La difusió de l\'escola de Lleida a la zona d\'Osca i les seves transformacions: el cas de l\'escultura de San Miguel de Foces

Lleida, 6-9 mars; 1991

Organitza:

Patrocina:

ESTUDI GENERAL DE LLEIDA UNIVERSITAT DE BARCELONA

LA PAERIA ~ AJUNTAMENT DE LLEIDA

la. edició: desembre 1991 Edició a cura de Frederic Vilít i Imma Lorés © Logotip de Merce Trepat, 1991 © deis autors, 1991 © de la present edició Pages Editors Carrer Bobala, 4 - 25004 Lleida ISBN: 84-7935-065-2 Diposit legal: L-1784-1991 Impressió: Arts Grítfiques Bobala, S. L.

Han coHaborat en l'edíci6: Leonor Badia, Carme Bergés, Isabel Cervera, Anselm Ros i Pep Tort

Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny de la coberta, no pot ser reprodui'da, emmagatzemada o transn1esa de cap manera ni per cap mitjS., tant si és electric coro químic, mecanic, Optic, informatic, de gravació o bé de fotocOpia, tant inventat coro per inventar, sense la previa autorització de l'editor.

Comunicació

La difusió de l'escola de Lleida a la zona d'Osca i les seves transformacions: el cas de !'escultura de San Miguel deFoces Jordi Camps i Sória - bruna Lorés i Otzet

I-:f.om també coincideix a rema_rcar que fara de - i·a_mbit _es1:rictament catala e_xíste"lxen edifiéis religiosos que n1ani!Csten el record, sovint en dates for~a avani;ades dins el csegle XIII, -¿e l'escUltura de la Seu Vella de Lleida i, en concret, _ de les portades. És de remarcar, així, l'anomenada .Porta de::Palau de la catedral de Valencia, que hom acos-

La difusió de l'art derivat de les portades i de la part més antiga del claustre de la Seu Vella de Lleida en nombrosos conjunts de la Catalunya occidental al Harg del segle XIII és un fet sobradament constatat ·per la historiografía de ·!'escultura romíl.nica de Catalunya. En -·línies generals, la clau per a determinar el ressO lleidatíl.-: ha estat el" repettori decoratiu de car8.cter geometric desen-

tun1a a situar més enlla de l'any 1262. 4 Perü és especialment rellevant el nombre de conjunts aragonesas :que hi

volupat a les arquivoltes d>unes portalades, que presenten, així mateix, similítuds estructurals significatives. Sobre el seu origen, extensió geogr3.fica i cronología els estudiosos s'hi han referit repetidament, ja sigui des de l'ana-

han estat vinculats, una_ part molt significativa deis quals s'ubica a la zona compresa entre els voltants d'Osca i el límit amb la zona catalana. Així, hom ha esmentat la portada de l'ermita de Salas, als afores d'Osca,5 la d'Anzano,

lisi específica de l'obra de la Seu,1 de les portes geograficament més properes,2 com en obres de caracter general.3

3. Joscp Pu1c. I -CADAFALCH, Antoni de FALGUERA, Josep GoDAY 1 CASALS: L'arquitcctura romá11ica a Catalunya, III, 2, Barce· lona, 1983 {1918), ps. 772-784; Josep PuTG I CADAFALCH: L'escultura romilnica a Catalunya, III, Barcelona, 1954, ps. 70-81; José GuDIOL R1CART, Juan Antünio GAYA NuÑo: Arquitectura y escultura románicas, Madrid, 1948, ps. 93-102; Eduard CAnnoNELL r EsTELJ,ER: L'Al't Rotn?inic a Catalunya. Segle XlI, II, Barcelona, 1975, ps. 62-63; Joaquín YARZA: Arte )' Arqtu'tect11ra en Espaiia. 500-1250, Madrid, 1979, ps ..303-304; íd., La Edad Media, Madri