Nota de l’autor:
Lagarda Mata, Ferran Fortaleses prehistòriques de la costa menorquina / Ferran Lagarda Mata.Sobradiel: Ferran Lagarda Mata - Editor, dl Z-72-2010.- 88 p. : 77 il.; 14,8 cm.(arqueoguia.com; 8) ISBN: 978-84-96810-14-3 1. Reductes 2. Fortaleses 3. Menorca 902 (903) (946.032)
Text: Ferran Lagarda i Mata Fotografies i Gràfics: Ferran Lagarda i Mata (si no és que s’indica una altra autoria) Edita: Ferran Lagarda Mata – Editor Tel./Fax: 976 53 64 85 E-mail:
[email protected] © Ferran Lagarda i Mata Primer Edició: Sobradiel, març de 2010 ISBN: 978-84-96810-14-3 Dipòsit Legal: Z-72-2010 2
Les coordenades UTM de tots els monuments han estat acuradament establertes a partir dels “datums” Europeu 1950 (Espanya i Portugal) -ED50 (Spain & Portugal)- i WGS84. Las captures de Google Earth incloses ho han estat seguint les Permission Guidelines for Google Maps and Google Earth, en concret les que indiquen: You may use Google Maps and Google Earth content including photographic imagery in brochures, marketing collateral, packaging, trade show displays/banners, newspapers, academic publications, journals, and books. You may use Google Maps and Google Earth in your classroom, museum, research, or academic (non-textbook) publication provided you adhere to all terms of service.
Establiments, factories, reductes o fortaleses costaneres Sabut és que fenicis i grecs, en el seu establiment de relacions comercials amb les poblacions indígenes de les ribes del Mediterrani i, especialment, amb les de la conca occidental d’aquest, derivades posteriorment en una frenètica creació de punts avançats o colònies, que van evolucionar de vegades en ciutats, van seguir una pauta recordada per Tucídides quan a la seva Història de la Guerra del Peloponès assenyalava (IV, 2, 6):
ᾤκουν δὲ καὶ Φοίνικες περὶ πᾶσαν μὲν τὴν Σικελίαν ἄκρας τε ἐπὶ τῇ θαλάσσῃ* ἀπολαβόντες* καὶ τὰ ἐπικείμενα* νησίδια ἐμπορίας ἕνεκεν τῆς πρὸς τοὺς Σικελούς: ἐπειδὴ δὲ οἱ Ἕλληνες πολλοὶ κατὰ θάλασσαν ἐπεσέπλεον, ἐκλιπόντες* τὰ πλείω* Μοτύην* καὶ Σολόεντα* καὶ Πάνορμον* ἐγγὺς τῶν Ἐλύμων ξυνοικήσαντες** ἐνέμοντο, ξυμμαχίᾳ+ τε πίσυνοι+ τῇ τῶν Ἐλύμων, καὶ ὅτι* ἐντεῦθεν ἐλάχιστον πλοῦν Καρχηδὼν Σικελίας ἀπέχει. βάρβαροι μὲν οὖν τοσοίδε* Σικελίαν καὶ οὕτως ᾤκησαν.
3
És a dir: Hi havia també fenicis habitant al voltant de tot Sicília, els quals havien ocupat alguns promontoris propers a les costes marines i els illots adjacents amb el propòsit de comerciar amb els sículs. Però, quan els grecs van començar a arribar per mar en un nombre considerable, els fenicis van abandonar la majoria de les seves estacions i ajuntant-se es van establir a Motya, Solos i Panorm, prop dels Elyms, en part perquè confiaven en la seva aliança i també perquè aquests són els punts més propers per al viatge entre Cartago i Sicília. En altres paraules, l’avanç comercial dels fenicis cap a l’Atlàntic i, sens dubte, posteriorment el de grecs i cartaginesos va ser dut a terme mitjançant embarcacions, probablement aïllades o en molt petites agrupacions navals, que s’acostaven a les costes incògnites i cercaven un punt que permetés posar en lloc segur, enfront dels elements, unes naus que, si bé podien ser fàcilment varades, això només era possible si estaven buides, que resultés defensable en cas d’un atac indígena si un reembarcament precipitat resultava climatològicament impossible en un moment donat, que tingués aigua i que permetés donar-se a conèixer als habitants de la zona dels quals es volia obtenir les matèries primeres per les quals es bescanviaven els productes manufacturats que embarcaven. 4
Entrada al rectangular port interior (o kothon) de Motya. © Reproducció: MM. Sota llicència Creative Commons Attribution ShareAlike 3.0. http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/
Motya és una illa o illot d’unes 40 hectàrees de superfície a uns 2 km de la costa occidental de Sicília. Tres petites illes eren també les d’Erythea, Kotinoussa i Antípolis, on van fundar Gadir, l’actual Cadis, entorn de l’any 1104-1103 a.C. Dos, a la zona sud-oest de Sardenya, formen l’arxipèlag de Sulcis, on, en una d’aquelles, Sant’Antioco, es van establir també els mateixos mercaders semites. Nora, també a Sardenya, va ser fundada, en canvi, en el Capo (cap) di Pula, prop de Càller, l’actual capital de l’illa. En un accident orogràfic semblant, i també de la mateixa illa, el promontori de Torre di Chia, es troba Bithia, i, en el cap de San Marco, va ser-hi Tharros.
