. F., Tombs of the Courtiers and Oxyrhynchos, Londres 1925. rUSSMANN, e. r. (dir.), Unearthing the Truth: Egypt’s Pagan and Coptic Sculpture, cat. expo., Brooklyn 2009. SChMIdT, S., «Grabreliefs im griechisch-römischen Museum von Alexandria», Abhandlungen des deutschen Archâologischen Instituts Kairo, Ägyptologische Reihe 17, Berlin 2003, cat 171, p. 53. SChNeIder, h. d., Beelden van Behnase, zutphen, 1982. ThoMAS, Th., Late Antique Egyptian Funerary Sculpture. Images for this world and the next, Princeton 2000. WIeSe, A., Antikenmuseum Basel und Sammlung Ludwig: die ägyptische Abteilung, Mayence, 2001.

180