Nora. Foto: Laylaber. P.D.
Lixus, per la seva banda, es troba en un alt a uns 3 km de l’actual ciutat de Larraix, al nord-oest marroquí, dominant, prop de la seva desembocadura, la fèrtil vall del riu Loukkos, un dels grans rius navegables de l’Àfrica atlàntica les aigües del qual aboquen a un magnífic port natural. Mogador, en un illot igualment marroquí, proper a terra i davant de la desembocadura d’un rierol. Tharros. Foto: Simon.zfn. P.D.
5
I podríem continuar. N’hi ha prou amb dir que a la costa peninsular ibèrica es coneix tota una sèrie de petits establiments o factories fenicis amb uns denominadors comuns: amb les excepcions de Gadir i Almuñecar, el seu emplaçament es troba sempre en un promontori poc elevat, situat a l’entrada d’una via fluvial i amb la seva necròpolis a la riba oposada al curs d’aigua, o en un illot. Per als grecs, el cas que millor coneixem és el d’Empúries, l’antiga Emporion (paraula que significa, precisament, el o al comerç, magatzem comercial), © Lixus. Foto: Rucativava. fundada pels foceus massaliotes Sota llicència Creative Commons Attribution ShareAlike 2.0. (de Massalia, actual Marsella) el http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.0/ 575 a.C. en una antiga illa avui unida al continent sobre la qual, des d’època medieval, s’alça el poble de Sant Martí d’Empúries. En el 550 a.C., només 25 anys després, el nucli principal de la població passaria a terra ferma, al costat probablement de la ciutat ibèrica d’Indika, de la qual, segons Estrabó i Tit Livi, només estaria separada per un mur, i posteriorment, en el 218 a.C., a la seva vora s’aixecaria un campament romà que cap al 100 a.C. es convertiria en una ciutat que conviuria en peu d’igualtat amb l’antiga colònia focea; ambdues s’unificarien, com municipium Emporiae (en plural), sota el principat d’August. 6
Un altre cas de ciutat fundacional grega en un illot seria per exemple la mateixa Siracusa, en el 734 a.C. a l’illa Ortygia, enfront de la costa oriental de Sicília. I no podem oblidar tampoc els cartaginesos, hereus dels fenicis a través de la més potent colònia occidental d’aquests, Qart Hadašt, avui coneguda com Cartago, que seria aixecada precisament sobre una península gairebé envoltada pel mar i aviat es faria càrrec d’Aiboshim (després Ebussus, actual Eivissa), la ciutat del déu Bes, fundada el 654 a.C. en un promontori de l’illa del mateix nom. D’aquesta haurien partit, al seu torn, els fundadors púnics que haurien aixecat la factoria de l’illot de na Guardis, enfront de la Colònia de Sant Jordi, al Sud de l’illa de Mallorca.
©
Esquerra: Vaixell fenici¡ del segle II a.C.. Foto: Elie Plus. Sota llicència Creative Commons Attribution ShareAlike 3.0. http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/ Dreta: Vaixell cartaginès de cap el 200 a.C. Foto: Marie-Lan Nguyen. P.D.
7
Ara bé, el que s’ha dit fins aquí ve a compte d’una sèrie d’establiments costaners situats al capdamunt i a l’extrem de petits caps i promontoris de tota la costa menorquina l’existència dels quals resulta, a la fi, de difícil explicació per diverses raons, atès que la seva relació amb factories o assentaments colonials clàssics (fenicis, grecs o púnics) no sembla del tot clara, com demostren els treballs portats a terme en el de Caparrot de Forma per un equip mixt menorquí-sard durant els últims anys del segle XX i els primers del present (1991-2003 i també 2009). En primer lloc, la seva arquitectura, bàsicament la dels seus murs defensius, sembla, pel seu ciclopeisme, més talaiòtica que clàssica, encara que Ll. Plantalamor pensés en un primer moment el contrari per no disposar la mateixa d’un sòcol sobre el qual es disposessin blocs horitzontals amb escotadures per a encaixar-ne d’altres, com succeeix en les muralles dels poblats de l’interior. Però, a més a més, està la seva ubicació, tan propera a grans necròpolis hipogees talaiòtiques en gairebé tots els casos que porta a preguntar-se qui construiria un nucli urbà, per petit que fora, tan prop de "ciutats" funeràries (amb l’olor i les miasmes que, entre d’altres coses, això comportaria, algunes de les raons, precisament i sens dubte, per a obrir-les tan lluny dels poblats). A favor de ser assentaments "estrangers" estarien els potents murs que envolten petits espais defensats per diversos costats per alts i fragosos penya-segats; en contra d’això, la dificultat de creure que algú voldria negociar amb gent, d’altra banda "estrangera", que vivia "entre morts". Cabria la possibilitat de pensar que tant les unes, les grans necròpolis, com els altres, els establiments costaners, ocupaven una àrea perifèrica respecte al món talaiòtic de l’illa, però, de ser així, també caldria sospitar que aquest vivia d’esquena al mar, amb la dificultat que això comporta per a una cultura que, sens dubte, va arribar a través d’aquest i que, segons els romans, es dedicava a la pirateria, a més d’ésser mercenaris dels cartaginesos.
8
Una altra hipòtesi possible seria que els petits nuclis poblacionals estiguessin ocupats pels que tinguessin a càrrec seu la defensa, l’atenció, l’ampliació i els ritus dels cementiris talaiòtics, però, en aquest cas, quina necessitat hi havia de murs defensius? Contra què o qui es defensaven? Dels morts? De possibles invasors extrainsulars? És aquesta la raó per la qual no hi ha cap nucli de població important proper a la costa? Només els morts i els seus "curadors", perfectament fortificats, s’atrevien a residir allí? En aquest cas, un cop més, el poble talaiòtic menorquí havia de viure d’esquena al mar, encara que potser l’enyorava i per això obria les seves tombes preferentment en els penya-segats marins, potser també amb l’esperança que un exèrcit de difunts el defensés dels invasors. Clar que abans parlàvem de pirates, no serien ells els que ocupaven els promontoris? Lladres i cadàvers protegien l’illa? De tota manera, comerciants estrangers o pirates autòctons venien a ser probablement la mateixa cosa, no en va Hermes, el déu grec posteriorment assimilat al Mercuri romà, era el patró d’ambdós, de negociants i lladres. Encara cabria, no obstant això, una última possibilitat: Cala Morell, amb el cap o petita península on hi ha un assentament costaner al fons.
9
que la cronologia de dos dels components d’aquest estret trio, mar, necròpolis i assentaments costaners, en concret, clar està, la d’aquests dos últims, fora clarament diferent, la qual cosa permetria una relació més fluida dels tres amb nuclis urbans de l’interior, dels que ambdós, sens dubte i probablement, d’una manera o d’una altra i respectivament, van dependre malgrat que resulta tan dificultós considerar una coexistència. Ara bé, de les grans necròpolis talaiòtiques costaneres de l’illa (Maó, Biniparratx, Caparrot de Forma, Calascoves, Són Bou, Macarella o Cala Morell), només una, Calascoves, ha estat excavada en extensió, amb exhaustivitat i fins i tot, en part (Hipogeu XXI), mitjançant mètodes moderns. Això ha permès la consideració d’un lapse aproximat d’utilització de la mateixa d’entre el segle XI (Talaiòtic Ib) i el I a.C. (Època Romana). No obstant, ni el reducte defensiu sobre el penya-segat occidental de les dues cales bessones en les parets de les quals s’obre el cementiri, ni el suposat pou que des de l’interior de l’establiment intenta arribar, amb l’ajut d’esglaons tallats a la roca, a la capa freàtica o potser tan sols a la platja (ja que a la cala oposada ja hi ha un o dos brolladors o fonts naturals) han estat mai estudiats amb deteniment, per la qual cosa no tenim la seva data, ni tan sols aproximada, d’ús. Alguns dels hipogeus de la necròpolis de Calascoves, sorgint per darrera del mur de l’establiment costaner.
10
A Caparrot de Forma, pràcticament succeeix el contrari. Malgrat haver estat excavades, les seves 24 tombes han donat pocs materials i la seva cronologia s’estableix a partir dels de tres dels hipogeus entre un segle VII a.C. (Talaiòtic III -o II segons l’equip d’investigació que va treballar allí-) i l’arribada dels àrabs. Més dades, en canvi, han estat obtingudes de l’excavació i estudi de l’assentament del promontori proper que dóna nom a tot el conjunt, i heus aquí que les dates són anteriors, del Talaiòtic I (1400-1000 a.C.) i quelcom abans, d’entre els segles XVI i XI a.C. segons els seus excavadors, d’entre el XIII i el IX (més o menys, doncs, dins del mateix període de cronologia relativa) per al Dr. Víctor Manuel Guerrero Ayuso. Així doncs, extrapolant, es pot arribar a la conclusió que els assentaments costaners són anteriors a les necròpolis i que aquestes probablement van començar a ser construïdes Maqueta del vaixell de joncs Tigris construït © quan aquells van ésser abandonats o, quant per Thor Heyerdhal. Foto: Polylerus. menys, quan van deixar d’ésser habitats Sota llicència Creative Commons Attribution ShareAlike 3.0. http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/ regularment. Per descomptat, aquestes cronologies descarten pràcticament la pertinença dels nuclis urbans sobre els promontoris costaners (no se’n coneix cap, de moment, en un illot) a l’impuls colonial grecofenici i ens porten probablement de ple a l’arribada del grup cultural talaiòtic que es va superposar al pretalaiòtic (2000-1400 a.C.) de l’illa. 11
De venda a: Pórtico Librerías (Zaragoza). Tel.: 976 35 32 26 Llibreria sa Catòlica (Maó, Menorca). Tel.: 971 14 31 21 Llibreria Espai14 (Maó, Menorca). Tel.: 971 36 34 07 Llibreria Catalana (Maó, Menorca). Tel.: 971 36 55 84 Llibreria Ronda (Maó, Menorca). Tel.: 971 36 89 29 Llibreria Pau (Ciutadella, Menorca). Tel.: 971 38 37 66 Llibreria d'es Racó (Ciutadella, Menorca). Tel.: 971 38 19 62 Llibreria vaDllibres (Ciutadella, Menorca). Tel.: 971 48 26 31 Sa Llibreria (Ferreries, Menorca). Tel.: 971 37 32 30 Puvill Libros S.A. (Barcelona). Tel.: 93 298 89 60 Premià S.L. (Barcelona). Tel.: 93 280 03 34 Librería Díaz de Santos (Barcelona). Tel.: 93 212 86 47 Librería Anónima (Huesca). Tel.: 974 24 47 58 CELESA (Madrid). Tel.: 91 517 01 70 Arteguías de La Garma (Madrid). Tel.: 91 549 39 88 Librería El Galeón (Madrid). Tel.: 91 445 57 38 Librería Iberoamericana (Madrid). Tel.: 91 360 12 29 Librerías Marcial Pons (Madrid). Tel.: 91 304 33 03 Librería Proteo (Málaga). Tel.: 952 219 019 Infobibliotecas (Ortuella, Álava). Tel.: 986 09 08 06 Librerías Ojanguren (Oviedo). Tel.: 985 21 88 24 Librería Hojablanca (Toledo). Tel. : 925 25 44 06 Llibreria La Tralla (Vic, Barcelona). Tel.: 93 883 56 54 Llibreria Muntanya de Llibres (Vic, Barcelona). Tel.: 938 85 08 85 Infobibliotecas (Vigo, Pontevedra). Tel.: 986 09 08 06 Shale Referencia S.L.U. (Vigo, Pontevedra). Tel.: 986 11 92 07 Librería Central (Zaragoza). Tel.: 976 35 41 65 Librería General (Zaragoza). Tel.: 976 22 44 83 Papelería y Algo + (Zaragoza - Movera). Tel.: 976 58 60 39 Librería París (Zaragoza). Tel: 976 55 11 51 On line:
[email protected] http://www.arqueoguia.com/flmeditor http://www.amazon.es http://www.todocoleccion.net http://www.iberlibro.com
